Primeres datacions absolutes del jaciment del coval Sim� : Escorca, Mallorca
ENDINS, no 24. 2001. Palma de Mallorca
PRIMERES DATACIONS ABSOLUTES
DEL JACIMENT DEL COVAL SIMÓ
(Escorca, Mallorca)
per Jaume COLL '
Resum
Cobjectiu d'aquest article és presentar les primeres datacions radiocarboniques del
jaciment arqueologic de coval Simó (Escorca, Mallorca). El jaciment fou segellat per des-
prenirnents en una cronologia antiga, constituint un conjunt tancat de gran significació
documental. Cestudi de les troballes permet contribuir al coneixernent del rnodel d'adap-
tació cultural d'un grup colonitzador arnb atuells ceramics en els estadis inicials del desen-
volupament del poblament insular. La cavitat va funcionar com a habitat de muntanya per
a les poblacions assentades a I'illa en la transició entre el tercer rnil.leni i el segon abans
de la nostra era. El lloc manté un gran interes científic per I'homogeneitat cronologica del
material trobat.
Abstract
The objective of this paper is to make known the archeological irnportance of the Coval
Simó excavation (Escorca, Mallorca). The site was closed by landslides during its history,
rnaking it a closed unit of great documental significance. The study of the findings has con-
tributed to the understanding of the cultural adaptation rnodel of a colonial group in the ini-
tial stage of insular development using pottery vessels. The cave functioned as a rnountain
dwelling for settlement populations on the island in the transition from the 3rd to 2nd millen-
nium BC. The site has great interest because of the chronological homogeneity of the mate-
rial found. The first radiocarbon findings on iterns frorn this cave are also published.
Antecedents i localització
El jaciment arqueologic del coval Simó (Escorca)
en direcció E. Ambdues presenten el sediment super-
se situa a la serra de Cúber, sobre la carena que sepa-
ficial perfectament horitzontal, amb bona terra, i evi-
ra la val1 longitudinal de Son Torrella del pla de Cúber.
dencies clares de tractar-se d'un terreny que conserva
Consisteix en una balma oberta dins un sistema de
la humitat, car la seva superfície es troba coberta de
dolines. Queda a I'alcada del km 3 6 3 de la carretera
petits joncs i alzines. La dolina orientada al NO ocupa
C-710, entre les cotes proximes 953 al SO i 942 al NO,
un area aproximada de 200 m2, i 400 m2 l'orientada a
i a una distancia en horitzontal de 200 m cap a I'E de
I'E. Tot i que ALCOVER et al. (2001) consideren coval
la carretera. Es troba a 920 m s.n.m. Les seves coor-
Simó com a un sistema espeleologic complex, en
denades són 6'28'18" E, 39'47'23" N (fulla 670-1 de la
aquest treball parlem sols de la balma excavada fins
Cartografia Militar d'Espanya). La microorografia de
ara que conté el diposit arqueologic que identificam
I'area és molt interessant en tractar-se d'un sistema de
amb el mateix nom. La topografia de la cavitat és pre-
dues grans dolines carstiques, excavades dins el
sentada per ALCOVER et al. (2001), mentre que la
massís rocós, situades quasi al cim de la cresta SO.
quadrícula de referencia fou presentada per COLL
Actualment es troben farcides de material sedimentari
(2000).
i d'humus format per la mateixa vegetació. Una d'elles,
Cexcavació arqueologica del coval Simó s'inicia
on se situa el coval Simó, s'obri al NE; la segona,
I'any 1998 en el marc del projecte d'investigació dirigit
connectada amb aquesta per I'avenc colmatat, s'obri
pel Dr Víctor Guerrero, del Seminari de Prehistoria del
Departament de Ciencies Historiques i Teoria de les
Arts, titulat "Colonización humana en medios insulares.
