Dades sobre paleocarst i espeleocronologia de les illes Balears
ENDINS, 35 / Mon. Soc. Hist. Nat. Balears, 17: 213-226
ISSN 0211-2515. Mallorca, 2011
DADES SOBRE PALEOCARST I ESPELEOCRONOLOGIA
DE LES ILLES BALEARS
per Joaquín GINÉS 1, 2, Angel GINÉS 1, 2 i Joan J. FORNÓS 1
Abstract

The litho-stratigraphic record of the Balearic Islands, basically composed by carbonate rocks, include noticeable paleo-
karstic phenomena particularly owing to the complex tectonic structuration experienced by the Western Mediterranean basin
all along its geological history. The most outstanding paleokarst features and associated breccia deposits are observed in
the Jurassic limestones and, especially, in the postorogenic Upper Miocene carbonate rocks, where abundant funnel-shaped
collapse structures (Messinian in age) have tightly conditioned the geomorphological evolution of the eastern coast of Ma-
llorca.

Regarding the karstification occurred in Pliocene and Quaternary times, the islands arise as exceptional scenarios in
order to obtain valuable speleochronological data from quite different sources. The base level variations –controlled in turn
by oscillations of the sea level–, as well as the evolutionary trends of endemic vertebrates that lived in the Balearic Islands,
provide a solid chronological frame to undertake the geomorphologic study of Balearic caves and its sediments. Particularly,
the glacio-eustatic oscillations experienced by the Mediterranean Sea remain accurately recorded by means of horizontal
paleolevels of phreatic speleothems, mostly corresponding to Upper Pleistocene and Holocene sea-stands. The isotopic
investigations (U-Th, 14C) carried out on these carbonate precipitates, as well as on speleothems in general, have supplied
abundant absolute dating which strongly contribute to the chronological assessment of the endokarst evolution undergone
in our islands. All the evidences gathered till now seem to place in the Pliocene, and in some cases even before, the main
speleogenetic phases occurred in the archipelago. During the Middle and Upper Pleistocene, the caves in the Balearic Is-
lands had only experienced minor morpho-sedimentary modifications embracing –in a significant number of cave sites– the
deposition of abundant speleothems together with the emplacement of paleontological deposits that include endemic verte-
brate fauna.
Resum

El registre litostratigràfic de les Balears, integrat bàsicament per roques carbonatades, conté interessants fenòmens
paleocàrstics, propiciats per la complexa estructuració tectònica que ha afectat la Mediterrània occidental al llarg de la seva
història geològica. Les bretxes i morfologies paleocàrstiques més destacables s’observen en les calcàries del Juràssic i,
sobretot, en els materials carbonatats postorogènics del Miocè superior, on nombrosos col·lapses en forma d’embut i d’edat
messiniana arriben a condicionar l’evolució geomorfològica de la costa oriental de Mallorca.

Pel que fa a la carstificació ocorreguda al llarg del Pliocè i Quaternari, les illes constitueixen escenaris idonis per a
l’obtenció de valuoses dades espeleocronològiques interdisciplinàries. Les variacions del nivell de base –controlades per
les oscil·lacions del nivell marí–, així com les tendències evolutives dels vertebrats endèmics que habitaren les nostres illes,
proporcionen un marc cronològic excepcional per tal d’emprendre l’estudi geomorfològic de les coves de les Balears i els
seus sediments. En particular, les oscil·lacions glacioeustàtiques de la Mediterrània han quedat enregistrades de forma
precisa mitjançant la deposició de paleonivells d’espeleotemes freàtics, corresponents sobretot al Pleistocè superior i Ho-
locè. La investigació isotòpica (U-Th, 14C) d’aquests precipitats minerals, i dels espeleotemes en general, ha subministrat
abundants datacions absolutes que han contribuït a la reconstrucció cronològica de l’evolució del nostre endocarst. Les
evidències acumulades fins ara situen les fases principals d’espeleogènesi, amb bastant probabilitat, en el Pliocè, i en al-
guns casos fins i tot abans. Durant el Pleistocè mitjà i superior, les coves de les Balears experimentaren tan sols lleus retocs
morfosedimentaris, que inclouen la deposició d’abundants espeleotemes juntament amb dipòsits paleontològics amb fauna
vertebrada endèmica.
Resumen

El registro litoestratigráfico de las Baleares, integrado básicamente por rocas carbonatadas, contiene interesantes
fenómenos paleokársticos, propiciados por la compleja estructuración tectónica que ha afectado al Mediterráneo occidental
a lo largo de su historia geológica. Las brechas y morfologías paleokársticas más destacables se observan en las calizas
del Jurásico y, sobre todo, en los materiales carbonatados postorogénicos del Mioceno superior, donde numerosos colap-
sos en forma de embudo y de edad Messiniense llegan a condicionar la evolución geomorfológica de la costa oriental de
Mallorca.

En cuanto a la karstificación ocurrida a lo largo del Plioceno y Cuaternario, las islas constituyen escenarios idóneos
de cara a la obtención de valiosos datos espeleocronológicos interdisciplinarios. Las variaciones del nivel de base –contro-
ladas por las oscilaciones del nivel marino–, así como las tendencias evolutivas de los vertebrados endémicos fósiles que
habitaron nuestras islas, proporcionan un marco cronológico excepcional a la hora de emprender el estudio geomorfológico
de las cuevas de las Baleares y de sus sedimentos. En particular, las oscilaciones glacio-eustáticas del Mediterráneo han
quedado registradas de forma precisa mediante la deposición de paleoniveles de espeleotemas freáticos, correspondientes
sobre todo al Pleistoceno superior y Holoceno. La investigación isotópica (U-Th, 14C) de estos precipitados minerales, y de
los espeleotemas en general, ha suministrado abundantes dataciones absolutas que han contribuido a la reconstrucción
cronológica de la evolución de nuestro endokarst. Las evidencias acumuladas hasta ahora sitúan, con bastante probabi-
lidad, las fases principales de espeleogénesis en el Plioceno, y en algunos casos incluso antes. Durante el Pleistoceno
medio y superior, las cuevas de las Baleares experimentaron tan solo ligeros retoques morfo-sedimentarios, que incluyen
la deposición de abundantes espeleotemas junto a numerosos depósitos paleontológicos con fauna vertebrada endémica.
1 Departament de Ciències de la Terra. Universitat de les Illes
2
Grup Espeleològic EST. Palma.
Balears. Palma.
213

Introducció

El present capítol s’ocuparà dels principals aspec-
matèria. En aquest sentit, remetem als possibles inte-
tes de l’estudi del carst de les Balears que es relacio-
ressats a l’exhaustiu treball de FORNÓS et al. (1995)
nen amb el vector temps com són, més concretament,
sobre el paleocarst de Mallorca, del qual es farà ara una
les manifestacions de paleocarst a les nostres illes i
molt breu síntesi, emperò incorporant-hi les informacions
les dades espeleocronològiques sobre l’endocarst de
subministrades per la bibliografia més actual sobre les
l’arxipèlag. Malgrat aquest enfocament balear, cal re-
diferents illes.
conèixer que la majoria d’informacions sobre aquestes

Quant a l’espeleocronologia, el tractament que se
matèries es circumscriuen a l’àmbit de Mallorca i, per
li donarà en aquest capítol serà força més extens i es
tant, les referències a les illes menors seran en general
desenvoluparà en la línia d’anteriors treballs que emfatit-
minses al llarg de tot el treball.
zaven les possibilitats que es deriven de la investigació

Pel que fa als fenòmens paleocàrstics, és a dir a
de les cavitats existents en les illes carstificades (GINÉS
les formes i dipòsits lligats a fases de carstificació pre-
& GINÉS, 1986, 1995). En aquest sentit, les informacio-
tèrites i més o manco llunyanes dins del registre geo-
ns geomorfològiques procedents de les interaccions que
lògic, es farà necessàriament en aquestes planes una
es donen entre el modelat càrstic i la dinàmica litoral, re-
revisió més aviat breu. Aquest fet respon bàsicament a
sulten freqüentment complementades per valuoses da-
dos aspectes ben diferents: per una banda, el caràcter
des cronològiques procedents del registre paleontològic
poc espeleològic de les manifestacions paleocàrstiques,
de fauna vertebrada endèmica plio-quaternària, el qual
consistents sobretot en bretxes i morfologies que apa-
compta amb importants aportacions recents (BOVER
reixen sovint cobertes per formacions geològiques més
et al., 2008, 2010). Però tal vegada és en el camp de
modernes, així com, per altra banda, les relativament
la cronologia isotòpica on han tingut lloc contribucions
escasses aportacions recents i rellevants sobre aquesta
més rellevants durant els darrers anys; esmentarem a
Figura 1: Columna litoestratigràfica sintètica
de Mallorca amb indicació dels epi-
sodis de paleocarstificació (fletxes)
i els principals nivells afectats (co-
lumnes verticals vermelles). Mo-
dificat a partir de FORNÓS et al.
(1995).
Figure 1: Synthetic litho-stratigraphical co-
lumn of Mallorca Island showing
the paleokarstification episodes
(arrows) and the main affected le-
vels (red vertical bars). Modified
from FORNÓS et al. (1995).
214

tall d’exemple les nombroses datacions U-Th efectua-
corresponen a dipòsits litorals i de plataforma interna,
des tant sobre espeleotemes vadosos (HODGE, 2004),
que evolucionen cap a fàcies de plataforma oberta, fi-
com en relació a espeleotemes freàtics associats a pa-
nalitzant amb un nivell de quarsarenites que ha estat
leonivells de la Mediterrània corresponents al Pleistocè
tradicionalment atribuït al Toarcià. Per altra banda, la
superior i Holocè (TUCCIMEI et al., 2006, 2010; DORA-
LE et al., 2010). Malgrat que, d’altra banda, les dades
paleoclimàtiques obtingudes fins ara són disperses i poc
abundants, en línies generals la reconstrucció crono-
lògica de la carstificació ocorreguda durant el Pliocè i
el Quaternari compta amb un seguit d’informacions sòli-
des, que permeten situar en el temps les principals fases
d’espeleogènesi de l’endocarst balear. Totes aquestes
qüestions relacionades amb la cronologia de la formació
de les coves illenques, així com amb l’emplaçament de
sediments de diversos tipus, seran tractades en detall
en les planes següents.
Les manifestacions
de paleocarst


