Distribuci� geogr�fica del carst a Mallorca : the geographical distribution of karst in Mallorca
ENDINS, n." 20 1 Mon. Soc. Hist. Nat. Balears, 3.1995. Palma de Mallorca.
DISTRIBUCIÓ GEOGRAFICA DEL CARST
A MALLORCA
THE GEOGRAPHICAL DISTRIBUTION OF
KARST /N MALLORCA
Jaume SERVERA NICOLAU 1
Resum
A Mallorca, el predomini de litologies calcaries, intercalades amb nivells impermea-
bles, juntament amb la seva disposició estructural, han configurat I'illa com a un indret to-
talment propens a I'existencia de processos de modelat i de formes carstiques. Aquestes
morfologies són presents a dues terceres parts de I'illa, on la seva localització permet es-
tablir tres clares regions carstiques individualitzades: una primera, la Serra de Tramunta-
na, que presenta unes destacades formacions tant exocarstiques com endocarstiques; i les
dues restants, les Serres de Llevant i el Migjorn de Mallorca, on la seva espectacularitat de
formes radica, basicament, en els fenomens d'endocarst.
Abstract
The dominance of calcareous lithologies, interlayered with impermeable beds, together
with its structural arrangement has shaped Mallorca as an island demonstrating a high
incidence of karstic modelling processes and landforms. The development of these
morphologies is apparent over two thirds of the island, and from their location three karstic
regions may be identified: the first, Serra de Tramuntana, with remarkable exo- and
endokarstic features; two other, Serres de Llevant and Migjorn region, have outstanding
endokarstic features.

lntroducció
Introduction
Mallorca és la major i més central de les illes de
Mallorca is the largest and most central island of
I'arxipelag Balear la qual, juntament amb Menorca,
the Balearic archipelago. The Balearic Islands are
Eivissa, Formentera i Cabrera, es localitza gairebé a
located in the middle of the western Mediterranean
la part central de la conca mediterrania occidental,
basin, slightly displaced to the West (Figure 1).
lleugerament desplacada a I'oest (Figura 1). La seva
lncluding the adjacent islets -Sa Dragonera islet is
superfície, inclosos els illots adjacents, el major dels
the largest-
our island has an area of 3,667 square
quals és sa Dragonera, és de 3.667 km2 i té un perí-
km and a perimeter of 565 km. Mallorca is the
metre de 565 km. Amb aquesta extensió constitueix
seventh largest island in the Mediterranean and
la setena illa més grossa de la Mediterrania i és, jun-
together with Menorca they happen to be the most
tament amb Menorca, la més allunyada de les terres
remote from any continental landmass.
continentals.
The island has a rhomboid shape with its vertices
L'illa té una forma quadrangular i la seva dispo-
oriented to the four cardinalpoints. To the North there
sició espacial és la d'un rombe amb els vertexs orien-
is Cap de Formentor, located at 39" 58'N; to the East
tats als quatre punts cardinals. Al nord tenim el Cap
there is Punta de Capdepera, located at 3" 29' E;
de Formentor que es localitza a 39" 58' N, a I'est la
to the South there is Cap de ses Salines, located at
39" 16' N; and to the West there is Sant Elm a t
1 Departam~ent
de Ciencies de la Terra. Universitat de les Illes Ba-
2 " 2 1 J E .
l e a r ~ .
Ctra de Valldernossa km 7,5.
E-07071 Palma de Mallorca.

Punta de Capdepera a 3" 29' E, al sud el Cap de ses
In Mallorca there is a dominance of calcareous
Salines a 39" 16' N, i a I'oest Sant Elm a 2" 21' E.
lithologies. This fact as well as its structural framing
A Mallorca, el predomini de litologies calcaries,
have shaped the island, and also most of the
juntament amb la seva disposició estructural, han
remainder of Balearic Islands, as places inclined to
configurat I'illa, igual que la major part de la resta de
present karstic landforms and modelling processes.
les Balears, com a un indret totalment propens a I'e-
The development of these morphologies, not only
xistencia de processos de modelat i de formes cars-
exokarstic but also endokarstic, can be found in two
tiques. El desenvolupament d'aquestes morfologies,
thirds of the island. The karstic features show a
tant exocarstiques com endocarstiques, afecta dues
specific spatial distribution that causes a
terceres parts de I'illa, amb una distribució territorial
characteristic contrast in the island's ilandscape. Such
concreta que dóna lloc a un peculiar contrast del pai-
a point will be the aim of the present paper.
satge illenc, i que tot junt sera I'objecte del nostre treball.
Figural:
Localització de les Illes Balears dins de la Mediterrania
Occidental.
Figure 1:
Location of Balearic lslands in the western Mediterranean.
Principals factors en la localit-
Main factors conditioning karst
zació del carst a Mallorca
localization in Mallorca
La distribució de les morfologies carstiques, en
In order to have a correct understanding of the
les distintes regions naturals de Mallorca, no s'entén
distribution of karstic morphologies in the different
facilment sense abans tenir una vició general de les
natural regions of Mallorca, it is necessary first to
característiques lito-estructurals i dels regims de tem-
have a general view of the structural and lithologic
peratures i precipitacions que té I'illa.
features, as well as its general conditions of
temperature and rainfall. Nevertheless, because of
TRETS ESTRUCTURALS
other sections in this publication will treat these
subjects specifically, this paper must be seen as a