1
Museo Nacional de Cerámica y de las Artes Suntuarias González
Marti, Apartat de Correus 22033, 46080. Valencia
Interacción con el medio y adaptación cultural: el caso

de la isla de Mallorca", suportat aleshores pel Programa
no detectats en la primera investigació per manca de
Nacional de Ciencia i Tecnologia, PB95-0490, conclos
coneixements sobre I'evolució cultural de I'illa de
I'any 1999 (COLL, 2000). Ha comptat arnb la subvenció
Mallorca. Un dels excavadors (Antoni Estades
economica del Govern de les Illes Balears (1998), de la
Gelabert) ens informa que en un sector del coval, a una
Universitat de les llles Balears (1999 i 2001), i del
certa fondaria, es localitzaren cranis del caprí
Consell Insular de Mallorca pera la realització d'estudis
Myotragus balearicus Bate 1909.
de laboratori (2000). A més, el Consell Insular de
L'any 1966, el coval Simó fou excavat en una
Mallorca col.labora, I'any 1999, enviant una brigada
superfície d'uns 17 m2, arran de la roca, deixant intac-
forestal per tal de desplaqar les grans roques esllavis-
ta un area de 40 m2 que se situa en la zona central de
sades que cobrien part del jaciment.
la boca de I'abric, sector cobert per les roques d'un
gran esllavissament de la visera i on hem centrat la
nostra investigació.
Introducció al coneixement
La represa de les excavacions del jaciment del
arqueologic del coval Simó
coval Simó ha permes coneixer arnb major precisió el
potencial del lloc per a I'estudi de les primeres etapes
L'interes del coval Simó es fonamenta en el fet que
de I'ocupació humana insular dins del tercer mil-lenni
es tracta d'una zona de refugis naturals que funciona,
a.c. Les campanyes iniciades I'any 1998, continuades
segons les evidencies arqueologiques conegudes, com
els anys 1999 i 2001, ens han permes obtenir eviden-
habitat de muntanya per a les poblacions humanes
cies culturals clares i iniciar els estudis de paleoam-
assentades a I'illa en la transició entre el tercer mil.lenni
bient i de reconstrucció del sistema economic d'ales-
i el segon abans de la nostra Era (dates calibrades). Les
hores. En aquest sentit, s'ha empres I'estudi antracolo-
exploracions arqueologiques antigues, iniciades als
gic i la identificació de les especies vegetals, els estu-
anys seixanta per Bartomeu Enseñat i un grup de
dis arqueozoologics i s'han assetjat les primeres data-
col-laboradors, foren publicades a les actes del Congrés
cions radiocarboniques, les qual oferim en aquest tre-
Nacional d'Arqueologia I'any 1967 (ENSEÑAT, 1969,
ball.
1971). El treball d'aquest autor ens mostra que les
L'estratigrafia del jaciment ha evidenciat clarament
evidencies materials localitzades foren ceramica incisa
I'existencia d'uns nivells arnb presencia de ceramiques
i indústria Iítica, en particular, fragments de vasos glo-
incises dels tipus AIB, o relacionades arnb el món de
bular~
arnb bandes incises de decoració atapeida, del
les ceramiques campaniformes, sobre uns estrats que
tipus denominat "incisa A (CANTARELLAS, 1972a, b)
tan sols presenten ceramiques Ilises, arnb morfologies
pertanyent al "Campaniforme Antic" (EBP) (WALDREN,
prou noves. El jaciment ofereix I'interes addicional de
1984, 1986), i també de "incisa B , sobre troncoconics.
coneixer el model d'adaptació cultural d'un grup colo-
També aparegué una indústria Iítica realitzada sobre
nitzador arnb atuells ceramics en els estadis inicials del
sílex, consistent en peces tabulars de falq (WALDREN,
desenvolupament del poblament insular, aixo ens per-
SANDERS i COLL, 1984), i altres elements d'escates o
met avaluar si els models de fabricació i ús dels atuells
ascles sobre nucli. L'ambient general del context Higa
es reprodueixen a I'illa igual com al lloc originari, o bé
arnb altres evidencies procedents d'indrets com Ca na
si la pauta de comportament es modifica. El coval Simó
Cotxera (Muro), assentament d'habitatge de plana, o
permet coneixer la manera per la qual una cultura cera-
les coves veines de Son Torrella i Tossals Verds, a més
mica, probablernent d'origen fora, s'instal4a en un medi
de les de Son Matge (Valldemossa), es Velar d'Aprop
insular. Els coneixements actuals sobre processos cul-
(Santanyí) (CARRERAS i COVAS, 1984) o Son
t u r a l ~
i tecnologics relacionats arnb la utilització de la
Marroig, aquesta última de caracter funerari.
ceramica poden tenir, al nostre jaciment, un ample
ENSENYAT (1967, 1971) descriu el sediment de
camp d'experimentació utilitzant tecniques tradicionals
coval Simó com una capa de 20 a 40 cm de gruix, que
o metodes de laboratori.
