Sobre unes estalagmites de fang a la cova dels Graners : Laspu�a, Arag�
ENDINS, do
5 - 6. 1979. Ciutat de Mallorca
SOBRE UNES ESTALAGMITES DE FANG
A LA COVA DELS GRANERS (Laspuña, Aragó)
Xavier Bosch i Marti *
Dolors Romero i Rectoret **
Resumen
Se describe y apunta el posible origen de unas estalagmitas de barro encontradas en una cueva con
importantes formaciones detríticas sedimentarias.
Summary
Mud stalagmites from a cave bearing a great deal of detrital sediments are described and its
possible origin is being outline.
Introducció
Un dels interessants aspectes que presenta el carst és I'estudi de les formacions detrítiques sedi-
mentaries que s'hi poden presentar. En diferentes cavitats, tant del nostre pais com d'arreu del món,
hem pogut observar aquesta fenomenologia prou variada i interessant com per que el seu estudi ens
pugui donar més llum sobre el funcionament del carst. És per aquest motiu que decidirem estudiar una
d'aquestes manifestacions que en la bibliografia i nosaltres, en el. present treball i d'una forma generica,
anomenarem estalagmites de fang, "latus sensu".
En una primera visita a la Cova dels Graners haviem observat la presencia, en una de les seves
galeries, de diferents tipus de formacions detrítiques sedimentbries, d'entre les quals destaquen les
estalagmites de fang, motiu pel que efectuarem una segona entrada a la cavitat el primer dissabte del
passat mes de novembre, per tal d'estudiar-les amb més deteniment.
Situació geografica i geologica
La Cova dels Graners esta situada en el Massis de Cotiella, en el Barranco del Rio lrues, subsidiari
del Riu Cinca (terme municipal de Laspuña, provincia d'Osca).
La seva situació en coordenades és: X- 922.587, Y- 887.213, 2- 980 m. (fonts cartografiques
referides a la bibliografia).
Aquesta cavitat, junt amb El Chorro i d'altres, forma part de I'aparell cerstic desenvolupat en el
Barranc del Riu trues.
Geologicament, aquest carst es desenrotlla en les diferents formacions al.lbctones del ~ r e t e c i c
superior, de natura calcbria, les quals no creiem necessari detallar donat I'objecte específic d'aquest
treball.
Breu descripció de la cavitat
En Iínies generals, el desenvolupament de la cavitat segueix les directrius donades pels plans
d'estrat, si bé la diaclassació li dóna una segona projecció de menor importancia, és a dir, formació de la
Berlines 3, 4rt 2". Barcelona (6).
* * E. R. E. del C. E. C.

major part de les galeries secundaries. Donada I'escassedat de formacions litogkniques que presenta la
cavitat, aquesta estructura queda molt evidenciada; els plans d'estrat que formen els sostres i els plans
de diaclassa que formen les parets s6n nets i clarament visibles.
Aixi com la gairebé total absbncia de concrecions 6s caracteristica d'aquesta cova, encara ho és
més l'abundancia de formacions detrítiques sedimentiries (foto 1).
La boca s'obre entre un caos de blocs, pel mig dels quals es baixa fins assolir uns 20 metres de
profunditat, arribant-se practicament al inici de la galeria principal, que queda immediatament tallada per
un pas inundat (voi?te rnouillantel que se supera mitjanqant una galeria lateral.
El sol esta recobert per cbdols que, en alguns Ilocs, desapareixen sota grans acumulacions de blocs,
la majoria d'ells d'origen gravicl&stic, i que obstrueixen parcialment la galeria.
En una de les sales hi ha una bifurcació. Una de les galeries presenta unes característiques totalment
diferents de les de la resta de la cavitat. Hi ha un gran acúmul de sedimeiits de diversos tipus, i és aquí
on es varen realitzar les observacions que motiven aquest treball. L'altra, continua presentant els trets
generals ja descrits de la cavitat, als quals cal afegir la presencia de tres Ilacs.
En determinats punts de la cavitat es poden observar "empremtes de corrent" (vagues dPt5rosionl,
"canals de volta" fchenaux de voutesl, etc.
Aquesta cavitat és una sorgencia temporal que presenta un recorregut possiblement inferior als
1.500 metres.
Les estalagmites de fang i el seu context
Sota aquesta terminologia o similar, s'han descrit diverses formacions sedimentiries amb forma
d'estalagmita pero de granulometria i origen diferent. Nosaltres també emprarem aquesta terminologia
per a referir-nos a les formacions que es descriuen a continuació, degut a la seva prbpia morfologia i
origen.
Descripció morfoibgica
En la galeria abans esmentada, on hi ha gran acumulació de sediments detrítics, ja sigui de graves i
I
sorres en el sol o de sediments de granulometria més fina a les parets i sostre, és on es varen trobar les
' a
anomenades estalagmites de fang (foto 2).
A les parets i en els pocs blocs de considerables dimensions que es troben a la galeria, i a la seva
part superior que es veu protegida de I'esporbdica circulació d'aigua, es troben les acumulacions de
sediments fins, majoritbriament argilosos, pero amb un petit contingut de sorra fina.
La superfície d'aquesta acumulaci6 presenta unes irregularitats clarament originades per I'escola-
ment d'aigua que forma acanaladures. En el fons d'aquestes acanaladures i a totes les parts deprimides
en general s'hi troben acumulacions de sorra fina d'un gruix de pocs mms, contrastant amb la resta de
la superfície on el material 6s francament argilós.
En determinats llocs d'aquestes superficies es troben, irregularment distribuides, les estalagmites de
fang (foto 3).
Aquestes estalagmites tenen la mateixa morfologia que les de c a r b o n ~ t
calcic, és a dir, un dihmetre
mhxim a la base que va disminuint paulatinament fins a la part superior. Es precisament en aquesta part
superior on difereixen, generalment, de les de carbonat calcic, i que junt a la natura detritica és la seva
principal característica.
Foto 1.
Entre les formacions detrltiques sedimentiries en destaca una, ben consolidada, que marca un antic nivel1 de reompliment
de la cavitat.
, 4 i
Foto 2.
Parets recobertes per sediments detrltics en els que s'han desenvolupat diferentes formes.
Foto 3.
, *
Estalagmita de fang parcialment tallada. Acanaladures en les que es pot apreciar una bona classificació granulombtrica.
Foto 4.
Estalagmita de fang amb base de carbonat cilcic. Un ganivet travessa per un punt la part de fang.
En segon terme, estalagmites amb talls a la part superior.
Fotos: X. Bosch.

