Evid�ncies morfol�giques de processos hipog�nics a cavitats de Mallorca
ENDINS, 35 / Mon. Soc. Hist. Nat. Balears, 17: 165-182
ISSN 0211-2515. Mallorca, 2011
EVIDÈNCIES MORFOLÒGIQUES DE PROCESSOS HIPOGÈNICS
A CAVITATS DE MALLORCA
per Antoni MERINO 1, 2, Joaquín GINÉS 2, 3 i Joan J. FORNÓS 2
Abstract

Until very recently, most of the caves in Mallorca were considered to be of epigenic origin, where the
endokarst phenomena was mainly originated by the circulation of meteoric waters carrying biogenic CO ,
2
and by different speleogenetic mechanisms associated to the littoral mixing zone along with extensive
breakdown processes. The breakthroughs achieved along the last years have contributed not only to
identify new morphologies, but also to distinguish a new speleogenetic process hitherto unknown in
Mallorca: the hypogenic speleogenesis, related to a water recharge of deep origin. To address challenging
questions regarding with it, a detailed investigation of suspicious caves harbouring hypogenic evidences
was carried out, yielding unexpected data. In this paper, special attention is given to the morphological
signs found predominantly in caves located within the south-western sector of Migjorn karst region and
surrounding area. The following morphologies have been documented: a morphologic suite of rising flow
integrated by feeders, rising wall channels and outlets; dead ends; partitions; the associations of cave
rims–vents and bubble trails–folia; as well as likely condensation-corrosion features in the form of bell-
holes and small subspherical chambers.
Resum

Fins fa pocs anys es considerava que la majoria de les cavitats de Mallorca tenien un origen epigènic,
en el que les formes endocàrstiques estaven relacionades principalment amb la infiltració d’aigües
meteòriques que portaven en dissolució CO d’origen biogènic, i també amb diferents mecanismes
2
espeleogenètics associats a la zona litoral de mescla d’aigües i a importants processos d’esfondrament i
reajustament de les voltes. Les noves troballes realitzades en els darrers anys han servit no tan sols per
identificar noves formes, sinó que també ens han permès distingir un nou mecanisme espeleogenètic,
desconegut fins a la data a Mallorca: l’espeleogènesi hipogènica, relacionada amb una recàrrega hídrica
d’origen profund. Amb l’objectiu d’aclarir els possibles dubtes relacionats amb aquesta temàtica, es va dur
a terme una recerca detallada a aquelles cavitats susceptibles de presentar evidències dels esmentats
processos, donant aquestes investigacions uns resultats inesperats. En aquest treball es posarà un èmfasi
especial en les evidències morfològiques, trobades en la seva major part en cavitats situades al sector
sudoccidental de la regió càrstica del Migjorn de Mallorca i la seva àrea circumdant. Les formes que s’han
documentat són les següents: conjunts morfològics de flux ascendent formats per punts d’alimentació
(feeders), canals ascendents de paret (rising wall channels), i punts de descàrrega (outlets); galeries
cegues (dead ends); envans de roca (partitions); els binomis tovera–respirador i canals de desgasificació
(bubble trails)–folia; així com possibles evidències de processos de condensació-corrosió en forma de
cúpules (bell-holes) i petites sales subesfèriques.
Resumen

Hasta hace pocos años, se consideraba que la mayoría de las cavidades de Mallorca tenían
un origen epigénico, donde las formas endokársticas estaban relacionadas principalmente con la
infiltración de aguas meteóricas llevando en disolución CO de origen biogénico, así como con diferentes
2
mecanismos espeleogenéticos asociados a la zona litoral de mezcla de aguas y a importantes procesos
de hundimiento y reajuste de bóvedas. Los descubrimientos realizados a lo largo de los últimos años han
servido no solo para identificar nuevas morfologías, sino que también han permitido distinguir un nuevo
mecanismo espeleogenético, desconocido hasta la fecha en Mallorca: la espeleogénesis hipogénica,
relacionada con una recarga hídrica de origen profundo. Con el objetivo de aclarar las dudas relacionadas
con este tema, se llevó a cabo una investigación detallada de aquellas cavidades que pudieran contener
evidencias de los citados procesos, dando unos resultados inesperados. En este artículo se pone un
énfasis especial en las evidencias morfológicas, halladas mayoritariamente en cavidades situadas en el
sector sudoccidental de la región kárstica del Migjorn y en su área circundante. Las morfologías que se
han documentado son las siguientes: conjuntos morfológicos de flujo ascendente formados por puntos
de alimentación (feeders), canales ascendentes de pared (rising wall channels), y puntos de descarga
(outlets); galerías ciegas (dead ends); tabiques de roca (partitions); los binomios tobera–respiradero
y canales de desgasificación (bubble trails)–folia; así como posibles evidencias de procesos de
condensación-corrosión en forma de cúpulas (bell-holes) y pequeñas salas subesfèricas.
1
Grup Espeleològic de Llubí (Mallorca).
Illes Balears. Ctra de Valldemossa, km 7.5. 07122 Palma (Mallorca).
2
Karst and Littoral Geomorphology Research Group. Universitat de les
3
Grup Espeleològic EST. Palma (Mallorca).
165

Introducció

A aquest fet se li han d’afegir els estudis duts a
terme sobre les anomalies geotèrmiques presents a
l’aqüífer de la plataforma de Llucmajor (LÓPEZ et al.,

Fins a dates relativament recents l’espeleogènesi
2004; LÓPEZ & MATEOS, 2006). Així, els sondeigs de
de les cavitats de Mallorca s’havia considerat lligada
captació d’aigües realitzats en zones properes a aques-
a processos epigenètics (GINÉS, 1995), on els siste-
ta localitat, d’uns 100 m de profunditat, han posat de
mes endocàrstics es formen principalment per la infil-
manifest l’existència d’aigües termals amb unes tempe-
tració directa de les aigües meteòriques carregades
ratures que arriben als 51,6° C. Per als autors esmen-
de CO d’origen edàfic i atmosfèric, o per la recàrrega
tats aquests fenòmens hidrotermals estan relacionats
2
procedent de les formacions superficials i/o dipòsits no
amb importants falles normals amb una orientació SW-
carstificables, mostrant sempre una relació amb la topo-
NE. Aquestes fractures permetrien l’ascens d’aigües
grafia exterior. En general les cavitats desenvolupades
termals d’origen profund que a la llarga es mesclarien
d’aquesta manera tenen una connexió hidrològica amb
amb l’aqüífer lliure del Miocè superior de la plataforma
la superfície que correspon, normalment, amb les entra-
tabular de Llucmajor i també de la cubeta de Campos.
des dels mateixos sistemes subterranis. S’hi ha d’afegir
Tots aquest fets han provocat que es dugui a terme
a això els processos de distensió mecànica que afecten
una revisió molt més acurada de les cavitats de la zona
a les elevacions de les serres mallorquines i que do-
compresa entre la plataforma de Llucmajor i Campos,
nen lloc a cavitats d’origen mecànic, amb poca o nul·la
a la que hi podríem afegir alguna cavitat de la zona
intervenció dels mecanismes de carstificació. Al mateix
de Manacor i altres del municipi de Porreres. Per tot
temps, i per mor de les característiques geològiques, i
això, i a l’espera de completar la revisió sistemàtica de
especialment litològiques, de les illes que mostren una
l’endocarst desenvolupat en la citada àrea, s’han docu-
gran presència de dipòsits tabulars, formats en la seva
mentat noves morfologies, espeleotemes i dades que
major part per plataformes de calcarenites d’edat Miocè
aporten una nova visió sobre la importància i extensió
superior i que es disposen a llarg de bona part de la
de l’espeleogènesi lligada a processos d’origen hipogè-
costa, existeixen uns altres processos espeleogenètics
nic i hidrotermal a l’illa de Mallorca. Aquest conjunt de
relacionats amb la mescla d’aigües d’origen meteòric i
formes documentades fins a l’actualitat està constituït,
aigües d’origen marí a la franja litoral. Aquests proces-
per una banda, per un conjunt de formes relacionades
sos duen associada una evolució que implica fases en
amb fluxos ascendents –morphologic suite of rising
les que la dissolució dels materials provoca inestabilitats
flow– integrat per punts d’alimentació (feeders), mor-
locals que donen lloc a esfondraments i reajustaments
fologies de sostre i paret, així com per punts de des-
en les voltes dels buits generats prèviament, creant sa-
càrrega (outlets) (KLIMCHOUK, 2007, 2009; MERINO
les de col·lapse molt freqüents a l’endocarst de Mallorca
et al. 2010). A aquest conjunts se’ls hi hauria d’afegir
(GINÉS et al., 1992; GINÉS & GINÉS, 2007, 2009).
uns espeleotemes denominats toveres (cave rims) i res-

En el decurs dels darrers anys s’han formulat noves
piradors (vents), que estan relacionats amb moviments
teories espeleogenètiques, recolzades per investiga-
convectius de l’aire entre diferents nivells de la cavitats
cions realitzades en diversos països, on es defineixen
(MERINO, 2006).
nous mecanismes generadors de cavitats que se re-

Per altra banda hi haurien els solcs de desgasifi-
lacionen amb la circulació transversal de fluids ascen-
cació, bubble trails (PALMER, 2007), que presenten
dents d’origen profund (KLIMCHOUK, 2007, 2009).
similituds morfològiques amb els canals ascendents de
L’agressivitat d’aquells fluids correspon a les seves
paret, rising wall channels, però en els que la seva gè-
característiques geoquímiques lligades al caràcter pro-
nesis està lligada a fluids ascendents en els que s’hi ha
fund de la recàrrega (PALMER, 1991, 2000, 2007), que
produït un alliberament gasós de CO en condicions evi-
2
aporta concentracions elevades de CO no biogènic,
dentment freàtiques (CHIESA & FORTI, 1987; AUDRA
2
H S o CH , a més de tota la munió de processos geoquí-
et al., 2002, 2009a, 2009c). Relacionat amb aquest me-
2
4
mics associats al geotermalisme (DUBLYANSKY, 2000,
canisme de generació de bombolles de CO , s’ha posat
2
2005). Es tracta d’un complex entrellat de processos
en evidència l’existència d’un espeleotema denominat
que es designen actualment com a espeleogènesi hipo-
folia amb una morfologia molt peculiar i inconfusible
gènica.
(HILL & FORTI, 1997; PALMER, 2007). Aquest binomi

Pel que fa referència a l’endocarst de Mallorca, di-
bubble trails – folia n’és una clara indicació dels proces-
versos autors ja han deixat constància de l’existència
sos d’espeleogènesi hipogènica produïda per desgasifi-
de formes que estarien associades a processos hipo-
cació de CO (AUDRA et al., 2009a).
2
gènics en diferents cavitats. Per una part, GINÉS et al.

