Dades morfom�triques sobre les estries de lapiaz dels Alps calcaris su�ssos i la seva comparaci� amb les estries de la serra de Tramuntana
ENDINS, nQ 22. 1998. Palma de Mallorca.
DADES MORFOMETRIQUES SOBRE LES
ESTRIES DE LAPIAZ DELS ALPS CALCARIS
SUISSOS I LA SEVA COMPARACIÓ AMB LES
ESTRIES DE LA SERRA DE TRAMUNTANA
per Angel GINÉS l
Resumen
El análisis de las estrías de lapiaz que se pueden encontrar en diferentes localidades de
los Alpes calcáreos suizos coinciden con los resultados obtenidos previamente en Mallorca.
Las anchuras medias de las estrías muestreadas en Suiza muestran valores comprendidos
entre 1,4 y 1,9 cm, mientras que muchas de las estrías individuales sobrepasan los 20 cm de
largo. El más importante hallazgo realizado en el transcurso de esta campaña consistió en la
localización de un grupo de estrías del campo de lapiaz conocido como Lapis des Grand'
Gouilles, las cuales han permitido demostrar que las estrías de rillenkarren pueden desarro-
llarse incluso hasta 2.475 m de altitud, sobre rocas que sólo quedan descubiertas de nieve dos
o tres meses durante el año.
Abstract
The statistical analyses of rillenkarren feature sizes obtained from different sites in the cal-
careous Swiss Alps have been found to coincide with previously collected data on Mallorca. The
mean widths of the Swiss rills were reported to range between 1.4 and 1.9 cm, with many of the
rills being over 20 cm in length. The most important finding concerned rillenkarren from a karren
tield know as Lapis des Grand' Gouilles, which demonstrates that rillenkarren can develop on
rock that is 2745 m above sea-level and that is snow covered apart from two or three months a
year.
Els camps de lapiaz de Suissa
S'estima que les regions carstificables de la
Contrariament, els Alps mostren un relleu molt ener-
Confederació Helvetica superen els 7.900 km2, i consti-
gic i accidentat, caracteritzat per forts desnivells, en que
tueixen aproximadament el 19% de la superfície del país
es manifesten amb freqüencia les empremtes de les gla-
(WILDBERGER & PREISWERK, 1997). Les principals
ciacions del Quaternari. Els paisatges carstics són poc
arees carstiques de Suissa es localitzen al Jura i als
abundants, pero en canvi les morfologies de lapiaz
Alps.
adquireixen una notable importancia i espectacularitat, i
El relleu del Jura es caracteritza per les seves aline-
destaquen com a principal forma exocarstica. Els grans
acions de cadenes muntanyoses paral.leles, de contorns
camps de lapiaz dels Alps calcaris totalitzen quasi 300
suaus i desnivells moderats, llevat de les valls transver-
kmz. Localment els denominen Lapis (en la Suissa
sals, anomenades cluses, que presenten parets escar-
francofona) i Charenfeld o Schratten (en la Suissa ale-
pades. Les formes exocarstiques que predominen en el
manya).
paisatge són els grups de dolines, mentre que les for-
Les principals arees carstiques que han estat pros-
mes de lapiaz són escasses, degut a ~'am~lia'cobertura peccionades per a dur a terme aquesta comparació mor-
de sol i vegetació que contribueix al fet que el carst del
fologica amb el lapiaz de la Serra de Tramuntana corres-
Jura sigui un dels exemples més classics i més estudiats
ponen al Jura Vandois (Seche de Gimel, Marchairuz,
del que s'ha anomenat karst couveri o grüner Karst.
Pré de Biere), als Prealps de Fribourg (Vallon des
Morteys), al massís de Diablerets-Wildhorn (Lapis de
1 Grup Espeleologic EST.
Grand' Gouilles, Lapis de Tsanfleuron, Col du Sanetsch,

Foto 1:
Vista general d'un dels carnps de lapiaz de la val1 de La
Derbonne (Valals, Sulssa). La preshncia de canals de
decantació especialrnent ilargs constitueix un &ls trets
m6s distintius que rnostra I'exocarst dels Alps calcaris suls-
SOS.
Lapi di Bou), al cantó de Valais (La Derbonne), al Berner
Tramuntana. Moltes de les canals són bastant Ilargues
Oberland (Charenfeld im Sieben Hengste) i a la val1 de
(regenrinnenkarren) i de seccions arrodonides (rundka-
Moutatal (Pragelpass, Bodmeren), en el cantó de
rren), en alguns casos presenten flancs extraplomats
Schwyz.
(hohlkarren) i trajectes meandriformes (maanderkarren)
Totes les localitats prospeccionades tenen valors de
i encara que rnés rarament, anastomosats. Poques sem-
precipitacions anuals que superen els 1.400 mm, i algu-
blances es poden trobar entre els diversos tipus de
nes fins i tot superen els 2.500 mm. Les temperatures
canals citats i els que solquen els afloraments rocallosos
mitjanes anuals són baixes (al voltant de 6,5" a 1.000
de la serra mallorquina, més enlla de la seva funcionali-
m), especialment en les localitats de major altitud (gra-
tat de col.lectar i conduir les aigües d'escorrentia.
