Recull de les cavitats de major recorregut i major fond�ria de les Balears
ENDINS, núm. 33. 2009. Mallorca
RECULL DE LES CAVITATS DE MAJOR RECORREGUT
I MAJOR FONDÀRIA DE LES BALEARS
per Francesc GRÀCIA 1, 4, 5, Antelm GINARD 2, 5, Damià VICENS 3, 4, 5 i Joaquín GINÉS 2, 4
Resum
S’han actualitzat el llistat de les cavitats que superen els 300 metres de recorregut
i el llistat de les cavitats que superen els 100 metres de fondària de les Balears. Com
a novetat respecte d’altres treballs s’ha calculat de bell nou el recorregut projectat
de les cavitats a partir de les topografies. S’han inclòs un total de 69 cavitats per
recorregut i 34 cavitats per fondària. També s’ha complementat amb altres dades
estadístiques d’interès.
Abstract
The list of caves whose development is longer than 300 m and the list of
shafts deeper than 100 m in the Balearic Islands are updated in this paper. The
development of the caves has been recalculated measuring their projected lengths
on the currently available surveys. A total of 69 caves regarding their development,
as well as 34 shafts regarding their depths, are included in the present list. Some
interesting statistical data are also supplied in the paper.
Introducció
Amb aquest treball volem actualitzar els llistats de
els 100 metres de profunditat. S’han publicat també al­
cavitats de més recorregut i de més fondària de les
tres llistats a ENCINAS (1995) amb 30 cavitats de més
Balears. Com a novetat respecte d’altres treballs s’ha
de 100 metres de profunditat; ENCINAS (1996) amb 42
calculat de bell nou per part dels autors el recorregut
cavitats de més de 300 metres de recorregut. Per altra
projectat de les cavitats a partir de les topografies. De la
banda, al llistat elaborat per FERRER (2004) es relacio­
mateixa manera que es va fer a GINÉS (1975b), s’han
nen les 21 de més fondària i les 14 de més recorregut.
recopilat les cavitats que superen els 300 metres de re­
corregut, però a diferència del llistat de GINÉS (1975a),
únicament s’han recollit els avencs que sobrepassen els
100 metres de profunditat. S’han inclòs un total de 69
Metodologia
cavitats que tenen un recorregut de més de 300 metres
i 34 cavitats que superen el centenar de metres de des­
nivell. En comparació amb els llistats de l’any 1975, a
Es presenten unes taules de dades on s’ha fet
on constaven 33 i 18 cavitats respectivament es pot dir
constar el terme municipal, el recorregut o fondària, la
que les xifres gairebé s’han duplicat. Sens dubte, això
tipologia morfogenètica de les cavitats segons GINÉS i
és a causa de la immesurable tasca efectuada pels es­
GINÉS (2009), la topografia que s’ha emprat per la pre­
peleòlegs de les Balears al llarg d’aquestes dècades.
sa de dades, la cota d’altitud i la zona geogràfica. Les
Abans d’aquest nou recull han aparegut altres actualit­
zones geogràfiques que s’han fet constar són: la serra
zacions, primer per cavitats de major desnivell (ANÒ­
de Tramuntana, el Pla, les serres de Llevant, el Migjorn,
NIM, 1990), a on apareixien 18 cavitats que superaven
Menorca i Formentera (Taules 2 i 3).
Per intentar evitar les diferències de càlculs de reco­
rregut segons els diferents autors vàrem proposar­nos
1
Grup Nord de Mallorca (GNM). Pollença. email: xescgracia@yahoo.es
tornar a calcular el desenvolupament de totes les ca­
2
Grup Espeleològic EST.
vitats de bell nou a partir de les topografies. El primer
3
Secció d’Espeleologia del Grup Excursionista de Mallorca (GEM).
escull a superar era intentar homogeneïtzar el sistema
4
Dept. Ciències de la Terra. Universitat de les Illes Balears (UIB).
5
Societat d’Història Natural de les Balears (SHNB). Margarida Xirgu,
de càlcul del recorregut projectat, mitjançant l’aplicació
16, baixos. E­07011. Palma.
d’un mètode el més homogeni possible. La metodologia
139

