Descripci� de la mand�bula, els segons molars i les incisives de Muscardinus cyclopeus Agust�, Moy�- Sol� & Pons-Moy�, 1982 (Mammalia, Rodentia, Myoxidae)
ENDINS, 36: 125 - 130
ISSN 0211-2515. Mallorca, 2014
DESCRIPCIÓ DE LA MANDÍBULA, ELS SEGONS MOLARS
I LES INCISIVES DE Muscardinus cyclopeus Agustí, Moyà-
Solà & Pons-Moyà, 1982 (Mammalia, Rodentia, Myoxidae)
per Josep QUINTANA 1, 2
Resum
El muscardí gegant del Pliocè de Menorca (Muscardinus cyclopeus Agustí, Moyà-
Solà & Pons Moyà, 1982) és, juntament amb el conill gegant de Menorca (Nuralagus rex
Quintana, Köhler & Moyà-Solà, 2011), l’únic mamífer no volador present en els jaciments
càrstics de Punta Nati (Ciutadella de Menorca) i un dels mamífers menys coneguts de les
faunes vertebrades endèmiques del Neogen balear. De fet, la descripció original de M.
cyclopeus es realitzà tan sols a partir de nou dents, entre les que no hi havia ni els segons
molars (m2, M2) ni les incisives. A més d’aquestes dents, es descriuen les primeres restes
mandibulars. Malgrat el seu estat de conservació, s’ha pogut constatar que la mandíbula de
M. cyclopeus mostra un marge interalveolar (hiatus) proporcionalment més curt i ample que
el seu parent continental, Muscardinus avellanarius (Linnaeus, 1758). Aquest caràcter pot
estar relacionat amb l’evolució insular o bé, tractar-se d’un caràcter primitiu conservat en
condicions d’insularitat.
Abstract
The Pliocene giant Minorcan dormouse (Muscardinus cyclopeus Agustí, Moyà-Solà
& Pons-Moyà, 1982) is, together with the giant Minorcan rabbit (Nuralagus rex Quintana,
Köhler & Moyà- Solà, 2011), the unique non flying mammal present in the karstic deposits of
Punta Nati (Ciutadella de Menorca) and one of the lesser known mammal from the Neogene
endemic terrestrial vertebrate faunas of the Balearic Islands. The original description of M.
cyclopeus was made, in fact, from ten teeth only, among which no was any second molar
(m2, M2) and incisor. These teeth are, for the first time, described in addition with the first
mandibular remains. Despite its poor condition, the mandible shows a proportionally shorter
and wider interalveolar margin (hiatus) than their mainland relative Muscardinus avellanarius
(Linnaeus, 1758). This character may be related with insular evolution or a primitive character
retained under insular conditions.
Introducció
El muscardí gegant del Pliocè de Menorca,
són la tortuga gegant menorquina (Cheirogaster
Muscardinus cyclopeus Agustí, Moyà-Solà &
gymnesica [Bate, 1914]) i el conill gegant de
Pons Moyà, 1982 és un dels mamífers menys
Menorca (Nuralagus rex Quintana, Köhler &
coneguts de les faunes vertebrades endèmiques
Moyà-Solà, 2011). També formen part d’aquest
del Neogen de les Balears. La descripció original
mateix grup una fauna ornitològica, herpetològica
de la nova espècie es basà únicament en nou
i quiropterològica ben interessant (BAILON et
dents (un p4, un P4, tres m1, dos M1, un m3 i
al., 2002, 2005; QUINTANA et al., 2005; SEGUÍ,
un M3) (AGUSTÍ et al., 1982) i no es fa menció
1998, 1999, 2002; SEGUÍ et al., 2001; SEVILLA
a cap resta mandibular, cranial (a excepció,
et al., 2013).
òbviament, de les dents) o postcranial.