Finalment, s’han trobat formes esfèriques i cúpules
(2006) en un estudi sobre la Cova Nova de Son Lluís
a sostres de cavitats en les que la seva gènesi podria
a Porreres, observen i descriuen la presència de cúpu-
estar associada amb fenòmens convectius i de conden-
les i morfologies esfèriques que podrien tenir un origen
sació- corrosió, induïts per la presència de llacs subte-
hidrotermal. Posteriorment diversos treballs duts a ter-
rranis d’aigües més o menys calentes que provocarien
me a la Cova des Pas de Vallgornera, a Llucmajor (GI-
l’existència de cèl·lules convectives que intercanviarien
NÉS et al., 2008, 2009a, 2009b; GRÀCIA et al., 2009a,
calor i aigua entre zones diferents de la cavitat (AUDRA
2009b; MERINO et al., 2010; FORNÓS et al., 2011), han
et al., 2007). L’aire calent i humit que ascendeix des de
aportat noves dades que d’una manera molt aclaridora
la superfície del llac es refreda en entrar en contacte
posen de manifest l’existència de formes que indicarien
amb les parets i els sostre produint condensació. Aques-
la participació de processos hipogènics en la gènesi de
ta aigua a la vegada es capaç de dissoldre quantitats
la cavitat.
variables de CO procedent de l’atmosfera de la cova,
2
166

provocant l’increment de la seva agressivitat i, en
estar en contacte íntim amb la roca calcària, la va
1
dissolent (DREYBRODT et al., 2005). Els majors
fenòmens de condensació –i el desenvolupament
més evident de les esferes i cúpules– es donen als
sostres de les galeries o pous d’aquelles cavitats que
contenen llacs d’aigües termals i estan properes a la
superfície, al ser els llocs on existeix una major di-
ferència de gradient tèrmic. La presència de cúpules
és un fet molt comú en les cavitats d’origen hidro-
termal o hipogènic en general (OSBORNE, 2004) i
acostumen anar acompanyades d’altres evidències
que remarquen aquesta possible gènesi, tals com
les regates de corrosió (wall notches), concavitats
de sostre (ceiling pockets), ponts de roca (rock
bridges) etc. Existeixen altres treballs a la literatura
científica, en relació amb l’origen d’aquestes morfo-
logies subesfèriques, que postulen la dissolució per
aigües termals (BAC-MOSZASWILL & RUDNICKI,
2
1978; RUDNICKI, 1978; DUBLYANSKY, 1980), o
la dissolució per convecció produïda per fluids amb
diferents gradients de densitat en condicions freàti-
ques (CURL, 1966). És possible que tant les cúpu-
les com les formes esfèriques siguin poligèniques i
que la seva formació estigui lligada a més d’un pro-
cés, depenent de cada situació particular (OSBOR-
NE, 2004). Per altre banda, altres autors (MYLROIE
& MYLROIE, 2009) han posat en dubte el caràcter
diagnòstic de bona part de les formes atribuïdes a
l’espeleogènesi hipogènica, al estar també repre-
sentades en ambients freàtics de poc dinamisme,
com és el cas de la carstificació litoral associada
amb la zona de mescla marina; de totes maneres, el
caràcter hipogènic d’algunes formes específiques,
com son els canals ascendents i bubble trails, resul-
ta força evident i per tant difícil de qüestionar.
3
Figura 1: Cova des Pas de Vallgornera. Grup de tres respiradors
que presenten les seves parets calcàries recobertes d’un
nivell d’alteració i dipòsits minerals. S’hi poden obser-
var toveres formades per unes cristal·litzacions de color
blanc al voltant de la seva boca. (Foto A. Merino).
Figure1: Cova des Pas de Vallgornera. Group of three vents
showing their walls covered in weathered limestone and
mineral deposits. Cave rims formed by white crystalli-
zations can be clearly seen around their lips. (Photo A.
Merino).

Figura 2: Antic punt d’alimentació (feeder) situat en el terra d’una
galeria de la Cova des Pas de Vallgornera. Actualment es
tracta d’un respirador (vent) que en fases anteriors i en
condicions freàtiques va actuar com a punt d’alimentació
(feeder). S’hi pot apreciar la seva forma tubular i els di-
pòsits multicolors adossats a les seves parets. Es tracta
d’un fet molt comú a la cavitat on és molt fàcil trobar nom-
brosos exemples. (Foto A. Merino).
Figure 2: Former feeder located in the floor of a passage in Cova
des Pas de Vallgornera. Currently it is a vent that in for-
mer stages and in phreatic conditions acted as a feeder.
Its tubular shape is clearly seen as well as ferromanga-
nese deposits coating the walls. This assemblage is qui-
te common and it is widely represented throughout the
cave. (Photo A. Merino).
Figura 3: Fractura sobre la que s’observa un conjunt de punts
d’alimentació (feeders), en el trespol d’una galeria de la
Cova des Pas de Vallgornera. (Foto A. Merino).
Figure 3: Group of feeders developed along a fissure in the floor
of a gallery in Cova des Pas de Vallgornera. (Photo A.
Merino).
167

La dicotomia canals ascendents

D’aquests dos últims espeleotemes, només s’han
de paret, rising wall channels,
localitzat a la Cova des Pas de Vallgornera alguns exem-
plars d’estalagmites còniques subaquàtiques i acumu-
i bubble trails
lacions de calcita flotant, de forma majoritària d’origen
vadós, en punts concrets i quasi sempre relacionats
amb gours que tenen les seves aigües sobresaturades

A treballs anteriors publicats sobre les diferents for-
en carbonat càlcic. Els pinacles coral·loides subaquàtics
mes de corrosió existents a la Cova des Pas de Vall-
han estat trobats, de moment, tan sols en un tram de la
gornera, es fa menció dels bubble trails (GINÉS et al.,
Galeria del Tragus (MERINO et al., 2008), on hi ha una
2008, 2009a, 2009b; GRÀCIA et al., 2009a, 2009b). Es
espècie de cubeta, actualment seca, amb les parets re-
tracta d’uns canals de dissolució desenvolupats sobre
cobertes d’una capa d’aragonita que es va dipositar en
les parets verticals o sobreplomades, i que han estat
règim freàtic (MERINO, 2006). Fins ara no s’ha localit-
provocats per l’alliberació gasosa de CO en condicions
zat cap exemplar ni conjunt de folia, en tos els més de
2
evidentment freàtiques (CHIESA & FORTI, 1987), com
65 km de recorregut que té la cavitat (GRÀCIA et al.,
a conseqüència de la disminució de la pressió en anar
2009a). Tot això, juntament amb l’omnipresència en tots
decreixent la profunditat durant l’ascens de les aigües
els nivells dels canals ascendents de corrosió i la man-
d’origen profund, carregades amb diòxid de carboni en
ca de dipòsits massius de calcita flotant en les seves di-
dissolució. Aquest alliberament de gas dissolt es pro-
ferents formes, du a pensar que la gènesi de la major
dueix a una profunditat determinada per a una con-
part d’aquestes formes estaria relacionada amb l’ascens
centració donada de CO (PALMER & PALMER, 2000;
de fluxos hipogènics molt agressius, més que amb
2
PALMER, 2007), la qual cosa suposa que per a con-
l’alliberament de bombolles de diòxid de carboni. Tot i
centracions mitjanes de gas la formació de bombolles
això, és molt probable que en alguns estadis durant tota
s’acostuma a produir pocs metres per davall del nivell
la prolongada gènesi de la cavitat s’hagin produït fenò-
freàtic. Això implica que les formes ascendents de dis-
mens d’alliberament de bombolles de CO procedents
2
solució tipus bubble trails es deuen produir en nivells
d’aigües profundes. Per contra a la Cova de s’Ònix, s’ha
clarament estratificats, a no ser que s’hagin estat produi-
pogut documentar la presència de folia i d’un grup de ca-
nt de forma continuada en el temps amb diferents cotes
nals de desenvolupament ascendent, que es presenten
del nivell freàtic. Aquesta estratificació no es dóna de
tan sols a un nivell concret de la cavitat i que es podrien
forma clara i inequívoca a la cavitat, ja que les formes
correspondre clarament amb bubble trails.
de dissolució ascendent es troben pràcticament en tots
els nivells i cotes, tan en els sectors subaquàtics, situats
uns quants metres per davall del nivell de l’aigua, com
en la zona de fluctuació del nivell freàtic, uns quants me-
Les cavitats amb evidències
tres per damunt d’aquest; i també presenten un desen-
volupament molt significatiu en el nivell superior de la
hipogèniques
cavitat que va des dels +5 fins als +10 m sobre el nivell
freàtic actual; podem afirmar, per tant, que presenten

Els fenòmens endocàrstics que fins avui presenten
una àmplia distribució vertical al llarg de tota la cova. Per
plausibles evidències d’aquests processos es localitzen,
altra banda, i pel que fa referència a les diferents formes
pràcticament en la seva totalitat, en el sector meridional
i mides dels canals ascendents de dissolució, aquests
de Mallorca, concretament en la plataforma de Llucmajor
no mostren un determinat patró per a un nivell concret
i la seva extensió vers la cubeta de Campos, així com
sinó que, tal i com succeeix amb la seva distribució, es
en algunes elevacions properes a aquesta àrea. Tan sols
presenten combinats en tots els sectors de la cavitat.
una cavitat es localitza fora d’aquestes zones, a les roda-

Segons AUDRA et al. (2002) la pèrdua de CO en un
lies de Portocristo. Les localitats investigades i les evidèn-
2
fluid ascendent donaria lloc a una aigua supersaturada
cies observades les passem seguidament a descriure.
en CaCO la qual cosa provocaria la precipitació de tot
3
un seguit de dipòsits i espeleotemes:
a) Entre aquests i donada la seva particular relació amb
COVA DES PAS DE VALLGORNERA (Llucmajor)
les bubble trails destacarien les folia, amb una for-
ma inconfusible i on la seva presència sembla es-