oferia els materials mesclats i en desordre, degut a I'ac-
La localització de nombroses unitats deposicio-
ció de les aigües les quals, en forma de pluges i neus,
nals arnb contexts que clarament pertanyen al tercer
penetraven al coval i inundaven el jaciment. De llavors
mil-lenni o inicis del segon, obri esperances per a
enqa s'ha de pensar que la metodologia arqueologica
aclarir el complex panorama que presentaven fins ara
ha canviat forqa i avui dia existeix una millor capacitat
els jaciments coetanis a aquest. La dificultat de relle-
pera jutjar de forma més adient els fenomens de depo-
gir Son Matge, arnb la confusió estratigrafica que la
sició i alteracions sedimentaries. El fet que sols s'hi tro-
bibliografia ha posat de manifest, o I'ambigüitat de tro-
bessin materials culturalment homogenis fa pensar que
balles com les realitzades a Son Ferrandell-Oleza,
el lloc manté un gran interes científic, primer per la
Son Mas, Es Velar o Ca na Cotxera, es posen a prova
mateixa homogeneitat cronologica i cultural de I'assen-
a un jaciment que fou segellat pels despreniments de
tament, després per la gran superfície inexplorada del
la visera de la balma en una cronologia antiga, cons-
mateix, i també per la possibilitat de localitzar nivells
tituint un conjunt tancat de gran importancia docu-
d'ocupació antropica anteriors al segon mil.lenni cal BC
mental.

Abreviatures emprades:
239. Fragment de vora exvasada de vas indeterminat.
26 x 20 x 8 mm.
MNIB:
Museu de la Naturalesa de les llles
240. Fragment de vora recta de vas Horgen o tonell. 28
Balears, Palma de Mallorca.
x 36 x 9 mm.
Koninklijk lnstitut voor het Kunstpatrimo-
241. Fragment de base de vas indeterminat. 34 x 28 x
nium, Brusseles.
10 mm.
BP:
Anys radiocarbonics abans del present.
242. Fragment amorf d'element modelat. 22 x 15 x 10
cal BC:
Anys solars abans de Crist. Dates calibra-
mm.
des.
243. Fragment de carena de vas globular carenat. 26 x
U E:
Unitat Estratigrafica.
45 x 9 mm.
ca.:
circa
244. Agafadora horitzontal de vas indeterminat. 12 x 33
** .
Per a les calibracions així indicades hem
x 8 mm.
emprat CALlB rev.4.3 (copyright 2000 M.
245. Fragment de vora de vas bitroncoconic. 15 x 25 x
Stuiver and P.J. Reimer). Els valors 2
5 mm.
sigma s'han arrodonit, segons les conven-
246. Fragment amorf d'element modelat. 17 x 20 x 5
cions, a la desena més baixa.
mm.
247. Fragment atípic de vas Horgen o gran vas,' arnb
naixement de monyó. 20 x 28 x 10 mm.
L'estratigrafia del sector G8 i la
248. Fragment de llavi lleugerament exvasat de vas
datació relativa del coval Simó
indeterminat. 11 x 22 x 6 mm.
249. Fragment de llavi invasat de vas esferoidal. 13 x
A la campanya de 1999 es pogueren realitzar les
1 4 x 6 mm.
primeres excavacions a sectors afectats pel despreni-
ment de la visera, un cop desplacades les grans
UE 34. Taca de cendres i pedres arnb evidencies de
roques que segellaven el jaciment. El quadre G8 fou
forta combustió.
elegit com area de testirnoni per reconstruir la seqüen-
cia sedimentaria del coval abans de la caiguda del
UE 43. Capa de terra arnb cendres que ocupa el buit
grans blocs (vegeu la seqüencia estratigrafica al grafic
de les pedres que calcen la llosa plana del foguer.
1). El sector queda just sota el bloc erratic 8a, zona on
Possiblement pertany a un foguer anterior a la UE33.
I'any 1999 es localitzaren els estrats més antics i més
- Material localitzat:
interessants fins aleshores de I'abric. Es detectaren les
287. Fragment de vora de vas troncoconic, arnb agafa-
següents unitats estratigrafiques, els materials més
dor (0=
135 mm). 42 x 48 x 9 mm.
significatius de les quals es representen a la fig.1:
288. Fragment de vora de vas semiesferic. 25 x 26 x 5
mm.
