Biospeleologia de les cavitats de les illes Balears: invertebrats terrestres
ENDINS, 35 / Mon. Soc. Hist. Nat. Balears, 17: 241-256
ISSN 0211-2515. Mallorca, 2011
BIOSPELEOLOGIA DE LES CAVITATS DE LES ILLES BALEARS:
INVERTEBRATS TERRESTRES
per Guillem X. PONS 1 i Mateo VADELL 2
Abstract


In the caves of the Balearic Islands over 300 species of invertebrates (including terrestrial
and aquatic species) are known until today. Of these, approximately 50 can be considered
genuinely troglobiontic species. Over half of these are endemic species unique to the Islands,
a percentage large enough in evolutionary terms to give an idea of its great heritage value
and interest in its preservation. The cave organisms constitute a very important part of the
catalog of endemic fauna in the Balearic Islands. Since Racovitza described Typhlocirolana
moraguesi in 1905, the first step in the new science of biospeleology, have been many
scientists who have penetrated to the caves in search of new and enigmatic species. The
Balearics were also the birthplace of the discipline with the interest and constant presence of
local researchers in national and international scientific publications. Since 1905 there have
been many papers published on the ongoing findings of cave species. For the preparation of
this article have been selected terrestrial cave species that are new to the catalogs of taxa
published since 1995 (publication date of the monograph Endins 20) or those species that are
important regarding biogeography, particularly the endemisms.
Resum

A les coves de les illes Balears s’han trobat més de 300 espècies d’invertebrats (entre
espècies terrestres i aquàtiques). D’elles, aproximadament unes 50 poden considerar-se
genuïnament troglòbies. Més de la meitat d’aquestes són endemismes exclusius de les
Balears, un percentatge prou important en termes evolutius per donar una idea del seu gran
valor patrimonial i l’interès que representa la seva conservació. Els organismes de les coves
constitueixen una part molt important del catàleg de la fauna endèmica de les Illes Balears.
D’ençà què Racovitza l’any 1905 descriví Typhlocirolana moraguesi, la primera baula de la
nova ciència de la biospeleologia, han estat molts els científics que han penetrat a les cavitats
a la recerca de noves i enigmàtiques espècies. Les Balears han estat també bressol d’aquesta
disciplina amb l’interès i presència constant a revistes nacionals i internacionals de científics
de les Balears. Des de 1905 s’han publicat molts de treballs sobre les contínues troballes
d’espècies cavernícoles. Per a l’elaboració d’aquest article s’han seleccionat les espècies de
fauna terrestre que representen una novetat per als catàlegs dels grups taxonòmics publicats
després de 1995 (any de publicació del monogràfic Endins 20) o d’aquelles espècies que
tenen un important paper biogeogràfic, especialment els endemismes.
Resumen

En las cuevas de las Islas Baleares se han encontrado más de 300 especies de
invertebrados (entre especies terrestres y acuáticas). De ellas, aproximadamente unas 50
se pueden considerar genuinamente troglobias. Más de la mitad de éstas son endemismos
exclusivos de Baleares, un porcentaje bastante importante en términos evolutivos para dar
una idea de su gran valor patrimonial e interés para su conservación. Los organismos de
las cuevas aportan un número muy importante para el catálogo y evaluación de la fauna
endémica de las Islas Baleares. Desde que Racovitza el año 1905 describió Typhlocirolana
moraguesi, el primer eslabón de la nueva ciencia de la Bioespeleología, han sido muchos los
científicos que han penetrado en las cavidades en busca de nuevas y enigmáticas especies.
Las Baleares han sido también cuna de esta disciplina con el interés y presencia constante
en revistas nacionales e internacionales de científicos de las Baleares. Desde 1905 han sido
muchos los trabajos publicados sobre los continuos hallazgos de especies cavernícolas.
Para la elaboración de este artículo se han seleccionado las especies de fauna terrestre
que representan una novedad para los catálogos de los grupos taxonómicos publicados
después de 1995 (publicación del monográfico Endins 20) o aquellas especies que tienen un
importante papel biogeográfico, especialmente los endemismos.
1
Departament de Ciències de la Terra. Universitat de les Illes Bale-
2
Museu Balear de Ciències Naturals, Crta. Palma –Port de Sóller,
ars. Palma. E-mail: guillemx.pons@uib.es
km. 30 Apartat de correus 55, Sóller- Mallorca. E-mail: lithobius@
hotmail.es
241

Introducció
Catàleg faunístic
La biospeleologia entenguda com una ciència, va
Mollusca
néixer gràcies a la trobal a circumstancial el 1905 d’un
isòpode aquàtic cec, Typhlocirolana moraguesi Raco-
Encara que el catàleg de presència de mol·luscs a
vitza, 1905, a les coves del Drac per part d’Emile Ra-
les coves sigui relativament nombrós, només algunes
covitza. A partir d’aquest descobriment RACOVITZA
poques espècies es troben sovint a les entrades de les
(1905; 1907) veié que els organismes cavernícoles eren
cavitats. La majoria de les troballes es corresponen a
prou diferents dels epigeus i marcà el camí d’aquesta
caigudes accidentals dins la cavitat fins la mort del cara-
nova disciplina. Els organismes adaptats a la vida en
gol o el transport a l’interior per part de les rates (Rattus
la foscor són els denominats troglobis o troglobionts i
rattus). Material estudiat presenta trencadures de clos-
compten amb característiques morfològiques com són
ques amb incissions típiques de rates. Així a l’avenc del
la regressió de l’aparel visual, despigmentació, al arga-
Far (Pollença), cova les Rodes (Pollença), avenc de sa
ment dels apèndix, òrgans quimio i mecanoreceptors i
Vidalba (Artà) i cova de sa Cometa des Morts (Escorca)
estan restringits al medi subterrani. Això suggereix una
trobam closques de Xerocrassa frater (Dorhn i Heyne-
adaptació ancestral per a la vida cavernícola, cosa que
mann, 1862) i Tudorella ferruginea (Lamarck, 1823) amb
fa siguin auntèntiques relíquies biogeogràfiques. D’en-
clares mostres de depredació per les rates. Aquesta rup-
çà què Racovitza descriví T. moraguesi molts altres
tura és característica per a cada espècie: a X. frater tro-
científics i naturalistes de les Balears han tengut un
bam que la majoria de les ruptures s’inicien per la zona
cert apassionament per conèixer l’evolució d’aquests
apical de la closca, mentre que a Tudorella ferruginea
organismes. Poc després de la seva descripció un jove
el trencament de la closca és lateral, cosa que facilita
apotecari i naturalista artanenc, Llorenç Garcias Font,
l’accés a les parts blanes del gasteròpode.
ja feia ressó d’aquesta trobal a després de participar
Entre els endemismes malacològics trobam Tudo‑
en aquesta excursió espeleològica, el mateix any 1905,
rella ferruginea distribuïda a les Gimnèsies, essent més
amb una comunicació i una nota bibliogràfica del treball
abundant a Mallorca que a Menorca (GASULL, 1963);
de Racovitza al Butl etí de la Institució Catalana d’His-
ha estat trobada també a jaciments pliopleistocens
tòria Natural i auguri de la importància de la fauna que
d’Eivissa (PONS i PALMER, 1996). Les espècies ma-
habitava les cavitats de les Balears (GARCIAS FONT,
lacològiques més característiques de les coves de les
1905; PONS, 2011).
Balears són: Oxychilus lentiformis (Kobelt, 1882) per a
A les coves de les Illes Balears, a dia d’avui, s’han
les Gimnèsies i O. pytiusanus Riedl, 1969 per a les Pitiü-
trobat més de 300 espècies d’invertebrats (entre terres-
ses. Aquestes són les úniques espècies que semblen
tres i aquàtiques). D’entre elles, aproximadament unes
tenir una certa especialització cap a la vida cavernícola,
50 poden considerar-se genuïnament troglòbies. Més de
malgrat que siguin considerades com a espècies troglò-
la meitat d’aquestes són endemismes exclusius de les
files. A la cova de Can Sion (Pollença), s’ha comprovat
Balears, un percentatge prou important en termes evo-
la còpula i la presència d’elements juvenils d’O. lentifor‑
lutius per donar una idea del seu gran valor patrimonial
mis de diferents talles, a la mateixa sala. Aquestes ob-
i interès per a la seva conservació (PONS et al., 1995).
servacions confirmen que aquesta espècie pot realitzar
Els organismes de les coves aporten un gruix molt im-
tot el seu cicle biològic a l’interior de les coves (PONS i
portant per al catàleg i avaluació de la fauna endèmica
DAMIANS, 1992b). El gènere Oxychilus, en general es
de les Illes Balears (PONS i PALMER, 1996; PALMER
composa d’espècies polífagues i en el medi epigeu s’ali-
et al., 1999). El nivell d’endemicitat assolit entre els dife-
menten normalment de detritus vegetals, però se sap
rents grups taxonòmics de fauna epigea de les Balears
que les poblacions cavernícoles presenten determina-
oscila entre el 1,5 i el 30%.
des peculiaritats a nivell enzimàtic, detectant un nivell
Molts són els treballs previs sobre les contínues
més alt de quitinasa en els exemplars cavernícoles que
troballes d’espècies cavernícoles, la majoria d’ells pu-
en els epigeus, cosa que els permetria alimentar-se de
blicats a les pàgines de la revista Endins. Una prime-
substàncies orgàniques d’origen animal com puguin ser
ra síntesi fou l’elaborada per GINÉS (1982), poc des-
restes cadavèriques arribades a l’interior de la cova (BE-
prés BELLÉS (1987) realitzà un complet monogràfic de
LLES, 1987).
la fauna cavernícola de la península Ibèrica i Balears.
Rupestrella moraguesi (Kobelt, 1886) és un ende-
PONS (1991) i PONS et al. (1995) recullen i amplien
misme de Mallorca actualment discutit, per ser conside-
aquesta informació.
rat com a subespècie R. philippii moraguesi per BECK-
Per a l’elaboració d’aquest treball s’han seleccionat
MANN (2007) entre altres autors. Espècie de costums
les espècies de fauna terrestre que representen una no-
saxícoles que es localitza sota pedres o entre les en-
vetat per als catàlegs dels grups taxonòmics anteriors o
cletxes del carst. És de difícil localització per estar, les
d’aquelles espècies que tenen un important paper bio-
seves closques, recobertes d’incrustacions terroses de
geogràfic, especialment els endemismes.
la mateixa coloració dels ambients a on viu. Ha estat
localitzada al fons de l’avenc del Far (Pollença) (PONS
i PALMER, 1996).
Xerocrassa nyeli (Mittre, 1884) endemisme Gim-
nèsic distribuït per tota Menorca i molts dels seus illots
i el llevant i sud de Mallorca. A l’arxipèlag de Cabrera
s’ha descrit la subespècie X. nyeli ponsi (Hidalgo, 1878)
242

