Els sediments de les cavitats c�rstiques de les Balears
ENDINS, 35 / Mon. Soc. Hist. Nat. Balears, 17: 199-212
ISSN 0211-2515. Mallorca, 2011
ELS SEDIMENTS DE LES CAVITATS CÀRSTIQUES
DE LES BALEARS
per Joan J. FORNÓS 1, Joaquín GINÉS 1, 2, Francesc GRÀCIA 1, 3 i Antoni MERINO 1, 4
Abstract

This paper deals with current sedimentary processes that take place within the
Balearic karst which leave proof of their existence by means of the accumulation of
detritic deposits, either as entrance facies or inside the underground passages and
chambers. The most characteristic assemblage of sedimentary facies present in the
Balearic endokarst is described here along with the documentary research techniques
applied to their description and analysis. Among the existing sedimentary facies and
because of their mass and ubiquity, the reddish silty deposits emplaced by seepage
and the dynamics of subterranean waters must be underlined. At the same time, the
significant accumulation of boulders and gravels caused by breakdown processes
are highlighted as well. The sedimentary record present in the area belonging to the
littoral zone is of paramount importance. As a consequence of being related to the
specific processes that happen in the coastal mixing zone, where the interference
between continental and marine processes come about, the sedimentary record has
been subject of detailed research. From a temporary point of view, the sedimentation
in the littoral zone is controlled by paleoclimatic changes together with the dynamics
of sea oscillations that have affected the karst system along the Pleistocene.
Resum

El present treball s’ocupa dels processos sedimentaris actuals que actuen dins
del carst balear i que deixen constància de la seva existència mitjançant l’acumulació
de dipòsits detrítics ja sigui com a fàcies d’entrada o a l’interior dels conductes i sales
del medi hipogeu. Es descriu el conjunt més característic de fàcies sedimentàries
presents a l’endocarst de les Balears així com les tècniques d’estudi emprades en la
seva descripció i anàlisi. Entre les fàcies sedimentàries que s’observen hi destaquen
pel seu volum i omnipresència, els llims vermells acumulats per la percolació
i dinàmica de les aigües subterrànies i les grans acumulacions de blocs i graves
originades per processos d’esfondrament. D’especial importància és el registre
sedimentari present a la zona que es correspon amb el carst litoral. Aquest ha estat
especial objecte d’estudi, degut a la seva relació amb els processos específics que
tenen lloc en la zona costanera de mescla d’aigües i on es dóna la interferència entre
els processos continentals i marins. Des d’un punt de vista temporal la sedimentació
a la zona litoral ve controlada per les variacions paleoclimàtiques juntament amb la
dinàmica d’oscil·lació marina que han afectat el sistema càrstic durant el Pleistocè.
Resumen

El presente trabajo se ocupa de los procesos sedimentarios actuales que
actúan en el karst balear y que dejan constancia de su existencia mediante la
acumulación de depósitos detríticos, ya sea como facies de entrada o en el
interior de los conductos y salas del medio hipogeo. Se describe el conjunto más
característico de facies sedimentarias presentes en el endokarst de las Baleares así
como las técnicas de estudio utilizadas en su descripción y análisis. Entre las facies
sedimentarias que se observan podemos destacar por su volumen y omnipresencia,
los limos rojos acumulados por la percolación y dinámica de las aguas subterráneas
y las grandes acumulaciones de bloques y gravas originados por los procesos de
colapso. De especial importancia es el registro sedimentario presente en la zona que
se corresponde con el karst litoral. Esta zona ha sido objeto de estudio específico,
debido a su relación con los procesos que tienen lugar en la zona costera de mezcla
de aguas y donde se produce la interferencia entre los procesos continentales y
marinos. Desde un punto de vista temporal la sedimentación en la zona litoral está
controlada por las variaciones paleoclimáticas junto con la dinámica de oscilación del
nivel marino que ha afectado al sistema kárstico durante el Pleistoceno.
1 Karst and Littoral Geomorphology Research Group. Universitat de
3 Grup Nord de Mallorca (GNM). Pollença (Mallorca).
les Illes Balears. joan.fornos@uib.cat
4 Grup Espeleològic de Llubí. Llubí (Mallorca).
2 Grup Espeleològic EST. Palma (Mallorca).
199

Introducció

La presència de sediments recents a l’interior de
terístiques morfològiques i espeleogenètiques del carst
les cavitats càrstiques de les Illes Balears, encara que
balear (GINÉS & GINÉS, 2011). Aquest interès però, no
aquests siguin molt freqüents, no es pot considerar que
ha tingut massa en compte, més que amb comptades
assoleixi nivells massa significatius. La manca de cor-
excepcions, el registre sedimentari present a l’interior de
rents subterranis continus de certa importància, així
les sales i conductes.
com la presència quasi exclusiva de materials calcaris

Per altra part, el coneixement del medi hipogeu s’ha
i dolomítics d’elevada puresa en els rocams que formen
vist especialment incrementat en el moment en que s’ha
les illes, fan que l’acumulació de sediments a l’interior
pogut accedir de forma sistemàtica a les parts submergi-
de sales i conductes es pugui considerar relativament
des de les cavitats mitjançant les complexes tècniques
poc important. En la seva major part corresponen, sigui
de l’espeleobusseig, que s’han desenvolupat de forma
a materials grollers (blocs i graves) degudes a proces-
especialment important a les zones càrstiques litorals de
sos d’esfondrament, sigui a materials llimosos vermells
Mallorca (GRÀCIA et al., 2007a). Malgrat estar encara al
aportats en la seva major part per la percolació i circu-
que podríem considerar les beceroles, és a partir d’aquest
lació de les aigües subterrànies. Les fàcies d’entrada
moment en el qual el registre sedimentari ha estat tam-
també hi són presents, destacant-ne en aquest cas les
bé tingut en consideració de forma sistemàtica com a un
aportacions de tipus eòlic i les relacionades amb la in-
element més a tenir present per tal de donar resposta
fluencia marina (GINÉS, 2000; GINÉS et al., 2007a).
al conjunt de processos que actuen en aquestes àrees
Malgrat això, des d’un punt de vista qualitatiu, i espe-
(GRÀCIA et al., 2006, 2007b; FORNÓS et al., 2009).
cialment relacionats amb els processos que tenen lloc