Mallorca, igual que la resta de les Balears, forma
~reliminary
outline only.
part de la zona emergida del Promontori Balear.

Aquest és un relleu, majoritariament submergit, que
STRUCTURAL FEATURES
s'estén des del SE de la Península Iberica (Cap de la
As the other Balearic Islands, Mallorca is part of
Nau) i amb una direcció NE arriba fins a Menorca. Ai-
the emerged area of the Balearic Promontory. It is a
xí doncs, constitueix la perllongació de les serralades
submarine relief extending from the SE of Iberian
Betiques, que queda totalment individualitzada de
Peninsula (Cap de la Nau) to the NE (Menorca
I'lberia i d'Af~ica
per dos profunds bracos de mar.
Island). ln this way, Mallorca is an extension of the
L'estructura de Mallorca es presenta molt com-
Béticas mountain ranges now isolated from Africa and
plexa i basicament ve definida per un conjunt de
lberia by two deep sea sounds.
horsts i grabens o semigrabens allargats en una di-
Mallorca has a complex structure basically
recció SW-NE (Figura 2). Els primers donen lloc a les
defined as a set of
horsts and grabens or
principals alineacions muntanyenques (Serra de Tra-
semigrabens lengthened in S W-NE direction (Figure
muntana i Serres de Llevant) al mateix temps que
2). The horsts originate the main mountain ranges
constitueixen alguns dels relleus centrals de I'illa. Els
(Serra de Tramuntana and Serres de Llevant) and
segons formen les depressions centrals, les zones
some of the central relief forms of the island. The
planes de Mallorca. La delimitació entre els dos tipus
grabens produce the central depressions, the flat
d'estructures no és facil; generalment aquesta es fa
areas of Mallorca. The division between both
per fractures d'edat terciaria, pero en altres casos el
structures is not always clear; usual/y these
seu Iímit es produeix mitjancant discordancies angu-
boundaries are Tertiary fractures, but sometimes the
lars que són fossilitzades per diposits terciaris i qua-
boundary is an angular unconformity fossilized by
ternaris.
Quaternary and Tertiary deposits.
MAPA ESTRUCNRAL DE MALLORCA
&
4
Falla diricnsiva
Er:cnsionolfBulr 7 7
-T
D i m W a
-
Encavakameni
Thrvrt
- - - - -
Unconformiry
20Km

- O
UNlTATS MORFOESTRUCTURALS DE MALLORCA
4P
Figura 2:
Mapa estructural i distribució de les unitats morfoestruc-
turals de Mallorca.
Figure 2:
1.- Serra de Tramuntanh
2.- Serres de Llevant
Structural map and distribution of the morphostructural
3.- Depressió cenual
units of Mallorca.
4.- Raiguer
5.- Migjom
6.- Depressió de sa Pobla-Muro
7.- Depressid de Palma
8.- Depressió de Campos

Cap de scs Salines
PRlNClPALS UNlTATS MORFOESTRUCTURALS
MAlN MORPHOSTRUCTURAL UNITS
La Serra de Tramuntana constitueix una unitat
The Serra de Tramuntana is a morphostructural
morfoestructural orientada de SW a NE, que es dis-
unit oriented from SW to NE. It is parallel to the
posa de forma paral.lela a la costa septentrional al
northern coast line, with a length of 90 km a n d a n