Aquest concepte, entès com a manifestació morfo-
sedimentària dels processos de carstificació ocorreguts
durant períodes geològics pretèrits, està caracteritzat
per dos aspectes clau: les formes observables corres-
ponen a unes condicions morfogenètiques diferents
de les actuals i, a més a més, aqueixes morfologies es
troben generalment recobertes per materials geològics
més moderns que les roques carbonatades on està em-
plaçat el paleocarst (BOSÁK, 1989). En el cas de les
Balears, la forta estructuració tectònica que ha afectat
l’arxipèlag al llarg de la seva història geològica ha oca-
sionat diversos períodes d’emersió dels materials calca-
ris, que han donat lloc a successives fases de carstifi-
cació (FORNÓS et al., 1995) i, fins i tot, de fossilització
de les formes generades. Les morfologies observables,
així com els seus rebliments, mostren un ampli ventall
de fenòmens disposats al llarg de tota la seqüència se-
dimentària (Figura 1), en la qual les roques calcàries hi
són àmpliament representades.

Malgrat que els estudis sobre el paleocarst balear
no són massa nombrosos, existeixen dos casos que han
estat estudiats amb bastant detall a l’illa de Mallorca. El
primer d’ells es troba representat per les manifestacions
paleocàrstiques existents a les calcàries del Juràssic
de la Serra de Tramuntana (FORNÓS et al., 1986/87),
Figura 2: Els fenòmens de paleocarst al Miocè superior del llevant de
mentre que el segon correspon al paleocarst desenvolu-
Mallorca. A: col·lapse paleocàrstic que implica una acusada
pat als dipòsits escullosos del Miocè superior de la costa
deformació dels materials del Complex Terminal, a prop de la
oriental de l’illa (FORNÓS, 1999; ROBLEDO & POMAR,
Punta des Savinar (Santanyí). B: un altre col·lapse, situat als
voltants del Niu de s’Àguila (Santanyí), on s’observen les bret-
2000; ROBLEDO, 2005). Per a gaudir d’una visió més
xes de la xemeneia central fortament cimentades, que donen
detallada d’aquestes matèries és recomanable la con-
lloc a una prominència de la línia de costa. C: esquema inter-
sulta del treball ja citat de FORNÓS et al. (1995).
pretatiu del col·lapse que apareix a la foto B. (Fotos: Joaquín
Ginés).
Figure 2: Paleokarst phenomena in the Upper Miocene rocks of eastern
EL PALEOCARST DELS DIPÒSITS JURÀSSICS
Mallorca. A: paleokarstic collapse producing a noteworthy de-
formation of the Terminal Complex materials, close to Punta
des Savinar (Santanyí). B: another collapse, located near Niu

Quant al Juràssic de Mallorca, amb una potència
de s’Àguila (Santanyí), where the well-cemented breccia de-
global de més de 500 m, presenta dues seqüències ben
posits corresponding to the central chimney are clearly visible,
forming a notable prominence in the coastline. C: interpreta-
diferenciades (FORNÓS & GELABERT, 1995). La infe-
tive scheme of the collapse shown in photo B. (Photos: Joa-
rior està formada per dolomies, calcàries i bretxes que
quín Ginés).
215

Figura 3: Esquema conceptual del funcionament del geosistema càrs-
Figure 3: Conceptual scheme on the most significant interactions that
tic-litoral i de les seves possibilitats espeleocronològiques,
affect the littoral karst geosystem and its speleochronological
relacionades moltes d’elles amb les oscil·lacions glacio-
potentialities, many of them related to the glacioeustatic osci-
eustàtiques.
llations.
seqüència superior correspon a una sedimentació pelà-

En el cas de Mallorca, el Miocè superior està for-
gica que inclou margues i margocalcàries amb nivells de
mat per fàcies de plataforma carbonatada (FORNÓS &
sílex; aquests dipòsits de la seqüència superior s’inicien
GELABERT, 2004), on és possible distingir dues uni-
al Dogger i continuen amb fàcies cada vegada més pe-
tats deposicionals clarament diferenciades: el Complex
làgiques fins al Cretaci superior. En aquests moments
d’Esculls, integrat per calcarenites bioclàstiques i esculls
té lloc l’emersió de l’àrea balear, i fins l’Eocè mitjà no es
de corall, i el Complex Terminal que inclou dipòsits li-
torna a trobar cap tipus de registre.
torals soms amb una gran varietat de fàcies (mangles,

El paleocarst desenvolupat en els materials meso-
planes arenoses, estromatòlits, calcàries oolítiques...).
zoics –bàsicament en les calcàries del Lias– inclou fis-
El sostre de la unitat escullosa presenta una clara super-
sures i cavitats irregulars o seudocilíndriques d’ordre
fície erosiva que es mostra parcialment carstificada.
decamètric a mètric, reblides per bretxes heteromètri-

En els penya-segats costaners dels municipis de
ques que abracen tota la seqüència del Juràssic (sobre-
Santanyí i Felanitx són molt freqüents les morfologies re-
tot els dipòsits del Lias superior i del Dogger) i inclouen
lacionades amb fenòmens de subsidència ocasionats per
abundants grans de quars procedents dels nivells del
processos de dissolució càrstica (FORNÓS et al., 1995;
Toarcià (FORNÓS et al., 1986/87). El procés de forma-
FORNÓS, 1999; ROBLEDO & POMAR, 2000). En gene-
ció d’aquestes morfologies, així com de les masses de
ral es tracta de deformacions en forma d’enfonsament,
bretxes associades, s’ha produït amb posterioritat a la
que ressegueixen el contacte entre el Complex d’Esculls
deposició de la seqüència pelàgica mesozoica, ja que
i el Complex Terminal i afecten freqüentment a tot el pa-
abunden els clastos de materials margosos pelàgics on
quet de la unitat superior (Figura 2a); la unitat inferior es-
hi destaquen les traces de Cancellophycus reomplint
cullosa, on es desenvolupen els buits que donen lloc als
els esmentats buits de dissolució. Sembla plausible as-
enfonsaments, tan sols resulta afectada ocasionalment
sociar la formació d’aquest paleocarst amb el període
en els seus nivells més elevats. Des del punt de vista
d’emersió paleocena, donat que a totes les Balears no
morfològic, aquestes estructures paleocàrstiques pre-
s’han trobat materials pertanyents a aquesta edat.
senten diverses parts ben individualitzades: a la base,
i sempre localitzada al Complex d’Esculls, es localitza
una cavitat irregular de dimensions variables, la qual
EL PALEOCARST AL MIOCÈ SUPERIOR
mitjançant un conducte en forma de xemeneia connecta
l’esmentada cavitat basal amb una depressió sinusoïdal

Els materials calcaris del Miocè superior afloren ex-
superior molt marcada (Figures 2a i 2b). El diàmetre de
tensament en el sud i llevant de l’illa de Mallorca, on
les deformacions resultants és de mida decamètrica en
constitueixen un seguit de plataformes tabulars que vo-
general, assolint en alguns casos fins i tot el centenar de
regen els relleus de les Serres de Llevant. Aquests aflo-
metres; els pendents de les parets de les depressions
raments formen, a la línia de costa, penya-segats de fins
solen oscil·lar entre els 20° i els 45°.
a 30 m d’alçada que permeten observar espectaculars

