Morfologies de corrosi� de la zona de mescla a les cavitats subaqu�tiques de la franja litoral del Llevant i Migjorn de Mallorca
ENDINS, 35 / Mon. Soc. Hist. Nat. Balears, 17: 133-146
ISSN 0211-2515. Mallorca, 2011
MORFOLOGIES DE CORROSIÓ DE LA ZONA DE MESCLA
A LES CAVITATS SUBAQUÀTIQUES DE LA FRANJA LITORAL
DEL LLEVANT I MIGJORN DE MALLORCA
per Francesc GRÀCIA 1, 2, Bernat CLAMOR 1, Pere GAMUNDÍ 1 i Joan J. FORNÓS 2
Abstract

In Mallorca Island, the genesis of caves and solutional morphologies that characterize the eogenetic endokarst
of the littoral fringe attain particular intensity within the Upper Miocene carbonate rocks. Dissolution processes occur
preferentially in the mixing zone between freshwater –of meteoric origin– and marine waters, all along the coastal
areas. The submerged passages and chambers, existing in the caves of Migjorn and Llevant regions of the island,
show a high diversity of solutional features that are categorized into four groups according to their dimensions, the
forms they present and the genetic processes involved. The resulting morphologies are conditioned by the existence of
significant lithological differences, of textural character, within the Upper Miocene calcarenites where caves develop,
due to environmental variations between the reef front facies and those corresponding to lagoon facies. The difficul­
ties encountered when cataloguing and systematizing the primary morphologies should be, so often, attributed to the
difficulty in ascribing solutional features to a certain typology, as there are juxtapositions of different classes, with inter­
mediate forms and different degrees of intensity in the process of dissolution. At the same time, variations in the size
of solutional morphologies also increase their difficulty of classification. The inventory of forms has been structured into
4 different categories: megaforms (organization of the cave systems), macroforms (morphologies from hectometric
to decametric order), mesoforms (morphologies from decametric to metric order) and microforms (morphologies from
metric by centimetric order). Some of the morphologies can be found simultaneously in two different categories.
Resum

La gènesi de les cavitats i de les morfologies de corrosió, que presenta l’endocarst eogenètic de la franja litoral
de Mallorca, es produeix amb especial intensitat dintre dels materials del Miocè superior. Els processos de dissolució
es donen preferentment a la zona de mescla entre les aigües dolces, de procedència meteòrica, i les aigües marines
a l’anomenada zona de mescla costanera (coastal mixing zone). Les galeries i sales submergides de les cavitats del
llevant i migjorn de l’illa presenten una gran variabilitat de formes de corrosió que són catalogades en quatre grans
grups en funció de les seves dimensions, les formes que presenten i els processos genètics implicats. Aquestes
morfologies venen condicionades per l’existència d’importants diferències litològiques de caràcter textural dins les
calcarenites del Miocè superior a on es desenvolupen les cavitats, degudes a la variació ambiental entre les fàcies
de front d’escull i de lagoon. Les dificultats per catalogar i sistematitzar les morfologies primàries rau, molt sovint, en
la dificultat d’atribuir les morfologies de corrosió a una determinada tipologia, ja que es presenten juxtaposicions de
diferents classes, amb formes intermèdies i diferents gradacions d’intensitat en el procés de la dissolució. També
les variacions de mida de les morfologies suposa un increment en la dificultat de classificació. El catàleg de formes
s’ha estructurat en 4 categories diferents: megaformes (organització de les xarxes endocàrstiques), macroformes
(morfologies d’ordre hectomètric a decamètric), mesoformes (morfologies d’ordre decamètric a mètric) i microformes
(morfologies d’ordre mètric a centimètric). Algunes de les morfologies es poden trobar a la vegada en dues categories
diferents.
Resumen

La génesis de las cavidades y de las morfologías de corrosión, que presenta el endokarst eogenético de la franja
litoral de Mallorca, se produce con especial intensidad dentro de los materiales del Mioceno superior. Los procesos
de disolución se dan preferentemente en la zona de mezcla entre las aguas dulces, de procedencia meteórica, y las
aguas marinas en la llamada zona de mezcla costera (coastal mixing zone). Las galerías y salas sumergidas de las
cavidades del Llevant y Migjorn de la isla presentan una gran variabilidad de formas de corrosión que son catalogadas
en cuatro grandes grupos en función de sus dimensiones, las formas que presentan y los procesos genéticos impli­
cados. Las morfologías resultantes vienen condicionadas por la existencia de importantes diferencias litológicas de
carácter textural dentro de las calcarenitas del Mioceno superior en donde se desarrollan las cavidades, debidas a la
variación ambiental entre las facies de frente arrecifal y las de lagoon. Las dificultades para catalogar y sistematizar
las morfologías primarias se deben, muy a menudo, a la dificultad de atribuir las morfologías de corrosión a una deter­
minada tipología, puesto que se presentan yuxtaposiciones de diferentes clases, con formas intermedias y diferentes
gradaciones de intensidad en el proceso de la disolución. También las variaciones de dimensiones de las morfologías
supone un incremento de la dificultad de clasificación. El catálogo de formas se ha estructurado en 4 categorías
diferentes: megaformas (organización de las redes endokársticas), macroformas (morfologías de orden hectométrico
a decamétrico), mesoformas (morfologías de orden decamétrico a métrico) y microformas (morfologías de orden
métrico a centimétrico). Algunas de las morfologías se pueden encontrar a la vez en dos categorías diferentes.
1
Grup Nord de Mallorca (GNM). Pollença.
2
Karst and Littoral Geomorphology Research