A la literatura científica sobre el carst, el registre
en les zones litorals, hi ha tota una munió de fàcies se-
sedimentari tampoc ha estat un tòpic de recerca clau,
dimentàries característiques de tots els processos que
fet que fa que siguin pocs els treballs que recopilin de
tenen lloc en aquestes àrees específiques modelades
forma específica la temàtica sedimentària (FORD, 2001;
per la carstificació litoral (FORNÓS et al., 2009).
SASOWSKY & MYLROIE, 2004), encara que sí hi ha

Des de la dècada dels anys setanta del segle pas-
una abundant bibliografia parcial que la té en considera-
sat, la recerca del carst de les Balears s’ha realitzat de
ció (GILLIESON, 1996; FORD & WILLIAMS, 2007; PAL-
forma sistemàtica des d’un punt de vista científic (GINÉS
MER, 2007, entre d’altres).
& GINÉS, 1995a; 2002). Aquesta recerca ha sofert un

L’objectiu del present treball és passar revista al
increment substancial en els darrers deu anys gràcies a
conjunt de fàcies presents en el registre sedimentari de
l’interès i a la integració de diversos grups espeleològics
les galeries i sales del carst balear, al conjunt de pro-
locals, la creació d’un grup de recerca a la Universitat de
cessos que les han originades així com a les tècniques i
les Illes Balears, així com també les activitats d’alguns
metodologies emprades en el seu estudi. Val a dir que,
grups de científics de fora les nostres fronteres que han
fins al moment, les investigacions s’han centrat gairebé
centrat el seu punt de recerca a les nostres illes. Això ha
exclusivament en les coves costaneres del Migjorn i Lle-
fet avançar força el coneixement dels processos i carac-
vant de Mallorca.
Figura 1: Diagrama de flux del balanç sedimentari dins d’un aqüífer
Figure 1: Flow sheet for sediment budget within a karst aquifer (modi-
càrstic (modificat de BOSCH & WHITE, 2004).
fied from BOSCH & WHITE, 2004).
200

Figura 2: Esquema amb les fàcies sedimentàries presents a les coves
Figure 2: Sketch showing the sedimentary facies observed in littoral ca-
litorals del Migjorn de Mallorca (modificat de FORNÓS et al.,
ves of the Migjorn area of Mallorca (modified from FORNÓS et
2009).
al., 2009).
Metodologia utilitzada en l’estudi
sistemes tradicionals de tamisatge o mètode de la pipe-
del registre sedimentari balear
ta (TUCKER, 1988), com els que utilitzen les modernes
tècniques del làser tipus Coulter per analitzar la mida de
gra en sediments especialment fins (BEUSELINCK et

La metodologia utilitzada en l’estudi dels sediments
al., 1998). Amb les dades obtingudes es representen les
que rebleixen les cavitats del carst balear ha estat la
corbes acumulatives i els histogrames de freqüències, a
habitual en la major part dels estudis sedimentològics,
partir dels quals es calculen els paràmetres estadístics
utilitzant en cada moment les tècniques més avançades
descriptius que permeten deduir els processos hidràu-
disponibles. L’estudi passa en primer lloc per la recol-
lics que els han originat. Per a l’anàlisi de la composició
lecció de les mostres, les quals majoritàriament s’han
mineralògica se sol polvoritzar la mostra i la seva pols,
recol·lectat de forma manual seguint els punts d’interès
orientada a l’atzar o no en funció del contingut en argi-
(GINÉS et al., 2007a; FORNÓS et al., 2010), i aixecant
les, s’introdueix dins un difractòmetre de raigs X. L’anà-
columnes estratigràfiques de detall amb indicació de la
lisi semi-quantitativa de cada mostra es realitza utilitzant
presència de restes paleontològiques si es donava el
el software associat basant-se en les àrees dels pics
cas. En els treballs descriptius dels rebliments de les
obtinguts en els difractogrames (TUCKER, 1988); les
cavitats subaquàtiques, ha estat freqüent la utilització
dades permeten d’aquesta forma avaluar les possibles
de sondeigs manuals obtinguts mitjançant la penetració
àrees font del sediment. L’estudi es complementa amb
dins la columna sedimentària de tubs de PVC (GRÀCIA
la utilització de microscòpia electrònica d’escandallatge
et al., 2007b).
(SEM), molt freqüent no tan sols per observar les carac-

Un cop etiquetades i embossades les mostres són
terístiques morfològiques superficials, sinó també per
traslladades al laboratori on, desprès d’una primera
saber-ne la composició elemental gràcies als equipa-
descripció superficial amb l’ajuda de la lupa binocular,
ments associats com són els detectors d’EDX.
descripció del color mitjançant la utilització de taules

La datació dels rebliments sedimentaris també s’ha
MUNSELL© i del seu rentat i posterior dessecació a
intentat amb diferents taxes d’èxit. La tècnica del Carboni-
l’estufa, les mostres són sotmeses a diversos anàlisis
14 aplicada a partir de restes orgàniques, introduïdes per
per tal d’obtenir les seves característiques texturals i de
corrents superficials cap a l’interior de la cavitat (FORNÓS
mida de gra així com de composició mineralògica. Per a
& GRÀCIA, 2007), ha permès datar alguns sediments
les anàlisis texturals (granulometries) s’utilitzen tant els
de coves càrstiques litorals com a relativament recents.
201

Altres tècniques emprades en l’estudi dels sediments
que segueixen la disposició campaniforme anteriorment
en altres països, la termoluminiscència, OSL, l’ESR, o
comentada corresponent als cons d’acumulació dels es-
l’anàlisi isotòpica de radionucleids cosmogènics, encara
baldregalls. El grau de transport d’aquests sediments és
no s’han aplicat als sediments que reomplen els siste-
pràcticament inexistent.
mes càrstics de les Balears (BERGER et al., 2008, entre

Aquesta fàcies correspon a l’acumulació de frag-
d’altres). En canvi, el paleomagnetisme ha estat utilitzat
ments de roca, i fins i tot estrats, caiguts des del sostre
amb èxit per a la datació de sediments detrítics del Pli-
i/o parets de la cavitat, normalment com a conseqüèn-
ocè superior, que contenen restes paleontològiques, en
cia de la pèrdua sobtada de consistència, deguda a la
cavitats de la Serra de Tramuntana com per exemple la
pròpia dinàmica evolutiva del carst i als processos de
Cova de Canet, a Esporles (PONS-MOYÀ et al., 1979).
variació del nivell freàtic.
FÀCIES CLÀSTIQUES GROLLERES FLUVIALS
El cicle sedimentari a l’interior

La càrrega clàstica aportada pels corrents super-
del sistema càrstic
ficials −de vegades al·logènics− que s’infiltren en el
carst, és un tema clàssic del registre sedimentari càrstic
(BOSCH & WHITE, 2004; FORD & WILLIAMS, 2007).