La formació de cavitats, per dissolució, i els ulteriors
estructures paleocàrstiques (Figura 2), sobretot al llarg
mecanismes de col·lapse que afectaren els materials
de la costa oriental de l’illa.
suprajacents donen lloc a importants processos de for-
216

mació de bretxes (FORNÓS, 1999; ROBLEDO, 2005).
menors (BOVER et al., 2008). Esmentarem, en el cas de
Els materials involucrats en els col·lapses inclouen tot
Menorca, les bretxes que reomplen algunes cavitats a
el Complex Terminal, afectant fins i tot als seus nivells
les calcàries juràssiques de Punta Nati (al nord de Ciu-
més alts constituïts per les calcàries oolítiques. Les bret-
tadella), les quals han proporcionat una interessant as-
xes resultants són oligomíctiques i presenten clastos
sociació faunística que inclou un conill de gran talla i una
molt angulosos, amb unes mides que van des de centí-
tortuga gegant; pel que fa a Eivissa, cal assenyalar per
metres fins a més d’un metre; la matriu és en ocasions
exemple els rebliments d’antigues cavitats a la zona de
calcarenítica i calcisiltítica, encara que amb freqüència
Ses Fontanelles (Sant Antoni de Portmany), també amb
les bretxes mostren una important litificació amb ciment
una fauna característica que inclou entre d’altres dos
calcític. Precisament, el grau de cimentació de les bret-
bòvids, dos rosegadors, un lepòrid, i alguns rèptils. En
xes que omplen la xemeneia central d’aquestes estruc-
l’illa de Mallorca, destaca la recent descripció de Myotra-
tures paleocàrstiques té una repercussió molt evident en
gus palomboi, forma arcaica d’aquest gènere de bòvid,
la morfologia de la línia de costa (GINÉS, 2000; BALA-
recol·lectada en les bretxes pliocenes del Caló d’en Ra-
GUER & FORNÓS, 2004). En aquest sentit, per exem-
felino, al municipi de Manacor (BOVER et al., 2010).
ple, resulta habitual que els cossos columnars de bret-
xes molt cimentades formin prominències més o manco
notòries del traçat litoral; en canvi, a ambdós costats de
la xemeneia central la dinàmica marina erosiona amb
Les illes calcàries
facilitat els paquets més margosos del Complex Termi-
nal, que es troben fortament deformats i fracturats en els
i l’espeleocronologia
flancs dels col·lapses (Figures 2b i 2c).

El desenvolupament de les estructures de col·lapse
descrites sembla estar originat per l’elevada porositat

Els territoris insulars integrats de forma majoritària
resultant de la dissolució preferencial de les masses
per roques calcàries constitueixen àmbits molt adients
aragonítiques de coralls, fet que hauria provocat el flux
de cara a la realització d’investigacions espeleocrono-
subsident de materials més o manco plàstics cap a
lògiques (GINÉS & GINÉS, 1986, 1995; GINÉS et al.,
aquests buits. Aquest procés afectaria sobretot als ni-
2007). Les interaccions entre el modelat càrstic i la dinà-
vells superiors –el Complex Terminal– originant la de-
mica litoral (Figura 3) introdueixen una interessant com-
formació, trencament i bretxificació d’aquests materials.
ponent cronològica, relacionada amb les oscil·lacions
L’edat del paleocarst és difícil de concretar: el seu inici
glacioeustàtiques, que juntament amb d’altres circums-
podria situar-se immediatament després de la deposició
tàncies de caire geomorfològic i/o paleontològic contri-
del Complex d’Esculls, continuant durant la sedimenta-
bueixen a situar en el temps l’evolució de l’endocarst.
ció i litificació parcial del Complex Terminal, correspo-
En aquest sentit, les condicions d’insularitat promouen
nent al Messinià. Així mateix, el procés de carstificació
l’evolució diferenciada de la fauna que habita a les illes,
pot haver continuat al menys durant el Pliocè.
de tal manera que les tendències evolutives de certes

Finalment cal referir-se a determinats dipòsits de
espècies endèmiques de vertebrats terrestres fòssils
bretxes de gran interès paleontològic, que es poden si-
queden enregistrades en l’acumulació sedimentària de
tuar cronològicament al final del Miocè o inici del Pliocè, i
nombroses coves illenques (ALCOVER et al., 1981). A
que es troben representats tant a Mallorca com a les illes
més a més, cal fer referència als diversos processos de
Figura 4: La Cova Marina des Pont
(Manacor) és una cavitat
càrstica pràcticament des-
mantellada per l’erosió ma-
rina. L’alçada d’aquest arc
natural és aproximadament
de 18 m. (Foto: Bogdan
Onac).
Figure 4: The Cova Marina des Pont
(Manacor) is a karst cave
almost totally dismantled
by the sea erosion. The
height of this natural arch is
around 18 m. (Photo: Bog-
dan Onac).
217

Figura 5: Representació esquemàtica de
les morfologies i rebliments d’una
cavitat costanera de les Serres
de Llevant de Mallorca, relacio-
nats amb les oscil·lacions pleis-
tocèniques del nivell marí. Els
espeleotemes freàtics podrien
correspondre al penúltim inter-
glacial (estadi isotòpic 7), men-
tre que la captura de la cova per
l’erosió marina correspon proba-
blement a l’últim interglacial (es-
tadi isotòpic 5). Segons GINÉS
et al. (2007).
Figure 5: Schematic representation of
a coastal cave from Serres de
Llevant area, in Mallorca Island,
showing its morphologies and
infillings related to the Pleisto-
cene sea level oscillations. The
phreatic speleothems paleolevel
may correspond to the penulti-
mate interglacial (MIS 7), whe-
reas the marine capture of the
cave probably occurred during
the last interglacial (MIS 5). Ac-
cording to GINÉS et al. (2007).
deposició d’espeleotemes que, alternant-se amb d’altres
faunístic i/o altimetria significatives (CUERDA, 1975; GI-
mecanismes morfogenètics, confereixen una major po-
NÉS, 2000). A més a més, les oscil·lacions eustàtiques
tencialitat geocronològica a la investigació de les cavi-
no es limiten a afectar el carst com a un simple objec-
tats balears (GINÉS et al., 1999).
te passiu de la dinàmica costanera (Figura 3); ans al

Centrant-nos en aquest apartat en els aspectes
contrari, les vicissituds experimentades pel nivell marí
geomorfològics i sedimentaris, les possibilitats que es
adquireixen un protagonisme actiu, condicionant les zo-
deriven de l’estudi de les zones càrstiques litorals són
nes preferencials d’espeleogènesi gràcies a l’activitat
complexes i prometedores (Figura 3). Per exemple, gra-
geoquímica associada a la zona de mescla entre aigües
ves i arenes d’origen marí, emplaçades per la mar o pel
dolces i marines (BACK et al., 1984).
vent, es poden introduir dins les coves costaneres i in-

Conjugant tots els aspectes enumerats més a dalt,
corporar-se al seu registre sedimentari (GINÉS, 2000).
han estat nombroses les aproximacions espeleocrono-
Els exemples disponibles de cavernes que allotgen fos-
lògiques centrades en la geomorfologia càrstico-litoral
silitzacions al·lòctones d’origen dunar, inclouen acumu-
d’algunes de les illes menors, com Cabrera o Formen-
lacions còniques de materials arenosos dipositades per
tera (MONTORIOL-POUS, 1961; MONTORIOL-POUS
gravetat en l’interior de cavitats càrstiques. Esmentarem
& TERMES, 1965). També són abundants les publica-
en el cas de l’illa de Mallorca els dipòsits possiblement
cions que s’ocupen de la història morfo-sedimentària de
würmians presents a la Cova de sa Bassa Blanca, a Al-
les coves del litoral oriental de Mallorca (GINÉS et al.,
cúdia (GINÉS & GINÉS, 1974), així com les arenes du-
1975; GINÉS, 2000; GRÀCIA et al., 2001), on s’aporten
nars del Riss existents a l’entrada del Secret des Moix,
dades sobre la seva evolució al llarg del Pleistocè mitjà
a Manacor (GINÉS et al., 1975). A l’illa de la Dragonera,
i superior (Figura 5). Per altra banda, i allunyant-nos ara
cal referir-se a la duna Riss dipositada a l’interior de la
dels ambients litorals illencs, determinades cavitats ma-
Cova de sa Font (EGOZCUE, 1971), mentre que a Ca-
llorquines posen en evidència la seva formació d’acord a
brera és obligat esmentar els sediments arenosos de la
uns condicionants geomorfològics radicalment diferents
Cova des Frare, atribuïts al Pleistocè inferior (MATEU
dels actuals; alguns fenòmens endocàrstics com l’Avenc
et al., 1979). A l’illa de Menorca, la Cova de sa Duna
de Fra Rafel, a Escorca (TRIAS et al., 1990), o la Cova
(Alaior) conté dipòsits d’arenes eòliques corresponents
de Canet, a Esporles (PONS-MOYÀ et al., 1979), amb-
al Pleistocè superior (QUINTANA & ARNAU, 2004).
dós a la Serra de Tramuntana, deixen ben establerta

És freqüent, així mateix, observar morfologies
la cronologia pel cap baix pliocènica d’algunes de les
d’erosió marina en les entrades de les cavitats litorals,
cavitats balears.
essent possible constatar també que un gran nombre
de coves situades a la línia de costa són el resultat
de la captura de fenòmens càrstics (Figura 4) per part
dels mecanismes d’erosió específics de la franja lito-
El registre paleontològic
ral (MONTORIOL-POUS, 1972; GRÀCIA et al., 2010).
Dins d’aquest context, és necessari al·ludir ara a les
oscil·lacions del nivell marí durant el Quaternari, les