Aquesta cova és en l’actualitat el fenomen espe-
tar quasi exclusivament relacionada amb un context
leològic de major extensió a la illa de Mallorca, supe-
hipogènic que inclouria l’alliberament de bombolles
rant els 65 km de desenvolupament, i està situada a la
de diòxid de carboni a poca profunditat (AUDRA
Marina de Llucmajor en la zona costanera que s’estén
et al., 2009a). L’aspecte d’aquest espeleotema és
des de Cala Pi a s’Estanyol. S’inicia amb una successió
conseqüència, per una banda, d’una forta pèrdua
de sales que arriben al nivell freàtic i que comuniquen
de CO que té lloc per davall del nivell freàtic, així
amb unes espectaculars galeries aquàtiques, que a la
2
com de l’existència de parets sobreplomades i el
vegada connecten amb un sector format per grans sa-
confinament de bombolles de diòxid de carboni que
les; des d’aquest punt, es desenvolupen tot un seguit
provoca la precipitació de calcita als voltants de les
de conductes laberíntics de diferents dimensions, exis-
mateixes.
tint també galeries de gran longitud estructurades sobre
b) Pinacles coral·loides subaquàtics, tower coral.
fractures de direcció NW-SE. En línies generals la cavi-
c) Estalagmites còniques subaquàtiques, cave cones, i
tat s’estructura en tres nivells clarament diferenciats, un
calcita flotant, cave rafts.
situat al voltant del nivell freàtic amb abundants galeries
168

inundades, un altre a uns 11 m sobre l’anterior on són
abundants les xarxes laberíntiques de galeries, així
4
com un tercer format per passatges subaquàtics.

Aquesta cavitat conté un nombre importat de for-
mes certament peculiars entre les que s’hi troben les
toveres, cave rims, i els respiradors, vents, que es tro-
ben distribuïts per diferents sectors (Figura 1). Les to-
veres són projeccions minerals amb aspecte de copin-
ya que presenten dues cares netament diferenciades:
el costat orientat cap a la galeria és rugós i amb tex-
tura lleugerament coral·loide, mentre que el localitzat
prop del respirador és llis i mostra en la seva superfície
clares evidències de corrosió. Les toveres es desen-
volupen normalment sobre la part superior d’una altra
forma que denominem respirador, que consisteix en
un estret tub, quasi sempre impenetrable, que uneix
dos nivells diferents de galeries. Les parets dels respi-
radors són llises i estan cobertes de roca calcària molt
alterada i diversos precipitats minerals (MERINO et al.,
2009a, 2009b).

En aquesta cova s’han documentat els millors
exemples de conjunts morfològics de flux ascendent,
Morphologic Suite of Rising Flow (KLIMCHOUK, 2007,
2009), formats per punts d’alimentació (feeders), for-
mes de sostre i paret (rising and ceiling channels) i
punts de descàrrega (outlets), a més d’altres formes
que impliquen una gènesis similar com són les gale-
ries cegues (dead ends) o els envans de roca (parti-
tions) (MERINO et al., 2010; FORNÓS et al., 2011).
Punts de alimentació (feeders)

Es tracta de conductes, en general verticals o sub-
verticals, mitjançant els quals els fluids més lleugers i
agressius circulen en sentit ascendent des d’un nivell
basal o inferior fins a un altre situat directament per so-
bre d’ell. Aquesta forma es localitzaria en la part inferior
del sistema de flux transversal (KLIMCHOUK, 2007).
Figura 4: Punt d’alimentació (feeder) lateral a la Cova des Pas de
Vallgornera. En la foto s’hi pot apreciar un complet conjunt
de formes hipogèniques de flux ascendent. Les fletxes indi-
5
quen la direcció dels fluxos hipogènics en tot el seu recorre-
gut. (Foto A. Merino).
Figure 4: Side feeder in Cova des Pas de Vallgornera. A complet set
of hypogenic morphologies of rising flow is plainly obser-
ved. Arrows indicate the hypogenic flow direction along its
path. (Photo A. Merino).
Figura 5: Cova des Pas de Vallgornera. Canals ascendents de disso-
lució que afecten a un conjunt de wall pockets i ceiling poc-
kets. Es pot apreciar com des d’un petit punt d’alimentació
(feeder) lateral, s’ha generat un canal (es pot observar cla-
rament tot el seu recorregut pel canvi de color) que reco-
rre el sostre i penetra en una petita concavitat on el flux és
concentrat dins la zona més voltada; es crea així un nou
solc que el comunica amb una concavitat veïna, repetint-se
en diverses ocasions el mateix procés. Les fletxes indiquen
la direcció dels fluxos hipogènics en tot el seu recorregut.
(Foto A. Merino).
Figure 5: Cova des Pas de Vallgornera. A group of wall pockets and
ceiling pockets affected by rising wall channels. It can be
seen how from a side feeder a channel has been excavated
(it is clearly visible along its way due to the change in co-
lour). The channel covers the ceiling and penetrates into a
concavity where the flow is concentrated on the most vaul-
ted area, generating a new groove that puts it in commu-
nication with a nearby concavity; this process is repeated
several times. Arrows indicate the hypogenic flow direction
along its path. (Photo A. Merino).
169


En aquesta cavitat aquest conjunt de formes es tro-

Els feeders puntuals (Figura 2) acostumen a pre-
ba representat pels feeders puntuals, feeders amb as-
sentar una boca d’aspecte el·líptic i en alguns casos cir-
pecte d’esquerda o fractura i feeders laterals. Aquestes
cular; les seves dimensions són molt variables anant des
formes es desenvolupen en general en el trespol de ga-
d’uns pocs decímetres fins a 1 m de diàmetre major. La
leries i estan distribuïts de forma aïllada per nombrosos
part interna presenta una forma tubular d’aspecte irre-
punts de la cova.
gular. Els feeders amb aparença de fractura o esquerda
6
7
8
9
Figura 6: Canals ascendents de dissolució generats a partir d’una frac-
Figura 8: Espectacular canal de sostre amb nombroses cúpules i con-
tura en una paret sobreplomada de la Cova des Pas de Vall-
cavitats associades. S’hi pot observar com una diàclasi ben
gornera. Les fletxes indiquen la direcció dels fluxos hipogènics
visible al sostre d’una galeria de la Cova des Pas de Vallgor-
durant el seu recorregut. (Foto A. Merino).
nera, en condiciona el desenvolupament del canal i de les cú-
Figure 6: Rising wall channels generated from a fracture on an overhan-
pules. Les fletxes indiquen la direcció dels fluxos hipogènics
ging wall in Cova des Pas de Vallgornera. Arrows indicate the
durant el seu recorregut. (Foto A. Merino).
hypogenic flow direction along its path. (Photo A. Merino).
Figure 8: Stunning ceiling channel with a great deal of associated cupo-
las and pockets. The visible fracture in the ceiling of a passage
Figura 7: Cova des Pas de Vallgornera. Canals ascendents de dissolu-
in Cova des Pas de Vallgornera rules the channel and cupolas
ció de petita longitud desenvolupats a partir de petits punts en
development. Arrows indicate the hypogenic flow direction
les parets de les diferents concavitats. (Foto A. Merino).
along its path. (Photo A. Merino).
Figure 7: Cova des Pas de Vallgornera. Short rising solutional channels
developed from tiny points located in wall pockets. (Photo A.
Figura 9: Canal de sostre molt evident condicionat per l’existència d’una
Merino).
fractura. Cova des Pas de Vallgornera. (Foto A. Merino).
Figure 9: Particularly pronounced ceiling channel controlled by a fractu-
170
re. Cova des Pas de Vallgornera. (Photo A. Merino).

(Figura 3) arriben a tenir alguns metres de longitud, i es
aquelles presenten en el trespol conjunts de feeders
perllonguen al llarg de nombroses galeries on formen
puntuals i altres de tipus fractura que posarien en comu-
el trespol irregular de les mateixes, arribant en alguns
nicació ambdós nivells de galeries a través dels outlets
casos a tenir fins a 1 m d’amplada.
localitzats en el sostre de les galeries del nivell inferior.

En la zona de la cavitat coneguda com a Sector F,

Finalment els feeders laterals (Figura 4) estan dis-
situada uns 5 m per sobre del nivell freàtic, s’han loca-
tribuïts per quasi tots els sectors de la cavitats i en els
litzat galeries que es troben superposades sobre unes
seus diferents nivells. Es tracta de formes localitzades
altres del Sector del Clypeaster (MERINO et al., 2008);
en les parets de les galeries a diferents altures, forma-
10
Figura 10: Cova des Pas de Vallgornera. Canal de sostre de dimensions
Figure 10: Cova des Pas de Vallgornera. Ceiling channel of considerable
considerables que presenta un avançat estat de desenvolu-
dimensions showing a late stage of development with isola-
pament per la individualització dels pendants. En el trespol,
ted pendants. Two fissure-feeders that extend several metres
a ambdós costats de la foto s’hi poden apreciar dos punts
along the passage floor can clearly be seen both sides of the
d’alimentació relacionats amb fissures (fissure-feeders) que
photo. Arrows indicate the hypogenic flow directions along
es prolonguen uns quants metres al llarg de la galeria. Les
its path. (Photo A. Merino).
fletxes indiquen la direcció dels fluxos hipogènics durant el
seu recorregut. (Foto A. Merino).
11
Figura 11: Anastomosis de canals de sostre i pendants individualitzats
Figure 11: Anastomoses of ceiling channels and isolated pendants in a
a una galeria de la Cova des Pas de Vallgornera. (Foto A.
passage of Cova des Pas de Vallgornera. (Photo A. Merino).
Merino).
171

des per conductes de dimensions variables, que poques
12
vegades excedeixen 1 m d’eix màxim, essent la seva
part més interior de dimensions menors que la part ex-
terna. És possible observar com el conducte desenvo-
lupat des d’un punt en el interior de la roca va guan-
yant amplada i altura fins arribar a la galeria. La secció
d’aquests tubs és variable, trobant-se des de formes
més o menys circulars, subrectangulars fins a romboï-
dals; a sostre d’aquests conductes existeix un solc que a
modus d’esquerda o canal posa en comunicació la part
més interna d’aquesta forma amb la paret de la galeria.
Formes de sostre i paret: canals ascendents de pa-
ret (rising wall channels), cúpules i canals de sostre
(ceiling channels
)

Les formes de sostre i parets inclouen entre d’altres,
canals ascendents de dissolució (rising wall channels),
cúpules i canals de sostre (ceiling channels); aquestes
estructures connecten els feeders amb els outlets, es-
sent per tant formes que indiquen un flux en sentit ascen-
dent (KLIMCHOUK, 2007). Aquestes formes són molt
abundants en tota la cavitat, on hi destaca l’abundància
de canals de sostre en el nivell superior de la cova.

