Estudi geo-espeleol�gic del mass�s del Massanella : Escorca, Mallorca. 3. Les cavitats del puig de Massanella
ENDINS, n." 9. 1982. Ciutat de Mallorca.
ESTUDI GEO-ESPELEOL~GIC DEL MASS~S
DEL MASSANELLA (Escorca, Mallorca)
3.-LES
CAVITATS DEL PUlG DE MASSANELLA
per Joaquín GINÉS, Lina BORRAS i Angel GINÉS
del Grup Espeleologic EST. Ciutat de Mallorca
Resumen
Con este trabajo concluye la serie que hemos dedicado al estudio geo-
espeleológico del macizo del Massanella (Escorca, Mallorca).
En la presente nota se describen las simas localizadas en el Puig de Massanella
propiamente dicho. Las dimensiones que poseen son modestas, destacando entre
ellas el Avenc de sa Font (-68 metros).
En lo que respecta a su morfogénesis, se trata por lo general de cavidades en-
cuadrables en la zona vadosa del macizo. Es oportuno consignar también la existen-
cia de algunas pequeñas simas cuya morfología parece evidenciar una génesis nivo-
cárstica.
Para finalizar se exponen algun
ción del conjunto del ma
peleological study of
Massanella's massif (Escorca, Mallorca) concludes.
In the present note are described the potholes located in the Puig de Massanella
properly said. Their dimensions are modest, standing above them the Avenc de Sa
vadose zone of the massif. It is also convenient to Sta
To finish with, are also stated some ge
Amb ei present treball donam per acabada
En dues'notes anteriors, publicades en les pa-
aquesta serie, ocupant-nos dels avencs localitzats
en el Puig de Massanella prbpiament dit. Cornple-
taran aquesta darrera nota algun'es . considera-
ons generals sobre la carstificació d'aquest sis-
Puig den Galileu, a part de referir-nos a les ge-
neralitats concernents a la totalitat de la zona
h
carstica en qüestió (veure ENDINS n." 7); poste-
riorment, en una segona nota, foren estudiats els
fenomens subterranis de la Serra des Teix i sec-
t o r ~
adjacents (veure ENDINS n."

Les cavitats del Puig
la zona epicarstica (Forat des Grells, Font de S'A-
de Massanella
venc, Avenc de sa Trobada).
2.-Petits
avencs de tendencia aproxirnada-
El Puig de Massanella no alberga cavitats co-
rnent cilíndrica. Pareix tractar-se de cavitats neta-
negudes que siguin especialrnent destacables per
rnent nivo-carstiques (Avenc de Massanella, Forat
les seves dirnensions. En aquest aspecte, el sector
des Gel, Avenc de sa Fita).
que ens ocupa ara és sense dubte el manco afa-
3.-
Avencs de rnitjana profunditat, excavats
vorit dins el conjunt del rnassís, essent la cavitat
per dissolució a favor d'irnportants fractures.
rnés fonda I'Avenc de sa Font (-68 rnetres). Per al-
Aquestes cavitats s'enquadren en la zona vadosa
tra banda els desenvoluparnents horitzontals de
del rnassís, essent conseqüencia del drenatge en
les seves formes hipogees són rnenyspreables.
profunditat de les precipitacions (Avenc de sa
Les cavitats apareixen situades en la fotogra-
Font, Avenc de sa Travessa, Avenc den Pauet,
fia aeria (foto 1) seguint una nurneració acurnula-
Avenc de sa Mitja Torrada).
tiva per a tots els fenornens subterranis del
rnassís.
17.-
AVENC DE MASSANELLA
En quant a les seves característiques morfo-
Esta enclavat en la rnateixa cuculla del Puig
genetiques, els avencs del Puig de Massanella po-
de. Massanella.
den esser dividits en tres grups:
Posseeix una boca circular de 6 rnetres de
1.-
Cavitats verticals de poc desnivell, rela-
diametre que dóna accés a un arnpli pou de 21
cionades arnb les funcions d'absorció propies de
metres de profunditat. El seu fons es perllonga
Foto 1: Fotografia seria del Puig de Massanella.