dient altimetric aproximat de -0,5"/100 m). Precisament
Algunes morfologies, freqüents en els camps de
les temperatures rnés baixes de Suissa es registren en
lapiaz suissos, son rares a Mallorca i, en certs casos,
algunes depressions carstiques del Jura i a les proximi-
com succeeix amb els nínxols embutiformes (trichterka-
tats de les localitats carstiques del cantó de Schwyz, a la
rren) i el lapiaz tetraedric (lapiaz a tétraedres), ni tan sols
Suissa central. A les zones rnés altes, una part important
són presents en els camps de lapiaz de la serra de
de les precipitacions anuals queda acumulada com a
Tramuntana. Per contra, els pouets de corrosió (rainpits)
capa de neu hivernal, fins que comenqa a fondre's entre
i certes formes irregulars de corrosió (etched forms),
marq i agost, segons I'altitud. Algunes localitats estudia-
microformes relacionades, segons la nostra opinió, amb
des es troben a altituds superiors als 2.000 m i per tant
ambients semiarids, no han pogut ésser detectades a
romanen cobertes de neu durant gairebé tot I'any. Totes
les localitats suisses que són objecte d'aquesta pros-
tenen obviament climes molt rnés freds que els de
pecció.
Mallorca.
Per contra, són diverses les morfologies de lapiaz
que apareixen distribuides ocasionalment o amb relativa
freqüencia a ambdós contextos geografics, com és el
Comparació entre els camps de
cas de les cubetes de corrosió (kamenice), les superfí-
cies arrodonides de criptolapiaz (subsoil karren), el
lapiaz suissos i el lapiaz de la
lapiaz de diaclasis (kluffkarren) i les estries (rillenkarren).
Serra de Tramuntana.
Precisament, I'eventual comparació morfometrica entre
mostres d'estries de lapiaz formades en diferents climes
Les morfologies de conjunt observades en el lapiaz
era un dels principals objectius d'aquesta campanya de
de Suissa són facils de diferenciar a simple vista si se
prospecció. En realitat la presencia d'estries de lapiaz,
les compara amb les que caracteritzen les localitats
conegudes com a rillenkarren en la terminologia carstica
estudiades a Mallorca. La fisonomia global dels karren-
internacional, era un fet ben conegut a través de les
felder i lapis suissos és radicalment diferent dels rellars
publicacions suisses, ja que es pot considerar que la
o esquetjars mallorquins. La topografia general és
localitat tipus del rillenkarren és Bisistal, en el cantó de
menys aspra i abrupta en els camps de lapiaz suissos,
Schwyz (BOGLI, 1960 i 1980). Aixo no obstant, la des-
mentre que el terreny té pendents més moderades a
cripció original era poc precisa i per a solventar qualse-
diverses escales d'observació.
vol possible ambigüitat es feia necessari afinar encara
Molt en especial, la tipologia dels canals de dissolu-
més les observacions, i sobretot resultava fonamental
ció (rinnenkarren, en sentit ampli) mostren unes pautes
realitzar mesures que tenguessin valor estadístic.
netament diferents de les que predominen a la serra de
També pareixia un objectiu interessant explorar el Iímit

altitudinal d'aquesta microforma carstica a les muntan-
yes calcaries su'isses, amb la finalitat de poder contras-
tar la seva dependencia respecte al factor climatic. Les
prospeccions duites a terme han permes obtenir dades
estadístiques significatives a 6 localitats dels Alps i a 1
localitat del Jura, aixi com identificar rillenkarren a un
entorn periglacial situat a quasi 2.500 m d'al~aria
(en
aquest treball no s'inclouran els resultats de les obser-
vacions efectuades en el Jura, per a simplificar la dis-
cussió dels aspectes climatics relacionats amb la forma-
ció del rillenkarren).
Totes les diferencies observades poden esser inter-
pretades des del punt de vista de les diferencies de
clima existents en I'actualitat, aixi com de les diferents
Foto 2: Estries de lapiaz típiques que creixen sobre les lloses calc$ries
condicions topografiques causades per climes encara
del lapiaz de Charenfeld, en els Sieben Hengste (Berner
mes freds, que han actuat durant les darreres etapes del
Oberlandes, Sulssa), a 1.800 m d'altitud. La mida de les
estries, d'amplada mitja amb valors de 16,7 mm i freqüentment
Quaternari. Els camps de lapiaz sui'ssos han estat forta-
de longitud superior als 20 crn, es perfectament hornologable
ment afectats per les glaciacions i molts dels seus trets
amb la de les estries de la serra de Tramuntana.
topografics mes abruptes han estat arrasats per I'acció
caris del Cretaci que, encavalcant sobre les molasses de
del gel. El posterior enfondiment del lapiaz no ha pogut
I'altipla suí's, es disposa com a una immensa llosa calca-
modificar significativament les formes apianades i arro-
ria que capbussa entre 10" i 30" cap al SE. Les parets
donides que deixaren les glaceres després de la seva
escarpades, que apareixen orientades al NO, correspo-
retirada. La fusió dels gels ha afavorit el creixement de
nen a I'aflorament de mes de 200 m de calcaries urgo-
llargs i complicats canals de dissolució que no tenen
nianes. Cap al S les calcaries queden cobertes per gre-
equivalent en les canals mallorquines, molt mes curtes i
sos i flyschs terciaris que actuen com a material imper-
verticalitzades. Els sediments glacials i morrenics tambe
meable no carstificable. Els camps de lapiaz de Sieben
han facilitat el desenvolupament de conjunts de canals
Hengste es desenvolupen en aquestes calcaries del
inicialment formats davall d'una gruixada coberta edafi-
Cretaci inferior, denominades localment Schrattenkalk
ca, i han donat origen a tot un conjunt de canals arrodo-
per la seva aptitud per a la formació del lapiaz. Es trac-
nits i sinuosos, nus i semicoberts, moltes vegades con-
ta d'un conjunt de formes de lapiaz que esta fortament
vertits en diversos tipus de canals de decantació mes o
condicionat per I'estructura geolbgica, cosa que li dóna
menys complexes. Les quantioses precipitacions i mes
un aspecte escalonat i inclinat, i que a mes ha experi-
especialment les acumulacions de neu, aixi com la
mentat els efectes de la corrosió subedafica a mesura
corrosió produi'da per les aigües de fusió poden explicar
que la coberta terciaria anava essent erosionada.