emprada consisteix en dibuixar a les topografies les po­
cova Genovesa o cova d’en Bessó (Manacor); cova d’en
ligonals principals centrals que segueixen les galeries i
Bassol o cova d’en Passol (Felanitx); cova des Xuetes o
sales d’una amplària inferior als 20 metres; en amplàries
cova de Cala Varques ACD (Manacor); cova de les Ro­
majors, les poligonals s’han bifurcat pels costats de la
des o cova de Cala Sant Vicenç o cova de la Palla (Po­
galeria o sala, creant una poligonal tancada que es torna
llença); coves d’Artà o coves de s’Ermita (Capdepera);
a ajuntar en disminuir els valors d’amplària per davall
cova dets Amagatalls o cova de Can Bordils (Manacor);
dels 20 metres. En els casos de sales o galeries que su­
cova des Serral o cova des Contrabandistes; cova de
peraven els 40 m d’amplària, a més del sistema anterior,
Can Millo o cova de Coanegrina; coves de Campanet o
es traçava una diagonal que seguia l’eix màxim i que se
coves de So na Pacs (Campanet); cova des Mirador o
sumava al càlcul del recorregut. D’aquesta manera no
cova dets Arbrets (Escorca); avenc des Silenci o avenc
s’han menyspreat les grans sales. Per la gran majoria de
des Trui (Escorca) i avenc de l’Acampada o avenc d’en
les topografies s’han efectuat els càlculs per triplicat per
Navarro (Pollença).
part de tres dels autors del treball i després s’han com­
parat resultats per detectar errades en els càlculs. Pos­
teriorment s’ha realitzat la mitjana dels tres valors com
a resultat definitiu. Amb aquesta metodologia s’ha pogut
Resultats
comprovar, en general, que no hi ha hagut diferències
significatives entre els diferents autors. Malgrat que es
tracti d’un mètode subjectiu en certa mesura, aquesta és
Pel que fa a les cavitats amb més profunditat, s’ha
una metodologia que ens permet no fer discriminacions
de dir que en comparació amb el llistat de 1975, s’ha su­
ni acumular antigues exageracions en els càlculs.
perat la màxima fondària de les Balears: abans la cova
Per a cada cavitat s’indica la seva tipologia morfo­
de sa Campana de 304 metres, ara l’avenc des Puig
genètica, segons la classificació proposada per GINÉS
Caragoler de 318 metres de profunditat. També s’han
& GINÉS (2009), que es pot consultar en aquest mateix
incorporat tres cavitats més que superen els 200 m de
número d’ENDINS. Les claus que s’han fet servir per
fondària. Actualment són 5 les cavitats que sobrepas­
fer referència als diferents tipus i subtipus de cavitats
sen dels 200 metres de desnivell, en comparació amb
apareixen indicats a la taula 1.
l’any 1975 on només la cova de sa Campana superava
A les figures no s’han fet constar les sinonímies de
aquest valor.
les cavitats per estalviar espai. El nom que figura a les
Però a on es fa més coneixedor aquest increment
gràfiques és el primer que apareix als llistats. Les sino­
espectacular és al recorregut de les cavitats. L’any 1975
nímies existents per a les cavitats incloses als presents
les coves del Drac, amb 1.700 m, eren el màxim ex­
llistats són, per ordre d’aparició les següents: font de sa
ponent de desenvolupament, seguides de 4 coves més
Vall o cova de s’Aigo de Son Boter (Es Migjorn Gran);
que superaven els 1000 metres. Actualment el reco­
rregut màxim és de 62.066 metres de la cova des Pas
de Vallgornera, seguida de la cova de sa Gleda, amb
10.500 metres, la cova des Coll amb 7.020 metres, la
categories - tipus - subtipus
clau
font de sa Vall amb 6.000 metres, etc. El nombre de
Avencs de la zona vadosa
cavitats que l’any 1975 superava el quilòmetre era de
­ Avencs de dissolució
AV1
5 coves, actualment superen aquesta xifra quilomètrica
- alimentació nival
AV2
12 cavitats.
­ Avencs d’origen mecànic
AV3
Amb la revisió del recorregut de les cavitats, a partir
de les topografies, han sorgit nombroses sorpreses. Al­
Coves de la zona vadosa
gunes cavitats han baixat els valors mètrics, fins i tot per
­ Coves estructurals
CV1
davall dels 300 metres, la qual cosa ha fet que quedin
­ Coves d’esfondrament
CV2
excloses del llistat, com ara: la cova des Galitzà i la cova
- sales de col·lapse de volta baixa
CV3
des Corral des Porcs. D’altres, que sortien com a cavitats
- dissolució de guixos subjacents
CV4
independents s’han connectat entre sí, per la qual cosa
Coves freàtiques no litorals
només figuren amb un nom, és el cas del sistema Pirata­
­ Galeries de drenatge
CF1
Pont­Piqueta. També, a més de les cavitats descober­
­ Xarxes laberíntiques
CF2
tes en dates posteriors, han entrat d’altres, o bé perquè
­ Coves hipogèniques
CF3
s’han trobat noves continuacions o bé perquè amb la re­
visió topogràfica s’ha incrementat el seu recorregut.
Coves de la franja litoral
Quant a les màximes fondàries, la cova de Cal Pes­
­ Coves de la zona de mescla costanera
CL1
so ha quedat fóra del llistat, ja que topografies posteriors
- xarxes freàtiques amb control estructural CL2
han fet davallar els valors de fondària (MAYORAL & MA­
­ Xarxes freàtiques litorals
CL3
TEU, 2006).
amb influències hipogèniques
Com a dada interessant s’ha de dir que la suma del
­ Captures càrstico­marines
CL4
recorregut de totes les cavitats de la llista, excloent la
Taula 1: Classificació morfogenètica de les cavitats de les Balears ba­
primera, totalitzen 68.372 metres, mentre que la primera
sada en GINÉS i GINÉS (2009), amb indicació de les claus
(la cova des Pas de Vallgornera) assoleix actualment,
emprades a les Taules 2 i 3.
encara en fase d’exploració, els 62.066 metres. Una al­
Table 1: Morphogenetic classification of caves and shafts in the Balea-
ric Islands, based on GINÉS & GINÉS (2009), including The
tra dada a destacar és que les tres primeres cavitats de
keys used in Tables 2 and 3.
més recorregut es troben al Migjorn de Mallorca.
140

Foto 1: Galeria del Tragus de la cova des Pas de Vallgornera. És
Photo 1: Passage known as Galeria del Tragus in the Cova des Pas de
la cavitat de més recorregut de les Balears, encara en fase
Vallgornera. It is the longest cave in the Balearic Islands, being
d’exploració (Foto M. A. Perelló).
the explorations still in progress (Photo M. A. Perelló).
Foto 2: Galeria Cinc­cents de la cova de sa Gleda. La cavitat ocupa
Photo 2: Passage named Galeria Cinc­Cents in the Cova de sa Gleda.
el segon lloc per importància espeleomètrica i gairebé tot el
This locality is the second longest cave in the Balearic Islands
seu recorregut transcorre sota el nivell freàtic. Està en fase
and its development is almost totally underwater. Explorations
d’exploració (Foto C. Bodi).
still in progress (Photo C. Bodi).
141

