Les morfologies de dissoluci� Hipog�niques i de la zona de mescla litoral a es Dol� (Col�nia de Sant Jordi, Ses Salines, Mallorca)
ENDINS, 36: 97 - 112
ISSN 0211-2515. Mallorca, 2014
LES MORFOLOGIES DE DISSOLUCIÓ HIPOGÈNIQUES
I DE LA ZONA DE MESCLA LITORAL A ES DOLÇ
(Colònia de Sant Jordi, Ses Salines, Mallorca)
per Francesc GRÀCIA 1, 2 i Joan J. FORNÓS 2
Resum
La troballa d’es Dolç, cavitat subaquàtica inèdita del litoral de la Colònia de Sant Jordi
(municipi de ses Salines) al migjorn de Mallorca, ha suposat una important font d’estudi de
les morfologies de dissolució hipogèniques i de la zona litoral de mescla d’aigües. La cova,
de dimensions quilomètriques, es desenvolupa dins dipòsits calcarenítics litorals i eolianites
amb paleosòls, del Pliocè i Pleistocè, fet del tot sorprenent a les Balears. Aquests materials
li confereixen uns trets molt diferenciats respecte a la resta de cavitats litorals del migjorn i
llevant de Mallorca, desenvolupades als materials calcaris escullosos del Miocè superior.
Resumen
El hallazgo de Es Dolç, cavidad subacuática inédita del litoral de la Colònia de Sant
Jordi (municipio de Ses Salines) en el sur de Mallorca, ha supuesto una importante fuente de
estudio de las morfologías de disolución hipogénicas y de la zona litoral de mezcla de aguas.
La cueva, de dimensiones kilométricas, se desarrolla dentro de depósitos calcareníticos
litorales y eolianitas con paleosuelos, del Plioceno y Pleistoceno, hecho sorprendente en
Baleares. Estos materiales le confieren unas características muy diferenciadas respecto al
resto de cavidades litorales del Migjorn y Llevant de Mallorca, desarrolladas en materiales
calcáreos arrecifales del Mioceno superior.
Abstract
Recent discovery and survey of the underwater coastal cave of es Dolç (Colònia de Sant
Jordi, Ses Salines) in the southern area (Migjorn) of Mallorca has permitted the study of a series
of morphologies related with hypogene as well as coastal mixing zone dissolution processes.
The cave, kilometric in length, develops within Pliocene and Pleistocene calcarenitic littoral
deposits and eolianites with paleosols, a very uncommon fact in the Balearics karst. These
materials confer the cave a very different appearance with a special morphological suite,
if compared with other coastal cavities developed in the Upper Miocene calcareous reef
materials of the southern and eastern part of Mallorca.
Introducció
damunt d’ells, entre els -17 m i els -19,5 m fins
a la superfície es troben eolianites pleistocenes
L’estratigrafia i litologia que es pot observar
que constitueixen la major part de la sèrie
dins la cavitat es d’una seqüència regressiva que
(FORNÓS et al., 2013).
evoluciona des de fàcies marines bioturbades
La composició calcarenítica, majoritàriament
de plataforma soma, depòsits entre calcisiltítics
d’origen eòlic, en la qual es desenvolupa la
i calcarenítics, a nivells calcaris que presenten
cova, suposa un clar condicionament geològic
una marcada estratificació d’ordre centimètric
i atorga un tret diferencial respecte de la major
a decimètric, caracteritzats per la presència de
part de cavitats litorals del migjorn i llevant de
fauna fòssil indicadora d’unes condicions litorals
Mallorca, desenvolupades als materials calcaris
restringides d’aigües salobroses. La cronologia
escullosos del Miocè superior. En el cas de es
de tots aquests materials seria pliocena. Per
Dolç, es tracta de materials encara més porosos
i permeables.
1 Grup Nord de Mallorca (GNM)
Pensam què, donada la relativa jovenesa
2 Karst and Littoral Geomorphology Research Group, Departament
geològica dels materials en els que es
de Ciències de la Terra, Universitat de les Illes Balears.
Email: xescgracia@yahoo.es; joan.fornos@uib.cat
desenvolupa la cavitat, la contribució hipogènica
97

en la seva gènesi ha estat molt important.
S’han fet dos grans grups de morfologies, en
Aquests processos poden haver potenciat la
funció de la seva gènesi: les formes clarament
dissolució de considerables masses de roca
atribuïbles als fluxos hipogènics i el grup
i així formar els grans volums de les galeries
integrat per les formes més pròpies de la zona
obertes dins les eolianites pleistocenes, en un
de mescla costanera, no sense tenir present la
temps relativament breu geològicament parlant.
contribució més que probable, en el cas que
La datació de les eolianites que formen les
n’hi hagi, també dels processos hipogènics.
parets de la galeria de l’Enfàs (Dolç Intern), a
Dins cada grup s’han ordenat en funció de les
uns 9 m de fondària per davall del nivell freàtic,
seves dimensions; així el catàleg de formes s’ha
supera el milió d’anys. Aquest fet, juntament
estructurat en 4 categories diferents: megaformes
amb la troballa del gastròpode Rumina decollata
(organització de les xarxes endocàrstiques,
var. major dins els llims vermells pleistocens fa
d’ordre quilomètric a hectomètric), macroformes
que situem l’edat de les eolianites al Pleistocè
(morfologies d’ordre hectomètric a decamètric),
inferior.
mesoformes (morfologies d’ordre decamètric a
No resulta gens fàcil agrupar les formes
mètric) i microformes (morfologies d’ordre mètric
primàries o de dissolució, produïdes sobre el
a centimètric). Algunes de les morfologies es
substrat carbonatat que actua de contenidor
poden trobar a la vegada en dues categories
del buit que és la cavitat. Les morfologies,
diferents. Per acabar de catalogar les formacions
associacions i diferents mides d’aquestes, així
primàries, dins cada categoria dimensional s’ha
com la seva diversitat genètica, obren un ventall
seguit un criteri descriptiu i en algunes ocasions
tan extens de possibilitats que fan que les
genètic.
classificacions siguin molt complexes i relatives.
Per tenir més informació de la cavitat convé
consultar el treball de GRÀCIA et al. (2014).
Figura 1: Pous Amagats. Aquestes galeries hipogèniques ascendents s’han creat des de baix, dins els materials pliocens. (Foto
GNM).
Figure 1: Pous Amagats. These ascending hypogenic passages have evolved vertically upwards in the Pliocene calcisiltites.
(Photo GNM).
98