(PONS i PALMER, 1996). Localitzada a l’entrada de
trobrar-les a zones antròpiques i moltes d’elles són
l’avenc des Travessets (Artà).
de distribució cosmopolita. Spermophorides valentiana
Xerocrassa frater (Dohrn i Heynemann, 1862) és
(Senglet, 1972) n’és una excepció; és un Pholcidae en-
una espècie endèmica de Mallorca que dóna distintes
dèmic del llevant de la península Ibèrica i de les illes Ba-
subespècies arreu de Mallorca i dels illots que l’envolten
lears. Descrita de la província de València i Castelló de
(GASULL, 1964). La seva distribució a Mallorca és ge-
la Plana (SENGLET, 1972). Citada per primera vegada
neralitzada, des del nivell de la mar fins a les més altes
a les illes Balears per PONS (2004a). SENGLET (2001)
cotes de la Serra, exceptuant els espais humanitzats.
considera que les espècies Spermophora huberti Sen-
Xerocrassa claudinae (Gasull, 1963) és un endemis-
glet, 1972, S. mammata Senglet, 1972, S. mediterranea
me molt interessant restringit al sector Nord de la serra
Senglet, 1972, S. petraea Senglet, 1972 i S. valentiana
de Tramuntana. La seva distribució va des dels 450 me-
Senglet, 1972 han d’esser transferides al gènere Sper‑
tres fins al nivell de la mar (GASULL, 1963). Normal-
mophorides.
ment se la troba associada a Trochoidea frater (dades
Harpactea dufouri (Thorell, 1873) de la família dels
inèdites) i dins cavitats només ha estat trobada a la cova
Dysderidae és un endemisme balear citat de coves de
de les Rodes (Pollença) (PONS i DAMIANS, 1992b).
Mallorca per PONS (2004a; 2004b) i VADELL et al.
lberellus balearicus (Ziegler, 1853) endemisme de
(2006). Anteriorment, ORGHIDAN et al. (1975) citen H.
Mallorca que colonitza únicament la serra de Tramun-
corticalis segurament tractant-se d’aquest endemisme.
tana. S’el pot trobar des del nivell de la mar fins a les
Entre els Agelenidae ens trobam amb cinc espèci-
cotes més elevades de la Serra. Viu preferentment a les
es capturades a cavitats: Malthonica balearica Brignoli,
encletxes càrstiques (GASULL, 1963). Citada de l’avenc
1978, Tegenaria domestica (Clerck, 1757), T. herculea
del Far (Pollença) (PONS i DAMIANS, 1992b).
Fage, 1931, T. pagana C. Koch, 1841 i T. scopifera Barri-
Iberellus companyonii (Aleron, 1837) és un ende-
entos, Ribera i Pons, 2002. Malthonica balearica Brigno-
misme de les Balears. Colonitza quasi totes les illes Ba-
li, 1978 és un endemisme balear, relativament comú a la
lears, excepte la serra de Tramuntana, on és substituïda
serra de Tramuntana a llocs que conserven la naturalitat
per lberellus balearicus. Citada de l’avenc de sa Vidalba
del paisatge. Fou citada per primera vegada de la cova
(Artà) (PONS i DAMIANS, 1992b).
de sa Cometa des Morts (PONS i DAMIANS, 1992b).
Allognathus graellsianus (Pfeiffer, 1848) és una es-
Tegenaria domestica (Clerck, 1757) i T. pagana C. Koch
pècie distribuïda pel sector nord de la serra de Tramun-
1841 tenen una distribució mediterrània. T. herculea
tana. GASULL (1963b; 1969) i PONS i PALMER (1990)
Fage, 1931 ha estat citada únicament de la cova de San-
llisten tota una sèrie de localitats de la Serra. Colonitza
ta Agnès (Sant Antoni, Eivissa), Mallorca i d’Andalusia
les zones menys degradades de la meitat nord de la
(Màlaga, Granada i Gibraltar). A aquest darrer treball es
serra de Tramuntana, arribant fins al nivell de la mar,
descriu el mascle sobre exemplars de Granada. Comen-
sempre entre encletxes de les roques, únicament sortint
tar que és una espècie recollida a es Pouàs i la cova
durant períodes plujosos. Ha estat localitzat a l’entrada
des Vedrà (Eivissa) (PONS, 2004a; 2004b). Tegenaria
de la cova de sa Campana (Escorca).
scopifera Barrientos, Ribera i Pons, 2002 és una espècie
A Eivissa a distintes coves s’han localitzat especi-
endèmica de les Balears i es coneix de molt poques lo-
mens de mol·luscs: Vitrea cf. gasulli Riedel i Paul, 1978,
calitats: l’illa de Tagomago, Cabrera (balma del jaciment
Xerocrassa ebusitana (Hidalgo, 1869), Xerocrassa caroli
de Cas Pagès) i Cosconar (interior d’una mina de font)
(Dohrn i Heynemann,1862), Iberellus companyonii (Ale-
(Mallorca) (BARRIENTOS et al., 2002; PONS 2004b).
ron, 1837) i Oxychilus pytiusanus Riedl, 1969. Una de
Eidmannella pallida (Emerton, 1875) és una espècie
les coves més estudiades és l’avenc des Pouàs.
de distribució cosmopolita trobada a les Balears exclu-
Gigantomilax majoricensis (Heynemman, 1863) és
sivament dins cavitats. Citada inicialment de Mallorca a
un llimac endèmic de les Gimnèsies i Pitiüses (BECK-
on fou erròniament descrita com Nesticus (Gondwano‑
MANN, 2007) indicat per GASULL (1969) de les co-
nesticus) dragani per DUMITRESCO (1973) qui la rela-
ves de Campanet i de la cova de Son Lluís (Porreres).
ciona amb la mateixa espècie de l’illa de Cuba. Aquest
Aquests autors esmenten que a les Pitiüses ha estat
autor explicava l’existència d’aquesta espècie a dues lo-
recol·lectat a illots molt separats de l’illa principal (es
calitats tant distants per fenòmens de moviments de pla-
Vedrà, illa Plana de ses Bledes) el que fa suggerir una
ques. Seria, segons DUMITRESCO (1973), una espècie
colonització antiga.
relicta, antiquíssima. Res més lluny de la realitat, doncs
és una espècie introduïda i ja descrita que s’ha adaptat
al medi cavernícola. Considerada per PLATNICK (2003)
Arachnida (Araneae)
i altres autors com a sinònima d’E. suggerens. Citada de
Mallorca sota el nom de Nesticus dragani per ORGHI-
Entre les poc més de 50 espècies d’aranyes tro-
DAN et al. (1975). RIBERA (1989) cita Eidmannella sug‑
bades a les cavitats cap d’elles pot considerar-se com
gerens de Menorca tractant-se d’aquesta espècie. Al-
a veritable troglòbia (PONS et al., 1995; PONS, 1992;
tres autors recullen noves dades de cavitats de Mallorca
2004a; 2004b). Una de les més adaptades a penetrar
(PONS, 2004a; 2004b; VADELL et al., 2006).
cap a l’interior de les cavitats és Leptoneta infuscta Si-
Destacar l’endemisme Lepthyphantes balearicus
mon, 1872. A l’entrada de les cavitats és comú trobar-se
Denis, 1961, encara que no presenta característiques
amb Meta bourneti (Simon, 1922) i Metellina merianae
troglòbies; ha estat trobada exclusivament a cavitats de
(Scopoli, 1763). A llocs a on hi pugui haver una certa
Menorca (DENIS, 1961; RIBERA, 1989).
humitat i foscor es troben distintes espècies de les fa-
L’únic Theridiidae endèmic trobat a les Balears
mílies Pholcidae i Agelenidae. Els Pholcidae és comu
és Theonoe major Denis, 1961, conegut només de
243

Menorca -Avenc 2 de S’Albufereta, es Mercadal- citada
Posteriorment es va localitzar l’espècie en una altra
pel seu descriptor (DENIS, 1961) que descriu únicament
cavitat del llevant mallorquí (VADELL et al., 2006).
la femella.

Arachnida (Scorpiones)
Arachnida (Palpigradi)
Euscorpius balearicus Caporiacco, 1950 és un ende-
Els palpígrads són animals extremadament fràgils
misme Balear de les Gimnèsies i la seva la presència a
i molt àgils, que actualment estan considerats com els
les cavitats és merament accidental. A l’illa de Mallorca ha
aràcnids més primitius vivents i els primers colonitza-
estat observat a distintes entrades de cavitats de Mallorca
dors del sòl continental a partir d’un medi marí (VAN
(PONS, 1991; PONS i PALMER, 1996; VADELL et al.,
DER HAMMER, 1982). Les Illes Balears compten amb
2005, 2006) i de cavitats menorquines ha estat citada de
una espècie endèmica troglòbia, pertanyent al gènere
l’avenc de s’Aglà (es Mercadal) (BELLÉS et al., 1989).
Eukoenenia, la qual és, actualment, la de mida més gran
que es coneix entre totes les espècies de palpígrads del
món (CONDÉ, 1984). Cal destacar que l’endemisme
Arachnida (Pseudoescorpines)
balear Eukoenenia draco draco Peyerimhoff, 1906, té
com parent més proper a Eukoenenia orghidani Condé i
Actualment el coneixement dels pseudoescorpins
Juberthie, 1981, el qual procedeix d’una cova de l’illa de
que es troben a l’interior de les cavitats de les Illes
Cuba (MAYORAL i BARRANCO, 2002) (foto 1).
Balears tant de forma permanent com accidental està
Fins fa relativament poc, només es comptava
comprès per un total de setze espècies corresponents
amb una única cita d’E. draco draco, des que PEYE-
a les famílies Chthoniidae amb els subgèneres Ephip‑
RIMHOFF (1906) la va descriure a partir d’un exem-
piochthonius i Chthonius, Neobisiidae amb els gèneres
plar procedent de les coves del Drac (Mallorca),
Acanthocreagris, Roncus i Neobisium, amb el seu sub-
gènere Blothrus i finalment a la família Chernetidae amb
el gènere Allochernes.
Entre famílies i gèneres esmentats anteriorment,
trobem a cinc espècies endèmiques troglòbies de les
Balears amb un grau diferent de caràcters troglomorfs
més o menys marcats com a Chthonius balearicus Mah-
nert, 1977 (foto 2) que es tracta d’un cavernícola poc
especialitzat (ZARAGOZA, 2006) i citat únicament de
cavitats de Mallorca (MAHNERT, 1977; GINÉS, 1982;
VADELL et al., 2005; ZARAGOZA i VADELL, 2009a),
Chthonius bellesi Mahnert, 1989 esmentada únicament
a l’illa de Menorca (MAHNERT, 1989), Chthonius pon‑
si Mahnert, 1993 un cavernícola escassament adaptat
(ZARAGOZA (2006), localitzat a l’arxipèlag de Cabrera
(avenc des Frare, Cabrera Gran) (MAHNERT, 1993a;
MAHNERT, 1993b; ESTEBAN i SANCHIZ 1997), Neo‑
bisium monasterii Mahnert, 1977 coneguda únicament
Foto 1: Eukoenenia dracodraco (foto Mateo Vadell)
de dues cavitats de l’illa de Mallorca, de la cova dets Es-
tudiants (Sóller) i de la cova de sa Campana (Escorca),
Photo 1: Eukoenenia draco draco (photo Mateo Vadell)
sent l’espècie que presenta uns caràcters troglomorfs
més marcats. És considerat el pseudoescorpí més em-
blemàtic de les Balears (ZARAGOZA i VADELL, 2008;
VADELL i GARCÍA, 2010) i igualment el més amenaçat
(foto 3). Roncus vidali Lagar, 1972, es localitza a cavitats
de la serra de Tramuntana i les Serres de Llevant de l’illa
de Mallorca (MAHNERT, 1977; LLOBERA i LLOBERA,
1974; CUP, 1972; JAUME et al., 2001; ZARAGOZA i
VADELL, 2009b).
Entre les espècies troglòfiles presents a les Balears
es troba Roncus neotropicus Redikorzev, 1937 ende-
misme balear, descrita inicialment d’Eivissa (REDIKOR-
ZEV 1937) i també coneguda de Mallorca de cavitats de
la serra de tramuntana i del Llevant (ENCINAS, 1974;
MAHNERT, 1977; VADELL et al., 2005; ZARAGOZA i
VADELL, 2009c) (foto 4).
Chthonius hispanus Beier, 1930 espècie endèmica
ibero-balear, cavernícola troglòfila, encara que HARVEY
Foto 2: Chthonius balearicus (foto Mateo Vadell)
(1991) situa aquesta espècie a les Illes Balears, no s’ha
Photo 2: Chthonius balearicus (photo Mateo Vadell)
pogut retrobar (ZARAGOZA, 2006).
244