Els rising wall channels, canals ascendents de dis-
solució, ja van ser descrits en aquesta cavitat (GINÉS et
al., 2008, 2009a, 2009b; GRÀCIA et al., 2009a, 2009b).
Es tracta d’estructures de dimensions molt variables que
posen en comunicació els feeders amb els outlets o amb
diferents tipus de cúpules (Figura 4). Els conjunts més
característics estan formats per un feeder lateral, i pre-
senten en el seu sostre un solc que en forma d’esquerda
13
el recorre en tota la seva longitud des de la seva part
més interna; té una forma sinuosa i la seva profunditat és
molt variable. En arribar a la zona més exterior i trobar-se
amb l’angle de la paret, el solc esdevé més profund, arri-
bant fins als 60 mm de profunditat. A partir d’aquest punt
i per sobre de la boca del feeder, es configura un canal
o conjunt d’ells que de manera ascendent van desenvo-
lupant-se al llarg de la paret, observant-se sovint com
aquests canals entren en coalescència els uns amb els
altres. La seva forma i dimensions van variant d’acord
amb l’angle que presenta el pla de la paret respecte a la
vertical. S’observa com en les parets que presenten un
angle força sobreplomat és major l’amplada i sobretot la
profunditat, a la vegada que la longitud dels canals aug-
menta, arribant a tenir més de 1 m de longitud per uns
Figura 12: Conjunt de cúpules i punts de descàrrega (outlets) de mida
35 mm d’amplada i profunditats màximes que oscil·len
petita en el nivell superior de la Cova des Pas de Vallgornera.
Les cúpules de major mida representen exemples de punts
entre els 22 i 25 mm. En fer-se la paret més vertical els
de descàrrega poc desenvolupats (underdeveloped outlets)
canals van perdent profunditat i amplada, desapareixent
ja que són formes tancades sense continuïtat cap a nivells
totalment quan el pla de la mateixa es disposa de forma
superiors. (Foto A. Merino).
subvertical. En els casos en els que la geometria de la
Figure 12: Group of cupolas and small-scale outlets located at the up-
per level of Cova des Pas de Vallgornera. The largest cupolas
paret ho permet, els canals ascendents arriben a comu-
provide examples of underdeveloped outlets on account of
nicar amb els outlets situats al sostre. Ocasionalment la
being closed morphologies with no continuities to upper le-
trajectòria dels canals ascendents, en el seu recorregut
vels. (Photo A. Merino).
des de les zones d’alimentació fins a les zones de des-
Figura 13: Punt de descàrrega (outlet) de mitjana dimensió situat a pocs
càrrega, queda interrompuda per l’existència de petites
metres sobre el nivell freàtic actual de la Cova des Pas de
cúpules a les que hi arriben un o varis canals i de les que
Vallgornera, vist de forma vertical des de la seva part inferior.
A les parets s’hi observa un grup de canals de dissolució as-
hi acostuma a sortir un de sol, però presentant aquest
cendents estrets. (Foto A. Merino).
sempre una major profunditat.
Figure 13: Medium-sized outlet located a few metres above the current

Un altre conjunt de canals ascendents característic
phreatic level of Cova des Pas de Vallgornera, viewed vertica-
lly from below. An assemblage of tiny rising channels is seen
i que es repeteix al llarg de nombrosos punts de la cavi-
on the walls. (Photo A. Merino).
tat, és el format en zones on les parets estan cobertes
172

d’abundants concavitats poc marcades, subdued
pockets (GRÀCIA et al., 2005; MERINO, 2006),
14
wall pockets i ceiling pockets (Figura 5) que en
ocasions entren en coalescència donant lloc a
composed pockets (GRÀCIA et al., 2009b). Partint
d’un feeder lateral existeix un canal de dimensions
variables que recorre les parets de les concavitats,
que en arribar a la zona més voltada, crea unes
cúpules de corrosió que afecten a una bona part
del sostre d’aquestes galeries. D’aquí s’obre un
nou canal més profund i de menor amplada que
talla l’angle existent entre dues formes contigües,
creant de nou un solc que recorre la següent con-
cavitat. Aquesta combinació de formes es pot re-
petir varies vegades en funció de la densitat de
les concavitats existents. En tots els casos, aquest
canals ascendents així com les cúpules estan molt
marcats i diferenciats de la resta de la paret, de-
gut a canvis de color produïts per la corrosió que
ha actuat sobre les parets cobertes de formes de
reconstrucció, colades parietals, o bé sobre parets
que presenten un cert grau d’alteració com a con-
seqüència d’haver estat per davall del nivell freàtic
durant determinats períodes.

A més, s’han localitzat una sèrie de conjunts de
canals ascendents que es desenvolupen a partir de
plans de fractures, que cobreixen en alguns casos
amples zones de les parets de les galeries (Figura
6). Es tracta de solcs de dimensions variables que
rarament arriben a presentar dimensions centimètri-
ques en les seves amplada i profunditat, al contrari
del que passa amb la seva longitud que pot superar
1 m de recorregut (GRÀCIA et al., 2009b). Es dispo-
sen de forma paral·lela i en ells s’hi observen fenò-
15
mens de coalescència. La característica més pecu-
liar, i que els distingeix de la resta de canals, és que
aquests neixen aparentment d’esquerdes i fractures
molt estretes i també des de juntes d’estratificació;
aquestes formes queden exposades al caure blocs
o ensorrar-se les parets. El seu recorregut al llarg
dels plans sobreplomats de les parets acaba en
molt casos en una nova esquerda o fractura per on
desapareixen. S’ha posat en evidència la presència
d’aquest tipus de canals ascendents, que en molts
casos passa quasi desapercebuda, en nombrosos
Figura 14: Típica forma de desguàs que aprofita una fractura si-
tuada al llarg del sostre d’una galeria que actua como
un punt de descàrrega (outlet) longitudinal. Aquesta
forma és molt comuna en tota la Cova des Pas de Va-
llgornera. (Foto A. Merino).
Figure 14: Typical pattern of discharge that benefits from a frac-
ture located along a ceiling passage and acts as an
elongated outlet. This morphology is very common
throughout the Cova des Pas de Vallgornera. (Photo
A. Merino).
Figura 15: Cova des Pas de Vallgornera. Galeria cega (dead end)
de petites dimensions que acaba de forma brusca. Al
sostre és visible un punt de descàrrega (outlet); al
trespol no s’hi observen formes, al estar cobert d’una
capa de colada. (Foto A. Merino).
Figure 15: Cova des Pas de Vallgornera. Dead end, consisting in
a small passage ending in an abrupt way. An outlet is
observable in the ceiling; the floor does not show any
morphology due to the presence of carbonate depo-
sits. (Photo A. Merino).
173

punts de la cova trobant-se associat a llocs on s’han pro-
16
duït despreniments de blocs de les parets. Aquest fet fa
pensar en el paper que juga aquest tipus de forma de co-
rrosió en la morfogènesi de la cavitat, ja que la dissolució
preferencial que ha tingut lloc al llarg de les esquerdes i
fractures que afecten a la roca encaixant, pot haver pro-
vocat zones d’inestabilitat local que hauran sofert pos-
teriorment desequilibris mecànics que acaben produint
esfondraments i trencament de blocs.

Finalment, s’ha observat la presència d’unes for-
mes similars als canals ascendents de paret, però de
menor recorregut, ocasionalment inferior al decímetre.
Se situen normalment sobre les parets de concavitats
poc marcades, subdued pockets, i sobre wall pockets
(Figura 7). El inici d’aquests estrets, i ocasionalment,
profunds canals a manera d’incisions a la roca, sol ser
Figura 16: Partition a la Cova des Pas de Vallgornera. Envà de roca que
un punt de dimensions mil·limètriques de la que neix un
presenta un aspecte de tascó. (Foto A. Merino).
petit solc que es perllonga en sentit ascendent fins a
Figure 16: Partition in Cova des Pas de Vallgornera. Wedge-shaped rock
varis centímetres. Alguna vegada aquests canals con-
separation. (Photo A. Merino).
flueixen en una cúpula on se concentren i de la qual
neix un nou canal de majors dimensions. Aquest tipus
de canal ascendent podria estar controlat per les carac-
terístiques litològiques dels materials dipositats en les
fàcies de lagoon. En concret és possible observar com
en les zones on es donen aquest tipus de formes la roca
presenta una abundància de restes fòssils que integren
la matriu de la roca, que a la vegada presenta una major
porositat al ser el gra de la mateixa molt més groller.

Els ceiling channels, o canals de sostre (Figura 8),
es troben molt ben representats principalment en les
galeries que constitueixen el nivell superior de la cavi-
tat. Les galeries que tenen un control estructural acce-
ntuat poden presentar formes acanalades que recorren
grans trams del sostre de les mateixes (Figura 9). Per
altra part, en llocs on el sostre no està afectat per dis-
continuïtats de la roca, aquestes formes presenten un
recorregut molt sinuós amb el sostre completament pla
i amplades que arriben a tenir varis decímetres, amb
una profunditat variable. En aquest cas, quan els cei-
17
ling channels són abundants i estan entrellaçats però
separats per pendants arribant a presentar fenòmens
d’anastomosis (Figures 10, 11).

