Els fen�mens endoc�rstics de la zona de ca n'Olesa : la cova de s'�nix i altres cavitats ve�nes : Manacor, Mallorca
ENDINS, núm. 31. 2007. Mallorca
ELS FENÒMENS ENDOCÀRSTICS DE LA ZONA DE CA N’OLESA:
LA COVA DE S’ÒNIX I ALTRES CAVITATS VEÏNES (Manacor, Mallorca)
per Joaquín GINÉS 1, 2, Joan J. FORNÓS 2, Miquel TRIAS 3, Àngel GINÉS 1, 4 i Gabriel SANTANDREU 3
Resum
Es descriuen tres cavitats de les rodalies de Portocristo (Manacor), entre les
quals destaca la Cova de s’Ònix amb un desenvolupament superior als 600 m i una
rica decoració d’espeleotemes. Aquesta cavitat fou explotada, durant la primera mei-
tat del segle XX, per extreure’n les seves colades estalagmítiques com a pedra orna-
mental; en aquest sentit, amb materials d’aquesta localitat es bastí, el 1931, la tomba
del cardenal Rafael Merry del Val que es troba a la basílica de Sant Pere, al Vaticà.
Les coves estudiades es desenvolupen dins les calcarenites del Miocè supe-
rior post-orogènic de la Marina de Llevant i arriben a assolir el basament mesozoic
plegat –corresponent en aquest punt a les calcàries bioclàstiques del Juràssic
superior–, fet fins ara no reportat en la literatura espeleològica mallorquina. Pel que
fa a l’espeleogènesi, es tracta de formes de col·lapse que es distribueixen a la peri-
fèria d’una àmplia zona d’abisament de prop de 200 m de diàmetre, la qual s’ha ori-
ginat a partir de la carstificació de les calcàries juràssiques i ha afectat, així mateix,
els materials suprajacents del Miocè superior. La gènesi i evolució de les cavitats no
sembla veure’s influïda pel fet d’interessar dues unitats litològiques ben diferencia-
des, la inferior de les quals s’emmarca dins les alineacions estructurals que confi-
guren les Serres de Llevant.
S’estudien així mateix les característiques del rebliment sedimentari de les
coves, on destaquen els sediments fins vermells de composició silícia (principal-
ment quars i argiles) que rebleixen algunes sales de les cavitats, així com uns nivells
de calcarenites relacionades amb fàcies d’entrada i corresponents a dipòsits d’eo-
lianites pleistocenes introduïdes per gravetat. Es comenten els processos d’altera-
ció que afecten la roca i, en particular, uns curiosos processos degradatius relacio-
nats amb la interacció sediments–roca.
Abstract
Three caves located near Portocristo village (Manacor, Mallorca) are described,
outstanding among them Cova de s’Ònix that shows a development exceeding
600 m together with a rich speleothem decoration. During the first half of the XXth
century, this cave was economically exploited quarrying its thick flowstone layers as
ornamental stone. In this respect, the tomb of the Spanish cardinal Rafael Merry del
Val –in the Basilica of Sant Peter, Vatican City– was built in 1931 with materials
coming from this Mallorcan site.
The studied caves are developed in the post-orogenic Upper Miocene calcare-
nites, but their lower parts get to reach the folded Mesozoic basement correspon-
ding, in this place, to the Upper Jurassic bioclastic limestones; this fact is not repor-
ted until now from other caves in the island. Regarding the speleogenesis, these
caves are breakdown features which are fringing a wide collapse zone over 200 m
in diameter, originated by the karstification of Jurassic limestones as well as the
Upper Miocene overlying beds. It seems that the genesis and evolution of the cavi-
ties has not been influenced by their development through two well-differentiated
lithological units, the lower one appertaining to the structural alignments of Serres de
Llevant mountain range.
The sedimentary infillings of the caves are also studied, being worth to mention
the reddish silty sediments of silicic composition (mainly quartz and clays) that par-
tially fill up some chambers, as well as the presence of calcarenite layers corres-
ponding to entrance facies and consisting in pleistocene aeolianite deposits placed
by gravity. Some comments are included on the degradative processes affecting the
rock walls and, specifically, on conspicuous penetrative weathering processes rela-
ted to the interaction between silty sediments and rock.
1
Grup Espeleològic EST. Palma de Mallorca.
3
Secció d’Espeleologia del Grup Excursionista de Mallorca. Palma
2
Departament de Ciències de la Terra. Universitat de les Illes Ba-
de Mallorca.
lears. Palma de Mallorca.
4
Laboratori d’Ecologia. Departament de Biologia. Universitat de les
Illes Balears. Palma de Mallorca.
5

Introducció
El conjunt de cavitats càrstiques situades als vol-
tants de les cases de Ca n’Olesa (MASCARÓ-PASA-
RIUS, 1962-67) –on avui en dia s’aixeca l’hotel Castell
dels Hams, proper a les coves turístiques homònimes–
inclou algunes de les poques coves importants del
municipi de Manacor que no han estat objecte encara
d’estudis espeleològics recents i detallats.
Concretament, la Cova de s’Ònix era mereixedora
d’una atenció particularitzada tant per la bellesa de la
cavitat com per l’elevat interès geomorfològic, i fins i tot
etnològic-històric, que presenta. Aquests aspectes, jun-
Figura 1: Postal de les primeres dècades del segle XX on s’observa
tament amb un recorregut subterrani que supera els
l’hotel que es va construir en terrenys de Ca n’Olesa, quan es
condicionaren les Coves dels Hams per a la seva visita turís-
600 m, justificaven amb escreix la realització de la topo-
tica. Les cavitats estudiades es troben a les rodalies d’aquest
grafia detallada de la cova i el seu estudi geoespeleolò-
edifici, actualment reconvertit en un modern i més gran esta-
gic, els quals de fet constitueixen el nucli d’aquest tre-
bliment hoteler.
ball. Cal tenir present així mateix que, malgrat la relle-
Figure 1: A postcard from the beginning of XXth century showing the
vància d’aquesta cavitat subterrània, tan sols havia
hotel built in Ca n’Olesa, when Coves dels Hams were condi-
estat objecte de molt escasses i poc aprofundides refe-
tioned for tourism. The studied caves are situated in the vici-
nity of this building, which in the last decades has been con-

rències, situades cronològicament dins la primera mei-
verted in a modern and bigger touristic establishment.
tat del segle passat.
Per tal de donar coherència a la present aportació,
també s’inclouen dades i topografies d’altres dues loca-
tal i com apunta MAHEU (1912). Aquest naturalista i
litats ben properes a la Cova de s’Ònix –la Cova des
espeleòleg francès visità la zona el 1911 (quan encara
Fumassos i el Pou des Fumassos– cavitats, totes tres,
no havia estat descoberta la Cova de s’Ònix) i va
que estan molt lligades entre sí des dels punts de vista
explorar alguna de les cavitats del conjunt, concreta-
geogràfic i genètic.
ment la que avui coneixem com a Cova des Fumassos.
L’àrea amb senyals d’enfonsament, on es localitzen
totes les coves que tractam ara, presenta prop de 200
m de diàmetre amb una superfície aproximada de
Aspectes històrics i toponímics
30.000 m2, essent visible amb facilitat en fotografies
aèries recents (Figura 3).
Sempre seguint les informacions que subministra
Els fenòmens subterranis que ens ocupen són
FAURA Y SANS (1926), l’any 1918 s’efectuaren algu-
coneguts als ambients espeleològics locals a partir dels
nes investigacions per tal d’avaluar el potencial del
anys 70 del passat segle (ENCINAS et al., 1974), arran
...”yacimiento de caliza espática marmórea”... (sic) exis-
de les activitats realitzades aquells anys per un dels
tent en la Cova de s’Ònix, de cara a la seva explotació
autors (MT) en el municipi de Manacor. Els successius
econòmica per a l’extracció de pedra ornamental. L’in-
inventaris espeleològics que s’aniran publicant amb
forme elaborat pel mateix Faura y Sans, en col·labora-
posterioritat (TRIAS et al., 1979; ENCINAS, 1997, 2006)
ció amb uns tals Sr. Fontrodona i Sr. Rexach (enginyer
inclouen les tres coves objecte del nostre interès, sem-
de mines i enginyer industrial, respectivament), avaluà
pre amb les mateixes denominacions que emprarem en
el volum del dipòsit susceptible d’explotació en més de
el present treball, donat la manca d’una toponímia més
1.000 m3 de calcita, disposada en bancs d’aspecte mar-
precisa i tradicional per a designar algunes d’aquestes
mori de fins a 1,1 m de gruixa.
formes endocàrstiques.
Les tasques d’excavació i eixamplament de les
Sembla ser que la Cova de s’Ònix (la més impor-
galeries d’accés a la Cova de s’Ònix, caldria situar-les
tant del conjunt) fou descoberta al voltant de l’any 1914
amb bastant seguretat entre el 1914 (l’any del seu des-
per Pere Caldentey, aleshores també descobridor i
cobriment) i el 1926, ja que en aquesta darrera data la
explorador de les turístiques Coves dels Hams (Figura
cova apareix descrita amb la seva morfologia i aparen-
1). En aquelles dates situa FAURA Y SANS (1926) l’ex-
ça actual (FAURA Y SANS, 1926); en aquestes matei-
ploració d’uns abisaments existents a algunes desenes
xes dates també es degueren bastir els caminois i esca-
de metres de les cases de Ca n’Olesa –propietat de
les de l’interior de la cova, amb la finalitat de facilitar el
l’esmentat Pere Caldentey– que denomina amb el
seu recorregut i tal vegada pensant en una possible
topònim de “Cuevas dels Tomasos” (sic). Aquesta
explotació turística. Les feines extractives de materials
denominació (que apareix també recollida al llibret de
rocosos cristal·lins i fortament laminats, que es qualifi-
FERRER & COSTA, 1945) probablement sigui una
caven poc encertadament com a “ònix”, es perllongaren
mala transcripció del topònim es Fumassos, que de
al manco durant la primera meitat del segle XX, tal i com
ben segur al·ludeix als fenòmens de condensació que
es desprèn de l’opuscle de VIDAL-ISERN (1946) on
tenen lloc a l’hivern, en sortir aire calent de les diverses
s’esmenta la venda d’objectes decoratius elaborats
cavitats i escletxes que configuren la gran zona d’es-
amb el fals ònix extret d’aquesta cova. El citat autor fa
fondrament on s’obren les coves estudiades (Figura 2),
referència també a que aquesta mateixa localitat forní la
6

pedra ornamental amb la qual es va confeccionar, l’any
L’espectacular tomba del cardenal Merry del Val, feta
1931, la tomba del cardenal espanyol Rafael Merry del
amb dipòsits de calcita procedents del subsòl de Mana-
Val (Londres, 1865 - Ciutat del Vaticà, 1930), personat-
cor –...”onyche maioricensi”... segons s’indica a una de
ge destacat que fou home de confiança del papa Pius X
les làpides situades sobre el sepulcre–, es pot visitar a
i arribà fins i tot a ser Secretari d’Estat de la Santa Seu.
la cripta de la basílica de Sant Pere, al Vaticà (Figura 4).
Figura 2: Plànol topogràfic de la zona de Ca n’Olesa extret de l’obra de
Figure 2: Topographical survey of Ca n’Olesa area included in the
FAURA Y SANS (1926) sobre les coves de Mallorca, publica-
FAURA Y SANS (1926) book on Mallorcan caves, published
da en ocasió del XIV Congrés Geològic Internacional. Apareix
on the occasion of XIV International Geological Congress. A
reflectida la topografia de les Coves dels Hams (part inferior-
simplified map of Coves dels Hams can be observed (lower-
dreta de la imatge), així com un croquis esquemàtic de la
right part of the image), together with a schematic sketch of
Cova de s’Ònix (assenyalada com a “Sima” a la part inferior-
Cova de s’Ònix (signaled as “Sima” in the lower-left part) besi-
esquerra) al costat de la gran àrea d’enfonsament on s’obrin
des the collapsed zone where the studied caves are situated.
les cavitats estudiades.
7

