EL Torrent dels Picarols (Selva, Mallorca)
ENDINS, núm. 32. 2008. Mallorca
EL TORRENT DELS PICAROLS
(Selva, Mallorca)
per Gabriel SANTANDREU 1
Resum

Es presenta la descripció geogràfica i l’aixecament topogràfic del torrent dels
Picarols al terme municipal de Selva. El torrent es localitza al sector central de la
serra de Tramuntana, a la zona compresa entre el puig Tomir, la serra des Pas d’en
Bisquerra i sa Capella Blava. Es presenta com un curs fluviocàrstic que comparteix
protagonisme a la zona amb el proper torrent des Guix. Tot i que compta amb un
discret recorregut esportiu, el seu major atractiu es troba tant a la morfologia interior
com a l’intens grau d’engorjament del tàlveg que es fa prou palès en alguns sectors
del recorregut. L’escrit es complementa amb diversos aspectes geològics, geogràfics
i toponímics.
Abstract

We present the geographic description and survey for the Torrent dels Picarols in
the municipal district of Selva. The creek is located in the central section of the Serra
de Tramuntana, in the zone between puig Tomir, la Serra des Pas d’en Bisquerra and
Sa Capella Blava, and it constitutes a fluvio-karstic water course sharing relevance in
the area with Torrent des Guix canyon. Although it has a discrete sport use, its main
attraction is found in both its interior morphology and the intense entrenchment of the
talweg which are quite patent in some sections of its run. This paper is complemented
with diverse geological, botanical and toponymic aspects.
“Por todas partes de su término tiene Selva aguas manantiales,
a excepción de las tierras de Caymari, Massanella y Biniamar
que son lugares secos, por causa de los muchos avenjos
que tienen las vertientes de aquellos montes, que beben las aguas...”
“Historia general del Reino de Mallorca
dirigida a los jurados del mismo reino el año 1595”
J.B. Binimelis
Introducció
El torrent dels Picarols és juntament amb el to-
El seu traçat es mou dins terres del terme de Sel-
rrent del Guix, el principal curs fluvio-torrencial i forma
va, al NE d’aquest nucli. Té la particularitat, com altres
de drenatge superficial de la zona compresa entre la vall
torrents de la serra, de tenir la conca de recepció i part
de Lluc i la serra des Pas d’en Bisquerra. Se situa al
del recorregut al cor d’aquesta serralada; configurant
sector central de la serra de Tramuntana. Es tracta d’un
un paisatge abrupte i de complicada estructura geolò-
fenomen geomorfològic de caràcter propi modelat al ro-
gica. Un cop abandonat aquest territori, el recorregut es
cam calcari, que es defineix per una extensa capçalera,
desenvoluparà amb un itinerari de rost moderat exempt
un traçat prou definit i un marcat grau d’engorjament en
d’engorjament cap a terres del Raiguer, on un terreny
alguns sectors del seu tàlveg. Per altra banda el reco-
més planer i aturonat serà la tònica paisatgística. És en
rregut esportiu és més aviat discret; una gran quantitat
aquesta zona on hi ha bona part del seu recorregut i on
de petits ressalts seran la dominant i tan sols una sèrie
adopta diversos topònims. Tal vegada el més reconegut
de bots de modesta alçada que es concentren al tram
és el que pren a la contrada de Campanet: el torrent de
final del descens.
Sant Miquel.
El recorregut es pot considerar una alternativa per
realitzar el descens des de ses Figueroles o Alcanella
1
Secciód’EspeleologiadelGrupExcursionistadeMallorca.Palma.
cap a Binibona seguint un traçat poc habitual. De to-
23

tes maneres, tot i la seva aparent poca complicació, no
Una altra branca més difosa, la formen diversos
s’ha d’oblidar que es tracta del curs d’un torrent i com
xaragalls que provenen del N-O, tant de la serra d’en
a tal, compta amb totes les particularitats d’un torrent
Massot com del puig Ferrer (771 m); límit de mestral
com poden ser: un cabal variable o la necessitat de l’ús
de la conca. Una nova aportació és la que desguassa
de cordes a determinats ressalts. Aquestes circumstàn-
prop de ses Figueroles i que es forma per la coma des-
cies, requisits tècnics i preparació adequada han de ser
crita entre el puig ses Covasses (753 m) i el puig des
sempre avaluats per afrontar amb garanties el seu des-
Castellot (694 m). Un darrer curs destacable prové del
cens (pels aspectes generals veure TRIAS & RAMON,
coster de migjorn del puig Tomir (1.104 m), punt més
1999).
elevat i que tanca pel nord la conca hidrogràfica del to-
rrent. Tota aquesta ampla xarxa conflueix a la depres-
sió on es troben les cases de ses Figueroles, des d’on
arranca ja el jaç ben definit del torrent dels Picarols.
Aspectes geogràfics, geològics i
De totes maneres, i ja al curs pròpiament indicat, se-
gueix rebent noves aportacions entre les quals es poden
toponímics
destacar al coster de la serra des Pas d’en Bisquerra:
la coma de ses Vaques, i més endavant –ja fora del
tram esportiu-, el minso jaç de la coma Llarga. Al coster
El torrent pertany a la conca hidrogràfica d’Alcúdia,
oposat es localitza la que es coneix amb el topònim de
també anomenada cubeta de Muro - Sa Pobla (GELA-
coma Primera.
