Les coves tur�stiques de les illes Balears: : antecedents i estat de la q�esti�
ENDINS, 35 / Mon. Soc. Hist. Nat. Balears, 17: 333-344
ISSN 0211-2515. Mallorca, 2011
LES COVES TURÍSTIQUES DE LES ILLES BALEARS:
ANTECEDENTS I ESTAT DE LA QÜESTIÓ
per Joaquín GINÉS 1, 2 i Angel GINÉS 1, 2
Abstract

Nowadays the Balearic archipelago hosts a total of 8 caves conditioned for tourist visits, 5 of them
located in Mallorca whereas the other minor islands (Menorca, Eivissa and Formentera) have only
one show cave in each case. Coves d’Artà (Capdepera) and Coves del Drac (Manacor), in Mallorca
Island, are the most outstanding caves in terms of beauty and magnificence. Both sites account for a
long history of more or less organized visits, from the middle XIXth century till present times. Moreover,
another 8 caves exist in the Balearics which have suffered some conditioning works, or even continued
tourist visits, but are closed to public now. From the beginning of mass tourism to the Balearic Islands
–in the first decades of XXth century– the visit to karst caves became a relevant part of the attractions
that are offered to the tourists. Today, this facet of our geological heritage is fully integrated in the
tourism tours, being registered figures as high as 1,500,000 annual visitors to the different show caves
of the archipelago. It is worth to remark that all the show caves in the Balearic Islands are private pro-
perties, fact that decisively affects the kind of management in the tourist caves. This particularity also
causes a noticeable lack of interest on environmental problems in the vast majority of the cave owners.
On the other hand, and related to the same fact, the cultural or scientific programs linked to the tourist
activity in Balearic caves are almost inexistent.
Resum

A les Illes Balears hi ha actualment un total de 8 coves habilitades per a la visita turística, de les
quals 5 es troben a Mallorca, mentre que cadascuna de les illes menors (Menorca, Eivissa i Formen-
tera) disposen de tan sols una cavitat explotada turísticament. Les coves més destacables, tant per
la seva espectacularitat com per les dimensions, són les Coves d’Artà (Capdepera) i les Coves del
Drac (Manacor), situades ambdues en Mallorca; aquestes cavitats compten amb una llarga història de
visites organitzades, des de mitjans del segle XIX. Així mateix, existeixen al manco 8 coves més que
varen ser condicionades per a la seva visita, encara que no es troben obertes actualment. Des del
començament de l’afluència turística a les Balears, durant les primeres dècades del segle XX, la visita
de coves càrstiques ha constituït una part rellevant dels atractius oferts al viatger. Avui en dia, aquest
vessant del nostre patrimoni geològic està del tot integrat dins els circuits del turisme de masses, arri-
bant a xifres properes als 1.500.000 visitants anuals, per al conjunt de coves turístiques de l’arxipèlag.
És important destacar que la totalitat de les coves habilitades per al turisme a les Balears són de
titularitat privada, fet que influeix de manera decisiva en el tipus d’explotació turística efectuada, així
com en les escasses preocupacions mediambientals de la majoria d’empreses explotadores. A més
a més, i com a conseqüència lògica del fet anterior, les iniciatives de caire cultural o científic que van
lligades a l’explotació turística de les nostres coves són gairebé inexistents.
Resumen

En las islas Baleares hay actualmente un total de 8 cuevas habilitadas para la visita turística;
5 de ellas están ubicadas en Mallorca, mientras que cada una de las islas menores (Menorca, Eivissa
y Formentera) alberga una sola cavidad explotada turísticamente. Las cuevas más destacables, tanto
por su espectacularidad como por sus dimensiones, son las Coves d’Artà (Capdepera) y las Coves
del Drac (Manacor), situadas ambas en Mallorca; dichas cavidades cuentan con una larga historia de
visitas organizadas, desde mediados del siglo XIX. Asimismo, existen al menos 8 cuevas más que
fueron acondicionadas para su visita, aunque no se encuentran abiertas en la actualidad. Desde el
comienzo de la afluencia turística a las Baleares, en las primeras décadas del siglo XX, la visita de
cuevas kársticas ha constituido una parte relevante de los atractivos ofrecidos al viajero. Hoy en día,
esta vertiente de nuestro patrimonio geológico está totalmente integrada en los circuitos del turismo de
masas, registrándose cifras de visitantes cercanas a las 1.500.000 personas anuales, para el conjunto
de cuevas turísticas del archipiélago. Es importante destacar que la totalidad de las cuevas habilitadas
para el turismo en las Baleares son de titularidad privada, hecho que influye de forma decisiva en el
tipo de explotación turística efectuada y en las escasas preocupaciones de índole medio-ambiental
de la mayoría de empresas explotadoras. Además, y como consecuencia lógica de lo anterior, las
iniciativas de carácter cultural o científico que van ligadas a la explotación turística de nuestras cuevas
son prácticamente inexistentes.
1 Departament de Ciències de la Terra. Universitat de les Illes Balears.
2 Grup Espeleològic EST. Palma.
Palma.
333