Figura 3: Fotografia aèria de les rodalies de Portocristo, amb indicació
Figure 3: Aerial photography of the Portocristo outskirts, with indication
de la zona d’abisament (línia discontínua) on es localitzen les
of the collapsed zone (dashed line) where the investigated
coves estudiades. O: Cova de s’Ònix; F: Cova des Fumassos;
caves are located. O: Cova de s’Ònix; F: Cova des Fumas-
H: Coves dels Hams; P: Pedrera de s’Ònix. Foto cortesia de
sos; H: Coves dels Hams; P: Pedrera de s’Ònix. Photo cour-
SITIBSA, Palma de Mallorca.
tesy of SITIBSA, Palma de Mallorca.
Pel que fa a la toponímia de la cavitat principal del
correspon a MAHEU (1912), malgrat que el seu topò-
conjunt –la Cova de s’Ònix– és precís deixar constàn-
nim és transcrit de forma no gaire correcta: “Grotte des
cia que aquesta denominació, que emprarem al llarg
Fumases” (sic). Aquesta mateixa cavitat probablement
d’aquestes planes, és de fet un neotopònim introduït
apareix referida de passada al llibre de FAURA Y SANS
quan la cova va ser inclosa en els primers inventaris
(1926), encara que sense esmentar cap topònim con-
espeleològics illencs (ENCINAS et al., 1974; TRIAS et
cret per designar-la. De fet aquest autor, en descriure la
al., 1979), en mancar-ne cap denominació tradicional
gran zona d’esfondrament propera a les cases de Ca
més adient. El neotopònim amb el que designam la
n’Olesa, parla d’altres coves –a més de la Cova de
Cova de s’Ònix està en consonància amb la referència
s’Ònix– on és factible assolir una profunditat superior
que en fa VIDAL-ISERN (1946), qui descriu breument
als 40 m, amb grans dificultats per les reduïdes propor-
aquesta localitat sota la denominació general de “las
cions d’alguns passatges. Finalment, el Pou des
canteras de ónix” (sic). L’autor esmentat també es refe-
Fumassos consisteix en una petita cavitat descendent,
reix a la cavitat amb el topònim més específic de “can-
veïna de l’anterior i sense gaire transcendència. Aques-
teras dels Hams”, mentre que FAURA Y SANS (1926)
tes dues formes endocàrstiques comparteixen un topò-
utilitza gairebé sempre la denominació “sima dels
nim amb una certa tradició –es Fumassos–, que supo-
Hams”, donat el caràcter relativament subvertical del
sam extensiu a tota l’àrea d’abisament situada al darre-
fenomen subterrani i la seva proximitat a les conegudes
ra de l’actual hotel Castell dels Hams, i que estaria rela-
Coves dels Hams. Aquesta darrera denominació (“sima
cionat com ja s’ha dit abans amb les manifestacions
dels Hams”) la trobam poc afortunada, donat que no es
atmosfèriques lligades a la presència de cavitats subja-
tracta en realitat d’un avenc, a més del fet que un topò-
cents (MAHEU, 1912). Cal recordar que FAURA Y
nim similar (“Aven d’els Hams”) fou emprat ja per
SANS (1926) utilitza el topònim deformat “Cuevas dels
MAHEU (1912) per referir-se al gran esfondrament exis-
Tomasos” –al qual ja hem fet menció–, referint-se
tent en les Coves dels Hams pròpiament dites.
també al conjunt de la gran zona enfonsada i les diver-
En el cas de la Cova des Fumassos la primera cita
ses cavitats que s’hi localitzen.
8

Una menció a part requereix la localitat epigea
Context geològic i litològic
coneguda com la Pedrera de s’Ònix, situada tan sols
uns centenars de metres cap al sud de la nostra àrea de
treball (veure Figura 3). Es tracta d’una explotació de
Les cavitats de la zona de Ca n’Olesa es troben
pedra ornamental a cel obert que aprofita els materials
situades des d’un punt de vista geològic dins la unitat
calcaris del Miocè superior, els quals mostren aquí
morfo-estructural de la Marina de Llevant (FORNÓS &
importants i espectaculars processos diagenètics. Con-
GELABERT, 1995; RODRÍGUEZ-PEREA & GELA-
cretament, ens trobam amb unes fàcies caracteritzades
BERT, 1998), caracteritzada per presentar un relleu
per la presència d’abundants buits reomplerts per grui-
tabular amb una lleugera inclinació en direcció E, que
xudes capes de ciments carbonatats d’origen freàtic,
acaba a la línea de costa mitjançant un penya-segat
que arriben a formar una mena de nòduls cristal·lins de
gairebé continu d’uns 20 m d’altura mitjana (BALA-
mida decimètrica; fàcies similars són visibles també
GUER, 2005). Aquest penya-segat litoral només es veu
amb claredat a la Cova de s’Ònix, sobretot en els late-
tallat per les incisions dels barrancs que han modelat la
rals de la principal galeria artificial d’accés. En el cas
plataforma miocena, els quals, en arribar a la mar, cons-
d’aquesta pedrera, l’explotació no interessà dipòsits
titueixen les característiques cales. Es tracta de dipòsits
cristal·lins calcítics originats en un medi hipogeu –com
de composició carbonatada (calcàries, calcarenites i
succeeix a la Cova de s’Ònix–, sinó que els materials
margocalcàries) corresponen a la progradació d’una
extrets consisteixen en rocam calcari Miocè amb un
plataforma carbonàtica dominada pels esculls de corall,
grau de recristal·lització força important i cridaner. En la
atribuïda al Miocè superior (POMAR, 1991) i culminada
Pedrera de s’Ònix, les tasques d’explotació tallaren uns
per una sedimentació de plana arenosa oolítica amb un
materials superficials llimosos que forniren restes de
important desenvolupament dels estromatòlits (FOR-
Myotragus kopperi, espècie arcaica (corresponent al
NÓS & POMAR, 1983).
límit Plio-Quaternari) del rupicàprid fòssil que caracterit-
La progradació de la unitat carbonatada del Miocè
za la fauna prehumana de les Gimnèsies; aquesta és,
superior es realitza damunt d’un basament de topogra-
de fet, la localitat-tipus de l’espècie esmentada (ALCO-
fia molt irregular, format pels materials estructurats
VER et al., 1981; MOYÀ-SOLÀ & PONS-MOYÀ, 1981).
d’edat mesozoica (SÀBAT, 1986). Aquesta estructura es
Figura 4: Tomba del Cardenal Rafael Merry del Val a la basílica de Sant
Figure 4: Tomb of Cardinal Rafael Merry del Val in the Basilica of Sant
Pere, Ciutat del Vaticà. Fou construïda el 1931 amb pedra
Peter, Vatican City. Was built in 1931 with ornamental stone
ornamental extreta de la Cova de s’Ònix (Manacor, Mallorca),
quarried from Cova de s’Ònix (Manacor, Mallorca), consisting
consistent en gruixudes colades estalagmítiques de calcita.
in thick calcite flowstone layers.
9

Figura 5: Mapa geològic simplificat de la zona oriental de Mallorca,
Figure 5: Simplified geological map of the eastern part of Mallorca
entre les poblacions de Manacor i Portocristo, i tall geològic
Island, between Manacor and Portocristo villages, and inter-
interpretatiu en el qual s’observa la disposició de les diferents
pretative geological section with the disposition of the different
unitats encavalcants. Modificat de SÀBAT (1986).
thrust units. Modified from SÀBAT (1986).
caracteritza per una sèrie d’encavalcaments de cabus-
Des dels punt de vista geològic i espeleogenètic, les
sament molt suau que cartogràficament donen direc-
coves que es descriuen en aquest treball presenten un
cions NW-SE (Figura 5), juntament amb falles verticals
gran interès pel fet que el seu desenvolupament afecta
de direccions també NW-SE i plecs de diversa orienta-
tant les calcarenites miocenes com les calcàries del
ció, aïllats en unitats encavalcants imbricades entre sí
basament mesozoic. Fins ara, les cavitats estudiades
que presenten una pobre deformació interna. La major
dins les marines de Llevant i de Migjorn (constituïdes
part de l’estratificació dóna plans que cabussen cap el
pels dipòsits calcarenítics neògens) afecten només
NE en clara concordança amb les estructures predomi-
aquests materials post-orogènics del Miocè superior
nants; de fet, a la zona que ens ocupa hi ha una sèrie
(FORNÓS & GELABERT, 1995; GINÉS, 1995; GINÉS &
de plecs tranversals (NW-SE) amb vergències cap al
GINÉS, 2007). Per tant és el primer cas en el qual es pot
NE. L’edat de l’estructuració (emplaçament dels enca-
observar de forma directa, en aquesta àrea, el desenvo-
valcaments) és posterior a l’Eocè i anterior al Serra-
lupament de cavitats a cavall entre dues formacions
val·lià (SÀBAT, 1986).
geològiques molt diferents. La Figura 6 mostra la secció
10

Figura 6: Esquema interpretatiu de la
disposició de la Cova de
s’Ònix en relació amb l’es-
tructura de les Serres de
Llevant. Vegeu la situació a
la Figura 5.
Figure 6: Interpretative sketch of
Cova de s’Ònix showing its
relationships with the geolo-
gical structure of Serres de
Llevant area. See location
on Figure 5
.
de la Cova de s’Ònix en relació a l’estructura geològica
Mesozoic
deduïda a partir de les observacions de camp. No hi ha
dades precises sobre la disposició del basament, i la
Es tracta d’una calcària arenosa de color ocre clar
cartografia geològica superficial no permet inferir-la amb
(Figura 7), amb una composició mineralògica formada
precisió, per la qual cosa en la nostra interpretació –que
pràcticament en la seva totalitat per calcita amb baix
ha estat feta basant-nos en la cartografia i talls geològics
contingut en magnesi (LMC). Presenta una composició
de SÀBAT (1986)– ens hem decantat per la pertinença
bioclàstica en la qual la major part dels seus compo-
a la làmina encavalcant superior, donada la direcció de
nents són esquelètics, caracteritzant-se pel seu elevat
l’estratificació i el seu cabussament; la disposició estruc-
grau de fragmentació, rodament i mala classificació.
tural proposada lligaria bé amb la presència d’un plec
Entre ells s’hi poden trobar abundants restes d’algues
anticlinal al front d’encavalcament, tal i com queda
vermelles, pues i fragments d’equinoderms, foraminí-
reflectit a les Figures 5 i 6. Aquest fet implicaria proba-
fers, principalment textulàrids, i mol·luscs, entre d’altres
blement l’existència d’estructures distensives de direcció
components bioclàstics. El fang carbonatat hi és pre-
SW-NE que enfonsessin el bloc més proper a la marina,
sent encara que en molt baixa proporció. La roca està
però mantenint l’estructura global en direcció SE i
ben cimentada. Les característiques texturals de la roca
donant el plec anticlinal abans esmentat un alt topogrà-
fan que les podem definir como una alternança de
fic que es troba fossilitzat pels dipòsits miocens.
packstones i grainstones, amb una mida dels grans
El desenvolupament de les cavitats no sembla tenir
variable que oscil·la des d’arena fina a mitjana. A les
cap relació amb el contacte entre les dues unitats geo-
lògiques. Així, en les topografies incloses de la Cova de
s’Ònix i de la Cova des Fumassos es pot comprovar
que el traçat d’ambdues seccions talla el contacte entre
les unitats miocena i juràssica, sense que aparentment
hi hagi cap efecte especial. El traçat en planta de la
Cova de s’Ònix, en canvi, sí que sembla seguir les
direccions estructurals de les Serres de Llevant.
DESCRIPCIÓ DELS MATERIALS ON SE SITUEN LES
CAVITATS

