Metal�l�rgia prehist�rica del coure a les muntanyes d'Escorca-Pollen�a : Mallorca
ENDINS, núm. 27. 2005. Mallorca
METAL·LÚRGIA PREHISTÒRICA DEL COURE
A LES MUNTANYES D’ESCORCA-POLLENÇA (Mallorca)
per Damià RAMIS 1, Miquel TRIAS 2, Andreas HAUPTMANN 3 i Josep Antoni ALCOVER 1, 4
Resum
Documentam l’existència d’activitats mineres i metal·lúrgiques prehistòriques a
la zona central de la serra de Tramuntana. S’hi ha reduït mineral pobre en coure pro-
cedent d’afloraments de la mateixa zona. Hem localitzat camps d’escòria de reduc-
ció de mineral de coure i estacions metal·lúrgiques on es realitzava la reducció. Hem
trobat escòria de reducció de mineral coure a 35 localitats. Documentam la relació
entre les activitats de reducció metal·lúrgica i diferents balmes situades a llocs
remots i d’accés difícil de la Serra. Descrivim una fornal de reducció i diferents jaços
de morterets. Les activitats metal·lúrgiques detectades daten, com a mínim, des de
c. 2000 cal BC fins a moments indeterminats del IIn mil·lenni cal BC.
Abstract
Prehistoric mining and metallurgical activities in the central part of Serra de Tra-
muntana are recorded. Copper ores with a poor quality were smelted. Copper slag
concentrations and smelting sites have been recorded. Smelting slags here recor-
ded have been found in 35 different sites. A relationship is established between
smelting activities and rock shelters located in marginal places, with an abrupt relief,
of the Serra. A smelting furnace and several mortars are here described. These
recorded metallurgical activities are dated, at least, from c. 2000 cal BC to some
undetermined moment of the II mil·lennium cal BC.
Introducció
L’existència de processos metal·lúrgics a la prehis-
fiables datats al coval Simó, a Escorca (COLL, 2001) i a
tòria mallorquina està documentada a partir dels voltants
Ca na Cotxera, a Muro (CANTARELLAS, 1972; CALVO
del 2000 cal BC. L’evidència consisteix principalment en
& GUERRERO, 2002), els quals defineixen la primera
el registre del sector central de la balma de Son Matge
fase cultural documentada a Mallorca. Aquestes peces
(Valldemossa), que va lliurar diversos fragments cerà-
ceràmiques de Son Matge varen ser interpretades com
mics amb decoració incisa de tradició campaniforme
a gresols per a la refosa de coure (WALDREN, 1979;
que presentaven restes de coure a la seva cara interna
HOFFMAN, 1991; 1995), encara que els trets que pre-
(WALDREN, 1979; 1982). Aquests materials foren rela-
senten són propis de vasos de reducció de mineral de
cionats per WALDREN (1979) amb la datació radiocar-
coure (e.g., ROVIRA, 2004). Restes de coure adherides
bònica Y-2682: 3820±120 BP (2600-1900 cal BC), realit-
a alguns fragments no diagnòstics de ceràmica atribuïts,
zada sobre carbons vegetals no identificats, i provinent
grosso modo, a la mateixa època, també foren recupe-
d’un altre sector del jaciment (PLANTALAMOR & WAL-
rades als jaciments des Velar d’Aprop (Santanyí;
DREN, 1976: 244). Aquest tipus de ceràmica data de les
CARRERAS & COVAS, 1984; CARRERAS, 2002), a la
darreries del III mil·lenni cal BC i, tal volta, els moments
mateixa balma de Son Matge (estrat 11 del recinte cen-
inicials del II mil·lenni cal BC, d’acord amb els contextos
tral; WALDREN, 1979; no obstant, WALDREN, 1982:
169 indica que a l’estrat 11 es trobaren restes de cerà-
mica incisa amb restes de coure adherides) i a Son
1
Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (CSIC-UIB). Cta. de Vall-
Olesa (Valldemossa, WALDREN, 1984), i alguns lingots
demossa km 7,5. 07122 Palma de Mallorca. e-mail:
de coure també aparegueren a aquest darrer lloc. Mal-
vieapba@uib.es
2
Secció d’Espeleologia del Grup Excursionista de Mallorca, Palma
grat la ceràmica incisa de tradició campaniforme és pre-
de Mallorca.
sent als tres jaciments, també s’hi han documentat la
3
Institut für Archäometallurgie-Deutsches Bergbau-Museum, Her-
presencia de materials arqueològics més tardans, i
nerstraße 45, Bochum 44787, Germany.
manca el context estratigràfic que permeti establir-ne la
4
Research Associate, Department of Mammalogy, American
Museum of Natural History, New York.
cronologia de les evidències metal·lúrgiques.
19

Figura 1: Mapa general de l’àrea prospectada amb les estacions
Figure 1: General map of the surveyed area with the localised archaeo-
arqueometal·lúrgiques localitzades i diferents jaciments pre-
metallurgic sites and different prehistoric localities (catalo-
històrics (ja coneguts i inèdits).
gued and uncatalogued).
L’explotació prehistòrica dels recursos cuprífers
obsidiana, a partir de troballes superficials a les mun-
locals per part de les comunitats prehistòriques de
tanyes del municipi d’Escorca (CARBONELL et al.,
Mallorca va ser introduïda com a una hipòtesi a la
1981). Els seus descobridors foren Miquel Trias i Joan
bibliografia científica (e.g. DELIBES DE CASTRO &
Pons. L’any 1983 una mostra d’aquest material va ser
FERNÁNDEZ-MIRANDA, 1988: 155; HOFFMAN, 1991:
enviada per Josep Antoni Alcover al Dr. Pere Enrique
178, 1995: 24), però fins fa poc (RAMIS et al., en prem-
(Departament de Geoquímica, Universitat de Barcelo-
sa) no s’havia documentat. La hipòtesi alternativa, con-
na), qui va descartar que fos obsidiana i va apuntar que
sistent en l’arribada de coure des de l’exterior, junta-
podria tractar-se d’algun tipus d’escòria metal·lúrgica.
ment amb l’estany, no ha estat mai adequadament ava-
L’existència d’aquest informe va romandre inèdita fins a
luada, talment com tampoc ho ha estat la hipòtesi de
la referència feta per ALCOVER et al. (2001), i la pre-
que a la metal·lúrgia local s’emprés tant coure d’origen
sència d’obsidiana importada a Mallorca ha estat errò-
local com coure d’origen ultramarí. RAMIS et al. (en
niament citada a la bibliografia recent (e.g., GUERRE-
premsa) presenten indicis sòlids que apunten cap a
RO, 1995, 1996; MERINO, 1997; HERNANDO, 1999).
l’existència d’una mineria de coure a Mallorca almenys
La recuperació de dos fragments d’escòria a dos
durant les darreries del III/començaments del II mil·len-
dipòsits arqueològics diferents, un de començaments
nis cal BC, basada en el descobriment i anàlisi de diver-
del II mil·lenni cal BC –cova Estreta (Pollença; ENCI-
ses concentracions d’escòria cuprífera.
NAS & ALCOVER, 1997; RAMIS & QUINTANA, 2001)–
El material determinat actualment com a fragments
i l’altre de c.2000 cal BC –coval Simó (COLL, 2001)–, i
d’escòria de reducció de mineral cuprífer va ser inicial-
l’estudi més acurat de les característiques d’aquesta
ment introduït a la literatura, identificat erròniament com
escòria va permetre establir la relació d’aquestes evi-
20

Figura 2: Mapa de la zona d’Albarca (detall 1 de la Fig. 1) amb les prin-
Figure 2: Map of Albarca area (inset 1 in Fig. 1) showing the main loca-
cipals estacions arqueometal·lúrgiques localitzades i diversos
lised archaeometallurgical sites and diverse outcrops of Keu-
afloraments de basalts.
per basalts.
: Balma arqueometal·lúrgica.
: Establiment prehistòric.
: Metallurgical rockshelter (balma).
: Prehistoric settlement.
: Camp d’escòria.
: Basalts del Keuper.
: Slag field.
: Keuper basalts.
dències metal·lúrgiques amb els primers estadis de la
prehistòria de Mallorca. La línia de recerca sobre els
primers habitants de les Balears ha promogut l’estudi
de la identitat i el significant d’aquesta escòria.
Així vàrem plantejar un projecte de prospecció, que
fou autoritzat per la Ponència Tècnica de Patrimoni His-
tòric del Departament d’Obres Públiques i Urbanisme
del Consell de Mallorca, amb els següents objectius:
1.
Localització d’estacions amb presència superficial
d’escòria de reducció de mineral de coure.
2.
Registre de la distribució dels jaciments al territori.
3. Intent de contextualització cronològica i cultural de
l’escòria, mitjançant altres possibles materials
superficials.
4.
Estudi de la relació dels camps d’escòria amb els
jaciments arqueològics catalogats.
5.
Estudi de la relació dels camps d’escòria amb els
afloraments de mineral cuprífer.
6.
Anàlisi mineralògica d’una mostra de l’escòria loca-
litzada.
Com esdevé habitualment, les prospeccions dona-
ren lloc a troballes inèdites no contemplades en els
nostres objectius inicials, però que han resultat de gran
Figura 3: Mapa de la zona de Mortitx (detall 2 de la Fig. 1) amb les prin-
interès per la nostra recerca, i que seran introduïdes a
cipals estacions arqueometal·lúrgiques localitzades i diversos
aquest treball. Entre aquestes troballes es troben
afloraments de basalts. Simbols com a la Fig. 2
estructures relacionades amb la metal·lúrgia primitiva i
Figure 3: Map of Mortitx (inset 2 in Fig. 1) with the main localised
jaciments arqueològics no catalogats.
archaeometallurgical sites and diverse outcrops of Keuper
L’objectiu del present treball consisteix en donar a
basalts. Symbols as in Fig. 2.
21