Figura 2: Cràter. a) Depressió, de 7 x 6 m de diàmetre i 6,5 m de
vertical, a on s’assoleixen els -27,5 m i que presenta una forma
característica d’embut. Al seu fons, semi-ocults per alguns blocs
i pedres, es localitzen diversos punts d’alimentació. b) Lateral
del Cràter. (Fotos GNM).
Figure 2: Crater. a) Vertical depression showing a charact-eristic
funnel shape; it is 6.5 m deep with a diameter of 7 x 6 m, and a
depth of -27.5 m is reached at its bottom. At the base, partially
covered by rock fragments, local point feeders are located. b)
Lateral view of the wall crater. (Photos GNM).
Morfologies hipogèniques
sovint molt acusat, fins connectar amb les
eolianites pleistocenes (Fig. 1). Generalment, a
Es tracta de les morfologies generades pels la microtoponimia de la cavitat, s’han anomenat
fluids més lleugers i agressius, que circulen en com a pous, pel gran desnivell relatiu que
sentit ascendent provinents de les falles profundes presenten. Per accedir a elles s’ha de davallar,
que afecten a la depressió de Campos, i que serien encara que genèticament s’han format de baix
en part responsables de la formació de la cavitat.
a dalt, per la qual cosa les anomenam galeries
hipogèniques ascendents. L’amplària d’aquestes
MACROFORMES
galeries sol estar compresa entre 6 i 14 m,
(d’ordre hectomètric a decamètric)
encara que arriben a assolir els 20 m. La seva

alçària més comuna està entre 1,5 i 6 m, podent
Galeries hipogèniques ascendents
superar en alguns indrets els 13 m. El recorregut
S’inicien en forma de galeria cega dins els longitudinal està comprès entre uns 40 i 90 m.
materials pliocens i ascendeixen en pendent, En alguns casos poden prosseguir algunes
desenes de metres amb el terra molt pla, de roca
99

mare, o recobert de grans blocs despresos. Les
Hi ha a la cavitat almenys 12 galeries
obertures o conductes d’alimentació suposam
hipogèniques ascendents, clarament dife-
que són els responsables, en gran mesura, de la
renciades: a es Dolç Exterior 7 (els 3 pous
seva formació, per la qual cosa les galeries s’han
Amagats, 3 a la galeria del Cràter i 1 al pou de
creat des de baix, dins els materials pliocens,
Darrera) i 5 a es Dolç Interior (pou Net, pou Petit,
més propers a les falles situades a sota que
pou Mascarat i 2 a les galeries Paral·leles).
són les responsables de les sortides dels fluxos
hipogènics. S’ha format així un gran volum
MESOFORMES
buit per dissolució de la roca, que ha ascendit
(d’ordre decamètric a mètric)
també en part per processos d’esfondrament,
fins que ha afectat les eolianites pleistocèniques
Cràter
a on la cova adopta una disposició horitzontal.
Les parets, sostres i el terra en ocasions estan
Podem considerar aquesta morfologia
recoberts per una pàtina negra de manganès que
com a una obertura d’alimentació o feeder,
els dóna un aspecte molt fosc (pou Mascarat).
a escala de mesoforma. L’indret on es troba
La fondària d’aquestes galeries està compresa
el Cràter es localitza a -21 m, a la part més
entre els -19 i -27,5 m; el valor màxim es troba
pregona d’una galeria a la qual dóna el seu
just al fons del Cràter de la galeria homònima
nom. El Cràter consisteix en una depressió de
(es Dolç Extern).
forma troncocònica invertida (Fig. 2). S’obre a
Figura 3: Hipòtesi de la formació del Cràter. 1) Primers estadis amb sortides de fluids hipogènics a través dels conductes
d’alimentació. 2) Eixamplament progressiu de la galeria hipogènica ascendent. 3) Formació del Cràter i d’altres
morfologies hipogèniques menors dels voltants. 4) Fossilització de les morfologies, aparició de crulls de descompressió
al voltant del cràter i caiguda d’alguns blocs i sediments. (a, conductes d’alimentació; b, cilindres ascendents; c, crulls
de descompressió; d, blocs caiguts; e, cràter)
Figure 3: Crater formation hypothesis. 1) First stages with hypogene fluids uprising through the feeding points. 2) Progressive
formation of an ascending hypogene conduit. 3) Crater formation and enlargement of other minor hypogene forms
in the vicinity. 4) Fossilization of the morphologies with sediment infilling and fallen blocks, as well as formation of
decompression cracks surrounding the crater. (a, point feeders; b, ascending cylinders; c, decompression cracks; d,
fallen blocks; e, crater).
100