L’estudi dels sediments dins qualsevol sistema
El tipus de càrrega que aporten aquests corrents depèn
càrstic es pot emprendre globalment entenent-ho com al
dels condicionants geològics i topogràfics de la conca
balanç sedimentari entre els diversos fluxos de materi-
que drena cap als engolidors i altres formes superficials
als que tenen lloc a través de la superfície i del sistema
del carst. A les cavitats de les Balears aquest tipus de
subterrani d’una determinada conca càrstica. A la figura
deposició sedimentària és molt minsa, per mor de l’es-
1 es pot observar, en un diagrama de flux modificat de
cassetat de corrents superficials que s’infiltren de forma
BOSCH & WHITE (2004), el conjunt de processos que
massiva sota terra, i correspon en general a litologies
afecten a aquest balanç sedimentari dins del carst. En
carbonatades. Els materials transportats a les conques
el cas de les coves investigades en el Migjorn i Llevant
amb elevat relleu consisteixen en materials grollers, cò-
de Mallorca, aquest esquema es veu afectat per les par-
dols de diverses dimensions i amb un elevat grau d’ar-
ticularitats hidrogeològiques d’aquest carst eogenètic
rodoniment, en tant que a conques amb un relleu baix,
costaner, caracteritzat per l’elevada permeabilitat de les
la sedimentació dels materials fins, llims i argiles, és la
roques carbonatades del Miocè superior i per una recàr-
dominant (SASOWSKY & MYLROIE, 2004).
rega superficial relativament limitada (GINÉS & GINÉS,

A les Balears, la presència dels materials grollers
2007; GINÉS et al., 2008; FORNÓS et al., 2009).
transportats per corrents subterranis la podem conside-

Tot seguit es descriuran les fàcies representati-
rar esporàdica (Fig. 4), essent destacable tan sols en al-
ves dins del registre sedimentari de les coves balears,
gunes localitats de la Serra de Tramuntana i sempre amb
amb especial referència a les cavitats estudiades en els
molt poca rellevància (Cova de les Rodes, a Pollença;
carsts costaners de l’illa (Fig. 2).
Avenc des Gel, a Escorca). Es tracta de graves i còdols
de diverses dimensions que han estat parcialment clas-
sificats en el seu transport al llarg dels conductes, en
funció del recorregut fet i de la intensitat del corrent que
Fàcies sedimentàries
els ha arrossegat. En qualsevol cas, mai arriben a for-
mar acumulacions importants. El cas dels materials fins,
per la seva importància, el comentarem a continuació
FÀCIES DE BRETXES DE COL·LAPSE
com a una fàcies separada.

Aquesta fàcies, que és volumètricament la més im-
portant dins del carst de les Balears, està formada per
FÀCIES CLÀSTIQUES FINES
l’acumulació, normalment en grans cossos en disposició
campaniforme (Fig. 3), de fragments de roca que poden

Incloem dins d’aquesta fàcies a tot el conjunt de sedi-
oscil·lar des de palets de pocs centímetres fins a grans
ments fins formats majoritàriament per llims, encara que
blocs de més de 15 m. Els grans mostren les vores an-
també hi són presents les argiles en diverses proporcions,
guloses a subanguloses en funció de la litologia implica-
que han estat transportats cap a l’interior dels conductes
da i presenten una pèssima classificació, quasi sempre
com a càrrega en suspensió pels corrents que circulen
sense matriu ni tampoc ciment que uneixi els grans. La
dins del sistema càrstic. S’assimilarien a les denomina-
seva composició, calcàries o dolomies i calcarenites,
des “slackwater facies” de BOSCH & WHITE (2004).
correspon a la litologia de la roca encaixant on se situa

Es tracta de llims i argiles vermelloses que presen-
la cavitat. La mida i la forma dels grans està relaciona-
ten un grau de classificació de moderat a bo, amb una
da amb la gruixa de l’estratificació que correspon, en
mitjana de la mida de gra que oscil·la al voltant de la
línies generals, a estrats de gruixa decimètrica a mè-
mida llim gruixada a mitjana (Fig. 5). Aquests sediments
trica. Encara que presenten una distribució que podem
són molt freqüents, quasi omnipresents, en totes les ca-
considerar caòtica, puntualment s’hi observa un cert
vitats de les Balears encara que amb una distribució i
grau d’orientació preferent, no imbricació, donada per
unes acumulacions volumètriques molt variables. La
la forma aplanada de la majoria dels fragments rocosos,
importància en la seva acumulació sedimentària depèn,
202

Figura 3: Secció geomorfològica tipus de les entrades de les cavitats de
Figure 3: Geomorphological section of one of the common entrances of
les Balears amb els dipòsits de col·lapse associats (sistema
the Balearic caves with related breakdown sediments (Pirata-
de cavitats Pirata-Pont-Piqueta, Manacor).
Pont-Piqueta cave system, Manacor).
entre d’altres aspectes, de la proximitat als punts d’en-
ha d’afegir el propi residu resultant de la dissolució de la
trada dels corrents que les transporten, siguin entrades
roca carbonatada encaixant, de composició similar però
per col·lapse, siguin avencs, o esquerdes i fractures més
en una molt baixa proporció degut a la puresa dels ma-
o menys obertes. Malgrat tot també es poden trobar en
terials carbonatats que composen les principals unitats
llocs allunyants de les zones de recàrrega, com és per
geològiques on s’hi desenvolupa el carst (FORNÓS &
exemple el sifó terminal de la Font des Verger (en el Bar-
GELABERT, 1995).
ranc de Biniaraix, Sóller). Aquests dipòsits normalment
mostren potències molt irregulars (des d’alguns metres
fins a tan sols alguns mil·límetres) formant capes que
s’adapten a la morfologia dels conductes amb una lami-
nació que quan s’hi observa és incipient, o formant fins
i tot, cons d’acumulació quant l’alimentació és vertical o
lateral. Aquesta acumulació de materials fins ve contro-
lada la majoria de vegades per la topografia dels conduc-
tes que modifica les característiques del règim hidràulic,
i que pot donar lloc a la decantació puntual dels llims i
argiles transportats pels corrents subterranis.

En funció de la intensitat dels corrents i de la relació
amb el moviment de les aigües freàtiques, aquests llims
podran ser transportats més o menys cap a l’interior del
sistema, produint-se així una certa granoclassificació, o
la simple deposició del material fi (argiles) per decanta-
ció en superar el nivell freàtic.