les diferents morfologies que s'hi aprecien, tals com
Les grans lloses calcaries del sector conegut com
I'absencia de formes irregulars de corrosió (etched forms
"Charenfeld", a una altitud de 1.800 metres s.n.m. i en
i rainpits) i la presencia d'excel.lents exemples de nín-
orientació SE, posseeixen un excel.lent repertori de
xols embutiformes (trichterkarren), que segons tots els
canals, llargs i en ziga-zaga, perb tambe mostren bons
autors consultats han d'estar associats amb precipita-
exemples d'estries de lapiaz, les quals han permes rea-
cions nivals. En resum, pareix que les observacions
litzar algunes observacions morfometriques significati-
efectuades en els camps de lapiaz sui'ssos complemen-
ves. L'amplaria mitjana de les estries ha donat un valor
ten d'una forma molt satisfactbria la visió climatica obtin-
de 16,65 mm (n =100; desviació típica = 4; moda
guda a partir dels camps de lapiaz de la serra de
=15mm), com es pot veure a la Figura 1. La longitud mit-
.
Tramuntana.
jana de les 10 estries mes llargues ha donat valors de
26,3 cm, amb una longitud maxima de 3 0 3 cm.
Aquestes mides entren dins de la variabilitat morfometri-
Les estries de lapiaz de Sieben
ca observada a les estries del lapiaz mallorquí, pel que
Hengste
fa a I'amplaria, pero representen longituds mitjanes bas-
tant superiors a les que mostren les localitats situades
en els cims de la serra de Tramuntana (veure Figura 2).
El massís carstic de Sieben Hengste constitueix la
segona regió carstica de Sui'ssa, tant per la seva exten-
sió com per les seves característiques geomorfolbgi-
Les estries de lapiaz de Bijdmeren
ques, hidrogeolbgiques i espeleolbgiques. Situada a les
proximitats de la ciutat d'lnterlaken, forma part de la
El principal massís carstic de Sui'ssa es troba situat
serralada mes septentrional dels Berner Oberlandes i es
al voltant del Muotatal, vall del riu Muota, al cantó de
presenta com a una successió d'estrats margosos i cal-
Schwyz. Al seu interior s'ubica una de les coves mes

-
20
20
Sieben Hengste, Berner Oberland
Bodmeren 1, Sehwyz
I
aitilud: 1.700 metros

s.n.m
altitud: 1.800 metros s.n.m.
-
10
1 lo-
anchura media= 16,7
mm
anchura media: 14.5 mm
O
o ,
O
1 O
20
3
O
4 O
O
10
2 O
30
O
4
Anchura de las estrías (en mm)
Anchura de las estrías (en mm)
20 -
20
Bodmeren 2, Muotathal, Schwyz
Valion des Morteys, Fribourg
O
O
,-
altitud:
metros s.n.m
1.830 metros s.n.m.
altitud: 2.050
11
C
- -
10
-
O
anchura
1
U
anchura media= 153 mm
O -
medla= 15,4
mm
U
e
u
O
A
I
O
r
A
O
10
2 0
3 0
40
O
10
20
3 O
4O

Anchura de las estrías (en mm)
Anchura de las estrías (en mm)
12
La Derbonne, Valais
10 -
\\
8 -
altitud: 1.700 metros

s.n.m.
6 -
I
anchu~a media: 18,7 mm
4 -
2 -
O'
I
I
O
10
2 O
30
40
Anchura d e las estrías (en mm)
Figura 1: Distribucions de freqüencia de I'amplada de les estnes a 5
localitats representatives dels Alps calcaris suissos.

Comparación Long. E s t r í a s
pass, és el Schrattenkalk (Urgonia). Es tracta de calca-
ries molt purec (93 - 98% de carbsnat calcic, segons
q Bodmeren
m
BOGLI, 1970) que mostren una exeel.lent aptitud per al
Sieben Hengste
desenvolupament de I'exocarst. El seetor en que s'han
fet les prospeccions es troba lleugerarnent situat per
damunt del Ilindar del besc (B6dmerenwald), remuntant
els prats de Bodmerenalp fins que els afloramentc de
-
q
O
Dg
roca comencen a predominar en superficie. Degut a la
1000 -
E
n
B m
q
q
SERRA DE TRAMUNTANA
proximitat de les pastures, moltes morfologies de lapiaz
O
m
2.
conserven encara vestigis d'un intens modelat per corro-
u
-
-
-
El
m m C I m
m
e
-
sió sub-edafica, previ a la retirada del sol arnb I'erosió
0
m
m
dels vessants. Malauradament el limitat temps disponi-
m
m
m
m
g
m
ble no va permetre realitzar una prospecció rnés acura-
da d'aquests terrenys.