nivell del terra, amb unes dimensions de 7 x 6
forma tubular d’aspecte irregular que en vertical
m de diàmetre i davalla 6,5 m a on assoleix els
es perllonga profusament diversos metres fins
-27,5 m. Semi-ocults per alguns blocs i pedres,
no poder-se estimar la fondària que assoleixen
es localitzen diversos conductes d’alimentació
(Fig. 5). A causa de la seva profunditat els hem
impenetrables que es perllonguen i profunditzen
inclòs dins mesoformes. En ocasions es troben
de cap al fons. Sembla que han actuat provocant
parcialment reblerts de sediments. A la part
una gran dissolució local de les calcarenites
terminal de la galeria de l’Enfàs sembla que
pliocenes que formen el trespol de la galeria i
aquestes estructures comuniquen amb un nivell
això ha generat aquesta morfologia (Fig. 3). El
inferior de buit. Sovint se situen molt a prop
Cràter pròpiament dit es troba circumval·lat per
uns dels altres, fins i tot comparteixen el mateix
crulls de descompressió que envolten el buit
embut, en cas de disposar-ne. A les eolianites
generat i són els que ocasionen l’acumulació de
pleistocenes és a on s’aprecien les morfologies
blocs al seu interior.
més complexes, amb la part superior més oberta,
El lloc on s’ubica no està afectat per
en forma d’embut, mentre que a les calcarenites
esfondraments, ja que el terra, molt pla i situat
pliocenes d’origen marí adopten formes menys
a uns -21 m té el trespol format per roca mare,
complexes, però també les mides més grans,
calcarenites pliocenes d’origen marí, molt com és el cas de la mesoforma anomenada el
blanques i gairebé sense recobrir de blocs
Cràter situat a la galeria homònima i que s’ha
caiguts. La galeria, amb aquesta espectacular
denominat amb aquest nom per les dimensions
forma de dissolució i altres conductes
d’alimentació no posseeix morfologies zenitals
dignes de menció.
Crulls o fractures d’alimentació
Corresonen als feeders o conductes
d’alimentació amb aparença de fractura o
esquerda descrits per MERINO & FORNÓS
(2010). Arriben a assolir alguns metres de
longitud i es perllonguen al llarg d’alguns indrets
de les galeries on formen part del trespol irregular
de les mateixes. Són morfologies molt irregulars
pel que fa a forma i dimensions, i resulten
difícilment definibles llevat de la seva llargària de
diversos metres (Fig. 4). Sembla que a través de
crulls han ascendit aigües agressives d’origen
profund. S’han localitzat al terra de les parets
de la galeria de les Lloses, galeria Nord i algun
indret de les galeries Paral·leles (Dolç Intern),
però també a d’altres indrets de la cavitat.
Conductes verticals d’alimentació i Embuts
Són els feeders o obertures d’alimentació
puntual de MERINO & FORNÓS (2010), que
acostumen a presentar a es Dolç una boca
d’aspecte d’embut irregular a la part exterior
(com un cràter en petit), o bé el·líptica i en alguns
casos més o menys circular, més a l’estil dels
que es troben a la cova des Pas de Vallgornera.
Les seves dimensions són molt variables
Figura 4: Crull o fractura d’alimentació que es perllonga al
anant des d’1,5 m d’eix major fins a uns pocs
llarg d’alguns metres i pareix que són llocs per on
decímetres. Els de forma d’embut esdevenen
han ascendit aigües agressives d’origen profund.
Galeria Nord. (Foto GNM).
progressivament més estrets fins a connectar
amb els conductes verticals impenetrables. La
Figure 4: Floor slot or joint feeder several meters in length
part interna dels conductes sol presentar una
from where deep aggressive waters have
ascended. Galeria Nord. (Photo GNM).
101

Figura 5: Conductes verticals d’alimentació i embuts. a) Acostumen a presentar a es Dolç una boca d’aspecte d’embut irregular
a la part exterior per fer-se progressivament més estrets fins a connectar amb conductes verticals impenetrables. Galeria de
l’Enfàs. b) i c) Alguns, especialment a les calcarenites del Pliocè, són més tubulars. Galeria del Cràter i galeria de les Lloses.
(Fotos GNM).
Figure 5: Vertical point feeders and funnels. a) At es Dolç the external part of the funnel shows an irregular form narrowing pro-
gressively till the connection with vertical impenetrable conduits. Galeria de l’Enfàs. b) and c) Some feeders, specially those
located on Pliocene calcarenites, show a rather tubular form. Galeria del Cràter and Galeria de les Lloses. (Photos GNM).
extraordinàries que assoleix. Tots els altres
que es troben al terra, parets i sostres i afecten
conductes d’alimentació que es localitzen en
fins i tot a grans blocs caiguts que són travessats
aquesta galeria presenten un aspecte molt més
completament de baix a dalt. En ocasions es
tubular, però a escala de microformes, entre
presenten grups de cilindres situats pròxims
0,4 m i 2 m d’eixos majors, encara que les
entre si. S’han trobat de més de 2 m de longitud,
dimensions més freqüents es troben al voltant
en quedar seccionat i exposat el cilindre per
d’1 m.
despreniment de la massa rocosa parietal.
Cilindres ascendents
La seva forma és cilíndrica, d’uns 10 a 25 cm
de diàmetre i sembla que es manté constant
Són morfologies ascendents de dissolució,
al llarg del seu recorregut, encara que poden
102

