Noves aportacions al coneixement de la Cabrera prehist�rica (Illes Balears)
ENDINS, núm. 33. 2009. Mallorca
NOVES APORTACIONS AL CONEIXEMENT
DE LA CABRERA PREHISTÒRICA (Illes Balears)
per Miquel TRIAS 1, Damià RAMIS 2, Mateu RIERA 3, Pere LLOVERA 4,
Joan SALOM 4 i Maria Magdalena RIERA 5
Resum
Presentam la posada al dia de totes les dades conegudes de la prehistòria de
la illa de Cabrera. Ens hem basat en diferents treballs publicats a partir de principi
del anys 60 del segle passat i de troballes efectuades durant els treballs de revisió
del Pla General d’Ordenació Urbana de Palma i de la prospecció de les diferents
estacions d’època bizantina situades arreu de la illa. Presentam també les topografies
de les cavitats càrstiques inèdites on s’han fet la majoria de les troballes i d’alguna ja
publicada però que en els darrers anys se n’han trobat noves extensions.
Abstract
We present and bring up to date the known pre-historic data for the Cabrera
Island. We have based this on the different works published from the beginnings of
the 1960s and on findings made during the revision of the “Pla General d’Ordenació
Urbana de Palma” and the exploration of the different settlements of Byzantine age
situated round the island. We also present the surveys of unpublished caves where
most of the findings were made and others already published where during the last
years new extensions have been found.
Introducció
En el present treball exposam els coneixements de
Si bé el medi subterrani és conservador per excel-
què disposam fins a dia d’avui de la illa de Cabrera du-
lència, i els dipòsits tenen la pervivència més o menys
rant la prehistòria. Les dades que aportarem provenen de
assegurada per a futurs estudis, a les estacions ex-
diversos treballs publicats per Joan Camps l’any 1962,
teriors les condicions són molt diferents; a banda de
Miquel Trias el 1974 i Maria José Hernández, Miguel Án-
l’agressió dels factors meteorològics cal tenir present
gel Cau i Margarita Orfila l’any 1992. També aprofitarem
que la vegetació de Cabrera està creixent de tal manera
els materials recollits pels guardes de Cabrera i que es-
que dificulta notablement qualsevol treball de prospec-
taven dipositats a l’oficina del punt d’informació del port
ció, de manera que convé fer esment què aquest paper
de Cabrera, els materials recollits per Maria Magdalena
recull informacions que cada cop seran més males de
Riera Frau durant les feines de catalogació de zones
comprovar. De fet, s’ha fet molt difícil d’arribar a alguns
arqueològiques per a la revisió del Pla General d’Or-
dels llocs descrits i encara més poder-los prospectar en
denació Urbana de Palma i els materials del projecte
condicions.
“Recuperació, consolidació i musealització del monestir
L’Arxipèlag de Cabrera es troba al sud de l’illa de
bizantí de l’illa de Cabrera” finançat per l’Ajuntament de
Mallorca, a uns 10 km de distància. Consta de 18 illes i
Palma i patrocinat pel Parc Nacional de Cabrera.
illots, que sumen un total de 1.836 ha. La més gran és la
La meitat de les estacions arqueològiques citades
de Cabrera amb un perímetre de 38 km i una superfície
en aquest treball són coves o balmes, la majoria inèdi-
de 1.569 ha (Mapa 1).
tes; ergo hem cregut que seria escaient fer-ne una des-
En aquest article farem referència a 12 indrets on
cripció més enllà del contingut arqueològic que presen-
hem trobat materials d’època prehistòrica (Mapa 2).
ten i aportar-ne algunes dades que no justificarien un
Tanmateix no podem parlar de dotze jaciments arque-
article independent.
ològics, donat que en algun d’aquests llocs només s’ha
trobat un únic fragment ceràmic amb forma; per exem-
ple, entre el material que es trobava a l’oficina del punt
1
miquelordi@gmail.com
d’informació de Cabrera hi havia un fragment de vora
2
damiaramis@gmail.com
exvasada corba amb el llavi afinat, que podria pertànyer
3
mateuriera@hotmail.com
al Bronze final. Segons l’etiqueta que duia enganxada
4
Parc Nacional de Cabrera cabrera@mma.es
5
Regiduria d’Urbanisme. Ajuntament de Palma Plaça Cort 1.
era de la cova del Coll Roig de Cabrera i collida dia 28
125

Mapa 1: Localització de l’illa de Cabrera.
