Not�cia preliminar del jaciment arqueol�gic de la font de ses Aiguades : Alc�dia, Mallorca
ENDINS, no 24.2001. Palma de Mallorca
NOT~CIA
PRELIMINAR DEL JACIMENT ARQUEOLOGIC
DE LA FONT DE SES AIGUADES
(Alcúdia, Mallorca)
per Francesc GRACIA
Bernat CLAMOR ', Pedro GRACIA, Antoni MERINO 3,
Pep VEGA i Guillem MULET
Resum
La cavitat anomenada font de ses aiguades es localitza a la badia d'Alcúdia, a poca
distancia de la mar i de I'illot dlAlcanada. La troballa subaquatica de contenidors ceramics
a la cavitat (s'han recuperat al llarg de 17 dies de feina més de 189 peces) posa de mani-
fest la utilització de I'aigua d'aquesta formació endocarstica per a ús huma al menys des
del segle II a.c. (epoca romana republicana). Pel tipus de recipients predominants (amfo-
res de gran capacitat) i I'elevat nombre en que es troben sabem que es dedicaria a abas-
tar vaixells fondejats a la badia.
La suposada diferencia de cota del nivel1 freatic entre I'epoca romana i I'actual queda
descartada, degut a la presencia d'una amfora italica que surant va quedar encaixada i
posteriorment recoberta de colada estalagmítica a la vorera del llac fa 2000 anys.
Moltes de les amfores presenten estampilles amb lletres que ens informen dels cen-
tres productors de les peces i algunes tenen signes ortografics pintats. També s'han pogut
trobar algunes gerres d'epoca islamica.
Documents de 1738 fan referencia en aquesta 'Tont" com a lloc d'importancia militar
pel ús que se'n feia. Un nombre important dels materials corresponen a gerres, cadufs i
cossiols de producció illenca i d'epoca moderna, probablement dels segles XVlll i XIX.
Abstract
The cave Font de ses Aiguades is situated within the bay of Alcúdia, a short distance
inland from the sea and the island lllot d'Alcanada. The finding of pottery containers under-
water (over 189 pieces were recovered after 17 trips) demonstrates the use of this cave by
man for drawing water at at least from the first century BC (Roman times). From the pre-
dominate type of vessel found (large capacity amphoras) and the high occurrence of these
we know that the cave was used to supply sailing vessels anchored in the bay with water.
The supposed difference in phreatic levels between Roman and modern times has
been discarded owing to the presence of a Roman amphora which, while floating, became
trapped at the lake's edge about 2000 years ago and later was covered by flowstone.
Many of the amphoras have seals with letters which tell us where they were made and
others have painted characters on them. Jugs from lslamic times have also been found.
Documents from 1738 make reference to this "well" as a place of military importante.
There is also a important number of jugs, waterwheel scoops and pots made on Mallorca
in more modern times, probably during the 18th and 19th centuries.
Introducció
Malgrat el seu nom, no es tracta d'una font, ni tam-
endocarstica inundada per les aigües freatiques en la
poc d'un pou, tot i I'aparenqa externa per estar tanca-
seva major part. Segons la versió del guarda dels ter-
da per una caseta, és una cavitat natural o formació
renys, va estar molts d'anys tapada per una Ilosa i obli-
dada del record de la gent; aixo va esser abans de fer-
se la caseta que actualment cobreix I'entrada i les ins-
1
Grup Nord de Mallorca. Pollen~a.
tal.lacions obsoletes d'extracció d'aigua. lgnoram la
2 Grup Espeleologic de Llubí. Llubí.
causa que provoca el tancament durant un breu perío-
3
Secció d'Espeleologia de I'ANEM.
de de temps del segle XX, d'aquest lloc subministrador
4
Societat d'Historia Natural de les Balears. Estudi General Lul.lia.
Sant Roc 4. E. 07001 Palma de Mallorca.
d'aigua.

Foto 1 :
Visió del pou, on es veu I'escala per davallar els espeleo-
legs i la corda per pujar el material arqueologic i els equips
de busseig. Foto: A. Merino.
Photo 1:
Wew of the well, where the ladder used by the cavers and
the rope used to hauí archeological materials and diving
equipment can be seen. Photo: A. Merino.

Tenim exemples d'altres cavitats litorals adaptades
terior i que prossegueix en el puig de sa t adona de
externament per fer-hi us de I'aigua; aixi ens trobam a
169 m d'alqaria.
nomes 4 m del nivell freatic la cova de sa Sínia a
La contrada fou molt freqüentada des d'antic, com
Portocolom (GRACIA et al., 1997) i la cova des Pou
aixi ho demostren els diversos vaixells romans que es
(Manacor), pero sense que tinguem constancia de
troben al seu fons. És summament interessant el fet de
I'aparició de restes ceramics antics.
que el pou nomes dista tan poca distancia de la mar, a
Que s'hagi documentat, I'any 1972 es va recuperar
una badia que fos un lloc habitual de fondeig de
de dins del llac de la cova de sa Llumeta (illa Conillera)
vaixells al llarg dels segles, a pocs quilometres
una amfora betica (TRIAS, 1974). A la cova des Coll de
d1AlcÚdia i de I'antiga ciutat de Pol-Ientia, que junta-
Portocolom (GRACIA et al., 1997; SALVA, 1997) també
ment amb Palma va ser centre difusor de la romanitza-
es van recuperar alguns fragments d'amfores
ció de I'illa.
romanes, sota les aigües dels llacs, en una galeria
La cavitat, fins fa ben poc, es trobava a una zona
actualment incomunicada amb ['exterior, pero a molt
de pinar que I'amagava de I'actual transit de cotxes,
poca distancia de la superfície, en un rost de materials
banyistes i caminants. Darrera de la caseta del pou hi
caiguts des de dalt, procedents d'una entrada actual-
ha una explanada i mes enlla, una antiga pedrera que
ment cegada. A la cova de sa Font o cova des Moro
va afectar una part de la muntanya. El procés urbanit-
(Dragonera) es van descobrir nombrosos fragments
zador, iniciat als anys 30 i que encara continua molt
ceramics i vestigis dels materials situats cronologica-
actiu, per poc no acaba amb la seva existencia, ja que
ment entre els segles V a.C. i IV d.C. (ENCINAS, 1971)
mes enlla de la urbanització, la construcció de vials que
i s'ha trobat fragments de la forma d'amfora PE-22 o
porten al camp de golf ha passat a nomes uns metres
Tipus E del Sec i del tipus PE-24B. Aquesta cova era
de la caseta del pou. La facilitat de localització i d'en-
visitada pels navegants de I'antiguitat per tal de pro-
trar-hi reclama mesures urgents de protecció.
veir-se d'aigua (CERDA, 1999).
La cavitat s'ubica a la serra de Tramuntana, forma-
Totes aquestes troballes són poc rellevants en com-
da en aquest lloc per calcaries del Jurassic, aprofitades
paració amb el descobert a la font de ses Aiguades. En
en altres temps per la pedrera de grava o arids que es
aquest treball publicam I'estudi de la cavitat, la disposi-
localitza a poca distancia de la cova. L'orogenia alpina
ció del material arqueologic i paleontologic i fem una
generadora de les serres mallorquines va plegar i frac-
primera valoració de la importancia de la cavitat com a
turar els materials que al llarg del Neogen han estat
lloc estrategic de subministrament d'aigua pels vaixells
afectats intensament per processos carstics. Per davall
d'enqa del primer segle abans de Crist. Resta encara
del nivell de les aigües de la mar la roca mare esta
per realitzar i publicar un estudi acurat de tot el mate-
enterrada sota una capa de sediments quaternaris que
rial arqueologic recuperat.
homogene'itzen el fons.
Situació i geologia
Documentació del 1738
La font de ses Aiguades es troba situada al NE de
Poc abans de finalitzar la realització d'aquest treball
Mallorca, a la badia d'AlcÚdia, prop de I'illot
i gracies a la documentació subministrada per Gabriel
&Alcanada. EI lloc on s'obri el pou se situa a 6 m d'al-
Ordines Marce i Francesca Rotger Moya ens vam
qaria respecte al nivell de la mar, després d'un cente-
assabentar que la cavitat objecte del nostre estudi, fins
nar de metres de suau pujada des de la mar cap a I'in-
llavors anomenada per nosaltres pou d3Alcanada,
tenia

referencies escrites de 1738 (ORDINES i ROTGER, en
Plaza y dichos dos Puertos. Y bajando esta agua del
premsa), per no tornar-ne a trobar cap font escrita de
centro de las Montañas como discurren algunos, se
llavors enqa.
podra conducir hasta la orilla del Mar del que dista solo
La comunicació es basa en un document localitzat
sesenta toisas (1 17 m) pero sino, es menester otra dk-
a I'Arxiu Militar de Segovia, dins la Colección General
posizion que fariha el tomarla al pie de ella".
de Documentos titulat Relazion de consistencia de la
Plaza de Alcúdia, de sus dos puertos colaterales con
descripcion de los cabos, calas y demas particulari-