Els costers de Bodmeren ascendeixen cap el sector
de Silberen arnb un pendent moderat, a mesura que les
Longltud media de las 10 estrías m8s largas (en cm)
pastures van essent substituides per roques, en un tram
d'altituds compreses entre 1.600 i 1.900 m s.n.m. Encara
que predominen les formes de lapiaz semi-cobert i sobre
C o m p a r a c i ó n L o n g . E s t r í a s
tot els canals arrodonits i les formes de criptolapiaz,
---- L'ngitud máxima +elvada: 18 cm
s'observen també abundants exemplars d'estries de
i L a p i s des Grand'Gouilies
lapiaz, les quals han permes dur a terme diverses obser-
Longitud maxima observada: 39 cm
Longitud máxima observada: Z i cm
\\L
vacions morfometriques. Per fer-ho es va realitzar un
J/
O
Lapi di Bou
mostreig de dues localitats, situades respectivament a
Vallon des Morieys
1.700 i a 1.830 m d'altitud. A les dues localitats I'ampla-
da maxima de les estries presenta valors molt similars:
14,45 mm (n=100; desviació típica = 4,32; moda = 15
mm) a la localitat més elevada, com es pot apreciar en
la Figura 1. La longitud mitjana de les 1 O estries rnés Ilar-
gues d'aquesta darrera localitat ha donat valors de 32,l
cm, arnb una longitud maxima de 36,5 cm. D e manera
semblant del que es va comprovar a Sieben Hengste,
aquestes mesures entren dins la variabilitat morfometri-
1 O
2 0
3 0
4 0
5 O
ca observada a les estries del lapiaz mallorquí, pel que
Longitud media de las 10 estrías m8s largas (en cm)
fa a I'amplada, pero representen longituds mitjanes bas-
tant superiors a les que mostren les localitats situades
Figura 2: Comparació entre la longitud de les estries rnés [largues de 5
als cims de la serra de Tramuntana (veure Figura 2). Es
localitats dels Alps calcaris su'issos i les que representen la
convenient recalcar que en aquesta regió de la Suissa
serra de Tramuntana, respecte a I'altitud.
central es registren precipitacions molt elevades, de I'or-
dre de 2.500 mmlany, i temperatures especialment bai-
grans del món, coneguda per Holloch, arnb una longitud
xes (un dels valors rnés baixos mesurats a Suissa
explorada que supera els 175 km. Les morfologies
correspon a Glattalp, arnb -52").
exocarstiques, incloent-hi dolines i grans extensions de
lapiaz, ocupen una gran superfície i han estat objecte de
nombroses referencies bibliografiques, a partir dels estu-
dis duits a terme per Bogli d'enca dels anys cinquanta.
Les estries de lapiaz del ~ a l l o n
Els principals terrenys carstificats se situen des del col1
de Pragelpass fins la val1 de Bisistal, formant un ampli
des Morteys.
conjunt de boscos, prats i camps de lapiaz que compre-
nen diversos sectors representatius: Bodmeren,
El Vallon des Morteys és una estreta conca, situada
Twarenen, Silberen, Karrenalp i Glattalp, entre d'altres.
al peu de la muntanya coneguda com Vanil Noir. El seu
Aquesta gran regió carstica pertany a les capes helveti-
fons de parets esquerpes i en forma de circ remunta fins
ques del Drusberg, afectades per una complexa tectoni-
a rnés de 2.500 m d'altura seguint una estructura sincli-
ca i esta formada per tres trams calcaris pertanyents als
nal molt ben delimitada. Aquesta profunda i abrupta val1
denominats Seewerkalk (Cretaci superior), Schratten-
pertany al conjunt dels Prealps, en el cantó de Fribourg,
kalk (Cretaci inferior) i Quintnerkalk (Malm superior). El
i conté un sistema subterrani molt complex que assoleix
rnés important d'aquests materials calcaris, que aflora
més de 600 m de profunditat. Les calcaries del Malm
als flancs de Bodmeren i a les proximitats del Pragel-
apareixen en els costats del sinclinal arnb capbussa-

Foto 3: Aspecte general del lapiaz nival del Vallon des Morteys
(Fribourg, Suissa), en el qual es poden reconeixer nornbroses
concavitats o ninxols ernbutiforrnes alternant arnb els canals de
dissolució. Aquest tipus" de concavitats de lapiaz, que rnesuren
rnés de 10 cm d'arnple, són freqüents al lapiaz de Suissa
entorn als 2.000 m d'altitud.
ments molt forts, quasi verticals en alguns sectors, men-
tre que els materials cretacis (no carstificables) que for-
maven el nucli del sinclinal han estat erosionats més
facilment. Aquestes calcaries del Jurassic superior estan
intensament carstificades, si bé les morfologies exocars-
tiques ressalten poc en la fisonomia del terreny degut a
la considerable inclinació dels estrats. El paper motfolo-
gic de la neu i del gel és important en aquesta localitat.