anar serpentejant a mesura que ascendeixen
(Fig. 6). Es diferencien dels conductes verticals
d’alimentació en què els cilindres són de menor
diàmetre.
S’han localitzat als materials calcarenítics
pleistocènics d’origen eòlic i també a les
calcarenites pliocenes d’origen marí. S’observen
tant al Dolç Extern com al Dolç Intern i en alguns
casos es troben reblerts per sediments cimentats
vermells. Consideram els que s’observen al terra
com a obertures d’alimentació i els que es troben
al sostre com a punts de descàrrega. El cilindre
en si mateix, al llarg del seu recorregut, vendria
a esser un canal ascendent que connectaria els
punts d’alimentació que guaiten per la cavitat
amb els de descàrrega.
MICROFORMES
(d’ordre mètric a centimètric)
Punts d’alimentació laterals (side feeders)
Els feeders o punts d’alimentació laterals
són morfologies localitzades a les parets de les
galeries. En alguns casos són forats d’alguns
centímetres, petits conductes i en altres indrets
fractures de la roca o petits porus, en ocasions
de dimensions mil·limètriques, que aprofiten fins
i tot fòssils. També poden néixer des dels plans
d’estratificació en el cas dels materials pliocens
o de la laminació a les eolianites (Fig. 7).
Canals ascendents de paret
(rising wall channels)
Aquestes estructures, de dimensions molt
variables, surten dels punts d’alimentació
lateral (feeders) i en ocasions connecten amb
punts de descàrrega (outlets), essent per tant
formes que indiquen un flux en sentit ascendent
(KLIMCHOUK, 2007). Els rising wall channels,
canals ascendents de dissolució, ja van ser
descrits a la cova des Pas de Vallgornera
(GINÉS et al., 2008, 2009a, 2009b; GRÀCIA et
al., 2009a, 2009b). A partir del punt d’alimentació
i per sobre de la boca del feeder, es configura
Figura 6: Cilindres ascendents. Es tracta de morfologies
ascendents de dissolució, que es troben al terra
(a), parets (b) i sostres (c) i afecten fins i tot a
grans blocs caiguts que travessen completament
de baix a dalt. (Fotos GNM).
Figure 6: Uprising cylinders. They are ascending solutional
features, located on the floor (a), walls (b)
and ceiling (c). Several fallen big blocks are
completely crossed by these vertical dissolution
morphologies. (Photos GNM).
103

un canal o conjunt d’ells que de manera
es desenvolupen a partir de plans de fractures,
ascendent van desenvolupant-se al llarg de la
que cobreixen en alguns casos amples zones
paret, observant-se sovint com aquests canals
de les parets de les galeries. Es tracta de
se separen o bé entren en coalescència els uns
solcs de mides variables que rarament arriben
amb els altres i en ocasions un canal es bifurca
a presentar dimensions centimètriques en les
per poder-se tornar a solapar posteriorment
seves amplada i profunditat, al contrari del
(Fig. 8).
que passa amb la longitud que pot superar els
A es Dolç, la coloració dels solcs pot esser
1,5 m. El seu recorregut al llarg dels plans
diferent a la que presenta la paret, fet que
sobreplomats de les parets acaba en alguns
ressalta la seva existència i trajectòria. Als pous
casos en una nova esquerda o fractura per on
Amagats solen esser de color més clar que el
desapareixen, o bé aquesta fractura afegeix i
color superficial de la paret, mentre que al final
revitalitza el solc amb noves aportacions. S’ha
de la galeria de les Lloses n’hi ha que són de
posat en evidència la presència d’aquest tipus
color molt fosc. La seva forma i dimensions van
de canals ascendents, que en molts casos
variant d’acord amb l’angle que presenta el pla
passa quasi desapercebuda, en alguns indrets
de la paret respecte a la vertical. En molts de
de la cavitat. S’han localitzat a es Dolç Extern
casos, els canals es van difuminant fins que
als pous Amagats, dins materials pliocens. Al
desapareixen sense arribar a connectar amb
Dolç Intern en alguns indrets de la galeria de les
cap lloc de descàrrega. A més, s’han localitzat
Lloses, dins eolianites.
una sèrie de conjunts de canals ascendents que
Punts de descàrrega (outlets)
Aquestes formes consisteixen en forats,
cilindres, porus i fractures que es localitzen al
sostre o parets de les galeries. Representen una
continuïtat dels rising wall channels o canals
ascendents de paret. A es Dolç són molt poc
abundants, segurament per l’elevada porositat
dels materials que conformen la cavitat que
ocasiona que els fluxos hipogènics no tinguin
llocs preferents de descàrrega, una vegada
abocats al buit en sortir dels punts d’alimentació.
Cúpules (cupolas, bellholles)
Les cúpules es localitzen al sostre de les
galeries amb una forma que pot ser semiesfèrica,
allargada o presentar formes mixtes entre
ambdues i en ocasions superposades a diferents
nivells (Fig. 9). Les seves dimensions a es Dolç
són decimètriques arribant algunes d’elles a
ordres mètrics. La seva importància a la cavitat
és molt minsa, ja que són morfologies molt
poc freqüents. Actuarien en alguns casos com
a formes de descàrrega ascendent (outlets).
Figura 7: Els punts d’alimentació laterals són morfologies
Les més cridaneres de la cavitat són prou
localitzades a les parets de les galeries que es
diferenciades de les simples cúpules freàtiques.
continuen normalment amb canals ascendents
de paret i en ocasions amb punts de descàrrega.
Morfologies de la zona de
Conjunt morfològic de flux ascendent a les
eolianites de la galeria de les Lloses. (Foto GNM).
mescla litoral
Figure 7: Lateral feeding points located in conduit walls
are followed by ascending wall channels and,
En aquest apartat incloem les formes
occasionally, outlets. Morphologic suite of
generades per la dissolució de les aigües a la
uprising flow developed on eolianite deposits at
zona de mescla entre aigües dolces d’origen
Galeria de les Lloses. (Photo GNM).
meteòric i aigua salada que s’infiltra des de la
104