Map 1: Location of the Cabrera Island.
del 11 de 1991. Malauradament ens ha estat impossible
desguassa les aigües de la conca des Clot des Guix.
identificar el lloc de la troballa i per tant no contemplarem
Allà hom va construir un mur perpendicular a la torrente-
aquesta peça en el present treball. També hem desesti-
ra que barrava el pas just en el punt més estret del coll, i
mat llocs on apareixen fragments informes aparentment
que permetia la acumulació de l’aigua. En un segon mo-
prehistòrics com el localitzat a dalt de tot de la torrente-
ment es varen construir els laterals de l’embassament.
ra de Ses Sitges (coordenades UTM 496327-4334294).
No creiem possible que aqueixa infrastructura es pugui
Els números de les estacions en el text són els mateixos
remuntar a temps prehistòrics, però si que sembla que
del mapa 2.
en aquest lloc s’hi devia acumular aigua de forma natu-
ral durant gran part de l’any.
Relació de les estacions
2.- PLA DE SES FIGUERES
arqueològiques
És un espai de terra poblat de mates al fons del port
de Cabrera, comença ben bé a l’actual línia de costa i
1.- CLOT DES GUIX
s’allunya d’ella fins a 150 m, com a mínim; tanmateix el
nostre coneixement de la zona és parcial, adquirit mit-
El jaciment del què tractam ací va esser definit per
jançant una prospecció superficial, motivada per la tro-
Joan Camps com “un poblado de traza talayótica de gran
balla de les tombes que va destapar la rasa de la xarxa
extensión. Aun resta casi toda la muralla, a base de blo-
d’aigües i també gràcies als cinc sondeigs arqueològics
ques de piedra mas bien pequeños y colocados en seco.
realitzats.
Su estado de destrucción está avanzadísimo” (CAMPS
Allà destaca la gran quantitat de restes ceràmiques
1962a, 660). Aquest investigador també va recollir i pu-
d’entre els segles V a VII dC i d’entre 1809 i 1814 que es
blicar un destacable conjunt ceràmic que va qualificar
troben disperses en una àrea d’unes 10 ha. Durant les
com a “cerámicas de técnica indígena de carácter pura-
excavacions realitzades hem pogut documentar estruc-
mente talayótico, modeladas a mano, pasta muy burda,
tures d’època antiga i del temps del captiveri dels sol-
con gran cantidad de impurezas, la mayoría de paredes
dats de l’exèrcit napoleònic (RIERA, 2005). Dintre d’una
gruesas. Color variable entre amarillo-rojizo y gris. Su-
de les barraques del campament francès vam realitzar
perficie rugosa” (CAMPS 1962b, 190). Trenta anys més
un sondeig de 2 m x 2 m. Allà, a 2,10 m de fondària
tard nous avenços en la investigació de les ceràmiques
en relació a la cota actual i a 1,90 m sobre el nivell del
del temps de l’Antiguitat tardana permeteren reclassifi-
mar, va aparèixer un estrat compost per sorra on no-
car dits materials, que es poden situar cronològicament
més hi aparegué material prehistòric (UE 266). És l’únic
entre els segles V a VII dC (HERNÁNDEZ, CAU, OR-
material prehistòric identificat per la contrada tant en su-
FILA 1992, 215). Actualment no es té cap prova d’una
perfície com en excavació. En total es varen trobar cinc
ocupació important del lloc en època prehistòrica, ni de
fragments atípics, tres vores i una base de materials de
cap estructura que es pugui considerar anterior al segle
l’edat del Ferro (números 2 a 5 de la làmina 1). Aquests
V dC. De tot el material consultat de la contrada, només
materials es varen trobar a 39 m de la línia actual de
un fragment d’ansa podria correspondre a una peça del
costa, i a 43 m del pou de la Platgeta.
Bronze antic (Número 1 de la làmina 1). Aquesta es va
trobar a les argiles del peu de la bassa que hi ha en el
extrem meridional del jaciment, pràcticament a sobre de
3.- CANAL DE S’AIGUA
la roca. Aquesta bassa ha estat en ús fins ben entrat el
segle XX, però no es descarta que fos construïda ja en
Dalt de tot d’aquest canal fluvial, al sud de l’illa, hi
època antiga. Aprofita un punt estret del torrentó que
ha una clariana en la vegetació on apareix una argila
126

Mapa 2: Llocs de les troballes de material ceràmic prehistòric.