BERT, 1998). La seva extensió superficial aproximada
Pel que fa a l’aspecte meteorològic, els valors
és d’unes 1.020 ha. La direcció dominant del seu traçat
més alts referents a mitjanes de precipitació anual a la
és clarament N-S, divergint del veí torrent des Guix que
zona, es concentren als mesos d’octubre, novembre i
ho fa en direcció NO-SE. Tot i presentar un tram marca-
desembre, on les dades mitjanes de precipitació men-
dament sinuós, el traçat del torrent és gairebé rectilini,
sual oscil·len als voltants dels 108 litres/m2 de màxima
característica anàloga a altres cursos fluviocàrstics de
(ORDINAS, 1998, modificat de INM). Ocasionalment i
la Serra, on el control estructural juga un factor decisiu
de forma aïllada, s’han donat episodis de precipitacions
(GINÉS, 1998).
d’especial intensitat que han donat lloc a importants re-
El recorregut des de ses Figueroles fins la con-
vingudes del torrent amb virulents cabals (octubre 2007
fluència amb el torrent des Guix és d’uns 2.000 m.
-sense dades-). Tot i aquests episodis puntuals podem
El recorregut descrit que coincideix en bona part amb
dir que es tracta d’un curs que resta eixut bona part de
el sector topografiat (des de ses Figueroles fins a la
l’any i on l’aigua es concentra a llocs molt determinats
sortida de l’engorjat després del salt de sa Cadena) es
sense formar en cap cas gorgs d’especial rellevància.
redueix a poc més de 900 m, mentre que la zona on es
A la conca del torrent dels Picarols es localitzen
concentra el desnivell i per tant, el major interès espor-
una sèrie de fonts i surgències entre les que es poden
tiu, es limita a uns 500 m.
destacar: la font de sa Rota i sa font de sa Mata al
Pel que fa a l’aspecte geològic; a la zona de ses Fi-
comellar de ses Figueroles, sa font d’en Tesà a sa
gueroles el curs es localitza a materials triàsics concre-
coma Llarga i, propera al coll Fossar, al coster nord del
tament del Keuper. El primer sector del torrent -que es
puig Mitjà, la font des Balancí.
pot identificar com el de la zona on talla transversalment
Topogràficament el torrent presenta dos sectors
la serra des Pas d’en Bisquerra- es troba igualment a
ben diferenciats. Deixant de banda l’ampla conca de
materials triàsics, però en aquest cas de l’estatge Retià.
recepció, formada per nombrosos xaragalls poc definits
Seguint el sentit hidrogràfic, la major part del torrent tra-
i torrenteres, així com i el tram del torrent que arran-
vessa materials juràssics corresponents al Lias. És en
ca amb la confluència amb el torrent del Guix formant
aquesta zona on es troba el sector més engorjat i on el
el torrent de Sant Miquel, ja a terres del Pla dins els
tàlveg presenta el major grau d’incisió, d’igual manera és
municipi de Campanet, el torrent presenta dos sectors
el tram on es concentra el major desnivell del descens.
ben definits topogràficament. El primer correspon al
Al sector final, la confluència amb el torrent des Guix -a
tram inicial a les rodalies de ses Figueroles (inici de la
llevant del puig Mitjà- ho fa de nou amb materials del
topografia). Es tracta d’un recorregut amb un jaç defi-
Keuper (ITGE 671, 1991).
nit però ben obert; gairebé una coma de costers suaus
El curs principal del torrent neix de la confluència
atapeïts de pinar. La característica dominant és el poc
de xaragalls i torrenteres de divers ordre, que tot plegat
desnivell, configurat per un tram d’escassa pendent amb
configuren el tàlveg principal prop de ses Figueroles. A
salts de poca entitat (no superiors al 5 metres) formats
l’extensa capçalera es poden distingir una sèrie de cur-
per acumulacions de blocs i que en la majoria dels ca-
sos tributaris dels quals es pot destacar una branca que
sos es poden davallar (o evitar per fora del tàlveg) sen-
prové de la petita vall d’Alcanelleta i que arreplega les
se gaire dificultats. Tan sols es poden trobar uns pocs
aigües de la façana septentrional de sa Capella Blava
gorgs, normalment eixuts, encara que l’efecte dels epi-
(682 m), la serra des Pas d’en Bisquerra i del coster
sodis de revinguda és en alguns indrets, considerable i
de migjorn del puig des Boix (641 m). Tot i que el nom
es fa palès a les marques de nivell de l’aigua en forma
d’alguns d’aquests torrentons s’ha perdut, en alguna pu-
d’acumulacions de branques i restes de vegetació. Cap
blicació (ORDINAS, 1989) apareixen esmentats com a
al final d’aquest primer sector, s’aprecia com el tàlveg
torrent d’Alcanella i torrent de sa Moleta, sense altres
deixa de ser rectilini per començar una sèrie de revolts
dades que permetin destriar amb més precisió a quin
sinuosos alhora que es comença a encaixar accentuant
torrentó correspon cada topònim.
l’aspecte de gorja.