La localització, el març de 1988, d’un nou
M. cyclopeus és l’únic rosegador present en
jaciment amb restes relativament abundants
l’anomenat segon episodi faunístic de Menorca
de M. cyclopeus (Punta Nati-3) (QUINTANA,
(sensu QUINTANA i MONCUNILL-SOLÉ, en
2005) ha permès l’estudi, en dates relativament
premsa), els components més coneguts del qual
recents, de les primeres restes postcranials
1 Gustau Mas, 79-1er 07760 Ciutadella de Menorca (Illes Balears).
d’aquest rosegador (QUINTANA, en premsa)
2 Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) Edifici ICP.
i realitzar les primeres aproximacions de pes
Campus de la Universitat Autònoma de Barcelona 08193 Cerdanyo-
la de Vallés (Barcelona). e-mail: picoguevo@hotmail.com
(MONCUNILL-SOLÉ et al., en premsa).
125

La descripció dels segons molars i les
aquest jaciment, donada la seva poca extensió
incisives de M. cyclopeus ve a completar, per
i la impossibilitat d’establir correlacions amb
tant, la descripció original de la dentició d’aquest
altres jaciments amb una edat coneguda. Tot i
rosegador. De la mateixa manera, l’estudi de
així, l’estudi dels quiròpters presents en alguns
les poques restes mandibulars trobades fins
d’aquests jaciments (Punta Nati-3 i Punta Nati-
ara també ajudarà a conèixer, una mica millor,
16), amb formes antigues i més modernes
aquest tàxon.
(SEVILLA et al., 2013) indica que aquests
dipòsits es van formar en èpoques diferents,
sempre però, dins el Pliocè, ja que alguns
Context geogràfic i geològic
d’aquests dipòsits fossilitzen les calcàries del
Miocè superior (QUINTANA, 1998: fig. 6).
Els jaciments de Punta Nati-Cala es Pous
formen part d’un o més dipòsits càrstics
localitzats al nord-oest del terme municipal de
Metodologia de treball
Ciutadella de Menorca (fig. 1), desenvolupats tant
en les dolomies juràssiques com en les calcàries
La recuperació de les restes de M. cyclopeus
miocèniques. Els llims vermellosos que formen
incloses en el llims vermells es va realitzar utilitzant
el jaciment de Punta Nati-3 (coordenades UTM:
àcid acètic dissolt en aigua en una concentració
570.380, 4.433.920, 32) tenen una extensió
del 10%. Al tractar-se de restes d’una mida
bastant reduïda i es disposen sobre les dolomies
relativament petita, no va ser necessària la
juràssiques (QUINTANA, 1998: fig. 4; 2005: figs.
seva consolidació amb Paraloid B-72 durant
1 i 2).
el tractament químic. Un cop alliberats de la
En aquest jaciment, M. cyclopeus s’ha trobat
matriu, els ossos i les dents es van submergir
associat a N. rex, un quiròpter (Rhinolophus
en un bany d’aigua destil•lada durant diverses
euriale Blasius, 1853) (SEVILLA et al., 2013),
hores per neutralitzar les restes d’àcid acètic i
Ch. gymnesica, un lacèrtid indeterminat i
les sals bàsiques (acetat de calç). Un cop secs,
algunes aus (Tyto balearica Mourer-Chauviré,
els ossos i les dents van ser consolidades amb
Alcover, Moyà & Pons, 1980 i Pterodromoides
Paraloid B-72.
minoricensis Seguí, Quintana, Fornós & Alcover,
Les restes mandibulars i les incisives van ser
2001) (QUINTANA, 2005; SEGUÍ, 1998).
conservades a l’interior de tubs de vidre (L=40
Com en la resta dels jaciments existents en
mm; Ø=10 mm) amb les corresponents etiquetes,
la zona de Punta Nati-Cala es Pous, resulta molt
on hi figura el nom de la col•lecció i del tàxon, la
difícil atribuir una edat, en termes absoluts, a
localitat i el número de registre. Els molars van
ser fixats, mitjançant goma aràbiga, en l’extrem
d’unes agulles entomològiques del núm.1. Les
agulles es van tallar fins assolir una alçada de 15
mm, es van fixar en una base d’escuma sintètica
densa i conservades en unes caixetes de plàstic
transparent de 50 x 50 mm, acompanyades dels
corresponents números de registre i la indicació
referent al tipus de dent.
