Noves balmes metal�l�rgiques a les muntanyes d'Escorca i de Pollen�a
ENDINS, núm. 31. 2007. Mallorca
NOVES BALMES METAL·LÚRGIQUES
A LES MUNTANYES D’ESCORCA I DE POLLENÇA
per Josep Antoni ALCOVER 1, Miquel TRIAS 2 i Salvador ROVIRA 3
Resum
En aquest treball donam a conèixer una nova sèrie d’estacions
arqueometal·lúrgiques que hem trobat a les muntanyes d’Escorca i de Pollença. Hi
descrivim noves balmes metal·lúrgiques, nous jaços de morterets i presentam noves
anàlisis de l’escòria trobada. Reinterpretam algunes pedres prèviament considera-
des com a betils com a pedres amb morters. Les activitats arqueometal·lúrgiques
detectades documenten que l’obtenció de metall degué esser un objectiu important
a les comunitats prehistòriques mallorquines.
Abstract
A new series of archaeometallurgical sites located at the mountains of Escorca
and Pollença is presented in this paper. New rockshelters and stone mortars are
described and new analyses of slag are included. Some stones previously consid-
ered as baetyls are here interpreted as mortars. The metallurgic activities docu-
mented show that the extraction of metal was an important goal for the Mallorcan
prehistoric communities.
Introducció
A treballs anteriors (RAMIS et al., 2004, 2005) hem
Abans de presentar els nous resultats de la nostra
documentat processos metal·lúrgics prehistòrics,
recerca, hem de dir que al treball anterior sobre el tema
alguns de cronologia incerta i d’altres associats a la pri-
de la metal·lúrgia prehistòrica a Mallorca (RAMIS et al,
mera fase cultural registrada a Mallorca. Aquesta fase
2005), cometerem alguns errors en la determinació del
cultural es caracteritza per la presència de ceràmica
terme municipal. Algunes estacions, concretament les
amb decoració incisa de tradició campaniforme, i la
balmes de s’Avenc, de s’Olivera i de Llebeig, situades
situam a finals del III mil·lenni cal aC (al darrer terç) i,
en el terme de Pollença les situàrem incorrectament en
possiblement, al començament del següent (e.g.,
el terme d’Escorca.
COLL, 2001). No està clarament establert si aquesta
Després de la publicació del nostre treball anterior
fase pertany a l’edat del Bronze inicial o a l’edat del
(RAMIS et al., 2005) hem continuat prospectant siste-
Coure tardana. L’existència d’una fase cultural anterior
màticament el territori als voltants de les estacions
roman sense provar, d’acord amb l’evidència actual.
conegudes, ampliant la zona tot el que ha estat possi-
Donada l’absència de documentació de fases culturals
ble. Ens hem aturat allà on a les balmes hem deixat de
prèvies, associam la fase cultural amb ceràmiques inci-
veure escòria i on els camps d’escòria exteriors han
ses amb l’arribada dels humans a Mallorca, la qual s’ha
descomparegut. Hem trescat tots els llocs on semblàs
situat entre el 2350 i el 2150 cal BC (ALCOVER, enviat
probable l’activitat metal·lúrgia: penyals, cingles i tim-
a publicar; BOVER & ALCOVER, en premsa). En defi-
bes, els llocs plans on hi pogués haver un camp d’es-
nitiva, hem documentat que, com a mínim, des de
còria i hem cercat cavitats, grans o petites que pogues-
moments propers a la primera arribada dels humans
sin tenir interès arqueològic, a la zona quasi exclusiva-
fins moments indeterminats del II mil·lenni aC (proba-
ment metal·lúrgic. Tanmateix hem d’admetre que per bé
blement fins moments de la segona meitat del II
que ho hàgim mirat, en un terreny tan aspre és fàcil que
mil·lenni) a les muntanyes d’Escorca i de Pollença es va
alguna cova o avenc ens hagi passat per alt. En el plà-
extreure mineral de coure, el qual es fonia sobretot al
nol de situació podem veure totes les cavitats visitades;
que hem anomenat “balmes metal·lúrgiques”.
d’aquestes només les registrades a l’Inventari Espeleo-
lògic (ENCINAS, 1997) hi figuren amb el topònim; a les
que no eren conegudes i a les que no hem vist interès
1
Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (CSIC-UIB), Carretera de
arqueològic no los hem posat nom.
Valldemossa km 7,5, 07122, Mallorca. E-mail: vieapba@uib.es
Les característiques de les noves balmes descrites
2
Secció d’Espeleologia del Grup Excursionista de Mallorca,
aquí són les mateixes de les cavitats descrites a la
Palma. E-mail: miquelordi@gmail.com
Taula 1 del treball anterior. El tema pendent d’aquests
3
Museo Arqueológico Nacional, Serrano 13, Madrid 28001. E-mail:
salvador.rovira@MCU.ES
estudis és la confirmació segura de la font del mineral.
161

Figura 1: Mapa de l’àrea prospectada a la zona de Mortitx-Ariant mos-
Figure 1: Map of the surveyed area with the archaeological stations.
trant la localització de les estacions arqueometal·lúrgiques.
Balma arqueometal·lúrgica
Metallurgical rockshelter (balma)
Camp d’escòria
Slag field
Establiment prehistòric.
Prehistoric settlement
Basalts del Keuper
Keuper basalts
Figura 2: Mapa de l’àrea prospectada a la
zona del clot d’Albarca-Escorca-
Son Colom mostrant la localitza-
ció de les estacions arqueome-
tal·lúrgiques.
Figure 2: Map of the surveyed area with
the archaeological stations.
162