Chthonius ischnocheles ischnocheles (Hermann,
1804), espècie trogloxena adaptada a les entrades de
les coves, amb una distribució àmplia holàrtica (ZA-
RAGOZA, 2006). A les Balears ha estat esmentada a
les cavitats mallorquines del Llevant, Migjorn i serra de
Tramuntana (MAHNERT, 1977; GINÉS, 1982; VADELL
i ZARAGOZA, 2005; VADELL et al., 2006; ZARAGOZA
i VADELL 2009). De les cavitats menorquines ha estat
citada a la cova den Curt (Ferreries), avenc de s’Aglà,
cova Polida (es Mercadal) i Cova de ses Figueres (Sant
Lluís) (BELLÉS et al., 1989).
Chthonius tetrachelatus (Preyssler, 1790) és una
espècie cavernícola accidental, amb una àmplia distri-
bució mundial, localitzada a les Balears en la cavitat me-
norquina de la cova des ses Figueres (Sant Lluís).
Chthonius dacnodes Navás, 1918 és una espècie
trogloxena de les zones d’entrada a les cavitats, a les
Balears ha estat citada en cavitats mallorquines de les
Serres de Llevant (ORGHIDAN et al., 1975).
Chthonius gibbus Beier, 1952 espècie esmentada a
Foto 3: Neobisium monasterii (foto Mateo Vadell)
Algèria, Balears, Sardenya, Còrsega, Espanya, França,
Itàlia, Malta, Marroc, Sicília, Tunísia. A les Balears ha
Photo 3: Neobisium monasterii (photo Mateo Vadell)
estat citada en cavitats de l’arxipèlag de Cabrera (Ca-
brera Gran) i de cavitats del Migjorn de Mallorca (ZARA-
GOZA, 2006).
Acanthocreagris balearica (Beier, 1961) és un ende-
misme balear endogeu, que es pot localitzar de vegades
a les entrades de les coves, localitzat únicament a l’illa
de Menorca a l’avenc de s’Aglà i la cova Polida (es Mer-
cadal) (BELLÉS et al., 1989).
Roncus cf. caralitanus Gardini, 1981 espècie loca-
litzada a les Balears, Sardenya i Sicília, l’única cita que
correspon a una cavitat de les Balears correspon a una
cova del llevant mallorquí (BAQUERO et al., 2007).
Roncus lubricus L. Koch, 1873 espècie cavernícola
accidental amb una àmplia distribució, localitzada a l’illa
de Mallorca a la serra de Tramuntana.
Roncus pugnax (Navàs, 1918) localitzada a les Ba-
lears, Espanya i Còrsega, és una espècie cavernícola
Foto 4: Roncus neotropicus (foto Mateo Vadell)
Photo 4: Roncus neotropicus (photo Mateo Vadell)
accidental; les cites en cavitats de les illes corresponen
al Llevant de Mallorca (ORGHIDAN et al., 1975).
Allochernes powelli (Kew, 1916) és una espècie
amb una distribució europea, que es pot localitzar als
voltants i entrades de les coves (ZARAGOZA, 2006),
citada a les Balears de la localitat menorquina de cova
Murada (Ciutadella).
Arachnida (Opiliones)
Dels cinc opilions recol·lectats a les cavitats (Sco‑
tolemon krausi, Scotolemon balearicus, Phalangium
clavipus, Dicranolasma soerenseni i Trogulus balearicus)
quatre són endèmics. El més especialitzat i genuïnament
troglobi és Scotolemon balearicus Rambla 1977 (foto 5).
Aquest és un endemisme exclusiu de Mallorca conegut
Foto 5: Scotolemon balearicus (foto Mateo Vadell)
de la cova de Can Sion (Pollença) especialment en les
Photo 5: Scotolemon balearicus (photo Mateo Vadell)
sales d’entrada, cova de Can Punxa (Pollença), cova de
245

Trogulus balearicus Schönhofer i Martens 2008 és
un endemisme edàfic, que es mimetitza sota les roques
recol·lectat de distintes cavitats (coves del Pirata, cova
des Pont, cova de sa Piqueta i la cova des Xots de
Manacor) i de l’exterior de Mallorca, Eivissa i Cabrera
(PONS, 2010; VADELL, 2010) (foto 6).
El darrer opilió Dicranolasma soerenseni Thorell,
1876, és trogloxè no endèmic i només ha estat trobat
a una cova de Menorca (cova de ses Bruixes, Alaior)
(RAMBLA, 1983).

Isopoda (Oniscidea)
Spelaeoniscus coiffaiti Vandel, 1961 és una espècie
endèmica de Menorca i de costums endogees amb els
ulls representats per una taca arrodonida, pigmentada
Foto 6: Trogulus balearicus (foto Mateo Vadell)
de bru. Recol·lectada de Sant Lluís, Sant Cristòfol (es
Migjorn Gran), Maó (Sant Antoni) i carretera de Maó a
Photo 6: Trogulus balearicus (photo Mateo Vadell)
Fornells (VANDEL, 1961).
RACOVITZA (1907) descriu Agabiformius manacori
sota la denominació genèrica de Porcellio. CRUZ (1990)
ho assigna al gènere Agabiformius. Té una longitud de 7
mm, per una amplada de 4 mm. De cos elíptic, allargat i
poc convex. Plaques dorsals dures i resistents cobertes
de petites escates triangulars. Coloració translúcida. Se-
gons GARCIA i CRUZ (1996), és una espècie endèmica
de Mallorca, però de característiques troglòfiles, citada
exclusivament de les coves del Drac (Manacor).
VANDEL (1961) examinà una femella d’Armadillidium
de la cova des Caramells (Ciutadella) i la va identificar er-
ròniament incloent-la dintre de l’espècie A. serratum, grup
al qual pertany. Presenta tot el cos recobert de granulaci-
ons hipertròfiques. Tenen forma de pseudoesfera i comp-
ten amb la zona cefàlica del tipus duplocarenat. La des-
pigmentació parcial i la reducció dels ocels suggereixen
tendències troglòfiles. Armadillidium serrai Cruz i Dalens
1990 és una espècie endèmica de Menorca coneguda de
la cova des Caramells (Ciutadella), cova de ses Figueres
Foto 7: Trichoniscus dragani (foto Mateo Vadell)
(Sant Lluís) (CRUZ, 1989; CRUZ i DALENS, 1990). Tots
Photo 7: Trichoniscus dragani (photo Mateo Vadell)
els exemplars capturats, fins aleshores, han estat trobats
a coves, encara que no compta amb les característiques
pròpies dels troglobis, considerant-se troglòfila.
Cornavaques (Pollença), cova del Vilar (Pollença) i pos-
Armadillidium strinatii Vandel 1961 és un endemis-
siblement de la cova de sa Bassa Blanca (Alcúdia) -no
me menorquí de característiques troglòfiles del qual
retrobat per nosaltres-, encara que podria esser la cova
CRUZ (1989) dóna la segona cita, després de la seva
de la Base (Pollença) (RAMBLA, 1977; PONS i PAL-
descripció. Coneguda de l’avenc de s’Albufereta (es
MER, 1996).
Mercadal) i l’avenc de s’Aglà (es Mercadal).
Scotolemon krausi Rambla, 1972 és una espècie co-
Ballodillium pilosum Vandel 1961 és una espècie
neguda de Mallorca, d’Eivissa (inclosos alguns illots com
descrita inicialment de Menorca sobre un únic exemplar
ses Margalides, es Vedrà i es Vedranell) i de Cabrera
mascle. Els exemplars de Cabrera s’ajusten a la des-
(RAMBLA, 1972; PONS i RAMBLA, 1993), que colonitza
cripció del tipus, emperò els pèls característics que do-
zones ombrívoles, pinars, balmes, i ambients endogeus.
nen nom a l’espècie són molt més curts que els conside-
D’apèndix molt més curts que S. balearicus, i més lligat
rats pel seu descriptor (GARCIA i CRUZ, 1993). Espècie
a zones lapidícoles ombrívoles. A més d’esser conegut
descrita de la cova de Sant Agustí (es Mercadal). Gène-
d’unes poques localitats de l’exterior ha estat localitzat a
re (etimològicament referit al nom grec de les Balears)
l’entrada de la cova des Cap Ventós (Cabrera).
i espècie endèmica de les Gimnèsies, recol·lectat tant
Phalangium clavipus Roewer 1911 és una espè-
a l’exterior com a distintes coves de Mallorca, Menorca
cie trogloxena, citada a la llista de cavernícoles (ICHN,
i Cabrera (VANDEL, 1961; CRUZ; 1989; GARCIA i
1976) sense indicar localitat precisa (GINES, 1982).
CRUZ, 1993; PONS i PALMER, 1996).
Espècie endèmica de Mallorca, recol·lectada a Palma
Balearonethes sesrodesanus Dalens, 1977 és la for-
(Establiments), Coll d’en Rabassa i Valldemossa (RAM-
ma més primitiva dels triconíscids coneguts fins a les
BLA, 1972).
hores. Espècie d’afinitats incertes (DALENS, 1977). És
246

un gènere endèmic de Mallorca conegut exclusivament
Dins de l’ordre Polydesmida podem trobar amb al-
de la cova de les Rodes (Pollença) i de la cova de Can
gunes espècies amb tendències troglòfiles més o menys
Sivella (Pollença). És una espècie cavernícola, veritable
accentuades, com en el cas de Propolydesmus dismilus
troglobi, isòpode de vida amfíbia, recol·lectat sota pe-
(Berlese, 1891). Les cites que tenim d’aquesta espècie
dres en contacte amb l’aigua (PONS i PALMER, 1996;
en cavitats de les Balears únicament corresponen a la
CRUZ i GARCIA, 1996).
de l’illa de Mallorca (VICENTE, 1976). Polydesmus co‑
Haplophthalmus chisterai Cruz i Dalens, 1989 és
riaceus (Porath, 1870) és una espècie molt freqüent en
un endemisme de Mallorca conegut exclusivament de
cavitats del Nord de la península Ibèrica, particularment
la cova de sa Sínia (Manacor) (CRUZ i DALENS, 1989).
a les coves catalanes (BELLÉS, 1987), encara que tam-
Espècie troglòbia, amb aparell ocular absent.
bé se li pot observar en el medi hipogeu com per exem-
Trichoniscus dragani Tabacaru 1974 és un ende-
ple sota pedres en zones humides; les cites d’aquesta
misme troglobi doncs pot considerar-se com a caverní-
espècie a les Balears també corresponen únicament a
cola estricte, amb absència d’aparell ocular, coloració
l’illa de Mallorca (MAURIÈS i VICENTE, 1976).
blanca, tegument llisos amb sedes-escates i tèlson tra-
Les cites que tenim del gènere Brachydesmus a les
pezoidal són algunes de les seves característiques (foto
Balears corresponen únicament a l’illa de Menorca amb
7). És un endemisme de Mallorca citat de la cova de
B. superus (Latzel, 1844), que se l’observa amb certa
Can Sion (Pollença), cova de les Rodes (Pollença), cova
freqüència en les cavitats i a B. proximus Latzel, 1889
dets Estudiants (Sóller), cova de sa Cometa des Morts
(DEMANGE, 1961; BELLÉS et al., 1989).
(Escorca) a més a més ha estat recol·lectat de la cova
Dins de l’ordre Polyxenida ens trobem a les illes Ba-
de sa Bassa Blanca (Alcúdia) i de l’avenc de Traves-
lears amb l’espècie endèmica i troglòbia de Lophoproc‑
sets (Artà). Dades sobre la seva corologia són donades
tus pagesi Conde, 1981 la qual únicament està repre-
a TABACARU (1974), GINÉS (1982), BELLÉS (1987),
sentada a les cavitats de Mallorca, a la serra de na Bur-
CRUZ (1991) i PONS i PALMER (1996).
guesa i del Migjorn mallorquí (CONDÉ, 1981; NGUYEN,
Chaetophiloscia cellaria cellaria (Dollfus, 1884) és
1993; VADELL et al., 2007) (foto 8).
una espècie troglòfila originària de la conca mediter-
A part de les espècies i gèneres esmentades amb
rània, molt comú a França, però rara en la Península
anterioritat, també s’han citat exemplars que no es van
Ibérica (BELLÉS, 1987), ha estat citada a les Balears a
arribar a determinar, principalment perquè eren imma-
cavitats de Menorca i Mallorca (CRUZ, 1989: GARCIA
durs, com ara Leptoiulus sp., (BELLÉS et al., 1989), Bla‑
2002: VADELL 2003: VADELL i ZARAGOZA, 2005).
niulus sp. i Júlids (DEMANGE, 1961), localitzats tots ells
Trichorhina bonadonai Vandel, 1953 és un organis-
en cavitats menorquines.
me endogeu i halòfil localitzat al sud-oest de França,
En cavitats de la serra de Tramuntana, del Llevant i
posteriorment ha estat citat a cavitats de Menorca i
Migjorn de Mallorca, també hi ha cites de Polydesmidae
Mallorca (VANDEL, 1962: CRUZ, 1989: VADELL i ZA-
sense precisar l’espècie (ORGHIDAN et al., 1975; MAU-
RAGOZA, 2005).
RI i VICENTE, 1976; GOURBAULT i LESCHER-MOU-
Stenoniscus carinatus Silvestri, 1897, espècie halò-
TOUÉ, 1979; VADELL i ZARAGOZA, 2005; VADELL et
fila carent de pigmentació i aparell ocular, ha estat cita-
al., 2006).
da a Portugal i Sicília, a les nostres illes es va citar per
Finalment, DEMANGE (1961) cita Glomeridae en la
primera vegada a Mallorca a la cova des Coll (Felanitx)
cova des Caramells (Ciutadella, Menorca), però sense
(VADELL i ZARAGOZA, 2005).
especificar ni gènere ni espècie.