Introducció: el fenomen turístic
en les Illes Balears


Situats ja en la primera dècada del segle XXI, és un
fet inqüestionable el paper clau que ha tingut el turisme en
l’estructuració de la realitat socioeconòmica de l’arxipèlag
balear i, molt en particular, de l’illa de Mallorca (BENÍTEZ
et al., 1994; FORCADES & MARTORELL, 2003). Per tal
d’evidenciar la importància que el turisme de masses té al
nostre àmbit geogràfic, serà suficient aportar algunes da-
des que resulten prou clarificadores: l’any 1993 visitaren
Mallorca una xifra de turistes que superava els 5 milions
de persones, quantitat que avui en dia ultrapassa els
10 milions de turistes per al conjunt de les Illes Balears.
Aquesta ingent quantitat de visitants representa sense
cap dubte el motor de l’economia de l’arxipèlag, donat
que la participació del sector serveis supera el 72% del
PIB de les nostres illes (IBAE, 2007).

Les coves càrstiques no han romàs al marge
d’aquests fenòmens econòmics; ben al contrari, les re-
lacions que es poden constatar entre les coves naturals
i el turisme de masses a les Balears són prou evidents,
tal i com es veurà al llarg d’aquestes pàgines. Sobretot
en el cas de l’illa de Mallorca, l’aportació de l’endocarst
a l’oferta turística inclou dos vessants principals, que ja
s’enunciaven a treballs anteriors (GINÉS, 1995, 2007).
Per una banda participa d’una forma activa, eixamplant i
conformant la gamma d’atractius naturals que les illes po-
sen a disposició del turista. Per altra banda es dóna una
participació molt més passiva, representada pel fet que
la visita a qualcuna de les coves mallorquines ha arribat
a quedar integrada en els circuits típics que recorren les
Figura 1: Targeta postal de les Coves d’Artà (Capdepera) pertanyent
grans masses de visitants que arriben a l’illa, gràcies a la
a una sèrie sobre aquesta cavitat que va circular durant la
seva proximitat a nuclis turístics de sol i platja.
primera dècada del segle XX.

Fent referència al primer aspecte esmentat més a
Figure 1: Postcard from Coves d’Artà (Capdepera) belonging to a series
dalt, cal tenir present que tant les Coves d’Artà com les
on this cave published during the first decade of XXth cen­
Coves del Drac (ambdues a Mallorca) ja eren conegudes
tury.
de ben antic. Les seves belleses havien estat difoses pels
viatgers romàntics de la segona meitat del segle XIX, inci-
dint positivament aquest fet en la fama que assolirà amb
titativa és avui en dia molt remarcable donat que, a la
posterioritat el medi natural de les nostres illes (GINÉS,
gran quantitat d’espeleoturistes potencials que arriben
1995). Com a exemple paradigmàtic del viatger erudit
anualment, cal afegir el prestigi internacional assolit per
de finals del XIX, és necessari referir-se a la figura de
les Coves del Drac, arran de les citades exploracions
l’Arxiduc d’Àustria, Ludwig Salvator Habsburg-Lothringen.
d’E.A. Martel (GINÉS, 1995, 2007). A tall d’exemple que
Les seves llargues estades a les Balears, efectuades a
il·lustri la magnitud d’aquest procés es pot afirmar que
partir de l’any 1867, fructificaren en la publicació del gran
una xifra al voltant dels 1,5 milions de turistes, que han
compendi geogràfic titulat “Die Balearen in Wort und Bild
triat les nostres illes com a destinació vacacional, visi-
Geschildert” (HABSBURG-LOTHRINGEN, 1869-1891).
ten cada any alguna de les 8 coves habilitades de les
Així mateix, l’Arxiduc patrocinà el viatge a Mallorca del
Balears (ROBLEDO & DURÁN, 2010).
pioner espeleòleg francès Edouard A. Martel, amb la fi-