Codi
Nom
Descripció
Fragments
Referència
Estructures i materials arqueològics
1
Avenc de s’Aigua Estació a l’aire lliure
+++
CARBONELL et al.
(Mortitx-1)
propera a l’avenc
(1981)
2
Mortitx-2
Estació a l’aire lliure
+++
RAMIS et al. (en premsa)
3
Mortitx-3
Estació a l’aire lliure
+++
RAMIS et al. (en premsa)
4
Balma de s’Avenc Balma (a la part dalt de +++
MERINO (1997)
Jaç de morterets, fragments d’un possi-
(Avenc de l’Obsi- l’avenc)
ble gresol
diana; Mortitx-4)
5
Balma de s’Olive- Balma
+++
RAMIS et al. (en premsa) Jaç de morterets
ra (Mortitx-5).
6
Balma de Llebeig Balma
+++
RAMIS et al. (en premsa) Jaç de morterets, ceràmica prehistòrica
(Mortitx-6)
7
Balma 1 de ses Fari- Balma
+++
RAMIS et al. (en premsa) Fornal de reducció, jaç de morterets, cerà-
nes (Balma 1 de la
mica prehistòrica, possibles fragments de
Serra de ses Farines)
gresol, ceràmica islàmica
8
Serra de ses
Estació a l’aire lliure
++
RAMIS et al. (en premsa) Poblat prehistòric, ceràmica prehistòrica,
Farines
romana i islàmica
9
Cingle de ses
Estació a l’aire lliure
2
RAMIS et al. (en premsa) Poblat prehistòric
Mules
10
Balma des Bur-
Balma
+++
RAMIS et al. (en premsa) Ceràmica prehistòrica, morterets picats a
gar (Balma del
la roca
Torrent de Lluc)
11
Camí des Burgar
Estació a l’aire lliure
2
RAMIS et al. (en premsa)
(Torrent de Lluc-1)
12
Camí des Burgar
Estació a l’aire lliure
1
RAMIS et al. (en premsa)
(Torrent de Lluc-2)
13
Camí des Burgar
Estació a l’aire lliure
2
RAMIS et al. (en premsa)
(Torrent de Lluc-3)
14
Camí des Burgar
Estació a l’aire lliure
+++
RAMIS et al. (en premsa)
(Torrent de Lluc-4)
15
Torrent des Boverons
Estació a l’aire lliure
+++
RAMIS et al. (en premsa)
16
Coma de ses Cases Estació a l’aire lliure
1
RAMIS et al. (en premsa)
17
Balma d’en Martí. Balma
+++
RAMIS et al. (en premsa)
18
Pou de La Malè
Estació a l’aire lliure
1
RAMIS et al. (en premsa)
19
Balma del Camí
Balma
+++
RAMIS et al. (en premsa)
de La Malè.
20
Sa Coqueta (Cin- Cova
+
RAMIS et al. (en premsa) Ceràmica prehistòrica
gle de n’Amer)
21
Cova Estreta
Cova (dipòsit arqueològic) 1
ENCINAS & ALCOVER (1997) Ceràmica prehistòrica
22
Coval Simó
Cova (dipòsit arqueològic) 1 COLL (2001)
Context
estratigràfic
23
Cova de s’Entreforc Balma
+++
ENCINAS (pers. com.)
Ceràmica prehistòrica
24
Camí de ses
Estació a l’aire lliure
1
RAMIS et al. (en premsa)
Figueroles
25
Torrent des Guix
Estació a l’aire lliure
1
RAMIS et al. (en premsa)
26
Pas de sa Mata
Estació a l’aire lliure
++
Inèdit
27
Balma des Cocons Balma
+++
Inèdit
Ceràmica prehistòrica, jaç de morterets,
possible fornal de reducció
28
Naveta Llunyana,
Estació a l’aire lliure
+
Inèdit
Coma de ses Cases
29
Ses Covasses
Balma
+++
Inèdit
Possible fornal de reducció
30
Clot de sa Partió
Estació a l’aire lliure
++
Inèdit
31
Balma 1 d’en Pastor Balma
+++
Inèdit
32
Balma 2 d’en Pastor Balma
+
Inèdit
Jaç de morterets
33
Pla de s’Argilota
Estació a l’aire lliure
1
Inèdit
34
Coll des Bancalet Estació a l’aire lliure
1
Inèdit
35
Cosconar
Estació a l’aire lliure
1
Inèdit
Taula 1. Llocs amb presència d’escòria de coure (+++: acumulació
Table 1. Sites with presence of copper slag (+++: roughly, between 1
d’entre 1 i 25 kg aproximadament, segons cada cas; ++: acu-
and 25 kg; ++: roughly, between 0,25 and 1 kg; +: scarse
mulació d’entre 0,25 i 1 kg aproximadament; +: materials
material, usually less than 10 small fragments). Based in
escassos, normalment menys de 10 fragments petits). Basada
RAMIS et al. (in press).
en RAMIS et al. (en premsa).
22

conèixer alguns dels resultats preliminars actualitzats
les escòries trobades i algunes dades molt preliminars
de la recerca arqueometal·lúrgica empresa. Volem inci-
sobre els minerals de coure de Mallorca. L’article aca-
dir en un aspecte que ens pareix particularment inte-
barà amb unes consideracions finals destinades a situar
ressant des del punt de vista espeleològic, consistent
les troballes realitzades en el seu context adequat.
en la reiterada associació d’activitats de reducció de
mineral de coure amb diferents balmes allunyades del
sector central de la serra de Tramuntana. Dintre
d’aquest treball preliminar presentarem, en primer lloc,
L’àrea prospectada
els resultats actualitzats de la prospecció realitzada,
analitzarem la seva distribució geogràfica, presentarem
les topografies i descripcions de diferents balmes on
Els tres llocs esmentats a l’apartat anterior (és a dir,
s’han constatat les activitats metal·lúrgiques, donarem a
la coma de Mortitx i els voltants, d’on provenen les pri-
conèixer l’existència d’unes estructures artificials mai
meres troballes superficials, i els jaciments arqueolò-
descrites prèviament a la literatura arqueològica balear
gics de la cova Estreta i el coval Simó) estan situats, a
–consistents en jaços de morterets–, aportarem les
grans trets, a la mateixa zona del nord de la serra de
informacions cronològiques disponibles, i introduirem la
Tramuntana, entre els Binis i Ternelles, que és una de
caracterització metalogràfica preliminar d’algunes de
les més abruptes de l’illa i on trobam les majors alçades
E-8/2
E-3/4
E-4/1
E-5/1
E-8/1
E-8/2
E-12/1
E-12/2
(Gota
de coure)
SiO2
41.4
40.3
43.3
56.7
56.8
59.8
61.6
TiO2
1.62
1.56
1.57
1.20
1.94
1.77
1.58
Al2O3
14.4
17.6
16.6
9.22
11.8
5.77
5.71
FeO
2.55
4.93
6.46
5.201
3.257
2.366
1.971
Fe
1.66
MnO
0.09
0.1
0.063
0.036
0.06
0.044
0.057
MgO
4.71
5.58
4.26
2.46
2.66
2.60
2.20
CaO
22.4
24.1
20.241
15.2
18.9
21.0
19.6
BaO
0.101
0.041
0.063
0.11
0.27
0.10
0.13
Na2O
0.665
0.366
0.684
1.69
1.45
1.32
1.80
P2O5
0.364
0.48
0.492
0.38
0.43
0.40
0.47
P
0.03
S
0.292
0.211
0.113
0.47
0.18
0.15
0.1
0.58
Cu
0.271
0.186
0.435
3.05
0.17
0.95
0.50
86
Pb
0.006
n.d.
n.d.
n.d.
n.d.
n.d.
n.d.
0.007
Co
0.003
0.001
0.001
0.002
0.001
< 0.001
n.d.
0.14
Ni
1.83
0.226
0.074
0.005
0.003
0.006
0.002
0.23
Cr
0.441
0.065
0.03
0.017
0.016
0.014
0.009
0.004
As
0.001
n.d.
n.d.
0.005
0.001
0.001
n.d.
0.009
Ag
0.006
0.003
0.002
n.d.
n.d.
n.d.
0.001
0.004
Bi
0.018
n.d.
n.d.
n.d.
n.d.
n.d.
n.d.
n.d.
Sb
n.d.
n.d.
n.d.
0.003
0.001
n.d.
n.d.
n.d.
Sn
n.d.
0.001
0.001
n.d.
n.d.
n.d.
n.d.
n.d.
Suma
91.17
95.75
94.39
96.4
98.4
96.6
96.1
86.5
Taula 2. Resultats de l’anàlisi de composició química de diferents mos-
Taula 2. Results of the chemical composition analysis of selected sam-
tres d’escòria [E-3/4: Mortitx 3; E-4/1: Torrent de Lluc-4; E-5:
ples of Mallorcan copper slag [E-3/4: Mortitx; E-4/1: Torrent de
Balma des Burgar (= Balma del Torrent de Lluc); E-8: Balma de
Lluc-4; E-5: Balma des Burgar (Balma des Torrent de Lluc); E-
S’Olivera (= Mortitx 5); E-12: Balma de Llebeig (= Mortitx 6)] i
8 : Balma de S’Olivera (Mortitx 5); E-12 : Balma de Llebeig
d’un nòdul de coure (E-8/2, Balma de s’Olivera). Els valors
(Mortitx 6)] and of a copper nodule (Balma de s’Olivera).
s’expressen en percentatges del pes (n.d. = no detectat; límit
Expressed as percentages of weight (n.d. = undetected; detec-
de detecció: 0,001 % del pes total). Dades de RAMIS et al. (en
tion boundary: 0.001 % of the total weight). From RAMIS et al.
premsa).
(in press).
23

de l’illa: el puig Major de Son Torrella (1445 m) i el puig
canons càrstics, el més espectacular dels quals és el del
de Maçanella (1352 m). Aquesta és també una zona on
torrent de Pareis, de parets verticals que assoleixen els
està documentada la presència de minerals cuprífers
200 m d’altària. El conjunt d’aquestes morfologies ha
(e.g. HABSBURGO-LORENA, 1871; DELIBES DE CAS-
dividit el territori en un conjunt complex, de vegades
TRO & FERNÁNDEZ-MIRANDA, 1988) i on existeixen
laberíntic, de puigs, turons, carenes, valls i comes.
alguns topònims relacionats amb el coure (e.g., clot de
Contribuint a la complexitat topogràfica del relleu
s’Aram). S’ha publicat una altra estació amb presència
s’afegeixen els fenòmens exocàrstics originats per l’ac-
d’escòria a la mateixa àrea (avenc de s’Obsidiana,
ció química de l’aigua sobre les calcàries citades. Entre
Escorca; MERINO, 1997; estació aquí assimilada a la
aquests, trobam les dolines, depressions tancades,
balma de s’Avenc). D’altra banda, abans de començar la
endorrèiques, que sovint són els únics terrenys conrea-
nostra prospecció tenguèrem coneixement d’una altra
bles de determinats indrets de la Serra, com ara la
estació, la cova de s’Entreforc (J.A.Encinas, com.pers.),
coma de Mortitx. Un altre d’aquests fenòmens són els
situada també a la mateixa àrea. Conseqüentment,
camps de lapiaz coneguts localment com a esquetjars,
vàrem centrar el projecte de prospecció en aquesta àrea
extensions de roca nua intensament llavorada, forada-
(Fig. 1). Els resultats inicials foren presentats per RAMIS
da, fissurada. Entre aquests, els casos més espectacu-
et al. (en premsa) al Simposi La première métallurgie en
lars són els d’alguns rellars spitzkarren a la bibliogra-
France et dans les pays limitrophes (Carcassonne, 28-
fia internacional– on les roques en forma de rella d’ara-
30 Septembre 2002). En aquest treball actualitzam el
da arriben a assolir altàries de 20 m, fenomen que, per
nombre de localitats, que passa de les 25 esmentades
les dimensions, no té comparança a Europa.
per RAMIS et al. (en premsa) a 35. De totes formes, cal
La complicació del relleu, a escala general, i la natu-
advertir que aquests resultats no suposen un inventari
ra esquerpa del sòl configura un terreny difícil de trescar,
exhaustiu i és ben segur que en el futur es localitzaran
dividit en compartiments on les poblacions prehistòri-
altres camps d’escòria a la mateixa àrea.
ques podien viure amb un cert grau d’aïllament. S’ha de
El resultat de la prospecció sistemàtica realitzada
pensar que tota l’abundància actual de camins no exis-
és que tots els jaciments arqueometal·lúrgics objecte
tia en aquella època, i per tant la comunicació entre els
del present treball es troben localitzats a diferents
diferents indrets havia de ser més difícil. Per altra banda,
indrets del sector central de la serra de Tramuntana,
tots els marges que ara anivellen el terreny, i els semen-
entre Ariant al nord-est i la serra de Son Torrella al sud-
ters, producte d’un feina titànica realitzada al llarg de
oest, tot i que el gruix dels jaciments es concentra en
molt de temps, tampoc hi eren presents. L’agricultura
dues amples àrees: la primera, els costers del torrents
devia ésser una activitat productiva més difícil de realit-
d’Albarca i de Pareis, part baixa del puig de Maçanella
zar que a l’actualitat, llevat d’algunes dolines. Diverses
i del puig Roig (Fig. 2); la segona, la coma de Mortitx i
estacions prehistòriques del cor de la Serra documenten
els seus voltants, fins a la Malè (Fig. 3). La majoria dels
l’existència de pràctiques ramaderes (e.g., coval Simó;
conjunts només han lliurat escòria de coure i cap altre
COLL, 2001). Les activitats metal·lúrgiques que es
tipus de materials arqueològics. A la Fig. 1 es presenta
documenten en el present treball poden haver format
un mapa general amb les estacions localitzades amb
part de les activitats productives dels grups humans que
testimonis d’activitat metal·lúrgica, així com els jaci-
habitaren la Serra en època prehistòrica.
ments arqueològics catalogats i inèdits de la zona (tro-
bats durant la prospecció realitzada).
La Serra està formada bàsicament per materials
calcaris del Mesozoic i del Cenozoic. Entre els primers,
Distribució de les estacions amb
els pertanyents al Juràssic són els que formen les més
importants masses de la Serra i els seus relleus més
escòria de reducció de mineral
espectaculars, i estan constituïts, per dolomies, bretxes,
de coure
carnioles i calcàries micrítiques. Entre els sediments del
Cenozoic destaquen els estrats pertanyents al Miocè
inferior (probablement Burdigalià), formats per calcàries,
Com a resultat de la prospecció de camp, comple-
conglomerats i bretxes.
mentant la informació ja coneguda abans de 2002,
Per davall del Juràssic i d’importància orogràfica
actualment es coneixen 35 localitats, distribuïdes de la
trobam els dipòsits del Keuper, en forma de margues,
manera que segueix (Taula 1).
guixos, dolomies i carnioles; en general materials tous
Dos dels fragments d’escòria procedeixen de dos
que originen costers suaus al peu de les timbes verti-
dipòsits arqueològics diferents ja coneguts des de fa
cals del Juràssic i del Miocè inferior (probablement Bur-
uns anys. El primer d’ells és la cova Estreta. Aquest és
digalià). En aquests dipòsits trobam roques volcàni-
principalment un jaciment paleontològic que conté res-
ques, basalts i cendres, producte d’antigues erupcions,
tes fòssils de la fauna autòctona del Pleistocè superior i
entre les quals creiem que es troben les fonts de mine-
de l’Holocè de l’illa de Mallorca (ENCINAS & ALCO-
ral de coure explotades pels prehistòrics.
VER, 1997). Però també s’hi va trobar un petit conjunt
Tots aquests materials es troben deformats per l’oro-
arqueològic a l’entrada de la cavitat, el qual incloïa un
gènia alpina, formant diferents sèries d’escates encaval-
fragment d’escòria (RAMIS & QUINTANA, 2001). El
cades i plegades que han creat un relleu de pendents
segon dipòsit és el coval Simó (COLL, 2001), que és un
suaus cap al sud-est i esquerps, sovint verticals, cap al
jaciment estratificat, amb nivells d’ocupació del final del
nord-oest. Damunt de les serres producte del plegament
III i, tal volta, inicis del II mil·lenni cal BC. Una petita
s’ha imprès una xarxa fluvial que en alguns casos forma
peça d’escòria es va recuperar a un d’aquests nivells.
24