En el cas dels premolars (amb una sola
arrel o dues de fusionades i que no es poden
fixar adequadament en el cap d’una agulla
entomològica) es van utilitzar, per a la seva
fixació i conservació, semiesferes de silicona
(Ø=3 mm), el centre de les quals es va perforar
per facilitar la inserció de la dent (fig. 2).
La mesura de les dents es va realitzar a partir
de fotografies, amb l’ajut d’una càmera digital i
una lupa binocular amb una escala micromètrica
incorporada. En el cas de les incisives, s’ha
mesurat l’amplada dorso-ventral en la zona
Figura 1: Situació geogràfica del jaciment de Punta Nati-3
mitja de la dent. La mandíbula de M. cyclopeus
(punt A).
ha estat comparada amb la de dos exemplars
Figure 1: Geographic situation of Punta Nati-3 site (A)
126

proporcionalment més curt i sinuós (amb una
curvatura més marcada). En vista oclusal,
la zona interalveolar de M. cyclopeus es
proporcionalment més ample en sentit medio-
lateral, especialment en l’extrem anterior (fig. 3).
Comentari. En desconèixer les caracterís-
tiques morfològiques de l’espècie ancestral
de la qual deriva M. cyclopeus, és difícil
saber si l’escurçament de la zona anterior
de la mandíbula es va produir o no com a
conseqüència de l’evolució en una illa. En el cas
de N. rex, el diastema (marge interalveolar) és
proporcionalment més curt que en els lepòrids
continentals (QUINTANA, 2005: fig. 18) i es
Figura 2: Detall dels molars i premolars muntats en els caps
relaciona, com en el cas de M. balearicus, amb
de les agulles entomològiques i en les semiesferes
l’escurçament de la cara (ALCOVER et al.,
de silicona.
1981). En canvi, en Gymnesicolagus gelaberti
Figure 2: View of the molars and premolars set on the ento-
Mein i Adrover, 1982 l’escurçament de la zona
mological pins and the silicone semi-spheres.
anterior de la mandíbula és un caràcter primitiu
conservat en condicions d’insularitat (QUINTANA
actuals de Muscardinus avellanarius (Linnaeus,
& AGUSTÍ, 2007).
1758) procedents del National Museums of
Scotland (department of Natural Sciences) amb
els números de registre 360/93 i 364/93.
Segon molar inferior
Tots els ossos i les dents de M. cyclopeus es
troben actualment conservades en la col•lecció
Material. CBQ-2125~2140 (setze m2 drets);
d’Història Natural de l’autor (acrònim CBQ,
CBQ-2141~2153 (tretze m2 esquerres).
Col•lecció Bep Quintana, Ciutadella de Menorca,
Descripció. En vista superior la dent té un
Illes Balears, Espanya) i estan a l’abast de
perfil subquadrangular, tant llarga com ampla,
qualsevol investigador per al seu estudi.
amb sis crestes transversals, la curvatura i la

longitud de les quals disminueix cap el marge
Sistemàtica
posterior. Marge lingual amb una concavitat més
marcada que el marge posterior. Quatre arrels,
dues d’anteriors i dues de posteriors (fig. 4, taula
Ordre RODENTIA Bowdich, 1821
Família MYOXIDAE (Gray, 1821)
Subfamília MYOXINAE (Gray, 1821)
Gènere Muscardinus Kaup, 1829
Muscardinus cyclopeus Agustí, Moyà-Solà &
Pons-Moyà, 1982
Mandíbula
Material. CBQ-4354. Mandíbula dreta in-
complerta i sense cap dent, de la qual només
es conserva la meitat anterior (la mandíbula
està trencada a l’alçada dels alvèols anteriors
de l’m3). Hi manquen els processos condilars;
CBQ-4355. Fragment molt mal conservat d’una
Figura 3: Mandíbula dreta de M. cyclopeus (A: vista oclusal;
mandíbula esquerra. La part conservada queda
B: vista labial; C: vista lingual) comparada amb la
compresa entre el foramen del mentó, l’alvèol
de M. avellanarius (D: vista oclusal; E: vista labial;
F: vista lingual).
del p4 i els alvèols anteriors de l’m1.