llarg de 90 km i en una franja de 15 km d'amplaria mit-
average width of 15 km (Figure 2). It comprises the
jana (Figura 2). La serra és també on I'illa assoleix les
higher peaks of the island (Puig Major de Son Torrella
seves majors alcaries (Puig Major de Son Torrella
1,445 m, Puig de Massanella 1,348 m, and up to ten
1.445 m, Puig de Massanella 1.348 m i fins un total de
altitudes over 1,000 meters). This unit is composed
10 elevacions que superen els 1 .O00 m). Aquesta
by Mesozoic folded materials that generally dip to SE,
unitat esta formada per un conjunt de materials ple-
although the upper sections do sometimes present
gats, majoritariament mesozoics que de forma gene-
deformations with folds orientated to NW. However,
ral cabussen cap el SE, encara que les lamines su-
between the Mesozoic materials, Tertiary beds (from
p e r i o r ~
poden presentar deformacions amb plecs
the middle Eocen to the middle Miocene) can be
tombats vergents al NW. No obstant, entre els mate-
found overthrusted by former materials (FALLOT,
rials mesozoics es troben diposits del Terciari (de
1922; GELABERT et al., 1992). In Serra de
I'Eoce mitja al Mioce mitja) que solen trobar-se enca-
Tramuntana, the lower Lias (lower Jurassic) massive
valcats pels anteriors (FALLOT, 1922; GELABERT
limestone and the Burdigalian calcareous
et al., 1992). A les calcaries massives del Lias infe-
conglomerate (lower Miocene) are the lithologies with
rior (Jurassic inferior) i als conglomerats del Burdiga-
the most outstanding development of karstic
lia (Mioce inferior) de la Serra de Tramuntana és on
landforms (GINÉS & GINÉS, 1989).
el desenvolupament de morfologies carstiques és
The central depression of Mallorca is a region
més destacable i espectacular (GINÉS & GINÉS,
only partially well-known from the structural point of
1989).
view, because of both maskingproduced by the post-
La depressió central de Mallorca és un sector
orogenic beds cover as well as the smoothness of its
poc conegut des d'un punt de vista estructural, a cau-
contours. Nevertheless, the reliefs of Randa massif
sa de I'emmascarament que produeix la cobertura de
and Sineu - Bonany sfrucfure, located in the
diposits post-orogenics i a la suavitat dels seus re-
southeastern fringe of the depression, constitute
Ileus. No obstant, els relleus del massís de Randa i
windows that allow us to define some structural units.
els de I'estructura Sineu - Bonany, localitzats a la part
The lower units display Mesozoic and lower-middle
sud-oriental de la depressió, constitueixen unes fi-
Miocene rnaterials. On the other hand, the upper units
nestres tectoniques que permeten definir varies uni-
show thrust sheets of Paleogene materials
tats estructurals. Les unitats inferiors estan formades
(ANGLADA et al., 1986). It is in these hilly zones of
per materials mesozoics i del Mioce inferior i mitja,
the Majorcan central morphostructural unit, where
mentre que les unitats superiors presenten unes Ia-
some karstic morphologies in the materials of the
mines encavalcants de materials paleogens (AN-
lower unit appear.
GLADA et al., 1986). És en aquestes zones elevades
The Serres de Llevant, parallel to the
de la depressió central de Mallorca, on apareixen al-
southeastern coast line, are the second important
gunes morfologies carstiques als materials de la uni-
folded area of the island (Figure 2). Its alignment (SW -
tat inferior.
NE) follows the same direction of Serra de
Les Serres de Llevant, localitzades de forma pa-
Tramuntana and it covers from Arta peninsula to the
ral.lela a la costa sud-oriental, constitueixen la sego-
southern municipality of S a n t a n y i Its higher
na area plegada d'importancia a I'illa (Figura 2). La
elevations are located almost in both extremes, in the
seva alineació (SW-NE) segueix la mateixa direcció
northern side there is Talaia Freda de Son Morell
que la Serra de Tramuntana i s'estén des de la pe-
peak, 560 m in height, and in the southern side Puig
nínsula d'Arta fins al municipi meridional de Santa-
de Sant Salvador, 509 m high. These mountain
nyí. Les seves majors alcaries es localitzen gairebé
ranges are composed of a series of folded deposits
al seus dos extrems, a la part septentrional la Talaia
that include Jurassic, Cretaceous, Paleogene and
Freda de Son Morell (560 m), i a la part meridional el
Miocene materials. Its structure presents a thrusting
Puig de Sant Salvador (509 m). Aquestes serres es-
complex system, with the appearance of orthogonal
tan formades per un conjunt de lamines encavalcants
folds caused by the interaction between frontal
que presenten materials del Jurassic, Cretacic, Pa-
ramps, aligned to NW, and lateral ramps or some
leogen i Mioce. A grans trets, la seva estructura es
other slightly oblique to the alignment of the former
caracteritza per un sistema complex d'encavalca-
(SABAT, 1986).
ments amb la presencia de plecs ortogonals, com a
The Migjorn of Mallorca consists of a tabular
conseqüencia de la interacció entre rampes frontals
platform composed of Miocene materials. These
direccionades al NW i rampes laterals o lleugerament
arch-disposed deposits border Serres de Llevant
obliqües a la direcció de les anteriors (SABAT, 1986).
elevations, from the southern plains of Llucmajor to
El Migjorn de Mallorca és constituit per un con-
Punta de n 'Amer cape in Sant Llorenp municipality,
junt tabular de materials post-orogenics del Mioce su-
being their continuity only broken in the sector of
perior. Aquests, en forma d'arc, s'adossen a les Se-
Campos depression (Figure 2). It ¡.S a set constituted
rres de Llevant, i van des de les marines de Llucmajor
by the progradatian of the Reef unit (final Miocene)
fins a la Punta de n'Amer al municipi de Sant Lloren~,
whose deposits are covered with oolites (Santanyi
veient tan sols interrompuda la seva continuitat al
limestones) and Plio-Quaternary aeolianites (POMAR