Referint-nos ara a la situació actual del feno-
nalitat de procedir a l’exploració detallada de les Coves
men turístic, les xifres recopilades per l’Institut Balear
del Drac, en el municipi de Manacor (GINÉS & GINÉS,
d’Estadística (IBAE, 2007) són del tot contundents: la
1992). Aquestes exploracions contribuïren de manera
nostra comunitat autònoma registrà l’any 2006 una xifra
notable a conformar el bagatge d’atractius turístics oferts
de pernoctacions en establiments turístics superior als
per Mallorca, ja que amb el temps l’esmentada cova
51 milions, el que representa el 20% de les pernocta-
s’anirà configurant com a punt de referència obligat per
cions realitzades al conjunt de l’Estat; les illes ofereixen
al turisme que viatja a l’illa.
un total de 423.259 places en allotjaments turístics, el

Al llarg de la dècada dels 60 del segle XX, amb
68% de les quals (286.231 places) se situen a Mallorca;
l’arribada del turisme de masses, l’explotació turística
els aeroports de l’arxipèlag registraren el 2006 un volum
de les cavitats es va convertir en una de les principals
superior als 29 milions de passatgers, dels quals més de
modalitats dins de l’oferta complementària que es po-
22 milions (el 76%) corresponen a l’illa de Mallorca. Les
sava a disposició del visitant. La seva importància quan-
dades que s’han exposat sobre el turisme a les Balears
334

són, per elles mateixes, bastant eloqüents pel que fa al

Les obres de condicionament de les Coves d’Artà
caràcter tal vegada desmesurat i difícilment sostenible
començaren durant el segle XIX, destacant per la
que ha assolit el fenomen turístic, en un medi insular
seva espectacularitat la construcció d’una gran escala
i territorialment limitat com el nostre. Per altra banda,
d’accés de pedra seca, realitzada amb motiu de la visita
ha quedat il·lustrada a bastament la gran rellevància as-
que la reina Isabel II havia d’efectuar l’any 1860. L’inici
solida per l’endocarst, com a part integrant de l’oferta
de les visites massives va lligat al naixement a Mallorca
turística complementària de les Illes Balears.
del turisme com a fenomen de certa importància econò-
mica, fet que ocorregué a principis del XX (Figura 1).
Així, el 1912 s’edita ja un plànol-guia de la cova, en el
qual es pot constatar que el preu de la visita era ales-
Les coves visitades amb
hores 1,5 pessetes per persona. No obstant això, hi ha
també constància de visites organitzades anteriors, que
anterioritat al turisme de masses
se succeïren des de les darreres dècades del segle XIX
(GARAU, 2005). L’explotació turística es perllonga fins
als nostres dies, essent aquesta la cova mallorquina que

Les cavernes de l’illa de Mallorca posseeixen una
gaudeix d’una més dilatada tradició pel que fa al seu
llarga tradició d’habilitacions per tal de facilitar la visita a
aprofitament amb finalitats recreatives.
curiosos i turistes; en aquest sentit, les Coves d’Artà i les

La primera incursió documentada a les Coves del
Coves del Drac rivalitzen per les posicions pioneres dins
Drac data de 1878, realitzant-se tan sols dos anys des-
de l’àmbit de les coves turístiques mallorquines (Taula I).
prés un aixecament topogràfic elaborat per F. Will (MA-
La primera d’elles compta amb el prestigi i la bellesa que
DER, 2005), que apareix publicat a l’esplèndida obra de
descriuen nombroses cites d’erudits i viatgers del segle
GAY & CHAMPSAUR (1885) i a l’obra del propi Arxi-
XIX. La segona, era considerada de menor importància
duc (HABSBURG-LOTHRINGEN, 1869-1891). La cova
per aquells que la varen visitar en la segona meitat del
és visitada freqüentment, durant el segle XIX, per viat-
segle XIX, emperò es va veure beneficiada pels desco-
gers i erudits de variada procedència (VALERO, 2001),
briments fets per E.A. Martel l’any 1896, especialment
entre els que destaca l’Arxiduc d’Àustria, al qual s’ha
els espectaculars llacs subterranis que va explorar.
fet referència amb anterioritat. Aquest remarcable per-