Els afloraments calcaris que configuren els costats
del sinclinal de Morteys es caracteritzen per la presencia
Foto 4: Canals rneandriforrnes forrnats sota coberta edafica als carnos
de nombroses cavitats, així com d'altres formes carsti-
de lapiaz del Charenfeld de Sieben Hengste ( ~ e r n e r
Oberlandes, SuTssa). Es tracta de canals extraplornats que
ques d'infiltració que apareixen associades amb la fusió
encara conseiven petits vestigis de sol i de vegetacio al llar?
de diverses congestes, les quals romanen resguardades
del seu trajecte.
en les zones d'ombra fins i tot ben entrat I'estiu. ES en
aquests estrats molt verticalitzats on s'han format espec-
taculars canals a les parets, que solquen les roques amb
Les estries de lapiaz del Lapis de
el contacte de la neu acumulada. Pero a I'altre costat de
la depressió del Vallan des Morteys, en el vessant més
Tsanfleuron, del COI du Sanetsch
assolellat del si~nclinal,
damunt unes roques que es tro-
¡ del Lapi di BOU.
ben a 2.050 m d'altitud i orientades cap el SE, s'han
pogut fer mesuraments representatius en un conjunt ben
En la divisoria hidrografica que separa el cantó de
desenvolupat d'estries de lapiaz. Els resultats obtinguts
Valais del cantó de Berna es localitzen alguns dels
amb relació a I'amplada de les estries donen una mitja-
millors camps de lapiaz suissos d'alta muntanya. Una de
na de 15,45 mm (n =100; desviació típica =3,9;
moda
les zones més accessibles d'aquest sector dels Alps cal-
=14 mm), com es pot veure a la Figura 1. Quant a la lon-
caris correspon a les rodalies del Col du Sanetsch, on al
gitud mitjana de les 10 estries més Ilargues, s'avalua en
seu vessant septentrional, neix el riu Sarine, mentre que
22,9 cm mentre que la longitud maxima observada va
cap a I'oest (a uns pocs quilometres de distancia) es
ésser de quasi 27 cm. Una vegada més, pel que fa a
troba la glacera de Tsanfleuron, situada sobre un subs-
I'amplada, aquestes mesures entren dins de la variabili-
trat calcari de I'Urgonia. La tectonica d'aquest tram dels
tat morfometrica observada en les estries del lapiaz
Alps, que pertany a les denominades "capes helveti-
mallorquí. Aixo no obstant, també representen longituds
ques", és d'una gran complexitat, que es manifesta cla-
que superen les de les localitats situades als cims de la
rament al Col du Sanetsch ja que I'encavalcament de la
serra de Tramuntana (veure Figura 2).
capa del Wildhorn sobre la capa dels Diablerets condi-
ciona I'estructura de detall dels diversos retalls calcaris
que afloren en aquesta area geografica. La carstificació
de les calcaries urgonianes genera grans extensions
rocoses, conegudes amb la denominació local de Lapis
o Lapi. Degut a que aquests camps de lapiaz es troben

ubicats a mes de 2.000 m d'altitud i s'estenen (en el cas
del Lapis de Tsanfleuron) fins la mateixa zona de fusió
de la glacera, es poden observar distintes varietats de
carst alpí en condicions certament excepcicnals: des de
els nivocarsts supraforestals d'alta muntanya fins els
glaciocarsts relictes i els carsts pro-glaciars que encara
romanen actius a I'actualitat (en el sentit de MAIRE,
1 990).
Els camps de lapiaz de I'entorn de la glacera de
Tsanfleuron, del coll de Sanetsch i de les vessants del
Gstellihorn són excepcionalment adequats per avaluar la
incidencia de la retirada de les glaceres sobre el desen-
volupament dels camps de lapiaz alpins. En el cas del
Lapis de Tsanfleuron (nappe des Diablerets) les superfí-
cies de roca mostren excel.lents exemples de lapiaz
meandriformes produi'ts per les aigües de fusio subgla-
cial. En el trajecte compres entre Prarochet (vora el front
de fusio de la glacera de Tsanfleuron) i el Col du
Sanetsch es por observar la progressiva remodelació de
les formes carstiques subglacials, i de vegades sub-
morreniques, per morfologies desenvolupades a I'aire
lliure, les quals, a mes, poden ser datades amb bastant
precisió, ja que algunes morrenes corresponen al segle
XIX, mes concretament a 1860. En algunes extensions
rocoses del Col du Sanetsch, a 2.250 metres s.n.m., es
distingeixen traces incipients d'estries de lapiaz que
comencen a imprimir-se sobre la roca, després de la
reculada de la glacera. A I'amplia extensió carstificada
del Lapi di Bou (nappe du Wildhorn), a 2.170 metres d'al-
Foto 5: Canal rneandriforme format per les aigües de fusió, al carst
proglaciar del Lapis de Tsanfleuron (Valais, Su'issa), a 2.300 m
titud, en posició S, es pot observar un extraordinari con-
d'altitud. Segons MAIRE (1990) les aigües de fusió subglaciar
junt de lapiaz alpí en el qual, vora a nínxols embutifor-
són capaces d'excavar canals de 10 crn de fondaria en tant
mes (trichterkarren), apareixen acanaladures i fins i tot
sols 20 o 30 anys, degut a la considerable quantitat d'aigua que
drenen durant I'estiu.