UE 29. Estrat de terra grisa fosca, abundant material,
289. Fragment de vora de conca arnb mamelló. 25 x 30
immediatament sota el bloc 8a.
x 5 mm.
- Material localitzat:
293. Fragment superior de cos de vas globular carenat.
UE 35. Capa d'argiles ocres, arnb material, sota el
2 4 x 4 4 ~ 5
mm.
foguer 33.
295. Fragment de base plana arnb taló. 26 x 33 x 7
- Material localitzat:
mm.
224. Fragment atípic de vas globular o semiesferic. 38
296. Fragment de carena de vas bitroncoconic. 23 x 21
x 37 x 8 mm.
x 6 mm.
225. Fragment de vora de vas semiesferic. 19 x 19 x 3
205. Fragment d'agafador de vas tonel1 o Horgen. l e
mm.
44 x 18 mm.
226. Fragment de vora exvasada de vas globular o
bitroncoconic. 17 x 18 x 7 mm.
UE 33. Foguer o taca de cendres i pedres arnb eviden-
227. Fragment de vora de vas semiesferic. 20 x 15 x 5
cies de forta combustió. A un costat es troba una gran
mm.
llosa plana situada a la vora del foguer.
228. Fragment de vora recta de vas semiesferic.17 x
- Material localitzat:
1 2 x 4 mm.
206. Fragment de vora de vas esferoidal arnb cordó. 25
229. Fragment de vora de vas Horgen o tonell. 21 x 17
x 24 x 6 mm.
x 12 mm.
207. Fragment de vora de voltada vas de tipologia
230. Fragment de vora recta de vas indeterminat. 12 x
indeterminada. 10 x 16 x 10 mm.
9 x 5 m m .
237. Fragment de vora recta de conca. 21 x 19 x 6 mm
231. Fragment atípic de vas indeterminat, arnb naixe-
238. Fragment de vora recta de vas semiesferic. 25 x
ment de monyó. 19 x 20 x 4 mm.
21 x 6 mm.
232. Fragment de vora de llavi recte de vas indetermi-


nat. 8 x 1 4 x 5 mm.
3- Sector G8, UE35.
233. Fragment de vora de vas troncoconic amb cordó.
Material datat: MNlB 80508. M I o M2 esquerre de
34 x 46 x 7 mm.
caprí introduyt (Ovis/Capra).
235. Fragment de vora de vas globular amb cordó apli-
Datacio: BETA-1 541 96: 3760+40BP.
cat. 16 x 13 x 9 mm.
Interceptació de la data radiocarbonica amb la corba
de calibratge:
UE 23. Capa d'argila vermella fosca en HI-7,8 formada
Cal BC 21 90, cal BC 2170, cal BC 21 50
per sedimentació d'argiles de neoformació, de color
1 SIGMA. 68% de confianqa
vermell intens, en la zona d'escorrentia i sedimentació
Cal BC 221 0 al 21 30BC
natural de I'abric.
2 SIGMA. 95% de confianqa
Material localitzat (es presenta sols el corresponent a
Cal BC 2290 al 2040
aquesta UE pertanyent al quadre G8):
96. Fragment de vora de conca de superfície allisada
sense decoració. 0 indeterminat.15 x 15 x 6 mm.
Discussió
UE 15. Estrat de terra amb graves, de color ocre, com-
Les dues primeres datacions absolutes valides del
pacta i dura. Sembla ser el substrat natural del sector.
jaciment arqueologic del coval Simó ratifiquen 16s pri-
meres hipotesi sobre el context cultural i la cronologia
probable que ens plantejarem en el moment de I'inici
Datacions absolutes
de la investigació, a partir de I'estudi comparatiu de la
seva cultura material, malgrat les dificultats que tro-
Per a I'establiment de la cronologia absoluta dels
bem en localitzar contexts i estratigrafies fiables en
nivells del sector es seleccionaren 9 mostres, 6 d'elles
altres jaciments de les illes corresponents a aquest
procedents de la seqüencia del quadre G8. S'han pre-
moment i que comentarem mes endavant. Les data-
ferit mostres animals per la seva major fiabilitat en vers
cions absolutes obtingudes demostren, amb una
de mostres de carbons. Finalment foren enviades a
p>95%, que el jaciment estava ocupat pels humans
datar tres d'elles als laboratoris Beta Analytic Inc.