email: xescgracia@yahoo.es

email: joan.fornos@uib.cat
133

Introducció

El litoral és la franja de la costa que es veu influen­
tant verticals com horitzontals, que provoquen variacions
ciada per la presència o l’acció de la mar. A Mallorca el
fonamentals en els paràmetres hidrològics com són la
litoral és de naturalesa carbonatada i al seu interior tenen
permeabilitat i la porositat. En ocasions, la presència de
lloc importants processos geoquímics i espeleogenètics
zones de les coves que es desenvolupen associades a di­
(MYLROIE & CAREW, 1990). La litologia porosa i per­
ferents fàcies, com son les fàcies de front d’escull i les fà­
meable d’aquests materials al litoral del Llevant i Migjorn
cies de lagoon creen una gran variabilitat de morfologies
de l’illa, possibilita la intrusió de les aigües marines de
(GINÉS et al., 2008, 2009b; GRÀCIA et al., 2009b). La
cap a l’interior al llarg de quilòmetres. Les oscil·lacions
roca, en el primer cas, és molt porosa (amb gran porosi­
glacioeustàtiques quaternàrias (GINÉS, 2000) fan que
tat primària i mòldica), en comparació amb la de la fàcies
el nivell de la mar hagi oscil·lat per damunt i per davall
de lagoon d’aspecte més massiu, molt poca porositat
del nivell actual en funció dels canvis climàtics càlids i
primària i només amb permeabilitat secundària deguda
freds respectivament. Així, la línia de costa ha canviat
a la fracturació. Aquest contrast litològic, fins i tot dins la
amb el temps, amb la qual cosa el concepte de litoral
mateixa cavitat, constitueix un excel·lent motiu d’investi­
adquireix una nova dimensió i una major complexitat es­
gació de les morfologies de corrosió resultants.
pacial i temporal.
L’extensió de la franja litoral en el carst és variable
en funció de la morfologia i dinàmica costera, essent
especialment important en relació als aspectes geo­
Hidrologia
químics de la mescla d’aigües meteòriques i marines
(HANSHAW & BACK, 1979). S’ha d’obviar l’accepció
de carst litoral com a centrada única i exclusivament en
La gènesi de les cavitats i de les morfologies de
el micromodelat superficial (lapiaz litoral o costaner), ja
corrosió que presenta l’endocarst de la franja litoral es
que s’ha d’ampliar el concepte a l’endocarst, això és,
produeix amb especial intensitat dintre dels materials
a tot el conjunt de conductes, galeries, o sales i altres
eogenètics del Miocè superior; aquests fenòmens es re­
morfologies de dissolució, així com a altres processos
lacionen amb els complexos mecanismes que es donen
evolutius en els quals intervé la influència marina en el
a la zona de mescla de les aigües dolces (aigües meteò­
sentit de FORD & WILLIAMS (2007).
riques) i de l’aigua salada (aigua marina), a l’anomenada
Amb aquest article s’intenta arreplegar i compilar la
zona de mescla costanera (coastal mixing zone). Les
informació disponible sobre les morfologies de dissolu­
cavitats litorals estudiades presenten un perfil hídric amb
ció de les cavitats litorals del Miocè superior de Mallorca,
una marcada estratificació que pot arribar a constar de
lligades a la zona de mescla d’aigües. El catàleg de
fins a cinc capes amb diferent salinitat (GRÀCIA et al.,
formes de corrosió de les cavitats litorals és especial­
2007), les quals es disposen en ordre creixent de salini­
ment interessant des d’un punt de vista genètic. S’ha
tat, per efecte de les diferències de densitat. Els canvis
de tenir present que el seu estudi i anàlisi pot permetre
de menor a major salinitat al llarg de la columna de l’ai­
comprendre i valorar els primers estadis de formació i
gua es produeixen a zones de transició (mescla) denomi­
evolució de l’endocarst litoral, ja que aquestes morfo­
nades haloclines o picnoclines. Les zones de mescla en
logies són les generadores de les pròpies cavitats, que
aquests medis hipogeus tan tranquils resten molt esta­
per elles mateixes són ja morfologies de corrosió a nivell
bles al llarg del temps, produint­se petites variacions que
de megaformes.
es tradueixen en lleus oscil·lacions centi­decimètriques
condicionades per la dèbil oscil·lació mareal del Medi­
terrani occidental, les oscil·lacions baromètriques i els
aports superficials d’aigües meteòriques. La temperatura
Espeleogènesi
també resta estable al llarg de la columna hídrica (entre
els 18 i 20°C), només amb variacions significatives (al
voltant dels 5°C) als primers metres, coincidint amb les
La carstificació litoral, especialment a les illes carbo­
variacions estacionals en el cas dels llacs amb una con­
natades, té lloc amb l’actuació dels processos de disso­
nexió directa amb l’exterior de mida important.
lució a la zona de mescla entre aigües marines i aigües
meteòriques, la qual afecta molt sovint a materials geolò­
gicament recents, a l’anomenat carst eogenètic (GINÉS
& GINÉS, 2007). A pesar d’aquesta suposada simplicitat,
Catàleg de morfologies
altres aspectes contribueixen al control espeleogenètic
de les cavitats litorals. Així hi ha morfologies lligades
de corrosió
genèticament a la carstificació epigènica produïda pel
drenatge de les precipitacions meteòriques així com,
en alguna localitat, altres formes lligades a una possible
Tradicionalment s’ha dedicat sempre molta d’atenció
recàrrega basal hipogènica (GINÉS et al., 2008, 2009a)
i reconeixement a les formacions litoquímiques o espeleo­
relacionada amb anomalies geotèrmiques, a la zona del
temes, que es troben a les cavitats com a conseqüència
Migjorn de Mallorca. Tot això condicionat per la litologia
dels mecanismes de precipitació, i s’han menyspreat les
calcarenítica, que presenta abundants canvis de fàcies,
formacions primàries, generades pels mecanismes de
134

dissolució de les aigües químicament agressives. Anti­
Les dificultats per catalogar i sistematitzar les morfo­
gament, i encara ara, és habitual parlar de morfologies
logies primàries rau molt sovint, en la dificultat d’atribuir
espongiformes (spongework) de forma global per inclou­
les morfologies de corrosió a una determinada tipologia,
re gran part de les morfologies de dissolució freàtica pre­
ja que es presenten juxtaposicions de diferents classes,
sents. Però creiem que és important intentar anar més
amb formes intermèdies i diferents gradacions d’intensi­
enllà d’aquesta generalització i aprofundir en la riquesa
tat en el procés de la dissolució. També les variacions
de les formacions primàries. És com si tots els espeleo­
de mida de les morfologies suposa un increment de la
temes no es tractessin més que de forma global, sense
dificultat de classificació. La litologia juga així mateix un
entrar en la gran riquesa de tipologies que existeixen.
paper clau en el desenvolupament i evolució de les mor­
D’ençà de les exploracions iniciades l’any 1994 a la
fologies de corrosió, afavorint de forma preferent algu­
cova des Coll i a la cova des Pas de Vallgornera, amb
nes tipologies segons la facilitat de dissolució de la roca.
la troballa d’una gran riquesa de formes de corrosió, es
El seu estudi a Mallorca s’ha anat incrementant progres­
va veure la pobresa dels termes que s’empraven i la ne­
sivament gràcies a les recerques i aportacions efectua­
cessitat d’aclarir i aprofundir en l’estudi d’aquest aspecte
des per l’equip d’espeleòlegs subaquàtics del Grup Nord
de l’endocarst.
de Mallorca a les coves del Migjorn i Llevant mallorquí
Català
Anglès
Castellà
Fàcies de roca
preferents
MEGAFORMES
MEGAFORMS
MEGAFORMAS
(d’ordre quilomètric a hectomètric)
(kilometric to hectometric order)
(de orden kilométrico a hectométrico)
Sistemes de cavitats ramiformes
ramiform caves
Sistemas de cavidades ramiformes
FE, RE
Xarxes freàtiques amb fort control
Redes freáticas con importante control
structural networks
LE
estructural
estructural
MACROFORMES
MACROFORMS
MACROFORMAS
(d’ordre hectomètric a decamètric) (hectometric to decametric order) (de orden hectométrico a decamétrico)
Galeries freàtiques de control
Galerías freáticas de control
bedding-plane phreatic passages
FE, LE, LI
estructural estratigràfic
estructural estratigráfico
Galeries freàtiques de control
Galerías freáticas de control
joint-guided phreatic passages
LE
estructural tectònic
estructural tectónico
Galeries freàtiques de secció
tubular passages
Galerías freáticas de sección circular
FE, RE
circular
Sales freàtiques circulars
globular halls
Salas freáticas circulares
FE, RE
MESOFORMES
MESOFORMS
MESOFORMAS
(d’ordre decamètric a mètric)
(decametric to metric order)
(de orden decamétrico a métrico)
phreatic chambers, globular
Cambres freàtiques circulars
Cámaras freáticas circulares
FE, RE
chambers
Columnes de roca
rock pillars
Columnas de roca
FE, RE, LE, LI
Envans
partitions, rock spans
Tabiques de disolución
LE, FE
Ponts
bridges
Puentes
LE, FE
Facetes
solution facets
Facetas
LE
Regates de corrosió
corrosion notches
Entalladuras de corrosión
LE
Morfologies espongiformes
spongework
Morfologías espongiformes
FE, RE, LE
Galeries cegues
dead ends
Galerías ciegas
FE, RE, LE
Conductes seminals o iniciadors
Conductos seminales o iniciadores
FE, RE, LE
MICROFORMES
MICROFORMS
MICROFORMAS
(d’ordre mètric a centimètric)
(metric to centimetric order)
(de orden métrico a centimétrico)
Morfologies espongiformes
spongework
Morfologías espongiformes
FE, RE
Arcs
archs
Arcos
LE, FE, RE
Pinacles
˘cers
Pináculos
LE, FE, RE
Esperons
rocky jags
Acicates
LE, FE, RE
Penjants
rock pendants
Colgantes rocosos
LE, FE, RE
Concavitats poc marcades
subdued pockets
Concavidades poco pronunciadas
FE, RE, LE
wall pockets, ceiling pockets,
Concavidades alveolares de pared,
Tupins de paret, sostre i pis
FE, RE, LE
floor pockets
techo y suelo
Cúpules
cupolas, bellholles
Cúpulas
FE, LE
Nínxols de paret
wall niches
Nínchos de pared
FE, RE, LE
Canals subverticals de dissolució
wall combs
Canales subverticales de disolución
LE
Taula 1: Inventari de morfologies de corrosió en català, anglès i castellà.
Table 1: Inventory of solutional morphologies compiled in Catalan, En-
A la darrera columna s’indica la fàcies de roca preferent a on
glish and Spanish languages. In the last column, the limestone
es desenvolupen: Front escullós (FE), Rera escull (lagoon amb
facies where each form preferentially develops are indicated:
clapes d’escull) (RE), Lagoon extern (LE), Lagoon intern (LI).
Reef front (FE), Back reef with coral patches (RE), Outer lago-
on (LE), Inner lagoon (LI).
135