Pel que fa a les Coves d’Artà (Capdepera), encara
sonatge patrocinà la visita a Mallorca, l’any 1896, de
que existeixen referències sobre aquesta cavitat que es
l’explorador francès Edouard A. Martel. Les exploracions
remunten als segles XVII i XVIII, les exploracions més
d’aquest pioner de l’espeleologia es materialitzaren en
antigues documentades pareix ser que daten del 1806
el descobriment de sales notables, situades més enllà
(GARAU, 2005; VALERO, 2001); essent, per altra ban-
d’un gran llac subterrani de 125 m de longitud (MAR-
da, l’obra de CABRER (1840) la primera descripció de-
TEL, 1896). Encara que les incursions organitzades a
tallada d’aquesta important localitat. L’any 1862 té lloc
la cavitat es produeixen fins i tot abans de 1898 (data
el primer aixecament topogràfic de la cova, realitzat per
en que es publica un opuscle, consistent en la primera
l’escriptor i erudit mallorquí Pere d’Alcàntara Penya.
traducció al castellà del treball original de Martel), és al
Durant la segona meitat del segle XIX, aquesta caverna
llarg de les primeres dècades del segle passat quan es
és recorreguda per nombrosos viatgers espanyols i euro-
procedeix a l’habilitació de les noves sales descobertes
peus, com es posa de manifest a l’exhaustiva revisió dels
poc temps enrere. D’aquesta manera, pareix que és al
seus aspectes històrics realitzada per GINÉS (1993).
voltant de 1922 el moment en el que s’inicien les visites
primeres
primeres
començament
nom de la cavitat
municipi
context
recorregut
geològic
horitzontal
exploracions
obres
de les visites
documentades
d’habilitació
turístiques
Coves d’Artà
Capdepera
Mesozoic
650 m.
1806
segona meitat
segle XIX
~ 1880
Coves del Drac
Manacor
Miocè
superior
2.500 m.
1878
final
segle XIX
~ 1898
Mallorca
Coves dels Hams
Manacor
Miocè
superior
700 m.
1905
1907
~ 1910
Coves de Gènova
Palma
Mesozoic
200 m.
1906
1932
1945
Coves de Campanet
Campanet
Mesozoic
400 m.
1945
1946
1948
Menorca
Cova d’en Xoroi (1)
Alaior
Miocè
superior
200 m.
~ 1950
~ 1960
1964
Eivissa
Cova de Can Marçà
Sant Joan
Mesozoic
400 m.
1963
1978
1980
Formentera Cova d’en Jeroni
Sant
Miocè
Francesc
superior
75 m.
1975
1976
1977
(1) bar-discoteca
Taula I: Algunes dades geogràfiques i històriques sobre les coves turís-
Table I: Some geographical and historical data about the show caves of
tiques de les Balears que es troben actualment en explotació.
the Balearic Islands that are nowadays open to the public.
335

publicar la descripció i la primera topografia de la cova
(MAHEU, 1912); una topografia molt més detallada i
precisa apareix inclosa en l’obra de FAURA Y SANS
(1926), la qual inclou així mateix la descripció i topo-
grafia de les altres localitats clàssiques de l’illa (Coves
d’Artà i Coves del Drac).

Cal fer referència, en aquest context, al paper des-
envolupat pel Foment del Turisme de Mallorca pel que fa
a la promoció del turisme subterrani a l’illa durant la pri-
mera meitat del segle XX. Aquesta entitat fou constituïda
l’any 1905, comptant entre els seus vocals (a partir de
l’any 1927) amb la persona d’en Joan Servera Camps,
qui fou batlle de Manacor i esdevingué propietari de les
Coves del Drac l’any 1921 (VIVES, 2005). Aquest polí-
tic i promotor turístic impulsà obres públiques per tal de
facilitar l’accessibilitat a les coves de la costa oriental de
Mallorca (Coves del Drac, Coves del Pirata, Coves dels
Hams i Coves d’Artà), de tal manera que abans de la
Guerra Civil Espanyola s’organitzaven ja des del propi
Foment excursions a les coves que incloïen el transport
i la seva visita (VIVES, 2005).
Algunes coves habilitades
no visitables actualment


Existeixen a les Balears al manco 8 coves que han
experimentat qualcun tipus d’habilitació per tal de faci-
litar la seva visita, però que actualment han quedat al
Figura 2: Portada d’una de les edicions, realitzades en diverses llen-
marge del fenomen turístic i per tant no són ja objecte
gües, de la monografia de E.A. Martel sobre les Coves del
Drac (Manacor). Aquests materials varen estar a disposició
d’explotació econòmica. La Taula II recull les cavitats de
dels turistes, en nombroses reedicions fetes durant la prime-
l’arxipèlag en les quals es donen aquestes circumstàn-
ra meitat del segle XX. La present edició correspon a 1932 i
cies, indicant la cronologia aproximada de la seva habili-
compta amb un comentari de presentació del Sr. Niceto Alcalá
Zamora, president de la II República Espanyola; la il·lustració
tació i/o explotació així com algunes observacions sobre
de la portada és del pintor vienès Erwin Hubert.
el seu aprofitament amb finalitats recreatives.

