Estudi geo-espeleol�gic del mass�s del Massanella: Escorca, Mallorca. 1. Les cavitats del puig den Galileu
ENDINS, n.' 7.1980. Ciuiat de Mellorca
ESTUDI GEO-ESPELEOL~GIC DEL MASSIS DEL
MASSANELLA (Escorca, Mallorca)
1 . L E S CAVITAT
per Joaquín GINÉS, Lina BORRAS i Angel GINES
del Grup Espeleologic EST. Ciutat de Mallorca
Resumen
Con el presente trabajo los autores emprenden el estudio geo-espeleológico del macizo calcá-
reo del Massanella (Escorca. Mallorca). Se esbozan en primer lugar las caracteristicas geográficas
de estos relieves montañosos, asi como su geologia y su modelado de superficie. A continuación
son descritas las cavidades de la subzona denominada Es Puig den Galileu, las cuales en lo que
ataAe a su morfogenesis pueden ser agrupadas en tres categorías distintas:
- simas de escaso desnivel. relacionadas desde el punto de vista genetico con los lapiaces en
que se abren.
- cavidades originadas por procesos de distensión mecánica (fentes de décollement).
- simas de proYundidad media, en cuya morfogenesis actua como proceso dominante la diso-
lución a favor de importantes fracturas. Son cavidades caracteristicas de la zona vadosa,
consecuencia'del drenaje en profundidad de las precipitaciones meteóricas.
Las dimensiones de las formas subterráneas del Puig den Galileu son modestas, merecienc
destacar solamente el Avenc de Sa Mola (-66 m.) y el Avenc den Lloatxim (-102 m.).
En una nota,posterior. serán analizadas las cavidades del Puig de Massanella y Serra des Teix,
exponiéndose
algunas consideraciones sobre la cars
rologia del conjunto
del macizo.
Abstract
In the present work a geo-speleological study of the calcareous massif of m mas san ella^^ is at-
ternpted. Firstly the geographic features of these mountain ranges will be sketched. as well as their
geology, surface landforms and minor sculpture. Afterwards the hypogean cavities of the sub-zone
called -Es Puig den Galileu.1 will be described; in terms of their morphogenesic these subterranean
forms can be grobped in three distinct categories:
- potholes involving small depth, related -from the genetic point of view- with the karren in
which they open.
- cavities originated from processes of mechanical distention (fentes de décollement).
- potholes of'middle depth. in whose morphogenesis the dissolution along important fractu-
res acts as the dominant process. They are cavities typical of the vadose zone, consequence
of drainage in depth of meteoric precipitations.
he aimenshns of the subterranean forms of the [~Puig den Galileuz> are modest, it being
worth mentioning only the <cAvenc de Sa Mola.3 (-66 m.) and the taAvenc den Lloatxim~~
(-102 m.).
The cavities of the qPuig de mas san ella^^ and ''Serra des Teix.1 ranges will be analyzed in a
later note, and some remarks will be made regarding the karstification and hydrology of the massif
as a whole.
Introducció
nya. No obstant aixb, i encara que aquesta zona
és molt freqüentada pels excursionistes i munta-
Dins el conjunt muntanyenc ae la serra de
nyers locals, I'atenció cap als seus fenbrnens es-
Tramuntana mallorquina queda notablernent indi-
peleologics fou escassa fins fa pocs anys.
vidualitzat el massís del Massanella, important ex-
Actualment no es pot negar la importancia es-
tensió calcaria que representa un dels paratges
peleologica a nivel1 insular d'aquest sector de la
més agrests, encara verjos, ,de la nostra munta-
Serra Nord de Mallorca, ja que hi ha més de vint