Myriapoda (Diplopoda)
Les dades que es tenen d’aquestes espècies a les
cavitats de les Balears corresponen a tres ordres dife-
rents: Julidae amb les famílies Nemasomatidae, Julidae
i Blaniulidae, a l’ordre Polydesmida amb la família Po-
lydesmidae i finalment a l’ordre Polyxenida amb la famí-
lia Lophoproctidae.
De l’ordre Julidae han estat citats: Thalassisobates
littoralis (Silvestri 1903) i Ophyiulus targionii Silvestri
1898, ambdues de cavitats de l’illa de Menorca (DE-
MANGE, 1961), i finalment la subespècie endèmica
Orphanoiulus religiosus majoricensis Mauriès i Vicen-
te, 1976 (MAURIÈS i VICENTE, 1976; GOURBAULT
i LESCHER-MOUTOUÉ, 1979) localitzada a cavitats
mallorquines. ENGHOFF i KIME (2009) consideren O.
religiosus majoricensis com a sinonímia d’Orphanoiulus
religiosus (Silvestri, 1903) i que aquesta es distribueix
per la Itàlia continental i illes Balears.
Les cites corresponents a Blaniulus guttulatus
Foto 8: Lophoproctus pagesi (foto Mateo Vadell)
(Bosc, 1792) corresponen únicament a cavitats menor-
quines (BELLÉS et al., 1989).
Photo 8: Lophoproctus pagesi (photo Mateo Vadell)
247

Myriapoda (Chilopoda)
QUERO et al., 2007), Henia vesuviana (Newport, 1844)
(NEGREA i MATIC 1973) observats en algunes cavitats
Algunes de les espècies que ens podem trobar ac-
de Mallorca. Schendyla nemorensis (CL Koch, 1837) ha
tualment a les cavitats de les illes Balears són elements
estat localitzada a l’illa de Menorca (DEMANGE, 1961).
trogloxens, que de vegades solen colonitzar la zona
Altres elements accidentals que podem observar
vestibular, i fins i tot, com en el cas de Scutigera cole‑
en les cavitats de les Illes Balears són els Scolopendro-
optrata (Linnaeus, 1758), se pot trobar molt més cap a
morpha de la família Cryptopidae, havent-se localitzat
l’interior de les cavitats (VADELL, 2003, 2010; VADELL
Cryptops hispanus Brolemann, 1920 en cavitats de l’illa
i ZARAGOZA, 2005; VADELL et al., 2006). Altres es-
de Formentera (VADELL i MARTINEZ, 2010).
pècies que aprofiten les condicions microclimàtiques de
Dels Lithobiomorpha pertanyents al gènere Litho‑
les entrades de les cavitats, o igualment han accedit de
bius es coneixen actualment a l’arxipèlag Balear, tres
forma accidental a alguna de les sales, són els geofi-
espècies i una subespècie amb tendències troglòfiles,
lomorfs com: Stigmatogaster gracilis (Meirnert, 1870)
i una espècie troglòbia; també s’han citat espècies tro-
(NEGREA i MATIC 1973), Stigmatogaster arcisherculis
gloxenes, que aprofiten les condicions que hi ha a les
Brölemann, 1904 (VADELL i PONS, 2009), Dignatho‑
entrades de les nostres cavitats.
don microcepalum Lucas, 1846 (VADELL et al., 2005),
El primer cas correspon a Lithobius fagei Demange,
Eurygeophilus multistiliger (Verhoeff, 1899) (VADELL i
1961, endemisme balear de les Gimnèsies, observat tant
PONS, 2008), Geophilus insculptus Attems, 1895 (BA-
en el medi cavernícola com en algunes estacions exte-
riors de Mallorca i Menorca (DEMANGE, 1961; BELLÉS
et al., 1989; EASON, 1975; SERRA, 1983; VADELL et
al., 2006; VADELL inèdit; BAQUERO et al., 2007).
Lithobius dieuzeidei Brölemann, 1931, element tro-
glòfil citat de Mallorca per NEGREA i MATIC, 1973, no
citat amb posterioritat de les Balears.
Lithobius (Sigibius) georgescui Negrea i Matic, 1973
endemisme balear, localitzat a Mallorca i que possible-
ment es tracti d’un element trogloxè o troglòfil (NEGREA
i MATIC 1973).
Lithobius piceus tabacarui Negrea i Matic, 1973
subespècie troglòfila i endemisme Balear de les Gimnè-
sies (DEMANGE, 1961; NEGREA i MATIC, 1973; SER-
RA, 1980; SERRA, 1983; VADELL, 2007; VADELL et
al., 2005, 2006 ; BAQUERO et al., 2007), sent aquesta
comú d’observar tant en el medi superficial com en el
cavernícola (foto 9).
L’única espècie troglòbia que compta l’arxipèlag
balear correspon a l’endemisme Lithobius vivesi Serra,
1983 citat de Mallorca, dins cavitats de la serra de na
Foto 9: Lithobius piceus tabacarui (foto Mateo Vadell)
Burguesa, així com d’altres zones del Nord i Nordest de
Photo 9: Lithobius piceus tabacarui (photo Mateo Vadell)
la serra de Tramuntana (SERRA, 1983; VADELL et al.,
2005; VADELL, 2007) (foto 10).
Altres espècies del gènere Lithobius, que no pre-
senten cap adaptació al medi i que són merament ac-
cidentals com Lithobius aeruginosus L. Koch, 1862
(NEGREA i MATIC 1973) i Lithobius (Sigibius) microps
Meinert, 1868 ambdós citats a Mallorca.
Lithobius inermis L. Koch, 1856, Lithobius piceus L.
Koch, 1862 i Lithobius forficatus (Linnaeus, 1758), (DE-
MANGE, 1961; EASON, 1975; BELLÉS et al., 1989) són
citats de cavitats menorquines. Lithobius (S) microps
oligospinus (Demange, 1961) és una subespècie en-
dèmica menorquina (DEMANGE, 1961; SERRA, 1983).

Myriapoda (Symphyla i Pauropoda)
Els Símfils i Pauròpodes localitzats en les cavitats
de les Balears, són espècies edàfiques i merament ac-
cidentals, que aprofiten les condicions que es troben al
vestíbul o a l’interior d’algunes de les grutes. S’ha citat
Scutigerella immaculata Newport, 1844 i Stylopauropus
Foto 10: Lithobius vivesi (foto Mateo Vadell)
pedunculatus (Lubbock, 1867) a cavitats del Llevant ma-
Photo 10: Lithobius vivesi (photo Mateo Vadell)
llorquí (BRÖLEMANN, 1910; BAQUERO et al., 2007).
248

Entognatha (Collembola)
A l’actualitat les dades sobre la composició i distribu-
ció dels col·lèmbols localitzats en les cavitats de les Ba-
lears, corresponen a les cites de GAMMA (1984; 1985),
BELLÉS et al. (1989), VADELL (2003), VADELL et al.
(2005, 2006, 2007), JORDANA et al. (2005), BAQUE-
RO et al. (2007) i VADELL i GARCÍA (2010); aportant
el coneixement d’espècies troglòbies com Oncopodura
delhezi Stomp, 1974 de les serres de Llevant (Mallorca)
i Oncopodura tricuspidata Cassagnau, 1964 de la serra
de Tramuntana (Mallorca).
A les Illes Balears ens trobam amb espècies endè-
miques i troglòbies localitzades en una única cavitat,
com passa amb Oncopodura gledensis Baquero, Va-
dell i Jordana, 2007 de la cova de sa Gleda (Manacor,
Mallorca) (BAQUERO et al., 2007), Pseudosinella
Foto 11: Pseudosinella subcentralis (foto Mateo Vadell)
subcentralis Gamma, 1985 de la cova dets Estudiants
Photo 11: Pseudosinella subcentralis (photo Mateo Vadell)
(Sóller, Mallorca) (GAMMA, 1985) (foto 11) i Entomo‑
brya vadelli Jordana i Baquero, 2005 de les coves del
Pilar (Palma, Mallorca) (JORDANA et al., 2005; VADELL
et al., 2005).
a Menorca per BELLÉS et al. (1989); Megalothorax mi‑
També es troben elements troglòfils com Heteromu‑
nimus Willem, 1900 del Llevant mallorquí (BAQUERO
rus nitidus (Templenton, 1835), espècie amb una distri-
et al., 2007) que és una espècie comuna cosmopolita i
bució europea i recollida a les Balears en diferents ca-
estesa dins el sòl i entre la fullaraca, trobant-se també
vitats mallorquines i menorquines, Parisotoma notabilis
a coves; Ceratophysella gibbosa (Bagnall, 1940) cita-
(Schaeffer, 1896), espècie cosmopolita trobada sovint
da amb freqüència a cavitats i localitzada a les regions
en coves, així com Isotomurus palustris (Müller, 1776)
Paleàrtica, Neàrtica i Australiana, havent estat citada a
esmentada de cavitats del Llevant mallorquí (BAQUERO
Mallorca d’una cavitat Llevant mallorquí (VADELL et al.,
et al., 2007) i que està molt estesa per Europa. Una altra
2006 ); i Dicyrtomina ornata (Nicolet, 1841) esmentada
espècie molt comuna i amb una distribució cosmopolita
d’una cavitat de la serra de na Burguesa (Mallorca) (VA-
és Folsomia candida Willen, 1902 localitzada en cavitats
DELL, 2003).
menorquines (BELLÉS et al., 1989) i Sinella tenebricosa
Així mateix en cavitats menorquines s’han citat a Di‑
Folson, 1902 esmentada d’una cavitat del Migjorn ma-
cyrtomina minuta (O. Fabricius 1783), Lepidocyrtus cur‑
llorquí (VADELL et al., 2007) i de cavitats menorquines
vicollis Bourlet 1839 i Caprainea echinata (Stach 1930)
(BELLÉS et al., 1989). També han estat recol·lectades:
(BELLÉS et al., 1989).
Neelus murinus Folsom, 1896 espècie holàrtica relativa-
ment comuna, esmentada a les Balears de cavitats de

la serra de Tramuntana i del Migjorn mallorquí (VADELL
Entognatha (Diplura)
i JORDANA, 2005; VADELL et al., 2007) i de cavitats
de l’illa de Menorca (BELLÉS et al., 1989), Mesogastru‑
Els diplurs que podem localitzar en les cavitats de
ra ojcoviensis (Stach, 1918) espècie europea i freqüent
les Illes Balears pertanyen a les famílies Campodeidae i
en cavitats de la Península Ibèrica sent localitzada en
Japygidae. Entre els primers podem trobar a Campodea
cavitats menorquines (BELLÉS et al., 1989). Es troben
majorica Condé 1955, espècie troglòbia de la Mediterrà-
així mateix a Disparrhopalites patrizii (Cassagnau i De-
nia occidental, de la qual es coneixen dues subespècies
lamare- Debouteville, 1953) espècie troglòfila amb una
a l’illa de Mallorca, Campodea majorica majorica Con-
distribució comuna a la Mediterrània i també citada de
dé, 1955 esmentada en cavitats de la serra de Tramun-
Madeira i d’Anglaterra; de les illes Balears ha estat es-
tana (CONDÉ, 1955; SENDRA, 1985) i la subespècie
mentada d’alguna cavitat menorquina (BELLÉS et al.,
Campodea majorica interjecta Condé 1955, coneguda
1989), i altres del Pla de Mallorca i del Llevant mallorquí
únicament de la cova dets Estudiants (Sóller), (SEN-
(VADELL i JORDANA, 2005; VADELL et al., 2006; BA-
DRA, 1985) i les coves del Pilar (Palma) (VADELL et
QUERO et al., 2007).
al., 2005).
Arrhopalites pygmaeus (Wankel, 1860) és una es-
Campodea zuluetai Silvestri, 1932 és una espècie
pècie abundant a Europa i sobretot en cavitats de la Pe-
troglòfila, distribuïda a ambdues vessants dels Pirineus
nínsula Ibèrica, esmentada a les Balears de cavitats del
centrals i orientals (SILVESTRI, 1932; CONDÉ, 1951;
Llevant de Mallorca (VADELL et al., 2006).
CONDE i MATHIEU, 1957), que s’estén al llarg de la
Altres espècies que podem trobar a les cavitats
serralada Costanera Catalana, arribant fins a la serra
de les Balears, tant de forma accidental com aprofi-
d’Espadà, a Castelló (SENDRA, 1989). Fora de la Pe-
tant les circumstàncies d’aquest mitjà i que les podrí-
nínsula Ibèrica ha estat citada a diverses localitats de
em considerar de certa manera com trogloxenes són:
l’illa de Sardenya (BARETH, 1980). Les cites d’aquesta
Mesaphorura critica Ellis, 1976 esmentada al Llevant
espècie a les Balears, procedeixen únicament de dues
mallorquí (BAQUERO et al., 2007); Orchesella cf. villosa
cavitats de Menorca situades al municipi de Ciutadella
(Geoffroy, 1764) freqüent en cavitats europees i citada
(com. pers. Sendra).
249

ra de Tramuntana, Migjorn i Llevant mallorquí (CONDÉ,
1955; GRÀCIA et al., 2003; VADELL et al., 2006; BA-
QUERO et al., 2007) (foto 12).
Plusiocampa breuili Condé 1955 és una espècie tro-
glòbia i endèmica balear, localitzada únicament en cavi-
tats de les Pitiüses, (CONDÉ, 1954; PONS i PALMER,
1996; SENDRA, 1988; VADELL, inèdit).
Sobre els Japygidae esmentats en cavitats ba-
lears, trobem Japyx simplex (Verhoeff 1923) es-
pècie endogea esmentada en cavitats de les Piti-
üses (PAGÈS, 1950), Homojapyx espanoli Pagès,
1950 espècie endèmica endogea esmentada de
les Coves de Campanet (PAGÈS, 1950) i la Cova
dets Estudiants (Sóller) (PONS i PALMER, 1996).