abans del 2040 cal BC. Igualment, amb una p>95%,
(Miami, FI), i al professor Mark Van Strydonck del Real
es pot dir que no hi ha proves de presencia humana
Institut del Patrimoni de Brusseles (KIA), les quals pre-
anterior al 2290 cal BC. Malgrat, no hem d'oblidar que
sentem a continuació tal i com se'ns han lliurat:
no es tracta de I'estrat amb ocupació mes antiga, ja
que per sota es troba la UE23. La correlació entre
1- Sector G8, UE33, interior del foguer.
aquesta data i la següent, indicaria una continui'tat d'o-
Material datat: MNlB 66498. Fragment medial de diafi-
cupació que, en qualsevol cas, seria també anterior al
si de tíbia esquerra de caprí introdu'it (Ovis/Capra).
1950 cal BC (UE33). Tanmateix sols representa que la
Datacio: KIA-14323: 3670+30BP.
UE33 es va dipositar despres que la UE35, abastant,
1 SIGMA. 68,2% de confianqa
amb una p>95%, un període maxim d'ocupació possi-
2140BC (0,54) 2080BC
ble de 340 anys (2290-1950), malgrat no es pot
2050BC (0,46) 1980BC
excloure que la diferencia entre I'edat real de les dues
2 SIGMA. 95,4% de confianqil
dates sigui molt inferior a aquesta xifra, adhuc de
21 40BC (1,OO) 1950BC
nomes unes decades o menys. A mes, aixo sols repre-
senta llepisodi central de I'ocupació humana del coval,
2- Sector F9, UE35.
ja que manca datar els nivells mes profunds i els mes
Material datat: MNlB 66500. Fragment d'extrem proxi-
recents per a obtenir dades que permetin valorar de
mal de metacarp dreta de Capra hircus.
manera mes adient la validesa d'aquesta informació.
Datacio: KIA-14324: 955k40BP.
Per altra banda, ambdues dates s'adiuen be amb la
1 SIGMA. 68,2% de confianqa
presencia de vasos tipus tonell, esferoi'dals, bitron-
1020AD (0,39) 1060AD
cocbnics i semiesferics, peus amb talo, etc. molt sem-
1080AD (0,61) 1160AD
blants als grups localitzats al nivell C de Ca na Cotxera
2 SIGMA. 95,4% de confianqa
(CANTARELLAS, 1972a, 1972b), encara que resulta
1 OOOAD (1,OO) 11 90AD
nova la presencia de vores voltades que pertanyen a
grans contenidors. Tanmateix, aquestes són freqüents
El Dr. Van Strydonck informa que la mostra tenia molt
als jaciments continentals coetanis (BERNABEU,
poc contingut de col.lagen (5 grams d'os oferiren tan
1984). Hem d'assenyalar la contemporaneitat de I'es-
sols 0,l gr.), quan es normal que es trobi almenys en
trat UE35 del sector G8 amb I'UE13 del G9, on es va
un 10%. El fet es una forta indicació de contaminació
localitzar un fragment de ceramica incisa amb una
causada per una mala conservació. La mostra es, per
decoració bigarrada de línies obliqües (inv. I 4 1 ; COLL,
tant, inadequada per a la datació.
2000, fig. 16), acompanyat amb altres peces de reper-

Interpretació estratigdfica del quadre G8 de Coval Simó (Escorca). 14/9/2001.
1 8 1
C14 BP.
1 29
I
1 33 1
KIA 1 4323. 3670+/-30
Mostra MNlB 66498

1 43a 1
1 34 1
I
1 43 1
1 35 1
Beta 1 541 96. 3760+/-40
l
Mostra MNlB 80508
tori similar a les localitzades a UE33 i 35. Aquestes
DONCK et al., 1998), i a rnés perque les diverses publi-
UUEE indicarien una ocupació del Bronze I segons els
cacions entren en contradiccions en la descripció de la
paral.lels continentals.