24

El segon sector correspon a un tram marcadament
engorjat on l’ample tàlveg és un traçat sinuós encaixat
entre altes parets de rocam carstificat. És en aquest
sector on es concentra el recorregut més atractiu del
descens i on es troben els salts de major entitat. El
màxim exponent és l’anomenat salt de la Cadena
ses Figueroles
d’una quinzena de metres d’alçada.
Pel que fa a l’aspecte toponímic són poques les re-
Puig des
Serra des pas d’en Bisquerra
ferències al·lusives al nom del torrent. ORDINAS (1989)
Castellot
exposa l’origen com a topònim amb sentit possiblement
metafòric, citant a JUAN (1986).
Torrent dels Picarols
Però més enl à del seu origen i arrelament popular,
es poden afegir una sèrie de dades documentals on
Coma de
ses Vaques
apareix fixat el topònim. La primera correspon a un l i-
bre de capbrevacions amb data de 16 de novembre de
1731, on Miquel Amer capbreva les seves propietats
en Alou de Magdalena Fuster. El text és el següent: “...
Coma Llarga
l’empriu de les Montañes y bosch de Binibona fins a
la cima del Puig nespler, mirant á Comafreda, de altra
part ab montañes de Caymari, fins a la Cima del Puig
sa Coma
del Grau, de altre ab las montañes de Juan Amer de l u-
ch y ab cova del Presseguer, de altre part las solanas
y codol gros de Aucanel a, de altre part ab lo torrent
Puig Mitjà
dels Picarols qui abaxa fins Binibona.” (ARM sig 2021.
Capvrebacions 1731-1748). A més del torrent dels
Picarols
com a fita plenament reconeguda, apareix
Puig
al text el que anomenen com a cova del Presseguer
des Castell
(en l’actualitat, cova des Passeguer) cavitat situada al
coster de migjorn del puig de ses Covasses.
Amb la mateixa signatura però amb data de 1760
es parla de: “...torrent real dits dels Picarols que abaxa
d’alcanel a.” En aquest cas és curiosa la denominació
de “torrent real” referint-se al torrent dels Picarols. Es
tracta d’un referència un poc inusual pel que fa als to-
rrents de la Serra, i que faria al·lusió a les aigües del to-
N
rrent com a part del patrimoni reial. Patrimoni que, ben
segur, seria gestionat per la citada casa amb diversos
graus de cessió.
Sense deixar l’aspecte documental i a manera de
Binibona
curiositat, es pot esmentar com alguns topònims de
Figura 1: Mapa de situació del torrent dels Picarols. Cortesia de
la zona ja es troben documentats a primerencs docu-
SITIBSA.
ments; com és el cas de ses Figueroles, on a un con-
tracte de compra i venda de terres entre diversos pro-
Figure 1: Location map of Torrent des Picarols. Courtesy of SITIBSA.
pietaris signat l’any 1291 es diu el següent: “... li ven
la part que tenen al rafal dit Figueroles i un alzinar, tot
en el terme d’Inca, per preu de 42 l iures.” (ARM, 352,
f. 249).
Accés
Un altre document interessant que creiem conve-
nient esmentar, fa referència a un fenomen endocàrstic.
El document es refereix a una cova situada a l’alqueria
La manera més senzilla d’arribar al torrent és pel
de Benimala (l’actual Binibona) i redacta la intervenció
camí d’Alcanella i ses Figueroles (VV/AA, 1993), anti-
de la Procuració reial de Mal orca pel que fa a la recer-
ga via que comunicava el llogaret de Binibona amb les
ca d’un presumpte tresor amagat a l’esmentada cova.
possessions de ses Figueroles i Alcanella. D’aquesta
El text que porta data de l’any 1368 deixa constància
manera l’aproximació comença des de Binibona partint
del pagament de les despeses tant a l’escrivà com als
en direcció nord per un camí asfaltat dominat al coster
qui cavaren dins la cova per manament de la Cort. El
de llevant pel puig des Castell i la penya des Migdia.
text diu així: “...per veure e regonèxer una cova que`s
Deixats enrere uns tancats d’oliveres i conreu, no es tor-
el terme del dit loch en l’alqueria de Benimala on se-
ba a comparèixer a la dreta el torrent de Sant Miquel,
gons que´s dehia alcuns entenien a cavar per cercar
amagat dins l’alzinar. El camí deixa l’asfalt per convertir-
tresor, en la qual cosa pus avant no fo en res procehït
se en una pista de terra, arribats a aquest punt, s’ha de
per ço com no’y volgueren fer massió aquels que lo dit
parar esment ja que a uns 100 metres més endavant
tresor entenien a cercar”. (ARM RP 3.440 f.83) (OR-
i després d’un revolt, s’ha d’abandonar el camí i tom-
DINAS, 1998).
bar a la dreta en direcció al torrent. Tot d’una compareix
25

un camí ben marcat amb restes de suport lateral i que
avança paral·lel al jaç obert del torrent. Supera tres por-
tells fins a arribar a uns tancats de zones de conreu. És
ja una zona planera on el camí s’endinsa dins un alzinar
espès. Poc després apareix una cruïlla amb un camí
empedrat ascendent que condueix a Alcanella; s’ha de
tombar a l’esquerra cap a un portell amb filferro. Tot
seguit apareix el jaç del torrent no molt enfora de ses ca-
ses de ses Figueroles i unes rotes delimitades per una
paret seca amb una característica figuera (Ficus carica)
Figura 2: Perfil longitudinal del torrent.
al cantó. Aquesta opció d’aproximació es pot completar
amb poc més d’una hora de marxa des de Binibona.