En les zones properes a les entrades, i relacionades
principalment amb el carst litoral del Migjorn i Llevant de
Mallorca, per davall del nivell freàtic és comú l’observació
de fines laminacions mil·limètriques, que alternen la de-
posició terrígena vermella amb l’acumulació de matèria
orgànica procedent de l’exterior la qual cosa li dóna una
tonalitat més obscura i/o bruna. Aquesta alternant lamina-
ció no té cap característica estacional sinó tan sols dóna
indicació de les successives aportacions torrencials en
moments de fortes tempestes (FORNÓS et al., 2009).

La composició del sediment correspon, en la seva
major part, als materials del sòl edàfic introduïts en mo-
ments de fortes precipitacions per les aigües d’infiltració
que els arrosseguen cap a l’interior del carst mitjançant
esquerdes i entrades més o menys obertes. Tradicional-
ment, la composició siliciclàstica que mostren aquests
sediments s’ha considerat que procedeix en darrera
Figura 4: La presència de dipòsits amb certes connotacions fluvials,
instància de les acumulacions de pols procedent del
com són els còdols rodats, no és un fet massa comú a les
desert del Sàhara en les denominades pluges de fang
coves de Balears (Avenc des Güell, Escorca; foto A. Merino).
(FIOL, et al., 2005; GOUDIE & MIDDLETON, 2001). A
Figure 4: Presence of fluvial rounded pebbles in the balearic caves it’s
aquesta acumulació, que denominaríem al·lòctona, se li
not common (Avenc des Güell, Escorca; photo A. Merino).
203

Figura 5: Sediments llimosos vermells amb Fe i Mn al tram final de
Figure 5: Red silty sediments with abundant Fe and Mn in the final
la Galeria Navarrete de la Cova des Pas de Vallgornera,
section of Galeria Navarrete at Cova des Pas de Vallgornera,
Llucmajor (foto A. Merino).
Llucmajor (photo A. Merino).
FÀCIES CLÀSTIQUES DE TALÚS D’ENTRADA
(2004), caracteritzades pel seu caràcter heteromètric i el
transport més aviat curt que han sofert els materials.

La major part de cavitats de les Balears que tenen
obertures a l’exterior reben les aportacions de les aigües
d’escorrentia en moments de fortes precipitacions, la
FÀCIES D’ENTRADA: EOLIANITES
qual cosa fa que la infiltració d’aquestes aigües arrosse-
gui material clàstic de mides molt diverses. En aquestes

El registre sedimentari de materials eòlics a les ca-
situacions, tendeixen a acumular-se en el talús d’entrada
vitats és relativament freqüent. Els exemples disponi-
les fàcies més grolleres (WHITE, 2007) en tant que els
bles de cavernes que allotgen fossilitzacions al·lòctones
materials més fins són introduïts cap a zones més inter-
d’origen dunar, inclouen en la seva major part acumula-
nes en funció de les característiques geomorfològiques
cions còniques de materials arenosos dipositades per
de cada cavitat i de la intensitat dels fluxos aquosos, en
gravetat en l’interior de cavitats càrstiques.
el que podríem denominar com una “injecció fluvial-tor-

Esmentarem en el cas de l’illa de Mallorca els sedi-
rencial-col·luvial des de la superfície”.
ments de la Cova de s’Ònix (Fig. 6), a Manacor (GINÉS

La principal característica d’aquestes fàcies és la
et al., 2007a), els dipòsits possiblement würmians pre-
seva irregularitat quant a mida i forma del gra. Es tracta
sents a la Cova de sa Bassa Blanca, a Alcúdia (GINÉS &
d’una acumulació de bretxes formades per grans mida
GINÉS, 1974), així com les arenes dunars del Riss exis-
palet, còdol i/o bloc de subangulosos a subarrodonits, que
tents a l’entrada del Secret des Moix, també a Manacor
mostren en la seva acumulació una feble gradació inver-
(GINÉS et al., 1975; GINÉS, 2000). A l’illa de la Drago-
sa. La matriu pot ser totalment absent donant una textura
nera, cal referir-se a la duna Riss dipositada a l’interior
de l’acumulació tipus “openwork” (sense matriu); quant
de la Cova des sa Font (EGOZCUE, 1971), mentre que a
la matriu hi és present, sempre de forma molt irregular,
Cabrera és obligat esmentar els sediments arenosos de
està composta en la seva major part per llims vermells
la Cova des Frare, atribuïts al Pleistocè inferior (MATEU
procedents també de l’exterior. A les zones més internes
et al., 1979). A l’illa de Menorca, la Cova de sa Duna
de les cavitats aquests sediments es correspondrien amb
(Alaior) conté dipòsits d’arenes eòliques corresponents
les “backswamp facies” descrites per BOSCH & WHITE
al Pleistocè superior (QUINTANA & ARNAU, 2004).
204


En tots els casos es tracta de sediments consoli-
corresponents a les aportacions externes detrítiques,
dats o semi-consolidats que indiquen una edat superior
mitjançant l’escorrentia procedent de la infiltració super-
a l’holocena i que en la majoria dels casos donen indica-
ficial. També hi són freqüents els fragments angulosos
ció d’antigues entrades a les cavitats, avui en dia tapo-
mida grava, palet o superior procedents de la caiguda
nades per la seva acumulació. Cap d’aquests registres
gravitacional de fragments procedents de les parets de
eòlics ha estat directament datat i tan sols s’han pogut
les cavitats, així com la presència d’algunes restes fos-
situar cronològicament en alguns casos per la presència
silíferes, com ja hem comentat.
de restes esquelètiques de vertebrats (FORNÓS et al.,

Les característiques texturals i la composició car-
2010), com és el cas de la Galeria del Tragus a la Cova
bonatada (bioclàstica) de les arenes, així com el seu
des Pas de Vallgornera que les situaria en el Pliocè su-
bon grau de classificació i la mitjana de la mida de gra
perior, al voltant dels 2,4 Ma (BOVER com. pers.).
d’arena fina, permeten interpretar aquestes arenes com