(GRÀCIA et al., 1997, 1998a, 1998b, 2000, 2003b, 2005,
mes són el sistema Pirata­Pont­Piqueta (TRIAS & MIR,
2006a, 2006b, 2007, 2009a, 2009b, 2010a, 2010b) i
1977; GRÀCIA et al., 2006a), la cova Genovesa o d’en
a l’equip d’espeleòlegs que exploren i documenten la
Bessó (GRÀCIA et al., 2003a, 2003b), el sistema Gleda­
cova des Pas de Vallgornera (MERINO, 1993, 2000,
Camp des Pou (GRÀCIA et al., 2007, 2010a; GINÉS et
2006, 2007; MERINO et al., 2006, 2008, 2009; GINÉS
al., 2008), les coves del Drac (GINÉS & GINÉS, 1992)
et al., 2008, 2009a i 2009b). Alguns dels termes inicial­
i els sectors més propers a la línia de costa de la cova
ment emprats corresponen a BRETZ (1942), NÚÑEZ­
des Pas de Vallgornera, a on es troben les sales d’es­
JIMÉNEZ (1967), FORD i WILLIAMS (1989) i SLABE
fondrament excavades a les fàcies d’escull.
(1995). Aquí no tractam de les morfologies generades
exclusivament pels processos hipogènics de caràcter
hidrotermal, ja que es tracten a un altre article (MERINO
Xarxes freàtiques amb fort control estructural
et al., 2011).
(structural networks)
El catàleg de formes s’ha estructurat en 5 categories
diferents, de les quals només 4 es comenten en aquest
Les fàcies corresponents a ambients de lagoon del
article (Taula 1), ja que la darrera categoria no és visible
Miocè superior postorogènic de les Balears, presenten
a simple vista i només ho és a nivell microscòpic. Me-
una porositat relativament baixa i una permeabilitat re­
gaformes (organització de les xarxes endocàrstiques),
lativament alta associada a la fracturació (GINÉS et al.,
macroformes (morfologies d’ordre hectomètric a deca­
2008, 2009c). Dins d’aquesta litologia, algunes localitats
mètric), mesoformes (morfologies d’ordre decamètric a
del Migjorn de Mallorca com la cova des Coll, a Felanitx
mètric), microformes (morfologies d’ordre mètric a cen­
(GRÀCIA et al., 2005), constitueixen extensos sistemes
timètric) i nanoformes (morfologies a nivell cristal·lí).
freàtics litorals on és ben patent un fort control estructu­
Algunes de les morfologies es poden trobar a la vegada
ral (diàclasis i fractures en general) pel que fa a la dis­
en dues categories diferents.
posició en planta de les cavitats. Es tracta d’un subtipus
Les diferents formacions primàries es presenten so­
de cova de la zona de mescla litoral, però caracteritzat
vint imbricades i superposades a diferents escales de
per un patró planimètric (GINÉS et al., 2009a) marcada­
mida. De forma global podem pensar que la cavitat, per
ment rectilini, força diferent en relació al caràcter rami-
ella mateixa, correspon a una megaforma (d’ordre quilo­
forme, abans descrit, de les coves excavades dins els
mètric a hectomètric). En aquest cas aquesta megafor­
materials escullosos. Per altra banda, els sectors interns
ma, estaria formada per un conjunt de diferents galeries
de la cova des Pas de Vallgornera, desenvolupats en
i sales que les podriem agrupar dins la consideració de
fàcies de lagoon, estan constituïts per un extens labe­
macroformes (d’ordre hectomètric a decamètric). La ga­
rint de galeries, controlades estructuralment per impor­
leria, considerada ella mateixa una forma de dissolució,
tants fractures on predomina la direcció SW­NE. Amb
podria presentar, a tall d’exemple, a ambdós costats,
una freqüència menor, els plans d’estratificació poden
regates i facetes que serien considerades com a meso-
assolir un paper important en el desenvolupament d’al­
formes (d’ordre decamètric a mètric) i que podrien estar
gunes coves litorals, com succeeix a la cova Figuera, a
situades sovint a diferents nivells. Les facetes, a la seva
Manacor (GINÉS & GINÉS, 2009).
vegada, podrien presentar solcs subverticals sobrepo­


sats; en aquest cas parlariem de les microformes (d’or­
dre mètric a centimètric).
MACROFORMES
(morfologies de corrosió d’ordre hectomètric a decamètric)
MEGAFORMES
Galeries freàtiques de control estructural estratigràfic
Corresponen a aquest grup les morfologies de corro­
(bedding-plane phreatic passages)
sió d’ordre quilomètric a hectomètric i que corresponen

a la pròpia organització de les xarxes endocàrstiques
La dissolució aprofita els plans d’estratificació, i ge­
litorals.
nera seccions horitzontals (Fig. 1), en ocasions d’am­
plades importants. Al sistema Gleda­Camp des Pou su­
posen una part important de les galeries de la cavitat i
Sistemes de cavitats ramiformes
explica l’elevat quocient entre l’amplària i l’alçària dels
(ramiform caves)
àmbits (la sala dels Paleonivells, els laminadors prop
del pas de l’Apocalipsi, part de les galeries de les Halo­
Una sèrie d’unitats d’esfondrament s’han anant con­
clines, algunes zones del sector de la Unió). En el cas
nectant i creixent tridimensionalment (GINÉS & GINÉS,
de la cova des Coll formen una part important de les
2007; GRÀCIA et al., 2007, 2010a), fins a donar lloc a
galeries del sector del Poble, sector del Descobriment,
una disposició en planta de caràcter ramiforme en el
sector del Patatús i sector dels Autèntics. A la cova des
sentit enunciat per PALMER (2007). Aquest patró més
Pas de Vallgornera hi ha importants galeries d’aquest
aviat aleatori es veu fortament condicionat per la litolo­
tipus, dins la fàcies de lagoon extern, al sector Suba­
gia dels dipòsits carbonatats del Miocè superior (GINÉS
quàtic de Gregal a on les amplades són molt importants
et al., 2008, 2009c), essent possible observar­ho amb
(en alguns llocs superen els 25 m). La part final de la
claredat en les fàcies de front d’escull, com a resultat
galeria Grup Nord de Mallorca, a on entra ja dins el la-
de la dissolució extensiva de les construccions de co­
goon intern, presenta el sostre totalment pla i també les
ralls. Exemples ben representatius d’aquestes megafor­
podem incloure en aquesta tipologia. A la fàcies de front
136

d’escull, al sector Antic, també hi son presents, formant
de coalescència. A la cova des Coll, a la part oriental
sales d’uns 2 m d’alçària i molt espaioses, que supe­
de Mallorca (GRÀCIA et al., 2005), aquestes formen
ren els 16 m. A altres cavitats litorals de Mallorca, com
la majoria de galeries del sector del Poble, sector del
per exemple la cova Genovesa (GRÀCIA et al., 2003a,
Descobriment, sector del Patatús i sector dels Autèntics.
2003b), formen sales com la sala GNM.
Al sistema Gleda­Camp des Pou les galeries de control
estructural tectònic es troben especialment al sector Llu­
nyà. A la cova des Coloms I es troben a la part terminal
Galeries freàtiques de control estructural tectònic
de la cavitat (GRÀCIA et al., 2010b).
(joint-guided phreatic passages)
Són les galeries a on predomina el control estructu­
Galeries freàtiques de secció circular
ral tectònic, a partir de fractures que serveixen de línia
(tubular passages)
de menor resistència per a la corrosió dins la zona de
mescla i donen lloc a les galeries que en secció trans­
Presenten generalment seccions circulars, semicir­
versal tenen una tendència normalment vertical (Fig.
culars o el·líptiques, encara que n’hi ha que tenen una
2). L’alçària d’aquestes galeries arriba a assolir els 10
secció més irregular, sense una forma clara (Figs. 3 i 4).
m a la galeria Miquel Àngel Barceló (cova des Pas de
En la seva gènesi no ha intervingut de forma tan activa el
Vallgornera). Aquestes galeries solen tenir associades
control estructural tectònic o estratigràfic, encara que és
regates de corrosió i facetes, sovint a diferents nivells.
freqüent que hi siguin presents les diàclasis. En els ca­
A les zones subaquàtiques de la cova, les galeries de
sos de l’existència de galeries paral·leles molt properes,
control estructural tectònic són majoritàries i es troben a
solen presentar també morfologies de coalescència.
les galeries de les Grans Sales, alguns trams del sector
A la cova des Pas de Vallgornera es troben espe­
Antic i la major part de la galeria Miquel Àngel Barceló,
cialment al sector Antic, de secció generalment irregu­
trams de la galeria Grup Nord de Mallorca, galeria En­
lar i que no segueixen una direcció clara, no presenten
davant les Atxes, part de les galeries de l’Extremunció
trams molt rectes i allargats, com és el cas de les gale­
i galeria Collonuda Nord. És molt freqüent que en mol­
ries de control estructural tectònic i presenten abundants
tes zones es trobin disposades vàries galeries en forma
galeries laterals. A la cavitat es troben especialment
paral·lela, associades a l’equidistant distribució de les
a les fàcies de front d’escull i, a les fàcies amb clapes
diàclasis també paral·leles, i que presentin fenòmens
d’esculls existents dins del lagoon extern, com és el cas
Figura 1: Galeria freàtica de control estructural estratigràfic de la cova
Figure 1: Phreatic passage showing a strong bedding control, in Cova
d’en Bassol (Felanitx). S’aprecia que la galeria segueix un pla
d’en Bassol (Felanitx). It is quite evident how the passage
d’estratificació que condiciona la seva secció de tendència ho­
exploits a bedding-plane, which conditions the horizontally
ritzontal (Foto: M. Perelló).
elongated cross-section (Photo: M. Perelló).
137