Les cúpules es localitzen al sostre de les galeries
i en la part més voltada d’alguns wall pockets i ceiling
pockets; la forma pot ser circular, allargada o presentar
formes mixtes entre ambdues (Figura 12). Les seves di-
mensions són decimètriques arribant algunes d’elles a
ordres mètrics. El seu desenvolupament en profunditat
és variable i crea en ocasions uns buits importants. Les
cúpules aïllades més peculiars presenten uns canals as-
cendents que penetren per la seva part inferior, donant
lloc llavors a un nou canal o conjunt d’ells que surten de
la seva part més superior. En altres ocasions, allà on
aquestes formes es presenten superposades, el conjunt
Figura 17: Nombroses concavitats petites de dissolució cobreixen la pa-
de canals que les connecta i recorre sol ser sinuós, ini-
ret inclinada d’una galeria, a la Cova des Pas de Vallgornera;
també hi són clarament visibles un punt d’alimentació lateral
ciant-se en la seva zona més baixa i arribant finalment a
(feeder) i el seu corresponent canal ascendent, la zona més
la part més elevada del conjunt.
interna del qual presenta unes parets totalment cobertes de
concavitats amb un major desenvolupament. (Foto A. Merino).
Punts de descàrrega (outlets)
Figure 17: Great variety of small solutional hollows affecting an over-

Aquestes formes consisteixen en cúpules i conduc-
hanging wall in a passage of Cova des Pas de Vallgornera.
tes verticals que, partint des del sostre d’una galeria d’un
At the same time a side feeder as well as its rising wall chan-
nivell determinat, connecten amb el següent nivell situat
nel, whose inner part is covered by larger hollows, are clearly
seen. (Photo A. Merino).
sobre ella (KLIMCHOUK, 2007).
174

Figura 18: Cova des Pas de Vallgornera.
Esquema evolutiu d’una con-
cavitat de dissolució ascen-
dent. a) Concavitat de petites
dimensions i buits molt petits
existents en l’interior de la
roca. b), c), d) Diferents es-
tadis evolutius que mostren
el creixement de la concavitat
tot entrant en coalescència
els petits buits que es van
desenvolupant a l’interior de
la roca. e) Direcció i sentit
de la circulació dels fluxos
en la concavitat i a la roca.
f) Secció d’una concavitat de
sentit ascendent on s’hi pot
observar com els fluxos han
aprofitat la porositat primària
de la roca per anar penetrant
cap al seu interior, produint la
seva dissolució i iniciant una
progressió en sentits vertical i
lateral d’aspecte dendriforme.
Figure 18: Cova des Pas de Vallgorne-
ra. Evolutionary diagram of
a small solutional ascending
hollow. a) Reduced hollow
and small-scale voids within
the rock. b), c), d) Different
evolutionary stages where the
hollow is enlarged, at the same
time that small voids coalesce
within the rock mass. e) Flow
direction through the hollow
and rock. f) Cross section of a
small ascending hollow whe-
re it can be clearly seen how
fluids have been benefited
from the rock primary porosi-
ty to penetrate into it, corro-
ding it and starting a dendritic
shaped ascending and lateral
progression.

Estan representats per cúpules de parets molt
que afecten a les galeries; per contra encaixen perfec-
suaus, i principalment per conductes verticals estrets
tament dins del marc d’un procés generat per fluxos
que ascendeixen des del sostre de les galeries i que
transversals (KLIMCHOUK, 2007, 2009). Els dead ends
s’estenen al llarg de les mateixes durant alguns metres
(Figura 15) són galeries que acaben per cegar-se, però
(Figures 13, 14). Aquesta forma representa una conti-
que estan obertes a la recàrrega per mitjà de feeders en
nuïtat dels rising wall channels o canals ascendents de
la part més baixa i a la descàrrega per mitjà dels outlets
paret. Dins d’aquest conjunt de formes de descàrrega es
localitzats al sostre.
localitzen successful outlets que aconsegueixen posar

Per altra part els envans de roca (Figura 16) sepa-
en comunicació dos nivells de la cavitat, com és el cas
ren galeries adjacents, mostrant una estructura planar.
descrit abans en el Sector del Clypeaster (MERINO et
La gruixa és variable, presentant una major amplada en
al., 2008). Per altra part s’han trobat cúpules pràctica-
la part superior al contrari de lo que passa en la part més
ment cegues que se correspondrien amb els outlets en
inferior que és molt més prima, el que li dóna al conjunt
estadis mitjans de desenvolupament, o underdeveloped
un aspecte de tascó.
outlets. Les formes més representatives i abundants es-
tan constituïdes per uns outlets estrets i de varis metres
Altres tipus de concavitats
de longitud, que aprofiten les fractures existents en el

Si bé els fluxos ascendents es concentren en moltes
sostre de les galeries.
ocasions en canals que els van guiant cap a zones més
elevades (rising wall channels) també es pot produir una
Galeries cegues (dead ends) i envans de roca
circulació d’aquests fluids de menor densitat, que afec-
(partitions)
ta de manera generalitzada a les parets i sostres de les

Un altre conjunt morfològic associat a les cavitats
galeries així com a les zones on existeixen diferències
d’origen hipogènic són les galeries cegues, que acaben
texturals relacionades amb variacions en la porositat de
en cul-de-sac, dead ends, i els envans de roca, o par-
la roca. Aquesta circulació produeix, depenent de la geo-
titions. La gènesi d’aquestes formes és difícil d’explicar
metria de les parets de la galeria, uns moviments con-
mitjançant mecanismes relacionats amb fluxos laterals
vectius d’aquests fluxos agressius que provoquen la for-
175

mació de diferents tipus de concavitats ascendents
19
de dissolució de dimensions variables (Figura 17).

Aquestes cèl·lules convectives anirien pro-
duint una dissolució preferencial en una mateixa
zona de les parets i sostres, que acabaria provo-
cant un estadi inicial de desenvolupament d’una
concavitat. Amb el temps, i sempre que es man-
tinguessin les mateixes condicions de circulació, la
concavitat s’aprofundiria arribant a capturar fluids
que iniciarien un procés de dissolució en sentit
ascendent (Figura 18), que aprofitaria la marcada
porositat primària de la roca per a penetrar més
cap a l’interior i d’aquesta manera accelerar el pro-
cés erosiu i de debilitament de la zona afectada.
Aquest mecanisme sembla ser un important factor
a tenir present en els processos d’esfondrament i
ajustament mecànic que es produeixen a les ga-
20
leries en tot l’estadi evolutiu de la cavitat. Tot això
provocaria que en estadis més avançats d’aquesta
evolució, la massa de roca es veiés afectada per
una elevada concentració de concavitats de dis-
solució, que per coalescència arribarien a donar
verdaderes formes espongiformes d’ordre mètric o
centimètric (spongework).
COVA NOVA DE SON LLUÍS (Porreres)

Aquesta cavitat va ser descrita en detall per
GINÉS et al. (2006) y GINÉS & GINÉS (2009), en
uns treballs en els que ja es deixava entreveure
l’existència d’una sèrie de formes que podrien te-
nir relació amb processos hipogènics de caràcter
21
hidrotermal. Es tracta d’una cova constituïda per
vàries grans sales fortament descendents a les que
Figura 19: Cova Nova de Son Lluís. Cúpula de grans dimensions
amb parets arrodonides que connecta amb una cúpula
de sostre, totes dues localitzades a la part superior de
la cavitat. (Foto A. Merino).
Figure 19: Cova Nova de Son Lluís. Big cupola with rounded wa-
lls conecting with a ceiling cupola, both located at the
upper part of the cave. (Photo A. Merino).
Figura 20: Cova Nova de Son Lluís. Interessant canal de paret
desenvolupat al llarg d’una junta d’estratificació, que
acaba a una cúpula lateral. (Foto A. Merino).
Figure 20: Cova Nova de Son Lluís. Interesting wall channel de-
veloped along a bedding plane that ends in a side cu-
pola. (Photo A. Merino).
22
Figura 21: Cova de sa Guitarreta. Sala principal on s’hi troben
grans acumulacions de blocs produïts per processos
d’esfondrament, possiblement induïts per la dissolució
hipogènica en profunditat. (Foto A Merino).
Figure 21: Cova de sa Guitarreta. Main chamber containing a
large accumulation of boulders caused by breakdown
processes, perhaps induced by hypogenic dissolution
occurring in depth. (Photo A. Merino).
Figura 22: Cova de sa Guitarreta. Vista des de la part inferior de la
xemeneia. Les parets llises i la cúpula que s’observa
a la part superior son formes que podrien estar relacio-
nades amb processos de condensació-corrosió. (Foto
A.Merino).
Figure 22: Cova de sa Guitarreta. The chimney view from below.
The smooth walls and the domepit at the top are signi-
ficant features that could be related to condensation-
corrosion processes. (Photo A. Merino).
176

s’hi accedeix per una sèrie de curioses cavitats subes-
COVA DE SA GUITARRETA (Llucmajor)
fèriques, en les que no s’hi distingeixen evidències que
permetin relacionar la seva gènesi amb el drenatge en

Uns 5 km al S de les manifestacions termals de
profunditat d’aigües meteòriques; de fet no s’hi observen
Païssa es localitza la Cova de sa Guitarreta, que arriba
en aquest sector d’accés les formes habituals lligades a
a una profunditat d’uns 58 m. La cavitat està constituïda
la infiltració de les precipitacions, com són les xemeneies
per un petit pou subvertical d’accés que condueix fins
i cavitats verticals típiques de la zona vadosa.
una rampa, la qual gira tot baixant en sentit levogir fins

En tot el terç superior de la cavitat s’hi donen uns buits
arribar a la base d’una xemeneia d’uns 11 m d’altura.
similars a petites càmeres i cúpules, que han entrat en
En aquest punt hi ha una finestra que posa en comu-
coalescència provocant unes ramificacions tridimensio-
nicació el punt mencionat amb una sala d’un diàmetre
nals formades per elements més o menys esfèrics de en-
aproximat de 20 m i una altura d’uns 9 m (Figura 21).
tre 0,5 i 8 metres de diàmetre (Figures 19, 23). Aquestes
Baixant entre els blocs que constitueixen el trespol de
formes presenten unes parets llises pràcticament sense
la mateixa s’arriba al nivell freàtic en la cota més baixa
formacions; a la vegada hi són observables alguns en-
vans de petita gruixa que separen les cúpules que s’han
anat sobreposant. Ocasionalment les zones que posen
en comunicació dues d’aquestes formes esfèriques són
estretes, i en general no s’hi observen de manera clara
fractures o diàclasis que hi tinguin una relació genètica.
Aquestes petites càmeres de dimensions molt regulars
serien similars a les descrites per DUBLYANSKY (2000,
2005) i es correspondrien amb cavitats d’origen hipogè-
nic que se relacionen a una carstificació hidrotermal poc
profunda. Les formes amb aquestes característiques
tenen relació freqüentment amb processos actius de
condensació-corrosió, alimentats per l’existència de llacs
subterranis d’aigües termals (DUBLYANSKY & DUBL-
YANSKY, 2000; AUDRA et al., 2009b).