Les altres 33 estacions varen ser localitzades mit-
jançant la prospecció de camp, o a través de la literatura
i de les informacions orals en els dos casos esmentats.
Tretze de les 35 localitats –onze d’elles jaciments a
l’aire lliure i les altres dues coves (els dos dipòsits
arqueològics esmentats) – varen lliurar tan sols entre 1 i
3 fragments d’escòria . Tan sols 16 estacions han lliurat
quantitats que estimam superiors a 1 kg d’escòria (veure
taula 1: +++). Entre aquestes, n’hi ha 4 on estimam que
es poden trobar més de 10 kg (balma des Cocons,
balma de s’Olivera, balma de l’Avenc i cova de s’Entre-
forc). Sis estacions (una cova, una balma i quatre esta-
Figura 4: Anàlisi d’espectrometria d’energia dispersiva RX EDS d’una
cions a l’aire lliure) han lliurat quantitats intermèdies
mostra de mineral trobada al Torrent d’Albarca.
d’escòria (menys d’un kilògram, però més de 10 frag-
Figure 4: Energy-dispersive spectometry analysis (RX EDS) of a mine-
ments; taula 1: ++ i +). En cap dels casos documentats
ral sample obtained in Torrent d’Albarca.
s’estima un ordre de magnitud superior al de les de-
senes de kg. L’existència de processos metal·lúrgics in
situ
a les 13 estacions amb només una presència testi-
monial d’escòria pot ser rebutjada. Aquests fragments
de c.1750 (e.g., SALVÀ, 2001) o c.1600 (e.g., LULL et
poden haver estat afectats per processos erosius a
al., 1999) cal BC. Com a resultat de la prospecció sis-
alguns casos, però a altres (especialment aquells tro-
temàtica de la zona, s’han localitzat nous jaciments
bats als jaciments arqueològics, com el testimoni pre-
prehistòrics a l’aire lliure no catalogats (veure la Fig. 1).
històric de l’entrada de la cova Estreta i el dipòsit del
Finalment, no s’ha pogut establir cap relació clara
coval Simó) són indicatius de que foren transportats allà
entre els punts amb presència d’escòries i els llocs amb
pels humans. D’aquestes tretze estacions només n’hi ha
afloraments de minerals cuprífers, be que hi ha indicis
tres (cingle de les Mules, coval Simó i cova Estreta) que
d’aquestes relacions a algunes localitats. Les dues
retenim a la nostra cartografia, ja que les altres 10 no
localitzacions de mineral de coure a la zona suggerei-
aporten informacions rellevants. Les sis estacions amb
xen que aquest mineral es relaciona amb els aflora-
quantitats intermèdies d’escòria probablement estan
ments de basalt del coure, però les anàlisis preliminars
relacionades amb l’existència de processos metal·lúr-
realitzades no han permès concloure que tots els aflo-
gics in situ o a alguna zona molt propera (n’hi ha una, la
raments de basalt contenen coure, i per això caldrà fer
balma 2 d’en Pastor, que conté evidència sòlida d’activi-
anàlisis més acurades de tots aquests afloraments, que
tats metal·lúrgiques, un jaç de morterets; altres tres
aquí es consideren com a les fonts possibles de mine-
–serra de ses Farines, naveta Llunyana i sa Coqueta–
ral. L’indret on sembla que hi podria haver una corres-
estan relacionades amb restes arqueològiques).
pondència geogràfica entre el lloc d’extracció i l’estació
A alguns dels jaciments es troben o bé restes abun-
de reducció és la coma de Mortitx. Les cavitats situades
dants de carbó (cova de s’Entreforc, balma 2 d’en Pas-
en el seu coster oriental (balma de Llebeig, balma de
tor) o bé indicis que se n’havia fet (e.g., balma 1 de ses
s’Olivera, balma de s’Avenc) són bastant properes –for-
Farines, sa Coqueta). La preparació de carbó és una
men un triangle de 350 m de costat major– i a no més
feina prèvia a l’activitat metal·lúrgica, ja que el poder
de 100 m al nord de la més septentrional trobam un
calorífic de la llenya tota sola no bastaria per fer la
aflorament de basalt, i just als peus de la balma de Lle-
reducció del mineral.
beig trobam un aflorament de basalt que determina un
Cinc dels jaciments que han lliurat les majors acu-
pla orogràficament important en els costers de la zona;
mulacions d’escòria estan situats a l’aire lliure, mentre
aquí la presència del basalt és difícil de veure per la pre-
els altres onze són balmes i coves obertes. No es pot
sència del càrritx, cosa que també fa que els límits de
descartar que algunes de les acumulacions a l’aire lliu-
l’aflorament no siguin bons de determinar. Per altra
re (tant les cinc que contenen molta escòria com les
banda, a un quilòmetre al sud de la balma de s’Avenc,
dues no relacionades amb altres evidències arqueològi-
entre el coll de l’Era i les cases de Mortitxet hi ha un
ques que contenen una quantitat regular d’escòria)
aflorament de basalt bastant extens.
puguin estar relacionades amb balmes que no hem
estat capaços d’identificar.
Existeixen nombrosos testimonis que el nord de la
serra de Tramuntana estava habitat durant el comença-
Identitat de les escòries i impli-
ment del II mil·lenni cal BC, principalment a partir de
l’excavació de diverses coves d’enterrament (VENY,
cacions metal·lúrgiques
1968; PONS, 1999). Els assentaments són pitjor cone-
guts. Es pot parlar de l’ocupació habitacional de coves i
balmes des de finals del III mil·lenni cal BC (e.g., COLL,
Les escòries trobades són de mida variable arribant
2001). D’altra banda, a la zona trobam diverses con-
com a màxim a la del puny, si bé que normalment són de
centracions de navetes d’habitació que, en base als
la mida d’una nou o una ametlla i, com a norma, estan
paral·lels morfològics amb les del pla, generalment se
trencades. Són cristal·lines, negres, de vegades amb
suposa que són d’aquesta època. Aquest tipus d’es-
tonalitats vermelloses, ocres o blaves, i sovint s’assem-
tructures es construeixen, segons diferents autors, des
blen molt a l’obsidiana. Han estat trobades en concen-
25

Figura 5: Seccions primes de diferents mostres d’escòria. A un frag-
Figure 5: Thin slag sections. A sample shows streaks in a typical glassy
ment típic d’escòria vidriosa de la balma des Burgar s’obser-
slag from Balma des Burgar with minute inclusions of cuprite
ven vetes de colors amb diminutes inclusions de cuprita i
and copper. Another sample shows featherlike crystals of
coure. Llum transmesa. A una altra s’observen cristalls de
gehlenite in glassy matrix composed of SiO2 – CaO – Al2O3.
forma capil·lar de gehlenita en matriu cristal·lina composta de
Transmitted light.
SiO2 – CaO – Al2O3. Llum transmesa.
tracions de fins a unes poques desenes de quilograms,
còria és consistent amb el context geològic de la zona i,
encara que en alguns casos només han estat localitzats
encara que no s’han identificat acuradament les minera-
alguns escassos fragments aïllats. No hi ha evidències
litzacions cupríferes primàries d’on procedeix cada
de toveres, però sí hi ha indicis i proves de fornals.
camp d’escòria identificat, s’han trobat minerals de
Es recol·lectaren diverses mostres d’escòries, la
coure a diversos afloraments del Keuper de la zona,
composició química de les quals (Taula 2) mostra que
cosa que també contribueix a excloure la importació dels
CaO, Al2O3, SiO2 i MgO són els components predomi-
minerals cuprífers des de l’exterior de l’illa per a la pro-
nants. L’òxid de ferro hi és present en proporcions infe-
ducció d’aquesta escòria. A més, a causa de la concen-
riors. Les concentracions de coure són inferiors a l’1%
tració de plom extremadament baixa, es pot excloure
en la majoria dels casos, però poden arribar al 5%. El
que l’escòria sia el resultat de la fosa de plom.
plom, en canvi, és present en percentatges inferiors al
Hi ha molt pocs jaciments de reducció metal·lúrgica
0,1%. A alguns dels talls prims realitzats (Fig. 5) s’ob-
que hagin lliurat escòria de coure de composicions
serven petites gotes de coure.
comparables a les aquí presentades. En concret, s’han
La composició d’aquestes escòries difereix conside-
trobat al jaciment d’Afunfun (Níger; KILLICK et al.,
rablement de bona part de les que es coneixen durant el
1988), i a dos tallers de producció de coure del IV
Bronze final i el Ferro a la Península Ibèrica i sud de
mil·lenni cal BC a Feinan (Jordània; HAUPTMANN,
França, que sovint consisteixen en silicats de ferro de
2000) i a Tepe Sialk (Iran; SCHREINER, 2002), respec-
fins a un 35-60% de FeO. En realitat les escòries mallor-
tivament. El que tenen en comú les escòries d’aquests
quines entren perfectament en el grup de les que s’ob-
jaciments és la seva procedència de minerals cuprífers
tenen en fer la reducció directa dels minerals de coure,
sedimentaris embeguts en roques calcàries sorrenques
sense una intenció d’obtenir voluntàriament escòria, i
i dolomítiques.
són el resultat de les reaccions de la ganga, les sals de
La localització dels llocs de reducció de mineral de
coure i els components de la cendra (principalmente
coure a zones altes de la muntanya és intrigant. La
Ca). L’absència d’escòries faialítiques podria estar rela-
informació de què es disposa és encara massa minça
cionada amb la cronologia primerenca de la seva pro-
per poder afirmar que es tracta d’un paral·lel amb el
ducció. La composició química de l’escòria deriva direc-
patró desenvolupat a la Mediterrània oriental durant
tament de la mineralització explotada. La troballa d’es-
l’Edat del Bronze Antic, però sí es pot plantejar a mane-
26