Descripció. Vist lateralment, el marge Figure 3: Right mandible of M. cyclopeus (A: upper view, B:
dorsal de la zona interalveolar de M. cyclopeus
labial view, c: lingual view) compared with M. ave-
és, comparat amb el de M. avellanarius,
llanarius (D: upper view, E: labial view, F: lingual
view).
127

Incisiva superior
Material. Lot CBQ-4356, format per 11
incisives esquerres i 13 de dretes.
Descripció. Vista per la cara labial, la franja
d’esmalt ocupa el terç superior (dorsal), mentre
que per la cara lingual aquesta franja només
ocupa la sisena part de l’alçada total de la dent.
Les tres seccions transversals estudiades són
ovalades, allargades en sentit dorso-ventral,
amb el marge ventral més estret i agut que el
marge dorsal. Els marges labial i lingual mostren
un grau de concavitat similar (fig. 7, taula 2).
Conclusions
L’estudi dels segons molars i les incisives
de M. cyclopeus ve a completar el coneixement
Figura 4: m2 de M. cyclopeus (CBQ-2130). Escala: 2 mm
sobre la sèrie dental donada en la descripció
original d’aquesta espècie. La troballa de les
Figure 4: m2 of M. cyclopeus (CBQ-2130). Scale: 2 mm.
primeres restes mandibulars ofereix algunes
pistes interessants sobre l’evolució d’aquest
Segon molar superior
rosegador. De totes maneres, no està clar
si l’escurçament de la zona anterior de la
Material. CBQ-2192~2204 (dotze M2 drets);
mandíbula (i de la cara) és o no conseqüència
CBQ-2205~2218 (catorze M2 esquerres); CBQ-
de l’evolució en una illa (tal com passa en N. rex i
2187~2190 (quatre M2 drets / esquerres).
M. balearicus) o és un caràcter primitiu conservat
Descripció. En vista superior la màxima
en condicions d’insularitat (com en G. gelaberti).
amplada labio-lingual de la dent és en el marge
Tal com ja feren notar AGUSTÍ et al. (1982),
anterior i disminueix cap el marge posterior. Dent
M. cyclopeus és una espècie de mida gran
amb vuit crestes transversals. En algunes dents
comparada amb altres espècies del mateix
apareix una cresta addicional bastant curta en
gènere, que pot assolir un pes mitjà de 100 g
el vèrtex antero-labial, que de vegades està
(MONCUNILL-SOLÉ et al., en premsa). L’estudi
més desenvolupada cap el marge anterior. Les
preliminar de l’esquelet postcranial indica
crestes més llargues, en sentit labio-lingual,
una mida mitjana un 69 % superior al de M.
corresponen a la segona i tercera cresta anterior.
Les quatre crestes anteriors estan més corbades
(sinuoses) que les quatre crestes posteriors.
Dent amb quatre arrels, dues anteriors i dues de
posteriors (fig. 5, taula 1)
Incisiva inferior
Material. Lot CBQ-4235, format per deu
incisives esquerres i disset de dretes.
Descripció. En relació a l’alçada dorso-ventral
de la dent, l’esmalt ocupa, per la cara labial, una
franja situada al terç inferior, mentre que per la
Figura 5: M2 drets (A: CBQ-2192; B: CBQ-2196; C: CBQ-
cara lingual l’alçada màxima d’aquesta franja
2198) i esquerres (D: CBQ-2188; E: CBQ-2217;
només ocupa (en el marge ventral) una setena
F: CBQ-2216) de M. cyclopeus. La fletxa indica la
presència d’una cresta addicional. Escala: 1 mm.
part de l’alçada total de la dent. Les tres seccions
transversals estudiades mostren un perfil ovalat
Figure: 5 Right M2 (A: CBQ-2192; B: CBQ-2196; C: CBQ-
allargat, amb el marge dorsal més estret que
2198) and left M2 (D: CBQ-2188; E: CBQ-2217;
el ventral. El marge labial mostra un perfil més
F: CBQ-2216) of M. cyclopeus. White arrow indi-
cates the presence of an additional crest. Scale:
convex que el marge lingual (fig. 6, taula 2).