Remuntant-nos de bell nou als finals del segle XIX,
Figure 2: Cover of a booklet reproducing the monograph by E.A. Martel
about Coves del Drac (Manacor). These booklets were availa­
és necessari consignar dues importants cavitats que
ble to the tourists by means of multiple editions, in different
sofriren alguns tímids intents d’utilització turística. És el
languages, published during the first half of XXth century. The
cas del condicionament, inaugurat el 1897 (Figura 4),
edition depicted in the picture was printed in 1932, including
a foreword comment written by D. Niceto Alcalá Zamora, Pre­
del sistema espeleològic Coves del Pirata – Cova des
sident of the 2nd Spanish Republic; the illustration in the cover
Pont (Manacor), efectuat amb motiu de l’Exposición
was performed by Erwin Hubert, artist from Vienna.
Agrícola y Ferias y Fiestas de Manacor, corresponents a
aquell any (ESTELRICH, 1897). Aquestes destacables
cavitats (molt properes entre sí) varen atreure quantitats
més o manco massives a la caverna (GINÉS & GINÉS,
gens menyspreables de visitants durant les primeres
1992). Aquesta data coincideix amb la primera versió
dècades del segle XX (MARTEL, 1903), arribant fins i
d’un llibret-guia –que comptà amb nombroses reedicions
tot a ser editades targetes postals que mostren vistes
posteriors en diversos idiomes– el qual reprodueix així
d’algunes de les seves sales (Figura 5). La puixança de
mateix el treball monogràfic publicat prèviament per E.A.
les veïnes Coves del Drac i Coves dels Hams, situades
Martel (Figura 2).
ambdues molt a prop del nucli costaner de Portocristo,

Ja dins el segle XX, l’exploració sistemàtica de les
va determinar el cessament de les incursions organitza-
Coves dels Hams (Manacor) va tenir lloc l’any 1905, rea-
des a aquestes cavitats, les quals romanen actualment
litzant-se amb posterioritat diverses obres d’habilitació
tancades al públic.
com per exemple l’obertura de l’entrada actual efectua-

No hi ha cap dubte que al llarg del primer terç del
da, segons sembla, cinc anys més tard. L’any 1907, per
segle XX es va viure una mena de “febre” relacionada
tal de facilitar les futures visites organitzades a la cavitat
amb l’habilitació de les coves càrstiques de Mallorca. De
(Figura 3), es va començar la instal·lació de l’enllumenat
fet, és en aquest període quan comença l’explotació in-
elèctric (VIDAL-ISERN, 1946) que era alimentat per un
tensiva de les dues grans coves properes a la població
petit generador mogut per un salt d’aigua. Fou visitada
costanera de Portocristo (Coves del Drac i Coves dels
en 1911 pel naturalista francès Jacques Maheu, qui va
Hams) i, un poc més tard, té lloc l’adaptació per a la
336

visita turística de la Cova dets Estudiants, a Sóller, i de
a l’Avenc de Son Pou han estat interrompudes durant al-
les Coves del Pilar, a Palma (VICENS et al., 2005), en
guns anys, i s’han reprès de bell nou en dates recents.
les quals es varen construir escales i caminois i es va

A l’illa de Menorca, cal citar el cas de la Cova de
instal·lar il·luminació elèctrica poc abans de la Guerra
s’Aigo, a prop de Cala Blanca (Ciutadella), que fou con-
Civil Espanyola. Aquestes cavitats no arribaren a incor-
dicionada devers els anys 60 del passat segle, després
porar-se a la dinàmica de l’expansió del fenomen turístic
d’haver estat explorada detingudament uns anys abans
a la nostra illa, i no es troben ara obertes al públic. En
(THOMAS-CASAJUANA & MONTORIOL-POUS, 1951)
aquesta època comencen, així mateix, els treballs de
i coincidint amb l’inici del turisme massiu a l’illa. Les co-
condicionament de les Coves de Gènova (descobertes
ves de Cala Blanca eren ja molt conegudes a finals del
a la rodalia de Palma, el 1906), l’explotació de la qual es
segle XIX, i fins i tot abans (LINDEMANN, 1786), apa-
perllongarà fins al moment present. Probablement, les
reixent citades a l’obra de PUIG Y LARRAZ (1896) i des-
obres efectuades per accedir i recórrer la Cova Tanca-
crites amb detall per l’Arxiduc (HABSBURG-LOTHRIN-
da (Alcúdia) tinguin aquesta mateixa cronologia, encara
GEN, 1869-1891). La Cova de s’Aigo arribà a comptar
que es desconeixen dades precises al respecte.
amb il·luminació elèctrica, i fins i tot es va editar alguna