Map 2: Locations of the findings of pre-historic pottery.
blanquinosa i abundants bales de la segona meitat del
gicament és variada entre corrosió i esbaldrec de gran
segle XX. Allà mateix hi ha una concentració de ceràmi-
blocs, tot i que aquests no es troben actualment. Diver-
ca prehistòrica d’uns 15 m2 d’on vàrem poder recollir tres
ses parets de pedra en sec ens parlen de l’ús d’aquesta
vores, una ansa, un agafador i una base de ceràmica
cavitat com a aixopluc ocasional o habitatge permanent;
de l’edat del Ferro. En el lloc encara resten nombrosos
tot i que no podem afirmar amb certesa que hagin estat
fragments (Números 10 a 16 de la làmina 1).
bastides en època prehistòrica, algunes pedres tenen
una mesura que ens ho fa pensar. Una paret tanca tota
la boca i d’altres li són perpendiculars i en subdividei-
4.- COVA DE N’ENSIOLA
xen l’espai en tres àmbits. El més assenyat o plausible
seria parlar d’un ús prehistòric i d’un aprofitament per
Un dels canals que desemboca davant de la punta
part dels francesos orats, els anomenats tàrtars que no
de n’Ensiola està limitat a ponent per un cingle de poca
vivien al poblat del port. Al seu exterior, a la rossegue-
alçada. Als seus peus hi trobam diverses covetes i bal-
ra propera s’hi veuen força fragments ceràmics d’època
mes, la més gran de les quals és la que ha rebut el nom
prehistòrica. Entre ells poguérem identificar dues vores
susdit. Està formada per una sala allargada en sentit del
i un agafador del Bronze antic (Números 6 a 8 de la
cingle amb unes mesures de 17 m x 4 m en planta, de
làmina 1).
la sala parteixen dues galerietes en sentit perpendicular
penetrant en el terreny fins a 8 m de la boca. L’altura
és variable, entre 3,10 m i 1,20 m, en conjunt és un
5.- COVA DEL PENYAL BLANC O COVA DEL MORT
espai que davalla de nordest a sudoest amb pendent
aproximat al del terreny exterior. Un espai romanent de
És una cavitat localitzada als peus d’aqueix acci-
roca mare la divideix en dues parts desiguals. Morfolò-
dent geogràfic al centre de l’illa. Es tracta d’un conjunt
127

de galeries estretes amb un desenvolupament de 324
6.- COVA DES FRANCESOS O DE L’OLLÓ
m i amb un pou de 14 m de fondària a la zona més
interior, on s’assoleix la cota de -36 m respecte de la
Situada en el barranc de l’Olló. Fou topografiada
boca i de -44,50 m respecte de la part més alta de les
l’any 1991 i publicada dos anys més tard (TRIAS, 1993).
galeries. La cova es va fer molt coneguda per la troballa
Està formada per dues saletes de pis i sostre pla ober-
d’un esquelet humà d’època indeterminada (ALCOVER
tes al peu d’una timba; la major té unes dimensions de
et al., 1997).
17 m x 15 m x 2 m; la menor amb prou feines assoleix
D’allà només hem pogut constatar la troballa d’un
els 15 m x 6 m x 1,20 m. Tanmateix el conjunt té unes
fragment de vora pertanyent a un atuell prehistòric però
bones condicions d’habitabilitat. En els seus voltants
que no coneixem exactament on es va trobar (Número
hi ha materials de diverses èpoques i també de temps
9 de la làmina 1).
prehistòrics. Presenta mostres clares d’utilització hu-
mana, a banda de l’existència de materials mobles: els
sediments argilosos originals estan remenats i s’hi tro-
ben restes de tancats de paret seca. Entre els molts de
fragments informes detectats es pogueren identificar sis
vores, una ansa i un cordó. Alguns d’aquestes materials
són del Bronze antic, alguns del Bronze final i d’altres de
l’edat del Ferro (Números 17 a 24 de la làmina 1).
7.- EXTRACCIÓ DE MARÈS
Amb aquest nom i també amb el de Ses Pedreres
coneixem un indret que es troba ran de mar a la costa
nordoest de Cabrera entre el caló dels Palangrers i el
caló des Forn. Aquí també només s’ha pogut documen-
tar un fragment de vora de ceràmica prehistòrica (Nú-
mero 1 de la làmina 2).