1 mm.
128

Taula 1: Mesures (en mm) dels
Longitud
Amplada
molars i dels premolars de M.
n
Max. - min
Promig
SD
Max. - min
Promig
SD
cyclopeus. n: nombre d’individus;
SD: desviació estàndard.
P4
12
1,23-1,03
1,15
0,05
1,48-1,26
1,37
0,07
p4
19
1,26-0,97
1,14
0,06
1,35-1,09
1,22
0,07
Table 1: Measurements (in mm)
of the molars and premolars of
M1
28
2,92-2,46
2,69
0,14
2,21-1,91
2,10
0,07
M. cyclopeus. n: number of indi-
m1
28
2,80-2,31
2,50
0,12
2,49-1,98
2,12
0,11
viduals; SD: standard deviation.
M2
30
2,46-1,95
2,18
0,11
2,32-1,93
2,15
0,09
m2
28
2,39-1,84
2,12
0,11
2,34-1,90
2,09
0,11
M3
33
1,84-1,35
1,63
0,10
1,98-1,69
1,82
0,07
m3
2
2,08-2,00
2,04
0,05
2,19-2,02
2,10
0,11
avellanarius i l’existència d’algunes diferències
La presència de rapinyaires en el Pliocè
morfològiques interessants (QUINTANA, en
de les Balears (SEGUÍ, 1998) degué actuar
premsa). Com en el cas de la mandíbula, no
com un factor limitant pels canvis al•lomètrics,
és possible esbrinar (per la falta d’estudis
especialment en els mamífers de mida més
al•lomètrics) quines d’aquestes diferències són
petita, pels efectes estressants que exercí la
o no conseqüència de l’evolució insular.
depredació (encara que amb una intensitat
És molt possible que l’augment de mida
menor que en les zones continentals). En el cas
no suposés, per M. cyclopeus, uns canvis
d’Hypnomys no s’han pogut constatar canvis
i uns problemes biomecànics equiparables
al•lomètrics significatius en la longitud funcional
als d’altres mamífers més grans (N. rex i M.
i en el diàmetre sagital dels ossos llargs de les
balearicus). Algunes d’aquestes diferències,
extremitats (QUINTANA & MONCUNILL-SOLÉ,
com l’escurçament de l’ílium (QUINTANA,
en premsa).
en premsa) sí podrien indicar canvis deguts
Malgrat tot el que s’ha dit fins ara, no es
a la insularitat, en ser presents en alguns
possible saber fins a quin punt es poden establir
tàxons típicament insulars (SONDAAR, 1977;
paral•lelismes entre M. cyclopeus i el gènere
ALCOVER et al., 1981; QUINTANA et al., 2011).
Hypnomys. Sense cap dubte, l’estudi de la
Per altra part, un percentatge molt elevat (75%)
histologia òssia de M. cyclopeus i els canvis
d’extrems distals de l’húmer de M. cyclopeus
al•lomètrics en els ossos llargs de les extremitats
estan sense epifisar (QUINTANA, en premsa),
ens ajudaran a comprendre millor, en el futur, el
el que probablement és indicatiu (com en el cas
tipus de locomoció i el cicle de vida del muscardí
d’Hypnomys [GARCÍA-MARTÍNEZ et al., 2011])
gegant de Menorca.
d’un allargament del cicle vital de M. cyclopeus i
un retràs en la seva maduració.
Agraïments
L’autor vol expressar el seu més sincer
agraïment al Dr. Andrew Kitchener (Principal
Curator of Vertebrates, National Museums of
Scotland, Department of Natural Sciences)
pel préstec temporal de dos esquelets de M.
avellanarius, que han resultat ser molt útils a
l’hora de veure i entendre les particularitats
morfològiques de la mandíbula de M. cyclopeus.