L’abundància de cavitats comunicades amb
quals porten implícites valuoses informacions cronolò-
l’exterior –o que ho han estat en el passat– mitjançant
giques que faciliten la datació de paleoformes d’erosió
obertures més o manco àmplies, que en ocasions ac-
litoral o de sediments d’origen marí dotats d’un contingut
tuen com a trampes que afavoreixen l’acumulació de
218

restes de vertebrats, fan que bona part del registre pa-
Fum (GINÉS & FIOL, 1981), a Sant Llorenç des Cardes-
leontològic del Plio-Pleistocè balear procedeixi de coves
sar, on es presenta una espectacular bretxa que inclou
i avencs d’origen càrstic (MOYÀ-SOLÀ & PONS-MOYÀ,
Myotragus antiquus intercalada entre potents colades
1979; BOVER & ALCOVER, 2005). Cal afegir, en el cas
estalagmítiques i sediments de caràcter litoral (Figura 8);
dels ambients insulars, la possibilitat que els vertebrats
la cronologia de les restes paleontològiques correspon-
presentin formes endèmiques que accentuen encara
dria al límit Plio-Quaternari. Un altre exemple remarcable
més l’interès de l’estudi de les restes paleontològiques
és la Cova de Canet, a Esporles, que ha subministrat
(Figura 6); en aquest sentit, les tendències evolutives de
també materials de M. antiquus, datats en 2,6 Ma mit-
la fauna vertebrada fòssil de les nostres illes presenten
jançant paleomagnetisme (PONS-MOYÀ et al., 1979).
un valor geocronològic evident, que s’ha de tenir neces-
Les recents troballes de formes arcaiques de Myotragus,
sàriament en compte (ALCOVER et al., 1981; BOVER
encara en estudi, a la Cova des Pas de Vallgornera (Lluc-
et al., 2008). Per exemple, a les illes de Mallorca i Me-
major) vindrien a confirmar la cronologia pliocènica de
norca les línies evolutives de gèneres com Myotragus,
les principals fases d’espeleogènesi que han configurat
Hypnomys i Nesiotites constitueixen informacions cro-
l’endocarst de Mallorca (GINÉS et al., 2009).
noestratigràfiques de primer ordre; més concretament,

Situats ja en el Pleistocè mitjà i superior, algunes
l’evolució del gènere Myotragus compta al manco amb
coves costaneres com la Cova de na Barxa (Capdepe-
sis espècies d’aquest bòvid que abracen des del Pliocè
ra) exhibeixen complexes històries morfogenètiques,
inferior fins a l’Holocè (MOYÀ-SOLÀ et al., 2007; BO-
on és possible constatar l’alternança de bretxes conti-
VER et al., 2010), amb una successió ben diferenciada
nentals que contenen Myotragus balearicus amb pro-
en les Gimnèsies (Figura 7).
cessos d’erosió litoral i de deposició d’espeleotemes

Des del moment que la gran majoria de jaciments
(ANDREWS et al., 1989). Finalment, cal referir-se als
paleontològics plio-pleistocènics de les Balears corres-
nombrosos jaciments holocènics amb fauna vertebra-
ponen a cavitats càrstiques, sovintegen les estratigrafies
da endèmica, els quals permeten resseguir l’extinció
complexes on s’alternen les bretxes ossíferes amb di-
d’aquestes associacions faunístiques, relacionada amb
pòsits específicament càrstics –com són els espeleote-
l’arribada de l’home a les nostres illes devers el segon
mes– i sediments detrítics de diversa procedència. Un
mil·lenni abans de Crist (ALCOVER et al., 2001; BOVER
jaciment destacable, en aquest sentit, és la Cova des
& ALCOVER, 2003).
Figura 6: Ossos i crani d’una de les formes arcaiques del gènere Myo-
Figure 6: Bones and skull corresponding to an archaic form of the genus
tragus, localitzats a les galeries més internes de la Cova des
Myotragus, found in the inner passages of Cova des Pas de
Pas de Vallgornera (Llucmajor). La seva cronologia se situa al
Vallgornera (Llucmajor). Their chronology is probably Lower
manco en el Pleistocè inferior i fins i tot abans. (Foto: Miquel
Pleistocene or even so old as uppermost Pliocene. (Photo:
Àngel Perelló).
Miquel Àngel Perelló).
219

La investigació isotòpica
LES DATACIONS D’ESPELEOTEMES VADOSOS
dels espeleotemes

La possibilitat d’obtenir datacions absolutes a partir
de mostres d’espeleotemes, mitjançant mètodes com

Els espeleotemes constitueixen dipòsits excepcio-
les sèries de l’urani, deixa obert un camp suggestiu per
nals, tant per l’especificitat del seu ambient deposicional
a la consecució de dades espeleocronològiques preci-
com per la seva potencialitat de cara a les investiga-
ses sobre les coves càrstiques de les Balears i la seva
cions de geologia isotòpica. Aquestes es concreten, so-
evolució (GINÉS et al., 1999).
bretot, en les grans possibilitats de datació radiomètrica

Les investigacions efectuades fins ara, utilitzant el
que ofereixen els espeleotemes, així com en l’obtenció
mètode U-Th, s’han centrat en la datació de colades as-
de dades paleoclimàtiques relacionades amb anàlisis
sociades a jaciments paleontològics del Pleistocè mitjà i
d’isòtops estables.
superior (ANDREWS et al., 1989), així com en la datació

En el nostre àmbit geogràfic es disposa de relati-
de dipòsits estalagmítics de diverses coves costaneres,
vament abundants datacions absolutes d’espeleotemes,
sobretot del llevant de Mallorca (HODGE, 2004; HODGE
tant de caràcter vadós (estalagmites, colades...) com de
et al., 2008). També han estat datades algunes estalac-
gènesi freàtica lligada a antics nivells de la Mediterrània.
tites i/o columnes que serveixen de suport a posteriors
Les informacions isotòpiques de caire paleoclimàtic són
cristal·litzacions d’origen freàtic (HENNIG et al., 1981;
fins el moment més aviat escasses, tal i com es veurà tot
GINÉS et al., 1999; VESICA et al., 2000; TUCCIMEI et
seguit. En tots els casos, les informacions disponibles
al., 2010, 2011). En total han estat publicades més de 50
se centren de manera exclusiva a l’endocarst de l’illa de
datacions d’espeleotemes aeris que abracen des dels
Mallorca.
moments postglacials més recents fins als 486 ka BP,
Figura 7: Línies evolutives del gènere
Myotragus a les illes de Mallorca
i Menorca, amb indicació de la
seva cronologia. Basat en BO-
VER et al. (2010) i MOYÀ-SOLÀ
et al. (2007).
Figure 7: Evolutionary lines of the Myo-
tragus genus, endemic bovidae
from the islands of Mallorca and
Menorca, with indication of their
chronology. Based on BOVER et
al. (2010) and MOYÀ-SOLÀ et
al. (2007).
220

Figura 8: Seqüència estratigràfica observable a una cavitat del llevant
Figure 8: Stratigraphic sequence from a cave in eastern Mallorca (mo-
de Mallorca (modificat a partir de GINÉS & FIOL, 1981).
dified from GINÉS & FIOL, 1981). 1: basal flowstone. 2: bone
1: colada basal. 2: bretxa ossífera amb restes de Myotragus
breccia including remains of the bovidae Myotragus antiquus,
antiquus (límit Plio-Quaternari). 3 i 6: calcarenites d’origen
whose age correspond presumably to the Plio-Quaternary
marí. 4, 5 i 7: altres generacions de colades. 8: llims amb gas-
transition. 3 & 6: eolian calcarenites. 4, 5 & 7: successive flow-
teròpodes terrestres.
stone generations. 8: silty deposits with terrestrial gastropods.
ja en els límits del mètode de datació (Figura 9). La ma-
jor part de les dades obtingudes es concentren entre el
moment actual i els 165 ka BP, amb moltes menys data-
cions distribuïdes entre els 195 i els 486 ka BP. Encara
que les dades disponibles són sens dubte escasses, i
amb poc valor estadístic, queda prou documentada la
precipitació d’espeleotemes en condicions vadoses du-
rant els períodes més freds del Pleistocè superior i mitjà,
corresponents als estadis isotòpics 2, 4 i 6 (l’última i pe-
núltima glaciacions).