De les feines d’habilitació de la Cova de ses Mera-
postal de la mateixa. Les visites a aquesta cavitat en
velles (Bunyola) també desconeixem dates concretes,
cap moment varen ser continuades i, pel que sembla, es
per bé que probablement es remunten a les darreries
limitaren als anys 1960-1970.
del XIX ja que aquesta cavitat fou visitada per l’Arxiduc

Finalment, la Cova Santa (Sant Josep de sa Talaia)
en ocupar-se de la possessió i terres de Coma-Sema. Hi
fou l’única cavitat oberta al públic a l’illa d’Eivissa durant
ha constància de visites informals però remunerades a
bona part de la segona meitat del segle XX (THOMAS-
aquesta cova durant el segon terç del segle XX (VALL-
CASAJUANA & MONTORIOL-POUS, 1953), encara
CANERAS & ESTEBAN, 2010).
que ja era coneguda amb anterioritat i apareixia citada a

El cas de l’Avenc de Son Pou (THOMAS-CASAJUA-
l’obra de PUIG Y LARRAZ (1896). Fa algunes dècades
NA & MONTORIOL-POUS, 1952), al municipi de Santa
cessaren les seves visites turístiques, dedicant-se ara
Maria del Camí, és molt diferent. L’any 1894 s’obre un tú-
el seu entorn a activitats de restaurant nocturn i show
nel artificial que permet accedir a l’interior de la caverna,
d’strip-tease.
el qual fou perforat per a l’extracció dels excrements de

colom que s’acumulaven al fons d’aquest espectacular
avenc d’esfondrament. D’aleshores ençà, la cavitat és vi-
sitada amb freqüència (VALERO, 2001), organitzant-se
Les coves turístiques actuals
endemés diverses trobades literàries a la sala principal,
fins ben avançats els anys 70 del passat segle. A més
a més del túnel d’accés, aquest gran avenc compta en

Avui en dia són 8 les coves explotades amb finalitats
el seu interior amb alguns caminois i escales construïts
turístiques a les Balears (Taula I). La gran majoria d’elles
per tal de facilitar el recorregut, emperò en cap moment
(5 cavitats) es troben situades a l’illa de Mallorca, mentre
ha disposat d’il·luminació elèctrica. Sobretot durant la se-
que la resta es reparteix a raó d’una localitat a cadascu-
gona meitat del segle XX la cavitat ha estat objecte de
na de les illes menors (Menorca, Eivissa i Formentera).
visites amb certa regularitat (en particular els caps de
Amb les dades exposades als apartats precedents, s’ha
setmana) prèvia remuneració a l’encarregat de la pos-
pogut constatar que l’explotació turística de coves càrsti-
sessió, qui feia les tasques de guia. Les visites informals
ques és, en el cas de Mallorca, un fenomen que arrenca
Figura 3: Targeta postal correspo-
nent als començaments de
l’explotació turística de les
Coves dels Hams (aprox.
1920), en la qual es pot
veure l’establiment hoteler
–encara existent, però total-
ment reformat– que s’estava
construint en les immedia-
cions de la cavitat.
Figure 3: Postcard published in the
beginning of the tourist
exploitation of Coves dels
Hams (approx. 1920), where
the hotel built in that time
–that exists today although
totally reformed– can be ob­
served.
337

clarament amb anterioritat al “boom” turístic, remuntant-
se fins i tot a finals del XIX (GINÉS, 1995, 2007). Per
altra banda, tant a Menorca com a les Pitiüses (Eivissa i
Formentera) es tracta d’un procés molt més recent, que
cronològicament es pot situar a la segona meitat del XX,
en concret a partir de la dècada dels 60 i 70.
MALLORCA: LES COVES CLÀSSIQUES DE
LA COSTA ORIENTAL


En el cas de Mallorca, ja s’ha comentat prèviament
que l’inici de l’ús turístic de les seves coves es remun-
ta majoritàriament a finals del segle XIX i principis del
XX. Aquesta afirmació és del tot correcta pel que fa a
la trilogia de coves “clàssiques” de l’illa, constituïda per
les Coves d’Artà, Coves del Drac i Coves dels Hams.
Sense cap dubte, la primera d’elles és la que gaudeix de
més tradició des del punt de vista històric, encara que la
segona s’ha anat col·locant en la posició capdavantera
quant al nombre de visitants (GINÉS, 1995, 2007).