Descripció de la cova
dades notables de ellos, y de su territorio, signat per
Carlos Berenguer el quinze d'abril de 1738 i redactat
Centrada de la cavitat es troba tancada per una
en castella.
caseta de pou i presenta nombroses modificacions i
El document, que consta de vuit pagines, fa una
construccions que I'han afectat al llarg de períodes
analisi de les badies d'Alcúdia i de Pollenca, anome-
nades aquí Puerto Mayor i Puerto Menor respectiva-
ment, observant els llocs més vulnerables a desem-
barcaments enemics, els tipus d'embarcacions més
probables segons el calat de les zones, els millors Ilocs
per abastir-se d'aigua, les cales més arrecerades i els

caps més destacats.
El caracter militar de la descripció es fa patent en la
importancia que es dóna a les obres defensives que es
consideraven necessaries, com la construcció d'una
serie de torres i bateries, entre elles la de I'illa
dlAlcanada, a més d'un pont a I'Albufereta.

La plaqa d'Alcúdia, afirma el document, era incapac
de "impedir los desembarcos de enemigos, y corsarios,
ni oponerse a sus irrupciones en el territorio quando
sean de gran numero ..." ja que una armada podia
desembarcar en el Port Major sense ser molestada des
de la placa i torres properes, i fins i tot carregar aigua

per tota la tropa a la font de les Aiguades. Aquesta font
és situada pel document entre la torre fuerte del Mari

I'illa d'Alcanada, i segons els mariners del país dispo-
sava de la millor aigua de les costes del Mediterrani, ja
que "se purifica y no se corrompe transportada sobre el
mar, dizen es conozidisima de todos los Nauticos fre-
quentada de ellos y que a proposíto la vienen a buscar
desde lexos en los presentes tiempos, y se conoze por
los señales, y surcos de las rocas de su boca que
acontezeria lo mismo en los pasados".
Foto 2:
Espeleoleg dins I'aigua preparat per submergir-se. Es pot
apreciar sota els seus peus la part superior del con d'ende-
La importancia d'aquesta font justifica que el redac-
rrocs i lateralment per damunt d'ell el contorn d'algunes for-
tor del document en faci una acurada descripció: "Esta
macions estalactítiques que pengen del sostre. Caigua de la
fuente esta a manera de Pozo, formando una caberna
cavitat, perla seva proximitat a la mar, té una elevada con-
centració de clorurs. Com 6s habitual a les cavitats de zones

grande o zisterna natural de la que no se puede sacar
litorals la salinitat es molt menor a la superficie de I'aigua,
el Agua sino a brazo, o con una bomba, porque esta
capa bastant dolca, mentre que en vertical, a partir d'una
profunda desde el piso de tierra, hasta llegar a la
zona de mescla (haloclina) la resta de la columna d'aigua és
rnolt salada, gairebé assolint valors propers a I'aigua mari-
superfície del agua unas tres toisas y media (6,8
m), y
na. Aquest fet ens indica que només extraunen I'aigua de la
de agua tiene una toisa (1,95
m), es tan existente y
capa mes superficial. Foto: A. Merino.
perena la abundanzia que despues de haver sacado
Photo 2: A caver geiting ready to dive. Under his feet the top of a
quanta agua pudieren dos o tres armadas no baja una
conical heap of rocks can be seen as well as the outline of
pulgada de su nivel obserbando (dizen se experi-
stalagmitic fonnation hanging from the roof to one side and
mentó) esta combenienzia que dio naturaleza es de
above him. The water N, the cave, because of its proxímiiy
to the sea, has a high concentration of chlorides. As usual
gran considerazion digna de apreziarla, y a poca costa
for coastaf caves, the saliniiy of water near fhe surface is
se podra bien reservar, disputar, y totalmente defender
very l o 4 forming an aimost fresh-water /ayer, and below
de que la disputen las escuadras, y embarcaziones
this there is a m k h g zone (a halocline) and below this !he
enemigas como despues se dirá en el estado del pro-
salinity of the water reaches vabes close to that of sea
water. This fact tells us that water was only taken from the
jecto general que utilmente se podra aplicar a esta
upper /ayer. Photo: A. Merino.

Foto 3:
Paret concrecionada de la sala de les Amfores vista per

davail de I'aigua. S'obsewa la peca arqueologica encaixa-
da entre formacions (la part aeria de I'amfora, soldada a

les parets per precipitació litoquímica). La superfície del
llac recoberta per lamines de calcita flotant. Foto: O.
Espinaca.

Photo 3:
Wall concretion in the Sala de les ~rnfores
as seen from
under water. An amphora can be seen which has become
trapped between formations (the part of this piece above
the water has been welded to the walk by flowstone). The

surface of the lake is covered with raffs of floating calcite.
Photo: O. Espinasa.
molt espaiats en el temps. Segons la versió del guarda
blocs es perllonga a la galeria de les ~yphlocirolana
de I'obra del golf dlAlcanada, va estar molts d'anys
moraguesi, on assoleix els 14 m de fondaria i el
tapada per una llosa i oblidada del record de la gent,
maxim pendent. La galeria N, és una continuació d'uns
abans de fer-se la caseta.
13 m de llarg que al final es fa impracticable per I'es-
Es davalla un primer tram d'uns 2 m del pou per
tretor que presenta a uns 11 m de profunditat. La conti-
una escala metal-lica fixa, en mal estat de conservació,
nuació de la cova és cap al NE, per un tram comú a les
que du a un repla a on la secció del forat del pou és de
dues galeries de la zona, la galeria NE de 40 m, que
només d'uns 90 x 60 cm. Des d'aquest lloc fins a I'ai-
finalitza en una cambra d'aire i la galeria del
gua hi ha una caiguda vertical de 4 m, sense cap
Myotragus, que és la que arriba als 50 m de distancia
estructura que permeti davallar actualment. Prop de
i 15 m de fondaria, des de I'entrada del po~u,
per un dar-
I'aigua es troba un petit repla que sembla ha jugat un
rer tram vertical i molt angost. La distancia maxima
paper útil a qualque moment de la historia del pou, ja
lineal d'un extrem a I'altre de la caverna és de 72 m.
que presentava alguns fragments de ceramica. De
totes formes, des d'aquest Iloc, la capacitat i la como-
ditat de maniobra per les tasques de recollida d'aigua
Metode topografic emprat
són gairebé nul.les.
La gruta esta, llevat d'un altre petit repla, tota domi-
Per fer la planimetria de la part aeria s'ha aplicat el
nada per I'aigua, que sifona o bé deixa petites cambres
metode habitual en espeleologia. A alguns trams sub-
d'aire a diferents Ilocs. La cambra aeria més gran és la
aquatics, s'ha explorat instal4ant el fil-guia numerat
que es troba sota el pou, d'uns 11 m de Ilarg, i quasi
cada 5 m; a altres Ilocs, tal com el con d'enderrocs i la
sifonada cap al NO, per la baixa alcaria del sostre,
galeria del Myotragus s'han col4ocat boies com a
essent més espaiós el costat S. A qualque Iloc, el
punts topografics ancorats amb fils que suren dins I'ai-
sostre es troba a més de 2 m d'alcaria per damunt de
gua i que es veuen a distancia. Aquests punts ser-
I'aigua.
veixen com a referencies topografiques per fer les poli-
La cova, de direcció predominant ENE-OSO, esta
gonals i les radials en el cas del con d'enderrocs.
formada per un conjunt de galeries (galeria de les
També s'empren com a fita a I'hora de recuperar el
Typhlocirolana moraguesi, galeria NE, galeria del
material arqueologic. S'han pres les poligonals amb
Myotragus i la petita galeria N) que convergeixen
cinta metrica entre dos bussejadors, mesurant la direc-
entre sí a la sala de les ~ m f o r e s ,
zona més ampla de
ció i la fondaria dels punts topografics, així com la
la cova. La poligonal projectada de la cavitat arriba a
distancia. Posteriorment s'ha tornat a les zones de tre-
tenir un desenvolupament total de 180 m; dels quals la
ball amb les poligonals tracades en paper mil.limetrat
major part són subaquatics, no obstant aixo, hi són
submergible i s'han dibuixat els contorns de les parets.
abundants les cambres d'aire repartides gairebé per
Per fer els períils i seccions es retorna en dates poste-
tota la gruta. El desnivel1 total de la cavitat és de 21 m
riors (per donar temps a que el fang aixecat pels espe-
(la fondaria maxima sota I'aigua és de 15 m, mentre la
leobussejadors se sedimenti) i s'han pres les dades de
cota positiva maxima és de 6 m a la boca). La sala de
fondaria del sostre i del fons a partir de les poligonals
les ~ m f o r e s ,
d'uns 16 x 14 m, es perllonga cap a totes
ja fetes; posteriorment també amb les dades ja tra-
les altres galeries, essent el lloc més ample de tota la
cades al paper es dibuixen el sotil i fons. Aquest siste-
cavitat, predominant per complet al terra la moríologia
ma topografic representa molts de dies de feina, pero
del con d'enderrocs que provenen de la boca de la
una vegada fet permet obtenir més precisió i informa-
cavitat i han anat caient al llarg dels temps. El con de
ció topografica de la cavitat.