L’estudi geocronològic dels espeleotemes de les
coves litorals presenta interessants particularitats, que
es deriven de les relacions altimètriques d’aquests di-
pòsits respecte de l’actual o passats nivells marins. Per
Figura 9: Distribució de freqüències de les datacions U-Th efectuades
exemple, HODGE et al. (2008) documenten un hiatus
sobre espeleotemes aeris (estalagmites, colades, etc) de Ma-
en el creixement d’una estalagmita de la Cova de Cala
llorca, agrupades en intervals d’edat de 5 ka. La barra verme-
lla correspon a datacions fora dels límits del mètode U-Th, o
Falcó, a Manacor, provocat per la transgressió marina
amb relacions isotòpiques inconsistents. Veure explicacions
corresponent al subestadi isotòpic 5a. Per altra ban-
addicionals en el text.
da, la presència d’abundants estalagmites i altres tipus
Figure 9: Frequency distribution of available U-Th datings performed on
d’espeleotemes aeris que es troben submergits a dife-
aerial speleothems (stalagmites, flowstone, etc) from Mallorca,
rents fondàries en els llacs salabrosos de les coves li-
grouped in age intervals of 5 ka. The red bar corresponds to da-
torals illenques, representen evidències de regressions
tings out of the limits of the U-Th method, or showing non con-
sistent isotopic ratios. See additional explanations in the text.
marines corresponents als esdeveniments freds pleisto-
cènics; les investigacions dirigides cap a aquest vessant
del coneixement de la història del nivell marí, compta
de moment amb molt poques datacions, sempre efec-
NÉS et al., 1975), els quals delimiten paleonivel s asso-
tuades sobre espeleotemes recol·lectats al voltant del
lits per la superfície de les aigües freàtiques, dins ca-
nivell actual de la Mediterrània (HENNIG et al., 1981;
vitats properes a la línia litoral, en relació amb les fluc-
TUCCIMEI et al., 2010).
tuacions glacioeustàtiques marines. L’interès primordial
d’aquests dipòsits rau en el següent fet: les estabilitza-
cions del nivel de la Mediterrània –tant transgressives
L’ESTUDI DELS ESPELEOTEMES FREÀTICS
(interglacials) com regressives (episodis freds)– han
quedat enregistrades a l’interior de nombroses caver-

Al darrer quart del passat segle es va encetar
nes mitjançant alineacions horitzontals d’espeleotemes
l’estudi dels espeleotemes freàtics de les coves de la
freàtics (Figures 10 i 11a), que es localitzen respecti-
costa oriental de Mal orca (GINÉS & GINÉS, 1974; GI-
vament per damunt i per daval del nivel marí actual
221

(GINÉS et al., 1981b; GINÉS, 2000; TUCCIMEI et al.,
cristal·litzacions amb antigues línies de costa pleisto-
2006). Les cristal·litzacions freàtiques presenten una
cèniques, reconegudes a l’exterior mitjançant l’estudi
gran variabilitat morfològica i textural, mentre que la mi-
estratigràfic i paleontològic de les platges fòssils de la
neralogia es presenta calcítica i/o aragonítica (POMAR
nostra illa, ben conegudes gràcies a les investigacions
et al., 1976, 1987; GINÉS, 2000; GINÉS et al., 2005),
de quaternaristes de renom com CUERDA (1975); en
circumstància que pot tenir un clar significat geoquímic
aquesta línia d’hipotèsi, els paleonivells més elevats
i paleoambiental.
d’espeleotemes freàtics correspondrien probablement a

En el cas de Mallorca s’han constatat nombrosos
episodis interglacials atribuïbles al Pleistocè mitjà. Però,
paleonivells de cristal·litzacions freàtiques, situades en-
a part de les esmentades correlacions altimètriques, les
tre les cotes +46 m i –23 m respecte al present nivell de
possibilitats que ofereixen els espeleotemes freàtics de
la Mediterrània (GINÉS, 2000). En alguns treballs (GI-
cara a la seva datació radiomètrica els converteixen en
NÉS & GINÉS, 1974; GINÉS et al., 1981a) s’ha apuntat
un valuós registre per a un millor coneixement de la his-
la possibilitat de correlacionar altimètricament aquestes
tòria quaternària del nivell marí.
Figura 10: Espectacular sobrecreixement de cristal·litzacions freàtiques
Figura 11: Els espeleotemes freàtics i les seves possibilitats geocrono-
desenvolupat sobre una columna a la Cova des Pas de Vall-
lògiques. A: esquema interpretatiu de la distribució espacial
gornera (Llucmajor). El màxim gruix observable al bell mig
de les alineacions de cristal·litzacions freàtiques. B: corba
d’aquest espeleotema freàtic correspon al nivell marí mitjà
eustàtica del darrer interglacial construïda a partir de data-
durant el darrer interglacial (subestadi isotòpic 5e). (Foto: An-
cions U-Th d’espeleotemes freàtics de coves mallorquines
toni Merino).
(basat en TUCCIMEI et al., 2006).
Figure 10: Conspicuous overgrowth of phreatic crystallizations develo-
Figure 11: The phreatic speleothems and its geochronological implica-
ped on a column in Cova des Pas de Vallgornera (Llucmajor).
tions. A: conceptual scheme about the spatial distribution of
The maximum thickness in the middle of this phreatic spe-
phreatic crystallizations alignments. B: eustatic curve of the
leothem corresponds to the mean sea level during the Last
Last Interglacial deduced from U-Th datings of phreatic spe-
Interglacial (MIS 5e). (Photo: Antoni Merino).
leothems collected in Mallorcan caves (based on TUCCIMEI
et al., 2006).
222

Figura 12: Síntesi cronològica idealitzada
de l’evolució morfo-sedimentària
de l’endocarst litoral de Mallorca.
A: reconstrucció temporal dels
principals processos morfogenè-
tics implicats i dels rebliments as-
sociats. B: aparença morfològica
general de les coves en els dife-
rents moments de la seva evolució.
1: excavació inicial de buits freàtics;
2: els processos d’esfondrament
de les voltes alternen amb fases
de deposició d’espeleotemes va-
dosos; 3: s’acumulen restes fòs-
sils de vertebrats endèmics a les
zones d’entrada d’algunes coves;
4: diversos episodis de generació
d’espeleotemes freàtics es cor-
responen amb paleonivells de
la Mediterrània; 5: mecanismes
recents d’erosió i sedimentació
marina afecten les cavitats cos-
taneres.
Figure 12: Idealized chronological synthesis
concerning the morphological
and sedimentary evolution of the
littoral endokarst from Mallorca
Island. A: temporal reconstruc-
tion of the main morphogenetic
processes and the associated
cave infillings. B: general mor-
phological appearance of the ca-
ves in different moments of their
evolution. 1: excavation of an ini-
tial network of phreatic voids; 2:
breakdown processes alternate
with different phases of vadose
speleothems deposition; 3: pa-
leontological remains of endemic
vertebrates accumulate at the
entrance parts of many caves;
4: several deposition episodes
of phreatic speleothems occur
corresponding with high Medite-
rranean sea paleolevels; 5: recent
erosional and sedimentary me-
chanisms, marine in origin, affect
the caves that are closest to the
coastline.

Rere els estudis primerencs sobre aquesta matèria,
davallada sobtada del nivell de la mar (TUCCIMEI et al.,
fonamentalment de caire geomorfològic i cristal·logràfic
2006; DORALE et al., 2010). Les taxes d’ascens i des-
(GINÉS & GINÉS, 1974; POMAR et al., 1976, 1979; GI-
cens del nivell marí deduïdes de l’altimetria de les mos-
NÉS et al., 1981a, 1981b), s’han portat a terme fins al
tres datades són bastant elevades, fins i tot superiors als
present quatre successius programes de datació abso-
4 m/ka.
luta d’aquests dipòsits, mitjançant el mètode U-Th. Les

Convé esmentar, així mateix, les datacions
primeres campanyes de datació es feren utilitzant tècni-
d’espeleotemes de la Cova de sa Bassa Blanca (Alcú-
ques d’espectrometria alfa (HENNIG et al., 1981; GINÉS
dia) efectuades per GRÜN (1985, 1986) utilitzant les
& GINÉS, 1993; TUCCIMEI et al., 1998, 2000; GINÉS,
tècniques d’ESR (Electron Spin Resonance); aquest au-
2000), mentre que en les darreres s’han emprat tècni-
tor proposa que la complexa seqüència analitzada, ma-
ques d’espectrometria de masses (TIMS i MC-ICPMS)
joritàriament d’origen freàtic, abraça un lapse de temps
que permeten obtenir dades molt més acurades i preci-
que va des de 700 a 200 ka BP. Altres intents de datació
ses (TUCCIMEI et al., 2006, 2010; DORALE et al., 2010).
ESR d’espeleotemes freàtics, procedents de diferents
En total s’han publicat al llarg dels darrers trenta anys
localitats mallorquines, han proporcionat resultats poc
prop d’un centenar de datacions, que han fet possible
consistents (GINÉS, 2000).
la reconstrucció d’una corba eustàtica bastant detallada

Finalment ens referirem a les cristal·litzacions freàti-
pel que fa al rang d’edat de 60 a 150 ka BP. Aquesta
ques subactuals, que s’observen al voltant de la present
corba (Figura 11b) deixa ben evident l’existència –dins
franja de fluctuació dels llacs salabrosos de les coves
del darrer interglacial– d’un mínim de dos episodis amb
litorals de Mallorca. Aquests dipòsits han estat datats
un nivell de la Mediterrània superior a l’actual, concreta-
mitjançant U-Th i 14C, amb la intenció de confirmar la
ment els subestadis isotòpics 5a i 5e, encara que aquest
seva cronologia postglacial i obtenir dades cronològi-
darrer subestadi sembla haver estat interromput per una
ques sobre el nivell de la Mediterrània durant l’Holocè.
223

Les datacions obtingudes posen en evidència un nivell
leoclimàtic de la mineralogia d’aquests dipòsits (GINÉS,
marí similar a l’actual des dels 2.800 anys BP fins a
2000; VESICA et al., 2000). També s’aporten dades
l’actualitat (TUCCIMEI et al., 2010, 2011), precedit per
d’isòtops estables en un recent treball geocronològic
una estabilització de signe negatiu (aprox. –1 m) docu-
sobre els espeleotemes freàtics subactuals del sud i lle-
mentada per les restes arqueològiques existents a la
vant de Mallorca (TUCCIMEI et al., 2011).
Cova Genovesa, al municipi de Manacor.