17 al 26: situacio de les cavitats (els números son els
mateixos del text).
Cortesia de ESTOP.

" O
N. m.
P l a n t a s
-
O
2
4 6 m
AVENC DE MASSANELLA
Escorca
Topografró
J. GINES
A GINES
31-7-82
EST
cap al Oest, essent possible davallar entre blocs i
els tessereft del rnassís carstic del Djurdjura en
esquerdes uns quants rnetres rnés fins a la cota
Argelia (QUINIF, 1978). En el nostro cas es tracta-
-26 m.; lloc on alguns crulls massa estrets no per-
ria de formes exocarstiques nivals que han evolu-
meten continuar la progressió.
cionat en profunditat en llocs topograficarnent
L'Avenc de Massanella és un clar exponent
adequats.
d'un tipus d'avenc de genesi nivo-carstica, al qual
ja al4udiem en anterior$ treballs sobre el carst de
Mallorca (GINÉS i GINÉS, 1974; GINÉS et al.,
1979). Resumirem breurnent les seves característi-
ques principals:
-
Poca profunditat (mhxim una vintena de
rnetres).
-
Secció subcircular relativament constant a
tot el llarg del pou.
-
Boca, en general, de dirnensions iguals o
mes grans que el fons.
-
Parets solcades per ranures verticals de
dissolució.
-
Durant I'hivern s'acurnula neu en el seu
fons.
Aquests avencs es poden fusionar arnb cavi-
tats verticals subjacents, desvirtuant-se rnés o
manco els trets morfologics característics que
acabarn d'esrnentar.
Les cavitats a les que ens estam referint pre-
senten Un acusat parablelisme morfogenetic arnb
Foto 2: Avenc de Massanella. Aspecte de la boca

L
FORAT DES GRELLS
FORAT DES GEL
Escorca
Escorca
Topografía :
J. GINES
4 - 4 - 8 2
Topografía: J. GINES
Corte
1-5-73
- -
--
N.m.
Plantas
N.m.
J Planta -
-10 m.
-
O
7
2 m .
O
1
3 m.
La genesi d'aquests petits avencs s'hauria de
situar en un context clirnatic diferent de I'actual.
És Iogic pensar que ens trobarn davant formes
nivo-carstiques heretades d'algun dels episodis
freds pleistocenics, dels quals la incidencia geo-
rnorfologica a Mallorca ha estat escassament trac-
tada fins ara a la bibliografia (BUTZER, 1964).
18.-
FORAT DES GEL
Esta constituit per un pou de secció subcircu-
lar que assoleix els 10 rnetres de fondaria; les pa-
rets presenten abundants acanaladures verticals
de dissolució. El fons apareix arnb freqüencia
ocupat per la neu.
ques si petit avenc seria un ciar exernple de
cavitat en la genesi de la qual ha tengut un paper
irnportant I'alirnentació nival. La seva rnorfologia
reuneix totes les característiques esrnentades al
referir-nos a I'Avenc de Massanella.
19.- AVENC DE SA TROBADA
Cavitat vertical de 18 rnetres de profunditat,
arnb una secció que no supera en cap rnornent els
tres metres de diarnetre. Devers els 12 metres de
E S C O R C A
desnivel1 I'avenc queda dividit en dos per un petit
31/1/82
A . G i n é s
L . 8 o r r á s
pont rocós.
No rnereix esser ressaltat ningun tret rnorfolb-
gic d9aquest avenc.

AVENC DEN PAUET
Escorca
Topogra fia : J. GINES
Colaboración :
M. MEDIAVILLA
18-IV-82
L. BORRAS

20.-
AVENC DEN PAUET
Es troba situat en el fons d'una petita depres-
AVENC DE SA FlTA
Escorca
sió obturada quasi totalment per blocs rocosos de
Topografi'a :
J. GINÉS
10-1-82
bona mida.