estries de lapiaz molt ben desenvolupades. Encara que
no va ser possible realitzar mesures estadístiques a la
diversos milions de m3 de roca, ara fa aproximadament
localitat abans citada, per falta de temps, la longitud
dos segles. Des d'alla, remuntant la vall, les lloses de
maxima de les estries observades supera els 39 cm, una
roca calcaria carstificada es perllonguen fins a la zona
grandaria sorprenent per a una localitat situada a cotes
de Pro Fayret, constitui'nt un "Lapis" que apareix ben
tan elevades (Figura 2). Ambdós camps de lapiaz es
delimitat als mapes del servei geografic suís (Office
desenvolupen a les calcaries del Urgonia inferior, que es
federal de topographie). Durant I'ascens, es pot apreciar
caracteritza per la seva debil porositat (0,29 - 0,34 %) i
una limitada varietat de formes de lapiaz, especialment
per un contingut en carbonat calcic que supera el 90%
canals mes o menys rectilinis, els quals travessen
(BORREGUERO, 1997).
espectacularment una seqüencia d'estrats entre els
quals s'inclouen calcaries de I'Urgonia, del Portlandia i
del Malm.
Les estries del lapiaz de la vall de
Encara que les localitats de lapiaz de la vall de La
La Derbonne.
Derbonne tenen molts bons exemples de canals de
paret, condicionats majoritariament per la disposició
La petita vall de La Derbonne discorre de SO a NE
estructural dels afloraments de les grans lloses calcaries
al vessant meridional del massís dels Diablerets, for-
i pel fort pendent que presenten aquestes, la varietat de
mant part d'un dels sectors de major complexitat tectbni-
formes de lapiaz observable es realment escassa. El
ca dels Alps calcaris sui'ssos (nappe de Morcles), en un
principal interes de les morfologies existents en el lapiaz
extrem del cantó de Valais. El relleu es molt accidentat i
de La Derbonne es basa en la tipologia, mes o menys
els afloraments calcaris apareixen a I'esquerra hidrogra-
rectilínia o en ziga-zaga, dels canals, que travessen
fica del rierol de la Derbonne, a un centenar de metres
quasi paral.lels les lloses de roca, i sobretot en la relació
d'altitud per damunt del llac de Deborence, la formació
genetica que poden tenir respecte a la coberta edafica
del qual fou causada per un gegantí despreniment de
que els envolta. El sbl proveeix d'aigua, per decantació,

alguns canals des de dalt, mentre que en molts altres
Les estries de lapiaz del Lapis
casos és I'erosió del sol que posa al descobert la
des Grand' Gouilles
presencia de típics canals arrodonits (rundkarren), pre-
formats sota la coberta edafica. A mesura que el sol es
El Lapis des Grand' Gouilles es localitza a la capqa-
retira, la sobreimposició d'estries de lapiaz es verifica
progressivament, segons es pot observar als diversos
lera de la Vallée de la Morge, en el Iímit septentrional del
afloraments cal~caris
de La Derbonne, pero cense arribar
cantó de Valais, al S del glaciar de Gelten (del qual
queda separat per una aresta muntanyosa, on desta-
a constituir mai una microforma abundant. En aquest
quen les cotes dlArpelistock i Geltenhorn, ambdues per
context geomorfologic es varen mostrejar dues localitats
d'estries i acanaladures, situades respectivament a
damunt dels 3.000 m). Es tracta d'un ampli aflorament
1.700 i a 1.870 metres d'altitud. La primera localitat va
de calcaries del Malm que pertany a la capa del
Wildhorn, la qual s'integra en un sector de gran comple-
ésser mostrejada quasi exhaustivament (Figura 1); I'am-
xitat tectonica, i forma part d'una complicada estructura
plada mitjana de la població d'estries presenta valors
lleugerament superiors als normals: 18,69 mm (n=100;
cabalgant que capbussa cap el SE. Les roques aparei-
xen descobertes de sol i de mantel1 residual continu,
desviació típica=5,62; moda=18 mm), encara que la mit-
excepció feta d'alguns retalls de materials morrenics. La
jana de les estries estava dins el marge de variabilitat
d'aquesta microforma. Pero en la localitat situada a
vessant calcaria que delimita el Lapis des Grand'
Gouilles, seguint el descens des dels flancs esquistosos
major alqaria, on només es mesuraren 10 acanaladures,
de I'Arete de I'Arpille, condueix a una depressió amb un
aquestes sobrepassaven les mesures característiques
fons ocupat per un petit embassament que recull les
de les estries S.S. (rillenkarren), mostrant una amplada
aigues de fusió de les neus i les absorbeix a través d'un
mitjana de 55,5 cm, la qual cosa permet establir sug-
engolidor carstic. Vora I'engolidor, i al peu d'un petit
gestives comparacions amb altres acanaladures amples
escarp calcari on s'han pogut realitzar interessants
observades en diverses arees muntanyoses espanyo-
observacions sobre estries de lapiaz, encara se conser-
les, incloent-hi la serra de Tramuntana. Atenent I'apa-
vava neu a les darreries d'agost (22 d'agost de 1997) a
renqa i la morfometria, d'aquestes acanaladures, situa-
una altitud de 2.475 m s.n.m.
des a 1.870 metres d'altitud, podrien classificar-se com
Al llarg del Lapis des Grand' Gouilles es poden
canaletes ja que es diferencien clarament de les estries
reconeixer nombroses formes exocarstiques, entre les
de lapiaz.