Cavitats de major recorregut
Primerament, en relació al recorregut, s’ha quanti­
ficat el nombre de cavitats per categories morfogenèti­
ques, essent possible apreciar gairebé la mateixa quan­
titat de cavitats vadoses (CV) i cavitats de la franja litoral
(CL), amb valors percentuals de 38% i 35% respectiva­
ment, passant les cavitats freàtiques no litorals (CF) a
un 21% i en un tercer terme els avencs vadosos (6%),
fet que denota el poc desenvolupament horitzontal que
assoleixen els avencs a les Balears (Figs. 1 i 2). Si se
separen els diferents tipus, les cavitats que predominen
són les coves de la zona de mescla costanera (CL1) que
representen el 26%, les coves d’esfondrament (CV2)
amb valors de 17% i les galeries de drenatge un 17%
(CF1). Els altres tipus i subtipus suposen el 40% restant
(Figs. 3 i 4). Per termes municipals, dos municipis (Ma­
nacor i Pollença), contenen 25 de les 69 cavitats, el 36%
del total de coves de major recorregut (Fig. 5). El terme
de Manacor té 6 de les 12 coves que superen el quilòme­
tre de recorregut. En relació a les zones geogràfiques,
la serra de Tramuntana conté el 54% del total de coves
i el Migjorn de Mallorca un important 29% (Figs. 6 i 7).
Figures 1 i 2: Nombre de cavitats de més recorregut agrupades en les
Tanmateix és important tenir present que 9 de les 12
4 categories morfogenètiques principals. AV: avencs de la zona
cavitats que superen el quilòmetre a les Balears pertan­
vadosa; CV: coves de la zona vadosa; CF: coves freàtiques no
litorals; CL: coves de la franja litoral.
yen al Migjorn, per la qual cosa la major part de coves
més importants pel seu recorregut es troben en aques­
Figures 1 and 2: Distribution of the longest caves according to the 4
ta àrea geogràfica. L’autoria de les topografies per part
main morphogenetic categories that are distinguished. AV: va-
dose shafts; CV: caves located in the vadose zone; CF: non-
dels diferents grups espeleològics queda reflectida a la
littoral phreatic caves; CL: littoral caves.
Fig. 8, encara que s’ha de tenir present que alguns dels
topògrafs han passat a formar part de diferents grups al
llarg del temps. Per altitud sobre el nivell de la mar, la
major part de les cavitats es troben a la franja compresa
entre els 0 i els 100 metres (54%), mentre que només hi
ha una cavitat que es troba per damunt de la cota dels
600 metres (Figs. 9 i 10). El nombre de cavitats amb re­
correguts superiors al quilòmetre són 12, entre 500 me­
tres i 1.000 metres es comptabilitzen 29 i les superiors
als 300 metres i inferiors als 500 metres són 28 (Figs.
11, 12 i 13). Tant a la cova des Coloms (Calvià) com a
les coves del Pilar (Palma) no s’han comptabilitzat les
mines de guix associades i que incrementarien el seu
recorregut amb 40 metres i 329 metres respectivament.
Figures 3 i 4: Nombre de cavitats de més recorregut agrupades segons
Figura 5: Nombre de cavitats de major recorregut per termes munici­
les diferents tipologies morfogenètiques (les claus emprades
pals.
apareixen recollides a la Taula 1).
Figure 5: Distribution of the longest caves according to their municipa-
Figures 3 and 4: Distribution of the longest caves according to the diffe-
lity location.
rent morphogenetic typologies (see the used keys in Table 1).
142

Foto 3: Un altre aspecte de la galeria del Tragus, a la cova des Pas de
Photo 3: Another picture of Galeria del Tragus in the Cova des Pas de
Vallgornera, la cova més llarga de les Illes Balears encara en
Vallgornera, the longest cave of the Balearic Islands still and
exploració. (Foto M. A. Perelló).
under exploration. (Photo M. A. Perelló).
143

Figures 6 i 7: Nombre de cavitats de més recorregut agrupades per
Figures 9 i 10: Nombre i percentatges de cavitats de major recorregut
zones geogràfiques (ST: Serra de Tramuntana, MI: Migjorn de
segons les franges d’altitud (en metres).
Mallorca, ME: Menorca, SL: Serres de Llevant, FO: Formentera,
PL: Pla de Mallorca).
Figures 9 and 10: Number and percentage of the longest caves grouped
in elevation intervals (in metres).
Figures 6 and 7: Distribution of the longest caves in the different geo-
graphical zones (ST: Serra de Tramuntana, MI: Migjorn de Ma-
llorca, ME: Menorca, SL: Serres de Llevant, FO: Formentera,
PL: Pla de Mallorca).
Figura 8: Nombre de topografies de les cavitats de major recorregut
Figure 8: Number of surveys of the longest caves performed by the di-
realitzades pels diferents grups espeleològics.
fferent speleological clubs.
144

Figura 11: Cavitats amb recorregut superior als 1000 metres (escala logarít­
mica).
Figure 11: Caves with developments longer than 1,000 metres (logarithmic
scale).
Figura 12: Cavitats amb re­
corregut superior
als 500 metres i
inferior als 1000
metres.
Figure 12: Caves with deve-
lopments between
500 and 1,000 me-
tres.
Figura 13: Cavitats amb re­
corregut superior
als 300 metres i
inferior als 500 me­
tres.
Figure 13: Caves with deve-
lopments between
300 and 500 me-
tres.
145