Les coves de la zona de Ca n’Olesa, com ja s’ha
comentat, es troben situades a cavall entre dues forma-
cions (Figura 6), la superior d’edat miocena que abraça
des de l’entrada fins els 38 m de profunditat (10 m per
sobre el nivell freàtic actual) en el cas de la Cova de
Figura 7: Paret de les sales inferiors de la Cova de s’Ònix, on s’obser-
s’Ònix i els 36 m en el cas de la Cova des Fumassos
ven les característiques macroscòpiques i la microfissuració
(+ 9 m s.n.f.) i la inferior, d’edat mesozoica, on es des-
dels dipòsits del Juràssic superior. Escala: 10 cm.
envolupen els sectors més fondos d’ambdues cavitats i
Figure 7: View of a wall in the lower chambers of Cova de s’Ònix sho-
s’assoleix ja el nivell freàtic, a la cota -47,5 m en el cas
wing the appearance and microfissuration of the Upper Juras-
de la Cova de s’Ònix.
sic rocks. Scale bar: 10 cm.
11

parets de la cavitat no hi són visibles estructures sedi-
cial que penetra al seu interior poc més d’un centímetre
mentàries de detall (Figura 7), disposant-se les capes
(Figura 9). Aquests processos de meteorització obser-
en bancs de 0,5 a 1 m de potència, més o menys mas-
vables a les parets de les cavitats es caracteritzen per
sius, de calcàries que mostren un cabussament mono-
una variació del color (d’ocre passa a blanc) i de la tex-
clinal de 40º cap els 35ºE. La roca presenta molt poca
tura de la roca, tornant-se aquesta més pulverulenta en
porositat primària i s’hi observa una abundant microfis-
presentar una cimentació molt baixa per mor dels pro-
suració (al menys en dues direccions diferents) que
cessos de dissolució incompleta que han afectat les
estan reomplertes per calcita esparítica (Figura 8).
superfícies rocoses. Les anàlisis efectuades, tant de la
També hi són presents els nòduls de sílex, que arriben
part alterada com de la no alterada, mostren que no hi
a formar petites capes continues d’ordre centimètric.
ha una variació mineralògica important, tal i com succe-
Pel tipus de fàcies i les seves característiques tex-
eix en exemples similars estudiats a coves d’Eslovènia
turals, aquestes calcàries corresponen a dipòsits de
(ZUPAN, 2003). La detecció de la presència de precipi-
tipus hemipelàgic. Els seus components, principalment
tats de clorur sòdic en grans quantitats (Figura 9) podria
de caràcter litoral i de plataforma, varen ser resedimen-
ser indici de que la sal hi ha jugat un paper important en
tats per mecanismes de transport en massa i dipositats
la meteorització superficial de la roca, probablement en
en condicions de certa profunditat en talussos abruptes
relació amb el carácter litoral de l’endocarstificació de
i progradants. Aquest tipus de sedimentació caracteritza
l’àrea.
els nivells superiors del Juràssic (Malm) a la zona cen-
El contacte amb la unitat superior (el Miocè) és de
tral de les Serres de Llevant (SÀBAT, 1986), pis al que
tipus erosiu amb una discordança angular marcada i
creiem que s’han d’atribuir aquests nivells carbonatats.
amb un contacte bastant net –sobretot a la Cova des
Des del punt de vista de la meteorització en condi-
Fumassos–, sense que s’observin fàcies de retreballa-
cions hipogees, la roca presenta una alteració superfi-
ment.
Figura 8: Seccions en làmina prima (llum paral·lela) de les microfàcies
Figure 8: Thin sections of the Upper Jurassic microfacies in Cova de
presents en el Juràssic superior a la Cova de s’Ònix. Obser-
s’Ònix. Notice the microfracturation (a), grain selection and
vi’s la microfracturació (a), l’arrodoniment dels grans i el grau
roundness (b), bioclastic composition (c), and porosity and
de classificació (b), la composició bioclàstica (c) i el grau de
cementation (d). Scale bars: 5 mm.
cimentació i porositat (d). Escales: 5 mm.
12

Figura 10: Fragment de corall (Porites sp) localitzat prop de l’entrada
principal de la Cova de s’Ònix, dins dipòsits bretxats del
Miocè superior. Escala: 10 cm.
Figure 10: Coral fragment (Porites sp.) in the Upper Miocene brecciated
deposits near the main entrance to Cova de s’Ònix. Scale
bar: 10 cm.

Figura 9: Alteració superficial que afecta les calcàries del Juràssic
superior a la Cova de s’Ònix. Anàlisi d’EDX de la part fresca
(a) i alterada de la roca (b). Escala: 1 cm.
Figure 9: Surficial weathering of the Upper Jurassic limestone inside
Cova de s’Ònix. EDX analysis of fresh (a) and weathered rock
(b). Scale bar: 1 cm.

Miocè
Està format per calcàries i calcarenites blanc-rosa-
des amb una composició mineralògica dominada per la
calcita amb baix contingut de magnesi (LMC) i que, de
forma puntual, poden mostrar una lleugera dolomititza-
ció. La seva composició és bioclàstica grollera amb
abundant macrofauna. Entre els seus components prin-
cipals s’hi troben blocs de corall (Figura 10), fragments
de mol·luscs, algues vermelles, foraminífers bentònics,
etc., que en la seva majoria estan dissolts. La roca pre-
senta una abundant porositat de tipus motlle que apa-
reix parcialment reomplerta per ciment microesparític
de calcita de caràcter freàtic (Figura 11), que dóna una
bona cimentació a la roca. La presència de fang carbo-
natat també hi és molt abundant. Les característiques
texturals van des de rudstone/framestone, en els nivells
amb presència de coralls, fins a packstone per a la
resta. Aquests dipòsits del Miocè superior tenen aquí
una potència 35-40 m i presenten una estructura mas-
siva en la qual és fa difícil observar l’estratificació, que
Figura 11: Seccions en làmina prima (llum paral·lela) de diferents
és horitzontal. Localment la roca exhibeix una forta bret-
microfàcies presents en el Miocè superior a la Cova de
xificació probablement relacionada amb colapses
s’Ònix. Observi’s la composició bioclàstica, porositat tipus
paleocàrstics intramiocens (FORNÓS, 1999).
motlle i cimentació freàtica dels packstones (a), i la presèn-
cia de ciment esparític dins de la porositat tipus vug en
A la zona del contacte amb la unitat juràssica sub-
alguns mudstones (b). Escales: 5 mm.
jacent, que com ja s’ha indicat és clarament discordant,
els nivells del Miocè estan carstificats, amb la porositat
Figure 11: Thin sections of the Upper Miocene microfacies in Cova de
tipus vug totalment reomplerta per grans cristalls de cal-
s’Ònix. Notice the bioclastic composition, mould porosity and
phreatic cementation of
packstones (a), and spar cement
cita esparítica (Figura 11), la qual cosa li confereix a la
into the vug porosity in some mudstones (b). Scale bars: 5
roca un aspecte cristal·lí.
mm.
13

Les característiques texturals de la roca així com la
seva composició bioclàstica fan pensar en un subam-
bient de lagoon similar al descrit per POMAR (1991),
dins d’un ambient sedimentari de tipus escull de corall
que cronològicament se situaria en el Tortonià (i/o Mes-
sinià?).
Descripció de les cavitats
Les tres cavitats que es descriuran a continuació es
troben molt properes entre sí, localitzades totes elles en
una àrea planera lleugerament enclotada que es troba
devora les antigues cases de Ca n’Olesa (Figura 2), on
Figura 12: Un dels caminois que recorre el sector inicial de la Cova de
avui en dia s’aixeca un establiment hoteler. De les dues
s’Ònix, accedint per la seva entrada secundària, apareix
coves més rellevants –la Cova de s’Ònix i la Cova des
inutilizat per esfondraments recents del sostre.
Fumassos– s’aporten les topografies i descripcions, a
Figure 12: Descending into Cova de s’Ònix through its secondary
partir de diverses activitats realitzades entre els anys
entrance, a portion of the artificial path is currently out of ser-
2005 i 2007 per tal de donar forma al present treball. En
vice owing to recent roof breakdown.
canvi, la topografia i descripció del Pou des Fumassos
es basa en dades preses l’any 1972, ja que no ha estat
possible tornar a localitzar aquesta petita cavitat donat
que discorre pel darrera de l’hotel Castell dels Hams
que s’obre en un tros de garriga que està actualment
(Figura 3). Les coordenades UTM (ED-50) aproximades
molt bruta, circumstància que dificulta les tasques de
que defineixen la seva situació són: 527090/4378015-
prospecció.
48. Com ja s’ha comentat abans, apareix a la bibliogra-
fia amb una toponímia força confusa: “Sima dels Hams”
(FAURA Y SANS, 1926), “Cuevas dels Tomasos”
COVA DE S’ÒNIX
(FAURA Y SANS, 1926; FERRER & COSTA, 1945),
“canteras de ónix” o “canteras dels Hams” (VIDAL-
Aquesta important cova presenta dues boques
ISERN, 1946) i, finalment, Cova de s’Ònix (TRIAS et al.,
obertes artificialment, o al manco molt retocades per
1979; ENCINAS, 1997 i 2006), que ha estat el topònim
l’activitat humana, situades al costat d’un vial de servei
adoptat en el present treball.
Figura 13: Dos aspectes de la pedrera subterrània que va explotar els
Figure 13: Two views of the subterranean quarry which had exploited
bancs de colades estalagmítiques de la Cova de s’Ònix
the thick flowstone layers present in Cova de s’Ònix (Photo:
(Foto: A. Merino).
A. Merino).
14

Figura 14: Vista del llac d’aigües freàtiques salabroses que ocupa part
Figure 14: Appearance of the brackish phreatic pool that partially occu-
de la sala principal de la Cova de s’Ònix. Observi’s la gran
pies the main chamber in Cova de s’Ònix. Notice the big sta-
formació estalagmítica situada a la part esquerra de la imat-
lagmite fractured by solifluction processes, visible at the left
ge, la qual es troba xapada pels processos de solifluxió
side of the image (Photo: A. Merino).
(Foto: A. Merino).
L’accés principal consisteix en una galeria artificial
jançant uns rostos terrosos fortament descendents i
rectilínia, de direcció E-W i uns 50 m de llargada, que
amb abundants arrels de figuera.
descendeix amb fort pendent fins a la cota -25 (punt f de
Tot el conjunt de galeries que han estat descrites
la secció a-g); es troba dotada d’esglaons tot al llarg del
fins ara són transitables amb comoditat per mor de les
seu costat dret, en el sentit del descens. En arribar a
tasques realitzades per a l’aprofitament econòmic, con-
l’esmentat punt, la galeria sofreix una notable expansió
sistent en l’extracció de pedra ornamental. De fet, gran
volumètrica al temps que gira cap al S, fins connectar
part de les excavacions i trinxeres, que s’efectuaren en
amb una altra galeria (també eixamplada artificialment)
el seu moment, tallen les colades estalagmítiques
que s’obre a la seva paret oriental. Si agafem aquest
objecte d’explotació en les sales més internes de la
passatge lateral, i després d’un recorregut planer, unes
cova. Per tal de donar una idea de la magnitud de les
escaletes de pedra i un seguit de tiranys esglaonats
tasques d’excavació efectuades, a les seccions de la
ascendeixen per una cavitat amb notables expansions
topografia s’ha emprat un texturat per indicar la posició
cap als costats, fins arribar a l’entrada secundària de la
del paviment original de les cavitats naturals.
cova que es localitza a poc més d’una desena de metres
Tornant de bell nou a l’entreforc de les dues gale-
de l’accés principal. Cal ressenyar l’existència de pro-
ries artificials, a la cota -28 m (punt d’), ens trobem als
cessos recents d’esfondrament del sostre, que inutilitza-
pocs metres una reixa de ferro que tanca el pas a un
ren un tram de caminoi empedrat (Figura 12) obligant en
darrer tram de galeria, la qual desemboca en una sala
el seu moment a l’adequació d’un itinerari alternatiu.
àmplia (punt c) amb el paviment ocupat per potents
Aquesta part de la cavitat sembla correspondre a una
colades estalagmítiques. En aquesta sala es localitza
antiga entrada natural, suposició que estaria reforçada
una mena de pedrera subterrània (Figura 13) d’on es
pels dipòsits d’eolianites que trobem a una fondària
varen extreure voluminosos blocs de fals ònix, entre els
d’entre -15 i -20 m (punt k). Els contorns laterals del sec-
quals es compten els utilitzats per bastir el sepulcre
tor que s’ha descrit ara són molt imprecisos, arribant fins
existent a la basílica de Sant Pere del Vaticà (Figura 4).
i tot a existir una ampla comunicació amb la gran galeria
A partir de la pedrera subterrània, segueix un camí
que descendeix des de l’entrada principal (secció B-B’).
esglaonat que davalla ràpidament en direcció S fins
En realitat, el buit en acusat declivi que constitueix el
arribar a la sala principal de la cova, on trobarem un llac
sector inicial de la cova es perllonga també a l’altre cos-
d’aigües salabroses poc pregones (Figura 14). En el
tat de la gran galeria artificial –és a dir cap al N–, mit-
transcurs de la davallada al llac –a la cota -38 m– aban-
15