8.- SE/PF (SUDEST DEL PLA DE SES FIGUERES)
Cap al centre de l’illa, entre el pla de ses Figueres,
Sa Font i La Miranda hi ha uns espadats que presen-
ten diverses cavitats. Dues balmes i una cova són prou
Mapa 3: Clot des Guix amb la localització del lloc on es va trobar la
ceràmica prehistòrica (Imatge: Josep Maria Puche—ICAC).
importants per esser citades en el present treball. Des
de la boca d’aquestes cavitats hi ha unes magnifiques
Mapa 3: Clot des Guix amb la localització del lloc on es va trobar la
vistes de tot el port i de cala Santa Maria.
ceràmica prehistòrica (Imatge Josep Maria Puche – ICAC).
La Cova és una galeria de secció parabòlica i pis
pla, d’uns 11 m de llargada per 3,50 m d’amplada. El
pis presenta una lleu inclinació cap a for a, a la boca
l’alçada del sostre és de 2,50 m. Una paret longitudinal
delimita una feixa llarga, a l’exterior dos marges esglao-
nats amplien l’espai útil de la cova.
La Balma 1 és una petita cavitat oberta als peus de
l’espadat que no ultrapassa els 5 m per 4 m en planta,
amb una alçada de 2 m a l’entrada, minvant cap a l’in-
terior; presenta un pis pla terrós i un doble marge: un
just davall de la timba, tancant l’espai aixoplugat, l’altre
a fora estructurant un pla triangular desfet cap a llevant;
aquest darrer amb un aspecte prou antic. La Balma 2
és més petita que l’anterior: en planta fa 2 m per 4 m,
amb una alçada de boca de 3 m. La boca s’obri dins la
penya, per damunt el peu de la timba, encara que al pis
interior no s’hi veu la roca, és de sediment terròs amb
abundants pedres. La tanca una paret baixa d’una sola
pedra d’amplada.
A la rosseguera que hi ha sota seu es veuen una
Mapa 4: Pla de ses Figueres i balmes al sud-est amb la localització
del lloc on es va trobar la ceràmica prehistòrica (Imatge: Josep
gran quantitat de blocs de pedra lleugerament treballats
Maria Puche—ICAC).
que fan pensar en un enderroc de grans proporcions.
Malauradament l’abundant vegetació present impedeix
Map 4: Pla de ses Figueres and rock shelters to the south-east with
the location of the places where pre-historic pottery were
veure’n la fesomia. Allà, trobam fragments d’època ro-
found (Image Josep Maria Puche – ICAC).
mano-republicana i medieval. Pels voltants també s’hi
128

Figura 1: A. Bassa del Clot des Guix. B. Mur de contenció de la bassa
Figure 1: A. Pond in the Clot des Guix site. B. Retention wall of the
del Clot des Guix. C. Indret de la troballa de ceràmica prehistò-
Clot des Guix pond. C. Place of the finding of pre-historic pot-
rica del pla de ses Figueres. D. Localització de la clariana del
tery in the Pla de ses Figueres. D. Location of the Canal de
canal de s’Aigua. E. Detall de la clariana del canal de s’Aigua.
s’Aigua. E. Detail of the Canal de s’Aigua. F. Pottery pieces
F. Conjunt ceràmic de la clariana del canal de s’Aigua. G. Ex-
at the Canal de s’Aigua. G. Exterior of the Cova de n’Ensiola.
terior de la cova de n’Ensiola. H. Entrada oriental de la cova
H. East entrance to the Cova de n’Ensiola. (Photos Mateu
de n’Ensiola. (Fotos: Mateu Riera).
Riera).
129

130

131

Figura 2: A. Meitat oriental de la cova de n’Ensiola. B. Meitat occidental
Figure 2: Eastern half of the Cova de n’Ensiola. B. Western half of the Cova de
de la cova de n’Ensiola. C. Localització de les cavitats al sud-
n’Ensiola. C. Location of the caves to the south-east of the Pla de ses
est del pla de ses Figueres. D. Cova al sud-est del pla de ses
Figueres. D. Cave to the south-east of the Pla de ses Figueres. E.
Figueres. E. Balma 1 al sud-est del pla de ses Figueres. F.