Zona
Cavitat
Municipi
Tipologia
Entitat i any
Altitud
Recorregut
geogràfica
Cova des Pas de
1991­2009 GELL,
1
Llucmajor
MI
CL3
22 m
62.066 m
Vallgornera
VOLTORS, GNM
2
Cova de sa Gleda
Manacor
MI
CL1
GNM 1997­2007
36 m
10.500 m
3
Cova des Coll
Felanitx
MI
CL2
GNM 1994­2005
11 m
7.020 m
Font de sa Vall o Cova Es Migjorn
GNM com. pers. Pere
4
ME
CF1
25 m
6.000 m
de s’Aigo de Son Boter Gran
Arnau 2009
Sistema Pirata­Pont­
GNM, EST, SCM, ECG
5
Manacor
MI
CL1
32 m
3.091 m
Piqueta
1971­ 2006
Cova Genovesa o d’en
6
Manacor
MI
CL1
GNM 2000­02
22 m
2.415 m
Bessó
Segons GINÉS &
7
Coves del Drac
Manacor
MI
CL1
27 m
2.359 m
GINÉS 1992 CCC 1991
8
Cova de Can Sion
Pollença
ST
CV3
GNM 1994
305 m
1.811 m
9
Cova de sa Campana
Escorca
ST
CV2
SCM 1972
320 m
1.517 m
Cova d’en Bassol o
10
Felanitx
MI
CL1
GEM, GNM 1997­98
22 m
1.491 m
d’en Passol
11
Cova des Diners
Manacor
SL
CV3
GEO 1972
110 m
1.096 m
Cova de Cala Varques
12
Manacor
MI
CL1
GNM 1997­2000
7 m
1.068 m
B
13
Cova de sa Teulada
St. Margalida
PL
CF2
GES, SCM, GNM 1974
80 m
990 m
14
Cova des Drac
Santanyí
MI
CL1
GNM 1996
55 m
973 m
Bufador de Son
15
Sta. Maria
ST
CV1
GNM 2000
180 m
964 m
Berenguer
Covota de sa Penya
16
Alcúdia
ST
CV3­AV1
GEM 1985
250 m
917 m
Rotja
17
Cova Figuera
Manacor
MI
CL1
GNM 1999
21 m
875 m
18
Avenc de l’Infern
Calvià
ST
CV4
GEM, EST 1996
410 m
827 m
Cova des Xuetes o
19
Cova de Cala Varques Manacor
MI
CL1
GNM 1997­2000
2 m
819 m
ACD
Cova des Drac de Cala
20
Santanyí
MI
CL1
GEM, GNM 1997­98
15 m
803 m
Santanyí
Cova Nova de Son
21
Porreres
SL
CF3
GNM 1998
160 m
779 m
Lluís
22
Cova de les Rodes
Pollença
ST
CF1
GNM 1970
40 m
751 m
23
Avenc de Fra Rafel
Escorca
ST
AV1­CV2
GNM, GEM 1989­90
500 m
733 m
24
Coves dets Hams
Manacor
MI
CL1
M. FAURA 1926
30 m
719 m
25
Avenc d’en Corbera
Esporles
ST
CV2
GNM 1999
140 m
710 m
26
Cova de na Megaré
Ciutadella
ME
CL1
GNM 2005
8 m
662 m
27
Coves d’Artà
Capdepera
SL
CV2
P. A. PEÑA 1862
45 m
657 m
28
Cova de Cal Pesso
Pollença
ST
CF1
GNM 1972
110 m
649 m
29
Cova dets Ases
Felanitx
MI
CL1­CL4
GEM 1994­96
22 m
626 m
Covota des Puig Gros
30
Calvià
ST
CV4
GEM, EST, GNM 1998
440 m
593 m
de Bendinat
Cova dets Amagatalls
31
Manacor
MI
CL1
SCM 1981
21 m
579 m
o de Can Bordils
32
Cova de Cornavaques
Pollença
ST
CV2­CF1
GNM 1966­73
330 m
561 m
146