Figura 15: Topografiant la sala principal de la Cova de s’Ònix. Cal des-
Figure 15: Surveying tasks at the main chamber of Cova de s’Ònix. It is
tacar la rica decoració d’espeleotemes que caracteritza
noteworthy the rich and variegated speleothem decoration
aquest sector de la cavitat (Foto: G. Santandreu).
(Photo: G. Santandreu).
donem les calcarenites del Miocè superior per introduir-
subjacents (GINÉS, 2000a). La situació de la Cova de
nos en les calcàries del Juràssic superior; el contacte
s’Ònix en la vorera occidental de la gran zona d’abisa-
entre ambdues unitats litològiques no resulta gaire evi-
ment observable en superfície, corrobora aquest meca-
dent. El llac on hem anat a parar es troba compartimen-
nisme morfogenètic com a responsable de l’aparença
tat en dos àmbits principals per algunes zones de sostre
actual de la cova. Cal remarcar la relativa varietat d’am-
baix. La seva part més interna es caracteritza per la pre-
bients sedimentaris que es poden observar, els quals
sència d’una gran estalagmita rabassuda (veure secció
són objecte d’atenció pormenoritzada més endavant;
a-b; Figura 14), xapada pels processos de solifluxió i
pel seu volum i vistositat, destaquen les colades esta-
reajustament mecànic que han afectat les abundants
lagmítiques que arriben a formar bancs de potència
colades pavimentàries existents en aquest sector de la
superior al metre.
cavitat. La sala principal s’expandeix cap al SE i mostra
una decoració exuberant d’espeleotemes de degoteig
(Figura 15); està proveïda d’algunes excavacions i
COVA DES FUMASSOS
adaptacions per tal de facilitar la visita. Arribant a l’ex-
trem oriental de la sala, es localitza un darrer llac en un
Es localitza a tan sols 125 m de la Cova de s’Ònix,
indret de sòtil bastant baix. El desenvolupament total de
en direcció S (Figura 3); les seves coordenades UTM
la cova assoleix la xifra aproximada de 600 m.
(ED-50) aproximades són: 527095/4377890-45. Apa-
En diferents punts de la sala principal, les trinxeres
reix descrita amb cert detall a l’obra de MAHEU (1912),
artificials posen de manifest l’existència de potents acu-
sota la denominació de “Grotte des Fumases”.
mulacions de sediments llimosos vermells, coberts
Presenta una obertura àmplia allargada en sentit
sovint per colades estalagmítiques. Sembla que la
NW-SE, amb unes dimensiones mitjanes en planta de
mobilització parcial d’aquests sediments és la respon-
40 per 5 m. Cap a l’extrem SE de la boca es pot pene-
sable de bona part dels processos de solifluxió que
trar a dues cavitats descendents sense gaire rellevàn-
s’observen en aquesta porció inferior de la cavitat.
cia, la més fonda de les quals assoleix la cota -15 m en
Malgrat l’elevat grau d’antropització dels sectors ini-
un ambient força estret i d’incòmoda exploració (secció
cials de la cova, la seva morfologia general és la típica
d-e-f). En direcció oposada –cap al NW– la boca de la
de les grans sales originades pel col·lapse de cavitats
cova configura una mena de trinxera a cel obert, que
16

17

Figura 16: Aspecte de les zones infe-
riors de la Cova des
Fumassos, on s’assoleixen
les calcàries del Juràssic
superior que presenten un
acusat cabussament cap al
NE. Coberta per una prima
capa estalagmítica, s’ob-
serva la potent sedimenta-
ció llimosa vermella que
ocupa la part final de la
cavitat.
Figure 16: A view of the lower cham-
ber in Cova des Fumassos,
where the cave reaches the
Upper Jurassic limestones
that show a noticeable dip-
ping towards the NE. Cove-
red by thin flowstone la-
yers, a thick accumulation
of silty reddish sediments
fills up the ending sector of
this cave.

guanya ràpidament fondària fins arribar a un colze de
i el pis (vegeu secció a-b-c), fet que facilita el descens
gairebé 180º situat a -16 m de profunditat, on s’accedeix
en oposició en determinats trams. L’esmentada rampa
a un curt passatge de sòtil baix i terra relativament horit-
es caracteritza pel seu terra constituït per sediments
zontal (secció B-B’). A partir d’aquí s’inicia una rampa
argilosos, que engloben abundants fragments rocosos
fortament descendent –fins uns 50º de pendent en
heteromètrics i restes de fauna vertebrada recent. En
alguns llocs– i amb una escassa separació entre el sòtil
alguns punts el pas ha estat eixamplat artificialment,
18

donat que els sediments i blocs rocosos arriben a col-
POU DES FUMASSOS
matar quasi del tot la galeria, per mor de la reduïda
alçada del sòtil.
Sens dubte es troba molt a prop de la cova homò-
En assolir la cota -36 m (secció a-b-c), el pendent
nima, encara que no ha estat localitzat de bell nou des
de la cova se suavitza al temps que el sostre s’eleva fins
que se’n va fer la topografia l’any 1972; per aquest
als 2 m d’alçada. Aquest indret coincideix, més o manco,
motiu no s’aporten ara les seves coordenades.
amb un canvi litològic molt clar, ja que apareixen les cal-
Segons les dades recollides en el seu moment, un
càries del Juràssic superior (Figura 16) que cabussen de
pouet vertical de 4,5 m de fondària dóna accés a una
forma acusada cap al NE amb total claredat. La cavitat
galeria que descendeix suaument en direcció SE. En
arriba a constituir una mena de sala relativament ador-
arribar a una profunditat de -9 m (secció a-b-c), uns
nada per algunes estalactites i estalagmites, i amb el pis
passos estrets permeten proseguir gairebé en la matei-
ocupat per un potent banc de sediments llimosos ver-
xa direcció, mitjançant un passatge que presenta un
mellencs (secció a-b-c; Figura 16). En direcció W es
pendent lateral bastant acusat cap al S. La cavitat es fa
recorrerà una trinxera excavada en els materials llimo-
impracticable a una cota aproximada de -19 m, després
sos –sortejant un pouet també excavat artificialment–
de tan sols 40 m de desenvolupament.
per anar a guaitar un forat impracticable mig ocupat per
En tota la cavitat abunden els sediments argilosos
les aigües freàtiques salabroses, ja a la cota -45 m, on
grollers anàlegs als de la Cova des Fumassos. Des del
s’hi observa una abundant fauna de crustacis (Typhlo-
punt de vista morfogènic, es tracta d’una cova de
cirolana moraguesi) entre nombroses restes de fusta en
col·lapse que ressegueix la vorera meridional de la gran
descomposició. El desenvolupament planimètric total de
zona d’abisament on se situen els tres fenòmens sub-
la cova se situa al voltant dels 230 m.
terranis objecte del nostre interès.
Els diferents sectors que conformen la cavitat obe-
eixen a un mecanisme genètic comú: l’esfondrament
d’uns buits inicials, generats a una certa fondària per
dissolució de la massa rocosa calcària. Aquest procés
Els dipòsits hipogeus
ha causat un col·lapse generalitzat de l’àrea que s’ha
propagat cap a la superfície, arribant fins i tot a tenir una
plasmació en la morfologia exterior del paratge (Figures
La Cova de s’Ònix, així com també, encara que en
2 i 3). La connexió molt directa de la cavitat amb l’exte-
menor mesura, la Cova des Fumassos presenta una
rior, a través d’una boca àmplia, ha facilitat l’entrada de
gran varietat de sediments de diferents característiques
materials superficials que pràcticament han arribat a
que reomplen les cavitats (Figura 17). Grosso modo
colmatar-la per complet.
podem parlar de rebliments llimosos vermells, arenes
Graves
Arenes
Fins
Llims
Argiles Mitjana Mediana
Moda
S.D.
Mostra
(%)
(%)
(%)
(%)
(%)
μm
μm
μm
μm
Impureses roques
ONIX ROCA MIO SUP
0,00
47,90
52,10
41,90
10,20
166,00
48,52
391,00
7,80
ONIX ROCA MIO
0,00
38,30
61,70
56,70
5,00
98,13
33,97
127,70
147,30
ONIX ROCA 1 JURA
0,00
28,90
71,10
67,10
4,00
62,16
26,65
37,97
93,06
ONIX ROCA 2 JURA
0,00
36,50
63,50
56,20
7,30
244,00
17,75
6,45
404,20
Sòl edàfic
ONIX SÒL
0,00
12,30
87,70
75,70
12,00
33,36
1,92
9,45
63,26
FU00 SÒL
0,00
37,18
62,82
58,02
4,80
117,14
41,26
41,68
194,35
Rebliments vermells
ONIX AD
0,00
7,40
92,60
61,70
30,90
15,23
3,88
4,97
35,32
ONIX 1 SED
0,00
17,50
82,50
66,70
15,80
32,90
12,57
27,61
46,31
ONIX 2 SED
0,00
29,60
70,40
50,80
19,60
51,02
10,58
123,80
71,39
ONIX 3a SED
0,00
23,30
76,70
55,80
20,90
4,46
10,82
1,89
68,54
ONIX 3b SED
0,00
19,50
80,50
58,80
21,70
33,75
8,17
1,89
50,39
ONIX 4 SED
0,00
0,30
99,70
76,60
23,10
11,18
5,22
4,01
13,38
ONIX 5 DIG
0,00
3,20
96,80
81,00
15,80
19,43
12,49
47,19
18,99
FU01
0,00
0,00
100,00
81,00
19,00
8,78
5,22
4,88
9,20
Eolianita
ONIX 2 DUNA
0,00
98,50
1,50
1,50
0,00
474,40
379,50
375,00