cavitats inventariades, tres de les quals passen
un relleu molt aplanat; és el lloc que denomina-
dels cent metres de fondaria. Aquesta relativa im-
rem Sa Mola.
portancia de les formes subterranias del massís
En aquesta nota considerarem al Puig de
(tant pel seu nombre com per les seves dimen-
Massanella, Puig den Galileu i Serra des Teix com
sions), juntament amb les poques notícies escrites
a parts integrants d'un únic massís, els Iímits del
que hi havia damunt elles, són les raons que ens
qual són aproximadament:
han animat a comencar el present treball.
- la carretera C-710 pel Nord
Amb la intenció de donar més agilitat a la
- per I'Est i el Sud, els torrents que des del
confecció i ulterior consulta d'aquest estudi, hem
Puig de N'Ali davallen cap al N.E. i S.W.
considerat oportú publicar-lo en dues parts. La
- per I'Oest, I'embassament del Gorg Blau i el
primera d'elles, de la qual estam fent la introduc-
seu allargament cap al col1 de Sa Font des
ció, s'ocupara dels aspectes generals del massís
Prat (cota 822 m.).
-geografia, geologia, formes de superfície- per
Convindra ara fer al.lusió a les imprecisions
després descriure les cavitats de la subzona inte-
toponímiques que hi ha en la documentació asse-
grada pel Puig den Galileu.
quible damunt aquest massís. Mentres la toponí-
Per una nota posterior, que sortira així mateix
mia del Puig de Massanella no presenta proble-
a les planes dlENDINS, deixam la descripció dels
mes, la de les seves serralades accessbries pateix
fenomens espeleologics de la erra des Teix i del
de diversos punts obscurs; entre altres coses les
Puig de Massanella. Completarem la segona part
distintes cartografies existents situen el Puig den
amb unes consideracions generals sobre el mode-
Galileu i Sa Mola en llocs contradictoris, aparei-
latge carstic i la hidrologia del conjunt mun-
xent també dubtosa la denominació de la Serra
tanyenc.
des Teix. Hem reflectit en aquestes pagines la to-
ponímia que per noltros s'adapta més a la realitat,
pero així i tot com és Iogic no es veura exempta
Anotacions geografiques
de certes imprecisions.
Els millors accessos per arribar a les parts al-
tes del massís es troben a partir de la possessió
Situació geogrhfica i accessos
de Coma Freda (a la qual hi podem anar en
El massís del Massanella es troba situat dins
cotxe), i des del embassament del Gorg Blau pas-
el terme municipal d'~sco;ca, a pocs quilometres
sant pel col1 proper a Sa Font des Prat. Una forma
del monastir de Lluc (veure Figura 1). Representa
d'accés directe al Puig den Galileu comenca en el
la segona elevació de la Serra de Tramuntana de
Bosc de Son Macip, assolint-se les cotes supe-
Mallorca, de la qual és la seva maxima altura el
riors mitjancant un camí empedrat mig esbucat.
Puig Major (1.445 m.).
El punt culminant del massís que ens ocupa
és el Puig de Massanella (1.352 m.), muntanya
En quant a la seva climatologia, els relleus
allargada de S.W. a N.E. amb vessants marcada-
dels Puigs de Massanella i den Galileu es troben
ment disimetriques: a un coster meridional en
en la zona de més pluviositat de I'illa, amb preci-
suau pendent, se contraposa una vessant nord de-
pitacions mitges anuals que passen dels 1.300 mil.
limitada per penya-segats d'alcada variable que
Iímetres; quasi la totalitat d'aquestes precipita-
van des de prop de Sa Font des Prat fins a Coma
cions es distribueixen entre els mesos dlOctubre a
Freda. Dins la mateixa unitat muntanyenca del
Abril, essent I'estació estiuenca iiiolt Arida. La neu
Puig de Massanella queda delimitat un petit pro-
montori conegut com el Puig de Ses Bassetes.
La Serra des Teix (1.233 m.) i el Puig den Ga-
lileu (1.195 m.) constitueixen altres dues unitats
muntanyenques que enrevolten septentrionalment
el Puig de Massanella enllancant-se amb ell, prop
del seu cim, mitjanqant dos colls successius d'al-
cada superior als 1.100 metres. La Serra des Teix
comenca davall el cim del Massanella, individua-
litzan-se de manera progressiva en direcció a Sa
Font des Prat i al embassament del Gorg Blau.
En el Puig den Galileu podern distingir dos
sectors ben diferenciats. L'oriental és estret i allar-
gat aqant a morir de cap al Coll de Sa Batalla,
punt on es creuen les carreteres C-710 i L-71-5. El
sector occidental presenta una extensió major i
Foto 1: Petita dolina situada a les proximitats del Avenc des Pes