Insecta (Psocoptera)
Actualment el coneixement sobre la composició de
les espècies de psocòpters a les Illes Balears és escàs.
Fins fa relativament poc, encara que s’havien capturat
exemplars d’aquesta classe en les nostres cavitats, es
desconeixia a quin gènere i espècie pertanyien (GINÉS,
Foto 12: Plusiocampa fagei (foto Mateo Vadell)
1982; BELLÉS et al., 1976, 1989).
Photo 12: Plusiocampa fagei (photo Mateo Vadell)
A partir del 2003 es comença a realitzar un estudi
sistemàtic de la composició faunística de les cavitats de
la serra de na Burguesa (Mallorca), el qual ha aportat
una primera cita per les cavitats de les Illes Balears de
Psyllipsocus ramburii Sélys-Longchamps, 1872 (VA-
DELL, 2003). Posteriorment s’ha trobat aquesta espècie
en altres cavitats de l’illa de Mallorca (VADELL et al.,
2005, 2006; VADELL i ZARAGOZA, 2005) i a cavitats
d’Eivissa, Formentera i l’Arxipèlag de Cabrera (VADELL,
inèdit).
BELLÉS et al. (1989) citen exemplars capturats de
psocòpters de diverses cavitats menorquines, que no es
van arribar a classificar (com. pers. Bellés), sent aquests
molt possiblement exemplars pertanyents a Psyllipso‑
cus ramburii. Es tracta d’una espècie troglòfila que es
pot observar amb freqüència en cavitats, relativament
seques, sobre les colades i matèria orgànica, com fusta
podrida, guano i excrements d’algun rosegador. També
se li pot trobar en els soterranis, en cases i construcci-
Foto 13: Reicheia balearica (foto Mateo Vadell)
ons abandonades.
Photo 13: Reicheia balearica (photo Mateo Vadell)
Recentment, quan s’estava realitzant aquest treball,
es varen recollir mostres procedents d’un parell de ca-
vitats de la serra de na Burguesa (VADELL, inèdit) les
quals varen proporcionar una primera cita per a les Ba-
Campodea subdives Silvestri, 1932, espècie cone-
lears de l’espècie Marcenendius nostras Navás, 1913.
guda de les illes de l’Egeu (Silvestri, 1932b), d’Algèria
És un endemisme Ibéric-Balear que es troba al sud-est
(CONDÉ, 1948) i d’Espanya (CONDÉ, 1954). Les dues
Peninsular i a una localitat de Tarragona (LIENHARD i
úniques cites espanyoles corresponen a l’illa de Mallorca,
BAZ, 2011), les cites de Mallorca són les úniques en que
una d’elles localitzada a l’exterior i l’altra pertanyent a la
s’ha localitzat aquesta espècie dins de coves.
cova des Pas de Vallgornera (VADELL et al., 2007).
Campodea catalana Denis, 1930, és una espècie

edàfica que es pot trobar de vegades en les entrades de
Insecta (Homoptera, Fulgoroidea)
les cavitats; és abundant en tota l’àrea mediterrània de
la Península Ibèrica i el sud-est francès, incloent l’illa de
El coneixement sobre els Ciixidae trobats a les cavi-
Mallorca, en què ha estat esmentada en cavitats de la
tats de les Illes Balears, és pràcticament nul. Les dades
serra de Tramuntana i del Llevant mallorquí (SENDRA,
que disposem són les que RACOVITZA (1907) cita de
1989; VADELL et al., 2006; BAQUERO et al., 2007).
les coves del Drac a l’illa de Mallorca sobre la captura de
Plusiocampa fagei Condé 1955 és un endemisme
diversos exemplars del gènere Cixius, tant larves com
balear i troglobi localitzat únicament a cavitats de la ser-
adults, als quals, segons la seva opinió, considera com
250

a veritables troglobis per presentar una decoloració molt
acusada, posseir els ulls vermells i haver-se recollit molt
lluny de l’entrada de la cavitat. Desafortunadament no
es tenen més dades i sembla ser que aquesta espècie
mai va ser descrita.
Quasi un segle més tard es localitzen exemplars de
la família Cixiidae a altres cavitats de l’illa de Mallorca:
com a la cova des Coll (Felanitx) (VADELL i ZARAGO-
ZA, 2005), les coves del Pirata (Manacor) (VADELL et
al., 2006 ) i la cova del Pas de Vallgornera (Llucmajor)
(VADELL et al., 2007). Els exemplars estan en procés
d’estudi i s’exposaran els resultats en futurs treballs, ex-
cepte els exemplars de la cova des Coll que ja s’han
determinat i que corresponen a l’espècie de Cixius (Ce‑
ratoxicius) pallipes Fieber, 1876 sent una primera cita
per a Espanya (VADELL i HOCH, 2009). Recentment,
s’ha tornat a localitzar la mateixa espècie en la cova No-
Foto 14: Duvalius balearicus (foto Mateo Vadell)
vella de na Llebrona (Portocristo, Manacor) (VADELL i
Photo 14: Duvalius balearicus (photo Mateo Vadell)
HOCH, 2011).
Insecta (Coleoptera)
Els coleòpters són el grup faunístic més biodivers
del planeta i a les Balears també ho és amb més de
2000 espècies. Hi ha endemismes trobats a cavitats que
no tenen cap mena d’especialització, com els Tenebrio-
nidae que s’inclouen a la Taula 1 però que no han estat
tractats en aquest apartat. Les espècies genuinament
cavernícoles no superen la mitja dotzena, totes elles
endèmiques, encara que n’hi ha d’altres de característi-
ques endogees que també val la pena esmentar.
Una de les especiès més rara és Reicheia balearica
Español 1974, coneguda exclusivament de la cova dets
Estudiants (Sóller) (ESPAÑOL, 1974) (foto 13). És una
espècie troglòbia, totalment anoftalma. Sembla un orga-
nisme endogeu, però compta amb adaptacions morfolò-
giques per a la vida cavernícola.
Foto 15: Henrotius jordai (foto Mateo Vadell)
Duvalius balearicus Henrot 1964 és una espècie en-
dèmica de Mallorca, troglòbia genuïna, distribuïda per
Photo 15: Henrotius jordai (photo Mateo Vadell)
part de la serra de Tramuntana. Coneguda de la cova de
Menut (Escorca), cova dets Alixandres (Escorca), cova
de Binifaldó (Escorca), cova de sa Cometa des Morts
de les migracions de fauna hagudes durant el Pontià.
(Escorca) i cova de ses Meravelles (Bunyola) (HEN-
Henrotius henroti és sinònima d’H. jordai ja que hi ha tota
ROT, 1964; DAMIANS, 1980). És un element troglobi,
una variació clinal geogràfica entre les dues formes (BE-
anoftalm que viu preferentment entre pedres i sediments
LLÉS, 1976a). Endemisme troglobi de Mallorca conegut
del sòl a les cavitats càrstiques (foto 14).
de l’avenc de Son Pou (Santa Maria), es Bufador Solle-
Duvalius ferreresi Lagar 1975 espècie troglòbia
ric (Alaró), cova de ses Meravelles (Bunyola), avenc des
d’apèndix molt allargats, àptera i anoftalma, relacio-
Macar (Bunyola), avenc des Picarol Gros (Selva), coves
nada amb Duvalius iblis, espècie troglòbia del massís
de Campanet (Campanet), cova des Torrent de Cúber
del Djurdjura (Algèria). És una espècie d’alt interès bi-
(Escorca), cova de sa Campana (Escorca), cova de Can
ogeogràfic, doncs podria tractar-se d’una prova més de
Sivella (Pollença), encletxa a les calcàries de Montesion
la presència a Mallorca d’elements pontians (LAGAR,
(Pollença), cova de Can Sion (Pollença), cova de Corna-
1975). És una espècie endèmica de Mallorca coneguda
vaques (Pollença), Cova de Cal Pesso (Pollença), Cova
de la cova de sa Campana (Escorca), es Bufador de
de les Rodes (Pollença), Cova de Llenaire (Pollença),
Solleric (Alaró), cova de Muntanya (Escorca), cova Mala
avenc de la Malé d’Ariant (Pollença), cova Argentera
(Escorca), avenc de sa Miranda (Escorca), cova des
(Pollença), avenc del Far (Pollença) i cova de la Carrete-
Torrent de Cúber (Escorca), avenc de s’Aigo (Escorca),
ra (Alcúdia). La distribució geogràfica de l’espècie s’es-
cova de Can Sion (Pollença), cova de Cornavaques
tén per la meitat nord de les serra de Tramuntana. L’es-
(Pollença) i l’avenc de la Malé d’Ariant (Pollença).
tació més meridional coneguda està situada a l’avenc de
Henrotius jordai Reitter 1914 fou descrit inicialment
Son Pou (Santa Maria). També ha estat capturada en el
sota la denominació genèrica de Tapinopterus (Hypoge‑
Medi Subterrani Superficial (MSS) (J. Damians, dades
obium) jordai (foto 15). Gènere d’origen tirrènic, originari
inèdites).
251

OLIGOCHAETA
Spermophora elevata
DIPLOPODA
DIPTERA
Allolobophora caliginosa
Spermophora senoculata
Lophoproctus pagesi
Rhymosia dziedzickii
Allolobophora georgii
Spermophorides valentiana
Propolydesmus dismilus
Medetera roghii
Dendrobaena byblica
Holocnemus pluchei
Polydesmus coriaceus
Aphiochaeta rufipes
Dendrobaena cognetii
Coscinida tibialis
Orphanoiulus religiosus majoricensis cf. Hypocera flavimana
Dendrobaena rubida
Crustulina sticta
Brachydesmus superus
Limonia nubeculosa
Eiseniella tetraedra
Pholcomma gibbum
Brachydesmus proximus
Leptocera caenosa
Steatoda grossa
Thalassisobates littoralis
Mosillus subsultans
MOLLUSCA
Steatoda paykulliana
Blaniulus guttulatus
Penicilidia dufouri
Pisidium casertanum
Steatoda triangulosa
Ophyiulus targionii
Nycteribia schmidli
Pisidium personatum
Theonoe major
Nycteribia vexata
Belgrandiella edmundi
Theridion pallens
CHILOPODA
Psychoda sp.
Tudorella ferruginea
Centromerus sylvaticus
Lithobius forficatus
Lauria cylindracea
Lepthyphantes balearicus
Lithobius fagei
HYMENOPTERA
Rupestrella moraguesi
Lepthyphantes stygius
Lithobius inermis
Ponera coarctata
Oxychilus lentiformis
Lepthyphantes tenuis
Lithobius microps
Crematogaster scutellaris
Oxychilus pytiusanus
Lepthyphantes aff. obscurus.
Lithobius microps oligospinus
Vitrea gasulli
Lessertia dentichelis
Lithobius dieuzeidei
COLEOPTERA
Sphincterochila candidissima
Microneta viaria
Lithobius piceus
Elaphocera capdeboui
Ferussacia folIiculus
Eidmannella pallida
Lithobius piceus tabacauri
Aglenus brunneus
Cernuella virgata
Meta bourneti
Lithobius aeruginosus
Anommatus duodecimstriatus
Xerocrassa frater
Metellina merianae
Lithobius georgescui
Reicheia balearica
Xerocrassa claudinae
Metellina segmentata
Lithobius vivesi
Porotachys bisulcatus
Xerocrassa nyeli
Araneus angulatus
Stimatogaster gracilis
Duvalius balearicus
Xerocrassa caroli
Mangora acalypha
Stigmatogaster arcisherculis
Duvalius ferreresi
Xerocrassa ebusitana
Neoscona dalmatica
Schendyla nemorensis
Henrotius jordai
lberellus balearicus
Zilla diodia
Henia vesuviana
Laemostenus algerinus
lberellus companyonii
Zygiella x‑notata
Dignathodon microcepalum
Asaphidion curtum
Alloganthus graellsianus
Lycosoides coarctata
Eurygeophilus multistiliger
Ocys harpaloides
Hygromia lanuginosa
Malthonica balearica
Geophilus insculptus
Bembidion tethys
Caracollina lenticula
Tegenaria domestica
Scutigera coleoptrata
Pleurophorus caesus
Helix aspersa
Tegenaria herculea
Cryptops hispanus
Mycetoporus longicornis
Otala lactea
Tegenaria pagana
Conosoma cavicola
Otala punctata
Tegenaria scopifera
SYMPHYLA
Sepedophilus testaceus
Papillifera bidens
Micaria formicaria
Scutigerella inmaculata
Typhlosorius ibizensis
Rumina decollata
Liocranum majus
Stylopauropus pedunculatus
Tachyporus nitidulus
Myosotella myosotis
Anyphaena alboirrorata
Medon apicalis
Ovatella firminii
Heliophanus cupreus
COLLEMBOLA
Medon subterraneum
Deroceras reticulatum
Zora sp.
Heteromorus nitidus
Stilicus orbicularis
Limax flavus
Ero furcata
Oncopodura delhezi
Mycetoporus longicornis
Gigantomilax majoricensis