Cap el 30 m de profunditat, la cavitat augmenta de
volum donant lloc a una gran sala central en la que pre-
dominen els processos d’esfondrament i reajustament
mecànic de les voltes, que provoquen l’exposició de po-
tents paquets d’estrats calcaris-dolomítics del Retià, amb
un cabussament uniforme d’uns 40° de direcció N80E.
En aquests estrats s’hi ha localitzat un canal ascendent
d’uns 10 a 15 cm de profunditat y uns 20 cm d’amplada
(Figura 20), que aprofitant una junta d’estratificació la
recorre al llarg d’uns 5 cm, penetrant lateralment en una
forma que actualment es presenta semi-esfèrica; aques-
ta concavitat globular ha estat posada en evidència grà-
cies al col·lapse de part dels paquets d’estrats que for-
men el sostre i les parets de la sala.

Cal assenyalar que en una petita cavitat descoberta
a algunes desenes de metres de la Cova Nova de Son
Lluís, i que no arriba als 10 m de profunditat, s’han ob-
servat també una sèrie de cúpules desenvolupades en
el sostre del terç superior de la mateixa, que presenten
un diàmetre inferior a 1 m.
COVA VELLA DE SON LLUÍS (Porreres)

Aquesta cavitat, situada a uns centenars de metres
al S de la Cova Nova de Son Lluís, és un fenomen sub-
terrani que arriba als 13 m de profunditat. Està format
per una sala amb el trespol inclinat recobert de blocs i
amb una sèrie de massissos estalagmítics i obstruccions
de blocs que la compartimenten. El sostre de la primera
Figura 23: Cova Nova de Son Lluís. A: Cúpula lateral aïllada. (Foto A.
sala és una lumaquel·la d’edat pliocena, que presenta
Merino); B: Algunes seccions de detall de les sales superiors
algunes cúpules incipients no molt desenvolupades; per
de la cavitat.
contra cap a les cotes inferiors, en direcció SW, s’han
Figure 23: Cova Nova de Son Lluís. A: Side isolated cupola. (Photo A.
localitzat diverses cúpules semiesfèriques ben definides
Merino); B: Some detailed profiles of the upper chambers of
d’aproximadament 1 m de diàmetre.
this cave.
177

de la cavitat. Aquí hi ha un petit llac que presenta
24
unes aigües amb una temperatura anòmalament
alta, 27,1° C (Figura 24), fet aquest que vendria a
confirmar la influència hidrotermal en la gènesi de
la cavitat, teoria ja insinuada per GINES & GINÉS
(2009) els quals apuntaven el seu possible origen
hipogènic. A més, la direcció de la fractura princi-
pal sobre la que es desenvolupa la cavitat, NNE,
ve a coincidir amb l’alineació general de les falles,
N060E, relacionades amb les aigües subterrànies
que presenten anomalies tèrmiques.

Fins al present, i desprès de dur a terme una
exhaustiva recerca de formes relacionades amb
els processos hipogènics, aquestes no s’han tro-
bat. L’única cosa que això semblaria demostrar es
que aparentment no ha existit un ascens d’aigües
termals agressives, sinó que la carstificació hipogè-
nica d’origen més o menys profund ha anat creant
25
els buits primigenis en profunditat, la qual cosa ha
afavorit els esfondraments generalitzats de mas-
ses de roques sobrejacents que han donat lloc a
la configuració actual d’aquest fenomen endocàrs-
tic. Finalment cal assenyalar que la xemeneia, que
s’eleva quasi des del fons de la sala, mostra unes
parets força llises acabant en una espècie de cúpula
molt propera a la superfície topogràfica del terreny;
aquesta cavitat vertical no presenta cap relació amb
fractures ni tampoc amb cap punt d’infiltració prefe-
rent en la superfície (Figura 22), malgrat que és evi-
dent que actualment la boca de la cova actua com
a engolidor de l’escorrentia exterior. Les formes de
la xemeneia podrien tenir l’origen en fenòmens de
condensació-corrosió (AUDRA et al., 2009c) pro-
vocats pel gradient tèrmic diferencial existent entre
l’aire humit i calent, que puja des del nivell freàtic, i
les parets i sostre de la xemeneia que es mantenen
a una temperatura més baixa degut, entre d’altres
raons, a la seva proximitat amb la superfície.
Figura 24: Cova de sa Guitarreta. Nivell freàtic localitzat a –58 m
de profunditat; l’aigua té una temperatura anormalment
alta de més de 27° C. (Foto A. Merino).
Figure 24: Cova de sa Guitarreta. Phreatic level located at –58 m;
the water shows an anomalous high temperature of
over 27° C. (Photo A. Merino).
26
Figura 25: Pou de Can Carro. Foto presa en el terç superior de la
cavitat on pot veure’s clarament el contacte entre les
eolianites pliocenes i les calcarenites del Miocè supe-
rior, a més de fragments cimentats de roca que formen
una bretxa. (Foto A. Merino).
Figure 25: Pou de Can Carro. Photo taken at the upper third of
the cave where a clear contact between the Pliocene
eolianites and the Upper Miocene calcarenites can be
seen, as well as cemented rock fragments resulting in a
breccia. (Photo A. Merino).
Figura 26: Pou de Can Carro. Parets de la cavitat que delimiten
una secció circular en planta, corresponents a una anti-
ga cúpula que ha evolucionat pel creixement remuntant
de la cavitat. (Foto A. Merino).
Figure 26: Pou de Can Carro. The cave walls delimitate a circular
section in plan view, corresponding to a former cupola
that evolved due to the ascending growth of the cave.
(Photo A. Merino).
178

POU DE CAN CARRO (Campos)
que caldria esperar en aigües subterrànies de la zona.
En el terç superior de la cavitat s’observen unes cúpules

Aquesta cavitat –també coneguda amb anterioritat
arrodonides i ceiling pockets que es desenvolupen en el
com a Cova de ses Sitjoles– està formada per un con-
sostre i que arriben fins a 1 m de diàmetre, presentant
junt de petits pous connectats entre sí, que acaben des-
una planta circular i una secció semiesfèrica. A més, els
embocant en una sala amb el trespol inclinat que arriba
mateixos pous que formen aquest sector de la cavitat
fins el nivell freàtic, situat a uns 40 m de profunditat, on
tenen unes paredes còncaves que mostren també una
hi ha uns petits llacs amb una bomba extractora d’aigua.
secció circular en planta, el que podria indicar que di-
La cova sembla estructurada sobre una fractura de di-
ferents buits de forma esfèrica haurien entrat en coa-
recció NE, i està desenvolupada principalment en calca-
lescència degut a un creixement remuntant dels buits
renites del Miocè superior, encara que també hi desta-
(Figures 26, 27). Bona part d’aquestes cúpules presen-
quen uns materials arenosos vermells molt compactats
ten la peculiaritat d’estar desenvolupades en eolianites
que podrien correspondre a uns depòsits dunars d’edat
pliocenes de color vermell, amb alta compactació i un
pliocena, en els que s’hi desenvolupa el terç superior de
ciment calcari que hauria estat dissolt per processos de
la cavitat (Figura 25).
meteorització relacionats amb episodis de condensa-

L’aigua del llac presenta una temperatura de 23,6°
ció-corrosió (AUDRA et al., 2009c). Aquests fenòmens
C, la qual cosa indica un gradient tèrmic elevat per al
estarien provocats per masses d’aire calent i humit que
27
29
28
Figura 27: Pou de Can Carro. Cap a l’esquerra s’observa una cúpula
amb alguns ceiling pockets, desenvolupada a las eolianites
pliocenes. A la dreta s’observa l’obertura que comunica amb
el conjunt d’antigues cúpules que formen la zona d’accés a la
cavitat. (Foto A. Merino).
Figure 27: Pou de Can Carro. To the left a cupola with ceiling pockets is
visible, being developed in Pliocene eolianites. To the right,
the opening that communicates the chain of former cupolas
that constitutes the entrance series of the cave. (Photo A.
Merino).
Figura 28: Cova de s’Ònix. Conjunt de folia amb un desenvolupament
en capes controlat per la geometria de la paret. (Foto A. Me-
rino).
Figure 28: Cova de s’Ònix. Group of folia whose development in layers
is controlled by the wall geometry. (Photo A. Merino).
Figure 29: Cova de s’Ònix. Conjunt de folia de color blanc adossades al
llarg d’una paret sobreplomada. (Foto A. Merino).
Figure 29: Cova de s’Ònix. Assemblage of white folia spread along an
overhanging wall. (Photo A. Merino).
179

procediria d’un llac situat per sobre del nivell freàtic
30
actual, on la seva existència sembla haver quedat
marcada per la presència en la part més alta de la
sala del que aparentment seria una regata de co-
rrosió, o wall notch. Aquest tipus de meteorització
hauria donat lloc a l’acumulació d’arenes i petites
partícules de roca que cobreixen el trespol inclinat
d’aquesta part de la cavitat.
COVA DE S’ÒNIX (Manacor)

Aquesta cavitat es troba situada a les rodalies
de Portocristo. Presenta un recorregut que supera
els 600 m de desenvolupament i està intensament
decorada per diferents tipus d’espeleotemes (GINÉS
et al., 2007). Està formada per dues sales principals
que es comuniquen mitjançant uns passadissos que
31
van estar molt retocats artificialment, quan aquesta
cavitat va ser dedicada a l’extracció de pedra orna-
mental; en el punt més baix s’arriba al nivell freàtic
a uns 47 m de profunditat. Una de les particularitats
geològiques i espeleogenètiques d’aquesta cova és
que el seu desenvolupament afecta tant a les cal-
carenites del Miocè superior com a les calcàries del
basament mesozoic. De fet, la majoria de les cavi-
tats descrites en el present treball estan desenvo-
lupades en calcarenites del neogen post-orogènic
(FORNÓS & GELABERT, 1995); en canvi, la sec-
ció d’aquesta cova compresa entre el nivell freàtic
(situat a -47 m) i la cota -38 m està instal·lada en
una roca calcària ben cimentada de color ocre clar
que pertany al Juràssic superior (Malm), amb una
composició mineralògica bàsicament calcítica, pre-
sentant una molt baixa porositat primària (GINES et
al., 2007).