fa acte ae presencia de tant en tant en aquestes.
cades del present segle. En el massís que estarn
muntanyes, les quals durant algunes setmanes del
estudiant hi ha un total de sic cases de neu, de
r
hivern veuen els seus cims coberts per una capa
les quals quatre es troben en el Puig den Galileu.
de neu de gruixa variable. La temperatura mitja
anual és inferior als 13OC.
Vegetació
Les precipitacions nivals foren objecte, a Ma-
llorca, d'una activitat comercial molt peculiar
La vegetació del massís del Massanella es ca-
(veure GINES, 1980). La neu era emmagatzemada
racteritza per presentar una zona periferica, en els
en construccions realitrades a tal efecte (cases de
flancs de les muntanyes, ocupada per extensos
neu) per després esser consumida amb finalitats
boscs d'alzines que constitueixen un pis vegetal
tant terapeutiques com recreatives (elaboració de
molt representatiu de I'associació climAci,ca Quer-
gelats i refrescs). L'epoca d'utilització d'aquestes
cetum ilicis. L'alzinar desapareix per damunt els
construccions es remunta al manco fins al segle
mil metres d'altitud per donar has a altres asso-
XVII, perllongant-se el seu ús fins les primeres de-
ciacions vegetals prdpies deis penyals calcaris, es-
Puig Masanel l a
C a r r e t e r a de
l uc a Sa Cal obra

T o r r e n t e de
Figura 2: Esbós geoldgic del massís del Massa-
nella. Segons CARDONA (1977).

sent la Teucrietum subspinosi la més predominant
en les altures deforestades del massís. La propor-
ció d'endemismes és elevada en aquestes agrupa-
cions vegetals instal-lades en el lapiaz i sobre els
derrubis i penyals; a més, juntament amb els coi-
xinets (Teucrium subspinosum; Astragalus baleari-
cus) que tant contribueixen a configurar l'aspecte
d'aquest pis superior de vegetació en les munta-
nyes mallorquines, el romaní (Rosmarinus offici-
nalis) i sobretot el càrritx (Ampelodesma maurita-
nicum) són testimoni de les successives etapes de
degradació de l'alzinar probablement relacionades
amb l'activitat humana.
També es interessant indicar que subsisteixen
alguns elements vestigials dels antics boscs cadu-
cifolis,.distribuits tots ells de modo dispers i tro-
bant-se en franca regressió (rotaboc, Acer grana-
tense;
teix, Taxus baccata; boix, Buxus balea-
ricus).
1
Dades geològiques
La geologia dels relleus del Massanella no pa-
reix presentar excessiva complicació; està inte-
grada en línies generals per potents masses car-
bonatades mesozoiques que buzen isoclinalment
cap al S.E. La lito-estratigrafia del massís consta
dels següents pisos:
Trias dolomític margós. Inclou el Muschelkalk
predominantment dolomític i el Keuper mar-
gós-dolomític amb intercalacions de guixos.
Dipòsits de plataforma del Lias Inferior repre-
Recents treballs (POMAR, 1976; POMAR, en
sentats per calisses massives finament de-
premsa) apunten cap a una probable naturalesa
trítiques.
distensiva de la tectònica post-burdigaliense.
Un tall en direcció NW-SE partint de la pos-
Aquest autor proposa una concepció tecto-sedi-
sessió d'Escorca, ens monstraria la següent se-
mentària distinta, el factor genètic dominant de la
qüència estratigráfica (Figura 2). Els diposits del
qual seria una important tectònica gravitacional
Trias apareixen en els costers septentrionals del
que té lloc durant el Mesozoic, Paleogen i
massis; damunt ells descansen les calisses massi-
Neogen.
ves del Lias Inferior que delimiten les cotes supe-
Les característiques geològiques del massís
riors del Puig den Galileu i de Sa Mola. Un con-
originen en les seves vessants una marcada disi-
tacte anormal situa sobre el Lias del Puig den Ga-
metria, que ja varem esmentar en l'apartat ante-
lileu un altre potent espessor de materials triàsics;
rior. A unes suaus vessants meridionals que se-
damunt ells, uns nous bancs calcaris del Lias for-
gueixen la inclinació general de les capes calis-
men el cim del Massanella. Com ja hem dit, tot el
ses, se contraposen unes vessants orientades al
conjunt buza amb bastant regularitat de cap al
Nord en les quals alternen uns sectors espadats
S.E.
(corresponents als pisos del Lias) amb altres sec-
La interpretació estructural de la Serra de
tors en pendís desenvolupats sobre els materials
Tramuntana s'ha adaptat, fins el present, als resul-
del Trias.
tats de la irvestigacions de FALLOT (veure DAR-
Per finalitzar convé al-ludir al comportament
DER i FALLOT, 1926; COLOM, 1975). Aquest autor
diferencial que presenten, davant la carstificació,
considera una fase tectònica compressiva post-
els distints pisos carbonatats dels relleus del Mas-
burdigaliense, .la qual originaria plecs i escames
sanella. Les calisses del Lias son seu d'importants
cavalcants cap al N.W. D'aquesta forma el massís
processos càrstics que originen extensos anc que
:
del Massanella formaria part de la segona sèrie
poc espectaculars camps de lapiaz; així mateix la
tectònica de FALLOT, la qual cavalcaria sobre la
immensa majoria de les formes subterrànies es
sèrie primera, suposadament autòctona.
desenvolupen en aquests materials. Per altra
s
7