FONT DE SES AIGUADES
ALCUDIA
Gerres
TOPOGRAFIA:
F. GRACIA, B. CLAMOR, P. GRACIA
GNM
1998 - 99 - 2000
1 POU D'ENTRADA
4 GALERlA NORD
2 SALA DE LES AMFORES
5 GALERIA NORD-ES1
3 GALERIA DE LES TYPHLOCIROLANA
6 GALERIA DEL MYOTRAGUS
Myotragus
0
1
2

-m
Sector Ampliat
I
1
1
Zona Arqueo~bgica
Cadufs
I
-

Foto 4:
Recerca de recipients ceramics que puguin esser deter-
minables a la base del con d'enderrocs. La seva presen-
cia permet reconstruir els diferents moments en els quals
el pou va esser funcional. La gran quantitat d'amfores

recuperades d'epoca romana ens indica que la font de ses
Aiguades s'emprava intensament com a lloc d'abastiment
d'aigua. Foto: O. Espinasa.

Photo 4:
Search forpottery receptacles, some of which can be seen

at the base of the heap of rocks. The presence of such
items permits the moments when the well was in use to be
reconstructed. The large number of recovered Roman
amphoras tells us that the cave was frequently used as a
source of water. Photo: O. Espinasa.

Myotragus a -4'6 m. L'actual nivell de la mar 'deter-
Espeleogenesi i morfologies de
mina la presencia de diferents cambres d'aire i de la
corrosio i precipitació
inundació de la major part de la cova. La superfície
del llac acusa la influencia de fluctuacions menors
La cavitat s'ha format aprofitant diverses fractures
com ara les marees.
que convergeixen totes a la sala de les Arnfores, lloc
Les formes més visibles de corrosio a les parets i
a on la cavitat assoleix la maxima amplada i alqaria,
sotils són les cúpules de corrosió (bel hole). Els espe-
degut a la coalescencia de punts de debilitat estructu-
leotemes mes abundants són els de degoteig (estalac-
ral. Un mínim de tres importants fractures, juntament
tites, estalagmites i columnes), aixi com els de flux
amb altres de secundaries han estat afectades per
(colades pavimentaries i parietals), mentre són mes
posteriors processos de dissolució en regim freatic
rars els de percolació (helictites i espeleotemes arbo-
generant una ampliació dels buits preexistents.
L'alqada d'aquestes galeries ha provocat que al lloc on
s'obri la boca I'erosió superficial degué fer comunicar la
cavitat amb I'exterior, moment que canviaria per com-
plet la sala d'entrada, generant amb al pas del temps,
el con d'enderrocs natural per la caiguda de sediments
al.loctons i posteriorment també va propiciar el recobri-
ment d'aquest pel material arqueologic i sediments
mes moderns, alguns del quals han revestit, sepultat,
aixi com trencat, una bona part de les peces. També hi
ha sediment autocton al fons de les galeries, produ'it
per la deposició del fang de descalcificació de la propia
roca en anar-se dissolvent les calcaries mesozoiques
de les parets i sostre.
-
Podem afirmar que geneticament la cova es pot
classificar com a cavitat litoral, concretament com a
Foto 5:
Esquelet en connexió anatomica de Myotragus balearicusa
la galeria que porta el seu nom. La cova va actuar com a

cova de la zona de mescla costanera. Molt afectada i
trampa natural, on caigué aquest exemplar. La cavitat en
condicionada evolutivament i morfologica per la proxi-
aquella epoca devia ser en sec, durant la darrera glaciació
mitat de la línia de costa. Aquestes cavitats han sofert
quaternaria, o bé en un cicle fred dintre d'un període inter-
glaciar. La seva presencia ens proporciona la prova que la

al Plioce i Plistoce una potent dissolució en la zona
cavitat ha estat oberta de forma natural milers d'anys abans
freatica litoral. Posteriorment la gruta va experimentar
de Sarribada de I'home a Mallorca i no com a conseqüencia
successius esfondraments de les parets i voltes, els
d'una acció antropica relacionada amb la recerca d'aigua.
Foto: P. Gracia.
quals s'alternen i coexisteixen al llarg del temps amb
intenses fases d'estalagmitització. L'evolució més
Photo 5: Myotragus balearicus skeleton still assockted anatomically
recent d'aquesta caverna ha estat molt relacionada
in the gallery which bears its name. The cave was a natural
trap, which this example fel1 into. The cave, during the las
amb les oscil.lacions glacioeustatiques de la
Quaternary glaciation, or perhaps during an interglatial cold
Mediterrania, albergant marques especifiques d'an-
phase, would have been dry. The skeletan's presence pro-
tics nivells dels llacs, i per tant de la Mediterrania, o
vides us with proof that the cave had a natural opening
thousands of years before the arrival of man on Mallorca

be de les haloclines, tal com franges fosques d'esta-
and that any opening was not a consequence of man's
bilització trobades a I'inici de la galeria del
search for water. Photo: R Gracia.

Disposició del material
arqueologic
El con d'enderrocs, lloc arqueologic fertil de la
cova, presenta una superfície projectada aproximada
de 200 m2. El con parteix d'uns 2 m sota I'aigua fins els
-14 m, ja dins la galeria de les Typhlocírolana mora-
guesi.
Són preferentment els extrems els més rics en
material, cosa Iogica ja que la propia disposició en con
feia que en caure les peces dins I'aigua rodolessin pen-
dent avall fins topar-se amb la paret, amb un obstacle
que aturés la davallada o bé per adquirir el terra I'horit-
zontalitat. L'equip huma ha pogut recuperar més del
que feien comptes, ja que en anar llevant peces des-
cobrien també d'altres situades per davall. El material
es troba en alguns llocs sepultat i mesclat amb pedres
i fang, alguns grans blocs, així corn troncs vegetals i
ossos d'animals que els tapen parcialment. El Ilanca-
ment de pedres i estructures del pou, tal corn piques de
pedra i blocs ha provocat el trencament de gran part de
les peces, que s'enfonsaven normalment senceres. La
recuperació s'ha fet del material de superfície i del que
es descobria per sota. Molts de fragments dels cossos
de les peces no s'han recuperat, aconsellats pels
arqueolegs, per no augmentar considerablement el
volum del genere recuperat i prioritzar el material deter-
minable. El que esta clar és que el jaciment no esta
esgotat en absolut, ja que sota el fang i blocs se
segueixen veient amfores, i no es pot indagar la poten-
cia fertil del con, ni els materials més antics que es
Foto 6:
Disposició del material arqueologic al rost d'enderrocs on
es pot apreciar la gran quantitat d'amfores superposades i
deuen trobar per damunt de I'antic con natural, el més
la trencadissa que han sofert. Moltes es van fragmentar
semblant al que caigué el Myotragus milers d'anys
durant la caiguda o per I'impacte dels materials que hi
enrera. Només una tercera fase d'excavació, llevant
han xocat posteriorment (altres amfores, roques, troncs,
etc.). Foto: P. Gracia.

