Noves dades sobre la cova des Coloms. 1: Manacor, Mallorca
ENDINS, n.O 17-18. 1992. Palma de Mallorca.
NOVES DADES SOBRE LA COVA DES COLOMS 1
(Manacor, Mallorca)
per Miquel TRIAS*
Abstract
S u ~ e y
and description of a cave open to the sea in the well-known Can Frasquet - Cala
Varques area are presented; in a previous paper dealing on the caves of this area, the des-
cription of this cave was not complete. It has a length of 180 m, interesting speleothems and
sorne lakes with possible undenvater extensions.
Résumé
Topographie et description d'une cavité d'acces marin située dans la zone de Can Fras-
quet - Cala Varques, qui dans une étude antérieure de cette zone, n'avait été décrite que par-
tiellement. Elle est constituée par une galerie de 180 m de long qui présente de notables con-
crétions et des lacs avec possibilité de continuation sous I'eau.
lntroducció
El número quatre d'aquesta mateixa publicació,
na de gran bellesa per les seves forrnacions i llacs i
incloia un treball sobre les coves de la zona de Can
d'accés molt comode.
Frasquet - Cala Varques (TRIAS & MIR, 1977); entre
Aixo és una bona mostra del desconeixement per
aquestes catorze cavitats, una de les considerades
part de I'espeleologia organitzada de les coves d'ac-
menys importants era la Cova des Coloms 1, conside-
cés marí, inclús de les rnolt conegudes en medis ma-
ració empero ben errada de comptes, com podrem
riners i escafandristes, i del nul interés per part
veure a continuació.
d'aquests en divulgar I'existencia de les cavitats que
Una visita apressada i I'estat no gaire bo de la
troben.
mar, feren que no véssim el pas baix que dóna accés
Per paleliar enc que sigui sirnbolicarnent aquesta
a la part principal de la caverna, deixant-la reduida en
situació creim que és important que surti publicada a
la nostra topografia al gran porxo d'entrada. Bastant
les planes dlENDINS la correcció de Iesmentat treball,
després saberem per boca d'en Tomeu Mestre, un
amb la topografia posada al dia; per altre part espe-
dels propietaris de la zona, de I'existcincia d'una cova
ram que la present nota pugui servir d'estímul per a
de udues quarteradesn a Cala Falcó. No va esser
una revisió topografica de les cavitats de la zona, des-
massa difícil comprendre que es tractava de la matei-
prés de les novetats que s'hi han produit en el camp
xa cavitat, que pel que després hem anat sabent és
exploratori, i que s'apuntaven en el noticiari del darrer
molt coneguda per gent no gens relacionada amb el
número d'aquesta publicació.
món de I'espeleologia; en qualque moment fins i tot
s'hi han arribat a fer visites turístiques més o menys
organitzades. De fet hi ha abundants espelmes deixa-
Descripció
des pels visitants, que com hem dit són molt nombro-.
sos, cosa gens estranya ja que es tracta d'una caver-
Per a les característiques generals del carst de la
zona i la localització precisa de la cavitat vos remetem
Secció d'Espeleologia del G. E. M. Ciutat de Mallorca.
al citat treball (TRIAS & MIR, 1977), aquí només direm