Figura 6: Fornal de reducció, balma de ses Farines. Veure també la
Figure 6: Reduction furnace, Balma 1 de ses Farines. See also the
topografia de la balma.
topographical survey of the rockshelter.
ra d’hipòtesi. Els forns de reducció de mineral de coure
oxígen al jaç de combustió (aire fornit per les corrents
alimentats per la força del vent i situats a la zona alta
naturals; aire procedent dels pulmons humans introduït
dels turons, exposats a forts corrents d’aire, estan docu-
mitjançant bufadors; i aire ambiental introduït mitjançant
mentats des del III mil·lenni cal BC a Kythnos (Mar
manxes). Per tal de centrar les troballes, és pertinent
Egeu; GALE et al., 1986), Feinan, Timna, el Sinaí i el
especificar què són aquestes estructures de fosa
Desert Oriental a Egipte (CRADDOCK, 2000; HAUPT-
emprades a la metal·lúrgia del coure.
MANN, 2000). Alternativament, es pot pensar que la
Els forns de reducció són estructures tancades, oxi-
seva localització a indrets allunyats de la Serra pot estar
genades a través de toveres, segurament mitjançant
relacionada d’una banda amb que es troben a una dis-
l’acció de manxes. No es coneixen a la península Ibèri-
tància no massa allunyada de les estacions mineres, i
ca, però sí que es troben a l’àrea mediterrània oriental.
d’altra a que s’han cercat llocs relativament amagats
Els vasos de reducció són peces ceràmiques de
per realitzar la reducció del mineral.
mida variable, de diàmetre normalment superior als 10
o als 20 cm, de parets primes, on es fonia a partir d’una
mescla de mineral ben capolat i de carbó. Es tracta de
peces ceràmiques reciclades, no elaborades aposta per
Fornals de reducció i gresols
la reducció de mineral. El procés de reducció no es fa a
una estructura tancada, sinó ben oberta, i l’oxigenació
probablement es feia bufant per damunt mitjançant can-
El procés d’obtenció de coure a partir dels minerals
yes (i tal volta també aprofitant corrents d’aire naturals).
de coure comporta dues foses. La primera, anomenada
Durant el procés de reducció sovint queden partícules
reducció del mineral, es realitza a forns de reducció, a
de metall aferrades als vasos. Aquests vasos de reduc-
fornals o piques de reducció, o a vasos de reducció,
ció són, en principi mòbils, transportables, però podien
mentre que la segona, destinada a enriquir el metall, es
fitxar-se en terra per fer-hi el procés de reducció. A la
realitza a gresols. El combustible emprat és el carbó
península Ibèrica sembla que la utilització d’aquests
d’origen vegetal (ja que la llenya tota sola té menys
vasos ha estat molt freqüent durant la prehistòria.
poder calorífic que el carbó), i durant el procés de com-
Les fornals de reducció, o piques de reducció, no són
bustió per fondre el mineral hi ha tres vies per introduir
vasos de ceràmica, sinó estructures construïdes en terra,
27

consistents en piques de dimensions reduïdes (30-50 cm
A un jaciment (balma 1 de ses Farines) s’han trobat
en molts de casos), fetes d’argila premsada i, de vega-
fragments d’una ceràmica gris, gruixuda, lleugera, gro-
des, amb pedres que les delimiten. Aparentment, el mine-
llera i un poc porosa, que poden correspondre a gre-
ral es redueix de la mateixa manera que als vasos de
sols. També podria tractar-se d’argiles cuites de les
reducció, oxigenant una massa de carbó i pols de mine-
parets d’una fornal.
ral mitjançant canyes, sense toveres, des de dalt (són
estructures obertes). L’argila sofreix un procés de rube-
facció durant la reducció i sovint queden partícules d’es-
còria o de mineral aferrades a les parets de les fornals.
Jaços de morterets
Els gresols són estructures ceràmiques destinades
a la segona fosa. Són sempre de mida petita, com molt
d’uns 10 cm de diàmetre, i de parets molt gruixudes i
Una de les troballes documentades ha consistit en
superfícies grolleres (e.g., FERNÁNDEZ-POSSE et al.,
el que anomenam “jaços de morterets”. Es tracta de
1999).
superfícies de pedra polides, amb una sèrie de cavitats
A Mallorca s’han esmentat gresols a la balma de Son
còncaves de mida relativament petita (veure les Figs. 7
Matge (eg., WALDREN, 1979; HOFFMAN, 1991; 1995),
i 8). El seu diàmetre fa entre 4 i 8 cm, mentre que la
indicant-se que es tractaria de peces per a la refosa de
seva fondària pot arribar a uns 2,5 cm aproximadament.
mineral. En realitat, d’acord amb el que s’ha indicat prè-
A l’actualitat s’han trobat set jaços de morterets
viament, aquestes peces ceràmiques podrien ser vasos
(veure Fig. 8). El primer va ser trobat per J. A. Encinas
de reducció, tal com indica ROVIRA (2004), destinats a
a la balma dels Cocons (Figs. 7, 8A i 11A), qui en va
una primera fosa o reducció, ja que no exhibeixen els
donar referència en versió electrònica (ENCINAS,
trets característics dels autèntics gresols, destinats a la
2005). La troballa d’un nou jaç de morterets a la balma
segona fosa. Aquesta mateixa interpretació pot ser vàli-
1 de ses Farines (Figs. 8B i 10A) va donar llum sobre
da per a les peces ceràmiques amb gotes de coure
el significat. Les dues balmes comparteixen la presèn-
adherides trobades a altres jaciments (com es Velar d’A-
cia d’escòria de processos de reducció de mineral de
prop). Pensam, tanmateix, que aquesta és una qüestió
coure i de ceràmica prehistòrica, i han estat identifica-
encara per resoldre, ja que a alguns d’aquests jaciments
des com a indrets on es realitzava el procés de reduc-
no s’ha documentat cap escòria (un fet que no es pot
ció del mineral. Aquesta associació va suggerir que es
excloure que sigui degut a imprecisions en el registre o
tractava d’estructures relacionades amb aquest procés
en les excavacions). Si es tractés de vasos de reducció,
de reducció. En conseqüència, es varen revisar les
la presència als diferents jaciments implicaria que el
estacions ja conegudes i es varen localitzar cinc esta-
mineral (i no els pans de coure, productes de la primera
cions que contenen aquests jaços de morterets: la
fosa) s’hi hauria transportat des de grans distàncies.
balma de s’Avenc (Figs. 8C i 10C), la balma de s’Oli-
A la balma 1 de ses Farines es va trobar una estruc-
vera (Figs. 8D i 10D), la balma de Llebeig (Figs. 8E i
tura que és identificable amb una fornal de reducció.
10E), la balma 2 d’en Pastor (Figs. 8F-G i 11D) i la
Aquesta estructura consisteix en una pica de 30 x 40 cm
balma des Burgar (Figs. 8H i 11F). Totes cinc són bal-
delimitada per pedres calcàries planes parcialment cal-
mes amb activitats metal·lúrgiques. Les tres primeres
cinades i feta d’argila rubefacta (veure Fig. 6). A l’interior
es troben a l’àrea de Mortitx, no gaire allunyades entre
es troba una capa d’escòria capolada, aparentment pre-
sí (veure la Fig. 9), mentre que la darrera, igual que la
parada per fondre’s de nou. La barreja d’escòries capo-
balma 2 d’en Pastor, la balma des Cocons i la balma 1
lades, mineral en pols i carbó per fer una nova fosa ha
de ses Farines, es troba a l’altra àrea identificada de
estat proposada per ROVIRA (2004), i l’evidència
camps d’escòria.
arqueològica de la fornal de la balma 1 de ses Farines
Els jaços de morterets coneguts ocupen una super-
sembla corroborar l’existència d’una cadena operativa
fície d’entre 1 i 0,3 m2, i contenen entre 2 (balma des
com la suggerida per aquest autor. Algunes de les
Burgar) i 25 (balma des Cocons) morterets cada un. La
pedres calcàries es troben un poc transformades en
seva disposició relativa no sembla presentar regulari-
calç, i a la calç i a l’argila hi trobam aferrats alguns petits
tats paleses.
fragments d’escòria i de coure. No hi ha dubte que es
A la literatura consultada aquests tipus d’estructu-
tracta d’una fornal de reducció de mineral, i és la prime-
res es consideren com a destinades a moldre el mine-
ra vegada que es documenta a Mallorca una estructura
ral, amb l’objecte d’incrementar la superfície a reduir.
d’aquest tipus. A altres estacions (e.g., balma de s’A-
També s’ha suposat que es podien emprar per moldre
venc) s’hi han trobat fragments d’escòria i d’argila esco-
l’escòria, per tornar-la a fondre i així obtenir un poc més
rificada que poden correspondre a la zona de contacte
de metall.
de la massa de mineral fos amb la paret d’una fornal.
HERNÁNDEZ PACHECO (1907) va descriure
La coexistència a l’illa de Mallorca de fornals de
diverses pedres de diabasa verdenca, que va anome-
reducció i de vasos de reducció és interessant. A hores
nar “piedras con cazoletas” procedents del jaciment
d’ara els vasos de reducció s’han detectat a llocs d’ha-
arqueometal·lúrgic de la Casilla del Cobre (Còrdoba). El
bitació (es Velar d’Aprop, Son Olesa) i a tallers (balma
mateix autor esmenta altres pedres amb morterets pro-
de Son Matge), mentre que l’única fornal de reducció
cedents d’altres jaciments (com, per exemple, Cerro
documentada fins al present s’ha trobat a la zona de la
Muriano).
Serra on apareix l’escòria. A altres estacions localitza-
HUNT (2003), en el seu extens estudi sobre mine-
des es troben estructures que podrien ser també fornals
ria i metal·lúrgia prehistòrica del SW de la Península
de reducció (e.g., balma des Cocons, ses Covasses).
Ibèrica, presenta un recull d’informacions sobre aques-
28