Figura 8: Els canals ascendents de
paret indiquen un flux clarament
hipogènic. a), b), c) i d) Canals
ascendents a les calcarenites plio-
cenes dels pous Amagats; e) Canals
a les eolianites de la galeria de les
Lloses. (Fotos GNM).
Figure 8: Rising wall channels
are characteristic of a hypogenic
ascending flow. a), b), c) and d)
Rising channels located on Pliocene
calcarenites at Pous Amagats
passage; e) Channels formed on
eolianites at Galeria de les Lloses.
(Photos GNM).
mar. S’ha de tenir ben present que aquestes
La cavitat, de direcció general NE-SW,
morfologies poden estar també influïdes per la
sembla que segueix la direcció de fractures
presència dels fluids hipogènics o bé combinar-
profundes, no observables dins la cavitat, per
se amb les morfologies hipogèniques.
on han sortit els fluxos hipogènics que han
MEGAFORMA
dissolt la roca situada al damunt. La litologia
(d’ordre quilomètric a hectomètric)
i estructura dels materials pliocens i de les
eolianites, sense fracturació clara important, ha
Sistema de cavitats ramiformes amb fet que la cavitat adopti una disposició en planta
influències hipogèniques (ramiform caves)
de caràcter ramiforme en el sentit enunciat per
PALMER (2007). Aquest patró és molt similar
Correspon a aquesta categoria morfològica
al de les coves excavades dins els materials
de la franja litoral, la pròpia cavitat en conjunt,
escullosos del Miocè superior. A les eolianites,
és a dir, com a morfologia de dissolució d’ordre
la zona litoral de mescla d’aigües ha contribuït
quilomètric. Com a megaforma està formada, de
a l’espeleogènesi del sistema càrstic, juntament
forma global, per una sèrie de galeries en declivi,
amb un important corrent de drenatge de les
de possible origen hipogènic, amb una fondària
aigües subterrànies de cap a la mar que pensam
màxima de -27,5 m que s’inicien dins dels
que ha suposat un factor afegit important.
materials calcisiltítics del Pliocè i ascendeixen,
Les galeries ascendents hipogèniques s’han
en part per processos d’esfondrament, fins a
anant connectant amb les galeries obertes al
coincidir amb les eolianites pleistocenes. En
nivell superior, en part per la pròpia obertura
aquests materials més porosos canvia l’aspecte
creada pels fluids ascendents i en part per
de la cova, ja que adopta una disposició
l’esfondrament de les pròpies galeries inferiors.
horitzontal, amb desnivells causats especialment
Així la cova ha crescut de forma tridimensional
pels esfondraments soferts.
en dos nivells superposats interconnectats.
105

Figura 9: La presència de
cúpules a la cavitat és molt
minsa i es troben a les
eolianites pleistocenes.
Actuarien com a formes
de descàrrega ascendent
(outlets). (Fotos GNM).
Figure 9: The presence
of cupolas or hellholes
is scarce in the cave and
they are only located on
Pleistocene eolianites.
Probably they would act as
outlets. (Photos GNM).
Tanmateix, sembla que la megaforma està
organitzada actuant com a drenatge de les
aigües subterrànies de la contrada.
MACROFORMES
(d’ordre hectomètric a decamètric)
Galeries freàtiques de control estructural

estratigràfic (bedding-plane phreatic passages)
Les galeries que presenta la cova en general
són difícils d’enquadrar dins una determinada
tipologia, ja que moltes estan transformades
per intensos processos d’esfondraments i
podrien ser considerades com a sales i galeries
d’esfondrament, ja que les morfologies originals
es troben desdibuixades. Però alguns dels trams
de la cova, independentment de la litologia a on
Figura 10: Galeria de les Lloses dins les eolianites
es troben, es poden catalogar com a galeries
pleistocenes. Es pot catalogar com a galeria
freàtiques de control estructural estratigràfic,
freàtica de control estructural estratigràfic:
ja que, sense estar afectades gairebé per les
aquest tipus de galeries presenten un aspecte
caigudes de materials del sostre, presenten
generalment molt més ample que no alt. (Foto
GNM).
un aspecte generalment molt més ample que
no pas alt. La dissolució de la roca ha aprofitat
Figure 10: Bedding-plane phreatic passages at Galeria de
la separació entre les capes d’eolianites o bé
les Lloses, developed in Pleistocene eolianites.
These stratigraphically controlled phreatic
ha seguit la laminació d’aquestes i ha generat
conduits usually show dimensions wider than
seccions horitzontals o inclinades seguint
tall. (Photo GNM).
l’estratificació de les dunes fòssils, en ocasions
106

Figura 12: Facetes de la galeria de
les Lloses. Estan formades sobre
eolianites recobertes d’una prima
capa de llims vermells. (Foto GNM).
Figure 12: Solution facets at Galeria
de les Lloses. They are carved on
eolianites that show a thin layer of
reddish muds. (Photo GNM).
d’amplades considerables. No s’aprecien
fractures de tipus diàclasis o falles que hagin
actuat com a condicionants de les galeries (Fig.
10).
MESOFORMES
(d’ordre decamètric a mètric)
Ponts
(bridges)
Són molt poc freqüents a la cavitat, encara
que n’hi ha un que destaca molt al Dolç Extern,
a la Davallada (Fig. 11). Correspon al pis de
separació entre dos nivells superposats, que
actua com a envà horitzontal. La galeria superior,
àmplia i relativament baixa, és una galeria
freàtica de control estructural estratigràfic. La
galeria inferior té un important volum i assoleix
als costats els -21 m. La massa rocosa de
l’envà, a la cara inferior, es troba en bastants
de llocs afectada per cúpules de possible
gènesi hipogènica. En diversos llocs, aquestes
cúpules travessen per complet l’envà i tenen
sortida a la cara superior del pont. En aquests
casos es tractaria de punts de descàrrega del
nivell de galeria inferior que es converteixen en
conductes d’alimentació del nivell de la galeria
superior.