responen a irrupcions molt puntuals d'aire fred provi-
recorded during the hotest months of July ano
nent del NW d'Europa. A la resta de I'illa, i per davall
August, with a n average maximum of 2 9 / 3 7 " C.
dels 500 m d'altitud, aquest tipus de precipitació
However, occasionally it can be recorded extreme
constitueix un fet insolit que tan sols es produeix de
values of 40/4 1 O C in summer and -5/-6" C in winter.
forma esporadica.
PRECIPITACIONS MITJANES ANUALS 1960-80
TEMPERATURES MITJANES ANUALS (OC)
Figura 3 :
Distribució de precipitacions
i temperatures rnitjanes
anuals de Mallorca.
Figure 3:
Distribution of rainfall and annual average temperatures
-0
km
of Mallorca.
FONT GUIJARRO (1986)
Most of the island shows an annual average
temperature round 16/77" C (Figure 3). B u t t h e
La seqüencia anual de les temperatures de I'illa
distribution of temperature, as it occurs with rainfalls,
vénen emmarcades entre un mínim registrat el mes
is firmly related to the existence of reliefs which
de gener, on la maxima mitjana és d'uns 13/14" C i
demarcate some areas colder than others. Serra de
que es perllonga al mes de febrer, fins a un maxim re-
Tramuntana, that as a whole reveal magnitudes lower
gistrat als mesos més calids de julio1 i agost, on la
than 16" C, presents in the central tops a few
maxima mitjana és entorn dels 29/31 O C. No obstant,
stretches where the annual average temperature is
ocasionalment es poden registrar puntes que asso-
below 10" C. In the highest summits of Serres de
leixin els 40141 O C de maxima i els -51-6" C de mínima.
Llevant, there are also temperatures under 15" C.
La major part de I'illa s'enquadra dins dels 1611 7"
Finally, the coldest dominions are some depressed
C de temperatura mitjana anual (Figura 3). Nogens-
flat zones (Palma, Campos, Sa Pobla), where in
menys, la distribució territorial de les temperatures
winter the temperature record can reach lower
mitjanes presenta, igual que les precipitacions, una
absolute minimums than in the remainder of the plain
clara variació relacionada amb la presencia de re-
areas of Mallorca (GRIMALT et al., 199 1).
Ileus, que permet diferenciar uns sectors més freds

que els altres. La Serra de Tramuntana, que en con-
Localization and distribution
junt presenta valors inferiors als 16" C, té sectors,
of karst in Mallorca
coincidint amb els majors relleus centrals, on les se-
ves mitjanes anuals estan per davall dels 10" C. Tam-
bé a les Serres de Llevant els punts més elevats pre-
In Mallorca, the karstic phenomena location is
senten valors inferiors als 15" C. Finalment, cal
linked with the distribution of climatic and lithological
esmentar com sectors més freds les zones depres-
factors. Therefore, three karstic regions could b e
sionaries de I'illa (Palma, Campos i sa Pobla) que,
identified: Serra de Tramuntana, Serres de Llevant
per la concavitat del terreny, registren a I'hivern mí-
and Migjorn coastal plain (GINÉS & GINÉS, 1989).
nimes absolutes més extremes que la resta de I'area
plana de I'illa (GRIMALT etal., 1991).
SERRA DE TRAMUNTANA
Serra de Tramuntana is, par excellence, the main
karstic region of Mallorca, due to the diversity of its
Localització i distribució del
morphologies a s well a s their extraordinary
carst a Mallorca
development. Nevertheless, it could be distinguished,
both quantitatively and qualitative/y, two different
areas. The first one is the northern moiety which limits

