El jaciment pre-talai�tic de la cova de la Cer�mica II
ENDINS, n.O 16. 1990. Palma de Mallorca
EL JACIMENT PRE-TALAIOTIC DE LA
COVA DE LA CERAMICA II
per J.A. CANABATE i R. PONS
del Grup Espeleologic ANEM
Resumen
En afirmaciones de los arqueólogos del c<Museu de Mallorca,. que dirigieron las excava-
ciones, el yacimiento intacto descubierto en la K o v a de la Ceramica II,, supone la mayor
fuente de información que se dispone para un mejor conocimiento del -modus vivendi,, del
hombre pretalayótico. Sin embargo, el trabajo que os presentamos no puede pasar de la es-
cueta descripción del mismo, sin recoger resultado alguno de las investigaciones ya que, des-
graciadamente, éstas se encuentran paralizadas por la falta de recursos económicos que per-
mitan su desarrollo con los equipos y medios adecuados.
Resum
Segons afirmacions dels arqueolegs del Museu de Mallorca que varen dirigir les excava-
cions, el jaciment intacte descobert a la Cova de la Ceramica II suposa la major font d'infor-
mació que es disposa per al coneixement del m o d u s vivendi>>
de I'home pre-talaiotic. Mal-
grat aixo, el treball que presentam es redueix a la breu descripció del mateix, sense esmentar
cap resultat de les investigacions que es troben aturades per manca dels mitjans economics
necessaris per al seu desenvolupament adient.
Introducció
L'abril de 1989, cercant la cova de Cornavaques,
nord de Pollenca i un km a I'oest de la Vall de Sant
Miquel Salom i altres companys del grup ANEM, així
Vicenc en terrenys propietat de Can Martorellet. Si la
com un jove de Pollenca, troben I'avui anomenada
cercam al planol, les seves coordenades són: x 6 O 42'
Cova de la Ceramica II.
34", y 39O 54' 47" i a 350 metres d'altaria.
Dins aquesta cavitat feren una troballa objecte del
present treball: un impressionant munt de nombroses
peces i materials prehistorics en bon estat de conser-
DESCRIPCIÓ
F~SICA
vació.
La seva boca, amagada per una m
L'endema informaren als arqueolegs del Museu de
dóna accés a una rampa estreta i de fort rost amb mé
Mallorca que, tres dies més tard, se n'adonaren de la
de 6 metres de desnivell.
seva importancia, comencant les excavacions per w i a
La cova es pot considerar una sala irregular de 1
de urgencia,, i amb la col.laboració dels
x 9 metres de dimensions maximes, sala que es trob
Pollenca i ANEM de Ciutat.
al cap de la rampa amb dos espais ben distints: I
La cavitat
Cambra dels Ossos i Es Clot de s'Esclat, que arrib
a més de 10 metres de fondaria (vegeu topografia).
La cavitat presenta un estat reconstructiu on
SITUACIÓ
desenvolupen les formacions característiques. A
La cova es troba en plena Serra de Cornavaques,
part més baixa de la sala son ab~nd~ants
els se
pujant al Puig de la Barrancada. Esta uns tres km al

Ubicació cronologica del
1500 i el 1300 a.c., dins el wpre-talaiotic final,,.
jaciment i breu descripció del
En aquel1 moment comencaren les tecniques
constructives ciclopies (de grans pedres cense ci-
moment historic
ment).' L'habitat el constitueixen estructures navifor-
mes. Prop de la cavitat encara resten navetes
Entorn a I'any 2000 a.c., coincidint amb la Prime-
d'aquest període.
ra Edat del Bronze, es produeix la segona fase de po-
Els enterraments es practiquen quasi exclusiva-
blament a Mallorca -la primera va ser protagonitzada
ment en coves artificials de múltiples cambres, conti-
per I'Home de Muleta, entorn al 4000 a.c.-.
És ano-
nuant el ritus d'inhumació. El sentiment religiós del
menada <cpre-talaiotica,, i, probablement, va ser origi-
culte als morts es va complementant, ara amb major
nada per homes procedents d'orient, on la navegació
forca, amb una idolatria fal4ica.
s'havia desenvolupat forca.
Les comunitats agricoles adquireixen amplitud i la
Seguint la cronologia d'en Rosselló Bordoy, pen-
seva metalúrgia és un fet plenament comprovat. Enca-
sam que el jaciment es situa aproximadament entre el
ra així perdsteix el material Iític i d'os.
O
3 cm,
Peces de ceramica globulars i bitroncoconiques trobades al jaciment
(Dibuix d'en Miquel Salom.)