es localitzen especialment a les fàcies de front d’escull i,
a les fàcies amb clapes d’escull, dins del lagoon extern.
A la cova des Coll (GRÀCIA et al., 2005), algunes de
les sales estan connectades amb la resta de la cavitat
mitjançant estretes galeries freàtiques de secció circular
(corredors). El diàmetre arriba a assolir els 25 m (sala
del Cap Buit, al sector Final); les descrites a la cova des
Coll són de sostre baix.
MESOFORMES
(morfologies de corrosió d’ordre decamètric a mètric)
Cambres freàtiques circulars
(phreatic chambers, globular chambers)
Són unitats de dissolució semi­independents de for­
ma circular i de sostre generalment baix. En aquesta
tipologia incloem les que es troben entre 2 i 10 m de
diàmetre. Es presenten sovint fusionades o associades
a altres morfologies de corrosió, com són galeries freà­
tiques de secció circular o irregular. A la cova des Pas
de Vallgornera també es localitzen als laterals del sector
Antic i algunes zones del sector Subaquàtic de Gregal,
preferentment lligades a les fàcies de front d’escull o
a on hi ha clapes de creixement coral·lí dins la fàcies
de lagoon extern. A la cova de sa Gleda es localitzen
escampades a diferents indrets, com és el cas de les
galeries de les Haloclines (GRÀCIA et al., 2007). A la
cova Genovesa es troben presents als laterals de la ga­
Figura 2: Galeria freàtica de control estructural tectònic de la cova des
leria Myotragus i a la sala Final. Algunes de les cambres
Coll (Felanitx). Les diàclasis han servit de línies de menor
resistència per a la corrosió i donen lloc a les galeries que
estan connectades amb la resta de la cavitat mitjançant
en secció transversal tenen una tendència vertical (Foto: M.
estrets corredors freàtics (GRÀCIA et al., 2003).
Perelló).
Figure 2: Structurally controlled phreatic passage in Cova des Coll
(Felanitx). The joints served as lines of least resistance to
Columnes de roca (rock pillars)
corrosion and lead to galleries whose cross-sections have a
vertical tendency (Photo: M. Perelló).
Es tracta de morfologies de corrosió, formades per
roca mare, que connecten sostre i pis. Sovint són for­
d’algunes zones de la galeria Grup Nord de Mallorca, a
mes que s’han generat a partir d’envans en avançat es­
on s’assoleixen els 2,5 m d’alçària i els 5 m d’amplària.
tat d’evolució (Fig. 5). Són molt abundants i es troben
Al sector Antic, dins la fàcies d’escull, l’alçària és de 1,7
repartides pels diferents sectors de la cova des Pas de
m i l’amplària entre 3,5 i 4 m. A la cova des Coll estan
Vallgornera, encara que són molt més espectaculars
localitzades a les galeries Laberíntiques del sector dels
i abundants a les fàcies de front d’escull de la cavitat,
Espectres i a les galeries Corcades del sector del Pata­
com a conseqüència de la gran quantitat de galeries
tús i en gran part de galeries del sector dels Autèntics
que s’obrin pertot arreu, fet que provoca que quedin
(GRÀCIA et al., 2005). Les mides en secció agafades al
romanents de roca mare que constitueixen les colum­
sector dels Espectres donen uns valors generals d’alçà­
nes, de diàmetre molt variable. A aquesta cova són
ria entre 0,9 i 1,8 m; el quocient entre amplària i alçària
especialment abundants a les galeries de l’Extremunció
de les seccions és de 1,4 i 1,8 (sense tenir en compte
i a la galeria Collonuda Sud; també al sector Antic són
els valors de galeries fusionades). A la cova de sa Gle­
freqüents. Altres cavitats a on són molt abundants o pre­
da es localitzen, especialment les de secció irregular,
senten exemplars espectaculars són el sistema Gleda­
en algunes zones del circuit dels Pirates, galeries dels
Camp des Pou i la cova des Coll.
Gemecs i galeries de les Haloclines.

Envans (partitions, rock spans)
Sales freàtiques circulars (globular halls)
Són les parets que separen galeries o cambres
Venen a esser unitats de dissolució semi­indepen­
paral·leles (Fig. 6d), que a mesura que avança la disso­
dents que en planta tenen forma irregular o més o menys
lució de la roca es van tornant més primes, fins que es
circular. En aquesta classificació incorporam les que su­
van desdibuixant en subdividir­se, foradar­se o bé caure
peren els 10 m d’eix. A la cova des Pas de Vallgornera
en perdre sustentació. Mostren, per tant, segons l’estadi
138

Figura 3: Galeria freàtica de secció circular de la cova des Pas de
Figure 3: Phreatic passage with circular cross-section, in Cova des
Vallgornera (Llucmajor). (Foto: A. Cirer).
Pas de Vallgornera (Llucmajor). (Photo: A. Cirer).
evolutiu diferents estadis de dissolució i es presenten
cota a on es produeix la dissolució de la roca, se segui­
associades a altres morfologies de corrosió com ara
ran eixamplant o bé cauran per inestabilitat contribuint a
ponts i arcs que permeten veure o passar d’una galeria
l’increment del buit. El seu desmantellament per corro­
a l’altra, columnes de roca, penjants, pinacles i espe­
sió origina esperons. Són abundants tant a la fàcies de
rons. Aquestes altres morfologies als primers estadis te­
lagoon extern, com a les fàcies de front d’escull, així
nen formes molt allargades, per posteriorment anar­se’n
com quan hi ha clapes de creixement coral·lí dins les fà­
desdibuixant l’antic envà original. A la cova des Coll i a
cies de rere escull. Al sistema Gleda­Camp des Pou són
la cova des Pas de Vallgornera els envans són extraor­
més presents a les galeries dels Gemecs i s’han format
dinàriament abundants, a causa de la gran quantitat de
per la destrucció del pis que separava dos nivells super­
galeries paral·leles que es troben (especialment les de
posats de galeries (GRÀCIA et al., 2007). La cova des
control estructural tectònic) les quals originen freqüents
Coll presenta també aquesta morfologia repartida arreu
envans verticals. Són més escasses a les fàcies d’es­
de la cova (GRÀCIA et al., 2005). La cova des Coloms I
cull i més abundants a les de lagoon extern. Han estat
i la cova de Cala Varques B són altres cavitats a on es
citades a gairebé totes les cavitats subaquàtiques del
troben sovint (GRÀCIA et al., 2010b, 2000). Tanmateix,
llevant de Mallorca (GRÀCIA et al., 2000, 2003b, 2005,
una bona part d’altres cavitats amb continuacions suba­
2010b). N’hi ha que es troben en estadis avançats de
quàtiques posseeixen ponts.
dissolució en zones concretes de l’envà, on pot arribar a
desaparèixer la roca per complet de forma local. Així, si
ha desaparegut la roca de la base l’envà es troba en un
Facetes (solution facets)
estadi de transició cap a penjant. En el cas de que s’ha­
gi dissolt per complet la part superior de l’envà, aquest
Es presenten associades generalment a les regates
evoluciona de cap a un pinacle.
de corrosió, de les quals parteixen i constitueixen el seu
límit inferior (Fig. 6a,d). Longitudinalment segueixen les
galeries freàtiques estructurals i les galeries freàtiques
Ponts (bridges)
de secció circular i es disposen a ambdós costats for­
mant superfícies inclinades (facets), generalment entre
Són restes de la massa rocosa, d’ordre mètric a de­
35 i 50°. La seva alçària està compresa entre 0,5 i 2
camètric, que abans separava àmbits pròxims (Fig. 6c).
m, encara que el més habitual és de 0,5 i 1 m. La gran
En ocasions procedeixen d’envans, bé verticals, comu­
longitud que poden arribar a assolir, la qual pot superar
nicant dues galeries paral·leles, o bé horitzontals, per­
el centenar de metres, fa que estiguin incloses dins les
metent l’accés entre pisos diferents. Si es troben en una
mesoformes. Es poden trobar a diferents nivells, essent
139