No creim que pugui esser altra més que els afloraments
Relació de balmes i coves
de basalt triàssic que trobam arreu de les zones pros-
pectades, però encara no hem trobat cap lloc, ni al Clot
amb evidència d’activitats
de S’Aram, on hi hagi un material que poguem dir font
metal·lúrgiques
de coure amb la quantitat que podríem esperar, donada
l’activitat metal·lúrgica prehistòrica observada.
A la taula 1 incloem les noves estacions arqueome-
BALMA DEL CAMÍ DE LA MALÈ (Pollença)
tal·lúrgiques que hem trobat. Els símbols emprats són
els mateixos que a la taula 1 de RAMIS et al. (2005) i
Figurava a l’inventari del treball anterior (RAMIS et
les localitats referides a la taula 2 d’aquest treball apa-
al., 2005), però sense topografia ni descripció. La tro-
reixen llistades a l’esmentada taula de RAMIS et al.
bam a la vora nord del camí a la Malè pel pas del Garro-
(2005). La numeració correspon al nostre catàleg gene-
ver, allà on comença la davallada final. Es tracta d’un
ral d’estacions arqueometal·lúrgiques. Les estacions
espai entre blocs caiguts des dels cingles del puig Mas-
37, 38 i 44 (Maçana, pla de ses Bases i serra de Son
sot que dominen el costat sud de la Malè. L’aspecte és
Merill) no pertanyen a la zona geogràfica que aquí estu-
d’un dolmen natural amb una penya a cada costat i una
diam i no s’inclouen a la taula. Els camps d’escòria més
altra entravessada a damunt, que assoleix els 8,50 m
importants apareixen associats a balmes metal·lúrgi-
d’alçada. El pis és pla i l’espai útil té una superfície de
ques (amb l’excepció del camp d’escòries del Clot Cre-
30 m2 tot i que l’aixopluc continua cap a les penyes un
mat, al puig Massot, on no hi ha cap balma directament
bon tros, però baix de sostre i mal pla de pis, i per tant
associada a l’escòria).
incòmode per esser habitat. En el costat nord i a l’exte-
A continuació presentam la descripció de les noves
rior, vora l’entrada, s’observen fragments d’escòria.
balmes metal·lúrgiques, juntament amb la descripció
d’una balma catalogada, però no figurada, al nostre tre-
ball anterior (la balma del Camí de la Malè). Indicam les
COVA DE SANT CANUT (Pollença)
evidències que tenim i que donen suport a la seva ads-
cripció cronològica prehistòrica, així com la presència de
Cap a llebeig, la vall o coma de la Malè es perllon-
jaços de morterets. A més de les balmes metal·lúrgiques,
ga en una coma estreta i terrosa poc enclotada. En
hem inclòs la descripció d’un avenc (l’avenc Esqueixat)
aquesta, i abans d’arribar a la davallada cap al camí del
que conté ceràmica prehistòrica i que se situa molt prop
Rafal, trobam la cova penjada a unes penyes al costat
d’una de les estacions ja conegudes (la balma de Lle-
nord. Es tracta d’un espai ovalat de 6 m per 4 m en
beig). Tot i no tractar-se d’una estació pròpiament
planta. Té tres entrades: al nord una xemeneia, al sud
metal·lúrgica, la proximitat a la balma de Llebeig i la pre-
l’entrada “normal”, i al sudoest una oberta al penyal tan-
sència de ceràmica prehistòrica probablement destinada
cada amb una paret moderna. L’alçada màxima és de
a recollir aigua suggereix (però no demostra) que pot
5,60 m. El pis és pla cobert de terra, segurament obra
estar relacionada amb l’ús de la balma de Llebeig.
de condicionament moderna. Hi ha un arranjament per
Nº Codi
Nom
Descripció
Nº Fragments
Materials arqueològics
19
Balma del Camí de La Malè
Balma
+++
39
Cova de Sant Canut
Cova
++
40
Timba damunt del pas del Garrover
Timba
++
41
Balma 3 de la Malè
Balma
++
42
Lo Marge
Balma
+++
43
Torrent 100 m sota el pas del Garrover
Estació a l’aire lliure
2
45
Sa Miranda
Estació a l’aire lliure
+
46
Pas del Garrover
Estació a l’aire lliure
+
47
Clot Cremat
Estació a l’aire lliure
+++
48
Balma Rotera
Balma
+++
49
Balma de la Palònia
Balma
+++
50
Balma des Mussol
Balma
++
Ceràmica indeterminada
51
Coll del Morro de sa Vaca
Estació a l’aire lliure
+
52
Es Bancalet
Estació a l’aire lliure
+
53
Pla de la Sitja
Estació a l’aire lliure
++
54
Clos de la Matota
Balma
++
55
Coval de l’Era
Balma
+++
Ceràmica pretalaiòtica,
jaç de morterets
56
Covalet dels Orats
Balma
+++
Ceràmica prehistòrica
57
Coval del Ratolí
Balma
+++
Ceràmica pretalaiòtica,
jaç de morterets
58
Balma del camí d’Escorca a Es Burgar
Balma
+
59
Balma Balladora
Balma
+
Ceràmica indeterminada, fragments
de gressol, possibles percutors
Taula 1: Llocs localitzats amb presència d’escòria de coure (+++: acu-
Table 1: Sites with presence of copper slag (+++: roughly, between 1
mulació d’entre 1 i 25 kg aproximadament, segons cada cas;
and 25 kg; ++: roughly, between 0,25 and 1 kg aproximada-
++: acumulació d’entre 0,25 i 1 kg aproximadament; +: mate-
ment; +: scarse material, usually less than 10 fragments).
rials escasos , normalment menys de 10 fragments petits).
163