La cova, fins a data molt recent, no tenia docu-
mentada cap forma que la podés classificar dins del
grup dels fenòmens endocàrstics relacionats amb
l’espeleogènesi hipogènica. Aquest fet hauria pass-
at desapercebut a efectes del present treballs si no
s’hagués reconegut de forma totalment casual, en
una fotografia presa pel nostre company Mateu Fiol,
una forma que era similar a les folia. Aquest fet va
incentivar una nova visita a la cavitat per dur a terme
un reconeixement a fons, a la recerca de possibles
Figura 30: Cova de s’Ònix. Detall de les folia vistes des de la part
32
inferior; destaca el seu aspecte que recordaria als
gours invertits juntament amb la presència de petites
cristal·litzacions de calcita. (Foto A. Merino).
Figure 30: Cova de s’Ònix. Detail of folia viewed from below; a
remarkable “inverted rimstone” pattern is visible along
with the presence of small calcite crystallizations. (Photo
A. Merino).
Figura 31: Cova de s’Ònix. Canals de desgasificació (bubble trails)
de diferents mides generades a partir d’una fractura a la
paret sobreplomada. (Foto A. Merino).
Figure 31: Cova de s’Ònix. Bubble trails of different dimensions
arising from a fracture on an overhanging wall. (Photo A.
Merino).
Figura 32: Cova de s’Ònix. Canal de paret ascendent desenvolupat
al llarg d’una paret inclinada. (Foto A. Merino).
Figure 32: Cova de s’Ònix. Rising wall channel developed along an
overhanging wall. (Photo A. Merino).
180

morfologies hipogèniques. Les troballes van superar
Conclusions
amb escreix totes les expectatives, i es van centrar prin-
cipalment en el sector desenvolupat en els materials del
Juràssic superior.

Malgrat que el seu nombre sigui escàs, les investi-

Les folia han estat trobades en dos punts de la
gacions espeleològiques recents han posat de manifest
cavitat, a uns 2,5 m per sobre del nivell freàtic actual.
l’existència d’unes poques cavitats mallorquines que
Aquests espeleotemes, formats per calcita, es distri-
contenen evidències relacionades amb una espeleogè-
bueixen al llarg d’una banda de uns 50 cm d’amplada,
nesi hipogènica, en el sentit definit per KLIMCHOUK
corresponent a un paleonivell marí de Pleistocè, i ocu-
(2007). La pràctica totalitat de las coves d’aquestes
pen una superfície molt petita. Es tracta d’unes formes
característiques es localitza a la plataforma carbonata-
que semblen a apilaments de gours invertits, d’aspecte
da del Miocè superior de Llucmajor-Campos, o en les
acampanat o en forma de didal, disposats subhoritzon-
elevacions properes de materials mesozoics estructu-
talment sobre les parets sobreplomades (AUDRA et al.,
rats; aquests peculiars fenòmens endocàrstics semblen
2009a) i també sobre altres espeleotemes preexistents
relacionar-se genèticament amb les anomalies geo-
(Figures 28, 29). La seva mida és variable, mostrant
tèrmiques existents en aquesta zona de l’illa (LÓPEZ
llocs on les parets presenten unes formes poc marca-
& MATEOS, 2006), les quals han propiciat l’existència
des a manera de rivets, mentre que en altres les folia
d’algunes cavitats dotades de formes i sediments no
es mostren com a projeccions individualitzades amb di-
representats en altres localitats de Mallorca. En aquest
mensions que van des d’1 a uns 5 cm, essent la seva
sentit, la presència de canals ascendents de dissolu-
gruixa inferior a 1 cm. En altres casos existeix una
ció així com de cúpules i càmeres esfèriques lligades a
acumulació vertical d’individus adossats a estalactites
processos actius de condensació-corrosió –per citar tan
que, qual torres, pengen des del sostre o les parets so-
sols qualcunes de les formes més singulars– apunten a
breplomades de la cavitat. Vistes des de sota, les folia
l’existència de processos hipogènics de caràcter hidro-
més desenvolupades presenten una zona central més o
termal, els quals han participat activament en la forma-
menys còncava mentre que les parts projectades estan
ció d’algunes cavitats actuant conjuntament amb altres
constituïdes per conjunts de cristalls de calcita de mida
mecanismes espeleogenètics com són, per exemple, la
petita (Figura 30); aquest fet dóna a la part inferior un
carstificació litoral associada a la zona de mescla.
aspecte més irregular i rugós, al contrari del que passa

Tan sols una de les cavitats investigades (la Cova
amb la part superior que presenta una superfície més o
de s’Ònix, a les rodalies de Portocristo) es troba fora
menys convexa i llisa.
de l’àrea esmentada; tot i així es tracta d’una localitat

Per altra banda, s’han identificat també interessants
interessant que travessa el Miocè superior postorogènic
formes de dissolució presents sobre parets i sostres. Es
arribant al basament mesozoic plegat. Queda pendent
tracta d’uns canals de configuració ascendent que en
d’establir el caràcter de la recàrrega que es pugui donar
alguns casos surten des de petites fractures, desenvolu-
en aquest cas a través del basament estructurat de les
pant-se al llarg de la paret; la seva longitud pot superar el
Serres de Llevant, així com esbrinar si es tracta d’un
metre, essent la seva profunditat d’escassos mil·límetres
cas aïllat o si els processos hipogènics són d’un caràcter
mentre que la seva amplada és molt variable, des d’uns
més generalitzat en la costa oriental de Mallorca.
2 cm fins a casi 20 cm. Aquests canals ascendents són
molt evidents degut a que en la majoria dels casos res-
salten sobre la paret com a conseqüència de les varia-
cions de color produïdes per la corrosió que ha actuat
Agraïments
sobre les parets, que estan recobertes de fins dipòsits
o alterades superficialment (Figura 31). Aquests canals
podrien correspondre amb els bubble trails, (PALMER,

Els autors desitgen agrair als companys del Grup
2007) amb una gènesi relacionada amb bombolles de
Espeleològic de Llubí la seva valuosa ajuda, molt espe-
CO produïdes per processos de desgasificació en ai-
cialment a Antoni Mulet i Guiem Mulet per la seva infati-
2
gües ascendents d’origen profund (CHIESA & FORTI,
gable companyia en les tasques d’exploració i recollida
1987; AUDRA et al., 2002; AUDRA et al., 2009a, 2009b,
de dades en les diferents cavitats. També volem expre-
2009c). Finalment, s’han documentat uns canals de pa-
ssar el nostre reconeixement a Anders Kristofersson,
ret de major entitat que els anteriors formant uns solcs
Santiago García i Toni Croix de la Agrupació Voltors pel
de major amplada i molta més profunditat (Figura 32);
seu recolzament. A la Conselleria de Medi Ambient pel
presenten una secció acanalada i un desenvolupament
seu interès i per haver autoritzat les visites a les cavitats.
serpentejant que mostra també una certa juxtaposició
Punt i a part mereixen Antonio González i la seva dona
de formes que crea morfologies similars a una anasto-
Nathalie, propietaris de la finca on es troba el Pou de
mosis. En el sostre existeixen canals d’aquestes carac-
Can Carro per la seva gratificant acollida i el seu permís
terístiques que, partint de zones properes a fractures,
per accedir a la cavitat.
es van desenvolupant al temps que varien les seves

El present treball queda emmarcat dins del projecte
dimensions; en un primer tram, que té aproximadament
de recerca finançat per Ministerio de Ciencia e Innova-
1 m de longitud, el canal presenta una profunditat i am-
ción, CGL2010-18616/BTE.
plada d’uns 10 cm, mentre que posteriorment duplica la
seva amplada mantenint la profunditat.
181

