Nota pr�via a l'estudi de les cer�miques de la cova des Diners
de I'Speleo Club Mallorca
Introducció
gran import'ancia d'aquesta estació, amb
El Puig de Son Tovell 6s un turó de 112 m. draltitud, situat un quilbmetre al Sud de la població
Son Carrió i a uns 4 Km. de la mar a I'altiria de S'lllot; cap a I'Est el puig esta aillat: fins a la mar
terreny 6s practicament pla. En el seu cim, mirant cap al Nord s'hi troba una construcció d'aparella
ciclbpic, segurament d'epoca talaibtica que no podem dubtar ha d'haver tengut relació amb la cova
uns 20 m. baixant per la vessant Est del puig trobam la boca de la cova, que queda dins el ter
tova.
ti
Els materials
Hem de fer notar que de la gran abundancia de restes ce&miques que hi ha per tot arreu de la
cova, els materials que ara presentam han estat recollits només a la gran sala prop druna barrera esta-
lagmítica on srhi troben diversos gorgs plens d'aigua, precisament el lloc on sorti la ceramica incisa, i en
els accesos a aquesta zona.
Aquests materials són de dues epoques: preta~aibtica i hrab, mancant les formes clarament
ta~aibti~ues,
enc que no podern asegurar que no s'en trobin a altres sectors de la cova. Les troballes se
feren en supeiflcie o dins els gorgs, faltant tot vestigi de nivel1 ni de context, es tracta de peces aillades.
MATERIALS INDIGENES
1.- ~ e r i m i c a
incisa
La més important de t
decorat amb quatre bandes
que n'ocupen tot el costat.
Fou trobat a la vora d'u
1 De fet se i'anomena en el llibre de C. Veny enc que no se'n doni aitra dada m6s que la de que figura en unes fitxes

Més semblants als materials de Ca Na Cotxera per la seva gruixa i 18 capa de pasta fina que en
cobreix Irinterior i Irexterior s6n els quatre petits fragments arnb diferents motius decoratius: reticulats,
banda arnb diagonals, espiga i espina de peix.
Aquests materials creim que pertanyen a I'estil incis I (CANTARELLAS 1972) d'una cronologia entre
el 2000 i el 1800 a. d. J. C.
2.- ceramica llisa
Apart del fragment no 1 que podria correspondre a un vas talaibtic de peu, la resta s6n materials
pretalaibtics: fragments de formes esferoidals, fragments de vores voltades amb anses de perforació
vertical o sense anses, anses horitzontals sense perforació i una gran ansa perforada que podria corres-
pondre a una peca en forma de bota semblant a la de Son Matge.
MATERIALS A R A B S
De la gran cantitat de materials arabs recollits a la Cova des Diners alguns s6n masca petits per
fer.ne una correcta determinació tipolbgica: el no 17, fragment druna gerra pintada en negre, el 19 tal
vegada un col1 de gerreta i el 22 possiblement part d'una ancolla.
D'altres corresponen a formes inbdites: el 23 i el 24 que podrien correspondre a la mateixa pesa p6r
la identitat de pasta i semblanca de dhmetres; el número 1 que sembla pert\\anyer a una alfabieta de
pasta fina color carabassa clar; el no 2 color ocre clar, arnb Irinterior de la pasta agrisat, decorat amb
incisions diagonals en el coll, que podria perthnyer a una alfibia, té un canal voltant la boca per recollir
el líquid que se pogués vessar.
La resta poden esser atribuits a formes conegudes i sistematitzades (ROSSELLO-BORDOY 1978):
les safes de vidriat blanc, número 3, 4 i 5 (tipus IV a); les safes de vidriat verd, número 6 (tipus II a); el
cadaf, número 7; les gerretes almohades de decoració esgrafiada, algunes amb vidriat de corda seca,
número 8, 9, 10 i 11, i arnb decoració bicroma, número 12; les gerretes vidriades, número 13 i 14 (tipus
B); les gerres del tipus A, números 15 i 16; la llumeta de tipus 5, número 18; i les tapadores del tipus A,
números 20 i 21.
No deixa de sorprendre la gran varietat de formes representades, algunes d'elles poc Útils per la
funció que en principi sembla se donava a la cova: el proveiment d'aigua. Aixb ens duu a pensar en un
ús d'habitació; resulta, emperb, una mica estrany que una gent que posseeix cerbmica fina, com h o són
moltes de les peces trobades, hagi d'habitar dins una cova llevat de que es vegi obligada a amagar-s'hi.
Resulta suggestiu el pensar que tenim una prova d'uns musulmans amagant-se dels seus conqueridors
cristians.
Conclusions
En primer lloc donam a conéixer una nova estació arnb cerhmica incisa, de gran importancia pel fet
de que ha sortit una pepa perfectament reconstruible, la més completa que fins ara tenim a Mallorca. El
fet de que alguns d'aquests fragments s6n sens dubte. incisa I i s'han trobat relacionats arnb gorgs, ens
dóna I'evidencia d'un ús arcaic de la cova com a lloc de proveiment d'aigua, segurament en relació amb
un poblat situat al cim del Puig de Son Tovell, una magnlfica talaia sobre la costa entre el Cap des Pinar
i Cala Manacor.
Referent als materials musulmans, a més de donar informació sobre formes inkdites, arribam a la
conclusió de que la cova serví de lloc d'habitació, en un sector enfora de I'entrada, tal vegada per gent
que s'amagava de la persecució de les tropes del re¡ en Jaume en produir-se la conquesta catalana de
Mallorca.
Voldriem acabar arnb I'agraiment a F. Soberats i G. Rosselló del Museu de Mallorca, la col.laboraci6
dels quals han estat vital per a la redacció d'aquest treball.
Bibliografia
CANTARELLAS CAMPS C. (1972): "Cerámica incisa en Mallorca". Caja de Ahorros y Monte de
Piedad de las Baleares. Ciutat de Mallorca.
ROSSELLO-BORDOY G. (1978): "Ensayo de sistematización de la cerámica árabe en Mallorca".
Instituto de Estudios Balearicos. Diputació de Balears. Ciutat de Mallorca.
VENY C. (1968) "Las cuevas sepulcrales del Bronce Antiguo de Mallorca". Concejo Superior de
Investigaciones Cientificas. Madrid.