Figura 11: Pont al Dolç Extern, a la Davallada. Correspon
al pis de separació entre dos nivells superposats,
Regates de corrosió (notches)
que actua com a envà horitzontal. (Foto GNM).
Figure 11: Bridge at the Dolç Extern near the point known as
Morfologies de corrosió negatives, a mode
the Davallada. It corresponds to a bedding plane
d’osca, que profunditzen a la roca mare i que es
separation existing between two superposed
dissolution passages. (Photo GNM).
107

Figura 13: La combinació de diferents morfologies de dissolució positives i negatives configuren un aspecte molt caòtic del que
es coneixen com morfologies espongiformes. a) eolianites pleistocenes. b) llims vermells pleistocens. (Fotos GNM).
Figure 13: Positive and negative dissolution morphologies characterize the chaotic appearance of the so-called spongework. a)
Pleistocene eolianites. b) Pleistocene red silts. (Photos GNM).
perllonguen, en ocasions, desenes de metres al
Conductes seminals o iniciadors
llarg de les parets de les galeries i sales. Indiquen
el nivell d’haloclines actuals o pretèrites, encara
Es tracta de conductes horitzontals de
que també podrien correspondre a antics nivells
dimensions impenetrables.
freàtics. Solen estar acompanyades per facetes,
que les limiten per davall. A es Dolç es localitzen
preferentment a la galeria de les Lloses.
MICROFORMES
(d’ordre mètric a centimètric)
Facetes (solution facets)
Pinacles (cers)
Superfícies inclinades de roca, llises o amb
Són formes de relleu positives, que
solcs que segueixen el pendent. L’alçària entre
sobresurten del terra de galeries i sales.
la part superior de les facetes i la inferior és de
A la cavitat són més aviat escassos i molt
l’ordre d’entre 30 cm i 1,5 m. Les facetes es
localitzades preferentment a les eolianites
desenvolupen al llarg de desenes de metres
pleistocèniques. Sembla que s’hagin generat
als costats de les galeries o sales. A es Dolç es
per dissolució diferencial de masses de roca
troben molt sovint recobertes de llims vermells.
mare i no per desmantellament d’envans entre
Es localitzen especialment a la galeria de les
galeries paral·leles. La seva alçària a es Dolç
Lloses (Fig. 12).
està compresa entre 60 cm i 1,5 m.
Morfologies espongiformes (spongework)
Penjants (rock pendants)
La combinació de diferents morfologies
Es troben al sostre d’algunes de les galeries
de dissolució positives i negatives formen, en
de es Dolç, però localment són molt nombroses,
alguns indrets molt concrets, un aspecte molt
especialment a zones a on es troba l’actual
caòtic i agressiu a escala preferentment de
haloclina (Fig. 14). Sembla que es troben en
mesoformes. Es combinen sobretot penjants,
ple procés de formació i evolució. Aquestes
pinacles, concavitats poc marcades, tupins i fins
morfologies de relleu positives presenten
i tot conductes iniciadors. A es Dolç Intern, estan
unes mides que van des de centímetres a
presents aquestes morfologies especialment
poc més de 1,5 m. Al Dolç Extern es troben
a la galeria de l’Enfàs, en alguns trams de
especialment al pas de les Dents, que rep el
les galeries Paral·leles i en alguns llocs molt
nom dels penjants que caracteritzen l’indret. Al
concrets de la galeria de les Lloses (Fig. 13).
Dolç Intern són especialment abundants a les
108

Figura 14: Penjants generats a les
eolianites. Són molt nombrosos al
sostre de les zones a on es troba
l’actual haloclina. a) pas de les
Dents, b) galeries Paral·leles i c)
galeria de les Lloses. (Fotos GNM).
Figure 14: Rock pendants carved
on eolianites. They are especially
abundant in ceilings that are
coincident with the presence of
the current halocline. a) Pas de les
Dents, b) Galeries Paral·leles and,
c) Galeria de les Lloses. (Photos
GNM).
galeries Paral·leles, a on marquen perfectament
zones. A la cova, en alguns llocs, ben igual
la divisòria que suposa l’haloclina. A la galeria
que els tupins, es presenten alineats seguint
de les Lloses n’hi ha també algun de bones
preferentment la laminació de les eolianites.
dimensions. La roca que forma els penjants és
Als materials del Pliocè es troben sovint a les
eolianita, encara que alguns d’ells tenen part de
calcisiltites d’origen marí que són més poroses
l’estructura formada també per llims vermells. Al
que no pas als materials més durs calcarenítics
penjants són comuns altres morfologies que se
situats a sobre.
superposen, com són els tupins i les concavitats
poc marcades.
Tupins de paret, sostre i pis (wall pockets,
ceiling pockets, floor pockets)
Esperons (rocky jags)
Són concavitats circulars, el·líptiques o
Són cossos de roca que sobresurten
semiesfèriques, és a dir morfologies negatives,
lateralment de parets i sostres, per la qual cosa
de mides compreses entre uns pocs centímetres
són morfologies de corrosió positives. Les seves
i menys d’un metre. Sovint presenten
mides solen ésser similars a les dels pinacles. A
coalescències o unions (composed pockets) i
es Dolç són molt poc freqüents.
superposicions (pocket levels). En funció de la

situació on es troben de les galeries i sales cal
Concavitats poc marcades (subdued pockets)
puntualitzar si són de paret, sostre o pis (wall
pockets, ceiling pockets i floor pockets).
Es tracta de morfologies negatives, de
A es Dolç es localitzen repartits per tots
major longitud o amplària que no pas fondària
els sectors de la cavitat, encara que són més
i de forma allargada, més o menys semicircular
abundants als materials pleistocens que no
o el·líptica. En alguns casos es veu clarament
pas als pliocens (Fig. 15). És molt interessant
que són un estadi previ als tupins. Són
la distribució lineal dels tupins i la relació que
extraordinàriament abundants en algunes presenta amb la laminació de les eolianites. A
109