Des d’un punt de vista sedimentològic, en tots els
a de procedència eòlica, dipositades a través d’antigues
casos es tracta d’arenes bioclàstiques (arenes fines car-
obertures, en tots els cassos no massa llunyanes. La
bonatades) molt ben classificades i amb petites propor-
manca d’estructures tractives, que no han estat obser-
cions de materials argilosos, en les quals normalment
vades, fa pensar en el seu emplaçament mediatitzat per
només és observable una estratificació incipient consis-
processos d’escorrentia molt poc dinàmics, els quals
tent en fines laminacions mil·limètriques, donades per
no han jugat un paper important en la deposició global
la variació en la mida de gra i pels diferents graus de
d’aquestes arenes.
cimentació que poden presentar. Generalment consis-
teixen en arenes de gra fi amb una bona classificació;
la forma dels grans d’arena mostra un bon grau d’arro-
FÀCIES D’ENTRADA D’ORIGEN MARÍ
doniment i un cert poliment. La seva composició és prin-
cipalment carbonatada, essent-ne la calcita el mineral

Els aspectes geomorfològics i sedimentaris, a les
principal.
zones càrstiques litorals són molt complexes. Graves,

La presència dels components silícics llimosos ver-
però sobretot arenes d’origen marí (bioclàstiques), em-
mells –que són dominants en la fracció més fina, quan
plaçades directament per la mar o també pel vent que
aquesta hi és present– indica la remobilització i mes-
retreballa els cinturons i cordons litorals (en aquest cas
cla de les arenes eòliques amb els materials fangosos
concret correspondrien a les fàcies descrites anterior-
Figura 6: Sediments d’origen eòlic a la Cova de s’Ònix (Manacor). Foto
Figure 6: Eolian sediments in Cova de s’Ònix (Manacor). Photo J.J.
J.J. Fornós.
Fornós.
205

Figura 7: La influència marina quasi directa provoca l’onatge que mo-
Figure 7: Sandy beach deposits deposited by the waves due to the
dela la platja arenosa a l’interior de la Cova de na Mitjana
direct marine influence at Cova de na Mitjana (Capdepera).
(Capdepera). Foto B.P. Onac.
Photo B.P. Onac.
ment d’eolianites), es poden introduir dins les coves
potència (FORNÓS et al., 2009; GRÀCIA et al., 2007a,
costaneres i incorporar-se al seu registre sedimentari
2007b) però de manera molt irregular, formant una es-
(GINÉS & GINÉS, 1986, 1995b; GINÉS, 2000). Un ex-
pècie de tel que recobreix el fons dels llacs presents en
ponent d’aquestes situacions són per exemple les au-
algunes sales, i mostrant una forma cònica d’amunte-
tèntiques platges (Fig. 7) presents a l’interior de la cova
gament (Fig. 9). Els grans d’arena estan formats per
de na Mitjana (GINÉS et al., 1975, 2007b) on també s’hi
cristalls romboèdrics de calcita que mostren símptomes
pot observar les restes de l’activitat dels organismes
parcials de corrosió. Aquest tipus de dipòsits és abun-
bentònics. Amb tot però, el més freqüent és observar
dant en el trespol dels llacs, a sales amb la superfície
les morfologies d’erosió marina a les entrades de les ca-
lliure de l’aigua que permet la desgasificació del CO2.
vitats litorals, essent possible constatar també que un
Aquest procés controla la precipitació de les làmines de
gran nombre de coves situades a la línia de costa són
calcita flotant a la superfície dels llacs on es mantenen
el resultat de la captura de fenòmens càrstics, per part
per flotació fins que el propi pes pel seu creixement, o
dels mecanismes d’erosió específics de la franja litoral
algun efecte extern com pugui ser el degoteig des del
(MONTORIOL-POUS, 1972; GINÉS, 2000; GRÀCIA et
sostre de la cavitat, fa que se superi la tensió superficial
al., 2001, 2010). Dins d’aquest context, és necessari te-
de l’aigua i acabin per acumular-se al fons del llac.
nir en consideració les oscil·lacions del nivell marí du-

En el segon cas, es tracta de l’acumulació de par-
rant el Quaternari (VAN HENGSTUM et al., 2011).
tícules carbonatades (grans) que han estat alliberades
des de les parets de la cavitat per processos fisicoquí-
mics de meteorització, ja sigui en condicions subaquà-
FÀCIES CARBONATADES NO CLÀSTIQUES
tiques (Fig. 10) o fins i tot aèries. Es tracta de l’acumu-
(AUTÒCTONES)
lació d’arenes fines a mitjanes de poca potència, nor-
malment no superen els 20 cm (FORNÓS et al., 2009),

Incloem dins d’aquest grup de sediments dues fàci-
que mostren corbes de mida de gra bimodals i amb una
es totalment antagòniques pel que fa al seu procés de
mala classificació. Aquests dipòsits estan formats en la
formació (precipitació / dissolució) i que són característi-
seva majoria per grans de composició calcítica, encara
ques de la zona freàtica en el carst litoral.
que també hi és present la dolomita. Aquests nivells car-

En el primer cas es tracta d’arenes formades per
bonatats solen presentar-se mesclats amb sediments
l’acumulació de làmines de calcita flotant (Fig. 8), mida
llimosos vermells (fàcies mesclades). Aquesta fàcies
arena mitjana, que poden arribar a superar els 40 cm de
carbonatada particulada sol ser la que presenta una tex-
206

tura més gruixada, deixant de banda la produïda pels
presència d’algunes fàcies específiques ben individualit-
processos gravitatoris i de trencament. La seva acumu-
zades (Fig. 11).
lació es deu a la resposta diferencial als processos de

Una bona part dels mecanismes involucrats en la
meteorització i corrosió sobre les parets de la cavitat,
deposició sedimentària corresponen al col·lapse i tren-
formades per roques calcarenítiques en les quals els bi-
cament de les roques del sostre o parets de les cavitats,
oclasts responen de forma diferent a la corrosió en fun-
ció de la seva textura i mineralogia. Aquesta fàcies és
especialment abundant en aquelles zones freàtiques del
carst litoral en les qual es dóna la corrosió per la mes-
cla d’aigües i on la presència d’haloclines és freqüent
(GRÀCIA et al., 2007b).
Discussió i conclusions