Un primer pou de 18 metres ens condueix a
un curt pero inestable rost de pedres que enllaqa
amb una fractura subvertical de direcció NNE -
SSW, sobre la que s'estructura la resta de la cavi-
tat. Aquesta segona part de I'avenc esta consti-
tuida per una successió de ressalts, separats entre
ells per petits replans i per alguns passos de nota-
ble estretor. L'avenc es fa impenetrable en arribar
a la cota -54 m.
Predominen les morfologies de dissolució,
particularment en el po.u d'ingrés, en el qual es
poden observar formes de criptolapiaz devora la
boca.
21.-
AVENC DE SA MlTJA TORRADA
Obert en una petita dolina, de la qual consti-
tueix el punt preferencial d'absorció. Un cop
afranquit I'orifici d'accés, que requerí feines de
desobstrucció, es pot davallar un pou de 18 me-
tres de profunditat; la seva secció és allargada
EST
arribant als 4 rnetres de dimensió maxima.
El fons d'aquest primer pou comunica, cap al
SW, arnb dos nous ressalts de 5 i 7 metres res-
pectivarnent, en el descens dels quals s'han de
superar alguns llocs de notable estretor. Aquests
dos ressalts ens situen en el punt més fondo de
24.-
AVENC DE SA FONT
I'avenc (-32 m.).
Es localitza a algunes desenes de metres de
La rnorfologia de la cavitat es caracteritza,
la Font de S'Avenc, a la mateixa altitud.
fins a la cota -18 rnetres, per I'abundancia de mi-
Consta d'un únic pou de 68 metres de fonda-
croforrnes irregulars degudes a mecanismes de
ria, provist d'una exigua repressa a -20 m. Té en
corrosió. En els ressalts finals es desenrrotllen
principi una secció reduida que va incrementant-
processos reconstructius representats per tosques
se fins arribar, en el fons de la cavitat, a unes di-
colades parietals.
mensions aproximades de 6 per 5 metres.
Les parets de I'avenc estan recobertes per
22.-
FORAT DES GRELLS
abundants depbsits litogenics parietals.
Es tracta d'un petit avenc de 4 metres de fon-
En algunes davallades realitzades durant I'es-
daria, sense cap tipus d'interes. La seva diminuta
tació hivernal i el comencament de la primavera
boca fou oberta mitjancant desobstrucció.
(Febrer 1979; Abril 1982), s'ha pogut constatar la
inundació temporal dels darrers metres de la cavi-
tat. L'explicació d'aquest fet s'hauria de cercar en
23.- AVENC DE SA FlTA
el comportament hidrolbgic diferencial dels mate-
Una boca més o manco circular ens dóna ac-
rials carbonatats que integren el massís del Mas-
cés al primer pou, de 6 rnetres de desnivell, a on
sanella. En aquest aspecte, I'Avenc de sa Font es
abunden les formes de dissolució relacionades
troba excavat en les calisses del Lias Inferior, les
arnb el lapiaz exterior. Un cop al fons, que en
quals en aquest sector del massís presenten poca
ocasions presenta una acumulació de neu, s'obre
potencia; el fons de I'avenc es deu trobar proper
cap al SE I'estreta boca d'un segon pou en el que
al contacte arnb els deposits subjacents del Trias,
s'assoleix la cota -13 m.
que amb una menor permeabilitat provocaríen
En quant a la seva morfologia, aquesta cavitat
I'esrnentada inundació temporal de les cotes infe-
no posseeix trets dignes de destacar, exceptuant
riors de la cavitat.
les formes de dissolució ja citades al referir-nos al
Per acabar és necessari deixar constancia de
primer pou.