banda els diposits dolomític-margosos del Trias
apareixen com a molt manco favorables a la cars-
tificació, essent menyspreable el modelatge super-
ficial desenvolupat damunt ells. Les cavitats són
S T R U C T U R E D'UN TESSEREFT
molt escasses en els materials triasics, situant-se
al contrari en aquest pis la totalitat de les fonts
LAPl A2
conegudes en el massis.
Formes de superfície
Les morfologies exocarstiques no arriben a
tenir en aquesta zona I'espectacularitat que mos-
tren en altres sectors de la Serra de Tramuntana.
Les depressions carstiques són molt escasses,
limitant-se tan SOIS
a unes poques dolines deca-
metriques de fons pla i sovint pedregós (Foto 1).
El lapiaz (esquetjar) presenta així mateix for-
mes poc cridanenques (Fotos 2 i 3), estant basica-
ment integrat per fractures aixamplades per disso-
lució (kluftkarren) les parets de les quals es tro-
ben sovint esculpides per canals verticals de co-
rrosió. Els tipus de lapiaz lligats a I'escorrancada
dels aports meteorics (rillenkarren, rinnenkarren)
van guanyant terreny per davall els mil metres so-
bre el nivel1 del mar; els seus millors exemplars es
localitzen als voltants de Sa Font de S'Avenc.
Figura 3: Estructura d'un Tessereft del massis del Djurdjura
(Argelia). Segons QUlNlF (1978).
tat heretat en part d'unes preterites condicions
climatiques nivo-pluvials i inclús periglaciars.
Convé apuntar que alguns autors reconeixen, en
altres zones de la Serra Nord mallorquina, morfo-
logies periglaciars típiques atribuibles al Pleistoce
Mitja o Inferior (BUTZER, 1964).
Dins la mateixa Iínia de raonament és precis
fer constar I'existencia d'un peculiar tipus d'avenc
(GINES i GINES, 1974; GINES et al., 1979), del
qual la seva particular localització altimetrica ve a
recolzar les consideracions exposades referides al
Foto 3: Un altre aspecte del modelatge superficial del massis
lapiaz. Es tracta de cavitats verticals d'escassa
de¡ Massanella.
fondaria (maxim una vintena de metres) i secció
subcircular; la seva boca és per regla general de
En altra ocasió (GINES et al., 1979) varem po-
dimensions més grans que el seu fons, presentant
sar de manifest la probable significanca paleocli-
les parets solcades per canals verticals de dissolu-
matica del modelatge exocarstic apreciable als
ció. Aquests peculiars avencs pareixen posseir es-
cims més alts de la Serra de Tramuntana. En
tretes afinitats morfologiques amb els tessereft del
aquest sentit convindra recordar que els especta-
Djurdjura d'Argelia (Figura 3) per als quals s'a-
c u l a r ~
i gairebé intransitables camps de lapiaz de
punta una genesi predominantment nival (QUINIF,
les cotes mitjanes de la nostra Serra van essent
1978). En resum es tractaria, en el nostre cas, de
substituits, per damunt els 900 metres d'altitud,
formes exocarstiques que han evolucionat en pro-
per grans extensions de lapiaz de diaclassació
funditat a favor de la concentració de precipita-
(kluftkarren) associats freqüentment amb frag-
cions nivals, a Ilocs topograficament adequats. El
ments de roca angulosos.
millor exernple d'aquest tipus de cavitat és I'Avenc
Pareix raonable pensar que el modelatge su-
de Massanella, el qual s'obri a la mateixa cuculla
perficial de les cotes superiors de la Serra, ha es-
del puig que I'hi dona nom.