Diàmetre dorso-ventral
n Max. - min Promig
SD
Incisives superiors 18 2,22-1,60
1,90
0,1710
Incisives inferiors
15 2,02-1,36
1,77
0,2509
Taula 2: Mesures (en mm) de les incisives de M. cyclopeus.
Figura 6: Incisiva inferior de M. cyclopeus. A-C: Seccions
n: nombre d’individus; SD: desviació estàndard.
transversals; D: vista labial; E: vista lingual.
Table 2: Measurements (in mm) of the incisors of M. cyclo-
Figure 6: Lower incisor of M. cyclopeus. A-C: cross sections,
peus. n: number of individuals; SD: standard devia-
D: labial view, E: lingual wiew.
tion.
129

X. & MARÍN-MORATALLA, N. (eds.): Book of abstracts of the
First International Symposium on Paleohistology (Institut Català
de Paleontología Miquel Crusafont, Sabadell (Barcelona): 78.
MONCUNILL-SOLÉ, B. ; JORDANA, X.; MARÍN-MORATALLA, N.;
MOYÀ-SOLÀ, S. & KÖHLER, M. (en premsa): How large are
the extinct giant insular rodents? New body mass estimations
from teeth and bones. Integrative Zoology. DOI: 10.1111/1749-
4877.12063.
QUINTANA, J. (1998): Aproximación a los yacimientos de vertebrados
del Mio-Pleistoceno de la isla de Menorca. Bolletí de la Societat
d’Història Natural de les Balears, 41: 101-117.
QUINTANA, J. (2005): Estudio morfológico y funcional de Nuralagus
rex (Mammalia, Lagomorpha, leporidae). Tesis Doctoral.
Universidad Autónoma de Barcelona. 360 pp +Anexo III,
Medidas osteológicas: lepóridos actuales y Nuralagus rex. 142
pp
QUINTANA, J. (en premsa): Estudio preliminar del esqueleto
postcraneal de Muscardinus cyclopeus Agustí, Moyà-Solà &
Pons-Moyà, 1982 (Mammalia, Rodentia, Myoxidae). Estudios
Geológicos.
QUINTANA, J. & AGUSTÍ, J. (2007): Los mamíferos insulares
del Mioceno medio y superior de Menorca (islas Baleares,
Mediterráneo occidental). Geobios, 40: 677-687.
QUINTANA, J.; ALCOVER, J. A.; MOYÀ-SOLÀ, S. & SANCHIZ, B.
(2005): Presence of Latonia (Anura, Discoglossidae) in the
insular Pliocene of Menorca (Balearic Islands). In: ALCOVER,
J. A. & BOVER, P. (eds.): Proceedings of the International
Symposium “Insular Vertebrate Evolution: the Palaentological
Approach”. Monografies de la Societat d’Història Natural de les
Balears, 12: 293-296..
QUINTANA, J.; KÖHLER, M. & MOYÀ-SOLÀ, S. (2011): Nuralagus
rex, gen. et sp. nov., an endemic insular giant rabbit from
Figura 7: Incisiva superior de M. cyclopeus. A-C: Seccions
the Neogene of Minorca (Balearic Islands, Spain). Journal of
transversals; D: vista labial; E: vista lingual.
Vertebrate Paleontology, 31 (2): 231-240.
QUINTANA, J. & MONCUNILL-SOLÉ, B. (en premsa): Reconsidering
locomotor habits and life style of the balearic insular giant rodent
Figure 7: Upper incisor of M. cyclopeus. A-C: cross sections,
Hypnomys Bate, 1918 from the allometry of the limb long bones.
D: labial view, E: lingual view.
Comptes Rendus Palevol. DOI: 10.1016/jcrpv.2013.11.003.