Foto 1:
Galeria amb el pis cobert d'arena; correspon aproximada-
ment a la secció CC' de la topografia.
que s'obri al costat sud de Cala Falcó, i que penerra
sar en la possible existencia de continuacions impor-
pregonament dins el cap limitat per aquesta cala i el
tants per davall I'aigua, tal com passa a les principals
Caló Blanc.
coves d'aquesta zona.
La cova que aquí descrivim esta constituida per
En. conjunt la Ilargaria total de I'eix de la cova és
una sola galeria de 180 m de Ilargaria i d'amplaria
de 180 m, mentre que la poligonal projectada assoleix
molt variable, entre els 3 i els 30 m, ara que per con-
els 400 m. Per mala sort la sala de les dues quartera-
veniencia descriptiva la podem considerar dividida en
des ha quedat reduida a només 3000 m2, ni una quar-
tres parts. La primera és el porxo d'entrada, voluminós
ta part!
ambit totalment envait per la mar, amb el paladar a 20 m
d'altaria que va davallant a mesura que les parets
s'atraquen. Té forma vagament triangular i 50 m tant
d'ample com de Ilarg. Esta estructurat damunt d'una
diaclasi E-O ben vistable en alguns Ilocs. A diferents
Ilocs de les parets s'observen llims vermells consoli-
dats, restes d t n a antiga fase de reblit.
Un pas molt baix marca el Iímit d'aquesta primera
part; no arriba a sifonar, entre la superfície de la mar
i el paladar queda un espai d'aproximadament 20 cm,
pero unes dimensions tan reduides fan que no sigui
gens aconsellable d'intentar penetrar-lo amb la mar
moguda. Més enlla del pas hi ha una ampla galeria
horitzontal amb el pis cobert d'arena arrossegada per
la mar. Seguint una direcció NE-SO, aquesta galeria
té una Ilargaria de 60 m i una amplaria de 20. El seu
limit ve marcat per un important acúmul d'enderrocs i
un estrenyement de rnés d'una tercera part. Per acce-
dir a la zona més interior, podem passar pel centre de
la galeria, entre els enderrocs, per voltar després a la
dreta, o per I'esquerra travessant un petit Ilac; per I'eix
de la galeria no s'hi pot passar ja que hi ha una doble
barrera estalagmítica disposada transversalment.
La tercera part és una continuació de la galeria
descrita en segon Iloc, empero és molt diferent des del
punt de vista morfologic: aquí el predomini del concre-
cionament és absolut, tot el que no esta cobert per
I'aigua dels llacs és calcita en totes les formes; les
més destacables són les columnes, que s'arrengleren
seguint diaclasis de direcció NO-SE i E-O. A rnés
d'esser la més decorada, aquesta part és també la
que té més volum; la seva Ilargaria és de 70 m, I'am-
plaria de 30 i I'altaria arriba als 14. Per altra part la
Foto 2: Vista cap a I'interior del segon Ilac, al costat oest de la ga-
fondaria dels Ilacs a la vora de les parets ens fa pea-
leria.

l
E I
,
Seccid longi tudinal
CC'
o 4 10
i
.m
COVA DES COLOMS 1
Manacor
Topograf ia
M. TRIAS J. CASTELL~
1

Morfologia i genesi
Molt abans d'aquesta invasió marina, la cova for-
mava part d'un sistema de conductes excavats en re-
La Cova des Coloms 1 presenta la característica
gim freatic, tal vegada prop d'una corgencia situada
associació clastico-litoquímica de la majoria de les for-
en el torrent que donaria origen a Cala Falcó. La pos-
mes hipogees d'aquest carst. Els blocs resultants del
terior evolució en regim vadós va donar volum a la ca-
primer dels dos processos estan distribuits molt irregu-
vitat per mitja dels esfondraments clastics; a aquesta
larment, en alguns Ilocs manquen completament, a
fase va seguir el deposit de calcita, formant les con-
d'altres són ben visibles i finalment en trobam de reco-
crecions que I'adornen. Finalment la pujada de nivell
berts per colades estalagmitiques. També és molt irre-
de la Mediterrania li va acabar donant I'aspecte actual,
gular la distribució de les formes litoquímiques: man-
com hem dit més amunt. Tanmateix, aquests proces-
quen quasi completament en el porxo d'entrada, cosa
sos s'han pogut intercalar en diferents fases, concreta-
no gens estranya degut a I'acció directa de la mar da-
ment les oscil~lacions
del nivell marí han d'haver negat
munt les que hi hagués pogut haver antigament, estan
i deixat en sec la cova diverses vegades; com a prova
reduides a fines estalactites i a unes poques colum-
d'aixo basta la presencia a la paret sud del llac més
nes de bona gruixa a la zona central i són abundantís-
interior d'uria faixa de concrecions epifreatiques (PO-
simes a la part més interior.
MAR et alia, 1976) depositades quan el llac tenia un
Com passa molt sovint en aquest carst, aquí ens
nivell 2 m per damunt de I'actual.
rrobam davant d'una cova d'entrada marina no d'una
cova marina; és a dir que aquesta és una cova exca-
vada per les aigües continentals, la qual ha estat des-
Bibliograf ¡a
prés envaida per la mar que n'ha modificat I'aspecte
POMAR, L.; GINÉS, A. & FONTARNAU, R. (1976): <[Las cristalizacio-
de diferents maneres: destruint les parts directament
nes freáticas*. Endins, 3: 3-25. Ciutat de Mallorca.
obertes a ella, arrossegant-hi gran quantitat d'arena i
TRIAS, M. & MIR, F. (1977): ,'Les coves de la zona de Can Frasquet -
negant les zones més enclotades, formant els Ilacs.
Cala Varques.. Endins, 4: 21-42. Ciutat de Mallorca.