Troballa arqueol�gica a Sencelles
ENDINS, N.O 4. 1977. Ciutat de Mallorca
TROBALLA ARQU EOLOGICA A SENCELLES
per Jaume Damians del SCM
INTRODUCCIO
En el present treball s'exposa la troballa de restes prehistbrics a la Cova de Son Ganyada, Sencelles.
Per I'aspecte de la cerbmica i de la quantitat d'ossos d'home trobats, podem concloure, que la cova
servia de cementeri als homes d'aquell temps. Els ossos que varem trobar presenten simptonres d'estar
cremats.
Damunt la cova hi ha un forn de cal^, que arriba fins la primera sala de la cavitat.
En resum, el material trobat es composa de:
-0ssos d'home
-Restes de 3 vasos bitroncocbnics o carenats.
-Restes d'un vas troncocbnic.
-Restes d'un vas globular de col1 diferenciat.
-Restes de tres vasos esfero'idals.
-Un punyal de bronze.
Anant per la carretera vella de Sineu, cap a aquest darrer poble, a un quilómetre i mig passat el
creuer Sencelles-Algaida, un poc abans d'arribar a les costes de Ruberts, a mh esquerra hi ha un portell,
que dú a les cases de Son Ganyada, seguint amb la mateixa direcció d'arribada, passant per un pinar, a
uns 200 metres, devall un forn de calc hi ha la Cova de Son Ganyada.
Les seves coordenades s6n: X- 6" 35' 2 0 Y- 39O 37' 33" Altura- 120 metres.
DESCRlPClO DE LA COVA
La cavitat es divideix en tres saletes unides per una rampa.
L'entrada actual no pareix esser la mateixa d'abans de fer el forn, ja que la primera sala presenta les
parets empedrades, aixf com I'entrada. Una cosa que ratifica aixb, 6s que només es troba ceramica a les
dues darreres sales. Per tant, I'entrada abans devia estar a la meitat de la primera sala, presentant la
maxima amplada d'aqueixa. Seguint la rampa a m i esquerra apareix la segona sala, baixa i plena de
blocs, on es varen trobar o s o s i cehmica damunt el pis, sense necessitat d'excavar. A l cap de la
rampa, hi ha la tercera i darrera sala amb menys blocs que I'anterior, presentant un pis d'argila.
MORFOLOGIA
El terrenY On s'empiaca la cavitat pertany al miocbnic ~indobonia.
La cova presenta una manca total
de formacions.
ESPELEOMETRIA
La cavitat 6s més bé petita, amb una llargada de 18'60 metres, i un desnivel1 total de 3 metres.
Algunes dimensions d'interés venen al següent cuadre:
anplada
alcada
llargada
entrada
1
1 '50
-
1' sala
5
2
5'30
2' sala
5
1'70
'
5'60
3' sala
5'70
1
10
Totes les mesures estan expresades en metres
rampa
1 '70
0'60
4'60
i segons poligonal.

perfil longitudinal
seccions
PERFIL LONGITUDINAL
DD'
PLANTA I SECCIONS
EQUIDISTANCIA
1 m.
i
ARQU EOLBGIA
Segons els restes trobats es pot concloure, que la cova servia d'enterrament als prehisthrics
La ceramica trobada pertany als temps talaiotics d'apogeu, amb ella hem. trobat ossos d'home, que
semblen estar cremats; aquests ossos ratifiquen que la cova servia de cementeri, per una altre part, no
podla servir drhabitaci6, primer, perque per les reduides dimensions de la cova cal anar-hi acotat, i
segon, perque la llum no arriba fins als restes.
Per devall i a un centimetre de la carena dú dues incisions verticals, fet
cteristiques an'alogues a .la dels fragments Cinteriors, amb un color negr6s
El caire de la boca és més ampla que el de I'anterior.
3) Fragment de boca de 19 centimetres de diametre.
p a defora. Té 22 centimetres de diametre.

-
cm.
9
--
-
cm.

La pasta 6s molt compacta, de gra molt fi, sense irnpureses. El color es bru-negrós.
d) Fragments de boques de tres vasos esferoidals, sembla tipus Kí1). Solen tenir la base plana,
sense col1 diferenciat, boca lleugerament inclinada cap I'interior i en forma triangular.
6) Fragment de boca de 20 cm. de dihmetre.
Presenta un petit resalt exterior separat la boca del cos.
La pasta 6s de color negrós, de gra fi, amb poques impureses.
7) Fragment de boca de 36 cm. de dihmetre. La pasta 6s de gra gruixat, amb m
color bru.
8) Fragment de boca de 38 cm. de dihmetre. La pasta presenta les mateixes característiques que
I'anterior.
De color bru.
e) Un punyal de bron
La fabricació d'aquest punyal es va fer per fundició.
NOTA: (1)-CAMPS COLL i altres ... 1969
BIBLIOGRAFIA
ALCOVER, M.; 1941.- "El hombre primitivo en Mallorca" Imp. Mn. Alcover.
CAMPS COLL, J, i altres; 1969.- "Notas para una tipologia de @ ceramica talayótica mallorquina"
MAYURQA II. Ciutat de Mallorca.
COLOMINAS ROCA, J.; 1926.- "Gli scavi di Majorca". Att. del congreso Archeológico Sardo.
Giugvantina.
COLOMINAS ROCA, J.; 191 5-1920. - "L'eda't de bronze a Mallorca. Les investigacions de L'lnstitut
(1916-1920)". AIEC. 6 (1915-1920)
FONT OBRADOR, B. RIPOLL PERELLO, E, MASCAR0 PASARIUS, J.; 1962.- "Contribución al
conocimiento de la primera edad del bronce en Mallorca". No 19 de diciembre. Ciutat de Mallorca.
FURlO KOBS, V.; 1915-1920.-
"Coves artificials de Sta. Eugenia i sos voltants" AIEC 6
(1915-1920).
NADAL GELABERT, G.;.-
"Estudio de los monumentos de Lloret, Costix, Sancellas, Sta. Eugenia,
Alaró, Sta. Maria, y Pórtol" Mn. Seminario (V no 719)
PIZA A:
1963.- "Descubrimiento Prehistórico en Biniali". "B" 16-5-63.