quals destaquen diversos tipus de lapiaz, que formen
canals (rinnenkarren, decantation runnels, maanderka-
rren) més o manco arrodonits i en ziga-zaga, alguns dels
quals poden tenir un remot origen subglaciar. També
abunden les petites depressions rocoses que actuen
com a pous de neu, així com el lapiaz de diaclasis (kluf7-
karren). Es tracta d'un típic carst nival d'alta muntanya,
que en el passat experimenta els efectes del modelat
glacial. Encara que la topografia del conjunt d'aquest
camp de lapiaz presenta, segurament degut a I'acció
dels gels, un aspecte certament aplanat i una inclinació
relativament constant, les lloses calcaries mostren una
certa varietat de microformes de lapiaz que comencen a
sobreimposar-se i a disectar les roques que més sobre-
surten. És en aquests context on s'observen algunes
estries generalment poc desenvolupades, si bé la troba-
Ila d'un excepcional conjunt de quasi 60 estries de lapiaz
sobre el ja esmentat escarp de la roca ha permes reunir
unes poques observacions morfometriques molt valuo-
ses. Els resultats estadístics obtinguts amb relació a
- - Q -
Es Pixarells
Grand'Gouilles
I'amplada de les estries donen una mitjana de 14,38 mm
(n=50; desviació típica = 2,82; moda = 16 mm), tal com
Anchura de las estrías (en mm)
se pot observar a la Figura 3. Quant a la longitud maxi-
ma observada fou de 18 cm. Una vegada més, pel que
fa a I'amplada, aquestes mesures entren dins la variabi-
Figura 3: Comparació entre la distribució de freqüencia de I'amplada
de les estries a la localitat del Lapis des Grand' Gouilles
litat morfometrica observada a les estries de lapiaz
(Valais, Suissa), a 2.475 m d'altitud, i la localitat mallorquina
mallorquines (vegis a la Figura 3 la comparació amb la
des Pixarells. Es pot observar que ambdues grafiques se
localitat des Pixarells / Lluc), i posen de manifest que els
superposen quasi perfectament.
processos causants del creixement d'aquestes microfor-

mes deuen ésser substancialment els mateixos a
poblacions d'acanaladures arnb valors d'amplades mitja-
Mallorca que a I'alta muntanya de Sulssa, malgrat les
nes inferiors a 2,5 cm i llurs distribució de freqüencies,
radicals diferencies climatiques que sens dubte existei-
presentaria la característica corba en forma de campana
xen.
fortament apuntada i lleugerament sesgada cap a la
dreta que apareix a quasi totes les localitats mallorqui-
nes. Per altra banda, semblava convenient explorar la
Discussió comparativa i conclu-
possible presencia d'acanaladures de major amplada,
sions sobre el lapiaz dels Alps
tal volta comparables a les que es troben a les muntan-
yes de Mallorca per damunt dels 800 m s.n.m.
calcaris suissos
Pel que fa referencia a les acanaladures rnés
amples, les dades obtingudes són escasses. Així i tot, es
El limitat temps disponible no permeté realitzar
van poder mesurar algunes de més de 5 cm d'amplada
observacions semiquantitatives sobre I'abundancia rela-
a la capcalera de la val1 de La Derbonne (Valais), a prop
tiva arnb que les diverses tipologies de lapiaz són pre-
de 1.900 m d'altitud. També es varen mesurar uns pocs
sents a les localitats prospeccionades dels carsts de
exemples d'acanaladures d'aquest tipus en la Seche de
Suissa. Sols fou possible efectuar una aproximació qua-
Gimel (Jura Vaudois), barrejats arnb estries molt rnés
litativa preliminar, queja ha estat comentada en un apar-
primes. Pero certament, aquests resultats no proporcio-
tat anterior, en la qual es posaven en evidencia una serie
nen informació rellevant sobre la genesi de les acanala-
de diferencies significatives entre els conjunts de morfo-
dures rnés amples. Caldria ampliar la prospecció a altres
logies de lapiaz mallorquines i helvetiques. Encara
localitats situades per damunt dels 1.800 m d'altitud, a
sense poder entrar en majors precisions, les importants
Sulssa central, per així poder avaluar el seu grau d'a-
diferencies tipologiques observades es poden atribuir a
bundancia als carsts d'alta muntanya.
les condicions bioclimatiques molt diverses que caracte-
Per contra, les observacions morfometriques efec-
ritzen ambdós territoris. De fet, explorar aquestes
tuades a les 6 localitats citades abans (sobre un total de
diferencies era el que es pretenia en iniciar aquest estu-
550 estries de lapiaz) han proporcionat dades conclo-
di comparatiu, ja que les altjtuds maximes de les mun-
ents i han superat les previsions més optimistes que es
tanyes de Mallorca arnb prou feines permeten detectar
tenien en iniciar aquesta campanya. Un dels objectius
els efectes de la neu i el fred sobre el desenvolupament
principals consistia en analitzar les distribucions de fre-
del lapiaz, mentre que en els Alps calcaris suissos
qüencia de col.lectius d'estries, arnb la finalitat de com-
aquest panorama es complementa arnb un excel.lent
provar si els seus parametres estadístics coincidien o
repertori de camps de lapiaz nivals i adhuc proglaciars.