ONIX = Cova de s'Ònix
FU = Cova des Fumassos
Taula 1: Dades texturals percentuals i paràmetres estadístics elemen-
Table 1: Percentual textural data and statistical parameters of the sam-
tals de les mostres de les cavitats de la zona de Ca n’Olesa.
ples collected in the caves of Ca n’Olesa area.
19

bioclàstiques de tipus eòlic, bretxes i altres fàcies d’en-
és vermell groguenc (5YR5/8) o groc vermellós
trada així com els propis dipòsits càrstics, entre els quals
(5YR6/8) en sec. En el conjunt del rebliment no s’ob-
destaquen les colades estalagmítiques i tot tipus d’es-
serven variacions destacables en cap de les acumula-
peleotemes. Per tal de caracteritzar aquesta sedimenta-
cions diferenciades, excepte potser alguna laminació
ció hipogea i estudiar els diferents processos de rebli-
incipient.
ment de la cavitat s’han agafat tota una sèrie de mostres
que han estat estudiades al laboratori. Per a un major
Matèria orgànica
detall sobre la metodologia emprada en l’estudi i anàlisi
dels sediments detrítics veure GRÀCIA et al. (2006).
El contingut de matèria orgànica dels sediments,
que s’ha obtingut mitjançant pèrdua per ignició (LOI),
mostra un valor mitjà del 4,94 % amb uns percentatges
REBLIMENTS LLIMOSOS VERMELLS
que oscil·len entre 3,35 % i 7,03 % en la Cova de
s’Ònix, essent el valor més elevat el corresponent a un
Als sectors més interns de les cavitats és freqüent
dels petits conductes freàtics totalment reblert (Figura
la presència de sediments fins vermells, que apareixen
18a). La mostra de la Cova des Fumassos dóna, així
ja sigui reomplint conductes freàtics de pocs decímetres
mateix, uns valors relativament elevats molt propers al
de secció com formant importants acumulacions en les
7 % (6,79 %).
sales principals i més fondes; aquestes acumulacions
poden superar el metre de potència i es troben sovint
Anàlisi de la mida de gra
recobertes per colades estalagmítiques (Figura 18). Les
característiques dels rebliments llimosos vermells són
Les anàlisis granulomètriques dels rebliments de
les següents:
les cavitats de la zona de Ca n’Olesa mostren que es
tracta de materials fins, principalment llims, amb una
Color
gran homogeneïtat. Així, tenim que a la Cova de s’Ònix
(Taula 1), el valor mitjà de la mida de gra correspon a
Els sediments fins que reomplen tant la Cova de
llims gruixats (24,76 μm) mentre que el valor de la
s’Ònix com la Cova des Fumassos presenten una colo-
mediana és de llims mitjans (D50: 8,54 μm). En el con-
ració vermella intensa. Es tracta d’un color que va del
junt de mostres la fracció dels llims és la que hi predo-
vermell (10R4/8) o vermell fosc (10R3/6) en humit i que
mina amb valors que oscil·len entre els 50,8 % i el
Figura 17: Representació esquemàtica de la distribució espacial dels
Figure 17: A simplified sketch showing the spatial distribution of the sub-
dipòsits hipogeus en la Cova de s’Ònix. 1) bretxes, graves i
terranean deposits in Cova de s’Ònix. 1) breccia, gravels and
llims corresponents a fàcies d’entrada; 2) eolianites empla-
silty sediments corresponding to entrance facies; 2) aeoliani-
çades per gravetat a partir de l’entrada de la cova; 3) capes
tes gravity placed through the entrance to the cave; 3) thick
gruixudes de colades estalagmítiques; 4) dipòsits llimosos
flowstone layers; 4) reddish silty sediments; 5) dripping water
vermells; 5) espeleotemes de degoteig –estalactites, esta-
speleothems stalactites, stalagmites, columns...; 6) phrea-
lagmites, columnes...–; 6) espeleotemes freàtics que enre-
tic speleothems that record a Pleistocene palaeo sea-level.
gistren un paleonivell marí pleistocènic.
20

Figura 18: La sedimentació llimosa a la sala final de la Cova de s’Ònix.
Figure 18: Some occurrences of silty sedimentation in the final chamber
Els dipòsits fins vermells apareixen reomplint petits conduc-
of Cova de s’Ònix. The fine reddish deposits appear filling up
tes freàtics (a), així com formant potents acumulacions (b) de
small phreatic conduits (a), as well as forming thick accumu-
vegades cobertes per colades estalagmítiques (c). La inter-
lations (b) sometimes covered with flowstones (c). The inter-
acció dels sediments llimosos amb la calcària juràssica sub-
action between the silty sediments and the subjacent Juras-
jacent origina la seva profunda alteració (d) i total dolomitit-
sic limestone produces a penetrative weathering of the rock
zació (vegeu Figura 23 i explicació al text).
(d) that implies its total dolomitization (see also Figure 23 and
explanation in the text).

76,6 %, amb un valor mitjà de 61,7 %. La següent frac-
A la Cova des Fumassos, la fracció arena es nul·la,
ció en importància són les argiles amb una mitjana del
estant representada la fracció llims per un 81 % mentre
22,0 %, amb uns valors que oscil·len entre els 15,8 % i
que les argiles representen el restant 19 %. En aquest
els 30,9 %. Les arenes hi són representades amb una
cas el valor mig de la mida de gra correspon a llims mit-
valor mitjà de 16,27 %, amb valors que oscil·len entre
jans (8,78 μm) mentre que el valor de la mediana és de
els 0,3 % i els 29,6 %, sempre dins del que serien les
llims fins (D50: 5,22 μm).
fraccions més fines (d’arenes molt fines a arenes fines).
La comparativa entre ambdues cavitats indica que a
És aquesta fracció de les arenes la que mostra una
la Cova de s’Ònix la mida de gra és lleugerament més
major variabilitat dins de les mostres estudiades sense
gruixada, circumstància que ve donada per una presèn-
que s’observi cap gradient clar, encara que sembla que
cia més important de les arenes. En canvi però, la mida
s’intueix una major presència de les arenes en els sedi-
i proporció de la fracció llims és superior en el cas de la
ments que reomplen els petits conductes, mentre que a
Cova des Fumassos, i per tant molt més similar a la del
les grans acumulacions basals de la cavitat s’incremen-
sòl edàfic (Figura 19); aquest fet podria indicar una major
ta força la proporció d’argiles. Aquest fet lliga amb la
influència externa dins dels sediments d’aquesta cavitat.
clara bimodalitat que s’observa en la representació grà-
fica de les corbes granulomètriques (Figura 19), en la
Anàlisi mineralògica
qual s’hi poden observar dos màxims: un corresponent
als materials més fins i l’altre a la fracció d’arenes molt
La composició mineralògica dels sediments fins
fines. La bimodalitat en les corbes és indicació de dos
que reomplen les cavitats és força uniforme. Es tracta,
mecanismes de transport diferenciats, un que corres-
en línies generals, de sediments de composició silícia
pondria a l’arrossegament (de les fraccions més grolle-
(llims quarsosos amb diferent presència de minerals de
res) i l’altre, a la simple decantació (fraccions més fines)
les argiles). Així, a la Cova de s’Ònix, les dades semi-
en un transport per suspensió.
quantitatives obtingudes en les anàlisis per difracció de
21

ARGILES
SILÍCICS
CARBONATS
Mostra
Il·lita
Caolinita
Altres
Quars
Feldspats Aragonita Dolomita
Calcita
2 θ HMC/LMC
Roques
ONIX ROCA MIO SUP
0,64


0,86


0,34
98,16
29,398 (LMC)
ONIX ROCA MIO



0,79



99,21
29,432 (LMC)
ONIX ROCA 1 JURA







100,00
29,409 (LMC)
ONIX ROCA 2 JURA



1,56



98,44
29,457 (LMC)
ONIX ROCA 3 JURA







100,00
29,388 (LMC)
Impureses roques
ONIX ROCA MIO
4,62
2,21

93,17





ONIX ROCA 1 JURA
1,50


98,50





ONIX ROCA 2 JURA
5,39


94,61





Sòl edàfic
ONIX SÒL
8,24
3,89
1,73
77,32
8,81




FU00 SÒL
5,21
1,78
-
88,61
4,40




Rebliments vermells
ONIX 1 SED
7,41
4,81
4,54
78,31


4,94


ONIX 2 SED
14,74
7,05
-
78,22





ONIX 3a SED
0,76
0,52
1,44
96,37
0,91




ONIX 3b SED
4,68
2,96
-
92,36





ONIX 4 SED
2,32
1,39
0,89
95,40





ONIX 5 DIG


0,36
4,95


94,18
0,51
29,993 (HMC)
FU01
8,27
3,93

59,36
11,52

7,44
9,48
29,456 (LMC)
Eolianita
ONIX 1 DUNA
i

1,43
7,90

3,75

81,46
29,456 (LMC)
ONIX 2 DUNA
0,75

i
15,07

7,22
22,05
54,91
29,449 (LMC)
Sediments entrada
ONIX GRAVES 1



3,1



96,90
29,436 (LMC)
ONIX GRAVES 2



9,5



90,50
29,454 (LMC)
ONIX = Cova de s'Ònix
FU = Cova des Fumassos
i = indicis
Taula 2: Valors mitjans de l’anàlisi semi-quantitativa dels principals
Table 2: Mean values of the semi-quantitive analysis of main mineralo-
components mineralògics de la totalitat de les mostres recolli-
gical components of all samples collected in the caves from Ca
des a les cavitats de la zona de Ca n’Olesa.
n’Olesa area.
raigs-X dels sediments (Taula 2) mostren una presència
Origen dels sediments llimosos vermells
mitjana del quars que supera el 88 %, amb valors que
oscil·len entre un poc més de 78 % i quasi el 96,5 %. Els
Per tal d’avaluar el possible origen i/o procedència
següents components minerals en importància són els
dels rebliments llimosos vermells s’ha efectuat una
del grup de les argiles que estan presents amb valors
sèrie d’anàlisis, tant del contingut en impureses de les
que superen el 10 % de mitjana. La il·lita, amb una mit-
roques on es desenvolupa la cavitat com del sòl edàfic
jana de quasi 6 % (amb percentatges que varien de
de les rodalies de la zona de Ca n’Olesa.
quasi un 1 % a gairebé el 15 % segons les mostres), i
La coloració de les mostres de sòl edàfic va del bru
la caolinita amb un 3,4 % de mitjana (amb percentatges
obscur vermellós (5YR3/4) al vermell groguenc
que varien des de 0,5 % a poc més del 7 % segons les
(5YR5/6) en humit i vermell groguenc (5YR5/6) en sec,
mostres) són els més importants, encara que s’han
molt similar al color dels sediments que rebleixen les
identificat altres espècies com pugui ser la montmorillo-
cavitats. En aquest sentit, la distribució de la matèria
nita, amb valors molt baixos que rarament superen
orgànica sembla també relacionada amb les entrades
l’1 %. També s’han detectat en alguna mostra feldspats
de les cavitats, de tal manera que els valors més ele-
i dolomita, però amb valors poc significatius.
vats es troben en les zones properes als seus accessos
A la Cova des Fumassos la mineralogia dels sedi-
o en punts favorables per a l’entrada de materials
ments és, encara que dins la mateixa tònica, força dife-
superficials, com seria el cas de la Cova des Fumassos
rent (Figura 20). Així, encara que el component mineral
on els valors de matèria orgànica són pràcticament els
majoritari segueix essent el quars amb un valor superior
mateixos que donen les anàlisis del sòl, que presenta
al 59 % i les argiles superen el 12 % (8,2 % per a la il·lita
una mitjana del 7,15 %. La granulometria dels materials
i un 3,9 % per a la caolinita), hi destaquen la presència
edàfics (Figura 19 i Taula 1) es caracteritza per una molt
dels feldspats amb més de un 11,5 % del total, de la cal-
baixa classificació de la mida de gra, predominant la
cita amb quasi un 9,5 %, i també la presència de la
fracció fina (75,26 %) per sobre de les arenes
dolomita amb un valor superior al 7,4 %.
(24,74 %), essent la fracció graves inexistent (no s’han
22