mostra i del context estratigrafic. lnicialment Waldren
A més, la informació obtinguda al coval Simó pun-
data la pervivencia del Myotragus a Son Matge fins al
tualitzaria aigunes de les dades obtingudes a Son
2200 cal ANE (WALDREN, 1986: 138), i per aixo
Matge que Waldren considera centrals per a explicar
aquesta data hauria de contemplar-se aquí donada la
els processos culturals de la segona meitat del tercer
coincidencia arnb les nostres. Malgrat aixo, darrera-
mil.lenni (WALDREN, 1997), que seran I'objecte cen-
ment aquesta pervivencia es situada per Waldren fins
tral de la nostra discussió. No tendrem en compte la
entorn del 2700 (1994: 1). Per aixo, obviem tractar el
informació obtinguda de Son Ferrandell-Oleza i a Son
tema aquí ja que les datacions associades a la presen-
Mas en mancar una seriació estratigrafica arnb eviden-
cia de Myotragus són discutides a un altre article en
cies materials que permetin establir una comparació
aquesta mateixa revista (ALCOVER et al., 2001), i per
directa. Pel que fa a Son Matge, les nostres datacions
tant només examinarem la validesa de les altres dates:
correspondrien, segons Waldren, a un moment arnb
presencia de materials de la cultura del vas campani-
-1. QL23 (4020150 BP)(WALDREN, 1986, inv.
forme, alla datats entre el 2539 cal BC i el 1485 cal BC,
50), aporta la datació de 2539 cal BC (2521 cal
i arnb una evidencia clara de taller metal-lúrgic arnb
BC, segons WALDREN, 1992), arnb 2 sigma de
ceramica campaniforme suposadament datada cap al
2860 al 2810 (WALDREN, 1992, taula 1.51).
2090 cal BC (WALDREN, 1997: 44 i 37). Veurem que a
Aportaria la data més antiga de presencia de
partir de la lectura dels textos de Waldren es fa difícil
ceramiques del vas campaniforme. La mostra
seguir el seu discurs per a centrar la cronologia de les
és carbonat i la cal.libració oferida és erronia, ja
evidencies que serien coetanies a les localitzades al
que el 2 sigma és cal BC 2830 (2564, 2522,
coval Simó, especialment perque s'utilitzen erronia-
2497) 2450**. A més, hi a una possible confusió,
ment sols els val'ors modals pera establir la cronologia,
car a la taula 1.51 (WALDREN, 1992) es troba
perque les mostres utilitzades són de vida llarga i per
un altra referencia QL23. Waldren I'associa pri-
tant no daten el fet que es pretenia datar (VAN STRY-
mer a material campaniforme (1 982: 122), i rnés

endavant al neolític, considerat intrusions per
text arqueologic un fragment de pedra vidriosa negra,
petjades les ceramiques campaniformes que
reconeguda habitualment com pseudobsidiana en la
s'hi troben a I'estrat (WALDREN, 1982: 159).
literatura recent de les Balears (PONS i COLL, 1984),
pero sembla que es tracta d'escories d'una fundició
-2. CSIC1 78 (3980+170 BP) (WALDREN, 1986,
metal.lÚrgica prehistorica. ENCINAS i ALCOVER
inv. 49), aporta la datació de 2523 cal BC, amb
(1 997) esmenten la presencia d'un fragment de pseu-
2 sigma de 2880 al 2140 (WALDREN, 1992,
dobsidiana a I'entrada del jaciment de la cova Estreta,
taula 1. 51), on la data es presenta com 3980
en un context arqueologic presentat per RAMIS i
*I20 BP). Dataria I'horitzó de ceramiques inci-
QUINTANA (2001). Tanmateix manca realitzar mes
ses. Pertany a una mostra de carbó vegetal
datacions directes per a poder establir la seva cronolo-
(WALDREN i FERNANDEZ MIRANDA, 1974;
gia i analisis per a coneixer la seva naturalesa.
FERNANDEZ MIRANDA i WALDREN, 1979:
El quadre G8 ha resultat forqa interessant per ofe-
356) o de carbonat (WALDREN, 1986, inv. 49).
rir la primera seqüencia clara d'una ocupació insular
A mes, aquesta mostra havia estat associada
que abasta part del tercer mil.lenni cal ANE, aquí data-
previament a un nivell amb presencia de
da per primera vegada amb mostres de vida curta, per-
foguers amb ossos de Myotragus descarnats
fectament identificades quant a la seva materialitat,
sense materials arqueologics (WALDREN i
procedencia estratigrafica i context. A manca 'de les
FERNANDEZ MIRANDA, 1974).
analisi faunistiques i antracologiques no podem oferir
per ara mes informació, pero resta clara la constatació
-3. QL5b (3970+100 BP)( WALDREN, 1986, inv.
en la successió cultural, en la transicio entre el tercer i
48), aporta la datació 2483 cal BC, amb 2 sigma
segon mil.lenni, d'una cultura ceramica constitui'da per
2870 al 2140 (WALDREN, 1992, taula 1.51).
grans contenidors (tonells de llavi recte i exvasat, tron-
Representaria la transicio entre les ceramiques
coconics, bitroncoconics, esferoi'dals, olles de vora vol-
llises i les incises del vas campaniforme
tada i ceramiques incises de decoració bigarrada), de
(FERNANDEZ MIRANDA i WALDREN, 1979:
filiació calcolítica, seguida per la coneguda facies de
357). La mostra també són carbonats.
ceramiques globulars de vora indicada i Horguen, entre
d'altres.