A Mallorca els fenomens carstics presenten una
are approximately Sóller village, at fhe center of the
localització territorial lligada a la distribució dels fac-
mountain range, and Cap de Formentor peninsula to
tors litologics i climatics anteriorment comentats, la
the NE; the second afea is the southern part, that runs
localització dels quals permet establir tres clares re-
in S W direction from Sóller to Sant Elm. The main
gions carstiques individualitzades: Serra de Tramun-
differences between both areas are that in the first
tana, Serres de Llevant i el Migjorn (GINÉS & GINÉS,
one there are: the highest tops oP the range, the
1989).
greatest annual rainfall values, and a more frequent
presence of calcareous lithologies.

LA SERRA DE TRAMUNTANA
L a Serra de Tramuntana constitueix per
Exokarstic morphologies
excel.lencia la regió carstica més important de Ma-
Probably the karren fields are, especially in the
llorca, aixb és així, tant des del punt de vista de la di-
landscape of the northern a f e a of Serra d e
versitat de les morfologies presents, com des del de
Tramuntana, the most impressive features of
I'espectacularitat del seu desenvolupament. No obs-
Majorcan exokarst. These solutional morphologies
tant, dins de la mateixa serra podem diferenciar, tant
are abundant between monastery of Lluc a n d
d'una forma qualitativa com quantitativa, dues arees.
Pollenca (BAR, 1986); most of them have been firstly
La primera, la meitat septentrional de la serra, que
generated under soil coverage and, afterwards,
vendria delimitada aproximadament entre Sóller i la
evolved through exhumation and subaerial
península del Cap de Formentor; la segona, la meitat
dissolution processes (GINÉS & GINÉS, 1989).
meridional d'aquella, delimitada entre Sóller i el seu
The geographical disposition of t h e main
extrem sud-occidental localitzat a Sant Elm. Els prin-
mountain range of Mallorca, with obvious rainfall and
c i p a l ~
trets diferencials entre les dues radiquen que
temperature gradients, allows us to stablish in this
la primera concentra les majors alcaries de la serra,
afea (GINÉS, 1990a) a clear altitudinalzoning for the
les majors precipitacions mitjanes anuals i, si més no,
karren distribution that shows, however, a common
una major presencia de litologies calcaries.
characteristic represented by the abundante of
solutionally enlarged fissures.

Les morfologies exocarstiques
Karstic depressions a r e just present o n the
Els camps de lapiaz constitueixen sens dubte
northern moiety of Serra de Tramuntana, where a
I'expressió més espectacular del modelat carstic i, en
rather relevant number of dolines have been reported
especial, de la configuració del paisatge de la part
(GINÉS et al., 1989; GINÉS, 1990b). Such land-
septentrional de la serra. Aquestes formes tenen una
forms, usually not larger than 2 0 0 m in diameter,
gran profusió en el sector entre el monestir de Lluc i
exhibit the typical morphogenesis of dissolution
Pollenca (BAR, 1986) i esdevenen, la majoria d'elles,
dolines, with a flat floor covered with decalcification
de morfologies generades baix cobertura edafica
clays a n d spotted by shafts working a s swallow-
(GINÉS & GINÉS, 1989).
holes. These depressions are often surrounded with
La disposició geografica de la Serra de Tramun-
spectacular karren features.
tana, amb uns clars gradients termics i pluviometrics,
In this region there are severa1 larger karstic
ha permes (GINÉS, 1990a) establir una zonificació
depressions, but generally their principal axis does
altitudinal de la distribució del lapiaz, que manté com
not exceed one and half kilometer and usually they
a característica comuna la presencia de fractures ver-
have close relations with the structu~ral
trends of the
t i c a l ~
eixamplades per dissolució.
range. An important example of this kind of