33
Complex Mamelles
Formentera
FO
CL1
SCM 1976
108 m
559 m
34
Cova dets Estudiants
Sóller
ST
CF1
ERE, CEC, GELL 1974
70 m
554 m
35
Avenc de Son Pou
Sta. Maria
ST
CV2
GES 1951
430 m
550 m
Cova Polida de
36
Es Mercadal
ME
CL4
GES, ERE 1954
0 m
543 m
Fornells
37
Cova des Reganots
Alcúdia
ST
CV2
GEF 1973
75 m
541 m
38
Coves del Pilar
Palma
ST
CV4
GEM, EST 2004­05
250 m
531 m
39
Cova de Llenaire
Pollença
ST
CF2
GNM 1972
15 m
515 m
40
Cova des Serral
Manacor
MI
CL1
SCM 1974, CCC 1990
31 m
511 m
41
Cova de la Base
Pollença
ST
CV2
GNM 1975
90 m
503 m
Cova de sa Bassa
42
Alcúdia
ST
CV2­CL2
SCM, EST 1972
37 m
484 m
Blanca
SCM 1978
43
Font des Verger
Sóller
ST
CF1
500 m
469 m
Corrigan1998
44
Cova d’en Curt
Ferreries
ME
CF1­CV2
GEM, UEM 1988
90 m
465 m
Cova de Can Millo o
45
Sta. Maria
ST
CV2
GEO 1971
300 m
420 m
de Coanegrina
46
Cova de s’Ònix
Manacor
MI
CV3
GEM, EST 2007
48 m
407 m
47
Es Bufador de Solleric
Alaró
ST
CF1
EST 1974
380 m
405 m
CF1­CV2­
48
Cova Argentera
Pollença
ST
GNM 2001
520 m
404 m
AV1
49
Coves de Campanet
Campanet
ST
CV2
GES 1946
60 m
397 m
50
Cova des Màrmol
Ciutadella
ME
CL1
GNM 2005
7 m
387 m
51
Cova de sa Sínia
Manacor
MI
CL1
SCM 1967
15 m
378 m
52
Cova Morella
Pollença
ST
CV1
GNM 1971
540 m
376 m
53
Cova des Coloms 1
Manacor
MI
CL4
GEM 1990
0 m
361 m
Cova des Mirador o
54
Escorca
ST
CF1
GESI 1974
570 m
342 m
dets Arbrets
55
Cova de ses Llàgrimes Alcúdia
ST
CL4
GEM 2000­02
0 m
341 m
56
Cova de Cala Mitjana
Felanitx
MI
CL1
GEM, GNM 1997
13 m
340 m
GEM, EST, GELL,
57
Cova des Gurs
Calvià
ST
CV4
390 m
334 m
GNM, ANEM 2000
Cova de ses
58
Bunyola
ST
CV1
EST 1969
600 m
325 m
Meravelles
59
Crull de ses Termes
Escorca
ST
AV3
GNM 1995
345 m
325 m
60
Cova des Coral·loides
Calvià
ST
CV4
EST, GEM 2008
290 m
324 m
61
Cova del Boc
Pollença
ST
CV1
GNM 1971
500 m
322 m
EST, GEM, GELL,
62
Cova des Coloms
Calvià
ST
CV4
180 m
321 m
GNM 2001­02
63
Coves de Sant Val·lero Formentera
FO
CL2
GES, ERE 1962
10 m
318 m
64
Cova de Mina Petit
Pollença
ST
CV3
GNM 1993
530 m
310 m
65
Coves des Màrmol
Calvià
ST
CV4
GNM 1999
330 m
310 m
66
Cova de Canet
Esporles
ST
CF1
GEM 2001
160 m
307 m
67
Font de l’Algaret
Pollença
ST
CF1
GNM 1972
120 m
305 m
Avenc des Puig
68
Escorca
ST
AV1
GNM 2006­08
830 m
304 m
Caragoler
69
Cova de ses Abelles
Ferreries
ME
CF1
GEM, UEM 1997
50 m
301 m
Taula 2: Llistat de les cavitats de més de 300 metres de recorregut de
Table 2: List of the caves of the Balearic Islands whose development is
les Balears.
longer than 300 m.
147

Cavitats de major profunditat
El major nombre de cavitats amb fondàries que
superin els 100 metres corresponen amb diferència a
la categoria dels avencs de la zona vadosa (AV), amb
30 cavitats, que representen el 79% del total. Les co­
ves de la zona vadosa (CV), amb 7 cavitats, suposen
el 18% i en darrer terme apareixen les coves freàtiques
no litorals (CF), 1 cavitat, que constitueix un 3% del to­
tal (Figs. 14 i 15). Si s’entra a analitzar els diferents ti­
pus representats, 23 cavitats són avencs de dissolució
(AV1) i representen el 60%, seguits a gran distància per
la resta de tipologies (Figs. 16 i 17). Per termes muni­
cipals, entre Escorca i Pollença s’emporten 22 del total
de 34 cavitats, és a dir un 65%, seguits d’enfora per al­
tres 9 municipis, amb 2 o 1 formacions endocàrstiques
d’aquestes característiques mètriques (Fig. 18). Si ens
fixam en la distribució per zones geogràfiques, el 94%
s’ubiquen a la serra de Tramuntana i un 6% a les serres
de Llevant (Figs. 19 i 20). L’autoria de les topografies
per part dels diferents grups espeleològics queda reflec­
tida a la Fig. 21. La ubicació de les cavitats de major
fondària en funció de l’altitud a on es troben és molt més
equànime que no era el cas de les cavitats de més reco­
Foto 4: Avenc des Puig Caragoler, cavitat vertical més important i es­
rregut (comparar Figs. 9, 10 i 22, 23). En aquest cas es
pectacular de les Balears (Foto P. Plomer).
troben importants cavitats verticals a qualsevol altitud,
Photo 4: Avenc des Puig Caragoler, the deepest and more spectacular
llevat d’entre 0 i 100 metres. Les diferències de fondària
shaft in the Balearic Islands (Photo P. Plomer).
entre les cavitats de desenvolupament vertical (Fig. 24)
no és tan dràstica com passa amb les coves, a on es va
emprar per realitzar la gràfica una escala logarítmica.
Figures 14 i 15: Nombre de cavitats de més fondària agrupades en les
Figures 16 i 17: Nombre de cavitats de més fondària agrupades segons
4 categories morfogenètiques principals. AV: avencs de la zona
les diferents tipologies morfogenètiques (les claus emprades
vadosa; CV: coves de la zona vadosa; CF: coves freàtiques no
apareixen recollides a la Taula 1).
litorals; CL: coves de la franja litoral.
Figures 16 and 17: Distribution of the deepest cavities according to
Figures 14 and 15: Distribution of the deepest cavities according to the
the different morphogenetic typologies (see the used keys in
4 main morphogenetic categories that are distinguished. AV:
Table 1).
vadose shafts; CV: caves located in the vadose zone; CF: non-
littoral phreatic caves; CL: littoral caves.
148