Bibliografia
GINÉS, J.; GINÉS, A.; FORNÓS, J.J.; GRÀCIA, F. & MERINO, A.
(2008): Noves observacions sobre l’espeleogènesi en el Migjorn de
AUDRA, P.; BIGOT, J.Y. & MOCOCHAIN, L. (2002): Hypogenic caves in
Mallorca: els condicionaments litològics en alguns grans sistemes
Provence (France). Specific features and sediments. Acta Carso-
subterranis litorals. Endins, 32: 49-79. Palma de Mallorca.
logica, 31 (3): 33-50. Postojna.
GINÉS, J.; GINÉS, A.; FORNÓS, J.J.; MERINO, A. &. GRÀCIA, F
AUDRA, P.; HOBLEA, F.; BIGOT, J.Y. & NOBÉCOURT, J.C. (2007):
(2009a): On the role of hypogene speleogenesis in shaping the
The role of condensation-corrosion in thermal speleogenesis; Stu-
coastal endokarst of southern Mallorca (Western Mediterranean).
dy of a hypogenic sulfidic cave in Aix-les-Bains, France. Acta Car-
In: KLIMCHOUK, A.B. & FORD, D.C. (eds.) Hypogene speleoge-
sologica, 36 (2): 185-194. Postojna.
nesis and karst hydrogeology of artesian basins. Ukrainian Institute
AUDRA, P.; MOCOCHAIN, L.; BIGOT, J.Y. & NOBÉCOURT, J.C.
of Speleology and Karstology, Special Paper 1: 91-99. Simferopol,
(2009a): The association between bubble trails and folia: A mor-
Ukrania.
phological and sedimentary indicator of hypogenic speleogenesis
GINÉS, J.; GINÉS, A.; FORNÓS, J.J.; MERINO, A. &. GRÀCIA, F
by degassing, exemple from Adaouste Cave (Provence, France).
(2009b): About the genesis of an exceptional coastal cave from
International Journal of Speleology, 38 (2): 93-102.
Mallorca island (Western Mediterranean). The lithological control
AUDRA, P.; MOCOCHAIN, L.; BIGOT, J.Y. & NOBÉCOURT, J.C.
over the pattern and morphology of Cova des Pas de Vallgornera.
(2009b): Hypogene cave patterns. In: KLIMCHOUK, A.B. & FORD,
In: WHITE, W.B. (ed.) Proc. 15th Int. Congress Speleol., 1: 481-
D.C. (eds) Hypogene speleogenesis and karst hydrogeology of
487. Kerrville, U.S.A.
artesian basins. Ukranian Institute of Speleology and Karstology,
GRÀCIA, F.; FORNÓS, J.J.; GAMUNDÍ, P.; CLAMOR, B.; POCOVÍ, J.
Special Paper 1: 17-22. Simferopol, Ucraïna.
& PERELLÓ, M.A. (2009a): Les descobertes subaquàtiques a la
AUDRA, P.; MOCOCHAIN, L.; BIGOT, J.Y. & NOBÉCOURT, J.C.
Cova des Pas de Vallgornera (llucmajor, Mallorca): Història i des-
(2009c): Morphological indicators of speleogenesis: hypogenic
cripció dels descobriments, hidrologia, espeleotemes, sediments,
speleogens. In: KLIMCHOUK, A.B. & FORD, D.C. (eds) Hypogene
paleontologia i fauna. Endins, 33: 35-72. Palma de Mallorca.
speleogenesis and karst hydrogeology of artesian basins. Ukranian
GRÀCIA, F.; FORNÓS, J.J.; GAMUNDÍ, P.; CLAMOR, B. & POCOVÍ,
Institute of Speleology and Karstology, Special Paper 1: 23-32. Si-
J. (2009b): Morfologies de corrosió a la part sumergida de la Cova
mferopol, Ucraïna.
des Pas de Vallgornera. Sector Antic, Sector de Gregal i Sector de
BAC-MOSZASWILL, M. & RUDNICKI, J. (1978): On the possible hydro-
les Grans Sales. Endins, 33: 73-98. Palma de Mallorca.
thermal origin of the Dziura Cave (Tatra Mts.). Kras i Speleologia,
HILL, C. & FORTI, P. (1997): Cave minerals of the world. National Spe-
2 (XI): 84-91. Katowice.
leological Society, 238 pgs. Huntsville.
CHIESA, M. & FORTI, P. (1987): Studio morfológico di due nuove cavita
KLIMCHOUK, A.B. (2007): Hypogene speleogenesis: hydrogeological
carsiche dell’Iglesiente (Sardegna Sud occidentale). Ipoantropo, 4:
and morphogenetic perspective. National Cave and Karst Resear-
40-45. Reggio Emilia, Italia.
ch Institute. Special paper 1. 106 págs. Carlsbad. New Mexico.
CURL, R.L. (1966): Cave conduit enlargement by natural convection.
KLIMCHOUK, A.B. (2009): Morphogenesis of hypogenic caves. Geomor-
Cave Notes, 8(1): 2-6. Castro Valley, California.
phology, 106; 100-117.
DREYBRODT, W.; GABROVSEK, F. & PERNE, M. (2005): Condensa-
LÓPEZ, J.M.; MATEOS, R.M. & BALLESTER, A. (2004): Aportaciones
tion corrosion: a theoretical approach. Acta Carsologica, 34 (2):
del sondeo de investigación geotérmica Lluís Moragues al modelo
317-348. Postojna.
de fuincionamiento hidrogeológico de las aguas termales de la
DUBLYANSKY, Y. (1980): Hydrothermal karst in the alpine folded belt
plataforma de Llucmajor (Mallorca). VII Simposio de Hidrogeología
of the southern parts of U.S.S.R. Kras i Speleologia, 3: 18-36. Ka-
. Asociación Española de Hidrogeólogos. 2: 379-388. Zaragoza.
towice.
LÓPEZ, J.M. & MATEOS, R.M. (2006): Control estructural de las anoma-
DUBLYANSKY, Y. (2000): Hidrotermal speleogenesis: its setting and
lías geotérmicas y la intrusión marina en la plataforma de Llucma-
peculiar features. In KLIMCHOUK, A.; PALMER, A.N.; FORD, D.C.
jor y la cubeta de Campos (Mallorca). Las aguas subterráneas en
& DREYBRODT, W. (eds) Speleogenesi.s Evolution of karst aqui-
los países mediterráneos. Instituto Geológico y Minero de España.
fers. National Speleological Society. 292-297. Huntsville, USA.
Serie Hidrogeología y Aguas Subterráneas, 17: 379-613. Madrid.
DUBLYANSKY, Y. (2005): Hydrothermal caves. In: CULVER, D.C. &
MERINO, A. (2006): Espeleotemas poco frecuentes y morfologías de
WHITE, W.B. (eds) Encyclopedia of caves. Elsevier, Academic
corrosión hallados en la Cova des Pas de Vallgornera. Endins, 30:
press. 300-305. Burlington. USA.
49-70. Palma de Mallorca.
DUBLYANSKY, V.N. & DUBLYANSKY, Y.V. (2000): The role of conden-
MERINO, A. & FORNÓS, J.J. (2010): Los conjuntos morfológicos de
sation in karst hydrogeology and speleogenesis. In: KLIMCHOUK,
flujo ascendente (Morphologic Suite of Rising Flow) en la Cova
A.B.; PALMER, A.N.; FORD, D.C. & DREYBRODT, W. (eds) Spe-
des Pas de Vallgornera (Llucmajor, Mallorca). Endins, 34: 87-102.
leogenesis. Evolution of karst aquifers. National Speleological So-
Palma de Mallorca.
ciety. 100-112. Hunstville, USA.
MERINO, A.; MULET, A.; MULET, G.; CROIX, A. & GRÀCIA, F. (2008):
FORD, D.C. & WILLIAMS, P.W. (2007): Karst hydrogeology and geomor-
La Cova des Pas de Vallgornera (Llucmajor, Mallorca): alcanza los
phology. John Wiley & Sons Ltd. 562 pàgs. Chichester, UK.
55 kilómetros de desarrollo topográfico. Endins, 32: 33-42. Palma
FORNÓS, J.J. & GELABERT, B. (1995): Litología i tectònica del carst
de Mallorca.
de Mallorca. In: GINÉS, A. & GINÉS, J. (eds.) El carst i les coves
MERINO, A.; FORNÓS, J.J. & ONAC, B.P. (2009a): Preliminary data on
de Mallorca. Endins, 20 / Mon. Soc. Hist. Nat. Balears, 3: 27-43.
mineralogical aspects of caves rims and vents in Cova des Pas de
Palma de Mallorca
Vallgornera, Mallorca. In: WHITE, W.B. (ed.) Proc. 15th Int. Con-
FORNÓS, J.J.; MERINO, A.; GINÉS, J.; GINÉS, A. & GRÀCIA, F.
gress Speleol. 1: 307-311. Kerrville, U.S.A.
(2011): Solutional features and cave deposits related to hypogene
MERINO, A.; FORNÓS, J.J. & ONAC, B.P. (2009b): Datos preliminares
speleogenetic processes in a littoral cave of Mallorca Island (wes-
sobre la mineralogía de los precipitados asociados a los respirade-
tern Mediterranean). Carbonates and Evaporites, 26 (1): 69-81.
ros y toberas existentes en la Cova des Pas de Vallgornera. En-
GINÉS, A. & GINÉS, J. (1992): Las Coves del Drac (Manacor, Mallorca).
dins, 33: 99-104. Palma de Mallorca.
Apuntes históricos y espeleogenéticos. Endins, 17-8: 5-20. Palma
MYLROIE, J.E. & MYLROIE, J.R. (2009): Diagnostic features of hypo-
de Mallorca.
genic karst: is confined flow necessary?. In: STAFFORD, K.W.;
GINÉS, A. & GINÉS, J. (2007): Eogenetic karst, glacioeustatic cave
LAND, L. & VENI, G. (eds.) NCKRI Symposium 1, Advances in
pools and anchialine environments on Mallorca Island: a discus-
hypogene karst studies. 12-26. Carlsbad, U.S.A.
sion on coastal speleogenesis. International Journal of Speleology.
OSBORNE, R.A.L. (2004): The troubles with cupolas. Acta Carsologi-
26 (2): 57-67. Bologna, Itàlia.
ca, 33: 29-36. Postojna.
GINÉS, J. (1995): L’Endocarst de Mallorca: Els mecanismes espeleo-
PALMER, A.N. (1991): Origin and morphology of limestone caves. Geo-
genètics. Endins, 20: 71-86. Palma de Mallorca.
logical Society of America Bulletin, 103: 1-21.
GINÉS, J. & GINÉS, A. (2006): La Cova Nova de Son Lluís (Porreres,
PALMER, A.N. (2000): Hydrogeological control of cave patterns. In: KLI-
Mallorca). Notes sobre aspectes històrics i geoespeleològics. En-
MCHOUK, A.B.; FORD, D.C.; PALMER, A.N. & DREYBRODT, W.
dins, 29: 5-24. Palma de Mallorca.
(eds.) Speleogenesis. Evolution of karst aquifers. National Speleo-
GINÉS, J. & GINÉS, A. (2009): Proposta d’una nova classificació morfo-
logical Society. 77-90. Huntsville, USA.
genètica de les cavitats càrstiques de l’illa de Mallorca. Endins, 33:
PALMER, A.N. (2007): Cave Geology. Cave books. 454 págs. Dayton,
5-18. Palma de Mallorca.
Ohio.
GINÉS, J.; FORNÓS, J.J.; TRÍAS, M.; GINÉS, A. & SANTANDREU, G.
PALMER, A.N. & PALMER, M.V. (2000): Hydrochemical interpretation of
(2007): Els fenòmens endocàrstics de la zona de Ca n’Olesa: La
cave patterns in the Guadalupe Mountains, New Mexico. Journal of
Cova de s’Ònix i altres cavitats veïnes (Manacor, Mallorca). En-
Cave and Karst Studies: 62 (2): 91-108.
dins, 31: 5-30. Palma de Mallorca.
RUDNICKI, J. (1978): Role of convection in shaping subterranean karst
forms. Kras i Speleologia, 2 (XI): 92-100. Katowice.
182