Figure 2: Longitudinal profile of the creek.
Encara que l’opció descrita sembla la més comple-
ta i aconsellable per fer el descens del torrent, ja que
el complementa amb una interessant excursió, existeix
un tàlveg, és el torrent del Guix que travessarem per
l’alternativa de realitzar l’aproximació des del coll de sa
continuar per un caminoi interromput per un portell. Tot
Batalla per l’anomenat camí de ses Figueroles (GAR-
seguit apareix un nou tàlveg -el torrent dels Picarols-
CIA, 1969). Aquesta és una opció per l’estil de llarga que
que igualment travessarem sense complicacions per un
l’anterior, però presenta l’emperò d’una feixuga i ineludi-
llit ben obert arribant finalment a una pista ampla de te-
ble combinació de cotxes.
rra. S’ha de prendre cap a l’esquerra en direcció nord.
Si s’opta per aquest itinerari, el punt de partida
La pista avança per una coma oberta mentre el torrent
és al coll de sa Batalla. S’ha de seguir una pista amb
paral·lel a aquesta ho fa enclotat al marge esquerre. En
direcció a gregal que arranca just al coll. Més endavant
algun indret la panoràmica s’obri fins al puig Caragoler i
es bifurca fins a arribar a un coll de caçadors on el ca-
el de Massanella mentre a ran del camí apareixen alguns
minoi tomba a la dreta i es perd a causa de la caiguda
forns de calç i una pista ascendent que s’ha d’obviar.
d’arbres. El camí es pot seguir evitant els nombrosos
Al marge esquerre, a la vessant oriental del puig Mitjà,
arbres caiguts fins arribar a unes penyes on passa per
dins la petita coma que cau del coll Fossar, s’hi localit-
una escletxa als penyals; és l’anomenat pas d’en Bar-
za la font des Balancí, una de les fonts de minso cabal
tomeu. A partir d’aquí l’itinerari és torna més incert i s’ha
que aboquen les seves aigües al torrent. No molt lluny
de tenir esment al seguit de fites. En tot cas avança pel
el torrent es fa més evident i s’aprecia una de les preses
coster de migjorn del puig de ses Covasses, bo de re-
artificials bastides per controlar les revingudes. Amb poc
conèixer per una evident obertura al rocam anomena-
més de mitja hora i sense deixar la pista, aquesta enfila
da la cova des Passeguer. A l’alçada des puig des
l’engorjat del torrent per tombar cap a llevant a un punt
Castellot, el camí assoleix el coll de sa Rota de Dalt.
on descriu un revolt ample a manera de placeta. Aquest
Des d’aquest punt enfila el comellar de ses Figuero-
és el punt on es retornarà al camí una vegada acabat el
les, passant primer per les runes de les cases de sa
descens i abandonat el tàlveg. És un camí ample amb
Rota amb la propera font de sa Rota vora una bassa. El
marcades síquies d’escorrentia d’aigües superficials
camí és més evident i fins i tot en alguns trams presenta
que s’enfila per la coma Llarga. Uns metres més amunt,
restes d’empedrat. Ben a baix s’interna dins pinar es-
a un redol on el camí s’eixampla, s’ha de localitzar un
pès on es pot localitzar la font de sa Mata, poc després
tirany que surt cap a l’esquerra marcat amb un munt de
apareixeran les cases de ses Figueroles just devora el
fites. L’itinerari és ara un tirany que puja per un alzinar
jaç d’un torrentó. Aquest, és una de les branques que
ben espès. És ja el camí d’Alcanella, que mostrarà bo-
van a confluir al torrent dels Picarols que es troba a
cins empedrats i d’altres més degradats, essent, però
un centenar de metres més a baix seguint els conreus
en general el seu estat bo. El camí assolirà alçada amb
cap a migjorn. El torrent es localitza vora una paret seca
alguns revolts a l’indret anomenat la costa d’en Barral.
amb un portell i una gran figuera, punt on conflueix amb
A les cotes superiors ofereix una bona panoràmica de
una altra branca que ve d’Alcanella.
l’esquerda sinuosa del torrent que avança enclastat en-
tre penyes metres més avall. Enfront, a l’altre costat del
torrent es pot destriar un aspre comellar que cau dins
el torrent; és la coma Primera. El camí recupera la di-
Descripció
recció nord i per un tram va paral·lel al jaç; poc després
gira a llevant enfilant la coma de ses Vaques. Aquest

és un ample comellar que neix a la vessant de migjorn
El recorregut comença molt a prop de les cases de
de sa Capella Blava i cau fins a confluir amb el torrent
ses Figueroles, vora uns camps de conreu; s’era de
dels Picarols al seu tram engorjat. El camí avança per
ses Figueroles. És un indret obert caracteritzat per uns
un dels costers de la coma mantenint l’alçada, per un pic
murs que tanquen els citats conreus i que limiten un dels
travessada començar un suau ascens pel coster oposat
costats del torrent amb una gran figuera (Ficus carica)
fins a arribar a un collet. Una vegada assolit el coll, el
a un dels cantons. En aquest paratge conflueixen dos
camí passa per unes penyes, una feixa rocosa a manera
dels brancals importants del torrent formant un tàlveg
de pas on s’hi localitza una petita abeurada anomenada
únic, que a partir d’ara es dirà el torrent dels Picarols.
el Cocó dets Ases. A partir d’aquí comença el descens
És també el lloc on ens porta el camí d’aproximació des
per una vall ampla en direcció a ses Figueroles. És
de Binibona.