Oncopodura gledensis
Hypotyphlus menorquensis
Acanthinula aculeata
ARACH. OPILIONES
Oncopodura tricuspidata
Paratyphlus cristobali
Scotolemon krausi
Pseudosinella subcentralis
Atheta bellesi
ARACH. PALPIGRADA
Scotolemon balearicus
Entomobrya vadelli
Atheta negligens
Eukoenenia draco draco
Phalangium clavipus
Parisotoma notabilis
Atheta pittionii
Dicranolasma soerenseni
Isotomurus palustris
Ptomaphagus clavalis
ARACH. SCORPIONES
Trogulus balearicus
Folsomia candida
Acronota orbata
Euscorpius balearicus
Sinella tenebricosa
Gyrohypnus fracticornis
CRUSTACEA ISOPODA
Neelus murinus
Omalium espanoli
ARACH. PSEUDOSCORPIONES
Buddelundiella cataractae
Mesogastrura ojcoviensis
Xantholinus balearicus
Chthonius dacnodes
Armadillidium granulatum
Disparrhopalites patrizii
Lobrathium bellesi
Chthonius hispanus
Armadillidium serrai
Arrhopalites pygmaeus
Catops zariquieyi
Chthonius ischnocheles
Armadillidium strinatii
Mesaphorura critica
Faronus espanoli
Chthonius balearicus
ArmadiIIidium vulgare
Orchesella cf. villosa
Bythinopsis balearica
Chthonius bellesi
Armadillidium espanyoli
Megalothorax minimus
Abromus palaui
Chthonius ponsi
Paraschizidium olearum
Ceratophysella gibbosa
Leptobythus palaui
Chthonius gibbus
Ballodillium pilosum
Dicyrtomina ornata
Elenophorus collaris
Chthonius cf. tetrachelatus
Armadillo officinalis
Dicyrtomina minuta
Tentyria grossa
Neobisium monasterii
Chaetophiloscia elongata
Lepidocyrtus curvicollis
Phylan semicostatus
Roncus lubricus
Chaetophiloscia cellaria
Caprainea echinata
Akis acuminata
Roncus neotropicus
Chaetophiloscia sicula
Akis bacarozzo
Roncus caralinatus
Ctenoscia minima
DIPLURA
Blaps gibba
Roncus pugnax
Anaphiloscia simoni
Campodea majorica majorica
Blaps lusitanica
Roncus vidali
Halophiloscia ischiana
Campodea majorica interjecta
Blaps bedeli mcminni
Acanthocreagris balearica
Leptotrichus panzeri
Campodea zuluetai
Cryptophagus sp.
Allochernes powelli
Porcellio baeticensis
Campodea subdives
Macrothorax morbillosus macilentus
Porcellio dilatatus
Campodea catalana
Gibbium psylloides
ARACH. ACARl
Porcellio laevis
Plusiocampa breuili
Anobium punctatum
lxodes vespertilonis
Porcellio incanus
Plusiocampa fagei
Pselactus spadix
Oppia decipiens
Porcellionides sexfasciatus sexfasciatus Japyx simplex
Dorycranosus punctulatus
Porcellionides sexfasciatus glaber
Homojapyx espanoli
PSOCOPTERA
Atropacarus phyllophorus
Porcellionides pruinosus
Psyllipsocus ramburii
Agabiformius manacori
ORTHOPTERA
Liposcelis decolor
ARACH. ARANEAE
Trichoniscus dragani
Gryllomorpha dalmatina
Marcenendius nostras
Nemesia brauni
Trichoniscus pusillus provisorius
Filistata insidiatrix
Trichoniscus fragilis
TRICHOPTERA
SIPHONAPTERA
Uloborus plumipes
Trichoniscus pygmaeus
Microptera fissa
Xenopsylla gratiosa
Mizaga racovitzai
Balearonethes sesrodesanus
Mesophylax asperus
Scytodes velutina
Haplophthalmus chisterai
HOMOPTERA
Loxosceles rufescens
Bathytropa granulata
LEPIDOPTERA
Cixius pallipes
Dysdera crocata
Trichorhina bonadonai
Triphosa dubitata
Harpactea corticalis
Platyarthrus costulatus
Hypena obsitalis
HETEROPTERA
Harpactea dufouri
Platyarthrus schölbi
Alucita hexadaclyla
Velia hoberlandti
Ariadna insidiatrix
Stenoniscus pleonalis
Pyrois effusa
Reduvius personatus
Leptoneta infuscata
Stenoniscus carinatus
Pholcus phalangioides
Spelaeoniscus coiffaiti
Taula 1: Llistat d’espècies invertebrades terrestres trobades a les ca-
Table 1: Checklist of terrestrial invertebrate especies found in the caves
vitats de les Illes Balears. En vermell espècies troglòbies, en
of the Balearic Islands. In red troglobiontic species, in bold en-
negreta espècies endèmiques, en vermell i negreta espècies
demic species, in red and bold troglobiontic and endemic spe-
troglòbies endèmiques.
cies.
252

Typhlosorius ibizensis Coiffait 1973 és una espècie
Faronus espanoli Normand 1945 és una espècie
coneguda exclusivament de la localitat tipus, Sant Antoni
descrita de d’Eivissa, sense indicar localitat precisa.
(Eivissa) (COIFFAIT, 1973). Espècie que pot esser con-
Amb posterioritat, COMPTE (1966) la recull de Sant
siderada troglòbia, doncs és completament despigmen-
Miquel (PONS i PALMER, 1996). Espècie de costums
tada i anoftalma, de coloració vermella brunenca.
humícoles o endogees i de dimensions reduïdes i colors
Leptobythus palaui Jeannel 1955 és un gènere mo-
poc vistents.
noespecífic endèmic conegut d’una única localitat de
Bythinopsis balearica Jeannel 1961 és una espècie
Mallorca: cova de na Boixa (Felanitx) (JEANNEL, 1955;
endogea endèmica de Menorca, recol·lectada vora la
PALAU, 1955).
carretera que va a Fornells, prop de Maó.
A un altre nivell ens trobam amb espècies endèmi-
Abromus palaui Español 1945 és una espècie la-
ques trobades a cavitats amb algunes característiques
pidícola de costums endogees coneguda de Biniatzar
endogees, però que no podrien esser considerades
(Bunyola) (J. M. Palau com. pers.) (PONS i PALMER,
com a veritables troglobis. Hypotyphlus menorquensis
1996).
Coiffait 1961 és un gènere descrit inicialment sota la de-
nominació Microtyphlus menorquensis. Conegut de la
localitat de la seva descripció i retrobat per BELLÉS et
al. (1989) a la mateixa localitat (cova de na Polida). Ele-
Agraïments
ment edafobi, anoftalm considerat trogloxè.
Catops zariquieyi Jeannel 1936 és una espècie en-
dèmica de Mallorca, recol·lectada de la cova Andritxol
El nostre més sincer agraïment a Alberto Sendra,
(Andratx), cova de sa Cometa des Morts (Escorca), Son
Xavier Bellés, Juan Antonio Zaragoza i Vicente Ortuño
Serra, avenc de Son Pou (Santa Maria) cova de na Boixa
persones que ens han recolzat en tot moment i que,
(Felanitx), cova de Comasema (Bunyola), Palma, cova
sense ells bona part de les determinacions dels tàxons
de Can Sion (Pollença), cova des Robiols (Puigpunyent)
cavernícoles no hagués estat possible. També el nostre
i avenc des Picarol Gros (Selva) (BLAS, 1992, Comas,
més entusiàstic agraïment a Xisco Gràcia, biòleg, es-
in lit.). És un element endogeu humícola o lapidícola,
peleobussejador i amic que ens ha encorajat en l’estudi
recol·lectat en les entrades de les coves de característi-
dels invertebrats.
ques troglòfiles o trogloxè regular.
Lobrathium bellesi Bordoni 1977 és una espècie troglò-
fila o endogea, coneguda exclusivament de la cova de Can
Sivella (Pollença) (BORDONI, 1977; COIFFAIT, 1982).
Bibliografia
Medon subterraneum Coiffait 1969 és una espècie
coneguda de l’avenc den Cosmi (Sant Miquel, Eivissa).
BAQUERO, E.; VADELL, M. i JORDANA, R. (2007): Sa Gleda
Espècie localitzada, ara per ara, únicament de la loca-
cave (Majorca, Balearic Islands) and its fauna, with des-
litat tipus. M. subterraneum compta amb una important
cription of a new species of Oncopoduridae (Collembola).
reducció ocular, coloració clara i desaparició del reco-
Subterranean Biology, 5: 29-34.
briment del propigidi. Totes aquestes característiques
BARETH, C. (1980): Campodéidés endoges de Sardaigne ré-
suggereixen una certa especialització per a la vida sub-
coltés par R. Dallai (Insecta, Diplura). Redia, 63: 121-135.
BARRIENTOS, J.A., RIBERA, C. i PONS, G.X. (2002): Nuevos
terrània (COIFFAIT, 1969).
datos sobre los Agelénidos de las Islas Baleares (Arane-
Paratyphlus cristobali Coiffait, 1959 és una espècie
ae, Agelenidae). Revista Ibérica de Aracnología, 6: 85-90.
endèmica de Menorca, descrita de les rodalies de Sant
BECKMANN, K-H. (2007): Die Land- und Süsswassermollus-
Cristòfol, de la carretera de Ferreries i de la cova de na
ken de Balearischen Inseln. ConchBooks. 255 pp.
Polida (Sant Agustí) (COIFFAIT, 1959, 1961, 1972). És
BELLÉS, X. (1976): Resultados de una campaña bioespeleoló-
un element edafobi i cec considerat trogloxè.
gica en Mallorca (Coleópteros) Endins, 3: 47-55.
Atheta bellesi Benick 1990 espècie cavernícola
BELLÉS, X. (1987): Fauna cavernícola i intersticial de la Penín-
sula Ibèrica i les Illes Balears. Mon. Científiques 4, CSIC
de costums guanòbies coneguda de la cova des Robi-
– Ed. Moll, 207 pp.
ols (Puigpunyent) i de la cova de les Rodes (Pollença)
BELLÉS, X.; DAMIANS, J. i PRETUS, J. Ll. (1989): «MINOR-
(BENICK, 1990).
87»: Una campanya Biospeleológica a Menorca. Endins,
Omalium espanoli Jarrige, 1952 és una espècie co-
14-15: 69-75.
neguda únicament de la cova Andritxol (Andratx) (JAR-
BENICK, G. (1990): Atheta bellesi G. Benick. nov. spec. - eine
RIGE, 1952). Malgrat haver estat trobada i ser coneguda
neue höhlenbewohnende Art aus Mallorca. Entomol. Blät‑
exclusivament d’una cova, no presenta les característi-
ter, 86: 69-70.
BLAS, M. (1992): Nuevos datos sobre los Cholevidae (Coleop-
ques pròpies dels troglobis.
tera) de las Islas Baleares. Elytron, 6:159-162.
Xantholinus balearicus Coiffait 1962 és un endemis-
BORDONI, A. (1976): Studi sulla sistematica e la geonemia
me gimnèsic conegut de Cala Sant Vicenç (Pollença),
degli Xantholinus. IX. Xantholinus del Museo di Storia
Son Morell, Gorg Blau (Escorca), Lluc (Escorca), Ca-
Naturale di Ginevra raccolti nel bacino del Mediterraneo
nyamel (Capdepera) i de l’Avenc II de s’Albufereta des
ed appunti su alcuni altri Xantholinini. Prima nota (Col.
Grau (Menorca) (COIFFAIT, 1962; BORDONI, 1976).
Staphylinidae). Rev. suisse Zool., 83:83-103.
Espècie d’àmplia valència ecològica. En general, les
BORDONI, A. (1977): Stafilinidi raccolti nel corso di ricerche bi-
ospeologiche in Spagna (Bellés/Comas/Cuñé) e descrizi-
espècies d’aquest gènere viuen sota pedres, o entre
one del Lobrathium bellesi n. sp. de Maiorca (Coleoptera).
detritus vegetals; algunes espècies viuen associades a
Speleon, 23:15-19.
formiguers i d’altres es poden trobar als caus de micro-
BORDONI, A. (1982): Staphylinidae. Generalità‑ Xantholininae.
mamífers (BORDONI, 1982).
Fauna d’Italia. Coleoptera. Ed. Calderini. Bologna. 434 pp.
253