164

a estades d’amants de la natura amb un cert confort:
robes i estris de parament de casa: coberts, plats etc.
Malgrat esser tant petita sembla que és una cova de
gènesi freàtica vista la morfologia de corrosió. Si això és
així, la cova s’hauria d’haver format en unes condicions
topogràfiques molt diferents, amb el nivell del terreny a
més de 15 metres per damunt de l’actual.
BALMA 3 DE LA MALÈ (Pollença)
A l’extrem de llebeig el pla de La Malè es subdive-
deix en dues comes estretes. Al costat de xaloc de la
carena que les divideix hi ha una timba per damunt d’un
esquetjar. Aquesta timba fa una mica de barbacana de
no més de dos metres d’aixopluc, oberta pels costats.
L’indret es veu clarament quan començam a davallar
des del pas del Garrover i el podem identificar per la
presència d’una coveta a uns 5 m d’alçada, i també per-
què seguint la timba cap al nord trobam un pas que
comunica amb l’altra coma citada, per on és fàcil arribar
al camí de Mortitx al Rafal. Les mides de la zona cober-
ta són de 15 m de llargada i 3 m d’amplada màxima,
amb una superfície de no més de 15 m2. Res identifica-
ria aquest lloc com a estació arqueològica, si no fos per
la presència d’uns pocs fragments d’escòria.
LO MARGE (Pollença)
En aquest cas no podem parlar de balma ni de
tal vegada per tancar-hi bestiar. Tanmateix no és fàcil
cova, ja que el fenomen que descrivim no té pràctica-
aclarir si ens trobam davant una construcció prehistòrica.
ment aixopluc. Es tracta d’un pla artificial, situat al peu
Té una llargada de 30 m en direcció nord-sud i una
d’una timba. La timba tanca pel sud una de les cometes
amplada mitjana de 7 m; l’alçada del sostre és d’uns
carritxeres dins el territori esquerp als peus del pas del
3 m. La superfície útil que coincideix quasi amb la total
Garrover. Entre dues penyes que afloren s’ha construït,
és de 84 m2. El pis és quasi per tot roca nua. S’hi ha tro-
per mitjà d’un marge de 6 m de llarg i 0,60 m d’alt, un
bat escòria. També n’hem vist als peus de la timba, tot i
pla de 7 m per 5 m, amb una superfície aproximada de
que en poca quantitat en ambdós llocs. Les condicions
32 m2, completament a cel obert. L’aspecte actual és el
d’habitabilitat d’aquesta caverna són molt bones, tot i
d’un rotllo de sitja carbonera, tret que no és rodó i és
que l’aigua és molt lluny i l’accés des dels llocs poblats
just a tocar de la timba. La presència d’escòria en
no és gaire còmode. Tanmateix no creim que a la pre-
superfície indica emperò palesament la seva funció. Si
història hagi servit per res més que de refugi o de taller
l’activitat metal·lúrgica a la majoria de balmes ja era un
metal·lúrgic ocasional.
fet misteriós, més ho és encara que s’hagués aprofitat
un lloc com aquest, sense aparentment cap caracterís-
tica especial.
BALMA DE LA PALÒNIA (Pollença)
Com hem dit abans, La Malè fa un forcat a llebeig;
BALMA ROTERA (Pollença)
la branca meridional arriba a convertir-se en un simple
replà amb vegetació espessa, especialment de mates
Al sud del cim del puig Massot, límit oriental de la
(Pistacia lentiscus). Tanca per xaloc aquest espai un
vessant de la coma de Mortitx a una altitud entre 500 i
cingle alt. Mig amagada entre les mates i als peus del
550 m hi ha una cometa carritxerra, que antigament
cingle trobam la balma, un lloc humit on abunda la palò-
devia esser una rota tancada a llevant per un cingle d’en-
nia (Paeonia cambessedesii) de vistosa flor vermella.
tre 15 m i 20 m d’alçada. Enfilada en aquesta paret a
Les dimensions són uns 26 m de llargada per uns 4 m
5 m d’alçada sobre el terreny trobam una balma de pis
d’amplada, el pis és majorment pla tret del costat nord,
pla, amb una filada de mates als peus. Entre aquestes
i l’espai aprofitable com a taller és de 60 m2 aproxima-
veim grans blocs caiguts del cingle. Tot apunta a que el
dament. El cingle sembla originat per un encavalcament
fenomen que descrivim ha estat originat per un encaval-
sobre el qual s’ha generat el buit de la balma. També
cament, a la secció apreciam una fractura i a la banda
aquí la presència de bocins d’escòria és la prova de la
nord es veu clarament un paquet de milonites. Les parets
utilització del lloc com a taller metal·lúrgic. Com a la
d’accés a la balma són verticals, i l’únic lloc d’accés
immensa majoria d’aquestes balmes no hi ha cap indici
còmode, al nord, està tancat per un mur d’aspecte antic,
de reutilització en època antiga.
165

A
D
B
E
C
F
Làmina 1: A. Balma del Camí de La Malè. B. Balma Rotera. C. Lo Marge. D. Timba damunt del pas del Garrover. E. Balma 3 de la Malè. F Clot
Cremat.
166

A
D
E
B
F
C
G
Làmina 2: A. Escòria del Clot Cremat, close view of the slag. B. Cova de Sant Canut. C. Balma de la Palònia. D. Balma des Mussol. E. Clos de sa
Matota.F. Covalet dels Orats. G. Balma Balladora.
167

BALMA DES MUSSOL (Escorca)
d’eix N-S al peu del costat est del penyal que forma la
divisòria. S’hi veu un bon paquet de milonites –indica-
Està situada a la carena entre Son Llobera—clot
des amb el símbol de bretxa a la topografia— que aflo-
d’Albarca i el clot dels Cirerers, olivar abandonat. L’ac-
ren per tot on la terra vegetal i la femta animal no l’han
cés des de Son Llobera es fa per un camí empedrat des
cobert. Es tracta d’una de les balmes amb més arrecer
del qual podem connectar amb un altre camí que va cap
o aixopluc que coneixem: la dimensió màxima és quasi
a Sa Plana. Esta muntada sobre un encavalcament
N-S i assoleix els 25 m, l’amplada és de 9 m i l’alçada
168

169

Foto 1: Coval de l’Era, vista general.
Photo 1: Coval de l’Era, general view.
de sostre de 5 m. Així queda determinat un espai quasi
tot habitable de 80 m2.
Està tancada per una paret seca moderna de 14 m
de llargada, la zona sud no té paret, una penyota cai-
guda tanca aquesta part i serveix de rebranca per al
portal del corral format per paret i penya. Per fora de la
paret seca hi ha algunes pedres d’entre 20 cm i un
metre de gruixa que podrien esser el basament d’un
mur prehistòric de 7 m de llargada; no està prou clar si
és un mur o uns estrats naturals que dos grans ullastres
han esbrellat. Hi hem trobat escòria de fosa de coure,
alguns fragments de ceràmica indígena i pilots d’argila
cuita. Al límit nord de l’olivar, vora el torrent d’Alqueda hi
ha un petit aflorament de basalt que podria esser una
font del mineral.
Foto 2: Coval de l’Era. Pedra amb morterets.
CLOS DE LA MATOTA (Pollença)
Photo 2: Coval de l’Era. Stone with mortars concentrations.
La localitzam al peu d’un cingle orientat a gregal
Tanmateix aquí la timba forma un angle de 45º amb
que comença allà on el camí de Mortitx al Rafal es fa
l’horitzontal, de manera que l’espai a davall no resulta
ben pla, més avall de la coma de Mortitx. Aquesta és la
còmode per estar-hi dret. Com a molt la superfície útil
primera d’una sèrie de balmes al peu d’aquest cingle i
seria d’uns 9 m2. En aquest clos neix una gran mata que
l’única que té prou espai per esser habitable. La forma
fa poc visible la balma però a la vegada n’ajuda a la
en planta és afusada, completament oberta pels cos-
localització. Tot aquest cingle sembla originat per un
tats, la llargada és de 14 m i l’amplada màxima és de
encavalcament.
2,50. En el lloc més ample hom ha bastit un clos de
No s’hi ha observat escòria. Tot i això, coster avall,
paret seca, baix i no gaire regular de 3,50 m per 2,50 m.
a uns 25 m, si que n’hi trobam. Com que normalment
170