A més de la seva rellevància com a fenomen turístic
i econòmic, les Coves del Drac (Manacor) se situen en-
tre les més extenses de l’illa, amb un recorregut aproxi-
mat de 2.400 m (GRÀCIA et al., 2009), tractant-se d’un
exemple paradigmàtic de l’endocarst desenvolupat en
els materials calcarenítics del Miocè superior. A la belle-
sa i espectacularitat de les seves grans sales s’afegeix
l’al·licient que suposen els abundants llacs d’aigües sa-
labroses, en particular el gran Llac Miramar (amb més
de 2.000 m2 de superfície), també denominat Llac Mar-
tel en honor al seu primer explorador. En aquest llac
s’ha ofert als visitants, des dels inicis de l’explotació
turística de la cova, l’atractiu addicional d’un petit con-
cert que s’efectua des d’una embarcació que navega
per l’esmentat llac. Sembla que és cap a 1922 quan
s’inicien les visites massives a la cova, la qual és dotada
d’il·luminació elèctrica l’any 1934 per part de l’enginyer
català Carles Buïgas. La caverna consisteix en un vast
conjunt d’àmplies sales, on els blocs rocosos produïts
pels reajustaments de les voltes de la cavitat es troben
coberts per una exuberant decoració d’espeleotemes.
Compta amb una entrada artificial i una altra obertura
natural, que és usada com a sortida del recorregut turís-
tic (Figura 6). Malgrat que MARTEL (1896) considerava
erròniament les Coves del Drac com una cova d’abrasió
marina, la seva gènesi està relacionada amb la disso-
lució càrstica en un règim freàtic litoral, controlat en tot
moment pel nivell marí (GINÉS & GINÉS, 1992). Actual-
ment sembla que acull al voltant d’1.000.000 de visitants
anuals (ROBLEDO & DURÁN, 2010), xifra que situa les
Figura 4: Coberta exterior (a dalt) i portada interior (a baix) de l’opuscle
editat amb motiu de la inauguració del condicionament de les
Coves del Pirata, que tingué lloc durant l’Exposición Agrícola
y Ferias y Fiestas de Manacor celebrades l’any 1897. Cortesia
de Manuel J. González Ríos (Centro de Documentación y Mu-
seo de la Espeleología).
Figure 4: Outer cover (above) and inner title page (below) of the book­
let published for the inauguration of the conditioning works
in Coves del Pirata, happened in 1897 during the agricultural
exhibitions and fairs of Manacor village. Courtesy of Manuel
J. González Ríos (Centro de Documentación y Museo de la
Espeleología).
338

cronologia aproximada
nom de la cavitat
municipi
observacions
de les visites
- condicionament inaugurat a finals del XIX
Coves del Pirata -
- no arribà a tenir il·luminació elèctrica
Cova des Pont
Manacor
1897 - 1920
- es varen editar targetes postals
d’ambdues coves
- obres de condicionament consistents en
Cova dels Estudiants
Sóller
~ 1930
(abans de la Guerra Civil)
camins, escales i il·luminació elèctrica
- anuncis en la premsa local
- obres de condicionament consistents en
Coves del Pilar
Palma
~ 1934
camins, escales i il·luminació elèctrica
- anuncis en la premsa local
Mallorca
- túnel d’accés perforat el 1894
Avenc de Son Pou
Santa Maria
del Camí
tot el segle XX
- diverses trobades literàries fins a 1973
- visites interrompudes durant alguns anys
- camins i escales a l’interior de la cova
Cova de ses Meravelles
Bunyola
1934 - 1951
- visites remunerades en grups petits
- no va tenir il·luminació elèctrica
- camí esglaonat d’accés
Cova Tancada
Alcúdia