I'existencia, en la boca de I'Avenc de sa Fo~nt,
de

AVENC DE SA FONT
Escorca
Topografía:
J. GINÉS
7-3-82
EST
4
7
-

N.rn.
Plantas

d'una al fons de la cavitat. En el seu extrem sep-
tentrional, tres piques situades a d~stints nivells
repleguen I'aigua que vessunya per les parets
d'una xemeneia que te uns deu metres d'altaria.
Com ja hem dit al comenGar aquesta descrip-
ció, es tracta d'una cavitat natural amplament al-
terada per I'homo amb el fi d'aprofitar I'aigua que
s'acumulava en el seu fons. Per al descens era
necessari ajudar-se amb una corda (FONT, 1964),
motiu pel qual el Grup Excursionista del Foment
del Turisme de Mallorca procedí a realitzar les
obres que permetrien un facil accés i un aprofita-
ment adequat de llaigua.
Per les raons ja ind~cades, resulta difícil re-
construir la morfogenesi d'aquest fenomen espe-
leologic, ja que no es pot observar en I'estat natu-
ral. A jutjar @er les escasses dades que ens han
arribat sobrg I'aspecte de la cavitat previ a les
obres efectuades, pareix tractar-se d'un avenc
subvertical que en el fons se comunicava amb la
base d'una xemeneia ascendent, constituint pro-
bablement un conjunt de buits irregulars enqua-
drables en la zona epicarstica del massis.
No resulta desbaratat relacionar I'avenc d'ac-
ces, avui desaparegut, amb I'existencia d'una pa-
leoforma de superfície, atribu'ible a algun episodi
fred pleistocenic. En aquest sentit, convé ressaltar
la presencia en aquesta cavitat d'una bretxa ho-
mogenia de graves anguloses i matriu de tonalitat
Foto 3 Rbtuls I plntades de no massa bon gust, en les pro-
terrosa-groguenca; aquesta bretxa es observable
xrmltats de la boca del Avenc de sa Font.
en les parets de la trinxera d'acces (veure la sec-
Foto. Pere Llofrlu
ció B de la topografia). Pareix logic pensar que la
dita bretxa forma part del reompliment d'wna an-
restes de colades estalagmitiques desmantellades
tiga depressió, presumiblement relacionada amb
per I'erosió. Aquesta circumstancia denota al-
I'ingres natural de la cavitat. Les caracteristiques
manco una etapa previa de fossilització, la qual
de la bretxa podrien apuntar cap a un possible
aniria precedida obviament per una encara ante-
origen periglaciar. Alguns autors reconeixen la
rior fase d'excavació que dona origen a la cavitat.
presencia de morfologies i deposits periglaciars,
La complexa historia morfogenica exposada,
atribuits al Pleistoce Mitja o Inferior, en altres sec-
aplln,ta cap a la possibilitat de que la genesi d'a-
tors de la Serra de Tramuntana (BUTZER, 1964).
questa forma hipogea es remunti al Pleistoce
Mitja o fins i tot al Pleistoce Inferior.
Cavitat situada a la vora del camí que puja al
25.-
FONT DE S'AVENC
Puig de Massanella, poc abans de la bifurcació
Aquest reduit fenomen subterrani esta en I'ac-
cap a la Font de S'Avenc.
tualitat molt modificat per la ma de I'homo, fent-
La seva boca, de redui'des dimensions, dóna
se difícil de discernir I'aspecte que devia presen-
pas a una petita cavitat vertical de 3 metres de
tar abans de sofrir les adaptacions observables
desnivell. En direcció Nord, un orifici estret comu-
avui en dia.
nica amb I'extremitat superior d'un pou de 45 me-
Se penetra en la cavitat mitjan~ant
una trin-
tres de profunditat, la secció del qual va augmen-
xera descendent, a cel obert, dotada d'escalons.
tant de mida progressivament. El fons d'aquest
Aquest primer tram desemboca en un eixampla-
pou, que representa la maxima cota de I'avenc
ment gairebé circular de 3 metres de diametre, en
(-49 m.), te una planta subcircular amb un diame-
el que s'han construit una taula central i un banc
tre que s'aproxima als 3 metres.
que contorneja el perímetre de la saleta. Cap al
Cap aspecte de la morfologia de I'avenc me-
Est s'inicia un nou tram proveit d'escalons, el qual
reix esser ressaltat; tan sols convé consignar I'a-
als pocs metres gira bruscament per arribar tot
bundancia de deposits litogenics parietals.