trobam una rosseguera d’escòria a l’exterior de les cavi-
En planta té forma vagament triangular amb el vèr-
tats on l’activitat metal·lúrgica és prou evident, podem
tex interior arrodonit. El que podríem anomenar boca té
suposar sense esser gaire agosarats que en aquesta
32 m de llargada, el costat llarg del triangle té 19 m. De
balma també hom va fondre mineral de coure.
manera que queda configurat un espai de 300 m2 de
superfície. El pis és ben pla i lleugerament ascendent,
el sostre també és pla i ascendent cap a l’interior, tret
COVAL DE L’ERA ( Pollença)
d’allà on els esmentats diedres l’accidenten. L’alçada
mitjana del paladar a l’entrada és de 4 m, però prest la
El coll de l’Era als peus de la penya Roja del puig
convergència de sostre i pis fa que l’alçada minvi ràpi-
Massot separa la coma de Mortitx i la vall de Pedruixe-
dament, de manera que a 10 m de l’entrada només és
lla. El cingle de direcció NNE que envolta el puig Mas-
de 1,50 m. Encara davalla més: al fons només és de
sot forma al sud una punta esmolada de no més de 30
0,80 m. En conseqüència, l’espai ocupable, còmode per
m d’amplada amb parets verticals d’uns 40 m d’alçada.
treballar, només és de 100 m2. Hi hem trobat alguns
Al peus del cingle hi ha un coster sembrat de roques
fragments d’escòria i una roca de 0,80 m per 0,40 m
caigudes. Darrera aquestes, un conjunt de buits pene-
amb dos morterets, d’entre 6 cm i 3 cm de diàmetre. La
tra dins el massís, aprofitant el contacte entre la roca
gran superfície, l’orientació a migjorn i el pis pla la fan
compacta del Miocè inferior massiva, a dalt, i les mar-
una de les millors balmes-taller conegudes. Tanmateix
gues del Miocè mitjà, a baix. Es tracta d’una excavació
la presència de pocs fragments d’escòria ens fa pensar
per erosió diferencial: sobre un encavalcament la roca
que només va servir ocasionalment per a l’activitat
compacta resisteix i les margues, estratificades fina-
metal·lúrgica. També s’hi troba ceràmica indígena. Un
ment —aproximadament els estrats tenen una gruixa
detall inusual d’aquesta estació és que els morterets es
d’un centímetre— es desfan i donen origen a les bal-
troben a una gran pedra, no a la roca mare, com és
mes. El fenòmen s’estén per una llargada d’uns 200 m
habitual.
en tota la part sudest de la penya Roja. Apreciam al sos-
tre uns diedres d’eix subperpendicular a la timba, pro-
duïts per caiguda de blocs entre junts i diàclasis. La
COVALET DELS ORATS (Pollença)
balma de l’Era és la part més meridional d’aquest con-
junt de barbacanes. És l’única que estudiam perquè és
Està ubicat al coster del puig Massot. Sortint de la
la que té interés arqueològic. Tanmateix té una certa
coma de Mortitx, més o menys a l’alçada de l’avenc de
individualitat dins el conjunt: forma una cambra que
l’Aigua, trobam un torrentó que puja cap a llevant. Vora
penetra 19 metres dins el massís, limitada al nord per
el camí del Rafal el tàlveg és ben marcat, però més
un lloc on la roca només vola 3 m.
amunt pràcticament desapareix. Aquí es troba la bal-
171

meta que descrivim. N’ajuda a la localització una heura
COVAL DEL RATOLÍ (Escorca)
esponerosa que creix al damunt, coronada per un rellar
(pinnacles).
La trobam al coster esquerre del torrent d’Albarca,
Es tracta d’una petita balma formada a favor d’un
davall de les cases d’Escorca —més o menys a la
encavalcament. Es veu clarament una fractura de 40
mateixa longitud geogràfica— i a uns 400 m d’altitud. Al
graus de pendent que puja cap a ponent. Les mides
peu d’un cingle que mira a ponent, de 12 m d’alçada i
totals són de 8 m per 7 m en planta amb una alçada de
just a la vora d’un afluent poc marcat. Les dimensions
3 m a l’entrada, que va minvant cap a l’interior. Una
són de 11 m per 7,5 m en planta i amb una alçada de
paret artificial tanca l’aixopluc al nord. Entre aquesta i el
sostre de 6,5 m, bastant uniforme. El pis és terrós
pla de fractura queda un espai habitable de 20 m2. Tan-
cobert de càrritx. El sostre és pla a favor d’una discon-
mateix el pis mal pla i el poc espai no la fan un lloc gaire
tinuïtat de la roca. Sembla més el romanent d’un aparell
confortable per treballar-hi, però no hi cap dubte de la
endocàrstic destruït que la clàssica balma sobre un
seva utilització en la fosa de coure, ja que hi podem
encavalcament. La superfície útil és d’uns 20 m2, quasi
veure abundant escòria —en relació a la superfície de
la totalitat de la zona coberta o aixopluc.
la balma— i qualque fragment de ceràmica indígena.
Al costat nord, just vora la paret, en un replanet de
172