Per tal de finalitzar, ens referirem a l’estudi que

CSOMA et al. (2006) varen efectuar a partir d’un sondeig
parietal de 122 cm de longitud, procedent de la Cova de
ALGUNES DADES PALEOCLIMÀTIQUES
sa Bassa Blanca (Alcúdia), perforat a una alçada de 8 m
per sobre de l’actual nivell marí. La complexa seqüència

Encara que no són gaire nombroses, es dispo-
analitzada inclou fases d’estalagmitització vadosa, alter-
sa d’algunes dades de caire paleoclimàtic procedents
nant amb cristal·litzacions d’origen freàtic. Els resultats
d’anàlisis dels isòtops estables del carboni i de l’oxigen,
obtinguts detecten una covariació positiva dels valors de
efectuats a partir d’espeleotemes de Mallorca. Les in-
δ18O i δ13C en els espeleotemes aeris, degut a la seva
formacions disponibles són bastant fragmentàries en el
deposició durant episodis climàtics freds. La presència
cas de les cristal·litzacions freàtiques, donat que aquest
d’aragonita en els dipòsits d’origen freàtic és atribuïda a
tipus de dipòsits té un caràcter molt discontinu –espacial
episodis caracteritzats per una recàrrega meteòrica re-
i temporalment– per mor de la tendència fluctuant del
duïda durant determinats esdeveniments interglacials.
nivell marí pleistocè; d’altra banda, pel que fa als espe-
leotemes vadosos, es disposa tan sols d’unes poques
sèries d’anàlisis realitzats especialment sobre estalag-
mites de coves del llevant de l’illa.
Conclusions

Començant per aquests darrers dipòsits –els espe-
leotemes vadosos– les investigacions geocronològiques
i paleoambientals realitzades per HODGE (2004) consti-

A més de les carstificacions antigues observables a
tueixen les úniques dades exhaustives sobre els isòtops
la columna estratigràfica de l’arxipèlag balear, a partir del
estables en estalagmites de cavitats mallorquines, com
Miocè superior es comença a configurar el modelat ac-
són la Cova des Pas de Vallgornera (Llucmajor), la Cova
tual de les roques carbonatades de les nostres illes. Un
de Cala Falcó i la Cova de Cala Varques A (Manacor),
primer esdeveniment important ve representat pel paleo-
així com la Cova Tancada (Alcúdia). Aquest autor aporta
carst messinià que es pot observar sobretot al llarg de la
anàlisis dels isòtops del carboni i de l’oxigen que abra-
costa oriental de Mallorca; la seva empremta en la meso-
cen el rang d’edat de 240 a 48 ka BP, detectant en el de-
morfologia de la línia de costa és encara ben palesa.
curs del darrer interglacial (concretament dins el subes-

Durant el Pliocè i el Quaternari les illes es veuen
tadi 5e; 130 a 120 ka BP) una tendència de canvi des de
sotmeses a l’actuació de diversos modelats, la inter-
condicions pluvials cap a un règim de marcada aridesa.
ferència dels quals resulta evident a la franja litoral on
Durant el subestadi 5a (85 a 80 ka BP) s’observa una
interactuen el sistema d’erosió càrstic amb la dinàmica
molt acusada variabilitat climàtica, amb canvis tèrmics i
costanera. Dins d’aquest context, els medis morfològics
pluviomètrics substancials i molt sobtats que tenien lloc
i sedimentaris constituïts per les coves de les Balears
en lapses de temps de menys de 200 anys. Els estadis
resulten escenaris ideals per a les investigacions geo-
4 i 3 suposen esdeveniments de caràcter fred i amb es-
cronològiques interdisciplinàries. En el cas de Mallorca,
casses precipitacions. En general, les estalagmites ana-
on s’han centrat la major part d’estudis sobre aquestes
litzades presenten taxes de creixement molt elevades,
matèries, cal destacar les dades aportades per algunes
de l’ordre de 0,1 a 0,4 mm/any, però abraçant espais de
complexes seqüències estratigràfiques que inclouen
temps relativament curts.
bretxes ossíferes de fauna vertebrada plio-pleistocènica,

Quant als espeleotemes freàtics, cal esmentar les
intercalades entre episodis de deposició d’espeleotemes
informacions subministrades per VESICA et al., (2000),
i que, sovint, es barregen amb sediments i morfologies
on es documenten composicions isotòpiques pesades
d’erosió litoral (Figura 8). Les tècniques actuals de da-
(valors elevats de δ18O i δ13C) en cristal·litzacions corres-
tació absoluta i geologia isotòpica (14C, ESR, paleomag-
ponents a l’últim interglacial (estadi 5). Aquest fet és re-
netisme, isòtops estables i, sobretot, el mètode U-Th
lacionat pels citats autors amb una component important
de datació radiomètrica) han permès precisar més el
d’aigua marina en el sistema geoquímic de les aigües
marc cronològic i paleoambiental on s’ubiquen els fenò-
freàtiques litorals, associada a condicions climàtiques
mens, interpretats en primera instància tan sols a partir
d’aridesa creixent. En aquest mateix sentit, la presència
d’evidències geomorfològiques i estratigràfiques. Així
d’espeleotemes freàtics d’aragonita, precipitats durant
mateix, les línies evolutives de la fauna vertebrada en-
el subestadi 5e, estaria afavorida per les temperatures
dèmica del Plio-Pleistocè balear contribueixen de ma-
elevades que caracteritzen els moments interglacials
nera sòlida a la construcció d’aquest marc cronològic
(POMAR et al., 1976, 1987), les quals es tradueixen en
precís. Una menció especial mereixen les possibilitats
els jaciments exteriors en l’aparició de la fauna malaco-
que es deriven de l’estudi dels espeleotemes freàtics,
lògica termòfila pròpia de l’Eutirrenià (CUERDA, 1975);
per tal d’aproximar-se a la reconstrucció detallada de la
així mateix, continguts elevats de Mg i Sr en les aigües
història del nivell de la Mediterrània durant el Pleistocè
freàtiques, com a conseqüència d’una recàrrega me-
mitjà i superior i també l’Holocè.
teòrica dèbil, podrien també propiciar la deposició de

El conjunt de dades espeleocronològiques disponi-
cristal·litzacions d’aragonita, refermant el significat pa-
bles actualment sobre l’illa de Mallorca (Figura 12), sug-
224

