Mateu Febrer Bauz� (1980-2012)
ENDINS, 36: 5 - 8
ISSN 0211-2515. Mallorca, 2014
Mateu Febrer Bauzà
(1980 - 2012)
L’espeleobussejador Mateu Febrer, del Grup
Coloms i la cova de sa Sínia, han estat algunes
Nord de Mallorca, va morir l’any 2012 als 32 anys,
de les cavitats a les quals va aportar temps,
víctima d’una terrible malaltia que s’endú molts de
esforços i dedicació.
joves de forma incomprensible. Va ésser un bon
A continuació, comentarem alguns dels
amic i company, així com una excel·lent persona
moments més intensos i profitosos, des del punt
que començà a bussejar amb el GNM l’any 2004
de vista espeleològic, que protagonitzà Mateu
i va continuar fins pràcticament el 2012. Els seus
amb els companys del GNM.
inicis procedien del busseig en aigües obertes i
El 2005, Mateu Febrer i Francesc (“Xisco”)
no del món espeleològic, emperò la convergència
Gràcia, retroben la cova de s’Abisament després
entre ambdues disciplines i l’elevada motivació
d’una intensa recerca per sa Coma (Sant Llorenç
d’en Mateu pel busseig espeleològic el va fer
des Cardassar). L’intens procés urbanitzador
interessar-se per les cavitats inundades. Les
transformà el paisatge i va fer desaparèixer les
seves contribucions al llarg de 8 anys d’activitats
fites per accedir a la cavitat, la qual va restar
han estat prou significatives en la història de la
bastants anys perduda per a “l’espeleologia
secció d’Espeleobusseig del GNM i per tant de
oficial”. Es pensava que molt possiblement
l’espeleologia mallorquina.
havia estat destruïda sota els edificis de la
Va participar en nombroses immersions
urbanització. A més a més, realitzen per primera
en coves de Mallorca ajudant amb les tasques
vegada l’exploració i documentació subaquàtica
d’exploració, topografia, recollida de mostres,
de la cavitat.
tasques fotogràfiques i de filmació. La cova des
Aquest mateix any Mateu i Xisco exploren i
Coll, el sistema Pirata-Pont-Piqueta, la cova de
aconsegueixen connectar sota l’aigua, mitjançant
s’Abisament, la cova des Pas de Vallgornera,
la galeria Corcada, la cova des Pont amb la
el sistema Gleda-Camp des Pou, la cova des
cova de sa Piqueta i descobreixen també altres
5

Fotografia presa el 2005 a la cova de s’Abisament (Sant Llo-
renç des Cardassar), durant les tasques de topografia de
la cavitat. En Mateu apareix a l’esquerra de la instantània.
Preparatius a la cova de sa Gleda devora na Roser Corella,
Foto: D. Vicens.
per a filmar imatges per al programa de Thalassa: “Mallor-
indrets com la sala dels Caramells. D’aquesta
ca, laberint de coves”, emès per primer cop a Televisió de
Catalunya l’any 2010 i a on en Mateu Febrer va participar
manera s’assoleix l’anomenat sistema Pirata-
activament. Les imatges subaquàtiques són de Miquel Àngel
Pont-Piqueta. També a la cova des Pont,
Perelló. Foto: M.A. Amezcua
comuniquen el llac Victòria amb el llac Nou, fet
summament pràctic per a poder accedir a altres
descobreixen més de 2.500 m de galeries
zones aquàtiques de la cavitat més allunyades i
majoritàriament subaquàtiques. Els resultats
de més difícil accés.
són grans penetracions al sector de les Grans
El 2007, els membres del GNM Bernat
Sales, on troben també trams de galeries
Clamor, Pere Gamundí, Mateu Febrer i Xisco
aquàtiques aèries. Al nord del llac Quadrat,
Gràcia, exploren a diferents zones de la cova
descobreixen l’inici de la galeria Miquel Àngel
des Pas de Vallgornera al llarg de 14 dies i
Barceló, travessen la galeria del Quilòmetre i
prossegueixen més enllà. A cada nova jornada
d’exploració es transporten tancs de més volum
i també en major nombre. S’acaba l’exploració
de la galeria Miquel Àngel Barceló i algunes
galeries laterals que parteixen d’aquesta. També
es descobreix la galeria Grup Nord de Mallorca.
S’explora una galeria lateral a l’oest de la galeria
Miquel Àngel Barceló, que connecta amb la
plaça de Toros, zona aèria de la cavitat.
El 2009, Mateu Febrer acompanyat per
Bernat Clamor, ambdós del GNM, es dirigeixen
a l’avenc des Camp des Pou per a revisar-
ne les possibilitats subaquàtiques. Aquesta
vegada inspeccionen els llacs més occidentals
de la cavitat; es tracta d’unes petites franges
d’aigua de gairebé un metre d’amplària i amb
molt poca sensació de continuïtat. Mateu, en
solitari, realitza la immersió, amb 2 tancs de 5
litres, aconsegueix superar l’esfondrament de
blocs i assoleix, astorat i emocionat, les galeries
subaquàtiques horitzontals que permeten
sospitar una connexió directa amb la cova de
sa Gleda. Avança una cinquantena de metres,
fins arribar a una galeria estreta. S’ha aconseguit
així endinsar-se sota el nivell freàtic després dels
intents fallits dels britànics de l’any 1996 i del
Exploració de l’avenc des Xuclamel a la serra de na Burgue-
sa (Calvià), abril del 2007. Foto: D. Vicens.
propi GNM el 2001, a més a més d’altres visites
6