Foto 3: Coval des Ratolí, vista general.
Photo 3: Coval des Ratolí, general view.
la roca mare, trobam dos morterets d’uns 7 cm de dià-
metre màxim. A l’exterior i en els llocs pelats s’hi veu
escòria i alguns fragments de ceràmica indígena.
BALMA BALLADORA (Escorca)
Situada a la part alta de la dreta hidrogràfica del
torrent de Mortitx. La localització no és fàcil ja que mira
a ponent en una zona de penyals esquerps, invisible
des del lloc per on l’accés és més fàcil i lògic, de mane-
ra que no es veu fins que hi som. Per trobar-la convé
pujar a la cresta que limita una coma carritxera que
davalla cap al torrent a l’alçada del lloc on el camí del
Rafal d’Ariant puja en ziga-zaga . Ens hem de situar a
la citada cresta i avançar cap al nord-oest fins que la
Foto 4: Coval del Ratolí. Jaços de morterets. .
progressió es comenci a fer difícil. Per aquí és on hem
de començar a cercar. Un referent per trobar la balma
Photo 4: Coval del Ratolí. Mortars concentrations.
Balladora és la cova Curta, antic conducte davall d’una
gran barbacana; la balma és una mica més al nord.
Si ens hem estès una mica explicant la situació és
mateix que la roca del costat sud. De fet, creim que ori-
per insistir un pic més en el misteri de la ubicació de les
ginalment el pis devia esser inclinat per tot, les roques
balmes objecte del nostre estudi, a llocs tant enretirats,
semblen caigudes naturalment. En tot cas s’hi podrien
enfora i amb mal accés de dels punts habitats.
haver col·locat altres pedres per completar el marge i
Té forma de mitja lluna amb unes dimensions en
anivellar el pis de la cova. El sostre és cupular amb una
planta de 7 m per 5 m, enfilada damunt una cometa o
alçada màxima de 2 m. L’únic espai aprofitable per
dolinoïde, pla terrós entre penyes. Tot i esser tant petita
habitatge i taller és la zona nord, amb una superfície
té dues parts ben diferents: la part sud és un coster de
d’uns 17 m2. L’origen de la balma com en tants d’altres
roca nua. Aquesta està xapada per una fesa d’uns 3 m
casos és a partir d’un encavalcament, al costat est
de fondària, tapada per pedres, segurament posades
veim les milonites producte del cizallament.
per condicionar la balma. El costat nord té unes roques
A la part nord de l’exterior s’aprecien alguns frag-
que han actuat com a marge, on s’ha dipositat terra i
ments d’escòria i de gresol, com també qualque trosset
femta de cabres. El nivell d’aquests sediments és el
de ceràmica indígena i un únic tros del que sembla
173

disolució. La relació d’aquesta cavitat amb l’activitat
metal·lúrgica o almenys de l’ocupació prehistòrica de la
zona la indiquen els fragments de ceràmica indígena
que s’hi troben; que són d’una peça de bona mida, pot-
ser emprada per arreplegar aigua d’un degotís.
Morterets
En aquest treball s’ha documentat dues noves bal-
mes amb jaços de morterets, el coval de l’Era i la balma
Balladora. Fins ara (RAMIS et al., 2005) haviam docu-
mentat set jaços de morterets trobats a penyes o
roques no transportables de diferents balmes metal·lúr-
giques. A diferents estacions continentals són freqüents
les pedres amb morterets (“pedres coconeres”) mòbils
(e.g., HUNT, 2003).
A Mallorca coneixem, com a mínim, dues pedres
mòbils amb cocons. Una és l’anomenat “betil de cala
Sant Vicens”. Aquesta pedra fou obtinguda en superfí-
cie, fora de context estratigràfic, prop d’una de les
coves artificials funeràries de l’Edat de Bronze de cala
Sant Vicenç (l’hipogeu número 6). Ha estat interpretada
ceràmica vidriada andalusí. Per la poca abundància
en repetides ocasions com a un betil (e.g., GUERRE-
d’escòria pensam que aquesta balma serví només com
RO, 1997; GUERRERO et al., 2006: 127), és a dir com
a taller metal·lúrgic ocasional.
a un petit ídol, com a una pedra anicònica que simbolit-
zaria una imatge divina o sagrada objecte de culte. La
seva identificació com a betil té implicacions d’abast
AVENC ESQUEIXAT (Pollença)
general, ja que habitualment es considera que l’origen
dels betils és semític occidental i que, de confirmar-se
Està situat al costat de ponent dels grans aflora-
la seva existència, haurien arribat a la península ibèrica
ments de basalt del camí del pas del Garrover, a 410 m
a través dels fenicis (e.g., MARIN CEBALLOS, 2000-
d’altitud en un lloc poc característic, i amb una boca
2001; GONZÁLEZ-RUIBAL, 2006). La suposada pre-
petita que el fan mal de trobar. Es tracta d’una forma
sència de betils a la prehistòria antiga de Mallorca con-
vertical endocàrstica de perfil hemifusiforme irregular
tradiria aquesta aproximació, ja que representaria
amb una fondària de 5,50 m. Les parets presenten una
l’existència d’un culte petri molt anterior a l’expansió del
morfologia mixta de corrosió i litogènica, i el pis està
mateix pels fenicis i a un indret ben allunyat de la seva
cobert d’enderrocs, les característiques d’una gènesi de
suposada àrea d’origen.
174