L’acumulació sedimentària a les coves de les Bale-
ars és deguda a un ampli ventall de mecanismes sedi-
mentaris relacionats amb els diferents processos geo-
morfològics que actuen al llarg del sistema de cavitats
–tant en condicions vadoses com freàtiques, i amb més
o menys influència exterior– fet que implica la presència
tant de sediments que podem considerar al·lòctons, pro-
Figura 8: Cristalls de calcita euhedrals corresponents a una làmina de
cedents del exterior, com autòctons, produïts a l’interior
calcita flotant, dipositats com a un gra sedimentari al fons d’un
de les cavitats. En molts dels casos, aquests processos
llac d’una cova litoral.
es troben mediatitzats pel caràcter costaner dels princi-
Figure 8: Euhedral calcite crystals of a floating raft deposited as a sedi-
pals carsts de les Balears, fet que és responsable de la
mentary grain at the bottom of a coastal cave pool.
Figura 9: Acumulació de sediments carbonatats, silícics i mesclats
Figure 9: Carbonate, silicic and mixed sediments extensively covering
recobrint de forma extensiva el trespol de la Galeria de les
the floor of Galeria de les Còniques, in Cova de sa Gleda
Còniques a la Cova de sa Gleda (Manacor). Al centre de la
(Manacor). It must be highlighted the presence of conical
imatge destaquen les estructures còniques produïdes per
structures (far center) due to the accumulation of sunken cal-
l’acumulació de calcita flotant. Foto C. Bodi.
cite rafts. Photo C. Bodi.
207

Figura 10: Corrosió incongruent de les calcarenites que composen la
Figure 10: Incongruent corrosion of wall rock calcarenites related to the
paret d’una cavitat relacionada amb la zona de mescla d’ai-
mixing zone gives way to a granular disintegration producing
gües, que dóna lloc a la formació d’abundant sediment carbo-
abundant carbonate sediment.
natat per desintegració granular.
procés que dóna lloc a dipòsits molt diversos des d’un
punt de vista quantitatiu i textural. Aquestes acumula-
cions poden arribar a ser molt importants, donant des
de grans amuntegaments de bretxes amb un grau de
classificació molt baix, fins a la simple presència de no-
més alguns blocs o fragments angulosos dins d’altres
sediments.

L’altre gran grup de dipòsits presents a les cavitats
són les acumulacions de materials fins, en els que gai-
rebé sempre domina la mida llim, amb coloracions ver-
melloses a brunes per l’acumulació de matèria orgànica
(Fig. 12). Aquests tipus de sediments, que en el cas de
Balears podem considerar quasi bé omnipresents, cor-
responen en la seva major part als episodis esporàdics
amb precipitacions més o menys intenses, que creen flu-
xos efímers d’aigües que penetren dins les cavitats per
les seves obertures, normalment produïdes per col·lapse.
Desprès de deixar el material més groller a les entrades
(fàcies d’entrada clàstiques), les fàcies més fines són
redistribuïdes pels conductes al seu interior on s’acumu-
len normalment per decantació d’acord a les caracterís-
tiques hidràuliques del cos d’aigua i de les propietats de
Figura 12: Acumulació sedimentaria amb abundants restes paleontolò-
giques a la Cova des Moro (Manacor). Foto J.J. Fornós.
Figure 12: Sedimentary deposits with abundant paleontologic remains
at Cova des Moro (Manacor). Photo J.J. Fornós.
208

la mida de gra del material transportat. La distància a la
Bona part d’això es deu a la manca de corrents estables
que poden arribar a l’interior de la cavitat dependrà de la
superficials que arribin a introduir-se dins del carst als
geometria i morfologia del sistema i de l’impuls inicial del
engolidors. També, l’estructura geològica de les illes
cos d’aigua desprès d’una forta precipitació, així com de
conformada per una sèrie de làmines encavalcants de
la interacció d’aquesta amb el moviment a l’interior de
poca dimensió, separades per nivells impermeables,
l’aqüífer un cop s’arribi al nivell freàtic.
no afavoreix la formació i desenvolupament d’una xar-

Difícils de distingir d’aquests nivells, i moltes vega-
xa de drenatge favorable per al transport de materials.
des estretament interrelacionats amb ells, són les acu-
Així mateix la gran porositat de bona part de les unitats,
mulacions en aquests cas de materials on hi predomina
sobretot miocenes, on s’hi desenvolupa el carst fan que
més la fracció argila, procedents de l’arrossegament de
no hi hagi pràcticament cap sistema de corrents més o
partícules del sòl edàfic per infiltració de les aigües que
menys estable capaç de transportar material particulat
percolen a través de la porositat i la fracturació de la
d’una certa dimensió a través dels conductes. No so-
roca, i també de l’arrossegament de les pròpies impure-
lament això, sinó que la dominància total de roca car-
ses que queden desprès de la dissolució de la roca en-
bonatada implica un predomini del transport per disso-
caixant. L’elevada puresa de les roques carbonatades
lució i la manca de matèria primera no calcària per ser
presents a les Balears fa però que aquesta proporció
transportada per rodadura o arrossegament. Només a la
sigui molt baixa respecte al material que podríem consi-
Serra de Tramuntana hi ha algun sistema més o menys
derar al·lòcton. La seva composició mineralògica a més,
desenvolupat on penetren massivament petits corrents
indica una procedència força llunyana relacionada en
superficials però, en qualsevol cas, les àrees de recàr-
gran part amb les pluges de fang de procedència africa-
rega subaèria es poden considerar molt poc extenses.
na (FIOL et al., 2005).

L’obertura dels sistemes càrstics a l’exterior ve do-

Un dels trets més destacables del carst de les Bale-
nada, en la major part dels casos, per l’esfondrament de
ars, en comparació amb altres carsts considerats clàs-
les cavitats i conductes primigenis. Aquest fet és espe-
sics, és la gran escassetat de sediments clàstics fluvials.
cialment freqüent a les zones litorals promogut per les
Figura 11: Fàcies
sedimentàries
i
processos implicats en
les cavitats litorals de les
Illes Balears (modificat de
FORNÓS et al., 2009).
Figure 11: Sedimentary facies and
involved processes into
the coastal karst caves of
Balearic islands (modified
from FORNÓS et al., 2009).
209

oscil·lacions pleistocenes del nivell marí. Això afavoreix
més cap a l’interior, tal i com succeeix a la Galería del
en aquests punts la presència de les anomenades fà-
Tragus a la Cova des Pas de Vallgornera (FORNÓS, et
cies d’entrada. Aquestes es redueixen al material gro-
al., 2010).
ller, clastes de dimensions molt variables subangulosos,