Figura 18: Nombre de cavitats verticals per termes municipals.
Figure 18: Distribution of the deepest cavities according to their munici-
pality location.
Figures 19 i 20: Nombre de cavitats de més fondària agrupades per
zones geogràfiques (ST: serra de Tramuntana, SL: Serres de
Llevant).
Figures 19 and 20: Distribution of the deepest cavities in the different
geographical zones (ST: Serra de Tramuntana, SL: Serres de
Llevant).
Figura 21: Nombre de topografies de les principals cavitats verticals rea­
litzades pels diferents grups espeleològics.
Figure 21: Number of surveys of the deepest cavities performed by the
different speleological clubs.
Foto 5: Cova de sa Campana, segona cavitat que supera els 300 metres
Photo 5: Cova de sa Campana, the second cave in the Balearic Islands
de desnivell. Durant molts d’anys va ocupar el primer lloc de la
surpassing 300 m in depth. During a long time it was placed in
llista (Foto D. Mayoral).
the first place of the list of deepest cavities (Photo D. Mayoral).
149

Zona
Cavitat
Municipi
Tipologia
Entitat i any
Altitud
Fondària
geogràfica
Avenc des Puig
1
Escorca
ST
AV1
GNM 2006­08
830 m
318 m
Caragoler
2
Cova de sa Campana
Escorca
ST
CV2
SCM 1972
320 m
304 m
ANEM,
3
Avenc des Silenci
Escorca
ST
AV1
VOLTORS
830 m
232 m
1997­99
4
Crull de ses Termes
Escorca
ST
AV3
GNM 1995
345 m
226 m
5
Avenc d’en Xim
Pollença
ST
AV1
GNM 1993
540 m
204 m
6
Forat dets Amics
Escorca
ST
AV1
GEM 1989
1.160 m
180 m
7
Avenc des Gorg Blau
Escorca
ST
AV1
EST 1974
1.130 m
172 m
GNM,
Avenc de ses Cases
8
Mancor de la Vall
ST
AV3
VOLTORS
660 m
172 m
Noves
1999
EST, SCM
9
Avenc Fonda
Pollença
ST
AV1
310 m
168 m
1972
10
Avenc de Fangar
Campanet
ST
AV1
ERE 1970
300 m
163 m
11
Cova de Can Sion
Pollença
ST
CV3
GNM 1969­94
305 m
154 m
12
Avenc des Gel
Escorca
ST
AV1
EST 1981­90
1.070 m
147 m
13
Avenc des Travessets
Artà
SL
AV1
EST 1973
340 m
145 m
GNM, GEM
14
Avenc de Fra Rafel
Escorca
ST
AV1­CV2
500 m
145 m
1989­90
Avenc de ses
15
Bunyola
ST
AV3
SCM 1978
1.040 m
142 m
Papallones
16
Avenc d’Escorca
Escorca
ST
AV1
EST 1986
415 m
139 m
Covota de sa Penya
17
Alcúdia
ST
CV3­AV1
GEM 1985
250 m
139 m
Rotja
EST,
18
Avenc de na Boira
Esporles
ST
AV3
VOLTORS
805 m
134 m
1994
19
Avenc de s’Aigo
Escorca
ST
AV1
EST 1982
330 m
133 m
GEM, EST
20
Avenc de l’Infern
Calvià
ST
CV4
410 m
132 m
1996
GNM, GEM
21
Avenc d’en Patrona
Pollença
ST
AV1
195 m
129 m
1993
EST, SCM
22
Avenc de sa Pedra
Esporles
ST
AV1
530 m
126 m
1972
Avenc del Pla de les
23
Pollença
ST
AV1
EST 1980
160 m
125 m
Basses
24
Avenc de Femenia
Escorca
ST
AV2
EST 1970
860 m
120 m
Avenc de l’Acampada
25
Pollença
ST
AV1
GNM 2000
190 m
114 m
o d’en Navarro
Avenc de sa Coma
26
Artà
SL
AV1
GNM 1999
320 m
114 m
Geneta
27
Avenc de na Blanca
Pollença
ST
AV1
GNM 1993
245 m
114 m
28
Avenc des Mamuts
Escorca
ST
AV1
GEM 1986
1.310 m
105 m
29
Avenc des Cocons
Fornalutx
ST
AV3
GNM 1995
500 m
104 m
CF1­CV2­
GNM 1975
30
Cova Argentera
Pollença
ST
520 m
103 m
AV1
2001
GEM, EST,
31
Avenc de sa Soca
Calvià
ST
CV4
GNM, GELL
345 m
103 m
2000
32
Avenc de sa Mitjania
Escorca
ST
AV1
EST 1990
550 m
102 m
33
Avenc d’en Lloatxim
Escorca
ST
AV1
EST 1973
1.140 m
102 m
34
Avenc des Vi
Andratx
ST
AV3
SCM 1973
480 m
101 m
Taula 3: Cavitats amb desnivell superior als 100 metres de les Balears.
Table 3: List of the caves and shafts of the Balearic Islands deeper than
100 m.
150

Bibliografia
ALCOVER, J.A.; FONT, A. & TRIAS, M. (1997): Primera troballa de
fauna vertebrada plistocènica a Cabrera. Endins, 21: 79­82.
ALCOVER, J.A.; RAMIS, D.; COLL, J. & TRIAS, M. (2001): Bases
per al coneixement del contacte entre els primers colonitza­
dors humans i la naturalesa de les Balears. Endins, 24: 5­57.
ANÒNIM (1990): Actualització del registre de cavitats més fondes
de l’illa de Mallorca. Endins, 16: 74.
ARNAU, P.; LAÍNEZ, N.; ZUBILLAGA, M. & GÓMEZ, D. (2008).
Les coves de Cala Blanca (Ciutadella de Menorca). Endins,
23: 105­138.
BARCELÓ, M.A.; BOVER, P.; GINARD, A.; VADELL, M.; CRESPÍ,
D. & VICENS, D. (2003): Les cavitats de la Serra de na Bur­
guesa. Zona 5: Coma des Mal Pas (Calvià i Palma, Mallorca).
Endins, 25: 87­106.
BARRERES, M.; FERRERES, J. & CARDONA, F. (1975­1976): La
cueva de sa Campana y el karst de Castellots. Speleon, 22:
43­74.