1 .-Cavitats d'eschs desnivel1 lligades a les
Les formes sub
massís que estudiam no. re
dimensions. Els desenvolu
Són menyspreables, essent I
tats de tendencia vertical; I
són en general molt m

den Lloatxim (-102 m.) i
del massís del Massanella; són assimilables a les
Les cavitats apareixen

dent. (Avenc des Cucs, Esquerdes 1, 11, III de Sa
2 A V E N C DE SA MOLA
Mola).
3.-Avencs
de profunditat mitjana, en el.mo-
L'avenc consta d'un pou principal de 54 me-
delatge deis quals actua com a procés dominant
tres de fondaria amb dos grossos replans a -28 i
la dissolució a favor d'importants fractures. Són
4 2
metres. Un cop al fons, trobam un altre res-
cavitats característiques de la zona vadosa, conse-
salt de 10 m. que ens porta a una breu galeria de
qüencia del drenatge en profunditat de les preci-
sol pla i curs sinuós; és aquí on s'acaba la pro-
pitacions rnetedriques. (Avenc de N'Esquerdape-
gressió. Desnivel1 total: - 6 6 metres.
nyes, Avenc de Sa Mola, Avenc den Lloatxim).
Cavitat inversa formada per la conjugació de
diverses unitats verticals. El pou principal es troba
instal.lat damunt una important fractura de ten-
1 A V E N C DE N'ESQUERDAPENYES
dencia lleugerament subvertical; la darrera galeria
és un bell exemple de seudogaleria, el trespol ,de
Una estreta obertura obstruida en part per
la qual alberga espectaculars cruis de dessecació.
blocs de roca, dóna pas a I'unic pou de 27 metres
Mereixen esser destacats els importants proces-
de profunditat de que consta la cavitat. En la cota
-15
m., i coincidint amb un gran repla, aquest
sos litogenics parietals que ornamenten tot
I'avenc.
pou s'escindeix en altres dos pous .els quals ve-
nen a fusionar-se ja en el fons de I'avenc.
3.-AVENC
DEN LLOATXIM
Hi ha pocs aspectes dignes de menció en
quant a la morfologia d'aquesta senzilla cavitat
Una boca de reduides dimensions delimita el
vertical. Les formes de dissolució que afecten a
comencament del pou inicial de 60 m. de desni-
les. parets del pou no presenten excessiva relle-
vell. Aquest primer tram vertical presenta un gros
vancia; alguns fendmens litogenics ornamenten
repla a 4 5
m.; la seva secció és primerament
els darrers 'metres de I'avenc.
subcircular, allargant-se després progresivament
en dirección NW-SE, al temps que se van incre-
mentant les seves proporcions generals.
Ja en el fons d'aquest pou (a -63 m.) una
successió de petits ressalts, instal.lats damunt la
mateixa fractura que regeix el desenvolupament
del pou inicial, permet guanyar profunditat per da-
val1 el seu primer fons derrubial.
A la cota -85
m. (punt K de la topografia) es
veu interrornpuda, a favor d'una fractura subhorit-
zontal, la pauta estructural que fins el moment ha-
via seguit I'avenc. A partir d'aquest punt, un petit
pou gairebé circular i algunes escletxes, impracti-
cables per lo estretes, representen les cotes infe-
riors assolides en aquest avenc (-102 m.).
Els processos de concrecionament són escas-
sos en aquesta cavitat. Al contrari les morfologies
de dissolució tenen al llarg de tota ella una major
importancia tant en el pou d'accés, les parets del
qual es veuen solcades per formes de lapiaz sub-
terrani, com en els seus ressalts inferiors que pre-
senten un intens modelatge en petits alveols de
dissolució.
4.-AVENC
DES CUCS
Dues boques faciliten I'entrada a aquest
avenc. Una d'elles, mitjancant un desnivel1 de 9
m., ens situa a una sala de 4 per 16 metres; I'altra
boca ens permet arribar a la susdita sala des del
seu extrem Sud, cense I'us de material. A prop de
la paret W d'aquesta primera sala s'obri entre al-
guns blocs de roca un altre pou de 10 m.; el seu
fons és una galeria rectilínia de 20 m. de recorre-
gut, que representa el fi de la cavitat.