-4. IRPA835 (3700+60 BP)( WALDREN, 1992,
Les expectatives oferides per altres sectors de
taula 1.48), aporta la datació 2090 cal BC, amb
coval Simo, especialment pel central (quadres F7-8-9 i
2 sigma 2190 al 2030. Sols es diu que Son
E7-8), els quals s'han comenqat a excavar enguany,
Matge és un taller metal.lÚrgic i lloc de comerq
permetran obtenir molta mes informació per a comple-
ca. 2090 cal BC (WALDREN, 1997, p. 37).
tar la visió de I'ocupació humana insular en el tercer
Aquesta datació es I'única que presenta aquest
mil.lenni, sempre tenint en compte que el coval Simo
valor modal de tota la seqüencia de Son Matge,
representa I'explotació d'un nínxol extrem de I'ecosis-
malgrat la mostra no s'identifica ni per I'origen
tema insular, donades les seves particulars caracterís-
estratigrafic ni pel material, excepte la seva pro-
tiques geografiques, la qual cosa indica per altra banda
cedencia de la Central Enclosure i la pertinenqa
que la seva informació mai no pot representar les pecu-
a un nivell identificat com Bell Beaker Workshop
liaritats de la cultura que ocupa contemporaniament la
(BBWS) (WALDREN, 1992, taula 1.48).
resta del territori insular.
Tot aixo evidencia que, a Mallorca, I'única datació
antiga fiable relacionada amb ceramiques incises de
Agrai'ments
I'estil del vas campaniforme prové exclusivament del
coval Simo.
Agrai'm la subvenció economica concedida pel
Per damunt d'aquests estrats es sedimenta la
Consell Insular de Mallorca en desembre de 2000 que
UE29, on hi trobem globulars de llavi indicat, que tenen
ha permes datar la mostra BETA-154196, i a la
paral.lels al nivell B de Ca na Cotxera (CANTARE-
col.laboraciÓ del Seminari de Prehistoria, Departament
LLAS, 1972), datat per la mostra de carbons 1-5515 en
de Ciencies Historiques i Teoria de les Arts de la UIB, a
1800+120 anys a.C. (WALDREN, 1986) (2 sigma cal
traves del Dr Víctor M. Guerrero Ayuso, que ens han
BC, 2480 al 1780**); malgrat alla la cronologia de I'es-
permes realitzar les datacions de C14 KIA-14323 i KIA-
trat podria ser mes moderna donat que la datació es
14324. Agrai'm, a mes, ['acurada lectura de I'original
realitza sobre materia vegetal.
d'aquest text realitzada per J. A. Alcover i D. Ramis,
La UE29 del quadre G8 deu ser simultania a la
així com les seves valuoses reflexions i puntualitza-
UE12 del quadre G9, on es troba una ceramica amb
cions.
incisió interna (inv. 20) i una esgrafiada (inv. 21) (COLL,
2000, fig. 16), o a la UE48 del quadre F8, excavada
I'any 2001, on ha aparegut per primera vegada en con-

Bibliografia
ALCOVER, J. A,; RAMIS, D.; COLL, J. i TRIAS, M. (2001): Bases per
al coneixement del contacte entre els primers colonitzadors
humans i la naturalesa de les Balears. Endins, 24.
BERNABEU, J. (1984): E l vaso campaniforme en el Pais Valenciano.
SIP, Valenda.
CANTARELLAS, C. (1972a): Excavaciones en Ca na Cotxera (Muro,
Mallorca). Noticiario Arqueológico Hispánico, Prehistoria, 1 : 179-
226.
CANTARELLAS, C. (1972b): Cerámica incisa en Mallorca. Palma de
Mallorca, 94 p. 7 lams, 6 tab.