Figura 7: Balma des Cocons, penya amb un jaç de morterets.
Figura 7: Balma des Cocons, rock with a concentration of mortars.
tes estructures. Al SW de la Península Ibèrica normal-
Les pedres amb morterets es coneixen a gran part
ment estan fetes amb el mateix tipus de roques que
de l’àrea mediterrània (e.g., Península Ibèrica; MONTE-
altres instruments miners (com el martells, que ocasio-
RO, 1989; HUNT, 2003; Sud de França, on es coneixen
nalment han estat reciclats a partir de pedres amb mor-
com a “pierres à cupule” o “galets à cupule”, TYLECO-
terets). La cronologia del seu ús és només parcialment
TE, 1987; CERT, 2003; les illes Cíclades, WAGNER et
coneguda, i se’n té constància de l’ús a l’Edat del Coure
al., 1970). A la balma del Serrat del Pont s’han trobat
i a l’Edat del Bronze. A l’època romana s’hi han atribuït
pedres amb morterets individuals (ALCALDE et al.,
algunes pedres amb morterets que presenten una mor-
1997). Els jaços de morterets trobats fins a la data a
fologia diferent (amb uns morters molt més grans;
Mallorca es troben tots bé sobre roques que afloren en
HUNT, 2003).
terra (en sis casos) o bé sobre una penya de grans
Les pedres amb morterets en poden contenir un
dimensions, inamovible, que s’ha després del sòtil
nombre variable, i el més normal és que, almenys a la
d’una balma. En cap cas es tracta de pedres transpor-
Península Ibèrica, siguin mòbils, però també es conei-
tables amb morterets.
xen de fixes (excavades a les roques que afloren a la
Existeix un consens general en admetre que
superfície). HUNT (2003) esmenta jaços de morterets a
aquests jaços de morterets són estructures relaciona-
roques que afloren a la superfície al jaciment del Calco-
des amb la metal·lúrgia prehistòrica, i que la seva fun-
lític tardà de La Loba (Fuenteovejuna, Còrdoba;
ció era la d’actuar com a recipients per capolar el mine-
DOMERGUE, 1987), a la mina Peraleda de Zaucejo (on
ral o les escòries produïdes durant el procés de reduc-
es troba una roca amb 62 morterets presumptament
ció. CERT (2003) planteja que les pedres amb morte-
associada a activitats metal·lúrgiques de l’Edat de Bron-
rets podrien ser percutors, morters o encluses. Aquesta
ze; Granja de Torrehermosa, Badajoz; MARQUEZ TRI-
autora basa el seu plantejament en l’existència de
GUERO, 1987) i a diferents indrets de la zona de Río
pedres relativament petites i transportables que presen-
Tinto, al Cerro Salomón (BLANCO et al., 1970). Al país
ten un o uns pocs dels cocons observats. No obstant, la
Valencià les pedres amb morterets conegudes s’han
presència de jaços de morterets a roques aflorants o a
atribuït a l’edat de Bronze (SIMON, 1999). S’ha d’insis-
pedres fitxes de gran mida, exclou el seu possible ús
tir que les datacions disponibles són totes indirectes, i el
com a percutors. La hipòtesi més versemblant, que
seu ús pot haver perdurat durant molts d’anys (HUNT i
també és la més amplament acceptada, és que es trac-
HURTADO, 1999).
ta de morters prehistòrics.
29

A
B
C
D
E
F
G
H
Figura 8: Jaços de morterets. A. Balma des Cocons. B. Balma de ses
Figura 8: Rocks with mortars. A. Balma des Cocons. B. Balma de ses
Farines. C. Balma de s’Avenc. D. Balma de s’Olivera. E.
Farines. C. Balma de s’Avenc. D. Balma de s’Olivera. E.
Balma de Llebeig. F. Balma 2 d’en Pastor. G. Morterets de la
Balma de Llebeig. F. Balma 2 d’en Pastor. G. Detail of the
balma 2 d’en Pastor, detall. H. Balma des Burgar.
mortars found in Balma 2 d’en Pastor. H. Balma des Burgar.
30

Generalitats de les coves i bal-
Llebeig i els 7 m2 de Sa Coqueta. Les dimensions de les
balmes conegudes i topografiades són les següents:
mes amb evidències arqueome-
balma de Llebeig, 70 m2, balma des Burgar, 60 m2,
tal·lúrgiques
balma des Cocons, 50 m2; cova de s’Entreforc, 40 m2 ;
balma d’en Martí, 20 m2; balma 2 d’en Pastor, 20 m2;
balma 1 de ses Farines, 12 m2; balma de s’Olivera, 15
Un dels aspectes més notables de la recerca
m2; balma 1 d’en Pastor, 10 m2; sa Coqueta, 7 m2. No
empresa consisteix en que l’associació entre balmes i
parlam dels 200 m2 de ses Covasses sobre 400 m2 totals
activitats metal·lúrgiques de reducció del mineral de
de la balma, ja que aquí no s’hi ha fet gaire obra i en tot
coure apareix com un patró emergent. En efecte, de les
cas les activitats metal·lúrgiques prehistòriques poden
16 estacions que han lliurat quantitats relativament
només haver afectat a un petit sector de la balma.
grosses d’escòria, n’hi ha 11 que es troben a balmes (al
Crida l’atenció la distància de les balmes i dels
seu interior o a les immediacions). Algunes de les esta-
camps d’escòria a les possibles fonts d’obtenció del
cions a cel obert no es troben gaire enfora de balmes.
mineral, tot i que no és un cas insòlit aquesta llunyania;
No sempre l’observació superficial de les balmes
hi ha casos semblants a la literatura. Així, per exemple,
ens ha donat evidència del seu ús en la metal·lúrgia.
les fonts de mineral emprats a les activitats metal·lúrgi-
Hem donat per suposat que qualsevol balma a l’exterior
ques prehistòriques de la balma del Serrat del Pont
de la qual s’hi trobin abundants fragments d’escòria pot
poden procedir de diferents indrets de la vall de Llierca,
haver estat un punt de reducció de mineral de coure, tot
a una distància màxima de 17 km de l’assentament
i que a l’interior de l’aixopluc no hi hàgim trobat res en
(ALCALDE et al., 1997). A la Còrsega de la primeria del
superfície. Per això s’han explorat acuradament nom-
segle III a. C. s’ha assenyalat la presència d’escòria
broses balmes. Les dimensions de les balmes on s’han
sense un orígen clar de la font del mineral, que en tot
documentat activitats metal·lúrgiques són molt varia-
cas es trobaria en un radi de 15 km (COSTA, 2004:
des, però generalment es tracta de cavitats de mida
108). Tanmateix en el cas que tractam el que crida
petita. Quant a l’espeleogènesi o morfologia, hi ha un
l’atenció és la situació d’algunes balmes i camps d’es-
ventall ben ample de formes i d’orígens, des de simples
còria no tant per la llunyania als poblats consumidors
barbacanes al peu d’un penyal o cingle, on l’erosió
del coure, ans per les grans dificultats d’accés, com és
hídrica ha jugat un paper irrellevant comparat amb la
el cas, entre d’altres, de la balma 1 de ses Farines i sa
tectònica, fins cavitats residuals d’aparells de circulació
Coqueta.
associats a condicions topogràfiques i hidrològiques
molt diferents de les actuals. Sovint les balmes estan
excavades seguint un encavalcament. Això és particu-
larment palès a la balma 1 d’en Pastor, on el pla de frac-
Relació de balmes i coves amb
tura és clarament vistable. A més s’aprecien les miloni-
tes al peu de la paret. Encara més clar és el fenomen a
evidències d’activitats metal·lúr-
les tres balmes de la coma de Mortitx, que estan ali-
giques
neades nord sud seguint penyals importants morfològi-
cament en el paisatge. A més, a la balma de s’Avenc
s’aprecien també les milonites.
BALMA 1 DE SES FARINES
Un aspecte d’interès és que, tret d’un cas (la balma
d’en Martí), totes les cavitats citades en el present tre-
Aquesta balma (Fig. 10A) es troba al vessant sud-
ball no semblen haver estat reutilitzades regularment en
est de la serra de ses Farines, perllongació cap a l’En-
èpoques posteriors. L’única deixa humana posterior és
treforc de la carena on es va edificar un quarter de
algun ocasional fragment de ceràmica d’època islàmica,
carrabiners avui abandonat. La trobam a uns 25 m per
sense que, aparentment, construccions posteriors n’ha-
davall un collet, molt prop del punt culminant de la serra,
gin desfigurat l’aspecte que tenien durant el seu funcio-
a 539 m d’alçada. Crida l’atenció la seva situació, no
nament com a estacions metal·lúrgiques prehistòriques.
tant per la llunyania a llocs d’assentament, ja que als
Tal vegada la seva situació poc avinent o la seva peti-
voltants es localitzen diversos jaciments inèdits amb
tesa no les feien aptes per als habituals usos agrícoles
evidències prehistòriques, com per la dificultat d’accés:
o cinegètics que han fet que la majoria de coves i bal-
per arribar cal fer-ho pel vessant nord, travessar el
mes de la nostra geografia es reutilitzassin al llarg dels
collet citat i davallar per la cara sud, per un terreny
temps, fins quasi els nostres dies. Pel que fa l’orienta-
esquerp que ens obliga a posar-hi les mans, desgrim-
ció de les balmes, no sembla que tengués cap impor-
pant per unes roques. No tenim cap certesa per expli-
tància: estan orientades a diferents direccions.
car les causes de la tria d’un lloc tan perifèric per fer-hi
Molt sovint, i a diferència de les coves associades a
la reducció del mineral.
circulacions hídriques, les balmes no tenen sediment, i
La cavitat és un buit de 4 x 7 m en planta i 2 m d’al-
per tant el pis és bastant inclinat i irregular. Així, per
çada de sòtil. El pis originalment era de roca nua abans
poder-hi desenvolupar còmodament les activitats
de la intervenció humana; inclinat cap el centre i l’exte-
metal·lúrgiques, s’hi ha hagut de fer obra de margena-
rior. Just davall de la projecció de la boca es va fer un
ment, per tal de disposar d’una superfície plana. En
marge i un reblit per anivellar el sòl. Tot i així, només la
general les dimensions de la “superfície útil de treball de
part central és plana, amb un superfície útil o de treball
la cavitat” (és a dir, la part plana, sigui natural i/o artifi-
de12 m2. La perifèria és una corona de roca despullada,
cial) són molt variades, entre els 70 m2 de la balma de
en el sector occidental de la qual es troba el grup de
31

32

morterets, a un lloc on sembla que prèviament es va
aplanar picant la roca, en total n’hi ha 20. La paret de la
balma, al voltant del pla artificial on es troben els testi-
monis d’activitat metalúrgica, està calcinada. A la zona
més interior de la plataforma trobam una fornal de
reducció, en forma de pica de fang compactat envoltat
d’un rotllo de pedres d’uns 50 per 30 centímetres.
La corona de roca calcinada podria ser producte de
la confecció de carbó, primera fase de les operacions
de fosa. Per davall de la balma hi ha un rossegall d’es-
còria fins uns 25 m (amb presència d’alguns fragments
escampats molt més per sota) .
SA COQUETA
És una petita cavitat residual d’un aparell endo-
càrstic avui destruït per l’erosió superficial (Fig. 10B).
Les seves dimensions màximes en planta no ultrapas-
sen els 4 x 2 m, amb una alçada de 2 m. El sòl és
cobert de sediment i uns 7 m2 de superfície total serien
considerats útils per a l’activitat metal·lúrgica. S’hi han
trobat alguns fragments d’escòria, bocins de ceràmica
prehistòrica i indicis de que s’ha fet foc a la cavitat. Es
tracta d’una probable estació de reducció de mineral de
coure.
Està situada a la part alta del cingle de n’Amer, cas-
exemple, els afloraments de basalt del clot d’Albarca. El
tellot o torre de parets esquerpes per tots els costats
que és estrany d’aquesta ubicació és la dificultat d’ac-
que domina el torrent d’Albarca des de la dreta hidro-
cés, que requereix una escalada fàcil. És, tal vegada, el
gràfica, en un indret realment allunyat de qualsevol lloc
jaciment arqueològic relacionat amb la metal·lúrgia de
habitat i de les possibles fonts de mineral, com són, per
situació més insòlita.
Figura 9: Àrea metal·lúrgica de Mortitx. 1. Balma de Llebeig. 2. Balma
Figura 9: Metallurgical area of Mortitx. 1. Balma de Llebeig. 2. Balma de
de s’Olivera. 3. Balma de s’Avenc. Al pla, devora l’avenc de
s’Olivera. 3. Balma de s’Avenc. At the plain, close to Avenc de
s’Aigo i prop la coma de Mortitx es troben tres camps d’escò-
s’Aigo and to Coma de Mortitx, three other outside slag fields
ria a l’aire lliure que no s’han indicat a la fotografia.
have been recorded (not figured in the photo).
33