Rock shelter 1 to the south-east of the Pla de ses Figueres. F. Rock
Balma 2 al sud-est del pla de ses Figueres. G. Localització de
shelter 2 to the south-east of the Pla de ses Figueres. G. Location of
les cavitats de cala Santa Maria. (Fotos: Mateu Riera).
the caves in the Cala Santa Maria bight. (Photos Mateu Riera).
132

Figura 3: A. Balma 1 de cala Santa Maria. B. Coveta 1 de cala Santa
Figure 3: A. Rock shelter 1 at the Cala Santa Maria bight. B. Small cave
Maria. C. Balma 3 de cala Santa Maria. D. Boca de la cova
1 at the Cala Santa Maria bight. C. Rock shelter 3 at the Cala
des Burrí. E. Punta de sa Corrent. F. Penyal des Burrí. (Fotos:
Santa Maria bight. D. Entrance to the Cova des Burrí. E. Pun-
Mateu Riera).
ta de sa Corrent. F. Penyal des Burrí. (Photos Mateu Riera).
133

veuen abundants fragments d’època prehistòrica entre
10.- COVA DES BURRÍ
els que s’han pogut identificar dues vores, una base i
un agafador (Números 2 a 4 i 6 de la làmina 2). També
Al sud-est de l’illa, hi ha una de les coves més pu-
d’allà seria un fragment informe decorat amb tres línies
blicades de Cabrera (CAMPS 1962a, 659-660; TRIAS
incises paral·leles (Número 5 de la làmina 2). Sembla
1974, 33; TRIAS 1993). Plantada davant l’illa de ses Ble-
doncs que hi hauria hagut una ocupació humana de la
des a 30 m sobre el nivell de la mar, la boca de la cova
contrada en el Bronze antic i a l’edat del Ferro.
des Burrí és ben vistable entre els estrats de les calcà-
ries del Lias. Està formada per una única sala de 100 m
per 50 m de planta; el contorn de la sala a la zona més
9.- CALA SANTA MARIA
interior i al costat sud —les parts més deprimides— està
ocupat per un llac d’aigües salabroses a la superfície del
Al costat meridional d’aquesta cala hi ha una sèrie
qual s’assoleix una profunditat de 29 m; per davall de
de balmes i una coveta davall d’una timba. La Balma 1
l’aigua la cova continua fins assolir 22 m més de fon-
té una planta vagament rectangular de 9 m per 4 m; el
dària. Morfològicament ens trobam davant d’una cavitat
pis, amb abundant colada estalagmítica, és ascendent
amb gran desenvolupament clàstic amb grans depòsits
cap a l’interior, de manera que el sostre, horitzontal, té
de blocs arreu i localment concrecions litoquímiques en
una alçada de 4,50 m a la boca i de 2 m a l’interior. Un
forma de colades i estalagmites. La presència de zones
cocó picat a la roca ens indica un ús per a proveïment
on els blocs s’atraquen al sostre i el fort desnivell fan
d’aigua. La Balma 2 és de sostre i pis plans, amb una
que sigui difícil apreciar aquesta unitat estructural i que
alçada de 1 m, la planta té 4 m per 2 m. Davall el contorn
la cova es manifesti com a compartimentada en espais
de la boca hi trobam abundant pedreny, potser restes
accessibles entre obstruccions.
d’una antic clos de paret. La coveta 1 està situada a 7,50
Pel que fa a l’ocupació humana seguint el text de
m per davall l’anterior. Tot i esser tan petita l’anomenam
Joan Camps sabem que: “…los primeros 50 metros fue
coveta en comptes de balma per no tenir la boca esplan-
habitada por los prisioneros franceses que estuvieron
dida: no passa de tenir 2 m per 1 m en planta, amb una
confinados en la isla, observándose restos de construc-
alçada de sostre de 1 m. També aquí unes pedres a la
ciones suyas así como restos humanos de los que pere-
boca semblen indicar l’antiga existència d’un corral o un
cieron allí. Al final de la cueva existe una pequeña cons-
habitatge temporal. La Balma 3 és una cavitat important,
trucción que induce a pensar en una obra prehistórica”
11 per 13 m en planta aproximadament, mentre que l’al-
(CAMPS 1962a 659-660). A l’interior de la cova trobam
çada és de 5 m a la boca i 0,70 al punt més interior; un
abundant ceràmica prehistòrica. “La situació d’aquests
bon lloc d’habitatge o de cobri per al ramat.