Pel que fa a les depressions de caracter carstic,
depressions is Coma de Son Torrella, in Escorca, that
únicament són presents a la meitat septentrional de
shows clear analogies with classical poljes.
la serra, on es localitzen un relativament important
Moreover, it should be mentioned the presence of
nombre de dolines (GINÉS et al., 1989; GINÉS,
some almost closed valleys, nowadays captured by
1990b). Aquestes morfologies, que normalment no
the torrential network, that could be genetically
superen els 200 m de diametre, presenten la típica
related to ancient polje-like depressions (GINÉS &
morfogenesi de les dolines de dissolució, arnb un
GINÉS, 1989).
fons pla cobert per argiles de decalcificació i arnb
Finally, in both sides of the Serra de Tramuntana
avencs que actuen d'engolidors. Exteriorment es pre-
range, a set of karstic canyons can be found modelled
senten enrevoltades per formes de lapiaz.
where the water-courses cut thick limestones making
Respecte a depressions de major tamany,
use of important tectonic fractures. The most
aquestes també hi són presents a la serra, encara
impressive karstic canyon is Torrent de Pareis (Photo
que en general no solen sobrepassar el quilometre i
1) approximately 3 kilometers long, formed by the
mig de Ilargaria del seu major eix, i quasi sempre pre-
senten una clara relació arnb les directrius estructu-
rals de la zona. Un bon exemple d'aquest tipus de de-
pressions el constitueix la Coma de Son Torrella, a
Escorca, que presenta clares analogies arnb els pol-
jes. No obstant, cal esmentar la presencia de deter-
minades valls tancades, pero capturades per la xar-
xa torrencial, que podrien esser relacionades
geneticament arnb antigues depressions tipus polje
(GINÉS & GINÉS, 1989).
Finalment, tant a un vessant com I'altre de la Se-
rra de Tramuntana, trobam una serie de canyons
carstics, formats on els torrents tallen els paquets de
calcaries i s'encaixen a favor de fractures d'origen
tectonic. El més espectacular d'aquests canyons
carstics el constitueix el Torrent de Pareis (Foto 1)
Foto 1:
Fotografia del Torrent de Pareis (Escorca) arnb els es-
d'uns 3 km de recorregut, format per la conjunció del
pectacular~
camps de lapiaz que I'envolten.
Torrent de Lluc i el Torrent des Gorg Blau. És en
Photo 1:
Photograph of karstic canyon known as Torrent de Pareis
aquest darrer ramal, on el tram denominat sa Fosca
(Escorca), together with the spectacolar karren fields that
adquireix la major espectacularitat, a causa que les
surround it,
seves parets superen els 200 m d'alcada, impedint la
penetració de la llum natural fins el seu Ilit. Entre al-
confluence of Torrent de Lluc and Torrent des Gorg
tres, també cal destacar els torrents de na Mora, Fon-
Blau. In the last mentioned stream, the stretch called
do de Mortitx, des Gorg des Diners, de Coanegra, etc.
Sa Fosca is really magnificient, considering that its
walls surpass 200 meters in height and so prevent
Les morfologies endocarstiques
the day-light from reaching its bottom. Among other
canyons, there should be also pointed out Torrent de
Al darrer inventari de cavitats subterranies rea-
na Mora , Torrent Fondo de Mortitx, Torrent des Gorg
litzat a Mallorca es donava constancia de I'existencia
des Diners, Torrent de Coanegra, etc.
d'aproximadament un milenar d'aquestes morfolo-
gies (TRIAS et al., 1979), de les quals un 85% es tro-
Endokarstic morphologies
baven a la Serra de Tramuntana. A més, la localitza-
ció de la majoria d'elles, un 64 % del total de I'illa, es
The last inventory of Majorcan subterranean
concentra a la meitat septentrional de la serra.
cavities allude to the existence of approximately over
És evident, donat el nombre d'aquestes morfolo-
one thousand of such morphologies (TRIAS et al.,
gies, la importancia que té I'endocarst a aquesta re-
1979); 85 % were located in Serra de Tramuntana,
gió carstica. Així i tot, cal dir que no són cavitats d'un
and up to 65 % of the cavities existent in the whole
gran desenvolupament o dimensions, ja que per re-
island are situated in the northern moiety of this
gla general no superen el quilometre de recorregut i
range.
SOIS
una, la Cova de sa Campana (Escorca) arnb -304
As for the large amount of these features, it
m, supera la cota de 300 m de desnivel1 (GINÉS &
results that endokarstic phenomena are certainly very
GINÉS, 1987).
important in this natural region. However, it must be
Finalment, cal dir que a la Serra de Tramuntana
said that these are subterranean cavities lacking a
trobam basicament cavitats verticals, és a dir avencs.
high development or great dimensions; most of them
Per altra part, i entre d'altres tipologies de menor
do not surpass one kilometer long and only one
presencia a la serra com són les coves de tendencia
cavern, Cova de sa Campana (Escorca), with -304