34

BALMA DE S’AVENC
BALMA DE S’OLIVERA
És una de les estacions de reducció de mineral de
Un altre dels fenòmens càrstics dels costers del
coure que envolten la coma de Mortitx (veure Fig.
puig Massot, per damunt de la coma de Mortitx, a poc
10C), i es troba situada a l’est de la citada depressió, a
més 200 metres en línia dreta de la balma anterior. És
la part baixa dels costers del puig Massot. Té una nota-
una cavitat petita, excavada seguint els estrats ben
ble llargada seguint la timba al peu d’on es troba situa-
marcats de les calcàries massives del Lias (veure la
da, 30 m, tot i que la barbacana no supera els 4,50 m
Fig. 10D). La planta és triangular amb unes mides en
en el lloc més volat. Es pot considerar dividida en dues
planta de 5 x 5 x 3 m, amb una alçada de 3,70 m.
parts ben diferents per un punt de sòtil baix o de pis alt:
La superfície interior determinada és de 7 m2, la
al nord forma una tenassa aixecada més de 6 m per
major part ocupats per la roca nua amb un cert rost que
damunt del pendís del terreny, al sud un coster rocós
la fa poc apta per a l’activitat metalúrgica, de manera
que va a morir al dit pendís. Aquesta darrera zona és
que s’hi va bastir un mur o marge, per defora de la part
allà on sembla que es varen desenvolupar els treballs
sota sostre, formant un espai de 6 m2 útils. Tot i que no
metal·lúrgics. La gènesi més probable és a partir d’un
s’ha trobat traça de la fornal, l’ús de la balma com a lloc
encavalcament de les calcàries del Lias. A la cavitat
de reducció de mineral és ben evident. Hi ha un grup de
són ben clares les milonites al racó de la part més alta.
7 morterets picats a un lloc pla de la roca, tal volta reto-
Sembla que no s’hi havia fet obra d’anivellament, ja
cat –de manera semblant a la balma 1 de ses Farines–
que el pis de la zona sud és pla i enllaça sense solució
i una rosseguera d’escòria fins 8 m per davall de la
de continuïtat amb el terreny. Així queda determinat un
boca. Pel que fa a la font de mineral per a la metal·lur-
espai d’uns 6 m per 2 m en planta i amb una alçada de
gia, també podem suposar que aquesta balma estigui
sòtil de més de 7 m, ben adequada per als treballs. No
relacionada amb els dos primers afloraments de basalt
hi ha traça de fornal, però sí que hem trobat un grup de
citats més a dalt, i en aquest cas n’hi ha un que es troba
4 morterets a un pla de la roca just allà on comença a
a només a 300 m.
pujar el pis cap al nord. Cercant la possible font de
mineral per a les activitats de fosa aquí desenvolupa-
des hem de considerar dos afloraments de basalt no
BALMA DE LLEBEIG
gaire lluny de la balma, a uns 400 m cap al nord. A més,
cal considerar una altra possible font de mineral, que
La tercera balma que envolta la coma de Mortitx
seria l’aflorament trobat entre el coll de l’Era i Mortitxet,
(veure la Fig. 10E); és la més septentrional de les cita-
aproximadament a una distància d’un quilòmetre al
des en el present treball i la trobam al nord-est de la
sud, tot i que aquí no hem observat traces de mineral
coma, al peu d’un castellot –pujol envoltat de cingles–
cuprífer en el basalt.
ben vistable des d’enfora i a uns 200 m de la balma de
35

s’Olivera. La planta allargassada en sentit NO-SE i de
BALMA DES COCONS
forma triangular, mesura 20 m per 7 m. No la trobam
exactament als peus de la timba, ans enfilada a uns
Aquí no podem parlar de cavitat en sentit estricte
2,50 m de l’amunt del coster del terreny, a ponent del
(veure la Fig. 11A). Ens trobam davant de la barbacana
castellot. Com les dues anteriors, s’ha format a favor
al peu d’un penyal ben marcat, de manera que és un
d’un encavalcament de les calcàries del Lias, i són cla-
espai obert per tres costats, amb una superfície total útil
rament vistables les milonites en alguns punts del con-
–de pis pla– d’uns 60 m2. Es troba a la partió entre les
torn. El pis és pla i el paladar és prou alt per fer-hi feina
possessions d’Escorca i de Son Colomí, per damunt el
còmodament. La superfície és d’uns 70 m2, tot i que la
clot d’en Pastor, on trobam altres dos llocs, descrits més
zona on sembla que s’han concentrat les feines de
avall, relacionats amb la reducció de mineral de coure.
metal·lúrgia és el racó més septentrional d’uns 18 m2.
Al costat de ponent s’hi troben unes grans penyes des-
Degut a les condicions inicials, prou favorables, aquí
preses del sostre, en part tapades per una mata. A una
sembla que no s’ha fet cap obra de condicionament, tret
d’aqueixes roques hi ha un grup de 25 coconets en el
d’algun possible retoc previ a l’excavació dels coconets.
pla inclinat. A prop, en el pis, un grup de pedres col·loca-
No hi ha traça de fornal, però a un racó just al nord tro-
des podria ser una fornal de reducció de mineral, tot i
bam un jaç de morterets format per 20 d’aquestes peti-
que això queda pendent de confirmació. Per davall de
tes cavitats. Com hem dit abans, el patró varia molt
la balma, seguint el rost del terreny, trobam gran quan-
d’una balma a l’altra, i aquí destaca com a tret original
titat de fragments d’escòria, clara demostració de la
un conjunt de quatre coconets enllaçats dins un clot
seva funció en època indeterminada.
fusiforme. També fa palesa l’activitat metal·lúrgica d’a-
questa cavitat l’important rosseguera d’escòria al seus
peus. Quant a la font de mineral, creim que podria estar
COVA DE S’ENTREFORC
en els dos afloraments citats més amunt, però caldrà
confirmar-ho. Un d’aquests afloraments està situat al
La trobam a l’esquerra hidrogràfica del torrent de
costat de la balma, a ponent i només a 50 m per davall
Mortitx, a ponent de la coma del mateix nom, en un
seguint els pendís del terreny; forma un pla prou signi-
terreny esquerp, amb bona representació de formes
ficatiu orogràficament, tot i que els límits estrictes de
d’esquetjar.
l’aflorament són difícils d’aclarir degut a l’abundant pre-
És una cavitat d’una certa penetració dins el mas-
sència del càrritx.
sís en relació a l’amplada de la boca (Fig. 10F), a dife-
36

37

rència de les altres presentades en aquest treball. S’ha
nologia indeterminada, ans és possible que, essent
excavat sobre un encavalcament de les calcàries del
modernes, hagin emmascarat les que hi pogués haver
Lias, són ben notables les milonites resultants d’aques-
en el moment de les activitats metal·lúrgiques. Així, la
ta acció al sostre de la cavitat, indicades com a bretxes
susdita funció només es pot deduir per la presència
a la topografia. El pis natural té molt de rost, seguint
abundant de fragments d’escòria en el coster al peu de
l’estratificació de la roca, de manera que per preparar
la balma i que sens dubte hi tenien origen.
una superfície apta per a la feina s’hi va fer un marge al
costat sud, i es va anivellar amb pedres grosses i reble.
L’espai útil que en resulta té uns 40 m2.
BALMA 1 D’EN PASTOR
El reblit del marge presenta en superfície abun-
dants cendres, carbó i pedres cremades que, amb els
Al sudoest del clot d’en Martí, anant per un camí
fragments d’escòria, no deixen cap dubte sobre l’ús de
empedrat, s’arriba al clot d’en Pastor, un sementer
la cova com a taller de reducció de mineral de coure.
amargenat entre penyes, com a un oasi agrícola en el
desert gris del carst inhòspit. Aquí trobam dues balmes
d’interès metal·lúrgic. A més, reforçant la importància
BALMA D’EN MARTÍ
arqueològica d’aquest indret, no hi manca una cova
amb fragments de ceràmica prehistòrica (cova d’en
A ponent de Son Colomí, a uns 700 m, hi ha el clot
Pastor): es tracta d’un antic conducte per on hi devia cir-
d’en Martí, sementer entre dues carenes. En el seu cos-
cular un cabal important, ja que a la sala de l’entrada hi
tat occidental i davall d’una penya d’uns 8 m d’alçada
ha regates de corrosió.
trobam la present balma (Fig. 11B), petit espai d’uns 20
La balma 1 (Fig. 11C) està situada just a la vora
m2. Sembla que la seva funció d’aixopluc ha estat cons-
nord-oriental del clot. És un petit buit excavat a favor
tant fins al temps actual, de manera que les estructures
d’un falla de pendent cap a l’oest. En aquest cas el poc
muràries que ara hi trobam no tan sols tenen una cro-
espai útil, uns 10 m2, s’ha creat per mitjà d’un marge, ja
38

A
B
C
D
F
E
Figura 10: A. Balma 1 de ses Farines. B. Sa Coqueta. C. Balma de s’Avenc. D. Balma de s’Olivera. E. Balma de LLebeig. F. Cova de s’Entreforc.
39

que el pla de la falla és fortament inclinat. Al costat de
d’alçada s’avança 4 m sobre el seu peu i determina un
llevant d’aquest marge, la falla forma un conducte
aixopluc d’uns 30 m2 de superfície, dels quals uns 20
ascendent que a dalt comunica amb l’exterior per dos
són plans i aptes per servir d’habitatge o de lloc de tre-
forats, clares formes de corrosió. A banda de les restes
ball. L’escòria trobada no és gaire abundant. Tanmateix
de foc, en el seu costat nord-est, en el marge no hi ha
una roca plana que aflora sobre el pis de terra mostra
evidència d’activitat metal·lúrgica. Aquesta ve indicada
un grup de 5 coconets. És interessant observar que a
per una bona representació d’escòria a l’exterior i més
les parets per damunt de la roca plana citada hi ha
avall de la balma.
redols polits, segurament per haver-s’hi recolzat qualcú,
ja que per la posició el polit no es pot atribuir a la pre-
sència de cabres i ovelles, com passa a altres llocs.
BALMA 2 D’EN PASTOR
Aquesta (Fig. 11D) es troba a poc més de 100 m
SES COVASSES
cap al sud-oest de l’anterior, també una mica per fora
del sementer, i dins una canal per on corre un torrentó
Ben al nord del cingle de n’Amer, a l’altre costat del
o xaragall poc marcat. La part alta d’un cingle de 6 m
torrent d’Albarca i just davant del conegut pas de sa
40

penyes caigudes del paladar. L’accés des del torrent
obliga també a un certa activitat d’escalada i a la pro-
gressió per rossegueres poc estables. Sembla que l’ac-
cés antic devia ser pel costat occidental. Per aquest,
seguint un cingle ben alt, s’arriba a una raconada amb
uns estrats ben clars, per on es puja bé, com si fos per
una escala. Àdhuc hi ha una paret posada per facilitar
la pujada, tot i que no sabem si és antiga. En ser a dalt,
arribar als costers de davall d’Escorca no és difícil.
L’ús de ses Covasses com a lloc de reducció no
sembla molt intens. L’evidència d’un ús metal·lúrgic es
redueix a uns pocs fragments superficials d’escòria i
potser a unes pedres col·locades a l’extrem occidental,
que tal volta representin una fornal. Cal considerar que
el seu pis pla no degué fer necessàries les obres de
condicionament que trobam a d’altres cavitats.
BALMA DES BURGAR
Torrent d’Albarca avall i a uns 600 m en línia dreta
de les Covasses trobam una altra balma de gran mida.
És al peu d’un cingle alterós que davalla cap al jaç i a
uns 40 m per damunt d’aquest (Fig. 11F). Es tracta d’un
indret ben conegut, ja que el camí que davalla de la
Mata, s’obri aquesta espectacular balma (Fig. 11E),
possessió d’Escorca hi passa per devora. L’aixopluc
penjada a uns 50 m per damunt del tàlveg. Es tracta
forma un triangle de 40 m per 8 m tot i que gran part
d’una de les més grans de la zona, amb unes dimen-
està ocupada per un esglaonament esquerp i per tant
sions de quasi 50 m d’amplada per 25 d’alçada i una
poc útil per a fer-hi feina. Hi trobam una part plana d’uns
penetració en el massís de no menys de 13 m. La
60 m2. Limiten aquesta zona unes parets que no podem
superfície total assoleix els 400 m2, tot i que la part
assegurar que siguin antigues. Algunes semblen clara-
plana apte per a usos d’habitació i/o de treball no supe-
ment modernes, cosa gens estranya en un lloc molt
ra els 200 m2, ja que el pis està accidentat per grans
trescat que ha sofert diferents obres de condicionament
41