materials sembla indicar que, apart de per aprofitar l’ai-
Davant d’aquestes coves s’hi troba abundant mate-
gua, la cova servia d’habitació a poblacions primitives.
rial d’època medieval cristiana i alguna cosa d’època an-
Cal destacar, per altra part, que la cova des Burrí és un
tiga. A més però, també s’hi troba algun escàs fragment
dels pocs arrecers d’aquesta zona del llevant de Cabre-
de temps prehistòrics entre els que poguérem identificar
ra. Podem assenyalar com il·lustració d’aquesta perllon-
un fragment de vora (Número 7 de la làmina 2).
gada utilitat de la cova, l’existència de petits tancats de
pedra, atribuïbles als presoners francesos que malvis-
queren a l’illa” (TRIAS 1974, 33). Entre els materials tro-
bats a la cova en destaquen cinc vores i una base del
Nom del lloc
temps del Bronze final i de l’edat del Ferro (Números 8 a
13 de la làmina 2).
Clot des Guix
Bronze antic
-
-
Tot i que sigui fugint del tema arqueològic, leit motiv
Pla de ses Figueres
-
-
Ferro
del nostre treball, cal fer una breu menció a la importàn-
cia biològica de la cova des Burrí: en el seu llac s’hi ha
Cova de n’Ensiola
-
Ferro
trobat fauna endèmica de crustacis, entre ells un gènere
nou (JAUME & GARCIA, 1993). També tenim constància
Cova de n’Ensiola
Bronze antic
-
-
de que hi ha un petit grup hivernant de ratapinyada de
cap gros, Miniopterus schreibersii (PONS et al., 1993).
Cova des Penyal Blanc
-
-
-
Cova des Francesos
Bronze antic
Bronze final
Ferro
11.- PUNTA DE SA CORRENT
Cala en Boixar
-
-
-
A l’extrem nord-oest de Cabrera, en un dels caps
Extracció de marès
-
-
-
que accidenten aquesta costa, trobam un espai super-
ficial d’uns 600 m de llargada, amb una gran dispersió
Cova SE/PF
Bronze antic
-
Ferro
de ceràmica indígena i importada. És un altre dels llocs
Cala Santa Maria
-
-
-
mals de prospectar per l’abundant vegetació. Destaca
per ser una zona on hi aflora gran quantitat de nòduls
Cova des Burrí
-
Bronze final
Ferro
fèrrics. Tot i trobar-se ran de mar només s’hi pot desem-
barcar en dos punts molt concrets situats en els extrems
Punta de sa Corrent
Bronze antic
Bronze final
Ferro
de l’àrea de dispersió de la ceràmica, però només en
dies de mar molt calmada. Per la contrada hem pogut
Penyal des Burrí
Bronze antic
-
-
identificar tres vores, una base i un agafador de cerà-
134

mica prehistòrica (Números 14 a 18 de la làmina 2). Tot
de llargada que mira cap a nord-est, i que presenta un
el material importat sembla que és d’època romano-re-
racó una mica més arrecerat on hi ha una barraqueta,
publicana.
a l’interior aquesta mesura un metre d’amplada i 2,50 m
de llargada. Des d’aquest lloc es visualitza tota la meitat
nord de l’illa i en dies de bona visibilitat la costa sud de
12.- PENYAL DES BURRÍ
Mallorca. L’única forma ceràmica identificada correspon
a una vora recta amb llavi pla decorat amb digitacions,
Aquest indret presenta un espadat fent una mica
pertanyent a un vas de tendència globular del Bronze
de barbacana que proporciona un aixopluc d’uns 25 m
Antic.
Nom del lloc
Descripció
Núm.