26

A
B
B
C
C
D
D
TORRENT DELS PICAROLS
Selva
Topografia
G. Santandreu, M. Nicolau
GEM Maig 2007
E
27

mentre al coster dret segueix la paret seca ben a ran de
la llera. És un tram igualment obert d’uns 125 m domi-
nat a la llunyania pels estreps calcaris del massís de la
serra des Pas d’en Bisquerra, on el càrritx l’envaeix
parcialment i on s’aprecien les restes de revingudes. El
llit està format per blocs de mida mitjana i clapes de roca
mare. Una vegada deixat enrere el caire de la paret seca
apareixen un seguit de petits gorgs dels quals se’n pot
destacar un que amida uns 7 m de llargària per 3,50 m
d’amplada, normalment ben eixut.
Segueix un tram sense complicacions amb abundant
bardissa on es pot destacar l’existència d’un coster que
mostra uns estrats capbussats ben marcats. L’orientació
del tàlveg no difereix gaire: 150°. Tot d’una el torrent for-
ma un minúscul estret on s’hi pot situar la seva amplada
mínima: 1,70 m. A aquest indret apareix una interessant
representació de falgueres de la família de les asplenià-
cies i les polipodiàcies tan característiques de torrents
i zones ombrívoles: el Asplenium trichomanes, Asple-
nium ceterach i Polypodium cambricum. Igualment a la
sortida d’aquest breu estret s’aprecia com el tàlveg s’ha
aprofundit en favor d’una incisió dins un paquet de ma-
terials al·luvials. Un centenar de metres més endavant,
al marge esquerre, s’aprecia un considerable esbaldrec
que arriba fins al llit. Una mica més amunt, es pot des-
triar uns dels marges que sustenten el camí per on hem
fet l’aproximació des de Binibona.
Passat aquest punt, al coster esquerre del jaç,
s’aixequen unes altes penyes (15/20 m) que el delimi-
ten, mentre al coster oposat segueix essent ben obert.
És en aquestes penyes i vora un petit ressalt on es lo-
calitza una mica enlairat per sobre del tàlveg un covitxol
d’escassa entitat. Tal vegada el seu tret més interes-
sant i que serveix per relacionar-ho amb el torrent, si-
gui l’existència d’unes grans colades molt desfetes per
l’erosió o la possible acció del torrent. En aquest indret
l’orientació del torrent és de 244°.
Un tram d’uns 45 m de tàlveg planer dóna pas a un
dels primers ressalts dignes del descens, un S 1,80 que
es pot davallar per l’esquerra sense gaire complicacio-
ns. Presenta un gorg amb còdols de 3x1 m de fondària,
mentre que l’orientaciò varia una mica cap als 200°. Poc
després apareix un nou bot, un S 2,20 més vertical que
l’anterior i que es pot descendir per la dreta. La panorà-
mica a aquest punt des del tàlveg es veu tancada per
Foto 1: Inici del tram engorjat del torrent. S’aprecia el llit de còdols, el
tàlveg ben definit i les parets verticals que ho delimiten. Foto G.
una gran paret vertical, no debades ens trobam als inicis
Santandreu.
de la zona més encanonada del torrent (Foto 1). Aquí,
les parets laterals configuren una pregona gorja de ver-
Photo 1: An initial view of the narrowest part of the creek. The well-
ticals parets modelades per un marcat rellar. L’alçada
defined thalweg with pebble deposits and the vertical walls of
the canyon are visible in this picture. Photo G. Santandreu.
d’aquestes parets oscil·la entre els 20 i els 30 m al límit
del jaç, essent igualment digne de menció el traçat si-
nuós del tàlveg que com veurem canvia d’orientació de
forma contundent en diverses ocasions.
En aquest punt, el torrent presenta una direcció de
Així doncs, ens trobam tot seguit amb un dels pri-
180°. Un primer tram d’uns 100 m avança per un tàlveg
mers canvis d’orientació on el tàlveg assoleix els 130°
ben obert i assolel at amb una paret seca al coster dret
de direcció descrivint un gir cap a l’esquerra hidrogràfi-
amb un redol de frondoses alzines; és la roteta de ses
ca. L’amplada del tàlveg és de 4,60 m i hi trobam un
Figueroles. Es pot remarcar la presència d’un dipòsit
S 4,50 format per una aglomeració de grans blocs. El
sedimentari format per un conglomerat de còdols, di-
salt es pot davallar per la dreta per un canal vertical que
pòsit que en algun punt assoleix una potència de 1 m.
exigeix un cert esment. Fruit de l’acumulació de blocs, el
El pendent del tàlveg és molt suau i té una amplària de
salt configura una petita coveta, mentre un dels costers
10 m.
del gorg es delimita per un bloc caigut de grans dimen-
El torrent travessa un portell de pedra amb filferro
sions amb marcades estries de lapiaz.