les pedres i elevant-les pou amunt, així corn aspirant el
fang, pot subministrar aquesta informació. Aquesta
Photo 6: Positions of archeologicalpieces on the slope of the conical
tasca seria molt costosa i extraordinariament pesada,
heap of rocks, where the nurnber of overlying arnphoras
and fhe breakage that they have suffered can be apprecia-

pero és I'única forma de recuperar tot el material i des-
ted. Many of thern broke while falling or were later broken
vetllar el misteri dels primers homes que en feren ús
by other falling arnporas, rocks, trunks, etc. Photo: F!
d'aquestes aigües. Com sembla que no és una prioritat
Gracia.
d'acció la recuperació total dels contenidors ceramics,
cal salvaguardar el pou i declarar-lo figura protegida
rescents). Els gurs estan presents a qualque indret. Cal
corn a herencia i reserva per a les generacions futures,
indicar que actualment a la superfície del llac precipiten
tant pel seu valor documental historic i arqueologic,
lamines de calcita flotant (cave rafts), el que denota
corn pel patrimoni natural que representa en sí mateix.
una situació de sobresaturació en calcita, almenys a la
franja superisor de I'aigua. Aquest procés s'ha efectuat
al llarg del temps, ja que a diferents llocs del fons, per
Utilització de la cavitat per a
davall del llac es troben acumulacions de lamines de
I'extracció d'aigua
calcita flotant, que s'enfonsen una vegada han assolit
un cert pes o per I'agitació de la superfície del Ilac,
No podem saber quan es va comenqar a utilitzar la
donat que aquestes precipitacions es mantenen surant
gruta per extreure-hi aigua, ja que els possibles mate-
per tensió superficial.
rials ceramics més arcaics de recollida estan sepultats
Les formes de precipitació litoquímiques són espe-
sota els més moderns. A partir del material recuperat
cialment abundants al sotil i parets. Degut a la consi-
més antic (roma) i donat la gran quantitat en que es
derable alcada del sostre, les estalactites i columnes
troba, es pot deduir que a I'epoca romana s'emprava
han assolit mides importants en relació a les dimen-
intensament corn a subministri d'aigua. Pel tipus de
sions de la gruta.
recipients (amfores de gran capacitat) sabem que es

dedicaria a abastar una quantitat considerable de gent,
i marines (GINES, 2000). Tanmateix caldria fer estudis
vaixells fondejats a la badia, i no nomes a pescadors o
acurats de I'aigua del pou, per poder fer referencia a
pagesos de forma ocasional. El que es difícil d'imagi-
valors concrets. El que esta clar es que la suposada
nar es com manejaven les feixugues amfores plenes
diferencia de cota del nivell freatic a I'epoca romana es
d'aigua per la vertical d'entrada, ja que en el cas de
del tot injustificada per la presencia d'un cos d'amfora
que les haguessin omplert des d'alt amb cordes no
romana que surava i que va quedar encaixada a les
s'haguessin trobat tantes de senceres. És molt pro-
parets, a la mateixa a l ~ a d a
que el llac actual i poste-
bable que un aiguader estaria situat vora el Ilac. Les
riorment recoberta lleugerament per colada estalagmí-
llenegades ocasionals d'entre les mans, a I'hora de
tica. La menor extracció de les aigües subterranies en
treure les amfores de I'aigua, devia fer que una petita
aquella epoca podria traduir-se en una mica menys de
part d'elles s'enfonsés sota les aigües del llac i donada
salinitat, pero no seria molt gran la diferencia, per la
la fondaria i topografia del con d'enderrocs, rodolessin
proximitat de la gruta a la mar. En qualsevol cas, el que
pendent avall, romanent oblidades fins als nostres
esta fóra de tot dubte es que nomes devien recollir I'ai-
dies. No es factible pensar en la pujada d'un home amb
gua de la capa superior del Ilac. La presencia de grans
aquesta carrega per una escala vertical.
troncs d'arbres, caiguts o tirats dins el pou molt de
La presencia de qualque contenidor ceramic isla-
temps enrera (actualment la caseta del pou impossibi-
mic (gerres de petita capacitat), donen a pensar en un
litaria la caiguda), així com la conservació dels utensi-
us mes esporadic i menys important, o com a mínim
lis de fusta relacionats amb I'extracció d'aigua demos-
amb menor perdua de recipients (tal vegada s'extreia
tren la gran capacitat de conservació que permet I'ai-
amb una sínia o altre mecanisme d'extracció, el que
gua salada en determinades circumstancies (absencia
explicaria la disminució en el nombre de peces per-
de llum, aigües fredes, etc.).
dudes). La documentació localitzada de 1738 confirma
És interessant fer constar la gran quantitat de crus-
la continuitat i importancia del pou, fins i tot com a lloc
tacis de I'especie Typhlocirolana moraguesi, especie
estrategic des del punt de vista militar.
troglobia emblematica en el món de la biospeleologia,
El material modern es tambe freqüent, especial-
capacitada per viure indistintament en aigües dolces o
ment en forma de gerres mallorquines de tot tipus,
salobres. Ha estat citada en nombroses cavitats litorals
dimensions i formes, moltes d'elles recuperades sen-
de Mallorca, Menorca, Cabrera i sa Dragonera (PONS
ceres. La presencia de cadufs de diferent tipologia i
i PALMER, 1998).
restes de sínia ens indiquen que en un període no molt
llunya continua I'extracció. A I'interior del pou (al rost
de materials) tambe hi ha diverses piques de pedra,
alguna de grans dimensions. A I'exterior del pou hi ha
una pica moderna que degue servir com abeurador de
bestiar. Posteriorment I'extracció es va fer amb una
bomba i es van instal-lar tubs, remodelació que degue
suposar un canvi radical en la morfologia externa del
pou, amb la construcció de la caseta i l'esbucament
d'una part de les anteriors estructures. El fet de que el
I
nivell freatic es trobi a nomes 6 m de fondaria es un
altre element a favor de la existencia de la sínia.
Tanmateix avui en dia es fa impensable parlar d'una
1
-
instal.lació d'aquestes característiques, ja que no hi ha
rastre del espai circular per voltar la bístia, i en tot cas
7: Recuperació d'una amfora globular i de paret prima. Aquest
jaciment arqueologic té un especial significat pel fet que
seria una sínia molt diferent de la que estem acostu-
evidencia I'extraccib d'aigua i aprofitament d'una cavitat
mats a veure, amb un mecanisme molt adaptat al poc
litoral molt a prop de la mar, en un lloc arrecerat de la costa
espai disponible.
(badia dlAlcÚdia). Els vaixells feren servir i'aigua per les tra-
vesses almenys d'enpa del segle I I aC, extracció que va
Caigua de la cavitat, per la seva proximitat a la mar,
continuar al llarg del temps com ho demostren els diferents
te una elevada concentració de clorurs. Com es habi-
tipus i cronologies de contenidors ceramics trobats, així
tual a les cavitats de zones litorals la salinitat es molt
com per la documentació que fa referencia a aquests Ús de
I'any 1738. Foto: P. Gracia.
menor a la superfície de I'aigua, capa bastant dol~a,
mentre que en vertical, a partir d'una zona de mescla
Photo 7: Recovery of a thin-wall globular amphora. The archeological
(haloclina) la resta de la columna d'aigua es molt sala-
finding has a special significance as it provides evidence of
the drawing of water and the use of a coastal cave near the
da, gairebé assolint valors propers a I'aigua marina.
sea, a sheltered place near the shore (the bay of Alcúdia).
Aquesta zona de mescla oscil4a uns metres en funció
Boats used the water for voyages from Roman times, with
de les aportacions de les aigües meteoriques als
this use continuing through time as demonstrated by the dif-
ferent ages and types of pottery ressels found as well as
mesos de mes precipitacions, les quals desplacen a
being demonstrated by documental evidence which makes
major profunditat la interfase entre aigües continentals
reference to this use in 1738. Photo: F! Gracia.