divergien dels observats a la serra de Tramuntana i dels
Lamentablement no fou possible visitar les localitats
publicats a la bibliografia disponible sobre la resta del
més llunyanes de Glattalp i Silberen (per damunt de
món. Com a segon objectiu apareixia la conveniencia de
Bodmeren, al cantó de Schwyz) ni les d'lnnerbergli i
prospeccionar els Iímits altitudinals d'aquesta microfor-
Schrattenfluh (que constitueixen la continuitat de Sieben
ma de lapiaz, sobretot si es considera que moltes de les
Hengste, en els Berner Oberlandes). De totes formes, tal
localitats alpines resten cobertes per la neu la major part
volta en un futur proper, es podria aprofitar I'experiencia
de I'any i per tant la formació o creixement de les estries
acumulada en aquestes primeres visites per reelaborar
només és possible durat uns pocs mesos.
una serie de descriptors de lapiaz que abastaran un
En ambdós aspectes s'han obtingut informacions
encara rnés ample marge climatic que els utilitzats en les
molt aclaridores, ja que des d'un punt de vista estadístic
investigacions realitzades fins a la data a Mallorca.
les estries helvetiques són similars a les estudiades a
També seria necessari complementar els descriptors de
Mallorca i a les descrites en altres regions carstiques del
lapiaz arnb tipologies representatives de climes arids i
món (GINÉS, 1990 i 1996). Per altra banda s'han des-
adhuc desertics, cosa que obligaria a efectuar sem-
cobert estries perfectament típiques a quasi 2.500 m
blants observacions comparatives en regions carstiques
d'altitud. Les observacions morfometriques realitzades
de Grecia, Marroc o Tunísia, per exemple.
-
demostren la presencia d'estries de lapiaz característi-
A rnés a rnés d'aquesta primera aproximació a les
ques (amb amplades mitjanes compreses entre 1,4 i 1,9
fisonomies generals del lapiaz d'alta muntanya, el princi-
cm) en un interval d'altituds compreses entre els 1.700 i
pal objectiu de la campanya de prospeccions duita a
2.500 m. També queda demostrat que les tempestes
terme en els Alps calcaris suissos consistia en iniciar les
d'estiu que es produeixen als Alps calcaris suissos tenen
observacions morfometriques necessaries per establir
la suficient capacitat erosiva com per poder generar i
comparacions estadístiques entre acanaladures de
mantenir estries de lapiaz en condicions climatiques tan
lapiaz (cannelures o solution flutes, en sentit ampli) for-
aparentment desfavorables com les que es donen en el
mades en contextos climatics molts distints dels que
Vallon des Morteys i més especialment en el Lapis des
estan representats a Mallorca. Si els resultats obtinguts
Grand' Gouilles a 2.475 m d'altitud. Les dades climati-
a la serra de Tramuntana fossin generalitzables a qual-
ques aportades per MAlRE (1990), a la seva fonamental
sevol tipus de clima, seria previsible poder identificar
monografia sobre els carsts d'alta muntanya en el món,

permeten calcul'ar que les estries del Lapis des Grand'
Bibliografia
Gouilles nomes poden esser funcionals durant 2 o tot lo
BOGLI, A. (1960): Kalklosung und Karrenbildung. Zeitschrift fur
mes 3 mesos a I'any, en tant que aquestes mateixes
Geomorphologie, N.F. Suppl.2: 4-21. Berlin.
estries es mantenen quasi tot el temps sota una capa de
BOGLI, A. (1980): Karst Hydrology and Physical Speleology. 284 pags.
neu que no nomes n'impedeix el creixement, sinó que
Springer-Verlag. Berlin.
BORREGUERO, M. (1997): High calcareous Alps, Geomorphology-
probablement, en arribar la temporada de fusió, pot ser
Hydrogeology. Excursion ESC 10, 12th lnternational Congress of
responsable d'altres efectes corrosius que tal vegada les
Speleology. Fotocopiat.
degrada en major o menor intensitat. La presencia d'es-
GINES, A. (1990): Utilización de las morfologias de lapiaz como geoin-
dicadores ecologicos en la Serra de Tramuntana (Mallorca).
tries en aquestes condicions indica que els processos
Endins, 16: 27-39. Palma de Mallorca.
morfogenetics, que nomes es poden atribuir a les preci-
GINES, A. (1996): Quantitative data as a base for the morphometrical
pitacions tempestives estivals, són molt actius i eficients
definition of riilenkarren features found on limestones. In: Fornós,
J.J. i Ginés, A. Eds. Karren Landforms. Universitat de les Illes
durant aquest breu lapse de temps en que la roca queda
Balears: 177-1 91. Palma de Mallorca.
descoberta de neu.
MAIRE, R. (1990): La haute montagne calcaire. Karstologia-Memoires n2
3. 731 pags. Montmelian.
WILDBERGER, A. & PREISWERK, C. (1997): Karst und Hoh!en der
Schweiz. Speleo Projects. 208 pags. Basilea.
Agrai'ments
Afortunadament he pogut comptar amb I'efica~ i
amistosa ajuda d'alguns col.legues de I'lnstitut de
Géographie de la Universite de Fribourg, i del profit
obtingut amb I'interessant excursió realitzada en el marc
del 12" Congres Internacional dlEspeleologia, celebrat
en La-Chaux-de-Fonds en el mes d'Agost de 1997. Per
aixo desig expressar la meva gratitud a Luc Perritaz,
Michel Monbaron, Vincent Grangirard i Miguel
Borreguero. També vull agrair a la junta de publicacions
de I'ENDINS la traducció al catala del treball.