que n’ha desfigurat l’aspecte que devia tenir antiga-
procedeix dels sediments del Bundsandstein, i es troba
ment. Al peu del cingle no és l’única balma que trobam,
sota la forma de malaquita i atzurita. En tots els altres
més amunt hi ha alguns covatxols, tot i que el lloc que
casos, el mineral sembla procedir dels basalts del vul-
topografiam és l’únic associable a les tasques metal·lur-
canisme submarí del Keuper. En conseqüència, s’ha
gíques. En un pla de la roca trobam un jaç de morterets
tractat de localitzar els afloraments d’aquest vulcanisme
i coster avall hi ha nombrosos fragments d’escòria. Dis-
a la zona prospectada (veure Fig. 2). Cal dir, però, que
sortadament el pla on es trobaven els morterets s’ha
diferents mostres analitzades de basalts del Keuper no
aprofitat modernament per fer foc de manera que la
han subministrat restes de coure.
roca s’ha descloscat i alguns cocons poden haver de-
La quantitat d’escòria produïda durant el procés de
saparescut, i així actualment només en presenta dos de
reducció suggereix que el mineral treballat era molt
clars i un de dubtós.
pobre en coure. Podem avançar que les escòries obtin-
gudes no procedeixen dels materials del Bundsanstein
de la zona d’Estellencs (com, d’altra banda, era d’espe-
rar), ja que en aquest mineral es troba una quantitat
Minerals de coure
relativament important de circoni, mentre que és inexis-
tent a les escòries de reducció trobades (Rovira & Mon-
tero, com. pers.). El circoni sol quedar a l’escòria durant
Dintre de la prospecció empresa, es va posar inte-
el procés de reducció del mineral, i la seva absència
rès en la localització de les mineralitzacions de coure
permet deduir que no procedeixen dels materials cone-
susceptibles de ser explotades. Hem pogut localitzar
guts del Bundsandstein.
mineral de coure a quatre localitats. En primer lloc, a les
escombreres de les antigues mines de coure de Son
Serralta (Estellencs), prop del Racó de s’Algar, àrea
allunyada del marc geogràfic del present treball. En
Cronologia
segón lloc, al que queda de les mines de coure del clot
de s’Aram, aflorament vora les cases d’Albarca (veure
Fig. 2). En tercer lloc, a un petit aflorament prop de la
Com s’ha vist, els camps d’escòria foren trobats
font Su Balma, a la zona des Binis. Finalment, hem tro-
sense cap altre tipus de materials arqueològics asso-
bat pedres amb coure al jaç del torrent d’Albarca
ciats a la majoria dels casos. En un cas (serra de ses
(Escorca; veure resultats de l’anàlisi d’espectrometria
Farines) l’escòria es trobava a una localitat amb cons-
d’energia dispersiva RX EDS d’una mostra d’aquesta
truccions prehistòriques, a la vora de materials de
procedència a la Fig. 4). En el primer cas, el mineral
diversos períodes (ceràmica prehistòrica, romana i islà-
42

A
B
C
D
E
F
Figura 11: A. Balma des Cocons. B. Balma d’en Martí. C. Balma 1 d’en Pastor. D. Balma 2 d’en Pastor. E. Ses Covasses. F. Balma des Burgar.
43

Figura 12: Representació artística de les feines de reducció de mineral de
Figure 12: An artistic view of the smelting work in Balma 1 de ses Fari-
coure a la balma 1 de ses Farines. En primer terme, dos perso-
nes. In front, two people blowing air into a smelting furnace,
natges bufen a la fornal amb la mescla de mineral i carbó, men-
while another one is transporting charcoal. At the back, a
tre un altre els du més carbó. En segon terme un altre perso-
human is grinding copper mineral in the mortars. Art by
natge capola mineral a un jaç de morterets. Dibuix Miquel Trias.
Miquel Trias.
mica), i a un altre (l’enfilat poblat del cingle de ses
darreries del II mil·lenni cal BC o començament del
Mules) va consistir en dos fragments trobats a prop de
següent (e.g., PONS, 1999; SALVÀ, 2001). A la cova de
construccions prehistòriques d’època indeterminada.
sa Coqueta s’hi va recuperar un fragment de vora de
L’única evidència de cronologia absoluta d’aques-
conca que es pot relacionar amb contextos de la fi del
tes escòries prové del coval Simó, on un únic fragment
III mil·lenni i començaments del següent; mentre que a
va ser recuperat a un nivell estratigràfic fiable, en con-
la balma dels Cocons, a la balma de Llebeig i a la balma
text amb ceràmiques que se situen tipològicament entre
des Burgar es va documentar la presència de ceràmica
el darrer terç del III mil·lenni i els moments inicials del II
prehistòrica culturalment indeterminada.
mil·lenni cal BC (COLL, 2001). Per tal d’obtenir una cro-
El conjunt d’evidències disponibles documenta,
nologia més acurada, es varen enviar dues mostres
doncs, la presència de processos de reducció de mine-
òssies diferents per ser sotmeses a datació radiocarbò-
ral de coure durant una fase primerenca de la presèn-
nica, però desafortunadament no lliuraren col·làgen
cia humana a Mallorca, situada c. 2000 cal BC, i durant
suficient per ser datades.
moments encara no ben especificats del II mil·lenni cal
Altres dues coves amb presència d’escòria, cova
BC, així com tal volta també dels inicis del I mil·lenni cal
de s’Entreforc i cova Estreta, han proporcionat frag-
BC. No es pot excloure que algunes de les escòries
ments de ceràmica que tipològicament no semblen pos-
siguin producte de processos de reducció de mineral a
teriors a mitjans del II mil·lenni cal BC, encara que
època islàmica (tot i que sembla poc probable). Les
l’associació contextual amb les evidències metal·lúrgi-
activitats metal·lúrgiques de coure semblen haver-se
ques no és indubtable.
desenvolupat, doncs, durant una bona part de la pre-
Conseqüentment, a aquests indrets, els indicis cro-
història de Mallorca.
nològics sòlids inicialment suggeriren que la mineria de
coure prehistòrica s’escampava, com a mínim, sobre un
període indeterminat dins el darrer terç del III mil·lenni
cal BC i la primera meitat del mil·lenni següent (RAMIS
Discussió i conclusions
et al., en premsa).
A la balma 1 de ses Farines, on s’ha trobat una for-
nal de reducció de mineral, a més de quatre fragments
L’evidència presentada a aquest treball documenta
petits de ceràmica islàmica s’hi va trobar un petit con-
l’existència d’activitats metal·lúrgiques prehistòriques a
junt de ceràmica prehistòrica on destaca un agafador
la zona central de la serra de Tramuntana. Aquestes
de vas pitoide, el qual es pot datar per paral·lels a les
activitats consisteixen bàsicament en la reducció de
44

mineral per obtenir coure, i la seva documentació per-
Mallorca com la fi del III mil·lenni cal BC, suggereix que
met establir de manera directa l’existència de mineria
l’exploració i l’explotació de tot el territori degué ser molt
de coure a la mateixa zona. L’escòria trobada i descrita
ràpida i eficient, talment com ha esdevingut a altres
al present treball indica que els minerals reduïts eren
territoris del món (e.g., DIAMOND, 1997).
pobres en coure, compatibles amb els de la zona.
Podem excloure raonablement que a les estacions tro-
bades es reduís mineral transportat des de fora de l’illa.
També s’ha descartat que aquesta mineria de la zona
Agraïments
d’Escorca i Pollença estigui relacionada amb les mine-
ralitzacions de coure de la zona d’Estellencs.
A més de les concentracions d’escòries hem docu-
Els autors volen presentar el seu agraïment a la
mentat l’existència a Mallorca d’altres dos elements
Comissió de Patrimoni del Consell Insular de Mallorca,
relacionats amb l’obtenció de coure, com són la fornal
que va autoritzar la prospecció arqueometal·lúrgica rea-
de reducció de la balma 1 de la serra de ses Farines i
litzada. La senyora Da. Carmen Delgado de March ens
diversos jaços de morterets, possiblement destinats a
ha permès accedir en cotxe a la possessió des Cosco-
capolar el mineral.
nar, facilitant-nos molt la feina de camp. Els Drs. Salva-
Les evidències cronològiques són molt minses,
dor Rovira i Ignacio Montero varen fer algunes anàlisis
però permeten establir que les activitats metal·lúrgiques
mineralògiques sobre materials que els varem passar i
aquí descrites daten, com a mínim, des de c. 2000 cal
ens varen facilitar bibliografia ibèrica diversa. El primer
BC, segons el registre del coval Simó (COLL, 2001). La
ens va fer també valuosos comentaris sobre una versió
perduració d’aquestes activitats mineres i metal·lúrgi-
preliminar del manuscrit. Ferran Hierro va realitzar anà-
ques a les muntanyes de la zona d’Escorca i Pollença
lisis RX EDS de diferents mostres de minerals. Estam
és incerta, però en base al registre de les restes cerà-
també agraïts al Dr Joan J. Fornós pels seus comenta-
miques localitzades en superfície, principalment a la
ris. José Antonio Encinas ens va facilitar informacions
balma 1 de la Serra de ses Farines, podem suggerir que
sobre la cova de l’Entreforc i va donar a conèixer a n’en
aquesta activitat continuaria vigent a finals del II
Miquel Trias la balma dels Cocons. També ens ha
mil·lenni cal BC, sense que poguem descartar que s’ha-
acompanyat a algunes sortides de camp arqueo-
gin perllongat per més temps.
metal·lúrgiques. Amb ell hem tengut interessants dis-
El tipus d’organització proposada per als grups
cussions diverses sobre qüestions arqueometal·lúrgi-
humans pretalaiòtics (e.g., LULL et al., 1999), amb una
ques. Antoni Merino ens va facilitar la localització de
escassa complexitat social i una economia de caràcter
l’avenc de l’Obsidiana i de l’aflorament de basalts de la
bàsicament autosuficient, suggereix el caràcter comple-
coma de Mortitx. Antoni Artigues i Moisés Bonnin ens
mentari i domèstic d’aquestes activitats metal·lúrgiques
van acompanyar en diverses sortides de camp i ens
en el conjunt de les estratègies de subsistència de les
donaren una ajuda imprescindible en la tasca topogràfi-
comunitats humanes que habitaven la Serra. No obs-
ca. El Dr. Joaquín Ginés ens va ajudar igualment en la
tant, la localització marginal de les estacions i el seu
tasca topogràfica i ens va fer observacions decisives
caràcter tan particular mantendria la possibilitat d’una
sobre la geologia de la zona de Mortitx i la gènesi de les
certa especialització minera amb una explotació inten-
balmes. Aquest treball s’inclou al Projecte de Recerca
siva dels recursos.
CGL2004-04612/BTE de la Dirección General de Inves-
Documentam una relació entre les activitats de
tigación (Ministerio de Educación y Ciencia).
reducció metal·lúrgica i diferents balmes situades a
llocs remots i/o d’accés difícil de la serra de Tramunta-
na, localitzades rera la prospecció sistemàtica de la
zona. Aquestes ubicacions a llocs tan marginals i
Bibliografia
esquerps, si bé a diversos casos hem pogut establir que
són raonablement properes als afloraments cuprífers,
ALCALDE, G.; MOLIST, M.; SAÑA, M. & TOLEDO, A. (1997): Procés
resulten intrigants. És possible que les localitzacions
d’ocupació de la Bauma del Serrat del Pont (La Garrotxa) entre el
2900 i el 1450 cal AC
. Olot: Museu Comarcal de la Garrotxa, Publi-
estiguin relacionades amb àrees de descans de pastors
cacions Eventuals d’Arqueologia de la Garrotxa, 2.
itinerants que es dedicassin a la reducció de mineral
ALCOVER, J.A.; RAMIS, D.; COLL, J. & TRIAS, M. (2001): Bases per
cuprífer com activitat complementària. En segon lloc
al coneixement del contacte entre els primers colonitzadors
humans i la naturalesa de les Balears. Endins, 24: 5-57.
podem plantejar una tria intencionada d’aquests llocs
BLANCO, A.; LUZON, J.M. & RUIZ MATA, D. (1970): Excavaciones
relativament ben amagats a causa d’algun motiu de
arqueológicas en el Cerro Salomón (Riotinto, Huelva). Sevilla:
caire social o ideològic. En darrer lloc, l’exposició al vent
Universidad de Sevilla.
CALVO, M. & GUERRERO, V.M. (2002): Los inicios de la metalurgia en
que alimentàs els forns de reducció pot ser un altre fac-
Baleares. El Calcolítico (c.2500 – 1700 cal. BC). Palma: El Tall.
tor determinant d’aquestes localitzacions, encara que
CANTARELLAS, C. (1972): Excavaciones en “Ca Na Cotxera” (Muro,
en diversos casos observam que les característiques
Mallorca). Noticiario Arqueológico Hispánico-Prehistoria, 1: 179-
226.
eòliques no són les adequades per al manteniment
CARBONELL, E.; MORA, R.; PONS-MOYÀ, J. & COLL, J. (1981): La
natural d’un foc. Ara per ara, la vertadera raó d’aquest
indústria en sílex del jaciment a l’aire lliure de la zona del Rafal des
fet continua essent un misteri.
Porcs-Cova des Drac (Santanyí, Mallorca). Endins, 8: 75-80.
La presència d’activitats mineres relacionades amb
CARRERAS, J. (2002): Evidencias de actividades metalúrgicas en la
estación arqueológica calcolítica campaniforme de “Es Velar (d’A-
mineralitzacions de pobre qualitat situades a algunes de
prop) de Santanyí (Mallorca). In CALVO, M. & GUERRERO, V.M.,
les àrees més esquerpes de l’illa, documentada des de
Los inicios de la metalurgia en Baleares. El Calcolítico
moments tan primerencs de la presència humana a
(c.2500–1700 cal. BC). Palma: El Tall: 224-228.
45