tingut en compte en aquesta anàlisi els petits fragments
de roca presents d’una forma més o menys aleatòria).
La mitjana de la mida de gra del sòl és de 75,25 μm
(arenes molt fines) amb una mediana que correspon als
llims gruixats (D50: 21,59 μm). Aquests valors de mida
de gra són clarament superiors als materials que tro-
bem a l’interior de les cavitats per la qual cosa s’ha de
produir, en el seu cas, una selecció important en el seu
transport cap a l’interior de la cavitat.
S’ha analitzat també el contingut en impureses de
les roques encaixants. La proporció d’aquestes impure-
ses dóna valors mitjans de 0,48 % per a les calcàries
juràssiques i un poc majors (0,60 %) en el cas de les
calcarenites miocenes, que en qualsevol cas podem
considerar com a testimonials.
Les dades granulomètriques d’aquestes impureses
analitzades a les roques encaixants del Juràssic i del
Miocè (Taula 1) indiquen una clara dicotomia. Mentre
que a les mostres del Juràssic es marca una clara bimo-
dalitat, amb dos màxims que corresponen als llims mit-
jans-fins i a les arenes gruixades-mitjanes, la gràfica
miocena mostra una corba més plana amb clar predo-
mini des llims gruixats (Figura 21). Així, a les calcareni-
tes miocenes tenim uns valors mitjans de la fracció
d’arenes del 43,1 %, de llims del 49,3 % i d’argiles de
7,6 %; la mediana correspon a llims molt gruixats (D50:
41,25 μm). D’altra banda, la granulometria de les impu-
reses que contenen les calcàries del Juràssic està for-
mada per un 32,7 % de mitjana de la fracció arena, un
61,65 % de la fracció dels llims i només un 5,65 % de la
Figura 19: Histogrames de freqüències i corbes acumulatives repre-
fracció argiles; en aquest cas la mediana és menor i
sentatives dels sediments de la Cova de s’Ònix, Cova des
Fumassos i del sòl edàfic de la zona de Ca n’Olesa.
correspon a llims gruixats (D50: 22,2 μm).
L’elevada proporció de la fracció arena fina en les
Figure 19: Representative frequency histograms and cumulative curves
mostres de sediments de la Cova de s’Ònix (Figura 19)
of sediments in Cova de s’Ònix, Cova des Fumassos and
soil samples from Ca n’Olesa area.

podria implicar una major participació de l’àrea font de
Figura 20: Difractogrames de RX de mostres representatives dels sedi-
Figure 20: X-ray diffractograms of representative samples of the fine-
ments fins de les coves de la zona de Ca n’Olesa.
grained sediments that infill the caves from Ca n’Olesa area.
23

la pròpia roca miocena; cal tenir present que dins dels
sediments d’aquesta cavitat la fracció d’arenes gruixa-
des és molt feble o inexistent, per la qual cosa un àrea
font principal consistent en les impureses de les calcà-
ries del Juràssic és molt improbable, donat que les
impureses d’aquesta litologia mostren una presència
acusada d’arenes gruixades-mitjanes (Figura 21). De la
mateixa manera, la molt baixa proporció d’impureses de
la roca, o dit d’altra forma la puresa de les roques, fa
que ens decantem per una alimentació sedimentària
majoritàriament externa.
Atenent a la composició mineralògica dels sedi-
ments s’ha analitzat també la mineralogia de les roques
així com del material del sòl edàfic. L’anàlisi semi-quan-
titativa de la mostra de roca total que s’observa a la
Taula 2, posa de manifest que es tracta de calcàries
molt pures, tant pel que fa a les calcarenites del Miocè
com a les calcàries del Juràssic. Així, la calcita amb baix
contingut de magnesi (LMC) hi és clarament dominant
amb valors que sempre superen el 98 %. El quars amb
una mitjana de l’1 % i la presència testimonial d’alguns
minerals de les argiles, en fan la resta. Per tal d’afinar
aquests valors també es va realitzar l’anàlisi mineralò-
Figura 21: Histogrames de freqüències i corbes acumulatives de les
gica detallada de les impureses de les roques. En
impureses presents a les roques del Juràssic i del Miocè de
la Cova de s’Ònix i la Cova des Fumassos.
aquest cas s’han pogut observar certes diferències
entre els materials miocens i els juràssics (Figura 22).
Figure 21: Frequency histograms and cumulative curves of rock impuri-
Així, les impureses incloses dins les calcàries juràssi-
ties present in Jurassic and Miocene rocks in Cova de s’Ònix
ques estan formades en un 96,5 % de mitjana per quars
and Cova des Fumassos.
i la resta per il·lita. A les calcarenites del Miocè el quars
hi és present en més d’un 93 % mentre que la resta està
Figura 22: Difractogrames de RX de mostres del sòl i de les impureses
Figure 22: X-ray diffractograms of soil samples and impurities of Mio-
presents a les roques del Juràssic i del Miocè en la zona de
cene and Jurassic rocks from Ca n’Olesa area.
Ca n’Olesa.
24

Ca n’Olesa, de forma similar al que succeeix en altres
cavitats estudiades de la zona oriental de Mallorca
(GRÀCIA et al., 2003, 2005 i 2006). Aquests sediments
hipogeus s’enquadrarien principalment dins el que
BOSCH & WHITE (2004) qualifiquen com a backswamp
facies
, dipòsits que consisteixen en residus meteorit-
zats de la roca encaixant juntament amb materials infil-
trats a partir dels horitzons edàfics suprajacents, els
quals han experimentat un transport lateral molt minso
o fins i tot inexistent.
Interacció entre els rebliments llimosos vermells i
les calcàries del mesozoic

Des del punt de vista diagenètic i d’alteració dels
materials rocosos del Juràssic superior cal destacar que
a la part inferior de la cavitat, i relacionat amb les capes
inferiors dels rebliments de materials llimosos, es pro-
dueix un altre tipus d’alteració (Figura 23) que ha afec-
tat gairebé totalment alguns fragments del substrat cal-
cari –probablement per l’intercanvi catiònic entre els
dos materials–, que adquireixen una consistència plàs-
tica i una coloració verdosa-groga. Les anàlisis minera-
lògiques efectuades indiquen que s’ha produït una total
dolomitització dels fragments rocosos (Taula 2; mostra
ONIX 5 DIG) i un intercanvi de cations, en diferents pro-
Figura 23: Alteració penetrativa intensa que afecta les calcàries del
Juràssic superior a la Cova de s’Ònix en relació amb els
porcions, amb els materials llimosos vermells (Figura
rebliments de sediments llimosos vermells. Anàlisis d’EDX
23). La dolomitització ha causat probablement una total
de la part groga (a) i la vermellosa de la roca alterada (b).
pèrdua de cimentació de la roca juràssica, de manera
que el material apareix totalment disgregat observant-
Figure 23: Intense penetrative weathering of the Upper Jurassic lime-
stone inside Cova de s’Ònix related to the red silty sedi-
se una mida de gra lleugerament superior a la dels sedi-
ments. EDX analysis of yellowish (a) and reddish weathered
ments llimosos vermells (Taula 1).
rock (b).
format per argiles (un 4,6 % d’il·lita i un 2,2 % de caoli-
EOLIANITES
nita). La diferència principal amb les impureses juràssi-
ques és doncs la presència de caolinita. Pel que fa a la
Accedint a la Cova de s’Ònix per la seva entrada
composició mineralògica del sòl, aquest està compost
secundària, entre -15 i -20 m de profunditat (punt k de
principalment per quars, amb un valor mitjà de quasi el
la topografia), hi ha una acumulació important d’arenes
83 %, i segueixen en importància els minerals de les
bioclàstiques d’una potència superior a 1 m, en la qual
argiles amb un 9,7 % (6,7 % per la il·lita, 2,8 % per la
s’hi poden diferenciar dos nivells: un d’inferior ben
caolinita i un 0,8 % per altres) i més d’un 6,6 % pels
cimentat i amb una marcada laminació mil·limètrica que
feldspats, que en alguna mostra poden arribar al 10 %.
cabussa uns 35º cap a l’interior de la cavitat (Figura 24),
La comparació de la mineralogia dels sediments
i un de superior amb una cimentació tan sols molt inci-
amb la composició mineralògica tant de les impureses
pient. En aquest sector de la cova s’ha trobat un crani
de les roques encaixants com del sòl edàfic (Figura 22),
incomplet de Myotragus balearicus (F. Gràcia i P. Bover,
sembla posar en evidència que la principal font del sedi-
com. pers.) encara que fora de context, per la qual cosa
ment que reomple les cavitats de la zona de Ca n’Ole-
no es pot establir cap relació cronològica amb els dipò-
sa són les aportacions exteriors. La presència de felds-
sits d’eolianites.
pats dins dels sediments, no presents a les escasses
El nivell inferior (Taula 2; mostra ONIX 1 DUNA)
impureses de les roques (o, en tot cas, presents en
presenta una coloració que va de vermell groguenc en
quantitats minses a les roques del Miocè superior),
humit (5YR5/8) a groc vermellós en sec (5YR6/8), i està
fonamentaria aquesta interpretació, que a la vegada
format per carbonats, calcita amb baix contingut en
indicaria un flux d’entrada més fàcil per a la Cova des
magnesi (82 %) i aragonita (< 4%), essent-hi present
Fumassos i un major temps de trànsit –i en conse-
també quars (< 10%) i de forma testimonial minerals de
qüència de possibilitat d’alteració dels feldspats– en el
les argiles com il·lita i alguna esmectita (< 2%). Els com-
cas de la Cova de s’Ònix.
ponents bioclàstics que formen la roca són principal-
En resum, les dades granulomètriques i mineralògi-
ment els fragments d’algues vermelles, els mol·luscs i
ques, així com el contingut en matèria orgànica, indica-
els equinoderms, a més de foraminífers i altres organis-
rien que el sòl edàfic (i en darrer terme la procedència
mes bentònics de característiques força litorals (Figura
dels materials que composen el sòl, com pugui ser la
25). No hi ha matriu i el ciment és microesparític vadós,
pols atmosfèrica, etc. –FIOL et al., 2005–) seria l’àrea
de tipus menisc. Des del punt de vista textural es tracta
font principal del rebliment sedimentari de les coves de
d’un grainstone amb una mida de gra d’arena mitjana
25

Figura 24: Presència d’eolianites prop
de l’entrada natural a la
Cova de s’Ònix.
Figure 24: Aeolianite deposits present
near the natural entrance to
Cova de s’Ònix.