molt freqüent trobar dos o tres a diferents fondàries, as­
Regates de corrosió (corrosion notches)
sociades generalment a regates de corrosió. Són més
abundants i marcades, així com molt més clares, les
Es tracta de solcs horitzontals a les parets de roca,
que es formen a les galeries freàtiques estructurals tec­
que s’han format per la corrosió a una zona d’haloclines
tòniques. Es localitzen a galeries de qualsevol amplada,
(Fig. 6a,b). A les zones subaquàtiques de la cova des
algunes de molt angostes fins a d’altres que superen els
Pas de Vallgornera es troben regates a ­0,5; ­1,4; ­1,6;
15 m, encara que s’han pogut generar dins una galeria
­2,2; ­2,3; ­2,7; ­2,9; ­3; ­3,2; ­3,3; ­3,4; ­3,5; ­4,3; ­4,4; ­
més estreta i per unió de vàries laterals arribar a formar
4,6; ­5,4; i ­5,6 m. A la cova Genovesa se n’han observat
una galeria molt més ampla, amb els laterals que pre­
als ­7,8 m i als ­10,5 m associades a facetes i pentina­
senten facetes.
des de roca (GRÀCIA et al., 2003). També estan citades
A la cova des Pas de Vallgornera és una de les mor­
a la cova des Moro a +23,5 i +23,9 m (TRIAS, 2000). Se
fologies de corrosió més característiques, localitzades
n’han trobat a la cova des Coll aproximadament a uns
a qualsevol fàcies, encara que molt més abundants i
­3 m respecte del nivell actual de la mar; altres cotes de
marcades a les galeries estructurals tectòniques de les
regates menys importants s’han localitzat a ­0’5 m (ga­
fàcies de lagoon extern. S’han trobat a les galeries sub­
leria de les Formacions i galeria del Segon Pou) i a ­2’2
aquàtiques a fondàries compreses entre ­1,5 i ­2 m; ­1,5
m (galeria dels Encomanats a Déu), ambdues pertanyen
i ­3 m; ­2,3 i ­2,8 m; ­2,3 i ­3,6; ­3,1 i ­3,6 m; ­3,7 i ­4
al sector del Patatús. Estan associades amb les morfo­
m; ­2,6 i ­4,6 m; ­4,2 i ­4,7 m; ­4,2 i ­5m; ­4,9 i ­5,4; ­5
logies anomenades canals subverticals de dissolució o
i ­5,6 m; i ­6 i ­6,7 m. La cova des Coll (GRÀCIA et al.,
“pentinades de roca” (GRÀCIA et al., 1997; GRÀCIA et
1997, 2005) va esser la primera localitat a on es van de­
al., 2005; MERINO, 2006). A la cova de sa Gleda algu­
tectar sota l’aigua. Les facetes de la cova de sa Gleda,
nes de les existents són regates ben marcades i molt
localitzades fins ara a les galeries de les Haloclines, no
clares (GRÀCIA et al., 2007). És un dels llocs més evi­
presenten canals subverticals de dissolució. La separa­
dents pel que fa la seva importància en la gènesi de les
ció de les parets de les galeries on es troben sol estar
cavitats litorals. La localització més bona és la que es
entre 6 i 15 m. La fondària on es troben les facetes està
troba al llarg de més de 150 m de la galeria més central
compresa entre ­13,5 m i ­14 m. A un lateral de la ga­
de les galeries de les Haloclines, a la cota d’entre ­13,5
leria Cinc­cents es troben facetes entre ­7,5 m a la part
i ­14 m, i penetra a les parets i espeleotemes entre 0,3
superior i ­8.5 m al límit inferior (GRÀCIA et al., 2007).
m i 1 m. La regata, molt marcada i horitzontal, ha afec­
A la cova des Coloms I també es troben facetes a les
tat per igual a la roca mare de les parets i als espeleo­
galeries freàtiques de control estructural tectònic.
temes. Vàries columnes han estat seccionades per la
Figura 4: Galeria freàtica de secció irregular del sistema Gleda­Camp
Figure 4: Phreatic passage showing an irregular cross-section in Gle-
des Pou (Manacor). Moltes galeries, especialment quan el
da-Camp des Pou cave system (Manacor). When the structu-
control estructural és menys important, presenten un aspecte
ral control is not very important, the galleries often present an
més irregular i caòtic (Foto: A. Cirer).
irregular and chaotic shape (Photo: A. Cirer).
140

dissolució de l’aigua a la franja corresponent a aquesta
regata. També han afectat, entre d’altres espeleotemes,
un gran massís estalagmític, envoltat per aquest solc
perfecte. La regata continua per les dues parets d’una
àmplia galeria, estant associada a la gènesi d’alguns
tupins i galeries iniciadores. En alguns llocs, per davall
de les regates se situen facetes associades. Curiosa­
ment la roca rogenca de tota la galeria és molt massiva
i presenta molt poques morfologies de corrosió, llevat
de les que ara comentam. Per contra, les altres galeries
veïnes, amb profusió de morfologies de dissolució, te­
nen la roca en avançat estat de corrosió i no posseeixen
regates.
Morfologies espongiformes (spongework)
A escala de mesoformes, denominam morfologies
espongiformes a les zones de les galeries o sales amb
una elevada densitat de morfologies de corrosió de mida
més petita, com són els penjants, esperons, columnes
de roca, tupins de paret i sostre, pinacles, conductes se­
minals, envans de dissolució, arcs o altres mesoformes
i microformes. Globalment adquireixen així un aspecte
caòtic, ple de sortints i forats, de molt diferents mides i
formes. A molts d’articles de cavitats litorals es fa refe­
rència a elles com a sinònim de formacions primàries en
general. La seva localització és molt general, ja que po­
den trobar­se per tot arreu, sigui sostre, parets o terra de
galeries i sales. La gènesi d’una bona part d’aquestes
morfologies està relacionada amb la dissolució diferen­
cial que presenten les masses de coralls d’aragonita en
Figura 5: Columnes de roca de la cova des Coll (Felanitx). Es tracta de
morfologies de corrosió generades a partir d’envans en avan­
relació a la calcita constituent de la matriu calcarenítica
çat estat d’evolució (Foto: M. Perelló).
envoltant, de forma que es generen gran quantitat de
forats intercomunicats de diferents mides.
Figure 5: Rock columns in Cova des Coll (Felanitx). They are solutional
morphologies generated from rock spans existing between
En el cas de la cova des Pas de Vallgornera presen­
passages, in an advanced state of their evolution (Photo: M.
ta zones amb gran riquesa de morfologies espongifor­
Perelló).
mes, de forma general sempre a les zones de fàcies de
front d’escull o amb clapes de creixement coral·lí dins
les fàcies de lagoon extern. Algunes galeries de control
des les catalogam dins les macroformes i les assignam
estructural tectònic, poden presentar morfologies es­
a les galeries freàtiques pertinents. Són molt abundants
pongiformes a zones concretes.
a la cova des Pas de Vallgornera, la cova des Coll, el
Al sistema Gleda­Camp des Pou (GRÀCIA et al.,
sistema Gleda­Camp des Pou i el sistema Pirata­Pont­
2007, 2010a), algunes zones de les galeries de les
Piqueta. Moltes altres galeries freàtiques de major mida
Haloclines, galeries dels Gemecs i alguns indrets de la
finalitzen en cul de sac, és a dir com si fos una galeria
galeria de les Còniques i de la galeria Cinc­cents es po­
cega, encara que d’altres prossegueixen massa estre­
den incloure en aquesta tipologia. Curiosament, algunes
tes per poder progressar.
galeries presenten aquestes morfologies mentre que en

altres molt properes hi falten totalment. A la cova des
Coll es troben repartides a molts d’indrets de tots els
Conductes seminals o iniciadors
sectors (GRÀCIA et al., 2005). Al sistema Pirata­Pont­
Piqueta, són abundants a les zones subaquàtiques poc
Els conductes seminals o iniciadors corresponen a
afectades per processos d’esfondrament (GRÀCIA et
tot aquell conjunt de formes, amb una gran variabilitat,
al., 2006).
que corresponen a l’estadi previ a la formació d’autèn­
tiques galeries, fet que es produeix per la continuació
dels processos de corrosió i coalescència de conductes.
Galeries cegues (dead ends)
L’aparença és de galeries freàtiques de control estruc­
tural o bé galeries freàtiques de secció circular però, per
Longitudinalment són de petites dimensions i acaben
les seves reduïdes dimensions no són penetrables per a
de forma brusca, com un cul de sac, sense possibilitats
l’home, encara que longitudinalment poden assolir lon­
de continuació. La seva longitud és molt variable, enca­
gituds considerables. Són molt abundants a les cavitats,
ra que amb aquesta denominació únicament incloem les
excepte als llocs a on es troben les sales i galeries d’es­
que no superen la desena de metres. Les de majors mi­
fondrament.
141