Material paleontologic
ossos es troben en un molt mal estat de conservació,
parcialment descalcificats, havent-hi recuperat només
A la galeria del Myotragus s'ha localitzat sobre
els més robusts que van necessitar una consolidació
un bloc, un esquelet de Myotragus balearicus (det. P.
rapida per evitar la seva desintegració. Per aquest
Bover). La cova va actuar com a trampa natural, on
motiu no s'ha procedit a la recol.lecció de la resta del
caigué aquest exemplar. La cavitat en aquella epoca
material. Previament a I'extracció s'ha filmat i fotografiat
estaria en sec, durant la darrera glaciació quaternaria,
el conjunt per documentar la disposició original de I'es-
o bé en un cicle fred dintre d'un període interglaciar.
quelet. Aquest material ha estat dipositat a la col.lecció
L'animal no es va matar del cop rebut, ja que es
del Museu de la Naturalesa de les llles Balears, amb
pogué desplacar de la vertical de caiguda, i degué
número de col.lecció MNlB 64728. La seva presencia a
morí d'inanició a 26 m de distancia de I'entrada, pos-
més de I'evident interes paleontologic, ens proporciona
siblement malferit i en situació d'un fort estres.
la prova que la cavitat ha estat oberta de forma natural
Probablement sota el con d'enderrocs es troben molts
milers d'anys abans de I'arribada de I'home a Mallorca i
altres restes paleontologics, de fet hi ha ossos d'ani-
no com a conseqüencia d'una acció antropica relacio-
mals domestics i troncs d'arbres, que no poden caure
nada amb la recerca d'aigua.
actualment degut a la caseta del pou, aquests dar-
rers, donades les característiques químiques de I'ai-
gua salada es podem mantenir molt de temps sense
Aspectes tecnics
descompondre's.
Cendemic es troba en connexió anatomica, faltant-
La principal dificultat de la recuperació del material
hi el crani i les mandíbules que per la forma rodona
arqueologic ha estat la falta de visibilitat que es pro-
degué rodolar i caure dins un crull o dins un forat entre
dueix quan es remou el fons i es mobilitzen peces i
pedres, sense haver estat possible la seva recuperació,
blocs, alcant el fang del fons. La zona arqueologica
encara que es troba gran part de I'esquelet postcranial.
dels 200 m2 acabava amb nul.la visibilitat, que impedia
Per la gran quantitat d'anys que ha estat submergit, els
prosseguir amb les tasques subaquatiques. La segona
Foto 8:
Vició d'un sector de la sala, als 8 m de profunditat, amb
Photo 8: View of the chamber, a t a depth of 8 meters, with abundant
abundant material ceramic. Les amfores romanes del segle
pottery. The Roman amphoras from the f i ~ t
century BC are
I a. C. es troben parcialment recobertes pel fang. Es distin-
partially covered by mud. An Islamic jar with a different
geix una gerra islamica de diferent coloració situada per
colouration can be seen resting on older pieces. Photo: P.
damunt de les restes més antigues. Foto: P. Gracia.
Gracia.

Foto 9:
Extracció d'una amfora grecoitalica del segle I I a.C. d'en-

tre el sediment del fons. Es tracta del jaciment carstic que
més peces, i la majoria en molt bon estat de conservació,
ha aportat del món roma. També documenta I'abastiment

d'aigua per les travesses marítimes aprofitant una cavitat
natural. Foto: O. Espinasa.

Photo 9:
Extracting a 2nd century BC Greco-ltalic amphora from
between the floor sediments. This karstic excavation has
furnished the highest number of pieces from the Roman
World, with many of them in a v e r ' good state of conser-
1
vation. It also documents the use of a natural cave by
boats as a source for water. Photo: O. Espinasa.
dificultat ha estat davallar i pujar I'equip d'immersió i les
als costats servia per recuperar del fons de l'aigua les
peces arqueologiques recuperades. Tot aquest volu-
amfores. Abans calia localitzar, anotar la situació i la
minós i pesat material s'ha de fermar i assegurar dins
fondaria i recuperar d'entre les pedres i el fang el mate-
I'aigua amb xarxes resistents, i capses adaptades a tal
rial. Després es procedia a inflar el jacket per poder
finalitat, per evitar el trencament dels contenidors cera-
ascendir amb les feixugues amfores cap al cim del con,
mics i la caiguda d'aquests damunt del bussejador o
per una vegada alla, posar-les dins la xarxa i anant-les
membre de I'equip de suport, mentre es procedeix a
pujant d'una en una. La maniobra es realitzava lenta-
I'elevació de les peces.
ment amb total sincronització amb els esgeleolegs de
La construcció d'una plataforma de fusta sobre I'ai-
dalt del pou, per pujar primer poc a poc i quan s'estava
gua, fixada a les parets i formacions, ha estat de gran
al nivell de I'aigua aturar la pujada i buidar les peces
utilitat, ja que ha facilitat totes les tasques de transport
per eliminar el pes suplementari de I'aigua i evitar el
i representava un punt de comoditat i descans pels
seu trencament. Aquest buidatge per altra banda
espeleobussejadors a I'hora d'equipar-se o desequi-
representa que I'aigua que surt amb fang, embrutava i
par-se.
disminui'a la visibilitat i el temps efectiu de busseig.
Les botelles emprades han estat normalment de 2
Aquesta problematica va fer que en ocasions portés-
x 10 1 o be 2 x 15 1 a 200 atm. d'aire, capacitat que s'ha
sim peces fins al cim del con i no les traguéssim de I'ai-
emprat per realitzar les diferents tasques exploratories,
gua fins un altre dia.
topografiques i d'extracció de les peces arqueolo-
La mitjana de gent fent feina simultaniament ha
giques. L'estretor d'alguns passos ha fet recomanable
estat de sis, amb un mínim de cinc i un maxim de set.
portar les botelles lateralment, pero no es necessari
A la vegada se solien submergir dos bussejadors,
per la feina de recuperació de les peces. Tot el material
excepte qualque dia de fotografia o filmació que van
s'ha portat segons les normes de seguretat del busseig
esser tres. Un altre espeleoleg se situava a la platafor-
espeleologic, aixo es per duplicat.
ma de fusta per recollir les peces mes petites i ajudar
En alguns llocs, especialment als costats del con
els bussejadors a equipar-se o desequipar-se; tambe
d'enderrocs, calia anar amb compte per evitar la caigu-
controlava la feina d'alqament de les peces i del mate-
da de pedres inestables. Sobretot quan es recupera-
rial. Un altre espeleoleg es col.locava al repla situat 4
ven les amfores, de grans dimensions, de vegades
m per sobre, on es troba ['estretor del pou natural. La
encaixades entre els blocs, que podia provocar una
seva funció era col.locar i impedir el trencament dels
esbaldregada que sepultes I'escafandrista. Els eslla-
contenidors ceramics en pujar i tambe orientar i ajudar
vissaments van succeir un parell de vegades, rodolant
a passar les amfores i altre material de busseig. Els
grans pedres.
altres dos espeleolegs se situaven dalt, per traccionar
La fondaria maxima de I'aigua és de 15 m, profun-
les cordes (amb una politja) per pujar o baixar les
ditat assolida a dos llocs, un al final del con d'enderrocs
peces i tambe per fer les fotografies d'algunes peces i
en direcció Oest i I'altra al final de la galeria del
condicionar el material pel seu transport dins els
Myotragus, on es davalla per un angost i vertical lami-
cotxes.
nador.
La majoria de viatges cap a Palma (per dur el mate-
El material per equipar el pou ha consistit en una
rial al Departament de Patrimoni del Consell Insular de
electron (escala d'espeleologia) assegurada a la cap-
Mallorca) es realitzava amb dues furgonetes i qualque
qalera del pou, i cordes amb politja per davallar i pujar
cotxe plenes de material arqueologic i de busseig (cal
els equips de busseig espeleologic i el material que es
tenir en compte el gran volum de les amfores i de
recuperava. Una xarxa resistent, llastrada amb ploms
I'equip de busseig espeleologic).