Figura 15: a), b) Els tupins es distribueixen linealment en funció de la laminació de les eolianites, factor preferent a l’hora de
la dissolució dels materials. c) En alguns casos a on es superposen lateralment, poden arribar a formar terrasses
horitzontals o inclinades seguint la laminació (d). (Fotos GNM).
Figure 15: a) and b) The wall pockets (composed pockets) show a linear distribution that follows the eolianite stratification,
due to preferential dissolution along the closely packed bedding planes. c) Sometimes they show a clear lateral
superposition, forming horizontal or tilted terraces (pocket levels) following the eolianite lamination (d). (Photos GNM).
moltes localitats es pot observar que ha estat
Canals subverticals de dissolució
un factor preferent a l’hora de la dissolució
(wall combs)
dels materials, de forma que es veu tot
una alineació dels tupins seguint aquesta
Aquests solcs, separats per crestes suaus,
laminació, fins a superposar-se lateralment
sense caires, es desenvolupen damunt de les
moltes d’aquestes morfologies. En aquests
facetes i tenen una separació entre crestes o
casos, es poden superposar de tal manera que
valls dels canals que supera els 20 cm.
creen una espècie d’encadenament de tupins i
concavitats que poden arribar a formar regates
Conclusions
o terrasses horitzontals o inclinades seguint
la laminació i que profunditzen més o menys
S’han catalogat i descrit les morfologies de
dins la roca. No són més que les laminacions
dissolució hipogèniques i de la zona de mescla
que estan remarcades i profunditzades per
d’aigües d’una cova costanera inèdita situada
l’acció de la corrosió. També s’han observat,
al Migjorn de Mallorca. Aquesta cavitat s’ha
però presentant una disposició caòtica, als
desenvolupat dins dipòsits calcarenítics litorals
llims vermells pleistocens, arribant a formar en
i eolianites amb paleosòls, del Pliocè i Pleistocè,
algunes ocasions una espècie de morfologies
fet desconegut a les Balears. La cronologia molt
esponjoses a escala de microformes.
recent dels materials a on es desenvolupa la
110

cova i el gran volum que assoleix la cavitat a
També als amics Antelm Ginard i Damià
molts d’indrets, fan que pensem en una important
Vicens, de l’SCM que van col·laborar en tasques
contribució hipogènica en la seva formació.
topogràfiques de la cavitat.
Les característiques litològiques en les
A Joaquim Ginés, Àngel Ginés i Antoni Merino
quals s’ubica la cova li confereixen una
per les fructíferes discussions i rectificacions
fisonomia molt diferenciada respecte de la
referents a les morfologies hipogèniques i de la
resta de cavitats litorals del Migjorn i Llevant de
zona de mescla litoral.
Mallorca, desenvolupades als materials calcaris
També volem tenir un record especial al
escullosos del Miocè superior.
nostre amic i company Mateu Febrer, membre
Algunes de les morfologies hipogèniques,
del GNM, finat en iniciar les nostres recerques
com ara les galeries hipogèniques ascendents,
a la cova, al qual enyorarem sempre. De ben
el cràter, els embuts o conductes d’alimentació
segur que ens espera a l’altre costat del sifó.
que s’eixamplen a la part de connexió amb la
El present treball és una contribució al
cavitat i els cilindres ascendents, no han estat
projecte de recerca finançat pel Ministerio de
citades a altres cavitats de Mallorca. Altres
Ciencia e Innovación, CGL2010-18616/BTE.
morfologies hipogèniques que es troben són els
crulls o fractures d’alimentació, els conductes
d’alimentació, els punts d’alimentació laterals,
els canals ascendents de paret, els punts de
descàrrega i les cúpules.
Les morfologies generades principalment
Bibliografia
a la zona litoral de mescla, entre l’aigua dolça
FORNÓS, J.J.; GRÀCIA, F.; MAS, G. & VICENS, D. (2013):
i l’aigua salada, corresponen a les galeries
Estratigrafia de la cova des Dolç (Colònia de Sant Jordi,
freàtiques de control estructural estratigràfic,
Mallorca). Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 56: (en premsa).
FORNÓS, J.J.; MERINO, A.; GINÉS, J.; GINÉS, A. & GRÀCIA,
els ponts, les regates de corrosió, les facetes,
F. (2011): Solutional features and cave deposits related to
les morfologies espongiformes, els conductes
hypogene speleogenetic processes in a littoral cave of Mallorca
Island (western Mediterranean). Carbonates and Evaporites, 26
seminals o iniciadors, els pinacles, els penjants,
(1): 69-81.
els esperons, les concavitats poc marcades,
GARAY, P. (2013): Consideraciones sobre karst y cuevas
els tupins de paret, sostre i pis i els canals
hipogénicas, con referencias al ámbito valenciano. Boletín
SEDECK, 9: 16-29. Sociedad Española de Espeleología y
subverticals de dissolució. Tanmateix s’ha de
Ciencias del Karst.
tenir present el possible origen poligenètic de
GINÉS, A. & GINÉS, J. (2007): Eogenetic karst, glacioeustatic
cave pools and anchialine environments on Mallorca Island: a
moltes de les morfologies de dissolució trobades
discussion of coastal speleogenesis. International Journal of
a la cavitat.
Speleology, 36 (2): 57-67.
GINÉS, J. & GINÉS, A. (2011): Classificació morfogenètica de les
Es pot establir una clara relació entre la
cavitats càrstiques de les Illes Balears. In: GRÀCIA, F.; GINÉS,
distribució dels tupins i la laminació de les
J.; PONS, G.X.; GINARD, A. & VICENS, D. (eds.) El carst:
eolianites, que ha suposat un factor preferent
patrimoni natural de les Illes Balears. Endins, 35 / Mon. Soc.
Hist. Nat. Balears, 17: 85-102.
a l’hora de la dissolució dels materials. Els
GINÉS, J.; FORNÓS, J.J.; GINÉS, A.; MERINO, A. & GRÀCIA, F.
llims vermells pleistocènics també han estat
(2014): Geologic constraints and speleogenesis of Cova des
Pas de Vallgornera, a complex coastal cave from Mallorca
objecte de l’atac químic de l’aigua i s’han creat
Island (Western Mediterranean). International Journal of
morfologies de corrosió.
Speleology, 43 (2): 105-124. Tampa, USA.
GINÉS, J.; GINÉS, A.; FORNÓS, J.J.; GRÀCIA, F. & MERINO,
Agraïments
A. (2008): Noves observacions sobre l’espeleogènesi en el
Migjorn de Mallorca: els condicionants litològics en alguns
grans sistemes subterranis litorals. Endins, 32: 49-80.
GINÉS, J.; GINÉS, A.; FORNÓS, J.J.; MERINO, A. & GRÀCIA,
Volem fer constar el nostre agraïment a tota
F. (2009a): On the role of hypogene speleogenesis in
la família March per les facilitats i confiança que
shaping the coastal endokarst of southern Mallorca (Western
Mediterranean). In: KLIMCHOUK, A.B. & FORD, D.C. (eds.)
ens han atorgat aquests anys.
Hypogene speleogenesis and karst hydrogeology of artesian
A tots els companys del Grup Nord de
basins. Ukrainian Institute of Speleology and Karstology,
Special Paper 1: 91-99. Simferopol, Ucraïna.
Mallorca que han contribuït d’una manera o
GINÉS, J.; GINÉS, A.; FORNÓS, J.J.; MERINO, A. & GRÀCIA, F.
d’una altra en les feines desenvolupades a la
(2009b): About the genesis of an exceptional coastal cave
from Mallorca Island (Western Mediterranean). The lithological
cova. Especialment a: Bernat Clamor, Toni
control over the pattern and morphology of Cova des Pas de
Cirer, Pere Gamundí, Freddy Fernández, Miquel
Vallgornera. In: WHITE, W.B. (ed.) Proc. 15th Int. Congress
Àngel Vives, Miquel Àngel Perelló, Nicolás
Speleol., 1: 481-487. Kerrville, USA.
GRÀCIA, F.; CLAMOR, B.; FORNÓS, J.J.; JAUME, D. i URIZ, M.J.;
Betton i Antoni Cifre.
MARTIN, D.; GIL, J.; GRACIA, P.; FEBRER, M. & PONS, G.
A Antoni Cirer, que ha fet bona part de les
(2005): La cova des Coll (Felanitx, Mallorca): Espeleogènesi,
geomorfologia, hidrologia, sedimentologia, fauna i conservació.
fotografies de l’article.
Endins, 27: 141-186.
111