Fragment atípic pertanyent a un contenidor bombat cilindroide o bé de carena baixa i base
Clot des Guix
arrodonida, que presenta un agafador horitzontal aplicat de tipus orella amb una perforació vertical
1
al centre
Pla de ses Figueres
Fragment de vora recta amb llavi afinat pertanyent a un vas de tendència globular
2
Pla de ses Figueres
Fragment de vora recta amb llavi afinat pertanyent a un vas de tendència globular
3
Fragment de vora recta amb llavi arrodonit pertanyent a un vas de tendència hemisfèrica o
Pla de ses Figueres
4
troncocònica
Pla de ses Figueres
Fragment de base plana lleugerament atalonada, pertanyent a un vas de tipus indeterminat
5
Fragment atípic pertanyent a un contenidor bombat cilindroide o bé de carena baixa i base
Cova de n’Ensiola
arrodonida, que presenta un agafador horitzontal aplicat de tipus orella amb una perforació vertical
6
al centre
Fragment de vora recta amb llavi arrodonit pertanyent a un vas de tendència esfèrica. Presenta dos
Cova de n’Ensiola
7
mugrons aplicats disposats horitzontalment sota la vora
Fragment de vora recta amb llavi arrodonit pertanyent a un vas lleugerament bombat de tendència
Cova de n’Ensiola
cilíndrica. Presenta un agafador horitzontal sota la vora i un forat transversal immediatament sobre
8
ell
Fragment de vora exvasada recta de llavi lleugerament afinat pertanyent a un vas de tendència
Cova des Penyal Blanc
9
globular
Fragment atípic amb agafador aplicat pertanyent a un contenidor de tendència globular del tipus
Canal de s’Aigua
10
pitoide
Canal de s’Aigua
Fragment atípic amb restes d’un cordó amb relleu aplicat, pertanyent a un vas de tipus indeterminat
11
Fragment atípic amb ansa aplicada de tipus tauromorf pertanyent a un contenidor de tendència
Canal de s’Aigua
12
globular
Canal de s’Aigua
Fragment de base plana lleugerament atalonada pertanyent a un contenidor de tendència globular
13
Canal de s’Aigua
Fragment de vora exvasada corba de llavi arrodonit
14
Fragment de vora lleugerament exvasada, corba i de llavi arrodonit; pertanyent a un atuell de cos
Canal de s’Aigua
15
globular amb empremtes d’un element aplicat
Fragment de vora lleugerament exvasada corba de llavi arrodonit d’un contenidor de tendència
Canal de s’Aigua
16
globular
Fragment de vora recta amb llavi afinat pertanyent a un contenidor bombat cilíndroide o bé de
Cova des Francesos
carena baixa i base arrodonida, que presenta una ansa d’orella horitzontal aplicada amb dues
17
perforacions verticals
Fragment atípic amb arrencament d’ansa aplicat la secció de la qual és de tendència quadrada,
Cova des Francesos
18
pertanyent a un vas de tipus indeterminat
Cova des Francesos
Fragment de vora exvasada corba de llavi arrodonit d’un contenidor de tendència globular
19
Cova des Francesos
Fragment de vora recta amb llavi arrodonit pertanyent a un vas de tendència globular
20
Cova des Francesos
Fragment de vora exvasada corba de llavi arrodonit, pertanyent a un vas de tipus indeterminat
21
Fragment atípic amb un cordó horitzontal aplicat el qual es troba perforat verticalment a una zona
Cova des Francesos
on aquest cordó augmenta l’amplada. Probablement pertany a un contenidor bombat de tendència
22
cilíndrica
Fragment de vora recta engruixida a l’interior i amb llavi pla pertanyent a un contenidor bombat
Cova des Francesos
cilindroide o troncocònic. Presenta sota la vora un element de premsió obtingut aprimant la paret
23
per pressió
Fragment de vora tancada amb llavi pla i engruixit a l’interior pertanyent a un contenidor de
Cova des Francesos
24
tendència globular. Presenta un cordó horitzontal imprès sota la vora
Làmina 1
135

136

137

Nom del lloc
Descripció
Núm.
Extracció de
Fragment de vora amb llavi arrodonit i engruixit a l’interior pertanyent a un contenidor de tendència globular
1
marès
Fragment atípic amb l’arrencament d’agafador aplicat pertanyent a un contenidor de tendència globular del tipus
Cova SE/PF
2
pitoide
Cova SE/PF
Fragment de vora exvasada plana de llavi arrodonit, pertanyent a un vas de tipus indeterminat
3
Cova SE/PF
Fragment de vora recta amb llavi arrodonit i engruixit a l’exterior pertanyent a un vas de tendència troncocònica
4
Cova SE/PF
Petit fragment atípic decorat amb tres línies incises paral·leles, pertanyent a un vas de tipus indeterminat
5
Cova SE/PF
Fragment de base plana atalonada, pertanyent a un vas de tipus indeterminat
6
Cala Santa
Fragment de vora exvasada corba de llavi arrodonit, pertanyent a un vas de tipus indeterminat
7
Maria
Cova des
Fragment de base plana lleugerament atalonada, pertanyent a un vas de tipus indeterminat
8
Burrí
Cova des
Fragment de vora recta engruixida a l’interior i amb llavi pla pertanyent a un contenidor bombat de tendència
9
Burrí
cilíndrica o troncocònica.