CARRERAS, J. i COVAS, J. (1984): La ceramica incisa a Santanyí.
Avenq per a I'estudi dels seus jacirnents: I'habitat d'es Velar
(d'Aprop). Bolletí de la Societat Arqueológica Lul.liana, Tom XL,
no 838: 3-37.
COLL, J. (1991): Seriación cultural de los materiales del Coval d'en
Pep Rave (Sóller, Mallorca). Elementos calcoliticos y talaióticos.
Trabajos de Prehistoria, 48: 75-1 01 .
COLL, J. (2000): Excavación arqueológica del Coval Simó. Estado
actual y perspectivas de futuro. In: GUERRERO i GORNES.
Colonización humana en medios insulares. Interacción con el
medio y adaptación cultural. UIB: 371- 400.
ENCINAS, J. A. i ALCOVER, J. A. (1997): El jaciment fossilífer de la
cova Estreta (Pollenqa). Endins, 21: 83-92.
ENSENAT, B. (1955): Noticias sobre el hallazgo en Mallorca de unas
cerámicas
arcaicas
con decoración
incisa.
Noticiario
Arqueológico Hispánico II, cuad. 1-3, 1953: 25-32.
ENSENAT, B. (1962): Noticias sobre el hallazgo en Mallorca de unas
cerámicas incisas del estilo del vaso campaniforrme. VI1
Congreso Nacional de Arqueología, Barcelona: 184-1 87.
ENSENAT, B. (1969): Aportación al conocimiento de los primitivos
pobladores de Mallorca. X Cong. Nac. de Arqueología, (Mahón
1967): 67-74.
ENSENAT, B. (1971): Historia Primitiva de Mallorca. Sobretiro de
Historia de Mallorca, coordinada por J. Mascaró. Palma de
Mallorca: 289-352.
FERNÁNDEZ MIRANDA, M. i WALDREN W. (1979): Periodificación
cultural y cronología absoluta en la prehistoria de Mallorca.
Trabajos de Prehistoria, 36, pp. 349-377.
PONS-MOYA, J. i COLL, J. (1984): Les indústries litiques dels jaci-
ments a I'aire lliure de la zona de Santanyí (Mallorca). Early
Settlement in the Western Mediterranean Islands. ESMIPA, BAR
Int. Ser. 229, Oxford, Vol. 111: 841-857.
RAMIS, D. (1999): lnventari faunístic de la primera campanya d'exca-
vacions a Coval Simó. Dactilografiat, IMEA, Palma de Mallorca.
RAMIS, D. i QUINTANA, C. (2001): Notícia de la troballa d'uns materials
arqueolbgics a I'entrada de la cova Estreta (Pollenqa). Endins, 24.
ROSSELLO, G. i WALDREN W. (1973): Excavaciones en el abrigo del
bosque de Son Matge (Valldemossa, Mallorca). Separata de
Noticiario Arqueológico Hispánico, Prehistoria 11: 76 p. VI1 Iáms.
VAN STRYDONCK; M.; NELSON, D. E.; CROMBÉ, P.; BRONCK, C.;
SCOT, E. M.; VAN DER PLICHT, J. i HEDGES, R. E. M. (1998):
Rapport du groupe de travail: les limites de méthode du carbone
14 appliquée a I'Archéologie. Actes du Colloque C14 Archéologie:
433-448.
WALDREN, W. i FERNÁNDEZ MIRANDA, M. (1974): El abrigo de Son
Matge y la periodización de la prehistoria de Mallorca mediante
los análisis de carbono 14. Trabajos de Prehistoria, 31: 297 SS.
WALDREN, W. (1984): Chalcolithic Settlement and Beaker
Connections in the Balearic Islands. Early Settlement in the
Western Mediterranean Islands. BAR Int. Ser. 229, Oxford
(1984). Vol III, PP. 911-965.
WALDREN, W. (1 986): The Balearic Pentapartite Division of
Prehistory. BAR IS 282.
WALDREN, W. (1 992): Radiocarbon and other isotopic age determina-
tions from the Balearic Islands. DAMARC.
WALDREN, W. (1 994): Els primers establiments humans a les Balears.
Early Balearic Settlement DAMARC 29.
WALDREN, W. (1997): The definition and duration of the Beaker cultu-
re in the Balearic Islands: a radiocarbon survey. Oxford Journal of
Archaeology, vol. 16, no l.
March 1997: 25-48.