GRÀCIA, F.; CLAMOR, B.; GAMUNDÍ, P.; CIRER, A.; FERNÁNDEZ,
LÓPEZ, J.M. & MATEOS, R.M. (2006): Control estructural de las
J. F.; FORNÓS, J. J.; URIZ, M. J.; MUNAR, S.; VICENS, D.;
anomalías geotérmicas y la intrusión marina en la plataforma
GINARD, A.; BETTON, N.; VIVES, M. A.; JAUME, D.; MAS, G.;
de Llucmajor y la cubeta de Campos (Mallorca). Las aguas
PERELLÓ, M. A. & CARDONA, F. (2014): es Dolç (Colònia de
subterráneas en los países mediterráneos. Instituto Geológico y
Sant Jordi, ses Salines, Mallorca): cavitat litoral amb influències
Minero de España. Serie Hidrogeología y Aguas Subterráneas,
hipogèniques a les eolianites quaternàries i materials del Pliocè.
17: 379-613. Madrid.
Endins, 36: 69-96.
LÓPEZ, J.M.; MATEOS, R.M. & BALLESTER, A. (2004): Aportaciones
GRÀCIA, F.; FORNÓS, J. J.; GAMUNDÍ, P.; CLAMOR, B.; POCOVÍ,
del sondeo de investigación geotérmica Lluís Moragues
J. & PERELLÓ, M. A. (2009a): Les descobertes subaquàtiques
al modelo de funcionamiento hidrogeológico de las aguas
a la cova des Pas de Vallgornera (Llucmajor, Mallorca): Història
termales de la plataforma de Llucmajor (Mallorca). VII Simposio
i descripció dels descobriments, hidrologia, espeleotemes,
de Hidrogeología. Asociación Española de Hidrogeólogos. 2:
sediments, paleontologia i fauna. Endins, 33: 35-72.
379-388. Zaragoza.
GRÀCIA, F.; FORNÓS, J.J.; GAMUNDÍ, P.; CLAMOR, B. & POCOVÍ,
MERINO, A. & FORNÓS, J.J. (2010): Los conjuntos morfológicos de
J. (2009b): Morfologies de corrosió a la part submergida de la
flujo ascendente (Morphologic Suite of Rising Flow) en la Cova
cova des Pas de Vallgornera. Sector Antic, Sector de Gregal i
des Pas de Vallgornera (Llucmajor, Mallorca). Endins, 34: 87-
Sector de les Grans Sales. Endins, 33: 73-98.
102.
GRÀCIA, F.; FORNÓS, J.J. & MERINO, A. (2009c): Corrosion
PALMER, A.N. (2007): Cave Geology. Cave books. 454 pàgs.
paterns related to meteoric-marine mixing zone in coastal
Dayton, Ohio.
cave systems of Mallorca island (western Mediterranean). In:
WHITE, W.B. (ed.) Proc. 15th Int. Congress Speleol., 1: 496-
500. Kerrville, USA.
KLIMCHOUK, A.B. (2007): Hypogene speleogenesis: hydrogeological
and morphogenetic perspective. National Cave and Karst
Research Institute. Special paper 1. 106 págs. Carlsbad. New
Mexico.
112