Cortes
Planta
FONT DE S'AVENC
Escorca
Topogrofio . L. BORRAS
PLANTA
J. GlNES
Coloborooón. M
MEDIAVILLA
7-3 - 82
EST
Consideracions f inals
CAVITATS SUBTER~NIES
Els fendmens subterranis són enquadrables
Per finalitzar exposarem els trets més desta-
en la seva totalitat dins la zona d'infiltració del
cables de la carstificació del massís de Massane-
massís. Predominen les cavitats verticals resul-
Ila, intentant resumir les dades i interpretacions
tants del drenatge en profunditat de les precipita-
exposades al llarg deis tres treballs que hem dedi-
cions; aquests avencs, característics de la zona
cat a aquest tros de la muntanya mallorquina.
vadosa, arriben a tenir fondaries superiors als 100
metres (Avenc des Gorg Blau, -172 m.; Avenc des
FORMES DE SUPERF~CIE
Gel, -100 m.; Avenc den Lloatxim, -102 m.).
Les formes exoc~rstiques
no arriben a tenir ni
Són també abundants les petites cavitats ínti-
la magnitud ni I'espectacularitat d'altres sectors
rnarnent Iligades, genetica i morfoldgicament, amb
de la Serra de Tramuntana.
els camps de lapiaz. Dins aquest grup de formes
Les depressions són escasses i se presenten
hipogees prdpies de la zona epicarstica s'haurien
com a dolines de petites dimensions. El lapiaz,
d'incluir els avencs de genesi nival als que ja hem
encara que abundant, ofereix formes poc especta-
al4udit.
cular~,
sobre les que ja ens extenguerem en el ca-
Finalment hem de consignar I'existencia de
pítol oportú.
cavitats de tendencia vertical, la genesi de les
El rnodelatge exocarstic pareix heretat en part
quals es veu condicionada pels processos de dis-
d'unes anteriors condicions climatoldgiques nivo-
tensió mecanica que afecten al massís (fentes de
pluvials i fins i tot periglaciars. En aquest context,
décollement).
I'exist&ncia de petits avencs de probable genesi
nivo-carstica ve a ratificar aqueixa interpretació;
CRONOLOGIA DE LA CARSTIFICACI~
citarern com exemples més destacats d'aquest ti-
No tenim evidencies concretes que ens infor-
pus de cavitats C'Avenc de Massanella i el Forat
rnin sobre la cronologia de la carstificació del
des Gel.
Massanella. Malgrat tot convé citar la presencia,

al llarg de tot el massís, d'abundants restes de
reompliments estalagmítics exhumats per I'erosió
Agraiment
epigea. Aquests deposits evidencien una etapa de
colmatació precedida, almanco, per altra fase
Volem deixar constancia de la nostra gratitud
d'excavació.
cap a tots els companys del Grup Espeleologic
Els deposits estalagmítics als que feim refe-
EST que han col4aborat en les sortides al camp;
rencia, en ocasions fossilitzen parcialment cavitats
mencionarem en particular a: Jaume Damians (Es
avui en dia penetrables, com és el cas de I'Avenc
Menda), Martiniano Mediavilla, Tofol Payeras,
de sa Font la boca del qual esta quasi obstruida
Joan Pons i Josep F. Ramos.
per materials litogenics que han estat afectats
El nostro agraiment també es fa extensiu a
pels processos erosius actuals o preactuals.