De la mateixa manera, agrair, a na Majo Leon
QUINTANA, J. & MONCUNILL-SOLÉ, B. (en premsa): Hypolagus
balearicus Quintana et al., 2010 (Mammalia: Leporidae): new
(Directora del Museu Municipal del Bastió de
data from the Neogene of Eivissa (Balearic Islands: Western
Sa Font, Ciutadella de Menorca), la mediació
Mediterranean). Geodiversitas.
entre el Dr. Kitchener i l’autor, gràcies a la
SEGUÍ, B. (1998): Successió estratigràfica d’aus en els rebliments
càrstics de les Gymnèsies. Tesi doctoral. Universitat de les Illes
qual s’han pogut estudiar els dos esquelets de
Balears. 194 pp.
M. cyclopeus. La realització d’aquest treball
SEGUÍ, B. (1999): A late tertiary woodcock from Menorca, Balearic
Islands, Western mediterranean. The Condor, 101: 909-915.
ha estat possible gràcies a l’ajut del Ministerio
SEGUÍ, B. (2002): A new genus of crane (Aves: Gruiformes) from
de Economía y Competitividad, Gobierno de
the late tertiary of the Balearic Islands, western Mediterranean.
Ibis, 144: 411-422.
España (I+D MINECO CGL2012-34459).
SEGUÍ, B.; QUINTANA, J.; FORNÓS, J. J. & ALCOVER, J. A. (2001):
A new fulmarine petrel (Aves: Procellariiformes) from the upper
Bibliografia
Miocene of the Western Mediterranean. Palaeontology, 44 (5):
933-948.
SEVILLA, P.; QUINTANA, J. & FURIÓ, M. (2013): Bats in islands:
AGUSTÍ, J.; MOYÀ-SOLÀ, S. & PONS-MOYÀ, J. (1982): Une
new data from the Pliocene-Early Pleistocene fossils from
espèce géante de Muscardinus Kaup, 1829 (Gliridae, Rodentia,
Menorca (Spain). XXIX Jornadas de la Sociedad Española de
Mammalia) dans le gisement karstique de Cala es Pou (Miocène
Paleontología: la paleontología del Paleozoico. Simposio del
supérieur de Minorque, Baléares). Geobios, 15: 783-789.
proyecto PICG 596. Centro Paleobotánico, Real Jardin Botánico
ALCOVER, J.A.; MOYÀ-SOLÀ, S. & PONS-MOYÀ, J. (1981): Les
de Córdoba, Universidad Complutense de Madrid y Sociedad
quimeres del passat. Els vertebrats fòssils del Plio-Quaternari
Española de Paleontología: 187-188.
de les Balears i Pitiüses. Monografies Científiques 1. Editorial
SONDAAR, P.Y. (1977): Insularity and its effect on mammal evolution.
Moll, Palma de Mallorca, 260 pp.
In: HECHT, M. K., GOODY, P. C. & HECHT, B. M. (eds.): Major
BAILON, S.; GARCÍA-PORTA, J. & QUINTANA-CARDONA, J.
patterns in vertebrate evolution. Plenum Publishing Corporation:
(2002): Première découverte de Viperidae (Reptilia, Serpentes)
671-707.
dans les îles Baléares (Espagne): des vipères du Néogène
de Minorque. Description d’une nouvelle espèce du Pliocene.

Comptes Rendus Palevol, 1: 227-234.
BAILON, S.; QUINTANA, J. & GARCÍA, J. (2005): Primer registro fósil
de las familias Gekkonidae (Lacertilia) y Colubridae (Serpentes)
en el Plioceno de Punta Nati (Menorca, Islas Baleares). In:
ALCOVER, J. A. & BOVER, P. (eds.): Proceedings of the
International Symposium “Insular Vertebrate Evolution: the
Palaeontological Approach”. Monografies de la Societat
d’Història Natural de les Balears, 12: 27-32.
GARCÍA-MARTÍNEZ, R.; MARÍN-MORATALLA, N.; JORDANA, X.
& KÖHLER M. (2011): First results from bone histology of the
giant fossil dormouse Hypnomys. In: KÖHLER, M.; JORDANA,
130