gereix que l’edat de les fases principals de carstificació i
BOVER, P. & ALCOVER, J.A. (2003): Understanding Late Qua-
espeleogènesi que configuraren l’endocarst mallorquí es
ternary extinctions: the case of Myotragus balearicus (Bate,
remunten, amb tota probabilitat, al Pliocè o fins i tot a la
1909). Journal of Biogeography, 30 (5): 771-781.
BOVER, P. & ALCOVER, J.A. (2005): Catàleg de dipòsits amb
transició Miocè-Pliocè. Al llarg del Quaternari, l’evolució
Myotragus a les Illes Balears. In: ALCOVER, J.A. & BO-
de les cavitats ha estat important degut sobretot a
VER, P. (eds.) Insular vertebrate evolution: the palaeonto-
l’actuació dels mecanismes d’esfondrament de les vol-
logical approach. Mon. Soc. Hist. Nat. Balears, 12: 51-58.
tes, així com a successives etapes d’estalagmitització.
Palma.
Durant el Pleistocè mitjà i superior les cavitats càrsti-
BOVER, P.; QUINTANA, J. & ALCOVER, J.A. (2008): Three
ques han experimentat una evolució morfològica escas-
islands, three worlds: paleogeography and evolution of
the vertebrate fauna from the Balearic Islands. Quaternary
sa, que es limita en general a fossilitzacions autòcto-
International, 182: 135-144.
nes (espeleotemes vadosos, espeleotemes freàtics)
BOVER, P.; QUINTANA, J. & ALCOVER, J.A. (2010): A new
o al·lòctones (bretxes ossíferes, materials detrítics
species of Myotragus Bate, 1909 (Artiodactyla, Caprinae)
d’origen marí, dunar o edàfic) relacionades molt sovint
from the Early Pliocene of Mallorca (Balearic Islands, west-
amb les oscil·lacions glacioeustàtiques de la Mediterrà-
ern Mediterranean). Geol. Mag., 147 (6): 871-885.
nia. El registre sedimentari Holocè de les coves illen-
CSOMA, A.E.; GOLDSTEIN, R.H. & POMAR, L. (2006): Pleis-
tocene speleothems of Mallorca: implications for palaeocli-
ques permet reconstruir la data de l’arribada de l’home,
mate and carbonate diagenesis in mixing zones. Sedimen-
devers el segon mil·lenni abans de Crist, i documentar la
tology, 53: 213-236.
consegüent extinció dels conjunts faunístics endèmics.
CUERDA, J. (1975): Los tiempos cuaternarios en Baleares. Di-
putación Provincial de Baleares. Instituto de Estudios Ba-
leáricos. 304 pp. Palma.
DORALE, J.A.; ONAC, B.P.; FORNÓS, J.J.; GINÉS, J.; GINÉS,
A.; TUCCIMEI, P. & PEATE, D.W. (2010): Sea-level highs-
Agraïments
tand 81,000 years ago in Mallorca. Science, 327: 860-863.
EGOZCUE, J.J. (1971): Estudio del cono de materiales alócto-
nos de la Cova de sa Font. Speleon, 18: 49-53.
L’estudi dels espeleotemes freàtics de Mallorca
FORNÓS, J.J. (1999): Karst collapse phenomena in the Upper
s’ha beneficiat de les aportacions efectuades per Jeffrey
Miocene of Mallorca (Balearic islands, Western Mediterra-
Dorale, Bogdan Onac, Michele Soligo, Paola Tuccimei,
nean). Acta Geologica Hungarica, 42 (2): 237-250.
FORNÓS, J.J. & GELABERT, B. (1995): Litologia i tectònica del
Mark Van Strydonck i Igor M. Villa. Pel que fa a la pa-
carst de Mallorca / Lithology and tectonics of the Majorcan
leontologia, les informacions subministrades per Pere
karst. In: GINÉS, A. & GINÉS, J. (eds.) El carst i les coves
Bover ens han estat molt valuoses. Cal agrair a Antoni
de Mallorca / Karst and caves in Mallorca. Endins, 20 / Mon.
Merino, Bogdan Onac i Miquel Àngel Perelló les facili-
Soc. Hist. Nat. Balears, 3: 27-43. Palma.
tats brindades per a la reproducció d’algunes fotografies
FORNÓS, J.J. & GELABERT, B. (2004): Baleares. In: VERA,
incloses en aquestes planes. El present treball queda
J.A. (ed.) Geología de España. Sociedad Geológica de Es-
paña - IGME. 450-464. Madrid.
emmarcat dins del projecte de recerca finançat pel Mi-
FORNÓS, J.J.; GINÉS, A.; GINÉS, J. & RODRÍGUEZ-PEREA,
nisterio de Ciencia e Innovación, CGL2010-18616/BTE.
A. (1995): El paleocarst a Mallorca / Paleokarst in Mallorca.
In: GINÉS, A. & GINÉS, J. (eds.) El carst i les coves de Ma-
llorca / Karst and caves in Mallorca. Endins, 20 / Mon. Soc.
Hist. Nat. Balears, 3: 113-123. Palma.
Bibliografia
FORNÓS, J.J.; RODRÍGUEZ-PEREA, A. & ARBONA, J.
(1986/87): Brechas y paleokarst en los depósitos jurásicos
ALCOVER, J.A.; MOYÀ-SOLÀ, S. & PONS-MOYÀ, J. (1981):
de la Serra de Tramuntana de Mallorca. Acta Geològica
Les quimeres del passat. Els vertebrats fòssils del Plio-
Hispànica, 21-22: 459-468.
Quaternari de les Balears i Pitiüses. Editorial Moll. Monogra-
GINÉS, A. & FIOL, L.A. (1981): Estratigrafía del yacimiento de la
fies Científiques, 1. 261 pp. Palma.
Cova des Fum (Sant Llorenç, Mallorca). Endins, 8: 25-42.
ALCOVER, J.A.; RAMIS, D.; COLL, J. & TRIAS, M. (2001): Ba-
GINÉS, A. & GINÉS, J. (1974): Consideraciones sobre los meca-
ses per al coneixement del contacte entre els primers co-
nismos de fosilización de la Cova de sa Bassa Blanca y su
lonitzadors humans i la naturalesa de les Balears. Endins,
paralelismo con formaciones marinas del Cuaternario. Boll.
24: 5-57.
Soc. Hist. Nat. Balears, 19: 11-28.
ANDREWS, J.N.; GINÉS, A.; PONS-MOYÀ, J.; SMART, P.L. &
GINÉS, A. & GINÉS, J. (1986): On the interest of speleochronologi-
TRIAS, M. (1989): Noves dades sobre el jaciment paleon-
cal studies in karstified islands. The case of Mallorca (Spain).
tològic de la Cova de na Barxa (Capdepera, Mallorca). En-
Com. 9º Cong. Int. Espeleol., 1: 297-300. Barcelona.
dins, 14-15: 17-25.
GINÉS, A.; GINÉS, J.; FORNÓS, J.J. & TUCCIMEI. P. (1999):
BACK, W.; HANSHAW, B.B. & VAN DRIEL, J.N. (1984): Role of
Dataciones isotópicas de espeleotemas procedentes de
groundwater in shaping the eastern coastline of the Yuca-
cuevas costeras de Mallorca. Estado actual de las investi-
tan Peninsula, Mexico. In: LA FLEUR, R.G. (ed.) Ground-
gaciones. In: ANDREO, B.; CARRASCO, F. & DURÁN, J.J.
water as a Geomorphic Agent. Allen & Unwin Inc. 281-293.
(eds.) Contribución del estudio científico de las cavidades
Boston.
kársticas al conocimiento geológico. Patronato de la Cueva
BALAGUER, P. & FORNÓS, J.J. (2004): Influencia de los pa-
de Nerja. 143-152. Nerja, Màlaga.
leocolapsos cársticos del Mioceno superior en la evolu-
GINÉS, A.; GINÉS, J. & POMAR, L. (1981a): Phreatic speleo-
ción actual de la línea de costa del S y SE de Mallorca. In:
thems in coastal caves of Majorca (Spain) as indicators of
BENITO, G. & DÍAZ-HERRERO, A. (eds.) Contribuciones
Mediterranean Pleistocene paleolevels. Proc. 8th Int. Con-
recientes sobre Geomorfología. Actas de la VIII Reunión
gress Speleol., 2: 533-536. Bowling Green, U.S.A.
Nacional de Geomorfología, Toledo. SEG y CSIC. 1: 337-
GINÉS, A.; GINÉS, J. & PONS-MOYÀ, J. (1975): Nuevas apor-
345. Madrid.
taciones al conocimiento morfológico y cronológico de las
BOSÁK, P. (ed.) (1989): Paleokarst. A systematic and regional
cavernas costeras mallorquinas. Speleon. Monografía I, V
review. Academia, Publishing House of the Czechoslovak
Symposium de Espeleología, Cuaternario. Escola Catalana
Academy of Sciences. 725 pp. Praga.
d’Espeleologia. 49-56. Barcelona.
225