AVENC DE SA MOLA
Escorca
Topografia; J. GINÉS
GRUPO ESPELEOLOGICO EST
Palma de Mallorca

20 -1-73

CORTES
-
O 2 4 6m.
ColaborcrciÓn: M.
troba condicion,
una part, aquestes zones de fracturació prefere
en p,rofunditat de les precipitacions at
ques, tant líquides com sblides. Dins el
décollement) en el qual els processos carstics han
jugat un paper practicament nul. No obstant aixb,
la presencia a la boca de I'avenc de dipbsits esta-
oest de I'Esquerda I de Sa Mola
lagmitics desmantellats per I'erosio, denota al
per estries verticals de dissolució.
-ESQUERDA II DE SA MOLA
Aquesta petita cavitat vertical assoleix u
presenta.el seu modelatge manco influ
processos cdrstics. No mereix ressaltar-
pecte de la seva morfologia.
Cap al Nord-oest es fa impracticable a la cot
-ESQUER@A III DE SA MO
Es tractg d'una fractura a

Topograflo: A . GINÉS
colaboración: J. GINÉS
14-V-73
7-X- 73

petita expansió- lateral.
Ag rai'ments
En quant a la morfogenesi d'aquesta cavitat,
veure el que hem exposat per a I'Esquerda 1 de Sa
Per finalitzar és necessari deixar constAncia
Mola.
de la nostra gratitud cap a tots els companys q
mitjancant la seva col.laboració en les labors
9.-ENGOLIDOR
DES COSCOLL
camp, han fet possible el present treball. El nostro
Dins una petita depressió allargada, i a un
agraiment es dirigeix en particular als següents
costat d'ella, trobam la reduida obertura que ens
arnics: Jaume Damians (el Menda), Martiniano Me-
dóna pas a un estret pou de tres rnetres de des-
diavilla, Tofol Payeras i Joan Pons.
nivell.
Aquest petit pou és tan sols una forma de
Bibliografia
drenatge del lapiaz on es troba situat. Les rnorfo-
logies de dissolució són molt abundants.
BOLOS, O. i MOLINIER, R. (1958): aRecherches phytosociol
ques dans I'ile de Majorque.. Collectanea Botanica, 5 (3) 34:
10.-AVENC DES PES
699-865.
3 F
BUTZER, K.W. (1964): «Pleistocene cold-climate phenomena of
?
I
Pou unic de 15 rnetres de profunditat. Pre-
the lsland of Mallorca>>.
Zeitschrift fur Geomorphology, 8 (7):
senta al llarg del seu recorregut una secció sub-
7-31. Berlin.
circular de prop de dos metres de diametre.
CARDONA, F. (1977): características geológicas del Puig Mas-
sanella.>. Exploraciones, 1: 46-47. Barcelona.
Aquest avenc s'obri dins un petit pero espec-
COLOM, G. (1975): <<Geología
de Mallorca-. Diputación Provin-
6
tacular carnp de lapiaz, com a part integrant de
í
cial de Baleares. Instituto de Estudios Baleáricos. 2 toms.
les seves formes d'absorció. La genesi de I'avenc
519 pags. Ciutat de Mallorca.
es pot trobar influida per la concentració localit-
DARDER, B. i FALLOT, P. (1926): <<Isla
de Mallorca.. XIV Congre-
so Geológico Internacional. Guía de la Excursión C-5. 125 _
zada de precipitacions nivals, tal com varern posar
pags. Madrid.
de manifest a I'apartat dedicat a les formes de su-
GARCIA-PASTOR, J. (1974): ~ P u i g
de Massanella. Des de Lluc
perficie del massís.
per Comafreda.1. Rutes Amagades de Mallorca, 66. Ciutat
de Mallorca.
FORAT DE SA MOLA
Escorca
- 4,s m.
9
N.m.
~opogrofjo: A. GINES
20-1-73 ,