Un dels punyals de bronze. (Dibuix d'en Miquel Salom.)
És aquest un període de transit al talaiotic i co-
cials. Encara no se li ha donat explicació a aquesta
mencam a trobar elements propis d'aquesta nova fa-
dualitat de tipologies a una distancia tan petita.
cies. A més a més de paraments pre-talaiotics, amb
De tota manera no són les restes en si, ni la fun-
botons triangulars i en V, punxons de coure, punyals
ció, ni la tipologia de la cova el més important
triangulars, ceramiques llises i puntillades, trobam un-
d'aquesta troballa; ho és el fet de que es trobas intac-
gulacions i intrusions ceramiques ja talaiotiques.
ta. Anteriorment s'havien pogut estudiar coves amb
moltes de restes, pero sempre contaminades per cul-
tures posteriors -és
el cas de la Cometa dels Morts
a Lluc-. Fins ara, tan sols la petita cova de Sa Tanca,
El jaciment
que allotjava unes restes humanes molt descompos-
tes, s'havia trobat en el mateix contexte.
u ~ l c ~ c i ó
Els materials estaven cobrint el pis de la Cambra
dels Ossos, al NE de la sala (vegeu topografia).
TIPUS D'ENTERRAMENT
La disposició dels morts -molt similar a la Cova
de Sa Tanca- sembla totalment anarquica. Essent la
El jaciment és, sens dubte, molt ric en restes.
cova tan petita es produiren rapidament problemes
Pendents de concloure un inventar¡, pensam que hi
d'espai. Solució: anar acaramullant els morts segons
havia multitud d'esquelets humans i rnés de tres-cen-
s'introduien. L'interrogant que es planteja és si I'enter-
tes peces de ceramica de formes globulars i bitronco-
rament és primari -les restes del mort es queden fi-
coniques. N'hem d'exceptuar una, potser relacionada
xes al primer Iloc- o secundari -temps després es
arnb Sardenya o el nord de Franca.
canvien-.
Sembla inicialment que és primari, ja que
A rnés a rnés també es trobaren botons d'os tre-
ballat (d'uns dos cm de gruixa) i petits punyals i pun-
xons de bronze.
Tots aquests elements es poden enquadrar, per les
seves característiques, clarament entorn al 1500 a.c.
És aquest, com hem vist, un període del que es co-
neix extensament la cultura material de I'home, pero
molt poc el seu <cmodus vivendi,,.
La funció de la cova és prou clara. Fins alla es pu-
javen els morts, introduint-los arnb el seu utillatge per
a que realitzassin arnb garanties el viatge al rnés enlla.
El conjunt de navetes ja esmentades i les propies res-
tes de la cova confirmen plenament aquesta afirmació.
Pero el que no sembla tan clar és perque la cova
és natural. Just a I'altra banda de la muntanya ens tro-
Peces de ceramica i un crani huma a la Cambra dels Ossos. (Foto
bam amb les coves de Cala Sant Vicenc. I són artifi-
d'en Joan Salom.)

si fós secundari es trobarien tan sols els ossos princi-
En aquests moments, els arqueolegs que han de
pals, fet que no es dóna en aquest cas.
comenqar a classificar i netejar les peces, estan treba-
llant a una altra investigació. No es disposa de més ar-
queolegs, per tant la investigació esta aturada. 1, segu-
TALLS INTENCIONATS ALS OSSOS
rament, quan més endavant s'hagin de preparar les
Sens dlubte, el fet més sorprenent en relació a les
peces per a la seva analisi no estrictament arqueologi-
restes és el descobriment de seccions o talls nets i
ca, no hi haura mitjans per contractar un bioleg, un pa-
profunds als ossos més llargs d'alguns morts. S'han
leoantropoleg o altres professionals que puguin avan-
arribat a trobar ossos amb més de quinze talls. Cal
qar més en la investigació.
fer-se immediatament dues preguntes: com? i per que?
Es pot aventurar -segons
paraules d'en Biel
La manera sembla un misteri. Els homes d'aquella
Pons, I'arqueoleg que du la investigació- que, potser
epoca no disposaven d'eines tan perfectes i esmola-
d'aquí vuit o nou anys es treura una publicació res-
des. En quant a la raó, probablement simbolitzen un
pecte al jaciment. Pensam que és molt de temps per
ritual: el ritual de descarnació que és típic a moltes
a una troballa tan important i que va moure tant de re-
cultures; pero dins el pre-talaiotic és un fet constatat
nou a nivel1 d'opinió pública.
per primera vegada.
A més a més d'aquestes qüestions concretes, cal
Bibliografia
comentar que el jaciment en si pot servir per aclarir
molts d'interrogants: quina era I'edat mitja, la comple-
FERNÁNDEZ, M. (1968): .<Secuencia cultural de la prehistoria en Ma-
xió, el tipus d'alimentació o les malalties (estudiades
llorca>>.
Biblioteca Prehistórica Hispana, Vol. IX. Madrid.
ROSSELLÓ, G. (1964-65): <<Las
navetas de Mallorca>>.
Revista Estudi
per la paleopatologia) que patien aquells homes ... són
Sardi, Vol. XIX. Sassari (Sardenya).
qüestions que es poden comenqar a respondre.
ROSSELLÓ, G. (1962): ~~Excavaciones
en las necrópolis de las cue-
vas de Son Sunyer (Mallorca).>. Excavaciones arqueológicas en
España,
núm. 14. Madrid.
ROSSELLÓ, G. (1972): .<La prehistoria de Mallorca>.. Mayurqa, 72.
Moment actual de la investigació
Palma.
ROSSELLO, G. (1979): -La cultura talayótica en Mallorca*. Ed. Cort.
Palma.
És evid'ent que per a investigar és imprescindible
VENY, C. (1953): <cEscorca (Mallorca). Cometa dels Morts*. Noticiarin
disposar d'uns mitjans tecnics. I s'han d'aconseguir a
arqueológico hispánico, núm. 2. Madrid.
partir d'uns recursos economics. Si I'administració
vVALDREN, W. (1973): -Excavación en el abrigo de Son Matge (Vall-
demosca)>>.
Noticiario arqueológico hispánico. Madrid.
- c o m de fet ha succeit amb aquesta cova i moltes al-
WALDREN, W. (1976): -The exame and study of certain caves, rock
tres-
tan sols financia I'excavació, molt difícilment
shelters and settlements*,. BAR InternationalSeries, 149. Vol. II.
s'aconseguira una analisi rigorosa i esclaridora.
Oxford University Press.