MICROFORMES
ciada a l’intens flux d’aigua de baixa salinitat que circula pel
(morfologies de corrosió d’ordre mètric a centimètric)
conducte. En aquesta part de la cavitat és molt marcat el

contrast entre zones del terra i el sostre amb spongework i
Morfologies espongiformes (spongework)
d’altres sense morfologies de corrosió destacades. Al siste­
ma Gleda­Camp des Pou (GRÀCIA et al., 2007) es troben
Estan formades per un conjunt pròxim d’irregularitats
a zones molt concretes, però en general són poc desen­
(forats, concavitats, protuberàncies, anells, tubs i altres)
volupades. A la cova d’en Bassol (GRÀCIA et al., 2007)
presents a la volta, parets o pis i que de vegades formen
són molt abundants i espectaculars, a una zona de control
una vertadera randa de pedra (Fig. 6a, 7). Aquestes micro­
estructural estratigràfic que ha estat trobada en temps re­
cavitats intercomunicades de diferents mides i formes es
cents. La cova des Drac de Cala Santanyí (GRÀCIA et al.,
produeixen per la diferent dissolució de la roca en aigües
1998b) presenta aquesta morfologia molt desenvolupada
freàtiques (BRETZ, 1942). La zona freàtica i vadosa de la
en zones concretes de la sala d’Entrada i començament de
cova des Pas de Vallgornera presenta zones a on són molt
la galeria Negra. A la cova de s’Abisament, les morfologies
abundants. A la cova des Coll (GRÀCIA et al., 2005) es
espongiformes són les formes de corrosió més característi­
troben especialment a una galeria amb una gènesi asso­
ques de les sales finals (GRÀCIA et al., 2006).
a
c
d
Figura 6: A. Regates de corrosió en dos nivells superposats de la cova
des Pas de Vallgornera. S’aprecien també al sostre morfologies
b
espongiformes a escala de microformes (Foto A. Cirer). B. Detall
d’una regata de corrosió que afecta a un massís estalagmític i a
la roca mare de les parets. Sistema Gleda­Camp des Pou (Foto
C. Bodi). C. Pont de roca de la cova des Coll (Foto F. Gràcia).
D. Envà de roca que separa dues galeries freàtiques. S’aprecien
també regates de corrosió i facetes. Cova des Pas de Vallgorne­
ra (Foto: A. Cirer).
Figure 6: A. Corrosion notches disposed in two superposed levels, in
Cova des Pas de Vallgornera. In the ceiling, small-sized spon-
gework morphologies can be also distinguished (Photo: A. Ci-
rer). B. Detail of a corrosion notch affecting a flowstone massif,
as well as the rocky walls, in Gleda-Camp des Pou cave system
(Photo: C. Bodi). C. Rock bridge in Cova des Coll (Photo: F.
Gràcia). D. Rock partition that separate two phreatic passages,
in Cova des Pas de Vallgornera. Corrosion notches and solution
facets are also visible (Photo: A. Cirer).
142

Arcs (archs)
Els arcs són de mida més petita que els ponts. Es
generen per la dissolució progressiva d’altres morfolo­
gies, com són els envans de dissolució, penjants, es­
perons, columnes de roca, pinacles, nínxols de paret,
entre d’altres (Fig. 8a). Per coalescència d’arcs es po­
den arribar a convertir en arcs més grans o fins i tot en
ponts. És freqüent la presència d’arcs propers entre ells.
És una morfologia molt freqüent a la cova des Pas de
Vallgornera. Són especialment abundants als sectors
de la cavitat de fàcies de front d’escull o d’escull en cla­
pes. S’han localitzat abundants arcs a la cova des Coll
(GRÀCIA et al., 2005), al sistema Pirata­Pont­Piqueta
(GRÀCIA et al., 2006) i al sistema Gleda­Camp des Pou
(GRÀCIA et al., 2007).
Figura 7: Morfologies espongiformes (microformes) de la cova des Coll
(Felanitx). Estan formades per un conjunt pròxim d’irregulari­
tats com són forats, concavitats, protuberàncies, anells, tubs
Pinacles (˘cers)
i altres, presents a la volta, parets o pis i que de vegades for­
men una vertadera randa de pedra (Foto: F. Gràcia).
Equivalen a l’invers dels penjants, ja que parteixen
Figure 7: Spongework microforms in Cova des Coll (Felanitx). They are
del terra i ascendeixen de cap al sostre (Fig. 9b). Solen
formed by a series of irregularities such as nearby holes, pro-
esser molt menys freqüents que no pas els penjants.
trusions, ridges, rings, tubes and others, that are present in
the ceiling, floor and walls of the passages; sometimes they
Es generen a partir de la corrosió dels envans i de les
constitute a real stone lace (Photo: F. Gràcia).
columnes de roca, en quedar­se aïllats del sostre per
dissolució progressiva. Als primers estadis evolutius,
en cas de procedir d’envans, tenen forma allargada, en
mecanisme n’hi ha relacionats amb corrents d’aigua, en
ocasions de longitud considerable. També poden prove­
ocasions de diferents densitats. En general, aquest tipus
nir d’altres morfologies, com arcs i ponts. A la cova des
de penjants és de dimensions més reduïdes i se solen
Pas de Vallgornera es troben per tot arreu; n’hi ha a les
presentar associats. A la cova des Pas de Vallgornera es
fàcies de front d’escull i també a les fàcies de lagoon ex­
troben a les dues fàcies repetidament esmentades, tant
tern. En general són molt més espectaculars i de majors
de front d’escull com d’escull en clapes, com a les fàcies
dimensions els que es troben a les fàcies de lagoon ex­
de lagoon extern. En el segon cas procedeixen gaire­
tern. A altres coves litorals de Mallorca, com el sistema
bé sempre d’envans desmantellats. La seva mida és de
Gleda­Camp des Pou hi són presents (GRÀCIA et al.,
majors dimensions que els que es formen dins la fàcies
2007) i a la cova des Coll són relativament abundants en
de front d’escull. N’hi ha que es troben paral·lels a una
llocs molt diversos de la cavitat (GRÀCIA et al., 2005).
mateixa secció de la galeria, per procedir d’envans dis­
solts parcialment i dels quals només en queden alguns
vestigis. A la cova des Coll són especialment abundants
Esperons (rocky jags)
(GRÀCIA et al., 2005). Allà es poden trobar, a més dels
comuns formats pel procés abans esmentat, els penjats
Podem incloure’ls dins el mateix grup que els pen­
generats per una gènesi associada a l’intens flux d’aigua
jants i pinacles, de fet es tracta de protuberàncies laterals
de salinitat baixa que circula per alguna galeria. Al sis­
d’ordre mètric. Es tracta per tant de prominències laterals
tema Gleda­Camp des Pou (GRÀCIA et al., 2007) n’hi
generades sovint a partir de l’evolució de la dissolució
ha alguns de gran mida, que superen els 3 m, els quals
progressiva de ponts, arcs i envans desmantellats de for­
semblen restes de columnes de roca o envans de cor­
ma parcial o totalment (Fig. 8b). Al sistema Gleda­Camp
rosió. Hi ha tota una sèrie d’estadis evolutius intermedis
des Pou són freqüents a totes les galeries (GRÀCIA et al.,
entre els envans i els penjants.
2007). A la cova des Coll i la cova des Pas de Vallgornera
són molt més abundants i generalment relacionats amb
antics envans (GRÀCIA et al., 2005, 2009b).
Concavitats poc marcades (subdued pockets)
Es tracta de depressions semiesfèriques circulars,
Penjants (rock pendants)
el·líptiques o irregulars centimètriques que s’endinsen
poc dins la roca. La longitud o amplària supera sem­
Les seves mides van de dimensions d’ordre de centí­
pre la fondària de la concavitat. Es presenten recobrint
metres a metres, i tal com indica el seu nom pengen del
superfícies extenses de les parets i sostres de galeries
sostre (Fig. 9a). Hi ha diferents mecanismes generadors
i sales (Fig. 9a). Tal i com diu MERINO (2006), en sec­
de penjants. Per una banda hi ha els penjants procedents
ció vertical la forma s’assembla a una mitja lluna, amb
d’antics envans que són de forma allargada. També n’hi
la part còncava més inferior, amb fort pendent, coberta
ha producte de la dissolució i separació de columnes de
de fins dipòsits de sediment, que li donen un típic color
roca. Un altre tipus de mecanisme formatiu és la corrosió
vermellós. Es poden considerar un estadi evolutiu pre­
diferencial al sostre de sales i galeries. Dins aquest darrer
vi als tupins. Per evolució aquestes formes de corrosió
143