Cova des
Fragment de vora exvasada corba amb llavi arrodonit pertanyent a un contenidor de tendència globular. Presenta
10
Burrí
un pentinat en el tractament de la superfície exterior
Cova des
Fragment de vora exvasada plana i engruixida a l’interior amb llavi arrodonit, pertanyent a un vas de tipus
11
Burrí
indeterminat
Cova des
Fragment de vora exvasada molt plana amb llavi arrodonit, pertanyent a un vas de tipus indeterminat
12
Burrí
Cova des
Fragment de vora exvasada corba amb llavi arrodonit, pertanyent a un vas de tipus indeterminat
13
Burrí
Punta de sa
Fragment de vora lleugerament exvasada i llavi lleugerament afinat, amb restes d’un forat transversal sota la
14
Corrent
vora, possiblement pertany a un vas bitroncònic o bé carenat i de base convexa
Punta de sa
Fragment de vora exvasada corba amb llavi lleugerament afinat, pertanyent a un vas de tipus indeterminat
15
Corrent
Punta de sa
Fragment de vora exvasada corba amb llavi lleugerament afinat pertanyent a un contenidor de tendència
16
Corrent
globular. Presenta un petit agafador aplicat sota la vora
Punta de sa
Fragment de base plana atalonada, que possiblement pertany a un contenidor bombat
17
Corrent
Penyal de
Fragment de vora recta amb llavi pla decorat amb digitacions, pertanyent a un vas de tendència globular
18
Burrí
Làmina 2
Interpretació i conclusions
CAMPS, J. (1962b): Primeros hallazgos arqueológicos en las
islas de Cabrera y Conejera. VII Congreso Nacional de
Arqueología, Barcelona 1960, 188-190. Saragossa.
No s’ha pogut documentar cap assentament a l’ai-
HERNÁNDEZ, Mª.J.; CAU, M.A.; ORFILA, M. (1992): Nuevos
re lliure amb estructures arquitectòniques clarament
datos sobre el poblamiento antiguo de la isla de Cabrera
prehistòriques, ja que no creiem factible l’atribució que
(Baleares). Una posible factoría de salazones. Saguntum,
Joan Camps feia del jaciment del Clot des Guix com a
25: 213-222. València.
“poblado amurallado de estructura talayótica” (CAMPS
JAUME, D. & GARCIA, L. (1993): Burrimysis palmeri a new
1962b, 189). Per les restes trobades sembla identificar-
genus and species of Heteromysimi (Crustacea: Mysida-
cea) from an anchihaline cave lake of Cabrera (Balearic Is-
se un predomini d’ocupació en coves o balmes. Una de
lands, Mediterranean). Bijdragen tot de Dierkunde, 62(4):
les constants de la majoria dels llocs on s’ha identificat
227-235. Den Haag.
material d’època prehistòrica és la presència de recur-
PONS, G. X.; BENZAL, J.; HINCHCLIFFE, G. & STRACHAN,
sos hídrics.
R. (1993): Murciélagos del archipiélago de Cabrera. Eva-
luación de las poblaciones y propuestas de conservación.
Endins, 19: 37-41.
RIERA RULLAN, M. (2005): Excavacions arqueològiques a l’illa
de Cabrera (Illes Balears). Recerques sobre la comunitat
monàstica de l’Antiguitat Tardana. Butlletí de la Reial Soci-
Bibliografia
etat Arqueològica Tarraconense, 27: 175-219. Tarragona.
TRIAS, M. (1974): Una campanya a les illes de Cabrera, En-
ALCOVER, A.; FONT, A. & TRIAS, M. (1997): Primera troballa
dins, 1: 33-55. Palma.
de fauna vertebrada plistocènica a Cabrera. Endins, 21:
TRIAS, M. (1993): Catàleg Espeleològic. In: Història Natural de
79-82. Palma,.
l’Arxipèlag de Cabrera. J.A. ALCOVER, E. BALLESTE-
CAMPS, J. (1962a): Cerámicas de tipología indígena halladas
ROS & J. FORNÓS editors. CSIC-Editorial Moll. Palma,
en Conejera y Cabrera. BSAL, 31.
131-152.
138