28

Al cap de poc el torrent descriu un nou gir a la dreta
orientant-se cap als 240° . Uns metres planers acaben
a un S 2 entre blocs bo de baixar per la dreta, igualment
flanquejat per un gran bloc amb marques de lapiaz. Gai-
rebé encadenat segueix un T 4 sub-vertical que tant es
pot baixar pel centre com pel costat dret.
Segueix un tros planer on al llit del torrent es pot
destriar la roca mare aflorant per sobre la capa de
còdols. Seguint la tònica dels petits ressalts, un S 3,50
anima de nou el descens. És un salt que es pot baixar
pel coster dret tenint esment a la roca que es presenta
molt polida i llenegadissa. L’espai de sota està ocupat
per un gorg generalment eixut, d’uns 5 m de llargària per
1m de fondària màxima.
Una dotzena de metres separen aquest salt d’un
nou desnivell. Es tracta d’un S 2,30 format per una gran
roca caiguda: una enorme llosa planera que ocupa tot el
jaç. El salt es pot superar tant caminant sobre la llosa
fins a l’extrem final, on és precís un bot una mica deli-
cat damunt un bloc inclinat, com abandonant el jaç pel
coster dret. Un pic a sota, el torrent descriu un nou gir
cap a l’esquerra amb un revolt ample, orientant-se cap
als 130°.
Segueix un tram ample on el tàlveg amida 8,80 m
d’amplada i avança ben encaixat entre altes parets la-
terals, mentre el llit es troba ocupat per grans blocs cai-
guts. Un cop més, el tàlveg descriu un nou revolt cap a
la dreta amb direcció 178°.
Als metres propers el jaç presenta poc rost, mentre
els laterals rocosos van perdent alçada amb la sensa-
ció que s’abandona la gorja. En aquest tram, un S 3,20
Foto 2: Vista del canyó càrstic al tram final del descens. La imatge
encadenat a un S 2 forma l’únic ressalt destacable. Es
correspon al sector comprés entre el S 10 i el S 14,50. Foto G.
tracta d’una acumulació de blocs de forma escalonada
Santandreu.
que es pot baixar primer pel centre per un tros delicat
Photo 2: View of the ending part of the karstic canyon. The picture
i després assolint una rampa rocosa a l’esquerra fins
shows the sector comprised between S 10 and S14.50. Photo
a la base del salt. Superat aquest desnivell, s’aprecia
G. Santandreu.
com les parets laterals accentuen la pèrdua d’alçada,
perdent la sensació d’engorjament. Així i tot, el curs del
torrent segueix ben definit i no es torbarà massa a tornar
per l’esquerra. L’orientació del curs en aquest tram és
a engorjar-se. Una trentena de metres més endavant,
de 90°. El llit l’ocupen gran quantitat de blocs caiguts, tot
les restes d’una filferrada travessen el tàlveg a manera
i que en algun indret aflora la roca mare que es presenta
de partió. En aquest punt el curs descriu un nou gir cap
marcadament estratificada.
a l’esquerra assolint la direcció de 125°. Al mateix in-
Un nou revolt, en aquest cas a la dreta, orienta el
dret, les parets laterals es tornen a alçar configurant una
tàlveg a 165°. Després compareix un nou salt. És un S
estreta gorja, que amb zones més ombrívoles i encaixa-
10 d’aspecte ben vertical des d’on s’aprecia una privile-
des, ja no abandonarà fins al final del tram descrit.
giada panoràmica de la gorja (Foto 2). El salt es pot su-
Després d’uns grans blocs que ocupen part del
perar amb un ràpel a una placa instal·lada a l’esquerra
llit, apareix un S 3 que finalitza a un replà en forma de
davall un arbret. Ens trobam a un tram ben engorjat, de
gorguet. Es tracta de la capçalera del S 5,50, el primer
llit planer que amida 8,90 m.
dels salts que trobam equipats pel descens i inici de la
Continua el descens amb un S 2,50; un gran bloc
part més atractiva del torrent. El ressalt es pot superar
planer amb una petita bassa que es pot baixar per la
amb un ancoratge, una placa instal·lada a un gran bloc
dreta. Una gran llosa inclinada configura un nou salt, es
a l’esquerra. De perfil sub-vertical, el salt acaba dins un
tracta d’un S 2,80 que es podrà superar amb un bot final
petit gorg amb aigua que es podrà evitar sense compli-
al seu extrem. Als peus d’aquest darrer salt s’hi troba un
cacions. En aquest punt l’aspecte del tàlveg és d’un gran
gorg que, encara que gairebé sempre eixut, pot arribar a
gorg d’aspecte rodonenc amb una amplada de 6,30 m.
una profunditat màxima de poc més d’un metre.