horitzontal, cal destacar per la seva exclusivitat I'e-
meters, exceed the figure of 300 meters in deptri
xistencia de petits avencs de genesi nival.
~GINÉS
& GINÉS, 1987).
Finally, it must be pointed out that cavities in
LES SERRES DE LLEVANT
Serra de Tramuntana are predominantly vertical
shafts, which are locally known under the term avenc.
Dins aquesta area el desenvolupament de for-
Among other subterranean typologies whose
mes exocarstiques no presenta una notable rellevan-
presence in the range is less frequent, as occur in the
cia. Nogensmenys, hi són presents a arees molt lo-
case of horizontal development caves, it is necessary
calitzades on es donen formes de modelat superficial,
to report -because of its exclusiveness-
some
degudes a I'exhumació del criptolapiaz originat a la
small shafts located high in the mountains and
interfase sol-roca. Així i tot, aquestes morfologies de
genetically related to snow precipitations.
lapiaz presenten un incipient micromodelat que esta
dominat per formes de lapiaz amb estries i petites
SERRES DE LLEVANT
acanaladures (rillenkarren). Respecte a les depres-
sions carstiques cal esmentar la presencia d'unes po-
In this area the development of exokarstic
ques dolines.
landforms is not outstanding. Nevertheless, in some
specific areas there are karren forms produced by the

exhumation of subsoil karren features. However,
these karren features exhibit an incipient superficial
minor sculpture dominated by small sharpened
grooves and rills (rillenkarrenj. Refering to the karstic
depressions, it should be mentioned the existence of
a few dolines.
Serres de Llevant is the karstic region containing
the shortest number of subterranean cavities, only
5 % of the whole island, although it comprises an
important typological diversity. There are vadose

dissolution shafts, with vertical pits which can
occasionally surpass 100 meters of depth; it is the

case of Avenc des Travessets (Arta), a shaft with only
one great pit 145 meters in depth. The horizontal
caves, with very different sizes, have impressive
speleothems decoration, as it is the case of the

famous show-cave named Coves dJArta (Photo 2) in
Cap Verme11 (Capdepera), or contain great chambers
with relevant collapse processes as in Cova Nova de

Son Lluís (Porreres).
Migjorn natural area, in southern Mallorca, is a
karstic region built on a postorogenic tabularplatform
formed by a Tortonian-Messinian calcarenites
sequence, including a reef complex. At superficial
level, it is morphologically a plain area rather deprived
of any remarkable exokarstic landforms, and where

the solutional sculpture is present only as subsoil
Foto 2:
Entrada de les Coves &Arta (Capdepera), interessant ca-
karren developed under the thin soil that covers it
vitat carstica litoral de les Serres de Llevant.
(GINÉS & GINÉS, 1989). Nevertheless, there are
Photo 2:
The conspicuous entry to Coves d'Arta (Capdepera),
come karstic depressions of large size, as that of
interesting littoral karst-cave locatedin Serres de Llevant
Comes de Son Granada (Llucmajor) or Camp d'en
region.
Torrella (Santanyo, together with other small sized
dolines.
Les Serres de Llevant representen la regió cars-
The endokarstic features in Migjorn region show
tica que posseeix menys cavitats, un 5% del total de
an important development of horizontal caverns; the
I'illa, encara que reuneix una bona diversitat tipologi-
most representative of them, due to its magnificence
ca. Així doncs, hi són presents avencs fusiformes
and touristic use, being Coves del Drac (Photo 3) in
amb un desenvolupament vertical dels seus pous que
Manacor. The subterranean cavities in Migjorn area
pot superar els 100 m de desnivell, com és el cas de
are characterized by their richness in speleothems
I'Avenc des Travessets (Arta) on el seu únic pou arri-
accumulations, and by their general morphology