Figura 3: L’anomenat betil de cala Sant Vicens.
Figure 3: The so-called “Cala St Vicenç baetyl”.
Figura 5: Pedra amb morterets de Castrejones (Aznalcóllar, Sevilla;
agafat de HUNT, 2003).
Figure 5: Stone mortar from Castrejones site (Aznalcóllar, Sevilla; pres
de HUNT, 2003).
na de les persones enterrades (com atuells ceràmics o
instruments d’os o de metall), i no caldria que fos consi-
derat com a un objecte especialment sagrat.
Al Museu de la Porciúncula hi ha una segona pedra
presentada a l’exposició com a un betil, que s’indica
que procedeix d’una prospecció superficial del talaiot
del Mitjà Llarg (a Son Serra de Marina, Santa Margali-
da). Aquesta pedra, de la qual no coneixem referències
bibliogràfiques, la interpretam com a una nova pedra
amb morterets, tal volta relacionada amb activitats
metal·lúrgiques. Es tracta de la meitat d’un còdol allar-
gat de forma piramidal, aparentment d’arenisques quar-
soses, que presenta quatre cocons a les seves quatre
Figura 4: El suposat betil del poblat del Mitjà Llarg .
cares laterals. La seva cronologia és incerta, en tractar-
se d’una troballa superficial.
Figure 4: The assumed baetyl from talaiot del Mitjà Llarg.
La interpretació que aquí feim sobre aquests supo-
sats betils suggereix que les anàlisis interpretatives
En realitat, la morfologia de l’anomenat “betil de cala
s’haurien d’estendre a la resta d’elements considerats
Sant Vicenç” s’ajusta bastant a la d’una simple pedra
com a objectes de culte dels mallorquins que vivien a
amb morterets, com les que a altres indrets es relacio-
l’edat de Bronze.
nen amb la metal·lúrgia prehistòrica (e.g., HUNT, 2003).
La seva interpretació com a pedra amb morterets no és
forçada, com ho és la seva consideració com a objecte
Noves anàlisis de l’escòria
sagrat de culte, i s’adiu bé amb el que sabem a altres
indrets. No sabem si aquesta pedra amb morterets
podria haver estat relacionada amb la metal·lúrgia pre-
Als treball anteriors (RAMIS et al., 2004, 2005) ja
històrica o amb alguna altra activitat capoladora. Els
s’havia fet una primera identificació de les característi-
cocons que presenta difereixen només lleugerament
ques de les escòries trobades a les estacions serranes
dels trobats als jaços amb morterets, els quals estàn cla-
mallorquines. Com que les mostres analitzades abans
rament relacionats amb la metal·lúrgia prehistòrica de
n’eren poques, en una segona fase se n’han analitzat una
coure. Si la interpretació que presentam és correcta, i si
vintena més. En aquesta ocasió hem emprat el microsco-
aquesta pedra provingués realment d’algun dels ente-
pi electrònic de rastreig (MER) del Servicio Interdeparta-
rraments de cala Sant Vicenç, el significat de la seva
mental de Investigación (SIDI) de la Universidad Autóno-
presència a (o devora d’) un hipogeu no seria diferent
ma de Madrid. Els resultats, com veurem ben aviat, coin-
del de la presència d’altres objectes de la vida quotidia-
cideixen totalment amb els publicats prèviament.
175