Seguint uns 35 m ja per un recorregut ben encan-
En aquest sector cal destacar el grau d’encastament
yonat, apareixen un seguit de ressalts gairebé encade-
del tàlveg marcat per una pregona incisió al rocam. Així
nats. El primer és un S 3 que es pot davallar per la dreta,
mateix cal destacar l’aportació de la coma de ses Va-
format per grans blocs que tot d’una lliga amb un S 3,50
ques, que compareix formant un canal en colze solcant
que en aquest cas es pot baixar pel coster esquerre.
el coster hidrogràfic esquerre del tàlveg.
Segueix un S 4,70 que per tal d’evitar un voladís rocós
El llit planer envaït per grans blocs caiguts dóna pas
s’ha de davallar amb esment per una espècie de canal
a un S 3,50 que es troba a l’alçada d’una coveta oberta
29

Foto 3: Capçalera del S 14,50. Destaca la gran acumulació de blocs
Photo 3: Starting point of S 14.50. The great accumulation of big
gegantins que envaeixen el tàlveg i configuren el salt.
boulders building up this vertical pit outstands in this image.
Photo G. Santandreu.
a les penyes laterals. Una vegada davallat i avançant
entre enormes blocs s’arriba a la capçalera del S 14,50
(Foto 3). És el que es coneix amb el neotopònim de salt
de la cadena
. Es tracta del salt de més alçada del reco-
rregut del torrent i està format per unes gegantines pen-
yes encastades que configuren un desnivell amb trams
volats. Està equipat pel seu recorregut esportiu amb una
placa a un replanet a la dreta. En aquest indret també
s’hi localitza una cadena metàl·lica (element que dóna
nom al salt) ancorada de forma rudimentària. La seva
existència, com a bàsic i precari element d’assegurança
per tal de salvar tan important desnivell -a manera de
pas- es pot atribuir a caçadors, pastors o trescadors
de la zona. La qual cosa fa pensar que com a mínim
aquest tram del torrent és o ha estat una zona de pas
relativament freqüent pels col·lectius mencionats.
En tot cas i retornant al descens esportiu, és acon-
sellable realitzar el ràpel de descens seguint el traçat
d’una espècie de relleix inclinat que solca la paret pel
coster dret (Foto 4). Aquesta opció evitarà el tram central
del bot (grans blocs) així com les empipadores branques
Foto 4: Baixant el S 14,50 (salt de la cadena). A l’extrem esquerre de
la imatge s’aprecia la cadena metàl·lica que s´hi localitza com
a precari passamà a tan vertical pas. També es poden veure
els grans blocs que col·lapsen el tàlveg i formen el salt. Foto G.
Santandreu.
Photo 4: Descending the S 14.50 (salt de la cadena). At the left side
of the picture, the metal chain rigged to negotiate this vertical
pass is visible. The big boulders that build up the pit are also
noticeable. Photo G. Santandreu.
30

d’una figuera (Ficus carica). Un cop superat el ressalt,
en aparèixer al coster dret una paret seca i uns metres
s’aprecia com la part inferior l’ocupa un gran gorg rodo-
més endavant les restes d’un paretó. A més, s’aprecia
nenc ben eixut. Ens trobam a un tram del tàlveg prou
el que es pot considerar una filada de blocs al tàlveg
engorjat i ombrívol d’aspecte ben torrenter que amida
a manera de gual. En aquest indret i després d’haver
5,60 m d’amplada amb una direcció de 163°. Uns me-
recorregut 160 m des del darrer S 8 es troba el punt on
tres més a baix l’aspecte s’accentua en un indret on les
abandonarem el torrent. El torrent seguirà el seu curs ja
verticals parets laterals s’apropen configurant un tàlveg
amb un tàlveg ben obert i planer per dins l’alzinar.
de 2,50 m d’amplada (Foto 5). Trobarem en aquest redol
Així doncs, la sortida es farà cap a l’esquerra, on
les restes d’una filferrada malmenada per les revingu-
s’haurà de parar atenció al punt esmentat on es destrien
des, i al coster esquerre, la boca d’una coveta enlairada
les restes d’una paret de pedra i el que es pot consi-
uns metres per damunt el jaç.
derar un gual per travessar el tàlveg. Abandonat el tàl-
Deixat enrere aquest tram, el recorregut s’apropa al
veg, segueix un tram de bardissa que tot seguit travessa
seu final. Avança ara per un tram menys ombrívol però
un camp d’estepes (Cistus monspeliensis). Finalment
que conserva l’encisador aspecte d’un canó. El descens
s’arriba a un dels revolts de la pista de terra que hem fet
es veu interromput per un nou S 8. Es tracta d’un ressalt
servir per fer l’aproximació i que, en aquest cas i desfent
considerable format per un caos de blocs. La baixada
l’itinerari abans descrit per l’accés -des de Binibona-,
tant es podrà realitzar pel centre del salt com pel seu
ens portarà al llogaret de Binibona.
coster dret, aprofitant la forma esglaonada del ressalt.