CARRERAS, J. & COVAS, J. (1984): La ceràmica incisa a Santanyí.
HUNT, M. (2003): Prehistoric Mining and Metallurgy in South West
Avenç per a l’estudi dels seus jaciments: L’hàbitat d’es Velar (d’A-
Iberian Peninsula. Oxford: BAR International Series, 1188.
prop). Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana, 40: 3-38.
HUNT, M. & HURTADO, V. (1999): Suroeste. In DELIBES DE CAS-
CERT, C. (2003): Les outils de métallurgistes de la Capitelle du Broum
TRO, G. & MONTERO RUIZ, I. (eds.), Las primeras etapas
à Péret (Hérault). Données preliminaires dans le contexte regio-
metalúrgicas en la Península Ibérica. II. Estudios Regionales.
nal. In FERNÁNDEZ MANZANO, J. & HERRÁN MARTÍNEZ, J.I.
Madrid: Instituto Universitario Ortega y Gasset: 275-331.
(eds.), Mineros y fundidores en el inicio de la edad de los metales.
KILLICK, D.; VAN DER MERW, E.N.; GORDON R. & GRÉBÉNART,
El Midi francés y el norte de la Península ibérica. León: Caja Espa-
D. (1988): Reassessment of the Evidence for Early Metallurgy in
ña, Obra Social: 59-69.
Niger, West Africa. Journal of Archaeological Science, 15: 367-
COLL, J. (2001): Primeres datacions absolutes del jaciment de coval
394.
Simó. Endins, 24: 161-168.
LULL, V.; MICÓ, R.; RIHUETE, C. & RISCH, R. (1999): La Cova des
COSTA, L.J. (2004): Corse Préhistorique. París: Errance.
Càrritx y la Cova des Mussol. Ideología y sociedad en la pre-
CRADDOCK P.T. (2000): From Hearth to Furnace: Evidences for the
historia de Menorca. Barcelona: Consell Insular de Menorca.
Earliest Metal Smelting Technologies in the Eastern Mediterrane-
MÁRQUEZ TRIGUERO, E. (1987): Evolución de los útiles de piedra
an. In HAUPTMANN A. (coord.), Early Pyrotechnology: The Evo-
en minería antigua. Boletín de la Real Academia de Córdoba de
lution of the First Fire-Using Industries. París: CNRS, Paléorient,
Ciencias, Bellas Artes y Nobles Letras, 58 (112): 81-94.
26: 151-165.
MERINO, A. (1997): Nuevas cavidades de la zona de Mortitx – puig
DELIBES DE CASTRO, G. & FERNÁNDEZ-MIRANDA, M. (1988): Armas
den Massot (Escorca – Pollença), Mallorca. Endins, 21: 51-62.
y utensilios de bronce en la prehistoria de las Islas Baleares. Valla-
MONTERO RUIZ, I. (1989): Minería del cobre: planteamientos de
dolid: Universidad de Valladolid, Studia Archaeologica, 78.
investigación. Cuadernos del Suroeste, 1: 7-10.
DIAMOND, J. (1997): Guns, Germs and Steel. Nova York: W.W. Norton.
PLANTALAMOR, L. & WALDREN, W. (1976): Campaña de excava-
DOMERGUE, C. (1987): Catalogue des mines et des fonderies antigues
ciones en el abrigo de Son Matge. Valldemossa (Mallorca)
de la Peninsule Iberique. Madrid: Publicaciones de la Casa de
1973. Noticiario Arqueológico Hispánico, Prehistoria, 5: 241-
Velázquez, 23.
246.
ENCINAS, J.A. (2005): El petroglifo de Sant Pere d’Escorca. Disponible
PONS, G. (1999): Anàlisi espacial del poblament al Pretalaiòtic Final
a <<<www.ccmallorca.com/reportaj.htm>>>.
i al Talaiòtic I de Mallorca. Palma: Consell de Mallorca, Col·lec-
ENCINAS, J.A. & ALCOVER, J.A. (1997): El jaciment fossilífer de la
ció La Deixa, 2.
cova Estreta (Pollença). Endins, 21: 83-92.
RAMIS, D. & QUINTANA, C. (2001): Notícia de la troballa d’uns mate-
FERNÁNDEZ-POSSE, M.D.; MARTÍN, C. & MONTERO, I. (1999):
rials arqueològics a l’entrada de la cova Estreta (Pollença).
Meseta Sur. In DELIBES DE CASTRO, G. & MONTERO RUIZ, I.
Endins, 24: 155-159.
(eds.), Las primeras etapas metalúrgicas en la Península Ibérica.
RAMIS, D.; HAUPTMANN, A. & COLL, J. (en premsa): Reduction de
II. Estudios Regionales. Madrid: Instituto Universitario Ortega y
cuivre dans la Prehistorie de Majorque. In AMBERT, P.&
Gasset: 217-239.
VAQUER, J. (dir.), Colloque International. La première métallur-
GALE, N.H.; PAPASTAMATAKI, A.; STOS-GALE Z.A. & LEONIS, K.
gie en France et dans les pays limitrophes (Carcassonne, 28-30
(1986): Copper Sources and Copper Metallurgy in the Aegean
Septembre 2002). París: Societé Préhistorique de France.
BronzeAge. In CRADDOCK, P.T. & HUGHES, M.J. (eds.), Furna-
ROVIRA, S. (2004): Tecnología metalúrgica y cambio cultural en la
ces and Smelting Technology in Antiquity. Londres: British
prehistoria de la península Ibérica. Norba. Revista de Historia,
Museum Occasional Paper, 48: 81-101.
17: 9.40.
GUERRERO, V.M. (1995): La edad oscura de la arqueología balear.
SALVÀ, B. (2001): El pretalaiòtic al llevant mallorquí. Anàlisi territo-
Revista de Arqueología, 166: 15-23.
rial. Palma: Documenta Balear.
GUERRERO, V.M. (1996): El neolítico balear: status quaestionis e hipó-
SIMON, J.L. (1999): País Valenciano. In DELIBES DE CASTRO, G.
tesis de trabajo. In I Congrés del Neolític a la Península Ibèrica.
& MONTERO RUIZ, I. (eds.), Las primeras etapas metalúrgicas
Formació i implantació de les comunitats agrícoles. Gavà-Bellate-
en la Península Ibérica. II. Estudios Regionales. Madrid: Institu-
rra. Gavà: Museu de Gavà, Rubricatum, 1: 805-822.
to Universitario Ortega y Gasset: 181-216.
HABSBURGO-LORENA, L.S. (1871): Die Balearen in Wort und Bild.
TYLECOTE, R.F. (1987): The early history of metallurgy in Europe.
Zweiter Band. Die eigentlichen Balearen. Leipzig: F.V. Broadhaus.
Londres: Longman Archaeology Series.
HAUPTMANN A. (2000): Zur frühen Metallurgie des Kupfers in Feinan,
VENY, C. (1968): Las cuevas sepulcrales del Bronce Antiguo de
Jordanien. Bochum: Deutches Bergbau-Museum, Der Anschnitt,
Mallorca. Madrid: CSIC, Biblioteca Praehistorica Hispana IX.
Beiheft 11.
WAGNER, G.A.; GENTNER, W.; GROPENGIESSER, H. & GALE,
HERNÁNDEZ PACHECO, E. (1907): Los martillos de piedra y las pie-
N.H. (1980): Early Bronze Age Lead Silver Mining and Meta-
dras con cazoletas de las antiguas minas de cobre de la Sierra de
llurgy in the Aegean: the Ancient Workings of Siphnos. In CRAD-
Córdoba. Boletín de la real Sociedad española de Historia Natu-
DOCK, P. (ed.), Scientific Studies in Early Mining and Extractive
ral, 7: 279-292.
Metallurgy. Londres: British Museum Occasional Paper, 20: 63-
HERNANDO, A. (1999): Los primeros agricultores de la Península Ibé-
86.
rica. Una historiografía crítica del Neolítico. Madrid: Síntesis.
WALDREN, W. (1979): A beaker workshop area in the rock shelter of
HOFFMAN, C.R. (1991): The metals of Son Matge, Mallorca, Spain.
Son Matge, Mallorca. World Archaeology, 11: 43-67.
Technology as cultural activity and behaviour. In WALDREN, W.H.;
WALDREN, W.H. (1982): Balearic Prehistoric Ecology and Culture.
ENSENYAT, J. & KENNARD, R. (eds), IInd Deya Conference of
The Excavation and Study of Certain Caves, Rock Shelters and
Prehistory. Archaeological Techniques, Technology and Theory.
Settlements. Oxford: BAR International Series, 149.
Oxford: BAR International Series, 574: 169-187.
WALDREN, W.H. (1984): Chalcolithic settlement and beaker connec-
HOFFMAN, C.R. (1995): The making of material culture – The roles of
tions in the Balearic islands. In WALDREN, W.H.; CHAPMAN,
metal technology in late prehistoric Iberia. In LILLIOS, K.T. (ed.),
R.; LEWTHWAITE, J. & KENNARD, R.C. (eds.), The Deya Con-
The Origins of Complex Societies in Late Prehistoric Iberia. Michi-
ference of Prehistory. Early Settlement in the Western Medite-
gan: International Monographs in Prehistory, Archaeological
rranean Islands and their Peripheral Areas. Oxford: BAR Inter-
Series, 8: 20-31.
national Series, 229: 911-965.
46