Cas específic és l’omnipresent carst litoral que tro-
aportats per les corrents tractives que s’introdueixen
bem a les costes de totes les illes, en el que la interre-
dins del sistema desprès de fortes tempestes i, sobretot
lació entre els processos continentals i marins li dóna
a la zona litoral, materials relacionats amb la dinàmica
al rebliment sedimentari unes característiques especials
de la zona costanera, sigui el procedent de l’arena de les
presidides per la composició carbonatada del sediment
platges com la procedent dels cordons de dunes litorals
i on s’hi poden distingir una sèrie de fàcies sedimen-
associats. La dinàmica paleoclimàtica i eustàtica ocorre-
tàries específiques i ben caracteritzades (Fig. 13). Així,
guda durant el Quaternari, fa que aquests dipòsits, es-
en les zones en les quals hi trobem llacs d’aigües sa-
pecialment els d’origen eòlic, hi siguin representats amb
labroses, la precipitació pel·licular de calcita flotant a
una certa abundor. El retreballament posterior d’aques-
la superfície dels mateixos dóna lloc a importants acu-
tes arenes per esporàdiques revingudes pot introduir-les
mulacions al seu fons, afavorides pel degoteig constant
Figura 13: Característiques distintives de les fàcies sedimentàries pre-
Figure 13: Distinctive characteristics of the sedimentary facies present
sents en les cavitats litorals de les Illes Balears.
into the coastal karst caves of Balearic islands.
210

des del sostre de la cavitat que les fa superar la tensió
FIOL, L.; FORNÓS, J.J.; GELABERT, B. & GUIJARRO, J.A.
superficial que les mantenia en superfície. També dins
(2005): Dust rains in Mallorca (Western Mediterranean):
Their occurrence and role in some recent geological pro-
la zona freàtica, la resposta diferent a la meteorització
cesses. Catena, 63: 64-84.
i corrosió de les parets de les galeries, formades per
FORD, D.C. & WILLIAMS, P.W. (2007): Karst hydrogeology
materials calcarenítics (bioclasts) amb diferent minera-
and geomorphology. John Wiley & Sons Ltd. 562 p.
logia i textura, afavoreixen la caiguda continuada dels
FORD, T.D. (2001): Sediments in caves. UK, BCRA Cave Stu-
grans mida arena no dissolts, que queden alliberats de
dies Series, 9: 32 p.
les parets acumulant-se en el fons. Aquests sediments,
FORNÓS; J.J. & GELABERT, B. (1995): Litologia i tectònica
característics dels carst litoral desenvolupat en el rocam
del carst de Mallorca. In: GINÉS, A & GINÉS, J. (eds.) El
carst i les coves de Mallorca. Endins, 20/Mon. Soc. Hist.
calcari del Miocè superior, són més abundants a la zona
Nat. Balears, 3: 27-43.
de mescla d’aigües on la corrosió lligada a les haloclines
FORNÓS; J.J. & GRÀCIA, F. (2007): Datació dels sediments re-
és especialment important.
cents que rebleixen les cavitats de sa Gleda i del Sistema

La variabilitat dels processos i aspectes morfològics
Pirata-Pont-Piqueta: Primeres dades. Endins, 31: 97-100.
al llarg de les cavitats fan que totes les característiques
FORNÓS, J.J., BOVER, P., GINÉS, J. & MERINO, A. (2010): El
sedimentàries descrites es puguin donar en major o me-
rebliment sedimentari de la Galeria del Tragus a la Cova
nor mesura interrelacionades, la qual cosa implica que
des Pas de Vallgornera (Llucmajor, Mallorca). Boll. Soc.
Hist. Nat. Balears, 53: (en premsa).
la sedimentació present amb fàcies mesclades siguin de
FORNÓS, J.J.; GINÉS, J. & GRÀCIA, F. (2009): Present-day
llarg les més abundants, especialment en el carst litoral,
sedimentary facies in the coastal karst caves of Mallorca
havent-se d’esbrinar en cada cas els diferents proces-
Island (Western Mediterranean). Journal of Caves and
sos i les aportacions que les han produïdes.
Karst Studies, 71(1): 86-99.

En conclusió, el rebliment sedimentari de les cavi-
GILLIESON, D. (1996): Caves. Processes, development, ma-
tats a les Balears no és molt important des d’un punt de
nagement. Blackwell Publishers. 324 p.
GINÉS, A. & GINÉS, J. (1974): Consideraciones sobre los me-
vista quantitatiu encara que puntualment pot presentar
canismos de fosilización de la Cova de sa Bassa Blanca y
volums de certa consideració, però sí en canvi ho és des
su paralelismo con formaciones marinas del Cuaternario.
d’un punt de vista qualitatiu amb una gran varietat. L’es-
Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 19: 11-28.
tudi de les característiques de la variabilitat sedimentà-
GINÉS, A. & GINÉS, J. (1986): On the interest of speleochronolo-
ria permeten deixar clara constància de tota la munió
gical studies in karstified islands. The case of Mallorca (Spa-
de processos tant sedimentològics com geomorfològics
in). Com. 9º Cong. Int. Espeleol., 1: 297-300. Barcelona.
que actuen dins del carst d’aquestes illes.
GINÉS, A. & GINÉS, J. (eds.) (1995a): El carst i les coves de
Mallorca / Karst and caves in Mallorca. Endins, 20 / Mon.
Soc. Hist. Nat. Balears, 3. 216 pàgs. Palma.
GINÉS, A. & GINÉS, J. (2002): Estado actual del conocimiento
científico del karst y de las cuevas de las islas Baleares
Agraïments
/ Estat actual del coneixement científic del carst i de les
coves de les Illes Balears. Boletín SEDECK, 3: 26-45.
GINÉS, A. & GINÉS, J. (2007): Eogenetic karst, glacioeustatic

El present treball és una contribució al projecte de
cave pools and anchialine environments on Mallorca Is-
land: a discussion of coastal speleogenesis. International
recerca finançat pel Ministerio de Ciencia e Innovación,
Journal of Speleology, 36 (2): 57-67.
CGL2010-18616/BTE.
GINÉS, J. (2000): El karst litoral en el levante de Mallorca: una