GINÉS, J. (2000): El karst litoral en el levante de Mallorca: una
MOYÀ-SOLÀ, S. & PONS-MOYÀ, J. (1979): Catálogo de los ya-
aproximación al conocimiento de su morfogénesis y crono-
cimientos con fauna de vertebrados del Plioceno, Pleistoce-
logía. Tesi Doctoral. Departament de Ciències de la Terra,
no y Holoceno de las Baleares. Endins, 5-6: 59-74.
Universitat de les Illes Balears. 595 pp + 29 làms. Inèdit.
MOYÀ-SOLÀ, S.; KÖHLER, M.; ALBA, D.M. & PONS-MOYÀ, J.
GINÉS, J. & GINÉS, A. (1993): Dataciones isotópicas de espe-
(2007): El significado de Myotragus batei y M. binigausen-
leotemas freáticos recolectados en cuevas costeras de Ma-
sis en la evolución del género Myotragus (Bovidae, Mam-
llorca (España). Endins, 19: 9-15.
malia) en las islas Baleares. In: PONS, G.X. & VICENS, D.
GINÉS, J. & GINÉS, A. (1995): Aspectes espeleocronològics del
(eds.) Geomorfologia litoral i Quaternari. Homenatge a Joan
carst de Mallorca / Speleochronological aspects of karst in
Cuerda Barceló. Mon. Soc. Hist. Nat. Balears, 14: 155-180.
Mallorca. In: GINÉS, A. & GINÉS, J. (eds.) El carst i les co-
Palma.
ves de Mallorca / Karst and caves in Mallorca. Endins, 20 /
POMAR, L., GINÉS, A. & FONTARNAU, R. (1976): Las cristali-
Mon. Soc. Hist. Nat. Balears, 3: 99-112. Palma.
zaciones freáticas. Endins, 3: 3-25.
GINÉS, J.; FORNÓS, J.J. & GINÉS, A. (2005): Els espeleotemes
POMAR, L.; GINÉS, A. & GINÉS, J. (1979): Morfología, estructu-
freàtics del Quaternari de Mallorca: aspectes morfològics,
ra y origen de los espeleotemas epiacuáticos. Endins, 5-6:
mineralògics i cristal·logràfics. In: SANJAUME, E. & MA-
3-17.
TEU, J.F. (eds.) Geomorfologia litoral i Quaternari. Home-
POMAR, L.; RODRÍGUEZ-PEREA, A.; FORNÓS, J.J.; GINÉS,
natge al professor Vicenç M. Rosselló i Verger. Universitat
A.; GINÉS, J.; FONT, A. & MORA, A. (1987): Phreatic spe-
de València. 151-165. València.
leothems in coastal caves: a new method to determine sea-
GINÉS, J.; FORNÓS, J.J.; GINÉS, A. & TUCCIMEI, P. (2007):
level fluctuations. In: ZAZO, C. (ed.) Late Quaternary sea
2.7. Endokarst costero, niveles marinos y tectónica: el
level changes in Spain. Museo Nacional de Ciencias Na-
ejemplo de la costa oriental de Mallorca. In: FORNÓS, J.J.;
turales C.S.I.C. Trabajos sobre Neógeno-Cuaternario, 10:
GINÉS, J. & GÓMEZ-PUJOL, L. (eds.) Geomorfología li-
197-224. Madrid.
toral: Migjorn y Llevant de Mallorca. Mon. Soc. Hist. Nat.
PONS-MOYÀ, J.; MOYÀ-SOLÀ, S. & KOPPER, J.S. (1979): La
Balears, 15: 201-220. Palma.
fauna de mamíferos de la Cova de Canet (Esporles) y su
GINÉS, J.; GINÉS, A.; FORNÓS, J.J.; MERINO, A. & GRÀCIA,
cronología. Endins, 5-6: 55-58.
F. (2009): On the role of hypogene speleogenesis in sha-
QUINTANA, J. & ARNAU, P. (2004): Descripció dels rastres i les
ping the coastal endokarst of southern Mallorca (Western
petjades d’Hypnomys Bate, 1918 (Mammalia: Gliridae) de
Mediterranean). In: KLIMCHOUK, A.B. & FORD, D.C. (eds.)
la Cova de sa Duna (Alaior, Menorca). Endins, 26: 7-14.
Hypogene speleogenesis and karst hydrogeology of arte-
ROBLEDO, P.A. (2005): Los paleocolapsos kársticos en las pla-
sian basins. Ukrainian Institute of Speleology and Karstolo-
taformas carbonatadas del Mioceno superior de Mallorca:
gy, Special Paper 1: 91-99. Simferopol, Ucraïna.
análisis geográfico, genético, geológico y evolutivo. Tesi
GINÉS, J.; GINÉS, A. & POMAR, L. (1981b): Morphological and
Doctoral. Departament de Ciències de la Terra, Universitat
mineralogical features of phreatic speleothems occurring in
de les Illes Balears. 359 pp. Inèdit.
coastal caves of Majorca (Spain). Proc. 8th Int. Congress
ROBLEDO, P.A. & POMAR, L. (2000): Upper Miocene karst co-
Speleol., 2: 529-532. Bowling Green, U.S.A.
llapse structures of the East coast, Mallorca, Spain. Acta
GRÀCIA, F.; CLAMOR, B.; LANDRETH, R.; VICENS, D. & WAT-
Carsologica, 29 (2): 177-184.
KINSON, P. (2001): Evidències geomorfològiques dels can-
TRIAS, M.; ESPINAR, M. & BOSCH, J.R. (1990): L’Avenc de Fra
vis del nivell marí. In: PONS, G.X. & GUIJARRO, J.A. (eds.)
Rafel (Escorca, Mallorca). Endins, 16: 11-15.
El canvi climàtic: passat, present i futur. Mon. Soc. Hist.
TUCCIMEI, P.; GINÉS, J.; DELITALA, C.; PAZZELLI, L.;
Nat. Balears, 9: 91-119. Palma.
TADDEUCCI, A.; CLAMOR, B.; FORNÓS, J.J.; GINÉS, A.
GRÀCIA, F.; GAMUNDÍ, P.; CLAMOR, B.; TRIAS, M.; FORNÓS,
& GRÀCIA, F. (2000): Dataciones Th/U de espeleotemas
J.J.; FEBRER, M. & POCOVÍ, J. (2010): Noves aportacions
freáticos recolectados a cotas inferiores al actual nivel mari-
a l’estudi de les cavitats de Cala Falcó - Cala Varques (Ma-
no en cuevas costeras de Mallorca (España). Aportaciones
nacor, Mallorca). Endins, 34: 141-154.
a la construcción de una curva eustática detallada de los
GRÜN, R. (1985): Beiträge zur ESR-Datierung. Geologisches
últimos 300 ka para el Mediterráneo occidental. Endins, 23:
Institut der Universitat zu Koeln. Sonderveroeffentlichnun-
59-71.
gen, 59. 157 pp. Colònia, Alemanya.
TUCCIMEI, P.; GINÉS, J.; GINÉS, A.; FORNÓS, J.J. & VESICA,
GRÜN, R. (1986): ESR-dating of a flowstone core from Cova de
P.L. (1998): Dataciones Th/U de espeleotemas freáticos
sa Bassa Blanca (Mallorca, Spain). Endins, 12: 19-23.
controlados por el nivel marino, procedentes de cuevas
HENNIG, G.J.; GINÉS, A.; GINÉS, J. & POMAR, L. (1981):
costeras de Mallorca (España). Endins, 22: 99-107.
Avance de los resultados obtenidos mediante datación iso-
TUCCIMEI, P.; GINÉS, J.; DELITALA, C.; GINÉS, A.; GRÀCIA,
tópica de algunos espeleotemas subacuáticos mallorqui-
F.; FORNÓS, J.J. & TADDEUCCI, A. (2006): Last intergla-
nes. Endins, 8: 91-93.
cial sea level changes in Mallorca island (Western Medite-
HODGE, E.J. (2004): Palaeoclimate of the Western Mediterra-
rranean). High precision U-series data from phreatic over-
nean region: results from speleothems. Ph. D. Thesis. Uni-
growths on speleothems. Zeitschrift für Geomorphologie,
versity of Bristol. 246 pp. Inèdit.
50 (1): 1-21.
HODGE, E.J.; RICHARDS, D.A.; SMART, P.L.; GINÉS, A. & MA-
TUCCIMEI, P.; SOLIGO, M.; GINÉS, J.; GINÉS, A.; FORNÓS,
TTEY, D.P. (2008): Sub-millennial climate shifts in the west-
J.J.; KRAMERS, J. & VILLA, I.M. (2010): Constraining
ern Mediterranean during the last glacial period recorded in
Holocene sea levels using U-Th ages of phreatic over-
a speleothem from Mallorca, Spain. Journal of Quaternary
growths on speleothems from coastal caves in Mallorca
Science, 23 (8): 713-718.
(Western Mediterranean). Earth Surface Processes and
MATEU, G.; COLOM, G. & CUERDA, J. (1979): Los foraminí-
Landforms, 35 (7): 782-790.
feros plio-pleistocénicos de la isla de Cabrera (Baleares)
TUCCIMEI, P.; VAN STRYDONCK, M.; GINÉS, A.; GINÉS, J.;
y las condiciones paleoecológicas del antiguo mar balear
SOLIGO, M.; VILLA, I.M. & FORNÓS, J.J. (2011): Compa-
(contribución a su conocimiento). Boll. Soc. Hist. Nat. Ba-
rison of 14C and U-Th ages of two Holocene phreatic over-
lears, 23: 51-68.
growths on speleothems from Mallorca (Western Mediterra-
MONTORIOL-POUS, J. (1961): El karst de la isla de Cabrera.
nean): Environmental implications. International Journal of
Speleon, 12 (1-2): 5-34.
Speleology, 40 (1): 1-8.
MONTORIOL-POUS, J. (1972): Estudio de una captura kárstico-marina
VESICA, P.L.; TUCCIMEI, P.; TURI, B.; FORNÓS, J.J.; GINÉS,
en la isla de Cabrera. Acta Geológica Hispánica, 6 (4): 89-91.
A. & GINÉS, J. (2000): Late Pleistocene paleoclimates and
MONTORIOL-POUS, J. & TERMES, F. (1965): Les grottes de l’île
sea-level change in the Mediterranean as inferred from sta-
de Formentera (Baléares) et leurs relations avec les oscilla-
ble isotope and U-series studies of overgrowths on speleo-
tions de la Mediterranée. Compte Rendu IV Colloque Inter-
thems, Mallorca, Spain. Quaternary Science Reviews, 19:
national de Spéléologie, Athènes 1963. 180-194. Atenes.
865-879.
226