CLARKE, O. (1991­1992): Diary of cave diving expedition to Dra­
ch: 1991. Cwmbran Caving Club Journal. 13­17. U.K.
CORRIGAN, J. (1998): Cave diving Mallorca style (Font des Ver­
ger). Caves & Caving, 79: 24­25.
CRESPÍ, D.; GRÀCIA, F.; VICENS, D.; DOT, M.A.; VADELL, M.;
BARCELÓ, M.A.; BOVER, P. & PLA, V. (2001): Les cavitats
de la Serra de na Burguesa. Zona 4: Puig Gros de Bendinat
(2a part) (Calvià, Mallorca). Endins, 24: 75­97.
ENCINAS, J.A. (1972): Contribuyendo al estudio del karst del valle
de Sant Vicenç de Pollença (Mallorca). Espeleogénesis y es­
peleografía. Geo y Bio Karst, 31: 15­22.
Figura 22 i 23: Nombre i percentatges de cavitats verticals segons les
ENCINAS, J.A. (1994): Últimas exploraciones. Balears. (Cova de
franges d’altitud (en metres).
Can Sion). Subterránea, 2: 5­6.
Figures 22 and 23: Number and percentage of the deepest cavities
ENCINAS, J.A. (1994): 501 grutas del término de Pollensa (Ma-
grouped in elevation intervals (in metres).
llorca). Editat per l’autor. 609 pàgs. Pollença.
ENCINAS, J.A. (1995): Es Crull de ses Termes. Subterránea, 4:
27­29.

ENCINAS, J. A. (1996): Las cavidades con mayor recorrido de las
Islas Baleares. Subterránea, 6: 31­34.
ENCINAS, J. A. (2006): Relación Inventarial de subterráneos na-
turales de las Illes Balears. Colecció Tarsilbet. 235 pàgines.
Pollença.
ENCINAS, J. A. (2007): La incidencia antrópica en la cavernas
baleáricas. Colecció Tarsilbet. 285 pàgines. Pollença.
FERRER, V. (2004): Grandes Cuevas y Simas del Mediterráneo.
344 pàgines.
GINÉS, A. (1975a): Relación actualizada de las cavidades más
profundas de la isla de Mallorca. Endins, 2: 44­47.
GINÉS, A. & GINÉS, J. (1992): Las Coves del Drac (Manacor, Ma­
llorca). Apuntes históricos y espeleogenéticos. Endins, 17­18:
5­20.
GINÉS, J. (1975b): Recopilación de las cuevas más largas de Ma­
Figura 24: Cavitats verticals amb fondària superior als 100 metres.
llorca. Endins, 2: 43.
Figure 24: Cavities deeper than 100 metres.
GINÉS, J. (1990): El modelat càrstic de sa Mitjania (Escorca, Ma­
llorca). Endins, 16: 17­20.
GINÉS, J. & GINÉS, A. (1979): L’Avenc Fonda (Pollença, Mallor­
Agraïments
ca). Endins, 5­6: 39­42.
GINÉS, J. & GINÉS, A. (2009): Proposta d’una nova classificació
morfogenètica de les cavitats càrstiques de l’illa de Mallorca.
A Antoni Croix, per les aportacions de topografies del
Endins, 33.
seu arxiu digital que han possibilitat completar els càlculs
GINÉS, J.; BORRÀS, L. & GINÉS, A. (1980): Estudi geo­espeleo­
lògic del massís del Massanella (Escorca, Mallorca). 1– Les
topogràfics i el llistat de cavitats de major fondària.
cavitats del Puig den Galileu. Endins, 7: 3­16.
Als fotògrafs Miquel Àngel Perelló, Dani Mayoral,
GINÉS, J.; BORRÀS, L. & GINÉS, A. (1981): Estudi geo­espeleo­
César Bodi i Pere Plomer per aportar generosament les
lògic del massís del Massanella (Escorca, Mallorca). 2– Les
fotografies que apareixen a l’article.
cavitats de la Serra des Teix. Endins, 8: 3­12.
A tots els espeleòlegs que han permès, amb les se­
GINÉS, J.; FIOL, M. & GINÉS, A. (2006): Els avencs i el cançoner
ves tasques topogràfiques al llarg dels anys, documentar
popular de Mallorca: algunes aportacions inèdites. Endins,
el patrimoni subterrani de les Balears.
30: 1­3.
GINÉS, J.; FORNÓS, J. J.; TRIAS, M.; GINÉS, A. & SANTAN­
Volem agrair el recolzament atorgat per la Direcció Ge­
DREU, G. (2007): Els fenòmens endocàrstics de la zona de
neral de Recursos Hídrics del Govern Balear, especialment
Ca n’Olesa: la cova de s’Ònix i altres cavitats veïnes (Mana­
al cap del Servei d’Estudis i Planificació Alfredo Barón.
cor, Mallorca). Endins, 31: 5­30.
151