Estació
Nº Anàlisi
Fase
MgO Al2O3 SiO2
P2O5 Na2O K2O
TiO2
CaO
FeO
NiO
CuO
SO
Balma de s’Olivera
BOP-1/2
Anàlisi global
6,94
15,2
42,1
nd
nd
3,51
1,75
26,0
3,50
nd
nd
1,00
Balma de s’Olivera
BOP-1/3
Cristall
10,6
8,93
41,6
nd
2,26
1,22
nd
33,9
1,47
nd
nd
nd
Balma de s’Olivera
BOP-1/4
Matriu
4,41
19,7
43,2
nd
nd
5,71
3,16
16,5
4,27
nd
nd
nd
Balma de s’Olivera
BOP-2/2
Anàlisi global
5,87
14,8
43,4
nd
2,12
2,77
2,06
24,9
3,76
nd
nd
nd
Balma de s’Olivera
BOP-3/2
Anàlisi global
8,79
13,7
39,9
nd
nd
6,40
2,57
19,7
7,22
nd
1,41
0,25
Balma de s’Olivera
BOP-4/2
Anàlisi global
5,37
13,3
41,2
nd
nd
2,64
1,08
30,4
6,00
nd
nd
nd
Balma des Burgar
LOC10-1/3 Anàlisi global
5,33
14,8
51,5
nd
nd
6,41
2,16
9,84
9,54
0,38
nd
nd
Camí des Burgar
LOC14-1/3 Anàlisi global
6,24
13,7
43,9
nd
nd
4,34
1,79
19,6
8,89
1,54
nd
nd
Balma den Martí
LOC17-1/3 Anàlisi global
7,38
14,8
46,6
nd
nd
4,32
2,05
18,0
6,92
nd
nd
nd
Pas de sa Mata
LOC26-1/3 Anàlisi global
6,61
14,6
51,3
nd
0,63
4,65
1,54
13,7
6,94
nd
nd
nd
Naveta Llunyana
LOC28-1/3 Anàlisi global
9,20
15,2
45,7
nd
2,22
4,44
1,99
16,3
4,89
nd
nd
nd
Ses Covases
LOC29-1/6 Anàlisi global
8,32
14,8
49,8
nd
nd
5,40
2,10
11,0
7,52
nd
0,82
0,25
Mortitx-3
LOC03-1/3 Anàlisi global
5,37
13,6
48,3
nd
nd
4,55
1,89
20,1
6,13
nd
nd
nd
Clot de sa Partió
LOC30-1/3 Anàlisi global
7,01
15,7
48,2
0,53
1,28
3,43
2,22
16,1
5,03
nd
0,50
nd
Clot de sa Partió
LOC30-2/2 Anàlisi global
6,43
14,9
50,5
nd
nd
5,61
2,28
11,4
7,47
nd
1,00
0,47
Balma de s’Avenc
LOC04-1/3 Anàlisi global
6,86
17,4
53,7
nd
3,22
2,81
2,61
10,6
2,82
nd
nd
nd
Balma de Llebeig
LOC06-1/6 Anàlisi global
6,13
16,4
49,0
nd
1,84
1,75
1,91
19,4
3,52
nd
nd
nd
Balma de Llebeig
LOC06-2/3
Matriu
1,88
20,7
47,0
nd
2,13
1,98
1,38
17,5
7,43
nd
nd
nd
Balma de Llebeig
LOC06-2/4
Cristall
12,4
14,7
44,2
nd
nd
nd
3,48
22,2
3,01
nd
nd
nd
Balma de Llebeig
LOC06-2/6 Anàlisi global
8,00
17,4
48,2
nd
3,23
2,28
2,26
14,2
4,32
nd
nd
nd
Serra de ses Farines LOC08-1/3 Anàlisi global
6,15
13,3
45,5
nd
nd
3,90
1,38
25,9
3,89
nd
nd
nd
Cingle de ses Mules LOC09-1/6 Anàlisi global
7,00
17,2
52,3
nd
4,46
2,48
2,66
10,2
3,76
nd
nd
nd
Taula 2: Anàlisis semi-quantitatives de les fases minerals a les escòries
Table 2: Semi-quantitative analyses of the mineral phases at the slag
(microsonda FRX del MER; % en pes com òxids; nd, element
(MER FRX microdrill: % of weight as oxides; nd, undetected
no detectat). Localitats com a la taula 1 de RAMIS et al. (2005).
element). Localities, as in Table 1 of RAMIS et al. (2005).
Les escòries tenen l’aspecte de fragments de vidre
que semblants als “laitiers” de l’obtenció de ferro, no
de diversos colors. Són generalment fragments d’una
tenim cap dubte que són escòries de coure: tant les
massa major, però que no seria més gran que un puny.
inclusions de bolletes de metall com de sulfur de coure-
L’anàlisi demostra que es tracta d’un silicat complex ric
ferro ho pregonen ben alt. RAMIS et al. (2005) van llan-
en CaO i pobre en FeO (pel que cal esperar en una
çar la hipòtesi de què podrien haver-se format al reduir
escòria metal·lúrgica corrent), amb quantitats impor-
un mineral mescla d’òxids i sulfur de coure amb ganga
tants de MgO i Al2O3. Es a dir, un silicat del grup de la
de quars i roca calcària.
melilita. La Taula 2 mostra els resultats de les anàlisis.
A la Localitat 20 s’ha trobat una massa d’argila amb
La majoria de les mostres tenen una microestructura
una part vidriada que bé podria ser un fragment de la
amorfa típica d’un vidre, però n’hi ha dues que ofereixen
paret d’un forn metal·lúrgic. Hem identificat en la part
signes de formació de cristalls segregats d’una compo-
escorificada filaments microscòpics de coure i inclu-
sició no gaire diferent de la composició de la matriu
sions de clorur de coure (producte de la corrosió del
(Fig. 6). És un signe de refredament lent del material
metall) (Fig. 8) que argumenten a favor d’una reducció
fos, al qual, per ara, no podem donar més importància
in situ.
a banda constatar el fet.
Com podem veure en la figura 6, el vidre està sem-
brat de bolletes microscòpiques (blanques) de coure,
sulfur de coure i, menys sovint, d’òxid. Les de sulfur
Comentaris finals
solen contenir també ferro, fins un màxim del 15%. Les
de metall solen contenir inclusions de sulfur i, a voltes,
d’òxid, bé a la matriu o bé formant una capa envoltant.
Aquest treball amplia el coneixement que tenim
La figura 7 en mostra un exemple. Dues escòries, LOC-
sobre la mineria i metal·lúrgia prehistòrica a les muntan-
10 i LOC-14, contenen níquel, qualitat que pot ajudar
yes d’Escorca i de Pollença. Tot i que no podem garan-
més endavant a identificar la procedència del mineral.
tir que totes les estacions trobades corresponen a acti-
El coure metàl·lic retingut a les escòries dissol fins un
vitats metal·lúrgiques prehistòriques, el que sí que s’ha
màxim del 3% de níquel.
documentat és que algunes d’aquestes estacions estan
Les pèrdues totals de coure en aquestes escòries
indubtablement relacionades amb la prehistòria de
vítries són molt baixes, inferiors a l’1% per terme mitjà,
Mallorca de les darreries del III mil·lenni aC i de
la qual cosa contrasta vivament amb allò que sabem de
moments del II mil·leni aC. Ara per ara no s’ha trobat cap
les escòries prehistòriques més antigues, amb pèrdues
estació que documenti inequívocament activitats mine-
de més del 5% (ROVIRA, 2002; HAUPTMANN, 2003).
res i metal·lúrgiques en períodes històrics, i és molt pro-
Només una mostra, BOP-3, de la Balma de s’Olivera,
bable que totes les localitats esmentades als nostres tre-
supera lleugerament l’1%.
balls siguin d’època prehistòrica. El fet que tota l’escòria
A hores d’ara són escòries molt singulars i, encara
analitzada sigui homogènia suggereix que fou produïda
176

Figura 6: Imatge del MER de l’escòria LOC6-2
(electrons retrodispersats). Cristalls nai-
xents del grup de la melilita. El cerclets
blancs són bolletes de coure.
Figure 6: SEM view of LOC6-2 slag (retro-dispersed
electrons). The emergent crystals belong
to the melilite group. The white circles are
copper balls.

Figura 7: Imatge del MER de l’escòria LOC29-1
(electrons retrodispersats). Bola metàl·li-
ca formada per una matriu de coure
metall (blanc) contenint sulfur de coure i
ferro (gris clar).
Figure 7: SEM view of LOC29-1 slag (retro-disper-
sed electrons). Metallic ball consisting in
a copper metal matrix (white) copper and
iron sulfur (gray light).

Figura 8: Imatge del MER del fragment de argila
escorificada LOC-20 (electrons retrodis-
persats). Filaments blancs de coure en la
part vidrada.
Figure 8: SEM view of the LOC-20 slaged clay frag-
ment (retro-dispersed electrons). At the
glazed part, copper white filaments.