(D50: 379,50 μm) molt ben classificada i amb els grans
ben arrodonits.
El nivell superior (Taula 2; mostra ONIX 2 DUNA),
que té la mateixa coloració, es diferencia des d’un punt
de vista mineralògic de l’inferior per la incipient dolomi-
tització que presenta (conté dolomita en més d’un 20 %)
i per una major proporció del contingut en aragonita
(> 7 %) i quars (>15 %); la presència dels minerals de
les argiles és similar i la calcita no arriba al 55 %. A més,
la cimentació és pràcticament inexistent. Aquest nivell
superior té un proporció de matèria orgànica al voltant
de l’1,5 %, lleugerament superior a l’1 % dels nivells
consolidats.
Es tracta de sediments típics de les fàcies d’entra-
da de les cavitats litorals (GINÉS, 2000b), que han estat
introduïts per l’acció del vent i la gravetat configurant
uns cridaners dipòsits d’eolianites (Figura 17), cronolò-
gicament atribuïbles al Pleistocè superior. Sens dubte
haurien penetrat per l’obertura natural de la cova, avui
en dia irreconeixible, la qual es correspondria molt pro-
bablement amb l’actual entrada secundària de la cavitat
(vegeu la topografia).
BRETXES I ALTRES FÀCIES D’ENTRADA
En el pis de la gran galeria semiartificial que cons-
titueix el principal accés a la Cova de s’Ònix, i a una fon-
dària aproximada de -10 m, es pot observar una petita
seqüència de rebliment formada per bretxes, graves i
llims disposats per sobre d’una colada estalagmítica;
Figura 25: Seccions en làmina prima (llum paral·lela) dels dipòsits d’eo-
aquests dipòsits resulten visibles amb facilitat en haver
lianites en la zona d’entrada a la Cova de s’Ònix. Observi’s
estat tallats per les feines d’eixamplament de l’esmen-
la composició bioclàstica i granoclassificació (a) i la presèn-
tada galeria.
cia de ciment tipus menisc característic del medi vadòs (b).
Escales: 5 mm.
Es tracta de 10 cm de bretxes amb abundant matriu
llimosa, a la que segueixen 20 cm d’una altra bretxa
Figure 25: Thin sections of the aeolianites at the entrance zone of Cova
(Figura 26) formada per clastos entre subangulosos i
de s’Ònix. Notice their bioclastic composition and grain selec-
tion (a) and the presence of meniscus cement characteristic

subarrodonits de calcarenita molt alterada, de 5 mm de
of the vadose environment (b). Scale bars: 5 mm.
diàmetre mitjà, molt poc classificats, inclosos en una
26

matriu llimosa molt ferruginitzada i amb abundant
LES COLADES ESTALAGMÍTIQUES
ciment calcític vadós tipus menisc. Completen la
seqüència 25 cm de llims vermells amb nombrosos
La Cova de s’Ònix destaca pels seus espectaculars
clastos rocosos i, a sostre, un nivell de poc més d’un
dipòsits consistents en gruixudes capes de calcita que
metre de potència constituït per una bretxa poc conso-
de fet en són responsables del seu topònim, encara que
lidada amb matriu llimosa, que té l’aspecte de corres-
sigui amb una terminologia gens correcta des del punt
pondre a sediments subactuals. El conjunt s’interpreta
de vista petrològic. Al llarg de bona part de la cavitat
com a dipòsits en massa relacionats amb l’entrada de la
abunden aqueixes capes calcítiques, disposades en
cavitat on penetren amb facilitat, ajudats per la gravetat
bancs subhoritzontals o lleugerament inclinats, la
i petites escorrenties, tant fragments rocosos heteromè-
potència dels quals va des d’uns pocs centímetres fins
trics disgregats pels processos de meteorització com
més d’un metre; les capes mostren freqüentment ondu-
materials llimosos procedents de les formacions edàfi-
lacions i corbes lligades a la presència d’estructures
ques superficials.
estalagmítiques integrades dins els bancs calcítics, així
Cal referir-se també a la Cova des Fumassos per
com zones fracturades per processos de reajustament
comentar la importància que presenta en aquesta loca-
mecànic del substrat. Aquests precipitats cristal·lins
litat la sedimentació detrítica, sota la forma de fàcies
reomplen quasi totalment els sectors més estrets dels
d’entrada compostes per materials terrosos que englo-
passatges relacionats amb la primitiva entrada natural
ben abundants clastos rocosos i restes de fauna verte-
de la cova, assolint la seva màxima potència (gairebé 2
brada recent. El fet que aquesta cova dreni bona part de
m) en la sala de la pedrera, on han estat objecte d’in-
l’àrea d’esfondrament on s’obren les cavitats estudia-
tensa explotació econòmica (Figura 13).
des, i la gran verticalitat que presenta, ha afavorit l’em-
FAURA Y SANS (1926) qualifica aquests dipòsits
plaçament d’un conjunt sedimentari subactual de gran
com a “caliza espática marmórea” (sic), esmentant la
potència que pràcticament arriba a colmatar la cavitat
gran puresa dels materials (< 2% d’impureses). Aquest
en diversos punts.
autor reconeix que els bancs cristal·lins no es troben
Figura 26: Mostra (a) i seccions en làmina prima (llum paral·lela) dels
Figure 26: Sample (a) and thin sections of detritic breccia infillings at the
rebliments detrítics de bretxes presents a l’entrada de la
entrance of Cova de s’Ònix. Notice the ferruginization and
Cova de s’Ònix. Observi’s la ferruginització i ciment vadós
meniscus vadose cement (b), the nodular fashion resembling
tipus menisc (b), l’aspecte nodular tipus caliche (c), així com
calcrete (c) as well as the microfracturation (d) probably due
la microfracturació (d) probablement originada per processos
to edafogenetic processes. Scale bars: 5 mm.
edàfics. Escales: 5 mm.
27

realment interestratificats dins les capes rocoses mio-
l’àrea deprimida, compartint totes elles uns trets morfo-
cenes, sinó que es tracta de precipitats calcaris relacio-
lògics comuns: es tracta de sales fortament descen-
nats amb una antiga caverna, pràcticament reomplerta
dents i sòtil no gaire alt (vegeu les topografies), que són
del tot en alguns punts. Per fortuna, les tasques de
el resultat de l’esfondrament de buits primigenis subja-
prospecció per a l’explotació econòmica de la cova han
cents. S’enquadrarien dins la categoria de coves situa-
permés apreciar la magnitud i extensió dels dipòsits,
des a la zona vadosa, segons la classificació morfoge-
mitjançant les trinxeres i galeries que han estat excava-
nètica de GINÉS (1995), concretament dins la tipologia
des de forma artificial.
de cavitats d’esfondrament o coves clàstiques.
Els bancs cristal·lins explotats com a pedra orna-
La carstificació responsable dels ulteriors proces-
mental (Figura 4) són de fet potents capes de colada
sos de col·lapse ha afectat bàsicament en aquest cas
estalagmítica, localitzades en aquells punts de la cavitat
la unitat geològica inferior (les calcàries bioclàstiques
on el pendent més suau i la presència d’estretors han
del Juràssic superior), encara que els reajustaments
propiciat la deposició química de carbonats i la quasi
mecànics s’han propagat en direcció antigravitatòria,
total colmatació dels buits preexistents. La notable
interessant així mateix els materials calcarenítics del
extensió i potència dels dipòsits s’ha vist afavorida sens
Miocè superior (Figura 6). En darrera instància els
dubte per les infiltracions molt difuses col·lectades per la
mecanismes d’esfondrament han tingut reflex en la
gran zona d’abisament on s’obre la Cova de s’Ònix.
superfície, originant l’àrea deprimida coneguda amb el
Contrariament, resulta curiós que la veïna Cova des
topònim de “es Fumassos”.
Fumassos es trobi desproveïda de precipitats d’aques-
No queden gaire clares les característiques dels
tes característiques, tal vegada per la connexió més
buits de dissolució inicials, que han propiciat els pro-
directa d’aquesta cavitat amb la depressió d’esfondra-
cessos generalitzats d’esfondrament ja esmentats. No
ment exterior, de la qual actua gairebé com a engolidor.
obstant això, a les parts inferiors de la Cova de s’Ònix
es reconeixen petits conductes i morfologies de disso-
lució d’aparença arrodonida, que apuntarien cap a un
ALTRES ESPELEOTEMES
origen freàtic dels buits primigenis. Independentment de
tot això, el resultat final observable avui en dia consis-
Pel que fa als espeleotemes en general, novament
teix en les sales de sòtil baix i amb notable pendent des-
la Cova de s’Ònix sobresurt per la seva notable abun-
cendent ja referides, les quals es correspondrien amb
dància i varietat, que es fa patent en particular a la sala
les sales de col·lapse (les collapse chambers, descrites
final de la caverna. Abunden sobretot les estalactites,
per GINÉS, 2000a) tan freqüents en els diferents tipus
estalagmites i columnes que compartimenten l’esmen-
de carst de l’illa de Mallorca. En aquest exemple con-
tada sala principal, no faltant tampoc alguns exemplars
cret, en tractar-se de cavitats excavades –al manco
d’estalactites excèntriques. No obstant això, les colades
parcialment– en les calcàries plegades del Mesozoic,
estalagmítiques –a les quals ja hem fet referència–
les morfologies resultants són més semblants a altres
constitueixen els espeleotemes més destacables al
localitats existents en aquest mateix context geològic
menys en termes quantitatius.
(com és el cas de la Cova des Diners, també al munici-
Convé consignar la presència, en les immediacions
pi de Manacor) que a les típiques sales de col·lapse
dels dos principals llacs de la cova, d’espeleotemes
pròpies de la regió càrstica del Migjorn (GINÉS &
freàtics que delimiten un paleonivell del llac, situat a una
GINÉS, 1992 i 2007).
alçada de +3 m respecte de l’actual superficie de les
L’evolució de les cavitats s’ha vist completada per
aigües subterrànies. Una mostra d’aquests espeleote-
l’emplaçament d’un registre sedimentari complex, condi-
mes ha estat datada recentment mitjançant el mètode
cionat per la major o menor facilitat de penetració de les
Th/U (TUCCIMEI et al., 2006), subministrant una edat
infiltracions i dels aports detrítics procedents de la
de 128,5 ka; aquesta dada indicaria que l’alineació d’es-
superfície. Així, en la Cova des Fumassos predomina
peleotemes freàtics de la Cova de s’Ònix registra un
una sedimentació detrítica grossera de materials terro-
paleonivell marí corresponent a l’estadi isotòpic 5e, o
sos corresponents a fàcies d’entrada, gràcies a una molt
sigui al darrer esdeveniment interglacial.
directa connexió amb l’exterior; cal tenir present que la
La Cova des Fumassos presenta, en canvi, una
cavitat actua com a engolidor que drena bona part de la
ornamentació natural bastant pobre, que es circumscriu
depressió superficial. Contràriament, a la Cova de
tant sols a les zones més fondes de la cavitat.
s’Ònix destaquen els abundants sediments llimosos ver-
mells i, sobretot, la deposició extensiva de gruixudes
capes estalagmítiques, associada a unes infiltracions
més difuses i una connexió hidrològica manco directa
Morfogènesi endocàrstica de l’àrea
amb la superfície; també hi són presents els dipòsits de
fàcies d’entrada com, per exemple, les eolianites que
tant sovintegen a les cavitats litorals de l’illa.
La morfogènesi dels tres fenòmens subterranis que
Pel que fa a l’edat de la carstificació, no existeixen
s’han descrit en aquestes planes està totalment lligada
evidències clares que permetin situar aquestes qües-
a la zona d’abisament, lleugerament deprimida cap al
tions de manera precisa. L’excavació dels conductes
SW, que es reconeix als voltants de les antigues cases
freàtics inicials a les calcàries juràssiques ha de tenir
de Ca n’Olesa (Figures 2 i 3). De fet, les coves estudia-
per força una cronologia pre-quaternària, tal i com ja
des es localitzen tot resseguint la vorera occidental de
s’ha evidenciat en el conjunt del carst de Mallorca
28