ba als 145 m. Per altra part, les cavitats horitzontals,
de dimensions variades, presenten espectaculars
decoracions estalactítiques i estalagmítiques, com en
el cas de les famoses Coves d'Artà (Foto 2) al Cap
Vermell (Capdepera), o grans sales presidides per
processos clàstics com la Cova Nova de Son Lluís
(Porreres).
EL MIGJORN
El Migjorn de Mallorca constitueix una regió càrs-
tica que, tal i com s'ha apuntat amb anterioritat, co-
rrespon a una plataforma tabular post-orogènica for-
mada per una seqüència de calcarenites del
Tortonià-Messinià que inclou un complex escullós.
Foto 3: Aspecte de les Coves del Drac (Manacor). Es tracta d'un
Morfològicament, en superfície, aquest sector con-
dels exponents més destacables de l'endocarst caracte-
forma una plana on gairebé hi són absents les formes
rístic de la regió natural del Migjorn.
exocàrstiques, i on el micromodelat de dissolució es
Photo 3: General view of Coves del Drac (Manacor). This cavern
limita a un criptolapiaz format davall la minsa capa
is the most outstanding example concerning the
edàfica que la cobreix (GINÉS & GINÉS, 1989). No
characteristic endokarst of Migjorn natural region, in
obstant, cal esmentar la presència d'algunes depres-
southern Mallorca.
sions càrstiques de considerable tamany, tals com
les Comes de Son Granada, a Llucmajor, o el Camp
consisting in successions of large chambers and
d'en Torrella, a Santanyí, a més d'altres dolines de
passa ges shaped by means of important collapse
menors dimensions.
processes. Most of these caves present, at the lowest
Respecte a les formacions endocàrstiques, la re-
points of its chambers, outstanding brackish pools
gió del Migjorn de Mallorca presenta un important de-
linked with both the current sea level and the coastal
senvolupament de cavitats horizontals, una de les
karstification phenomena occurring in the area.
quals —les Coves del Drac (Foto 3) a Manacor— és
emblemàtica per la seva espectacularitat i explotació
turística. Aquestes cavitats del Migjorn es caracterit-
zen, a part de per la seva riquesa en acumulacions
d'espeleotemes, per la presència de galeries i sales
on els processos clàstics són predominants. A la ma-
joria d'aquestes coves és freqüent que les seves co-
tes inferiors presentin llacs d'aigües salobroses, re-
lacionats amb el nivell actual de la mar i amb els
fenòmens de carstificació litoral característics d'a-
questa zona.
Bibliografia / Referentes
ANGLADA, E. SÀBAT, F. & SANTANACH, P. (1986): Les charria-
GINÉS, J. (1990b): El modelat càrstic de sa M tjania (Escorca, Ma-
ges de la zone céntrale de Majorque (Baleares, Espagne): la
llorca). Endins. 16 : 17-20. Palma de Mallorca.
structure de la région de Randa. C. R. Acad. Sc. Paris. 303, II
GRIMALT, M.; RODRÍGUEZ-PEREA, A.; SERVERA, J. &
(7) : 585-589.
RODRÍGUEZ, R. (1991): Libro-Guía de las Excursiones de las
BÁR, W. F. (1989): Atlas Internacional del Karst. Hoja 5: Lluc/ Sierra
VII Jornadas de Campo de Geografía Física. Departament de
Norte (Mallorca). Endins. 14-15:27-42. Palma de Mallorca.
Ciències de la Terra, Universitat de les Illes Balears. 253 pàgs.
FALLOT, P. (1922): Étude Géologique de la Sierra de Majorque. Bé-
Palma de Mallorca.
ranger. 480 pàgs. París.
GUIJARRO, J. A. (1986): Contribución a la Bioclimatología de Ba-
GELABERT, B.; SÀBAT, F. & RODRÍGUEZ-PEREA, A. (1992): A
leares. (Tesi Doctoral). Universitat de les Illes Balears. 2 vols.
structural outline of the Serra de Tramuntana (Balearic islands).
Inèdit.
Tectonophysics. 203: 167-183. Amsterdam.
POMAR, L.; OBRADOR, A.; FORNÓS, J.J. & RODRÍGUEZ-PEREA,
GINÉS, A. (1990a): Utilización de las morfologías de lapiaz como
A. (1983): El Terciario de las Baleares (Mallorca - Menorca).
geoindicadores ecológicos en la Serra de Tramuntana (Mallor-
Guía de las Excursiones del X Cong. Nac. Sedimentologia. Inst.
ca). Endins. 16:27-39. Palma de Mallorca.
Est. Baleàrics - Universidad de Palma de Mallorca, 256 pàgs.
GINÉS, A. & GINÉS, J. (1987): Características espeleológicas del
Palma de Mallorca.
karst de Mallorca. Endins. 13 : 3-19. Palma de Mallorca.
SÀBAT, F. (1986): Estructura geològica de les Serres de Llevant de
GINÉS, A.; FIOL, L.A.; POL, A. & ROSSELLÓ, J. A. (1989): Morfolo-
Mallorca (Balears). (Tesi Doctoral). Universitat de Barcelona. 2
gia i vegetació d'un grup de dolines de la serra de Tramuntana.
vols. Inèdit.
Endins. 14-15 : 43-52. Palma de Mallorca.
TRIAS, M.; PAPERAS, C. & GINÉS, J. (1979): Inventari Espeleolò-
GINÉS, J. & GINÉS, A. (1989): El karst en las islas Baleares. In:
gic de les Balears. Endins. 5-6:89-108. Palma de Mallorca.
DURÁN, J. J. & LÓPEZ, J. (Ed.): El Karst en España. Sociedad
Española de Geomorfología. Monografía 4: 163-174. Madrid.
16