com de lagoon, encara que són molt més nombroses a
a
la primera, possiblement per la dissolució preferencial
de les masses de corall de composició aragonítica, per
la qual cosa serien generats en quedar buida la zona
ocupada per una colònia de corall. És freqüent observar
que al buit del tupí sorgeixen mol·luscs perforadors de la
roca, com és el cas de Lithophaga, els quals es troba­
ven a l’interior dels coralls. Són morfologies abundants
a totes les cavitats del Llevant de Mallorca.
Cúpules (cupolas o bellholles)
Depressions semiesfèriques, circulars o allargades,
de mida decimètrica a mètrica, que poden penetrar con­
siderablement dins la roca del sòtil de galeries o sales.
b
Les diàclasis poden condicionar la gènesi d’associa­
cions de cúpules de secció d’arc gòtic. En la seva gènesi
se suposa que tenen un paper important les aportacions
d’aigua zenital, que en contacte amb l’aigua freàtica
condicionaria una zona corrosiva. A les cavitats del Lle­
vant no són molt freqüents.
Nínxols de paret (wall niches)
Concavitats de pis pla o lleugerament irregular, d’or­
dre mètric a centimètric que se situen a les parets de
Figura 8: A. Arc. Són de mida més petita que els ponts i procedeixen
les galeries. En ocasions es poden confondre amb els
de la dissolució progressiva d’altres morfologies. B. Esperó.
tupins. Nosaltres som partidaris de limitar aquest nom
Protuberància lateral generada sovint mitjançant la dissolució
de nínxols de paret a les morfologies que assoleixen
progressiva de ponts, arcs i envans. (Fotos: A. Cirer).
una mida superior als 60 cm d’amplària i almenys 40
Figure 8: A. Arch. They are of smaller size than bridges, being the result
cm de fondària i alçària, amb el pis de tendència plana i
of the progressive dissolution of other morphologies. B. Rocky
a les altres incloure­les als tupins, ja que a nivell pràctic
jag. Lateral protrusions evolved frequently from the progressive
dissolution of bridges, arches and partitions. (Photos: A. Cirer).
és molt difícil distingir­les. Els nínxols, en superar unes
certes dimensions (uns 2 m de diàmetre) entrarien ja en
la categoria de cambres freàtiques circulars. Han estat
poden entrar en coalescència, i s’arriben a individualit­
localitzades a gairebé totes les cavitats amb importants
zar estretes seccions de roca, que a mode de cresta
continuacions subaquàtiques de Mallorca.
separen concavitats majors. En alguns indrets s’observa
una evident alineació horitzontal de les files de concavi­
tats que podria esser conseqüència d’una estabilització
Canals subverticals de dissolució (rock combs)
d’una zona d’haloclines que originés aquestes formes
de dissolució. Segons MERINO (2006), aquesta dispo­
Es tracta de morfologies associades i sobreposades
sició s’assembla per la morfologia a les facetes, de les
a les facetes, encara que no hi són sempre presents. A
quals podria representar un primer estadi evolutiu. La
les cavitats litorals de Mallorca són citades per primera
seva presència sol esser habitual a totes les coves lito­
vegada a GRÀCIA et al., (1997) com a “pentinades de
rals del Llevant i Migjorn de Mallorca.
roca”. MERINO (2000) les defineix com a canalets en
forma de ventall. Amb l’objecte d’homogeneïtzar i siste­
matitzar la morfologia es va decidir emprar el terme de
Tupins de paret, sostre i pis
canals subverticals de dissolució per englobar els dos
(wall pockets, ceiling pockets, floor pockets)
subtipus, encara que les pentinades de roca presenten
els canals més amples i pregons, mentre que els ca­
Petits clots semiesfèrics circulars o el·líptics centimè­
nalets en formacions de ventall són poc profunds i la
trics, i que en ocasions penetren en forma de cilindres.
distància entre crestes és menor.
És freqüent que presentin coalescències o dependèn­
Als sectors subaquàtics de la cova des Pas de
cies (composed pockets) i superposicions (pocket le-
Vallgornera són freqüents els canalets, mentre que les
vels). Segons la localització espacial a les sales i gale­
“pentinades de roca” són molt poc presents. A la cova
ries cal puntualitzar si són de parets, sostre i pis (wall
des Coll les crestes són especialment marcades i no su­
pockets, ceiling pockets i floor pockets) (Fig. 9a). A la
peren els 20 cm d’alçària entre les valls i les crestes. A
cova des Pas de Vallgornera es troben a escampats per
la cova Genovesa se n’han observat a diferents sales i
tots els sectors de les cavitat, tant terrestres com sub­
galeries, desenvolupades entre ­7,8 i ­8,7 m (alçada de
aquàtics. També hi són, tant a les fàcies de front d’escull
les facetes 0,9 m) i entre ­10,5 i ­11,1 m (alçada de les
144

a
b
Figura 9: A. Penjant de la cova des Pas de Vallgornera amb abundants
Figure 9: A. Rock pendant in Cova des Pas de Vallgornera showing,
concavitats poc marcades i tupins sobreimposats. Darrera
superimposed, abundant solutional pockets of different sizes.
l’espeleòleg es pot apreciar una columna de roca. B. Pinacle
Behind the caver a rock column can be observed. B. Rock
que s’ha generat a partir de la corrosió d’un envà del sistema
pinnacle (cer) generated from the corrosion of a partition be-
Gleda­Camp des Pou. (Fotos: A. Cirer).
tween galleries, within Gleda-Camp des Pou cave system.
(Photos: A. Cirer).
145