Juan Soberats, autor de la fotografia de I'Avenc
D'aquest modo, els inicis de la carstificació
des Gel inclosa en el número 8 d'ENDINS.
del massís del Massanella deuen remuntar-se al-
Algunes de les cavitats descrites en, aquesta
manco al Quaternari Inferior, per poder donar ca-
serie de treballs foren previament explorades pel
buda a I'alternancia de fases erosives i de colma-
Grup Espeleologic Origens (Avenc des Gel) i pel
tació que hem esmentat. No obstant, tampoc es
Grup Espeleologic Mallorquí (Avenc des Gorg
descartable I'existencia de carstificacions pre-
Blau i Avenc de sa Travessa).
terites.
Els coneixements que tenim soore la hidrolo-
BUTZER, K. W. (1964): .~Pleistocene cold-clirnate phenornena o
gia d'aquest conjunt muntanyenc són gairebé
the lsland of Mallorca.. . Zeitschrift fur Geornorphology. 8 (1
7-31. Berlín.
nuls. Les sorgencies loca$tzades en el massis són
CARDONA, F. i FERRERES, J. (1977): e~Dos cavidades de la ver
molt escasses essent la seva correntia de molt
tiente meridional del Puig Massanella (Mallorca)~~.
Explo
poca magnitud. Com ja indicavem en el seu mo-
raciones, 1 : 39-45. Barcelona.
ment, la totalitat d'aquestes petites fonts es situen
FONT. G. (1964): -50 Excursiones a pie por la Isla de Mallorca~~
en materials del Trias, els quals apareixen com a
Fomento del Turismo de Mallorca. 287 pags. Ciutat de Ma
Ilorca.
molt manco favorables a la carstificació que les
GINÉS, A,; GINÉS, J.; POMAR, L. i SALVA, P. A. (1979): <.L
calisses del Lias Inferior.
Serra de Trarnuntana,.. VI Coloquio de Geografia. Guia de I
En altre aspecte, I'activitat hídrica de les cavi-
Excursión n." 1. 38 pags. Ciutat de Mallorca.
tats explorades es limita a la infiltració de les pre-
GINÉS, J. i GINÉS, A. (1974): -Estudio estadistico de las cave
nas de Mallorca*,. Endins, 1: 11-16. Ciutat de Mallorca.
cipitacions meteoriques, no tenint accés a formes
GINES, J.; BORRAS. L. i GINÉS, A. (1980): -Estudi geo-espel
hipogees recorregudes per cursos subterranis.
Iogic del massis del Massanella (Escorca, Mallorca). 1.-
Tan sols és necessari consignar aquí la inundació
cavitats del Puig den Galileu,>. Endins, 7: 3-16. Ciutat de
temporal de les cotes inferiors de I'Avenc de sa
Ilorca.
Font, fet relacionat amb la presencia episodica
GINÉS, J.; BORRAS, L. i GINÉS, A. (1981): -Estudi geo-espele
Iogic del rnassís del Massanella (Escorca, Mallorca). 2.-
L
d'un aqüifer suspengut.
cavitats de la Serra des Teix-. Endins, 8: 3-12. Ciutat de Ma-
La inexistencia de sorgencies rellevants (ex-
llorca.
ceptuant la Font des Prat) podria fer pensar que
QUINIF, Y (1978). ~Contribution
A I'etude des cavites karstiques
les aigües precipitades sobre el massís van a ali-
du Djurdjura (Algerie). Description rnorpholo-hydrogeologi-
que et cadre evolutif- Int Journal Speleol., 10 (2). 113-155.
mentar en darrera instancia els aqüífers
Milan
meridional de la Serra de Tramuntana.
TRIAS, M.; PAYERAS, C i GINÉS. J. (1979): '4nventari espeleo-
Iogic de les Balears,, Endins, 5-6 89-108. Ciutat de Ma-