Alguns dels estudis s’han pogut dur a terme al llarg
aproximación al conocimiento de su morfogénesis y crono-
d’aquests anys gràcies a que han estat parcialment fi-
logía. Tesi Doctoral. Departament de Ciències de la Terra,
nançats per l’Obra Social de SA NOSTRA dins els Pro-
Universitat de les Illes Balears. 595 pàgs + 29 làms. Inèdit.
jectes de Conservació de la Biodiversitat 2001, 2003,
GINÉS, J. & GINÉS, A. (1995b): Aspectes espeleocronològics
2006, 2007, 2008, 2009, 2010.
del carst de Mallorca / Speleochronological aspects of
karst in Mallorca. In: GINÉS, A. & GINÉS, J. (eds.) El carst
i les coves de Mallorca / Karst and caves in Mallorca. En-
dins, 20 / Mon. Soc. Hist. Nat. Balears, 3: 99-112. Palma.
GINÉS, J. & GINÉS, A. (2011): Classificació morfogenètica
Bibliografia
de les cavitats càrstiques de les Illes Balears. Endins, 35:
(aquest volum).
GINÉS, J.; FORNÓS, J.J.; TRIAS, M.; GINÉS, A. & SANTAN-
BERGER, G.W.; PÉREZ-GONZÁLEZ, A.; CARBONELL, E.;
DREU, G. (2007a): Els fenòmens endocàrstics de la zona
ARSUAGA, J.L.; BERMÚDEZ DE CASTRO, J.M. & KU,
de Ca n’Olesa: la Cova de s’Ònix i altres cavitats veïnes
T.L-. (2008): Luminescence chronology of cave sediments
(Manacor, Mallorca). Endins, 31: 5-30.
at the Atapuerca paleoanthropological site, Spain. Journal
GINÉS, J.; FORNÓS, J.J.; GINÉS, A. & TUCCIMEI, P. (2007b):
of Human Evolution, 55: 300-311.
2.7. Endokarst costero, niveles marinos y tectónica: el
BEUSELINCK, L.; GOVERS, G.; POESEN, J.; DEGRAER, G.
ejemplo de la costa oriental de Mallorca. In: FORNÓS, J.J.;
& FROYEN, L. (1998): Grain-size analysis by laser diffrac-
GINÉS, J. & GÓMEZ-PUJOL, L. (eds.) Geomorfología li-
tometry: comparison with the sieve-pipette method. Cate-
toral: Migjorn y Llevant de Mallorca. Mon. Soc. Hist. Nat.
na, 32: 193-208.
Balears, 15: 201-220. Palma.
BOSCH, R.F. & WHITE, W.B. (2004): Lithofacies and transport
GINÉS, J.; GINÉS, A.; FORNÓS, J.J.; GRÀCIA, F. & MERINO,
of clastic sediments in karstic aquifers. In: SASOWSKY,
A. (2008): Noves observacions sobre l’espeleogènesi en el
I.D. & MYLROIE, J. Eds. (2004): Studies of cave sedi-
Migjorn de Mallorca: els condicionants litològics en alguns
ments. Physical and Chemical Records of Paleoclimate.
grans sistemes subterranis litorals. Endins, 32: 49-79.
New York, Kluwer Academic/Plenum Publishers, 1-22.
GOUDIE, A.S. & MIDDLETON, N.J. (2001): Saharan dust
EGOZCUE, J.J. (1971): Estudio del cono de materiales alócto-
storms: Nature and consequences. Earth-Science Revi-
nos de la Cova de sa Font. Speleon, 18: 49-53.
ews, 56 (1-4): 179-204.
211

GRÀCIA, F.; CLAMOR, B.; LANDRETH, R.; VICENS, D. &
WATKINSON, P. (2001): Evidències geomorfològiques
dels canvis del nivell marí. In: PONS, G.X. & GUIJARRO,
J.A. (eds.) El canvi climàtic: passat, present i futur. Mon.
Soc. Hist. Nat. Balears, 9: 91-119. Palma.
GRÀCIA, F.; FORNÓS, J.J. i CLAMOR, B. (2007a): Cavitats
costaneres de les Balears generades a la zona de mescla,
amb importats continuïtats subaquàtiques, a PONS, G.X.
i VICENÇ, D. (eds.), Geomorfologia litoral i Quaternari,
Homenatge a Joan Cuerda Barceló. Mon. Soc. Hist. Nat.
Balears, 14: 299-352.
GRÀCIA, F.; FORNÓS, J.J.; CLAMOR, B.; FEBRER, M. i GA-
MUNDÍ, P. (2007b): La Cova de sa Gleda I. Sector Clàssic,
Sector de Ponent i Sector Cinc-cents (Manacor, Mallorca):
Geomorfología, espeleogènesi, sedimentologia i hidrolo-
gia. Endins, 31: 43-96.
GRÀCIA, F.; FORNÓS, J.J.; CLAMOR, B.; JAUME, D. i
FEBRER, M. (2006): El sistema Pirata-Pont-Piqueta
(Manacor, Mallorca): Geomorfologia, espeleogènesi, hi-
drologia, sedimentologia i fauna. Endins, 29: 25-64.
GRÀCIA, F.; GAMUNDÍ, P.; CLAMOR, B.; TRIAS, M.; FOR-
NÓS, J.J.; FEBRER, M. & POCOVÍ, J. (2010): Noves
aportacions a l’estudi de les cavitats de Cala Falcó - Cala
Varques (Manacor, Mallorca). Endins, 34: 141-154.
MATEU, G.; COLOM, G. & CUERDA, J. (1979): Los foraminí-
feros plio-pleistocénicos de la isla de Cabrera (Baleares)
y las condiciones paleoecológicas del antiguo mar balear
(contribución a su conocimiento). Boll. Soc. Hist. Nat. Ba-
lears, 23: 51-68.
MONTORIOL-POUS, J. (1972): Estudio de una captura kársti-
co-marina en la isla de Cabrera. Acta Geológica Hispáni-
ca, 6 (4): 89-91.
PALMER, A.N. (2007): Cave geology. Cave Books. 454 p. Day-
ton, Ohio, USA.
PONS-MOYÀ, J.; MOYÀ-SOLÀ, S. & KOPPER, J.S. (1979): La
fauna de mamíferos de la Cova de Canet (Esporles) y su
cronología. Endins, 5-6: 55-58.
QUINTANA, J. & ARNAU, P. (2004): Descripció dels rastres i les
petjades d’Hypnomys Bate, 1918 (Mammalia: Gliridae) de
la Cova de sa Duna (Alaior, Menorca). Endins, 26: 7-14.
SASOWSKY, I.D. & MYLROIE, J. Eds. (2004): Studies of cave
sediments. Physical and Chemical Records of Paleoclima-
te. New York, Kluwer Academic/Plenum Publishers, 329
p.
TUCKER, M. (1988): Techniques in Sedimentology. Blackwell,
394 p.
VAN HENGSTUM, P.J.; SCOTT, D.B.; GRÖCKE, D.R. &
CHARETTE, M.E: (2011): Sea level controls sedimentati-
on and environments in coastal caves and sinkholes. Ma-
rine Geology, 286: 35-50.
WHITE, W.B. (2007): Cave sediments and paleoclimate. Jour-
nal of Cave and Karst Studies, 69 (1): 76-93.
212