Mateu Febrer, a la dreta de la fotografia, amb en Xisco Gràcia a una immersió a la cova de sa Gleda, l’any 2009. Foto: A. Cirer.
d’escafandristes de cavitats que s’aturaven al
Gleda, en el sistema Gleda-Camp des Pou, a
llac més evident situat a la davallada del rost i no
partir del fil-guia instal·lat per Mateu.
revisaven, ja que quedaven ocults o semblaven
Altres exploracions i tasques en les quals
infranquejables, els llacs més occidentals. En
va participar encara no s’han publicat, com ara
futures immersions s’aconseguiria connectar
les realitzades a la cova de sa Punta des Moro
l’avenc des Camp des Pou amb la cova de sa
(Manacor) i a d’altres cavitats del llevant de
Mallorca.
Els companys del Grup Nord de Mallorca
amb els quals més va coincidir, a l’època en què
va ésser actiu, han estat: Xisco Gràcia, Bernat
Clamor, Pere Gamundí, Toni Cirer i Jaume
Pocoví.
Alguns dies que hem anat a la cova de sa
Gleda, en emergir al llac d’entrada després del
busseig, ens ha passat sovint, sentir petjades,
veus i rialles seves i com si ens parlés des de la
llunyania. Talment com ho feia de vegades, en
què, sense poder anar a bussejar, ens esperava a
la sortida per compartir vivències i companyonia.
Amic Mateu, estem ben segurs que ens
esperes a l’altre costat del sifó, a on la vida
prossegueix d’una altra manera. Enyoram la
teva grata companyia, ens dol en l’ànima la teva
En Mateu Febrer, a l’esquerra de la imatge, fotografiat l’abril
absència, però sempre estaràs amb nosaltres.
de 2011 a les proximitats de l’entrada de la cova de sa Gleda
(Manacor), amb companys del Grup Nord de Mallorca (d’es-
querra a dreta i de dalt a baix: Jaume Pocoví, Xisco Gràcia,
Francesc Gràcia Lladó i els teus amics del
Gian Ameri, Pere Gamundí i Toni Cirer). Foto: A. Cirer.
Grup Nord de Mallorca
7

Algunes cites bibliogràfiques
GRÀCIA, F.; CLAMOR, B.; FORNÓS, J.J.; JAUME, D. i URIZ, M.J.;
FORNÓS, J.J.; GRÀCIA, F.; CLAMOR, B. & FEBRER, M. (2008): El
MARTIN, D.; GIL, J.; GRACIA, P.; FEBRER, M. & PONS, G.
registre sedimentari del sistema de cavitats Pirata-Pont-Piqueta
(2005): La cova des Coll (Felanitx, Mallorca): Espeleogènesi,
(Manacor, Mallorca). In: PONS, G.X. (edit.). V Jornades del
geomorfologia, hidrologia, sedimentologia, fauna i conservació.
Medi Ambient de les Illes Balears. Ponències i Resums. Soc.
Endins, 27: 141-186.
Hist. Nat. Balears,61-64.
GRÀCIA, F.; CLAMOR, B.; FORNÓS, J.J.; JAUME, D. & FEBRER, M.
GRÀCIA, F.; FORNÓS, J.J.; CLAMOR, B.; FEBRER, M. & GAMUNDÍ,
(2006): El sistema Pirata - Pont - Piqueta (Manacor, Mallorca):
P. (2008): Geomorfologia, hidrologia i espeleogènesi de la Cova
geomorfologia, espeleogènesi, hidrologia, sedimentologia i
de sa Gleda I: Sector Clàssic, Sector de Ponent i Sector Cinc-
fauna. Endins, 29: 25-64.
Cents (Manacor, Mallorca). In: PONS, G.X. (edit.). V Jornades
GRÀCIA, F.; CLAMOR, B.; FEBRER, M.; JAUME, D. & VICENS, D.
del Medi Ambient de les Illes Balears. Ponències i Resums. Soc.
(2006): La cova de s’Abisament (Sant Llorenç des Cardassar,
Hist. Nat. Balears, 76-80.
Mallorca). Endins, 30: 101-106.
GRÀCIA, F.; CLAMOR, B.; FORNÓS, J.J.; JAUME, D. & FEBRER,
GRÀCIA, F.; FORNÓS, J.J.; CLAMOR, B.; FEBRER, M. & GAMUNDÍ,
M. (2008): Geomorfologia, hidrologia, espeleogènesi i fauna del
P. (2007): La Cova de sa Gleda I. Sector Clàssic, Sector de
Sistema Pirata-Pont-Piqueta (Manacor, Mallorca). In: PONS,
Ponent i Sector Cinc-Cents (Manacor, Mallorca): geomorfologia,
G.X. (edit.). V Jornades del Medi Ambient de les Illes Balears.
espeleogènesi, sedimentologia i hidrologia. Endins, 31: 43-96.
Ponències i Resums. Soc. Hist. Nat. Balears, 81-84.
FORNÓS, J.J.; GRÀCIA, F.; CLAMOR, B.; FEBRER, M. & GAMUNDÍ,
GRÀCIA, F.; GAMUNDÍ, P.; CLAMOR, B.; TRIAS, M.; FORNÓS, J. J.;
P. (2008): El rebliment sedimentari de la cova de sa Gleda
FEBRER, M. & POCOVÍ, J. (2010): Noves aportacions a l’estudi
(Manacor, Mallorca). In: PONS, G.X. (edit.). V Jornades del
de les cavitats de cala Falcó-cala Varques (Manacor, Mallorca).
Medi Ambient de les Illes Balears. Ponències i Resums. Soc.
Endins, 34: 141-154.
Hist. Nat. Balears, 56-58.
8