S’arriba tot d’una a un altre S 8, on el torrent as-
soleix els 173°. Es tracta d’una desgrimpada una mica
RESUM DE DADES TÈCNIQUES
més compromesa que l’anterior i que es pot salvar pel
coster dret a ran de paret. El peu del salt es troba ocu-
Material: 1 corda de 30 metres o 2 de 20 metres. Tal
pat per un gran gorg eixut d’un metre i poc de fondària i
i com és habitual en el descens de torrents, cal preveure
una amplada de 7’60 m; juntament amb una gran penya
alguna corda de més per afrontar imprevists, així com
caiguda amb marcades estries de lapiaz. Aquest és el
material divers per renovar o reforçar ancoratges en cas
darrer ressalt destacable del descens. En endavant el
de deteriorament natural o intencionat. Material perso-
jaç enfila, ja cada cop més obert, cap a un petit puig que
nal de descens de torrents i de seguretat.
domina el paisatge; és el puig Mitjà. Els metres finals
Desnivell de la zona esportiva: uns 170 m.
del descens ens duen per un tàlveg ja obert acompanyat
Temps d’aproximació des de Binibona: poc més de
de bardissa amb cap desnivell destacable. No es torba
1 hora per desnivell ascendent moderat.
Foto 5: Tram final del torrent ben engorjat. En aquest sector el tàlveg
Photo 5: Final part of the canyon. In this sector the thalweg is 2.50 m
amida 2,50 m d’amplada. Foto G. Santandreu.
wide. Photo G. Santandreu.
31

Temps dels descens: 2 hores. Tenir en compte
Bibliografia
l’estat del torrent (cabal, humitat de la roca, etc.) i expe-
riència del grup.
BINIMELIS, J (1927): Historia general del Reino de Mallorca dirigi-
Temps de tornada: 30 ó 40 mins. Desfent l’itinerari
da a los jurados del mismo reino el año 1595. Traducida de su
original mallorquín al castellano por Guillermo Tarrasa. Palma:
aconsellat per l’anada. Un cop abandonat el torrent,
Imprenta de José Tous.
l’itinerari enllaça al marcat revolt que dóna pas a la coma
GARCIA PASTOR, J. (1967): Sa Capella Blava. Rutas escondidas
Llarga. Des d’aquí se seguirà la pista de terra (direcció
de Mallorca, nº 19. Palma. 20 pàgs.
aproximada a migjorn) cap a Binibona.
GARCIA PASTOR, J. (1969): Lluc – sa Coma (por ses Figueroles
Època: Es pot fer tot l’any. A l’estiu és un recorregut
i el portell des Vent). Rutas escondidas de Mallorca, nº 32.
Palma. 16 pàgs..
molt assolellat i calorós, sobretot en el tram inicial. A la
GELABERT, B. (1998): L’estructura geològica de la serra de Tra-
tardor i època de pluges, pot presentar un cabal inusual
muntana de Mallorca. In Aspectes geològics de les Balears.
que cal avaluar.
Joan J. Fornós (editor) en commemoració del X Symposium
sobre l’Ensenyament de les Ciències de la Terra (AEPECT).
Universitat de les Illes Balears. Palma: 95-116.
GINÉS, A. (1998): L’exocarst de la serra de Tramuntana. In: J.J.
FORNÓS (ed.) Aspectes geològics de les Balears, X Sym-
Agraiments
posium sobre l’Ensenyament de les Ciències de la Terra (AE-
PECT). Universitat de les Illes Balears. Palma:361-389.
ITGE (1991): Mapa geológico de Espanya, Inca. 1:50.000. 671/39-
26. Madrid.
Vull agrair la col·laboració en el present treball de
JUAN MESTRE, R. (1986): Entre el Castell i l’Alcadena. Comuni-
Miquela Nicolau a les tasques de topografia i de camp.
cació a Lluc. nº 33.
A Joan Alorda i Alberto Francioli del Servei d’Informació
ORDINAS GARAU, A. (1989): Els noms de lloc del terme de Selva.
Territorial de les Illes Balears (SITIBSA) per la cessió i
Ajuntament de Selva, Conselleria d’Educació, Cultura i Espor-
ts del Govern Balear. 216 pàgs. + 1 mapa.
permís de publicació de la cartografia. A l’amic Miquel
ORDINAS GARAU, A. (1989): Mapa toponímic del terme de Selva.
Trias per les apreciades i valuoses ensenyances dins i
Ajuntament de Selva, Conselleria d’Educació, Cultura i Espor-
fora del món del carst. A Margalida Font li vull agrair la
ts del Govern Balear.
bona disposició i eficiència amb la revisió ortogràfica del
ORDINAS GARAU, A. (1998): Caimari: apunts històrics i geo-
manuscrit. Per últim, estic ben agraït a Antoni Reynés
gràfics. Ajuntament de Selva. 204 pàgs.
ORDINAS GARAU, A. (2001): Selva (Mallorca). Guía de los pue-
-veritable conhort espiritual i sentimental- per l’aportació
blos de Mallorca nº 28. Hora Nova. 150 pàgs.
d’enriquidors aspectes documentals.
TRIAS, M. & RAMON F. (1999): Els torrents clàssics de la serra
de Tramuntana. Miquel Font editor. Ciutat de Mallorca. 150
pàgs.
VV/AA, (1993): Catàleg dels antics camins de la Serra de Tramun-
tana. Consell insular de Mallorca. Projecte Leader Serra de
Tramuntana. 355 pàgs.
32