BRÖLEMANN, H. W. (1910): Biospeologica. XVII. Symphyles,
ENCINAS, J. A. (1974): Inventario bio-espeleologico de Bale-
Pselaphognathes, Polydesmoides et Lysiopetaloides
ares, año 1973. Com. IV Simp. Bioespeleología. E.C.E.,
(Myriapodes) (première série). Archives de zoologie expé‑
G.E. Pedraforca,:49-62. Barcelona.
rimentale et générale, 5e série 5 (7): 339-378.
ENGHOFF, H. i KIME, R. (2009): Diplopoda, Myriapoda. Fau-
COIFFAIT, H. (1961): Faune cavernicole et endogée de l’ile de
na Europaea version 2.0, http://www.faunaeur.org .
Minorque. 9: Coléoptères cavernicoles et endogés. Archi‑
ESTEBAN, M. i SANCHIZ, B. (1997): Descripción de nuevas
ves Zool. Exp. et Gen., 99:293-305.
especies animales de la península Ibérica e islas Baleares
COIFFAIT, H. (1962): Trois nouveaux Xantholinus de la faune
(1978-1994): Tendencias taxonómicas y listado sistemáti-
Européenne. Bull. Soc. Hist. Nat. Toulouse, 97:271-275.
co. Graellsia, 53: 111-175.
COIFFAIT, H. (1969): Formes nouvelles ou mal connues des
ESPAÑOL, F. (1974): Sobre un nuevo género cavernícola ba-
genres Medon et Hypomedon. Ann. Spéléol., 24:701-727.
lear del género Reicheia Saulcy (Col. Scaritidae). Speleon,
COIFFAIT, H. (1972): Coléoptères Staphilinidae de la régi‑
21:79-84.
on Paléarctique occidental. I. Généralités, sous‑familles:
GAMA, M.M. (1984): Collemboles cavernicoles de l’Espagne.
Xantholininae et Leptotyphlinae. Tom II (2). Toulouse.
Misc. Zool., 8: 81-87.
COIFFAIT, H. (1973): Staphylinides endogés nouveau du Mu-
GAMA, M.M. (1985): Collemboles cavernicoles de l’Espagne.
séum de Genève. Nouv. Rev. Ent., 3:219-224.
II. (Insecta, Apterygota). Misc. Zool., 9: 209-214.
COIFFAIT, H. (1982): Coléoptères Staphilinidae de la région
GARCIAS FONT, Ll. (1905): Nota bibliogràfica. 6 de juny de 1905.
Paléarctique occidental. Sous familles: Paederinae Tribu
Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural. 36.
Paederini 1 (Paederi, Lathrobii). Tom XII (4). Toulouse.
GINÉS, A. (1982): Inventario de especies Cavernícolas de las
COMPTE, A. (1948): 1966. Resultados de una expedición zoo-
Islas Baleares. Endins, 9: 57-75. Palma de Mallorca.
lógica a las islas Pitiusas. 2. Coleópteros. Bol. R. Soc. Esp.
GOURBAULT, N. i LESCHER-MOUTOUÉ, F. (1979): Faune
Hist. Nat., 64:239-275.
des eaux souterraines de Majorque. Endins, 5-6: 43-54.
CONDÉ, B. (1948): Campodéidés d’Algérie. Bulletin de la Soci‑
GARCIA, Ll. i CRUZ, A. (1993): Els Isòpodes terrestres (Crus-
été entomologique de France, 52 (9): 144-146.
tacea:Isopoda:Oniscidea). In: Alcover, J.A, Ballesteros, E. i
CONDÉ, B. (1951): Campodéidés cavernicoles de Catalogne.
Fornós, J.J. (Eds.) Història Natural de l’Arxipèlag de Cabre‑
Speleon, 2: 51-62.
ra, CSIC-Edit.Moll, Mon. Soc. Hist. Nat. Balears, 2:323-332.
CONDÉ, B. (1954): Sur la faune endogée de Majorque (Peni-
GARCIA, LI, i CRUZ, A. (1996): Els isòpodes terrestres (Crus-
cillates, Protures, Diploures Campodéidés, Palpigrades).
tacea: Isopoda: Oniscidea) de les iIIes Balears: catàleg
Bulletin du Muséum national d’histoire naturelle, 2e série
d’espècies. Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 39: 77-99.
26: 674-677.
GASULL, L. I VAN REGTEREN ALTEA, C.O. (1969): Pulmo-
CONDÉ, B. (1955): Campodéidés cavernicoles des Baléares.
nados desnudos de las baleares (Mollusca, Gastropoda).
Notes biosp., 9 :121-132.
Bol. Soc. Hist. Nat. Baleares, 15: 121-134.
CONDÉ, B. (1981): Un Pénicillate cavernicole de Mallorca (Di-
GRÀCIA, F.; JAUME, D.; RAMIS, D.; FORNÓS, J.; BOVER,
plopoda, Penicillata). Arch. Sc. Genève, 34 Fasc.3: 313-
P.; CLAMOR, B.; GUAL, M. A. i VADELL, M. (2003): Les
318.
coves de cala Anguila (Manacor, Mallorca). II: La Cova
CONDÉ, B. (1984): Les Palpigrades: quelques aspects morpho-
Genovesa o Cova d’en Bessó. Espeleogènesi, geomor-
biologiques. Revue Arachnologique, 5(4): 133-143.
fologia, hidrologia, sedimentologia, fauna, paleontologia,
CONDÉ, B. i MATHIEU, A. (1957): Campodéidés Endogés de
arqueología i conservació. Endins, 25: 43-86.
la Région Pyrénéenne. Vie et Milieu, VIII(4): 439-472.
HENROT, H. (1964): Un Duvalius nouveau de l’île de Majorque.
CRUZ, A. (1989): Isópodos terrestres de Menorca (Crustacea,
Bull. Soc. ent. France, 69:15-17.
Isopoda, Oniscoidea). Endins, 14-15:89-93.
ICHN (1976): Natura, ús o abús ? Llibre Blanc de la Gestió de la
CRUZ, A. (1990): Contribución al conocimiento de los isópo‑
Natura als Països Catalans. R. Folch (secretari redacció).
dos terrestres (Oniscoidea) de la Península Ibérica y Bale‑
JARRIGE, J. (1952): Brachélytres cavernicoles nouveaux d’Eu-
ares. Tesi doctoral. Universitat de Barcelona. Barcelona.
rope Occidental. Bull. Soc. ent. Fran., 57:86-88.
1006 pp.
JAUME, D.; PONS, G.X.; GRÀCIA, F i VICENS, D. (2001): At-
CRUZ, A. i DALENS, H. (1989): Especies nuevas o poco co-
les de cavitats càrstiques de les Balears elevades a Lloc
nocidas de isópodos terrestres de la Península Ibérica. I.
d’Interès Comunitari (LICs). Conselleria de Medi Ambient,
Isópodos cavernícolas de la España oriental (Crustacea;
Govern de les Illes Balears. 157 pp
Oniscidea). Bull. Soc. Hist. Nat., Toulouse, 125: 91-98.
JEANNEL, R. (1955): Un Psélaphide cavernicole de Majorque.
CRUZ, A. i DALENS, H. (1990): Descripción del macho de Ele‑
Notes Biospéologiques, 10:27-29.
oniscus helenae Racovitza, 1907 y de Armadillidium serrai
JORDANA, R.; VADELL, M. i BAQUERO, E. (2005): Descrip-
n. sp. (Isopoda: Oniscidea: Armadillidiidae) de la España
ción de una nueva especie de Entomobrya (Collembola,
oriental. Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., 58:21-29.
Entomobryidae) de una cueva de Mallorca (Islas Baleares,
DALENS, H. (1977): Sur un nouveau genre de Trichoniscidae
España). Serie Zoologica, 29 (2): 8-21. Publicaciones de
Balearonethes sesrodesanus n. g., n. sp. (Isopoda, Onis-
Biología de la Universidad de Navarra.
coïdea). Bull. Soc. Hist. Nat. Toulouse, 113: 298-303.
LAGAR, A (1972): Contribución al conocimiento de los Pseudo-
DAMIANS, J. (1980): Distribución en Mallorca del género Duva‑
scorpiones de España. II. Speleon, 19: 45-52.
lius Delarouzée (1859) (Coleoptera, Trechidae). Endins, 7:
LAGAR, A. (1975): La cueva de la Campana y el Karst de Cas-
23-25.
tellots (Mallorca). Bioespeleología. Speleon, 22:69-72.
DEMANGE, J. M. (1961): Faune cavernicole et endogée de l’ile
LIENHARD, C. i BAZ, A. (2011): Redescription of the genus
de Minorque; Mission H. Coiffait et P. Strinati (1958). 7.
Marcenendius Navás (Psocodea: ‘Psocoptera’: Amphien-
Myriapodes. Biospeologica LXXX. Arch. Zool. exp. et gén.,
tomidae) with a key to western Palaearctic amphientomids.
99: 277-288.
Revue Suisse de Zoologie 118 (3): 451-466.
DENIS, J. (1961). Quelques araignées de Minorque. Biospeolo-
MAHNERT, V. (1977): Spanische Höhlenpseudos-korpione.
gica LXXX. Arch. Zool. exp. et gén., 99: 235-243.
Miscelanea Zoologica, 4: 61-104.
DUMITRESCO, M. (1973). Nesticus (Gondwanonesticus) dra‑
MAHNERT, V. (1989): Les pseudoscorpions (Pseudoscorpio-
gani n.g., n.sp. Famille Nesticidae. Résultats des expé‑
nes, Arachnida) récoltés pendant la campagne biospéolo-
ditions Biospéologiques Cubano‑Roumaines à Cuba. Ed
gique 1987 à Minorque. Endins, 14-15: 85-87.
Academiei R.S.R. 1: 295-302. Bucarest.
MAHNERT, V. (1993a): Els pseudoscorpins (Arachnida, Pseu-
EASON, E.H. (1975): On Lithobiidae fron Majorca with a des-
doscorpiones). In: Història Natural de l’Arxipèlag de Ca-
cription of new specie of Lithobius (Chilopoda: Lithobio-
brera. (Alcover, J. A. Ballesteros, E. i Fornós, J.J. Eds.).
morpha). Journal of Natural History, 9: 445-456.
Mon. Soc. Hist. Nat. Balears, 2: 355-360.
254