Foto 10: Petita mostra d'arnfores Dressel de diverses tipologies i
Photo 10: Small sample of Dressel amphoras of diverse shapes and
variants trobades a la cavitat. El nombre minim d'arnfores
types found in the cave. A minimum number of recovered
recuperades, entre senceres i colls supera ampliament la
amphoras, between whole ones and necks, represents
seixantena. La major part de les arnfores romanes recupe-
more than sixiy percent of the total findings. Most of the
rades són contenidors de vi ja amortitzats, que cronologica-
Roman amphoras recovered were wine vessel already
rnent se situanen entorn als segles I I al I abans de la nostra
depreciated, which date from around the end of the first cen-
era. Peces 25, 73 i 75: gregues tardanes (entre els segles I I
tuty BC. Amphoras 25, 73 and 75: late Greek amphoras
a I a.c.) de tipologia Dressel 2-4. Amfora 10: grega de cai-
(from the 2nd. to 1st. centuries BC) with a Dressel2-4 typo-
res molt marcats. Amfora 21 : betica de tipologia Dressel 7-
logy and possibly from eastern Greece. Amphora 10: Greek
11. Amfora 24: italica tipus Dressel-1 del segle I d.C. arnb
amphora with a marked shoulder angle. Amphora 21: Baetic
anses planes i solcades. Fotos: A. Merino i P. Vega
amphora having a Dressel7-11 typology. Amphora 24: 1st.
centuty BC ltalic amphora with a Dressel 1 fypology wifh flat
grooved handles. Photos: A. Merino and F! Vega.
d'una cova natural i no d'un pou artificial. així que deci-
Historia de la treballa, de
diren tornar en una altre ocasió amb equip espeleolo-
I'extracció del material
gic adequat.
i de I'estudi de la cavitat
En dates posteriors davallaren per la vertical, com-
provant que efectivament es tractava d'una cavitat na-
Un dia de I'any 1998, els espeleolegs Guillem Mulet
tural, retocada i molt modificada a la boca, essent
(grup GELL) i Antoni Merino (grup ANEM), després
impossible esbrinar la topografia original de I'entrada
d'inspeccionar una cova ubicada en un solar de la
abans de les diverses modificacions fetes per I'home en
urbanització d'Alcanada donaven una volta per les
el transcurs dels temps. La vertical els porta just damunt
rodalies, quan veren una caseta de pou amb la porta
I'aigua, pero fent el pendul, és a dir desplacant-se late-
oberta, s'estranyaren de la presencia d'un pou a tan
ralment penjats de la corda, se situaren sobre un repla
poca distancia de la mar i decidiren donar un cop d'ull.
inclinat, de reduides dimensions, el qual presentava
En guaitar veren que es tractava d'un conducte vertical
fragments de ceramica. Més enlla la cavitat no sembla-
prou ample per poder-hi baixar, situat a uns 6 m d'al-
va de grans dimensions, pero sí guarnida d'abundants
cada respecte de I'aigua. Només amb una primera
espeleotemes: així observaren estalactites i colades
observació veieren formacions litoquímiques propies
parietals que arribaven fins a la mateixa superfície de

Foto 11: ~rnfores gregues tardanes de tipologia Dressel 2-4 arnb
Photo 11: Complete late greek amphoras having a Dressel2-4 typo-
anses bífides. Detalls arnpliats dels signes ortografics pin-
logy with bifid handles. Enlargements of their painted cha-
tats. Fotos: A. Merino i P. Vega.
racters. Photos: A. Merino and F! Vega.
les aigües. Equipats amb neopre per poder nedar a les
en aferrar-se a la paret hi va observar com la subjecció
aigües fredes inspeccionaren la cambra que a alguns
on es trobava, arran d'aigua, tenia una forma arrodoni-
llocs tenia I'alqada del sostre molt reduida, que separa
da i geometrica, i en posar-se una mascara per obser-
practicament I'espai en dues cambres, una d'elles situa-
var millor la part submergida comprova que es tractava
da cap al NO és de petites dimensions. Caltra té direc-
d'una especie de gerra de grans dimensions, girada cap
ció cap al S i després d'uns 6 m condueix a un altre
per avall i concrecionada en gran part per colades esta-
repla, una mica més espaiós. Tot I'espai, llevat dels dos
lagmítiques. Sembla que degué caure pel pou o fugir de
replans, esta inundat, sense fer-hi peu al nedar. Es veu
les mans de la persona que la portava i surant a la deri-
que la cavitat en sí accessible, és la part més elevada
va va romandre encaixada a la paret que terminaria per
de la gruta, ja que la resta roman amagada sota les
assimilar-la, formant tot un. Estimulats per la troballa
aigües. Va esser prop del segon repla que en Guillem
observaren amb les mascares sota les aigües i veren

Foto 12: Detall de peus d'amfores italiques que presenten estampi-
Photo 12: Details of amphora bases having seals where the letiers
lles rectangulars amb lletres Ilatines perfectament conser-
which tells us where they were made stitl perfectly conser-
vades que informen dels centres productors de les peces.
ved. Photos: A. Merino and F! Vega.
Fotos: A. Merino i P. Vega.
que la cova era profunda, arnb un con d'enderrocs cen-
dor ceramic per mostrar als tecnics de patrimoni histo-
tral i a la part superior del con alguns tests i el que sem-
ric del Consell Insular de Mallorca i donar fer i contras-
blaven gerres. Se n'adonen que pels costats del con
tar així la importancia del jaciment.
d'enderrocs, la foscor i el misteri poden reservar nous
Després de comunicar la troballa als companys,
descobriments i troballes. Conscients de la necessitat
progressa fora del con de materials caigut des de dalt i
d'investigar les possibilitats submergides de la cova
avanca per una ampla galeria arnb abundants
decideixen posar-se en contacte arnb espeleobusseja-
columnes i estalactites i després d'alguns passos més
dors del grup Nord de Mallorca (GNM).
estrets arriba fins a un esquelet situat sobre una roca,
l
a 26 m de distancia del Ilac. Pel tipus d'msos li sembla
19 -XII - 9 8
que pertanyen a un Myotragus, possiblement M. balea-
Francesc Gracia, acompanyat per Antoni Merino i
ricus, degut a que no estan ocults sota sediments ni
Guillem Mulet de suport, va fer una primera immersió
concrecionats. Després d'inspeccionar visualment les
a la cavitat. La davallada del material de busseig, por-
restes i arnb molta cura en no descol.locar els ossos
tat per duplicat com requereixen les més elementals
prossegueix per la galeria (galeria del Myotragus) fins
normes de seguretat del busseig espeleologic, impli-
que arriba a un laminador vertical on es deté per I'es-
cava que un dels espeleolegs hagues d'estar al col1
tretor del passatge.
del pou i un altre al primer repla per recollir el material
Cexploració de la cavitat coincideix en el temps
i passar-li al bussejador. Aquest, dins I'aigua, es posa
arnb la realització de les obres del golf d'Alcanada,
tot I'equip d'immersió i després d'una revisió ja estava
arnb I'obertura d'un ampli vial a només uns pocs
en condicions de comencar I'exploració subaquatica
metres de la caseta del pou. Les obres s'efectuen arnb
de la cova. Primer va fer un recorregut pel con d'en-
maquines pesants i es realitza la desforestació de tota
derrocs (sala de les ~ m f o r e s ) ,
voltant-lo lentament, i
la zona afectada que abans ocultava en gran part el
cada cop a més fondaria. Als 3-5 m ja va observar
pou. Aquests fets fan que comuniquem rapidament a
gerres mallorquines i cadufs de sínia, que devien d'es-
patrimoni del greu perill de desaparició del pou o de la
ser, evidencies d'un sistema d'extracció d'aigua que
destrucció i rebliment de la cova. Ens posam en
implicaven una morfologia exterior del pou radicalment
contacte arnb en Gabriel Pons, tecnic de Patrimoni del
oposada a I'actual. Va veure restes de fusta com
Consell Insular que envia a un inspector de patrimoni
rodes, politges, poals i troncs d'arbres de grans
i un arqueoleg per advertir del fets al constructor i evi-
dimensions que ara per ara no podrien haver entrat
tar I'enderrocament del pou. D'aquesta manera el dia
mai, i que sota I'aigua es deuen d'haver conservat
23 de desembre de 1998 el Conseller de Cultura i
molts d'anys, caiguts abans de la construcció de la
Patrimoni Historic del Consell de Mallorca, Damia
caseta que tanca el pou. També va observar diverses
Pons, va resoldre autoritzar la realitzaci'ó de I'excava-
piques de pedra de diferents mides i va comenqar a
ció d'urgencia al pou. Les excavacions s'efectuaran
percebre la presencia d'amfores romanes. A mesura
baix la direcció tecnica dels arqueolegs del servei de
que anava descendent a fondaries majors, especial-
Patrimoni Historic i Artístic del Consell de Mallorca,
ment pels costats del con d'enderrocs, el nombre de
senyors Jaume Cardell i Gabriel Pons. Aquesta reso-
peces augmentava enormement. Una gran excitació
lució va ser remesa a la propietat on esta situat I'es-
es va apoderar de I'espeleoleg, tant pel tipus i nombre
mentat jaciment arqueologic. Es mantenen diverses
de peces com pel bon estat de conservació de part del
converses arnb el senyor F. Knuchela (director de
material arqueologic. Només extreu qualque conteni-
I'empresa Aucanada S.A., propietaria dels terrenys)