(GINÉS & GINÉS, 1995). Aquesta fase inicial d’espele-
Agraïments
ogènesi pot remuntar-se al Pliocè, i fins i tot abans, tal
vegada coincidint amb els darrers episodis de la depo-
sició de la unitat geològica del Miocè superior. Els pro-
El present treball és una contribució al projecte de
cessos de col·lapse probablement tingueren lloc al llarg
recerca finançat pel Ministerio de Educación y Ciencia
del Pleistocè, encara que l’únic fet ben documentat des
FEDER, CGL2006-11242-C03-01/BTE. Les explora-
del punt de vista cronològic és la precipitació d’una
cions i activitats topogràfiques en el camp han comptat
banda d’espeleotemes freàtics corresponents al darrer
amb la valuosa participació dels següents companys i
interglacial (TUCCIMEI et al., 2006), a la Cova de
amics: Pere Bover, Mateu Fiol, Francesc Gràcia i Fran-
s’Ònix. En aquest sentit queda clar que, en el Pleistocè
cesc Ruiz. Algunes de les fotografies de la Cova de
superior, aquesta cova es trobava ja configurada amb la
s’Ònix ens han estat amablement cedides per Antoni
seva aparença actual.
Merino. També cal esmentar a Paola Tuccimei i Vicenç
M. Rosselló, que han col·laborat en la recerca d’infor-
mació sobre el sepulcre del Cardenal Rafael Merry del
Val. Finalment, hem d’agrair als Serveis d’Informació
Conclusions
Territorial de les Illes Balears (SITIBSA) el subministra-
ment de la fotografia aèria de la zona, així com el per-
mís per a la seva publicació.
Les coves de la zona de Ca n’Olesa constitueixen
un conjunt de fenòmens endocàrstics entre els que des-
taca la Cova de s’Ònix, una de les cavitats més exten-
ses i ben decorades de les rodalies de Portocristo
Bibliografia
(Manacor). Amb un desenvolupament superior als
600 m, presenta un cert interès històric i etnogràfic rela-
ALCOVER, J.A.; MOYÀ-SOLÀ, S. & PONS-MOYÀ, J. (1981): Les Qui-
cionat amb la seva explotació com a pedrera de mate-
meres del Passat. Els vertebrats fòssils del Plio-Quaternari de les
Balears i Pitiüses
. Editoral Moll. Monografies Científiques, 1. 261
rial calcari ornamental; en aquest sentit cal assenyalar
pàgs. Palma de Mallorca.
l’existència, a la cripta de la basílica de Sant Pere del
BALAGUER, P. (2005): Tipus i evolució de les costes rocoses de Mallor-
Vaticà, d’una tomba –corresponent al cardenal es-
ca. Tesi Doctoral. Departament de Ciències de la Terra, Universi-
tat de les Illes Balears. 373 pàgs. Inèdita.
panyol Rafael Merry del Val– feta el 1931 amb dipòsits
BOSCH, R.F. & WHITE, W.B. (2004): Lithofacies and transport of clas-
cristal·lins extrets d’aquesta cova.
tic sediments in karstic aquifers. In: SASOWSKY, I.D. & MYLROIE,
Des del punt de vista geològic resulta d’especial
J. (eds.) Studies of cave sediments. Physical and chemical
records of paleoclimate
. Kluwer Academic / Plenum Publishers. 1-
interès el fet que les cavitats estudiades, encara que
22. New York.
s’obren als materials post-orogènics del Miocè superior,
ENCINAS, J.A. (1997): Inventari espeleològic de les Illes Balears -Any
arriben a assolir el basament plegat mesozoic de les
1997-. Endins, 21: 103-128. Palma de Mallorca.
ENCINAS, J.A. (2006): Relación inventarial de subterráneos naturales
Serres de Llevant. Aquesta circumstància no es troba
de las Illes Balears, año 2006. Ediciones JAES, Colección Tarsil-
reportada en cap altra cova del Llevant o del Migjorn de
bet. 236 pàgs. Pollença, Mallorca.
Mallorca.
ENCINAS, J.A.; GINÉS, J. & TRIAS, M. (1974): Inventario espeleológi-
Pel que fa a la seva morfogènesi, es tracta de cavi-
co de Mallorca. Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 19: 29-49. Palma de
Mallorca.
tats relacionades amb una lleu depressió produïda per
FAURA Y SANS, M. (1926): Cuevas de Mallorca. XIV Cong. Geol.
la presència d’una gran zona d’abisament –uns 200 m
Intern., Inst. Geol. España, Gráficas Reunidas, S.A. 78 pàgs.
de diàmetre– observable amb facilitat a les fotografies
Madrid.
FERRER, P. & COSTA, J.M. (1945): Las cuevas de Mallorca. Ediciones
aèries. Aquesta àrea de col·lapse hauria estat generada
Costa. 71 pàgs. Palma de Mallorca.
per l’endocarstificació de les calcàries juràssiques,
FIOL, L.; FORNÓS, J.J.; GELABERT, B. & GUIJARRO, J.A. (2005):
havent afectat l’esfondrament també les calcarenites
Dust rains in Mallorca (Western Mediterranean): Their occurrence
and role in some recent geological processes. Catena, 63: 64-84.
miocenes suprajacents. L’evolució de les cavitats no ha
FORNÓS, J.J. (1999): Karst collapse phenomena in the Upper Miocene
resultat afectada pel fet de desenvolupar-se a cavall de
of Mallorca (Balearic Islands, Western Mediterranean). Acta Geo-
dues unitats geològiques ben diferenciades.
logica Hungarica, 42 (2): 237-250.
FORNÓS, J.J. & GELABERT, B. (1995): Litologia i tectònica del carst
S’han analitzat detalladament les variades tipolo-
de Mallorca. In: GINÉS, A. & GINÉS, J. (eds.) El carst i les coves
gies de sediments existents a les coves visitades.
de Mallorca. Endins, 20 / Mon. Soc. Hist. Nat. Balears, 3: 27-43.
Mereix especial menció la sedimentació de llims ver-
Palma de Mallorca.
mells relacionats amb la descalcificació de la roca
FORNÓS, J.J. & POMAR, L. (1983): El Mioceno Superior de Mallorca:
Unidad Calizas de Santanyí (Complejo Terminal). In: POMAR, L.;
encaixant i, sobretot, amb la infiltració de materials edà-
OBRADOR, A.; FORNÓS, J.J. & RODRÍGUEZ-PEREA, A. (eds.).
fics procedents de la depressió exterior. També hi estan
El Terciario de las Baleares. Guía de las Excursiones del X Con-
presents dipòsits corresponents a diversos tipus de
greso de Sedimentología. Institut d’Estudis Baleàrics, Universitat
de les Illes Balears. 177-206. Palma de Mallorca.
facies d’entrada, entre els quals destaquen les eoliani-
GINÉS, A. (2000a): Patterns of collapse chambers in the endokarst of
tes pleistocenes emplaçades per gravetat en els sectors
Mallorca (Balearic Islands, Spain). Acta Carsologica, 29 (2): 139-
inicials de la Cova de s’Ònix. En aquesta mateixa loca-
148. Ljubljana.
GINÉS, A. & GINÉS, J. (1992): Las Coves del Drac (Manacor, Mallor-
litat és precís remarcar l’abundància i varietat d’espe-
ca). Apuntes históricos y espeleogenéticos. Endins, 17-18: 5-20.
leotemes, insistint en la particular rellevància de les
Palma de Mallorca.
capes de colades estalagmítiques que, tal i com ja s’ha
GINÉS, A. & GINÉS, J. (2007): Eogenetic karst, glacioeustatic cave
pools and anchialine environments on Mallorca Island: a discus-
dit, han estat objecte d’explotació econòmica com a
sion of coastal speleogenesis. International Journal of Speleology,
pedra ornamental.
36 (2): 57-67. Bologna, Itàlia.
29

GINÉS, J. (1995): L’endocarst de Mallorca: els mecanismes espeleoge-
MASCARÓ-PASARIUS, J. (1962-1967): Corpus de Toponimia de
nètics. In: GINÉS, A. & GINÉS, J. (eds.) El carst i les coves de
Mallorca. Mapa general de Mallorca (escala 1/31.250). Gráficas
Mallorca. Endins, 20 / Mon. Soc. Hist. Nat. Balears, 3: 71-86.
Miramar. 6 vols. 3.384 pàgs + 53 mapes. Palma de Mallorca.
Palma de Mallorca.
MOYÀ-SOLÀ, S. & PONS-MOYÀ, J. (1981): Myotragus kopperi, une
GINÉS, J. (2000b): El karst litoral en el levante de Mallorca: una apro-
nouvelle espèce de Myotragus Bate 1909 (Mammalia, Artiodacty-
ximación al conocimiento de su morfogénesis y cronología. Tesi
la, Rupicaprini). Proc. Kon. Neder. Akad. Wetensch. B 84 (1): 57-
Doctoral. Departament de Ciències de la Terra, Universitat de les
69. Amsterdam.
Illes Balears. 595 pàgs + 29 làms. Inèdita.
POMAR, L. (1991): Reef geometries, erosion surfaces and high-fre-
GINÉS, J. & GINÉS, A. (1995): Aspectes espeleocronològics dels carst
quency sea-level changes, upper Miocene Reef Complex, Mallor-
de Mallorca. In: GINÉS, A. & GINÉS, J. (eds.) El carst i les coves
ca, Spain. Sedimentology, 38: 243-269.
de Mallorca. Endins, 20 / Mon. Soc. Hist. Nat. Balears, 3: 99-112.
RODRÍGUEZ-PEREA, A. & GELABERT, B. (1998): Geologia de Mallor-
Palma de Mallorca.
ca. In: FORNÓS, J.J. (ed.), Aspectes geològics de les
GRÀCIA, F.; CLAMOR, B.; FORNÓS, J.J.; JAUME D. & FEBRER, M.
Balears.Universitat de les Illes Balears. 11-38. Palma de Mallorca.
(2006): El sistema Pirata-Pont-Piqueta (Manacor, Mallorca): Geo-
SÀBAT, F. (1986): Estructura geològica de les Serres de Llevant de
morfologia, espeleogènesi, hidrologia, sedimentologia i fauna.
Mallorca (Balears). Tesi Doctoral. Universitat de Barcelona. 120
Endins, 29: 25-64. Palma de Mallorca.
pàgs. 2 vols. Inèdita.
GRÀCIA, F.; CLAMOR, B.; JAUME, D.; FORNÓS, J. J.; URIZ, M. J.;
TRIAS, M.; PAYERAS, C. & GINÉS, J. (1979): Inventari espeleològic de
MARTIN, D.; GIL, J.; GRACIA, P.; FEBRER, M. & PONS, G.
les Balears. Endins: 5-6: 89-108. Palma de Mallorca.
(2005): La Cova des Coll (Felanitx, Mallorca): Espeleogènesi, geo-
TUCCIMEI, P.; GINÉS, J.; DELITALA, M.C.; GINÉS, A.; GRÀCIA, F.;
morfologia, hidrologia, sedimentologia, fauna i conservació.
FORNÓS, J.J. & TADDEUCCI, A. (2006): Last interglacial sea
Endins, 27: 141-186. Palma de Mallorca.
level changes in Mallorca island (Western Mediterranean). High
GRÀCIA, F.; JAUME, D.; RAMIS, D.; FORNÓS, J.J.; BOVER, P.; CLA-
precision U-series data from phreatic overgrowths on speleo-
MOR, B.; GUAL, M.A. & VADELL, M. (2003): Les coves de Cala
thems. Zeitschrift für Geomorphologie N.F., 50 (1): 1-21. Berlin.
Anguila (Manacor, Mallorca). II: La Cova Genovesa o Cova d’en
VIDAL-ISERN, J. (1946): Cuevas dels Hams (Manacor, Mallorca). Tipo-
Bessó. Espeleogènesi, geomorfologia, hidrologia, sedimentologia,
grafía Nueva Balear. 20 pàgs. + 12 làms. Palma de Mallorca.
fauna, paleontologia, arqueologia i conservació. Endins, 25: 43-
ZUPAN, N. (2003): Incomplete solution: weathering of cave walls and
86. Palma de Mallorca.
the production, transport and deposition of carbonate fines. Institut
MAHEU, J. (1912): Exploration et flore souterraine des cavernes de
za raziskovanje krasa ZRC SAZU, Zalozba ZRC. 167 pàgs. Ljubl-
Catalogne et des Iles Baléares. Spelunca, 8 (67-68): 1-108. París.
jana.
30


Document Outline

  • 005-030 Onix.qxd.pdf
  • Desplegables onix.pdf