MAHNERT, V. (1993b): Pseudoskorpione (Arachnida: Pseudo-
PONS, G.X. i RAMBLA, M. (1993): Els pseudoscorpins (Arach-
scorpiones) von Inseln des Mittelmeers und des Atlantiks
nida, Pseudoscorpiones). In: Alcover, J.A, Ballesteros,
(Balearen, Kanarische Inseln, Madeira, Ascensión), mit
E. i Fornós, J.J. (Eds.) Història Natural de l’Arxipèlag de
Vorwiegend subterraner Lebensweise. Revue Suisse de
Cabrera, CSIC-Edit.Moll, Mon. Soc. Hist. Nat. Balears, 2:
Zoologie, 100 (4): 971-992.
355-360.
MAURIÈS, J. P. i VICENTE, C. (1976): Miriápodos de Baleares.
RACOVITZA, E. (1905): Typhlocirolana moraguesi n.g., n.sp.
Descripción de un nuevo Diplópodo cavernícola y catálo-
Isopode aquatique cavernicole des Grottes du Drach (Ba-
go de Miriápodos señalados en Baleares. Bol Soc. Hist.
léares). Bull. Soc. Zool. France, 30(4): 72-80.
Nat. Baleares 21: 33-46.
RACOVITZA, E. (1907): Essai sur les problèmes biospéologiques.
MAYORAL, J. G. i BARRANCO, P. (2002): Palpígrados: Gran-
Biospeleologica I Arch. Zool. éxp et gén., 6: 371-488.
des desconocidos (Arachnida, Microthelyphonida). Revis‑
RAMBLA, M. (1972): Opiliones (Arachnida) de las Baleares.
ta Ibérica de Aracnología, 5: 103-110.
Rapp. Comm. int. Mer Médit., Mónaco, 21:89-92.
NEGREA, ST. i MATIC, Z. (1973): Chilopodes cavernicoles
RAMBLA, M. (1977): Un nuevo Scotolemon cavernícola de la
et endogés de l’ìlle de Majorque. Misión biospéologique
isla de Mallorca, (Arachnida, Opiliones, Phalangodidae).
“Constantin Dragan” à Majorque (1970-1971). Bol. Soc.
Speleon, 23:7-13.
Hist. Nat. Balears, 18: 21-39.
RAMBLA, M. (1983): Sobre la presencia de Dicranolasma so-
NGUYEN DUY-JACQUEMIN, M. (1993): Convergences évolu-
erenseni Thorell, 1876 (Arachnida, Dicranolasmatidae) en
tives entre diplopodes pénicillates vivant dans les Grottes.
una cueva de la isla de Menorca (Baleares). Rapp. Comm.
Mém. Biospéol., 20:147-155.
Int. Mer Médit. 28: 129-130
ORGHIDAN, T.; DUMITRESCO, M. i GEORGESCO, M. (1975):
REDIKORZEV, V. (1937): Die erste neotropische Roncus-Art.
Mision biospéologique “Constantin Dragan” à Majorque
Entomologisk Tidskrift, 58: 146-147.
(1970-1971). Première note: Arachnides (Araneae et
RIBERA, C. (1989): Araneidos cavernícolas de Menorca. En‑
Pseudoscorpionidea). Travaux de l’Institute de Spéologie
dins, 14-15: 81-83.
“Émile Racovitza”, 14: 9-33.
SCHÖNHOFER, A.L. i MARTENS, J. (2008): Revision of the
PAGÈS, J. (1950): Diploures cavernicoles d’Espagne. Notes
genus Trogulus Latreille: the Trogulus coriziformis speci-
Biospéologigues, 5: 71-77.
es Group of the western Mediterranean (Opiliones: Trogu-
PALAU, J.M. (1955): El Leptobythus palaui de la Cova den Boi-
lidae). Invertebrate Systematics 22 (5): 523-554.
xa (Felanitx). Bol. Soc. Hist. Nat. Baleares, 1:41-43.
SENDRA, A. (1985): Campodeidos cavernícolas de Baleares
PALMER, M.; PONS, G.X.; CAMBEFORT, Y. i ALCOVER, J.A.
(Diplura: Campodeidae). Endins, 10-11: 33-35.
(1999): Historical processes and environmental factors as
SENDRA, A. (1988): Taxonomía, Filogenia y Biogeografía de
determinants of inter-island differences in endemic faunas:
la Fauna de Campodeidos Ibérica, Balear y Canaria (He-
the case of the Balearic Islands. Journal of Biogeography,
xapoda, Diplura, Campodeidae). Tesi Doctoral. Universitat
26: 816-823.
de València. 398 pp.
PEYERIMHOFF, P. (1906): Sur l’existence à Majorque du
SENDRA, A. (1989): Nuevas aportaciones a la fauna de
genre Koenenia (Arach. Palpigradi). Bull. Soc. Entom. de
Campodeidos edáficos de la Península Ibérica e Islas
France, 300-302.
Baleares (Diplura, Campodeidae). Boletín Asoc. Esp.
PLATNICK, N.I. (2003). The world spider catalog, version 3.5.
Entom., 13: 35-51. Salamanca.
American Museum of Natural History, online at
SENGLET, A. (1972): Note sur les Spermophora (Araneae, Pholci-
PONS, G.X. (1991): Llista vermella de la fauna cavernícola de
dae) Méditerranéens. Boll. Soc. Entoml. Suisse, 5: 307-319.
les Balears. Documents tènics de conservació 10. Govern
SENGLET, A. (2001): Copulatory mechanism in Holplophol‑
Balear, Conselleria d’Agricultura i Pesca. Direcció General
cus, Stygopholcus (revalited), Pholcus, Spermophora and
d’Estructures Agràries i Medi Natural. Servei de Conserva-
Spermophorides (Araneae, Pholcidae), with additiobnal
ció de la Naturalesa.
faunistic and taxonomic data. Bull. Soc. entomol. Suisse,
PONS, G.X. (1992): El gènere Leptoneta Simon, 1872 (Ara-
74: 43-67.
neae, Leptonetidae) a Mallorca. Apunts biogeogràfics. En‑
SERRA, A. (1980): Contribución al conocimiento de los Lithobi-
dins, 17-18: 61-66.
omorpha (Chilopoda) de la Península Ibérica. (Tesis doc-
PONS, G.X. (2004a): Biogeografia, ecologia i taxonomia de les
toral). Dept. Zool. Univ. Barcelona. 356pp.
aranyes (Arachnida, Araneae) de les Illes Balears. Models
SERRA, A. (1983): Contribució al coneixement de la fauna
de distribució de la fauna insular. Tesi doctoral, Universitat
cavernícola (Chilopoda, Lithobiomorpha) de les Balears.
de les Illes Balears, Palma de Mallorca. 541 pp.
Speleon 26-27: 33-38.
PONS, G.X. (2004b): Biogeografia, ecologia i taxonomia de les
SILVESTRI, F. (1932a): Campodeidae (Thysanura) de España.
aranyes (Arachnida, Araneae) cavernícoles de les Illes Ba-
Eos, 8: 115-164.
lears. Endins, 26: 83-104.
SILVESTRI, F. (1932b): Nuovi Contributi alla conoscenza della
PONS, G.X. (2010): Trogulus balearicus. A: Bioatles. Palma:
fauna delle isole Italiane dell’Egeo. Bolletino di Laboratorio
Conselleria de Medi Ambient. 5ena edició. Govern de les
di Zoologia generale ed agraria, Portici, 27: 61-111.
Illes Balears.
TABACARU, I. (1974): Espèces de Trichoniscus (Crustacea,
PONS, G.X. (2011): Llorenç Garcias Font, un naturalista in-
Isopoda) de l’île de Majorque. Trav. Inst. Spéol. “Emile Ra‑
quiet. In: Garcias, M. i Pons G.X. (edits.), Llorenç Garcias
covitza”, 13:213-221.
Font, científic i promotor cultural. La ciència a les Illes
VADELL, M. (2003): Fauna invertebrada de las cavidades del
Balears 10. 495 pp.
Barranc de sa coma del Mal Pas (Palma – Calvià). Endins,
PONS, G.X. i DAMIANS, J. (1992a): Fauna malacològica d’al-
25: 107-116.
gunes cavitats de l’illa de Mallorca. Endins, 17-18: 51-56.
VADELL, M. (2007): Datos sobre los quilópodos Lithobius vive‑
PONS, G.X. i DAMIANS, J. (1992b). Els aràcnids de la Cova de
si Serra 1983 y Lithobius piceus tabacarui Negrea i Matic
sa Cometa des Morts (Escorca, Mallorca). Endins, 17-18:
1973, (Lithobiidae: Lithobiomorpha), localizados en Clot
62-72.
des Sero (Calvià, Mallorca). Endins, 31: 179-183.
PONS, G.X.; JAUME, D. i DAMIANS, J. (1995): Fauna caverní-
VADELL, M. (2010): Trogulus balearicus Schönhofer i Martens
cola de Mallorca / Cavernicolous fauna of Mallorca. Endins
2008 (Opiliones: Trogulidae). Nou endemisme per a la fau-
20 / Mon. Soc. Hist. Nat. Balears, 3: 125-143.
na de les Balears. Societat d’Història Natural de les Bale-
PONS, G.X. i PALMER, M. (1996): Fauna endèmica de les illes
ars, Circular nº 35: 4.
Balears. Institut d’Estudis Baleàrics, Conselleria d’Obres Pú-
VADELL, M. (2010): Scutigera coleoptrata. A: Bioatles. Palma:
bliques, Ordenació del Territori i Medi Ambient (Dir. Gen. Medi
Conselleria de Medi Ambient. 5ena edició. Govern de les
Ambient). Societat d’Història Natural de les Balears. 307 pp.
Illes Balears.
255

VADELL, M. i GARCÍA LL. (2010): Tresors vius del subsòl de la
VADELL M.; ZARAGOZA J.A.; JORDANA R.; GARCÍA, LL.;
Vall. Especial Sóller, Setmanari independent d’informació
GRÀCIA, F. i CLAMOR, B. (2006): Nuevas aportaciones
local, Edició commemorativa 125 anys (1885-2010) 68-
al conocimiento de la fauna cavernícola terrestre de las
69p. Sóller.
Coves del Pirata, Cova des Pont, Cova de Sa Piqueta y
VADELL, M. i HOCH, H. (2009): Cixius (Ceratoxicius) pallipes
la Cova des Xots (Manacor, Mallorca, Baleares). Endins,
Fieber, 1876 (Homoptera: Fulgoroidea: Cixiidae) first re-
29: 75-98.
cord for Spain. Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 52.
VANDEL, A. (1961a): Faune cavernicole et endogée de l’ile de
VADELL, M. i HOCH, H. (en premsa): Cixius (Ceratoxicius) pa‑
Minorque. Mission H. Coiffait et P. Strinati (1958). Les Iso-
llipes A: Bioatles. Palma: Conselleria de Medi Ambient. 6ta
podes terrestres de l’ile de Minorque. Biospeologica LXXX.
edició. Govern de les Illes Balears.
Arch. Zool. éxp. et gén., 99(3):249-265.
VADELL M.; JORDANA R.; SENDRA, A. i MORAZA, ML (2007):
VANDEL, A. (1961b): Les isopodes terrestres de l’île de Mi-
Primeros datos sobre la fauna cavernícola terrestre de la
norque. Biospeologica LXXX. Arch. Zool. exp. et gén., 99:
Cova des Pas de Vallgornera (Llucmajor, Mallorca, Balea-
249-265.
res) Endins, 31: 117-124.
VAN DER HAMMEN, L. (1982): Comparative studies in cheli-
VADELL M. i MARTINEZ, M. (2010): Sobre algunos quilópo-
cerata II. Epimerata (Palpigradi and Actinotrichida). Zoolo‑
dos de la Finca Pública de Son Real (Santa Margarita,
gische Verhandelingen, 196: 4-70
Mallorca). Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 53: (en prensa).
ZARAGOZA, J. A. (2006): Catálogo de los Pseudoescorpiones
VADELL, M. i PONS, G.X. (2008): Primera cita de Eurygeop‑
de la Península Ibérica e Islas Baleares (Arachnida: Pseu-
hilus multistiliger (Verhoeff, 1899) (Chilopoda, Geophilo-
doscorpiones). Revista Ibérica de Aracnología, 13: 3-91.
morpha) para las Islas Baleares. Endins 32: 171-174.
ZARAGOZA, J. A. i VADELL, M. (2008): Neobisium monasterii.
VADELL, M. i PONS, G.X. (2009): Aportaciones al conocimi-
A: Bioatles. Palma: Conselleria de Medi Ambient. 3ra edi-
ento de los quilópodos (Chilopoda; Geophilomorpha) de
ció. Govern de les Illes Balears.
la Serra de na Burguesa (Mallorca, islas Baleares). Bolle-
ZARAGOZA, J. A. i VADELL, M. (2009a): Chthonius balearicus.
tí de la Societat d’Historia Natural de les Balears 52 (en
A: Bioatles. Palma: Conselleria de Medi Ambient. 4ta edi-
prensa).
ció. Govern de les Illes Balears.
VADELL, M. i ZARAGOZA, J. A. (2005): Estudio preliminar
ZARAGOZA, J. A. i VADELL, M. (2009b): Roncus vidali. A: Bi-
de la fauna invertebrada terrestre de la Cova des Coll
oatles. Palma: Conselleria de Medi Ambient. 4ta edició.
(Felanitx, Mallorca). Endins, 27: 187-204.
Govern de les Illes Balears.
VADELL, M.; ZARAGOZA, J. A.; BARCELÓ, M. A. i CRESPÍ,
ZARAGOZA, J. A. i VADELL, M. (2009c): Roncus neotropicus.
D. (2005): Aportaciones al conocimiento de la fauna ca-
A: Bioatles. Palma: Conselleria de Medi Ambient. 4ta edi-
vernícola en el conjunto de las Coves del Pilar (Palma,
ció. Govern de les Illes Balears.
Mallorca). Endins, 27: 75-92.
256