per arribar a un acord per permetre les tasques de 4
s'han de instaldar alguns claus d'expansió a les parets
espeleobussejadors i de 3 espeleolegs de suport dins
d'un costat del pou. L'estabilització completa de
la propietat.
I'estructura va requerir de diferents ajustaments finals.
Aquesta base d'atac permet una major comoditat per
2 9 - X I I - 9 8 i 1 0 - 1 - 9 9
davallar i pujar els espeleolegs per I'escala, per equi-
En Francesc Gracia (F.G.) es va posar en contacte
par-se i per les tasques i maniobres de pujada i eleva-
amb en Bernat Clamor (B.C.) i en Joan Josep Lavergne
ció pel pou del material arqueolbgic recuperat i dels
(J.L.), també espeleobussejadors i membres del Grup
equips d'immersió.
Nord de Mallorca (GNM), per estudiar la cavitat i si el
Degut al poc temps transcorregut d ' e n ~ a
de la dar-
servei de Patrimoni del Consell Insular ho trobés adient
rera vinguda a la cova, I'aigua conte abundants sedi-
extreure el material. Primer filmaren en vídeo la cavitat
ments fins en suspensió que disminueixen molt la visió.
per demostrar i explicar la troballa. G.M., A.M., B.C.,
Recuperació de 17 peces.
F.G., J.L. i Pep Vega (P.V.) extreuen 14 contenidors
ceramics, amb molts de problemes degut al vigilant de
29 - VI1 i 22 - Vlll - 99
I'obra que insisteix en que no tenen autorització. El
La jornada del dia 29 va esser mes dificultosa de
material recuperat compren des d'amfores romanes,
I'habitual, ja que per un oblit no portaren I'escala (elec-
alguna gerra islamica, cadufs, pitxers, gerres mallor-
tron) per davallar i hagueren de fer-ho a pols 'per la
quines i cantirs.
corda de només 1 cm de diametre, sense tocar les
parets amb els peus.
11 i 1 5 - V I I - 9 9
Un problema succei't amb un dels reguladors (2a
L'equip es refor~a amb la presencia de Pedro
etapa) i part d'un equip fa que no es pugui dur a terme
Gracia (P.G., instructor de busseig i fotograf submarí).
I'inici de la topografia de la cavitat i la retirada d'ossos
Realitzen una sessió fotografica del con de materials i
del Myotragus, ja que es perden mes de 50 atmosferes
de I'extracció de Les peces. Es prenen dues mostres
de I'aire d'una de les botelles. Juntament amb altres
d'aigua a diferent fondaria (a prop de la superfície i a 9
entrebancs fan que el rendiment del dia 22 sigui escas.
m de profunditat) per estudiar la salinitat de la cavitat i
Recuperació de 20 i I
I peces.
tenir en compte la repercussió d'aquesta sobre les
peces i procedir a un millor procés de conservació.
26 - Vlll - 99
Recuperació a la galeria del Myotragus d'un os per
Sessió de fotografia per documentar la posició del
confirmar la determinació del fossil per especialistes
Myotragus i la disposició dels diferents ossos entre si
(Pere Bover) del CSIC-IMEDEA i consolidació de
abans de la recuperació del material paleontologic.
I'exemplar. Es recuperen 28 i 25 peces respectivament.
S'aprofita per fotografiar distintes zones concrecio-
nades de la cavitat.
22 - VI1 - 99
Primer es procedeix a la construcció, a nomes 20
17-11-00
cm per damunt de I'aigua, d'una plataforma de fusta,
Aquesta vegada el fotograf es Oscar Espinasa,
per davall del repla natural i gairebé sota la projecció
bussejador molt competent i instructor de busseig, amb
del pou. La construcció es farragosa i molt incomoda,
molt de rodatge com a fotograf submarí. Primer se sub-
ja que es fa feina penjat d'una corda i amb els peus
mergeixen tres bussejadors per fer fotografies al con
dins I'aigua. S'aprofita per fian~ar
I'estructura d'algunes
de material, embrutant-se molt I'aigua. Després es
formacions naturals que es fermen amb fil de ferro i
recuperen de la part inferior del con d'enderrocs peces
Foto 13:
Pitxer de cronologia indeterminada amb rica ornamenta-
ció de precocció a base d'inscripcions de lletres i línies.
Foto: A. Merino.
Photo 13:

