Dataci� dels sediments recents que rebleixen les cavitats de sa Gleda i del sistema Pirata - Pont - Piqueta : primeres dades
ENDINS, núm. 31. 2007. Mallorca
DATACIÓ DELS SEDIMENTS RECENTS QUE REBLEIXEN
LES CAVITATS DE SA GLEDA I DEL SISTEMA
PIRATA – PONT – PIQUETA: Primeres dades
per Joan J. FORNÓS 1 i Francesc GRÀCIA 1, 2
Resum
Es descriuen les primeres datacions efectuades mitjançant el mètode del Car-
boni-14 de les acumulacions sedimentàries a les parts submergides de les cavitats
de la costa oriental de Mallorca, en mostres agafades a la cova de sa Gleda i al sis-
tema de cavitats Pirata-Pont-Piqueta. Les dades preliminars de les datacions obtin-
gudes indiquen que es tracta de sediments molt recents dipositats en el transcurs
dels darrers tres o quatre segles.
Abstract
First C-14 dating of sedimentary infilling sediments present in the submerged
conduits of the eastern Mallorca area caves (cova de sa Gleda and Pirata-Pont-
Piqueta system caves) are described. Preliminary data obtained show that the sedi-
mentary infilling is very recent and had been occurred during the last three – four
centuries.
Introducció
La presència d’acumulacions importants de sedi-
ment quars i alguns feldspats) i minerals del grup de les
ments a les parts submergides de les cavitats de la
argiles (il·lita i caolinita). També hi són presents els car-
costa oriental de Mallorca, ens ha portat a fer un reco-
bonats. Presenten unes potències mitjanes del mig
neixement inicial de l’edat dels rebliments. En aquest
metre encara que la seva acumulació és força irregular,
sentit s’han plantejat una sèrie de datacions per tal d’a-
i en algun punt s’ha pogut constatar que se supera el
valuar-la i així poder establir els marges temporals en
metre i mig. La seva acumulació es fa al fons de les
els quals ens movem.
galeries i sales submergides amb una distribució més o
Els tipus de rebliments sedimentaris dins aquestes
menys uniforme. En alguns casos s’han pogut consta-
cavitats, localitzades en les calcarenites del Miocè
tar cossos deposicionals a prop de les entrades en
superior que afloren a la costa oriental de Mallorca, són
forma de ventalls que decreixen en potència cap a la
diversos (GRÀCIA et al., 2003, 2005, 2006, 2007). A
part interna de la cavitat. Així mateix, s’ha pogut obser-
grans trets els podem separar en dos grans grups:
var l’entrada directa de sediments d’escorrentia superfi-
materials llimosos vermells de composició essencial-
cial després de pluges molt intenses; no hem d’oblidar
ment silícia interpretats en la major part dels casos com
que el col·lapse que dóna entrada a la cova de sa Gleda
de procedència externa, i fangs arenosos de composi-
es troba al mig de la llera d’un torrent. Aquest fet, junta-
ció carbonatada de gènesi pròpiament interna del siste-
ment amb la seva composició mineralògica i caracterís-
ma. Només en el primer cas s’han pogut obtenir restes
tiques texturals ha portat a interpretar els sediments
orgàniques, llavors i altres restes vegetals, que ens han
com a procedents d’una font exterior (GRÀCIA et al.,
permès fer unes datacions amb certes garanties.
2006).
Els rebliments llimosos vermells es troben localit-
zats en les parts submergides del sistema de conductes
relacionats amb entrades de les cavitats i corresponen
en línees generals a llims més o menys argilosos for-
Les datacions
mats en la seva major part per minerals silicis (pricipal-
Les datacions que s’han realitzat pel sistema del
1
Dept. Ciències de la Terra. Universitat de les Illes Balears.
carboni-14 les ha dut a terme el laboratori de IRPA KIK
Email: joan.fornos@uib.es
(Institut Royal du Patrimoine Artistique) de Brusel·les
2
Grup Nord de Mallorca (GNM). Pollença.
Email: xescgracia@yahoo.es
(Bélgica) sota la direcció del Dr. Mark Van Strydonck.
97

Figura 1: Localització en els sondatges de les mostres que s’han datat
Figure 1: Core location of samples dated at Cova de sa Gleda and
a la cova de sa Gleda i cova des Pont.
Cova des Pont.
Les mostres de restes carbonoses i llavors es van
Dades datació
agafar en dos sondatges diferents, de característiques
sedimentàries similars en dues de les localitats estudia-
des de la Marina de Llevant dins de dos conductes inun-
De les dades obtingudes se’n desprèn que els sedi-
dats i situats per davall del nivell freàtic. La mostra
ments que reomplen els conductes d’ambdues cavitats
PP08-C14-49, recollida a una profunditat de 49 cm de
són molt recents.
sediment (Fig. 1), correspon a la galeria del Llac Ras a
Les edats de les mostres datades donen valors de
prop de la Gran Sala de la cova des Pont (la seva loca-
220±20 BP per a la mostra de la cova des Pont que
lització es pot veure a la figura 20 del treball de GRÀ-
correspon a unes edats calibrades (1 σ i 2 σ) que es
CIA et al., 2006, p. 46). Les altres dues mostres recolli-
poden observar a la figura 2; 10±25 BP i 330±25 BP per
des a -43 i -48 cm de profunditat (GL01-C14-43 i GL01-
a la dues mostres de la cova de sa Gleda, que presen-
C14-48 respectivament), corresponen a un mateix son-
ten unes edats calibrades (1 σ i 2 σ) que també es
datge fet al sector clàssic de la cova de sa Gleda, con-
poden observar respectivament a la figura 2.
cretament al llac d’entrada de la sala Francesc Ripoll (la
Els resultats, tal i com podem veure a la figura 2,
seva localització es pot veure a la figura 32 del treball
són molt recents, i això implica que les datacions no
de GRÀCIA et al. 2007).
poden ser massa precises i a més la corba de calibrar
98