GRÀCIA, F. & CLAMOR, B. (2001): La Cova de sa Gleda. Sub-
MESTRE, G. (1980): La incógnita del mundo subterráneo
terránea, 16: 24­34.
mallorquín. Antigua Imprenta Soler. 101 pàgs. Palma de
GRÀCIA, F.; CLAMOR, B.; AGUILÓ, C. & WATKINSON, P.
Mallorca.
(1998): La Cova des Drac de Cala Santanyí (Santanyí,
PLOMER, T & GINÉS, J. (2008): L’avenc del Puig Caragoler
Mallorca). Endins, 22: 55­66.
(Escorca, Mallorca). Endins, 32: 11­22.
GRÀCIA, F.; CLAMOR, B.; FORNÓS, J.J.; JAUME D. i FE­
SANTANDREU, G. (2002): Coves i avencs de Santa Maria del
BRER, M. (2006): El sistema Pirata­Pont­Piqueta (Mana­
Camí. Edicions Documenta Balear. Col·lecció Arbre de
cor, Mallorca): Geomorfologia, espeleogènesi, hidrologia,
Mar, 7. 184 pàgs.
sedimentologia i fauna. Endins, 29: 25­64.
SUÁREZ, R. (1993): Aportació al coneixement espeleològic del
GRÀCIA, F.; CLAMOR, B.; GUAL, M.A.; WATKINSON, P. &
cap des Pinar a Alcudia (Mallorca). Endins, 19: 25­28.
DOT, M.A. (2003): Les coves de Cala Anguila (Manacor,
TRIAS, M. (1979): L’Avenc de ses Papallones. Endins, 5­6: 29­31.
Mallorca). I: Descripció de les cavitats i història de les ex­
TRIAS, M. (1979): Nota prèvia a l’estudi de les ceràmiques de
ploracions. Endins, 25: 23­42.
la Cova des Diners. Endins, 5­6: 75­80.
GRÀCIA, F.; CLAMOR, B.; JAUME, D.; FORNÓS, J.J.; URIZ,
TRIAS, M. (1981): Notícia preliminar del jaciment islàmic de la
M.J.; MARTIN, D.; GIL, J.; GRACIA, P.; FEBRER, M. i
Cova dets Amagatalls. Endins, 8: 59­74.

PONS, G. (2005): La cova des Coll (Felanitx, Mallorca):
TRIAS, M. (1986): La Covota de sa Penya Rotja. Endins, 12:
Espeleogènesi, geomorfologia, hidrologia, sedimentolo­
13­18.
gia, fauna i conservació. Endins, 27: 141­186.
TRIAS, M. (1987): Apunts sobre els avencs del Puig Major. En-
GRÀCIA, F.; CLAMOR, B. & LAVERGNE, J.J. (2000): Les co­
dins, 13: 21­26.
ves de Cala Varques (Manacor, Mallorca). Endins, 23: 41­
TRIAS, M. (1992): Noves dades sobre la Cova des Coloms 1
57.
(Manacor, Mallorca). Endins, 17­18: 21­23.
GRÀCIA, F.; CLAMOR, B. & WATKINSON, P. (1998): La Cova
TRIAS, M. (1993): L’Avenc d’en Patrona (Pollença, Mallorca).
d’en Passol i altres cavitats litorals situades entre Cala sa
Endins, 19: 5­8.
Nau i Cala Mitjana (Felanitx, Mallorca). Endins, 22: 5­18.
TRIAS, M. (2004): El paisatge subterrani meridional de Menor­
GRÀCIA, F.; CLAMOR, B.; WATKINSON, P.; DOT, M.A. &
ca. In: FORNÓS, J. J.; OBRADOR, A.; i ROSSELLÓ, V.
LANDRETH, R. (2003): La Cova de ses Llàgrimes (Alcú­
M. (eds.), 2004. Història Natural del Migjorn de Menorca:
dia, Mallorca). Endins, 25: 131­140.
el medi físic i l’influx humà. Mon. Soc. Hist. Nat. Balears,
GRÀCIA, F.; CRESPÍ, D.; BARCELÓ, M.A.; PLA, V.; CASAS,
11: 275­290.
J.A. & VICENS, D. (1997): Les cavitats de la Serra de na
TRIAS, M.; ESPINAR, M. & BOSCH, J.R. (1990): L’Avenc de
Burguesa. Zona 2: Puig d’en Bou (Calvià, Mallorca). En-
Fra Rafel (Escorca, Mallorca). Endins, 16: 11­15.
dins, 21: 37­49.
TRIAS, M. & GINÉS, J. (1989): Algunes noves cavitats de l’illa
GRÀCIA, F.; WATKINSON, P.; MONSERRAT, T.; CLARKE, O.
de Menorca. Endins, 14­15: 5­16.
& LANDRETH, R. (1997): Les coves de la zona de ses
TRIAS, M. & GINÉS, J. (1990): Noves aportacions al coneixe­
Partions ­ Portocolom (Felanitx, Mallorca). Endins, 21: 5­
ment espeleològic del massís del Massanella (Escorca,
36.
Mallorca). Endins, 16: 5­10.
GRUP ESPELEOLOGIC EST (1982): Avenc de s’Aigo (Escor­
VICENS, D.; CRESPÍ, D.; BOVER, P.; GINARD, A.; VADELL,
ca, Mallorca). Endins. 9: 37­40.
M. i BARCELÓ, M.A. (2005): Les cavitats de la serra de na
GRUP ESPELEOLOGIC EST (1986): S’Era d’Escorca (Escor­
Burguesa. Zona 7: les coves del Pilar i les mines de guix.
ca, Mallorca) i algunes cavitats veïnes. Endins, 12: 3 - 11.
Endins, 27: 47­74.
MAYORAL, D. & MATEU, T. (2006): Mallorca, Bellezas en la
VICENS, D.; CRESPÍ, D.; PLA, V.; BARCELÓ, M.A.; GRÀCIA,
oscuridad. 277 pàgines.
F.; GINARD, A. & BOVER, P. (2000): Les cavitats de la
MEDIAVILLA, M. (1980): Las simas del Pla de les Basses (Po­
Serra de na Burguesa. Zona 4: Puig Gros de Bendinat (1a
llença, Mallorca). Endins, 7: 17­21.
part) Calvià ­Mallorca­. Endins, 23: 23­40.
152