ESQUERDA 11
Escorca
DE SA MOLA
Topografía:
A. G INES
29-4-73
-
ESQUERDA 111
Escorca
DE SA MOLA
N.m.
Topografía:
A. GINÉS
29-4 -73

AVENC DES PES
ENGOLIDOR
Escorca
DES COSCOLL
Escorca
N. m.
Plantas
- -
O
2
6m.
O
1
2rn.
Planta
Topografía:
J. GINÉS
1-5-74
Topografía:
J. GINÉS
9-3-80
GUE, B. (1953): -La genese des gouffres*. l e r Cong. Int. Sp&
RENAULT, P. (1967): ~Contribution
a I'étude des actions méca
Iéol. 2: 11-23. París.
niques et sédimentologiques dans la spéléogenb. Pre-
GINES, A. (1975): -Relación actualizada de las cavidades más
miere Partie*. Annales de Sp61&logie,
22 (2): 211-267.
profundas de la Isla de Mallorca*. Endins, 2: 44-47. Ciutat
Moulis.
de Mallorca.
SERVICIO GEOGRAFICO DEL EJERCITO (1962): Cartografia Mi-
GINES, A,; GINES, J.: POMAR, L. i SALVA. P.A. (1979): -La
litar de España. Hoja 671 (Inca); Cuarto IV, Selva. Escala
Serra de Tramuntana*. VI Coloquio de Geografia. Guía de
1: 25.000. Madrid.
la Excursión n." 1.38 pags. Ciutat de Mallorca.
SWEETING, M. (1973): ~Karst Landforms*. Mc. Millan Press
GINES, J. (1980): -Un caso excepcional de utilización antró-
Ltd. 362 pags.
pica de una cavidad cárstica mallorquina*. Dpto. Geografía.
TRIAS, M.; PAYERAS, C. i GINES, J. (1979): ~Inventari
espe-
Facultad de Filosofia y Letras de Palma de Mallorca. (en
leolbgic de les Balears*. Endins, 5-6: 89-108. Ciutat de
premsa).
Mallorca.
1
GINES, J. i GINES, A. (1974): <#Estudio
estadístico de las caver-
X X X (1979): *Atlas de les llles Balear&. Diáfora S.A. 88 pags.
nas de Mallorca*. Endins, 1: 11-16. Ciutat de Mallorca.
Barcelona.
INSTITUTO GEOL~GICO Y MINERO DE ESPAÑA (1958): Mapa
Geológico de España. Hoja n.' 671. Escala 1: 50.000. Madrid.
JENNINGS, J.N. (1971): ~Karstn.
An lntroduction to Systematic
Geomorphology, Volurne Seven. The M.I.T. Press. 252 pags.
MASCARO-PASARIUS, J. (1958): Mapa General de Mallorca. Es-
cala aproximada 1: 31.250. Ciutat de Mallorca.
MASCARO-PASARIUS, J. (1962): -Corpus de Toponimia de Ma-
llorca*. Gráficas Mirarnar. 6 toms. Ciutat de Mallorca.
POMAR, L. (1976): a~ectónica
de gravedad en los depósitos Me-
sozoicos, Paleógenos y Neógenos d e Mallorca (España).
Bol. Soc. Hist. Nat. Baleares, 21: 154175. Ciutat de Ma-
llorca.
POMAR, L.: (en premsa): *Ensayo de una nueva hipótesis para
la evolución tecto-sedirnentaria de las Baleares".
QUINIF, Y. (1978): -Contribution I'étude des cavités karstiques
du Djurdjura (Algérie). Deccription morpholo-hydroghlo-
gique et cadre evolutif*. Int. Journal Speleol., 10 (2): 113-
155. Milan.