31 -VI1 i 18-XI-O0
F.G., mentre topografia el que falta, observa que
després d'una colada parietal que semblava tancar-li
el pas, es pot prosseguir (galeria NE). Va posar uns
25 m de fil-guia fins a sortir a una petita cambra d'ai-
re. El material extret ha estat de 18 i 4 peces respec-
tivament.
Resum del material recuperat
La troballa de contenidors ceramics a la cavitat
(s'han recuperat al llarg de 17 dies de feina més de 189
peces - alguns números corresponen a varies peces -)
posa de manifest la utilització de I'aigua d'aquesta for-
mació endocarstica per a ús huma al menys des de
I'epoca romana-republicana. La seva ubicació, ' molt a
prop de la mar, en una zona de costa accessible, pro-
picia que fos utilitzat per a procurar-se la reserva d'ai-
gua necessaria per a la travessia marítima. El nombre
mínim d'amfores presents al pou, entre amfores sen-
ceres i colls supera ampliament la seixantena.
Foren moltes les ciutats fundades per Roma entre
els segles 111-1 aC que iniciaren el camí comercial i uti-
litzaren per envasar Ilurs excedents viners les formes
d'amfora que coneixem com les grecoitaliques, les
Dressel 1 o les Dressel2-4 (CERDA, 1999). Fins a mit-
jan segle II aC no comencaren a produir-se vins de
Foto 14: Exemplar d'una gerra mallorquina d'entre les 38 recupera-
des. La major part se situaven a la part superior del con
qualitat en el litoral tirre de la península italica. Els
d'enderrocs. Foto: P. Vega.
romans havien consumit fins aleshores vins grecs de
les illes de Kios, Lesbos o Tassos principalment. Plini
Photo 14: Example of a Mallorcan jug, one of the 38 recovered. Most
of these were lying on the upper part of the conical heap of
cita en aquest ordre la qualitat d'aquests tres vins de
rocks. Photo: P. Vega.
I'area de la mar Egea. Pero a mitjan segle II aC es pro-
dueix un canvi del vi grec per I'italic que repercuteix en
que són convenientment numerades, per pujar-les el
el segellat i en I'estampillat del material amforal. Ja des
proper dia que es torni arnb més temps i equip per
de molt prest comencaren a sortir dels tallers italics les
aixecar les peces pel pou. El material es deixa just a 2
amfores arnb les estampetes en Ilatí (CERDA, 1999).
m de fondaria, al petit repla subaquatic sota el pou.
La major part de les amfores recuperades són
contenidors de vi, ja amortitzats, els quals cronologica-
5 - 111, 25-VI, 2 i 10-VI1 - 0 0
ment se situarien entorn dels segles II aC fins al segle
Prossegueix la topografia de la cavitat, detallant
I dC (determinació cronologica de Damia Cerda i
molt la cambra d'entrada per I'evident interes arqueolo-
Gabriel Pons). Són abundants els materials amforals
gic. La visibilitat es va deteriorar per complet. Després
orientals, especialment peces grecoitaliques i algunes
topografien el llac d'entrada.
gregues tardanes (de tipologia tipus Dressel 2-4).
Filmació del material del conus d'enderrocs i de
També són nombroses les amfores de procedencia
I'extracció de les peces. Es prossegueix arnb la topo-
betica (Dressel 7-11, Dressel 1) i també laietana
grafia de la cavitat. Les peces extretes són 0, 10, 24 i
(Dressel 2-4, Dressel 7-1 1).
10 respectivament.
Algunes de les peces presenten al peu estampilles
rectangulars o circulars, arnb Iletres llatines que ens
17-VI1 - 0 0
informen dels centres productors. D'altres tenen signes
Topografia del contorn de la galeria del Myotragus
pintats postcocció prop de la base del coll, arnb carac-
i exploració del laminador vertical del final de la galeria
ters grecs o Ilatins. També s'han recuperat amfores
arnb dues botelles de poca capacitat (5 litres) degut a
arnb inscripcions de marques fetes abans de la cocció.
I'estretor del Iloc. Presa de poligonals d'una de les
S'han pogut trobar algunes gerres d'epoca islamica
galeries. Extracció de 9 peces. Ens crida I'atenció que
(unes 4); alguna arnb una rica decoració geometrica
'un dels cossos de les amfores té signes ortografics a
gravada. La poca quantitat de materials d'aquesta
prop del coll.
epoca i la seva tipologia ens farien pensar que fossin

emprats per a consum intern en comptes de servir de
Agrai'ments
provisió d'un vaixell; no obstant la documentació troba-
da de 1738 (ORDINAS i ROTGER, en premsa) demos-
Aquest treball s'ha pogut dur a terme gracies al
tren que va seguir essent emprada per I'abastiment
suport economic atorgat pel Consell Insular de
d'aigua per part de vaixells en temps molt posteriors.
Mallorca, a través de la Conselleria de Cultura i
Un nombre important dels materials corresponen a
Patrimoni Historic.
gerres, cadufs i cossiols de producció illenca i d'epoca
Al cap de servei de Patrimoni Guillem Daviu i a I'ar-
moderna, probablement dels segles XVlll i XIX (deter-
queoleg Gabriel Pons per les gestions realitzades per
minació cronologica de Gabriel Pons). El nombre
dur a bon terme aquest projecte.
mínim de gerres mallorquines extretes, entre senceres
A Damia Cerda i Juan per determinar part del mate-
i colls és de 38. S'han recuperat 7 cadufs, encara que
rial recuperat i pels seus suggeriments.
d'altres s'han deixat al pou. També s'han recuperat
Als propietaris i encarregats dels terrenys on s'ubi-
alguns cantirs, pitxers, cossiols i poals de fusta.
ca la cavitat, per totes les facilitats i consideracions que
han tingut amb I'equip d'espeleolegs. Especialment al
Sr F. Knuchela, director de I'empresa propietaria dels
Importancia espeleologica
terrenys.
del jaciment
A Oscar Espinasa, fotograf subaquatic, membre del
Club C.A.S. Tritón, que ha contribuit a documentar amb
Es tracta del jaciment carstic que més peces, i en
imatges les tasques de recuperació del material
molt bon estat de conservació moltes d'elles, ha apor-
arqueologic.
tat del món roma.
A Gabriel Ordines i Francesca Rotger, per fer-nos
Té endemés un especial significat en quant a que
saber i proporcionar-nos la documentació de 1738 que
evidencia I'extracció d'aigua i aprofitament d'una cavi-
fa referencia a la font de ses Aiguades.
tat litoral molt a prop de la mar, a un lloc arrecerat de la
A Pere Bover, per les informacions i comentaris
costa (badia dlAlcúdia). Els vaixells feren servir I'aigua
paleontologics subministrats.
per les travesses d'enqa de I'epoca romana, extracció
A Peter Watkinson per la traducció a I'angles del
que va continuar al llarg del temps com ho demostren
resum i dels peus de les figures.
els diferents tipus i cronologies de contenidors cera-
A Marc Crespí, president del GNM, pel seu suport.
mics trobats, així com per la documentació que fa refe-
rencia en aquests ús de I'any 1738. Permet per tant
reconstruir els diferents moments en que el pou va
esser funcional, continuant fins a I'actualitat (38 gerres
Bibliografia
mallorquines recuperades i d'altres no recollides).
Documenta la pesada tasca duita a terme per poder
CERDA JUAN, D. (1999): E l vi en I'Ager Pollentinus i
en el seu entorn.
pujar amfores de bona mida i plenes d'aigua per una
Col-lecció la Deixa, 3. Monografies de Patrimoni Hictoric. 223
pags.
cavitat natural i amb un desnivel1 apreciable per acon-
ENCINAS, J. A. (1971): Nota arqueológica sobre la Cova de sa Font.
seguir aigua per les travesses marítimes. Un fet que
Speleon, 18: 61 -68.
crida I'atenció és I'elevada concentració de clorurs de
GINÉS, J. (2000): El karst litoral en el levante de Mallorca: una aproxi-
mación a l conocimiento de su moríogénesis y cronología. Tesi
I'aigua, almenys en I'actualitat, com a conseqüencia
Doctoral. Universitat de les Illes Balears. 595 pp. Palma de
Iogica de la poca distancia de la mar.
Mallorca.
La presencia de Myotragus balearicus ens serveix
GRACIA, F.; WATKINSON, P.; MONSERRAT, T.; CLARKE, O. i LAN-
DRETH, R. (1997): Les coves de la zona de ses Partions-
per esbrinar el temps en que, al menys de llavors enqa,
Portocolorn (Felanitx, Mallorca).
la cavitat ha romas oberta a I'exterior, que seria ante-
ORDINAS, G. i ROTGER, F. (en prernsa): La defensa d'Alcúdia a 1738.
rior a I'arribada de I'home a Mallorca, en una pulsació
Una descripció militar de la ciutat i la costa. 11 Jornades d'Estudis
locals d'Alcúdia.
climatica de caracter fred, possiblement la glaciació
PONS, G. i PALMER, M. A. (1996): Fauna endemica de les illes
Würm, que deixa a la gruta en condicions vadoses.
Balears. Institut d'Estudis Balearics; Conselleria d'Obres
El fet de que sota els blocs i fang hi hagi enterrat
Públiques, Ordenació del Territori i Medi Arnbient. Direcció
General de Medi Arnbient; Societat de #Historia Natural de les
gran quantitat de material arqueologic, juntament amb
Balears. 377 pags.
el valor historic de la cavitat, creim que obliga a establir
SALVA, B. (1997): Les coves naturals de Portocolorn i la seva ocupa-
qualque figura jurídica de protecció. El buidatge del con
ció humana al llarg del ternps. Endins, 21: 93-101.
TRIAS, M. (1974): Una carnpanya a les illes de Cabrera. Endins,l: 33-
d'enderrocs suposaria una elevada despesa economi-
39.
ca per una feina sota I'aigua d'aquestes caracterís-
tiques, en la qual s'han d'enlairar tones de blocs i
pedres, així com aspirar el fang. Cal protegir la cavitat
per al futur, per un moment en que es donin possibili-
tats economiques i que es trobi adient el seu estudi
integral.