177

mitjançant una mateixa tecnologia, sense les innova-
Agraïments
cions rellevants que podríem esperar si els processos
metal·lúrgics s’haguessin realitzat en època històrica.
La troballa d’aquestes estacions representa la
Volem fer palés el nostre agraïment a la comunitat
incorporació del major nombre de nous jaciments pre-
de frares franciscans de La Porciúncula, que ens ha
històrics que s’ha realitzat els darrers anys, a l’illa de
facilitat l’accés a les peces arqueològiques que conser-
Mallorca, tant si se considera la totalitat dels jaciments
ven al seu Museu (materials de ca na Vidriera i suposat
trobats com si se considera només el nombre dels jaci-
betil del talaiot des Mitjà Llarg). La Dra Joana Palou ens
ments on es documenta la relació de l’escòria amb
va facilitar l’accés a l’anomenat “betil de cala Sant
ceràmica prehistòrica.
Vicenç”, conservat al Museu de Mallorca. Aquest treball
S’ha passat de 35 estacions arqueometal·lúrgiques
s’inclou al Projecte de Recerca CGL2004-04612/BTE
esmentades al nostre anterior treball (RAMIS et al.
de la Dirección General de Investigación. Estam molt
2005) a 56 a la zona d’estudi d’aquest treball, i s’ha
agraïts a Martí Solivelles, que ens va facilitar informació
estès l’àrea arqueometal·lúrgica prèviament coneguda.
rellevant, així com l’accés a diferents llocs. Ens sentim
S’ha trobat una estació (balma del Mussol) entre les
amb deute amb els nostres companys d’exploracions
dues àrees arqueometal·lúrgiques prèviament identifi-
(Maurici Espinar, Joan Ramon Bosch, Francesc Ruiz,
cades. Manquen encara per trobar les fonts de mineral.
Antoni Artigues i el seu fill Bernat Artigues, Xisca
Històricament hi ha hagut explotació de mineral de
Comas, Moisès Bonnín). Agraïm al Dr Fornós les seves
coure al Clot de s’Aram o Clot d’Albarca, però les mines
informacions geològiques. Finalment, també estam
estan actualment enterrades (Dr Pere Enrique, com.
agraïts al Dr Lluís Plantalamor pels seus comentaris.
pers). Algunes de les estacions arqueometal·lúrgiques
trobades podrien haver estat relacionades amb els aflo-
raments del Clot d’Albarca (amb l’explotació directa del
Bibliografia
mineral de coure al mateix clot o amb l’arreplegada de
còdols de mineral transportats pel torrent d’Albarca).
ALCOVER, J.A. (enviat a publicar): On the Mallorcan First Known Set-
Aquesta, però, no ha hagut de ser l’única font de mine-
tlers’ Cultural Identity, Contacts, Source Region and Precise Colo-
nization Chronology.
ral, ja que moltes de les estacions trobades se situen
BOVER, P. & ALCOVER, J.A. (en premsa): The Extinction of Eliomys
molt enfora.
morpheus and Asoriculus hidalgoi in Mallorca (Gymnesic Islands,
L’abast de les activitats mineres és relativament
Western Mediterranean Sea). Journal of Biogeography.
COLL, J. (2001): Primeres datacions absolutes del jaciment de coval
important a l’àmbit geogràfic estudiat, com suggereix el
Simó. Endins, 24: 161-168.
nombre i concentració de localitats a una zona on les
ENCINAS, J.A. (1997): Inventari espeleològic de les Illes Balears – any
fonts minerals semblen molt escasses. Fossin on fos-
1997. Endins, 21: 103-128.
GONZÁLEZ-RUIBAL, A. (2006): Past the Last Outpost: Punic Mer-
sin, els afloraments de mineral de coure varen ser tro-
chants in the Atlantic Ocean (5th–1st centuries BC). Journal of
bats pels prehistòrics. Pensam que l’obtenció de coure
Mediterranean Archaeology, 19: 121-150.
a la societat mallorquina de finals del III mil·lenni i del II
GUERRERO, V.M. (1997): Cazadores y pastores en la Mallorca prehis-
tórica. Edit. El Tall, Palma de Mallorcal, 182 p.
mil·leni aC degué ser una activitat molt preuada. L’ac-
GUERRERO, V.M.; CALVO, M. & GORNÉS, S.(2006): El poblamiento
cés al metall a través de la mineria i metal·lúrgia que
prehistórico de las Islas Baleares. Desde los orígenes al fin de la
hem descrit als nostres treballs degué representar una
edad de Bronce. Edit Rey Sol SA, Palma de Mallorca, 258 pàgines.
porta d’accés a la tecnologia (tant d’ús domèstic com a
HAUPTMANN, A. (2003): Rationales of liquefaction and metal separa-
tion in earliest copper smelting: basics for reconstructing Chalcoli-
de prestigi) que degué tenir una certa transcendència,
thic and Early Bronze Age smelting processes. In Archaeometa-
sobretot en moments en que els contactes amb l’exte-
llurgy in Europe. 24, 25, 26 September 2003, Milan, Italy. Procee-
rior eren escassos o nuls, o a indrets on no arribaven
dings, Vol. I. Associazione Italiana di Metallurgia. Milan: 459-468.
HUNT, M. A. (2003): Prehistoric mining and metallurgy in South West
els bens d’importació. En termes de coneixements
Iberian Peninsula. BAR International Series, 1188: 1-418.
necessaris, d’habilitat tècnica requerida i d’utilització de
MARIN CEBALLOS, M.C. (2000-2001): La representación de los dioses
recursos, l’obtenció de metall fou probablement l’activi-
en el mundo ibèrico. Lvcentvm, 19-20: 1-63.
RAMIS, D.; HAUPTMANN, A. & COLL, J. (2004): Prehistoric copper
tat documentada tecnològicament més complexa que
smelting at Mallorca. In AMBERT, P., VAQUER, J. & BOISSELIER,
es va fer a la prehistòria arcaica de Mallorca. Ens sem-
A. (dir.), Colloque International. La prémière métallurgie en France
bla probable que el caràcter primitiu de les societats
et dans les pays limitrophes (Carcassone).
RAMIS, D.; TRIAS, M.; HAUPTMANN, A. & ALCOVER, J.A. (2005):
prehistòriques arcaiques mallorquines pugui estar rela-
Metal·lúrgia prehistòrica del coure a les muntanyes d’Escorca-
cionat amb les dificultats d’accedir al metall.
Pollença (Mallorca). Endins, 27: 19-46.
En l’estat actual dels coneixements creim que la
ROVIRA, S.: (2002): Early slags and smelting by-products of copper
recerca sobre les activitats arqueometal·lúrgiques pre-
metallurgy in Spain. In M. Bartelheim; E. Pernicka & R. Krause
(eds.), Die Anfänge der Metallurgie in der Alten Welt / The Begin-
històriques hauria de ser continuada amb l’excavació
nings of Metallurgy in the Old World. Marie Leidorf GmbH. Rah-
d’alguna de les estacions descobertes.
den/Westf.: 83-98.
178