Figura 2: Dades de les datacions per C-14 de les mostres carbonoses
Figure 2: Dating dates and calibration curve of radiocarbon age of the
dels sediments de les coves de sa Gleda i des Pont, i gràfic
charcoal samples in cave sediments at Cova de sa Gleda and
de calibració radiomètrica.
Cova des Pont.
Figura 3: Corbes de calibració obtingudes mitjançant el programa
Figure 3: Calibrated curves obtained with the OxCal program.
OxCal.
per aquest període és molt irregular (Fig. 3). Les data-
ries inundades del sistema Pirata-Pont-Piqueta mostren
cions PP08-C14-49 i GL01-C14-48 són força coherents
sediments que presenten en la seva superfície polígons
entre sí, en canvi l’edat de la mostra GL01-C14-43,
de retracció (Fig. 4), la qual cosa implica processos de
excessivament recent, ens fa pensar en un possible cas
dessecació i per tant estadis ens els quals la cavitat (o
de contaminació (?) en el moment de la realització del
part dels conductes) es troba en situació vadosa. La
sondatge.
localització d’aquests polígons a -4 m de profunditat
Hem de remarcar també que de sediments llimosos
implicaria una etapa anterior de rebliment probablement
vermells de composició silícia similars als datats (tan tex-
amb una edat per als sediments anterior al darrer estadi
tural com mineralògicament) n’hi ha de més antics. Tal i
glacial. No volem descartar, si més no oscil·lacions d’a-
com descriuen GRÀCIA et al. (2006) part d’algunes gale-
quest ordre en èpoques holocenes més recents.
99

Una altra qüestió que val la pena comentar, és que
la presència de laminació varvada, tan freqüent en
molts dels sondatges descrits en els rebliments sedi-
mentaris de les cavitats (GRÀCIA et al., 2003, 2005,
2006), en coherència amb les datacions obtingudes,
podrien tenir característiques estacionals.
Agraïments
Al Dr. Mark Van Strydonck les datacions de C-14
fetes a les mostres i al Dr. Josep A. Alcover, els comen-
taris efectuats al manuscrit original. El present treball és
una contribució al projecte de recerca finançat pel
Ministerio de Educación y Ciencia – FEDER, CGL2006-
11242-C03-01/BTE.
Aquest treball s’ha pogut dur a terme en estar finan-
çat parcialment gràcies al projecte de la Fundació “SA
NOSTRA”, Caixa de Balears, dins la convocatòria d’a-
juts per a projectes de Conservació de la Biodiversitat
2007. Volem agrair al Sr. Andreu Ramis, al Sr. Bartomeu
Tomàs i a la Sra. Eva Villalonga de la Fundació “SA
NOSTRA”, Caixa de Balears, les seves atencions i
bones disposicions.
Als companys espeleobussejadors Bernat Clamor,
Pere Gamundí i Mateu Febrer.
Figura 4: a) Acumulació sedimentària a l’entrada de la Galeria del Llac
Ras a prop de la Gran Sala (cova des Pont); b) polígons de
retracció a -4 m que recobreixen una zona de la galeria del
Bibliografia
Llac Ras (Foto B. Clamor).
GRÀCIA, F.; JAUME D.; RAMIS, D.; FORNÓS, J.J.; BOVER, P.; CLA-
Figure 4: a) sedimentary accumulation at the entrance of Llac Ras
MOR, B.; GUAL, M.A. i VADELL, M. (2003): Les coves de cala
gallery as near the Gran Sala (Cova des Pont); b) Retraction
Anguila (Manacor, Mallorca). II: La Cova Genovesa o Cova d’en
polygons at -4 m that cover part of the Llac Ras passage
Bessó. Espeleogènesi, geomorfologia, hidrologia, sedimentolo-
(Photo B. Clamor).
gia, fauna, paleontologia, arqueologia i conservació. Endins, 25:
43-86.
GRÀCIA, F.; CLAMOR, B.; JAUME D.; FORNÓS, J.J.; URIZ, M.J.;
MARTIN, D.; GIL, J.; GRÀCIA, P.; FEBRER, M. i PONS, G. (2005):
La cova des Coll (Felanitx, Mallorca): Espeleogènesi, geomorfolo-
gia, hidrologia, sedimentologia, fauna i conservació. Endins, 27:
141-186.
GRÀCIA, F.; CLAMOR, B.; FORNÓS, J.J.; JAUME D. i FEBRER, M.
(2006): El sistema Pirata-Pont-Piqueta (Manacor, Mallorca): Geo-
morfologia, espeleogènesi, hidrologia, sedimentologia i fauna.
Endins, 29: 25-64.
GRÀCIA, F.; FORNÓS, J.J.; CLAMOR, B.; FEBRER, M. i GAMUNDÍ, P.
(2007): La cova de sa Gleda I. Sector Clàssic, Sector de Ponent i
Sector Cinc-cents. (Manacor, Mallorca): Geomorfologia, espeleo-
gènesi, sedimentologia i hidrologia. Endins, 31: 43-96.
100