facetes 0,6 m). A la cova des Coll es troben localitzades
GRÀCIA, F.; CLAMOR, B.; AGUILÓ, C. & WATKINSON, P. (1998b): La
a cotes de fondària que van dels ­3 a ­4,3 m (les regates
cova des Drac de cala Santanyí (Santanyí, Mallorca). Endins, 22:
55­66.
de corrosió es troben entre ­2,5 i ­3 m). En pocs casos
GRÀCIA, F.; CLAMOR, B.; FEBRER, M.; JAUME, D. & VICENS, D.
es troben en dos nivells superposats (entre ­0,7 i ­1,2
(2006b). La cova de s’Abisament (Sant Llorenç des Cardassar,
m). Es troben també a la cova des Coloms I.
Mallorca). Endins, 30: 101­108.
GRÀCIA, F.; CLAMOR, B.; FORNÓS, J.J.; JAUME, D. & FEBRER, M.
(2006a): El sistema Pirata ­ Pont ­ Piqueta (Manacor, Mallorca):
geomorfologia, espeleogènesi, hidrologia, sedimentologia i fauna.
Endins, 29: 25­64.
GRÀCIA, F.; CLAMOR, B.; FORNÓS, J.J.; JAUME, D. i URIZ, M.J.;
Agraïments
MARTIN, D.; GIL, J.; GRACIA, P.; FEBRER, M. & PONS, G.
(2005): La cova des Coll (Felanitx, Mallorca): Espeleogènesi, ge­
omorfologia, hidrologia, sedimentologia, fauna i conservació. En-
Als espeleòlegs subaquàtics i als companys terres­
dins, 27: 141­186.
GRÀCIA, F.; CLAMOR, B.; GUAL, M.A.; WATKINSON, P. & DOT, M.A.
tres del Grup Nord de Mallorca i d’altres grups de la
(2003): Les coves de Cala Anguila (Manacor, Mallorca). I: Des­
Federació Balear d’Espeleologia que han col·laborat en
cripció de les cavitats i història de les exploracions. Endins, 25:
l’exploració, topografia i estudi de les cavitats sotaigua­
23­42.
GRÀCIA, F.; FORNÓS, J.J.; CLAMOR, B.; FEBRER, M. & GAMUNDÍ, P.
des de Mallorca.
(2007): La cova de sa Gleda I. Sector Clàssic, sector de Ponent i
Volem també agrair, molt especialment, les tasques
sector Cinc­cents (Manacor, Mallorca): geomorfologia, espeleogè­
efectuades per part dels companys Antoni Cirer i Miquel
nesi, sedimentologia i hidrologia. Endins, 31: 43­96.
GRÀCIA, F.; FORNÓS, J. J.; GAMUNDÍ, P.; CLAMOR, B.; POCOVÍ, J.
Àngel Perelló del GNM, pel que fa a la documentació
& PERELLÓ, M. A. (2009a): Les descobertes subaquàtiques a la
fotogràfica de les parts submergides de les cavitats.
cova des Pas de Vallgornera (Llucmajor, Mallorca): Història i des­
Els treballs subaquàtics han estat finançats parcial­
cripció dels descobriments, hidrologia, espeleotemes, sediments,
paleontología i fauna. Endins, 33: 35­72.
ment gràcies a l’Obra Social de “SA NOSTRA”, dins les
GRÀCIA, F.; FORNÓS, J.J. & MERINO, A. (2009c): Corrosion patterns
convocatòries d’ajuts per a projectes de Conservació de
related to meteoric­marine mixing zone in coastal cave systems of
la Biodiversitat.
Mallorca island (western Mediterranean). Island Karst Symposium.
El present treball és una contribució al projecte de
2009 ICS Proceedings. 15th International Congress of Speleolo-
gy. Kerrville, USA.
recerca finançat pel Ministerio de Ciencia e Innovación,
GRÀCIA, F.; GAMUNDÍ, P.; CLAMOR, B.; TRIAS, M.; FORNÓS, J. J.;
CGL2010­18616/BTE.
FEBRER, M. & POCOVÍ, J. (2010b): Noves aportacions a l’estudi
de les cavitats de cala Falcó­cala Varques (Manacor, Mallorca).
Endins, 34: 141­154.
GRÀCIA, F.; JAUME, D. RAMIS, D.; FORNÓS, J.J.; BOVER, P.; CLA­
Bibliografia
MOR, B.; GUAL. M.A. & VADELL, M. (2003b): Les coves de Cala
Anguila (Manacor, Mallorca). II: La cova Genovesa o cova d’en

Bessó. Espeleogènesi, geomorfologia, hidrologia, sedimentologia,
BRETZ, J. (1942): Vadose and phreatic features of limestone caverns.
fauna, paleontologia, arqueologia i conservació. Endins, 25: 43­
The Journal of Geology, 50 (6).
86.
FORD, D. & WILLIAMS, P. (1989): Karst geomorphology and Hydrolo-
GRÀCIA, F.; WATKINSON, P.; MONSERRAT, T.; CLARKE, O. & LAN­
gy. U. Hyman, 601 pàgs. London.
DRETH, R. (1997): Les coves de la zona de ses Partions­Portoco­
FORD, D.C. & WILLIAMS, P.W. (2007): Karst hydrogeology and geo-
lom (Felanitx, Mallorca). Endins, 21: 5­36.
morphology. John Wyley & Sons Ltd. 562 pp. Chichester, UK.
GUILCHER, A. (1988): Coral Reef Geomorphology. John Wyley & Sons
GINÉS, A. & GINÉS, J. (1992): Las Coves del Drac (Manacor, Mallorca).
Ltd. 228 pp. Chichester, UK.
Apuntes históricos y espeleogenéticos. Endins, 17­18: 5­20.
HANSHAW, B.B. & BACK, W. (1979): Major geochemical processes in
GINÉS, A. & GINÉS, J. (2007): Eogenetic karst, glacioeustatic cave po­
the evolution of carbonate­aquifer system. Journal of Hydrology,
ols and anchialine environments on Mallorca Island: a discussion
43: 287­312.
of coastal speleogenesis. International Journal of Speleology, 36
MERINO, A. (1993): La Cova des Pas de Vallgornera. Endins, 19: 17­
(2): 57­67.
23.
GINÉS, J. (2000): El karst litoral en el levante de Mallorca: una apro-
MERINO, A. (2000): Nuevas extensiones de la Cova des Pas de
ximación al conocimiento de su morfogénesis y cronología. Tesi
Vallgornera (Llucmajor, Mallorca). Endins, 23: 7­21.
Doctoral. Departament de Ciències de la Terra, Universitat de les
MERINO, A. (2006): Espeleotemas poco frecuentes y morfologías de
Illes Balears. 595 pàgs + 29 làms. Inèdit.
corrosión hallados en la Cova des Pas de Vallgornera. Endins, 30:
GINÉS, J. & GINÉS, A. (2009): Proposta d’una nova classificació mor­
49­70.
fogenètica de les cavitats càrstiques de l’illa de Mallorca. Endins,
MERINO, A. (2007): Solutional sculpturings and uncommon spele­
33: 5­18.
othems found in the Cova des Pas de Vallgornera, Majorca, Spain.
GINÉS, J.; GINÉS, A.; FORNÓS, J.J.; GRÀCIA, F. & MERINO, A.
NSS News, 65 (9): 14­20. Huntsville, USA.
(2008): Noves observacions sobre l’espeleogènesi en el Migjorn
MERINO, A.; MULET, A. & MULET, G. (2006): La Cova des Pas de
de Mallorca: els condicionants litològics en alguns grans sistemas
Vallgornera: 23 kilómetros de desarrollo topografiado (Llucmajor,
subterranis litorals. Endins, 32: 49­80.
Mallorca). Endins, 30: 29­48.
GINÉS, J.; GINÉS, A.; FORNÓS, J.J.; MERINO, A. & GRÀCIA, F.
MERINO, A.; MULET, A.; MULET, G.; CROIX, A. & GRÀCIA, F. (2008):
(2009a): On the role of hypogene speleogenesis in shaping the co­
La Cova des Pas de Vallgornera (Llucmajor, Mallorca) alcanza los
astal endokarst of southern Mallorca (Western Mediterranean). In:
55 kilómetros de desarrollo topográfico. Endins, 32: 33­42.
KLIMCHOUK, A.B. & FORD, D.C. (eds.) Hypogene speleogenesis
MERINO, A.; MULET, A.; MULET, G.; CROIX, A. & GRÀCIA, F. (2009):
and karst hydrogeology of artesian basins. Ukrainian Institute of
Cova des Pas de Vallgornera: an exceptional littoral cave from
Speleology and Karstology, Special Paper 1: 91­99. Simferopol,
Mallorca Island (Spain). In: WHITE, W.B. (ed.) Proc. 15th Int. Con-
Ucraïna.
gress Speleol., 1: 522­527. Kerrville, USA.
GINÉS, J.; GINÉS, A.; FORNÓS, J.J.; MERINO, A. & GRÀCIA, F.
MYLROIE, J.E. & CAREW, J.L. (1990): The flank margin model for dis­
(2009b): About the genesis of an exceptional coastal cave from
solution cave development in carbonate platforms. Earth Surface
Mallorca Island (Western Mediterranean). The lithological control
Processes and Landforms, 15: 413­424.
over the pattern and morphology of Cova des Pas de Vallgornera.
NÚÑEZ­JIMÉNEZ, A. (1967): Clasificación genética de las cuevas de
In: WHITE, W.B. (ed.) Proc. 15th Int. Congress Speleol., 1: 481­
Cuba. Academia de las Ciencias de Cuba.
487. Kerrville, USA.
SLABE, T. (1995): Cave Rocky Relief and its Speleogenetical Signi-
GRÀCIA, F.; CLAMOR, B. & LAVERGNE, J.J. (2000): Les coves de cala
ficance. Znanstvenoraziskovalni Center SAZU. Ljubljana. 128
Varques (Manacor, Mallorca). Endins, 23: 41­57.
pàgs.
GRÀCIA, F.; CLAMOR, B. & WATKINSON, P. (1998a): La cova d’en
TRIAS, M. & MIR, F. (1977): Les coves de la zona de Can Frasquet
Passol i altres cavitats litorals situades entre cala sa Nau i cala
­ Cala Varques. Endins, 4: 21­42.
Mitjana (Felanitx, Mallorca). Endins, 22: 5­18.
146