Foto 1
Foto 2
Foto 3
- joto 4

A la part superior s'hi troba un forat que té un desenvolupament en sentit longitudinal i en el fons
del qual hi ha una petita acumulació de sorra fina del mateix tipus que la descrita reomplint parcialment
les acanaladures, granulometria que contrasta arnb la de les estalagmites, que és clarament argilosa si bé
inclou una petita fracció de sorra fina.
Gran part d'aquestes estalagmites presenten, a la part superior de la paret que forma I'orifici, uns
petits talls sim&tricament repartits. Les que tenen aquestes entalladures no conserven els sediments
sorrencs en el fons del forat.
També es troben estalagmites de carbonat calcic, si bé recobertes parcialment de material detrític i,
en alguns casos, sobre una estalagmita de carbonat chlcic s'hi ha desenvolupat una estalagmita de fang
(foto 41.
F A S E 1
F A S E 2
argila i sorra fina
m argiia
Figura 1
fina
. . .....
Figura 1.
Fase 1: Degoteig d'aigua amb sediments. Sedimentació i creixement de la forma.
Fase 2: Degoteig d'aigua. Erosió i selectivitat de les fraccions argila-sorra fina.


Origen
El material detrític que recobreix la major part de les superficies de la galeria que estan protegides
de la circulació d'aigua (que amb poc cabal es pot produir freqüentment inundant només la part més
baixa, on es troben les acumulacions de sorres i cbdols i on no es troben materials detritics fins), pot
tenir la seva procedencia en la sedimentació dels materials fins que porta en suspensió I'aigua que,
eventualment, pot inundar tot el volum de la galeria.
L'aigua que posteriorment regalimaria per aquestes superficies, produiria les acanaladures que s'han
descrit en I'anterior apartat, i, alhora, una selectivitat dels materials detrítics que les recobreixen,
separant d'una banda la fracció argila, que s'enduria I'aigua, i abandonant la fracció sorrenca en el fons
de les acanaladures.
El degoteig del sostre arrossegaria també gran quantitat de sediments fins, la deposició dels quals
en els punts on cauen les gotes, produiria I'acumulació dels sediments que porten i per tant el
creixement de les estalagmites (fase de sedimentació) (fig. 1, fase 1).
En una fase posterior (fase d'erosió), en la qual el degoteig ja no arrossegaria sediments, I'aigua
erosionaria la superficie superior de I'estalagmita provocant la formació d'un orifici central (fig. 1, fase
2). En aquest cas també, es produiria la selectivitat del material, restant la fracció m& grollera en el fons
del forat i anant-se'n I'argila amb I'aigua que regalimaria per I'exterior de I'estalagmita, provocant, a la
seva part inferior, quan la pel.lícula d'aigua s'ha concentrat, unes petites acanaladures verticals i una
molt lleugera carbonatació.
Hi ha estalagmites en les que I'aigua que produeix I'erosió no s'en va en forma de pel.l¡cula difusa,
sin6 de forma concentrada per uns Ilocs determinats, provocant la formació dels talls en la part superior
de les parets dels orificis (foto 4). En aquests casos, no existeix I'acumulació de la sorra fina en el fons
del forat, per haber estat arrossegada per I'aigua que cauria pels talls laterals.
Barcelona, 15 novembre 1978
Bibliograf ia
ANDRES 0. (1959): "Estalagmitas de arena y estalagmitas sobre guano". Speleon, X (3-4): 191-195.
Oviedo.
C. M. E. Plano director (1959): Hoja 179 (Bielsa) Cuarto III. Laspuña. Escala 1: 25.000.
FENELON P. (1967): "Vocabulaire francais des phénombnes karstiques". Mem. et Documents d
C.R.D.C.G., C.N.R.S. Nouvelle série, 4: 13-68.
HlLL C. A. (1976): "Cave minerals". Ed. National Speological Society. 137 pg.
MONTORIOL-POUS J. (1958): "Sobre el origen de las vermiculaciones arcillosas". II Congre
Intern. Espeleologia. Bari.
RENAULT Ph. (1968): "Contribution a I'étude des actions mécaniques et sédimentologiques dans la
spéléogenbse". Ann. Spéléologie, XXll (2): 209-267; XXlll (1 1: 259-307; XXlll (3): 529-593.