- camins i escales a l’interior de la cova
- es desconeixen dades sobre la cronologia
de les obres i de les possibles visites
- obres de condicionament (camins etc.)
Menorca
Cova de s’Aigo
Ciutadella
1960 - 1970
i il·luminació elèctrica
- visites esporàdiques per grups petits
- es varen editar targetes postals
- visites turístiques convencionals durant el
Eivissa
Cova Santa
Sant Josep
1960 - 1980
període que s’indica
- actualment es dedica a activitats de
restaurant i show de strip-tease
Taula II: Dades sobre altres coves habilitades per a la seva visita en les
Table II: Data on caves that were conditioned in the past in order to be
Balears, però que en l’actualitat han quedat totalment al marge
visited, but today are not exploited for tourism.
del fenomen turístic.
Coves del Drac entre les cavitats turístiques més impor-
Y SANS (1926), que inclouen descripcions i topogra-
tants a nivell mundial, essent amb tota seguretat la més
fies tant de la caverna que ens ocupa com de les altres
visitada de l’Estat Espanyol (COLÓN, 1998; RIVAS et
coves turístiques existents aleshores. Segons ROBLE-
al., 2004).
DO & DURÁN (2010) rep a l’any una xifra propera als

Pel que fa a les Coves d’Artà (Capdepera) ja hem
100.000 turistes.
vist que constitueix la “degana” de les coves turístiques

Les Coves dels Hams (Manacor), pel fet d’estar si-
de Mallorca, amb una llarga llista de visites per part de
tuades a prop de la població costanera de Portocristo,
viatgers europeus durant la segona meitat del XIX. A tall
s’han beneficiat de manera indirecta de la fama i del flux
d’exemple esmentarem, entre d’altres, la visita el 1865
de visitants atrets per les veïnes Coves del Drac. El seu
del naturalista alemany H.A. Pagenstecher que vingué a
descobriment i exploració se situa als començaments
Mallorca acompanyat pel prestigiós químic, compatrio-
del XX, essent les primeres coves de l’illa que compta-
ta seu, R.W. Bunsen (PAGENSTECHER, 1867). Des
ren amb il·luminació elèctrica (devers l’any 1912) i amb
del punt de vista espeleològic, la cavitat presenta un re-
altres infraestructures turístiques com per exemple un
corregut proper als 650 m. Compta amb àmplies sales
hotel (Figura 3). Es tracta d’una successió de sales no
ben adornades per tot tipus d’espeleotemes; algunes
gaire àmplies, les quals totalitzen un recorregut proper
estalagmites i columnes són molt espectaculars, ja que
als 700 metres. Té dos accessos: un és el gran esfon-
arriben gairebé als 20 m d’alçada. També és destacable
drament que constitueix l’entrada natural de la cova,
l’abundància d’espeleotemes en forma de discs, alguns
mentre que l’altre accés va ser eixamplat artificialment i
d’ells de notables dimensions. La cova està enclavada
és utilitzat ara com a sortida de la visita turística (vegeu
en calcàries plegades del Juràssic, i la seva gènesi es
la topografia a FAURA Y SANS, 1926). Conté una abun-
troba relacionada amb l’evolució en condicions vadoses,
dant decoració d’espeleotemes (Figura 7), entre els que
d’una antiga xarxa de conductes freàtics assentats so-
destaquen algunes agrupacions d’estalactites excèntri-
bre importants fractures. Cal destacar la presència de
ques que donen nom a la cova. La morfologia general
vistosos espeleotemes freàtics, relacionats amb nivells
és similar a la d’altres cavitats de les rodalies –com les
alts assolits per la mar Mediterrània durant el Pleisto-
Coves del Drac–, presentant també llacs d’aigües sala-
cè mitjà. La bibliografia descriptiva i històrica que fa
broses que ocupen les cotes inferiors de les seves sa-
referència a la cova és molt abundant (GINÉS, 1993);
les. Amb una quantia de visitants al voltant dels 300.000
algunes publicacions destacables estan representades
(ROBLEDO & DURÁN, 2010), és la segona cavitat ba-
per les obres de GAY & CHAMPSAUR (1885) i FAURA
lear pel que fa al nombre de turistes.
339

MALLORCA: LES COVES DE LA SERRA
seu descobriment va tenir lloc el 1945, essent obertes
DE TRAMUNTANA
al públic el 1948 (VIVES, 1996). Fou explorada el 1946
per espeleòlegs catalans, els quals publicaren un treball

A les cavitats “clàssiques” mallorquines es varen
monogràfic que inclou la topografia de la cova (LLOPIS-
afegir, a mitjans del segle XX, dues coves turístiques
LLADÓ & THOMAS-CASAJUANA, 1948). Durant els
que romanen avui en dia en explotació, situades al peu
treballs de desobstrucció de l’orifici natural d’accés es
de les zones muntanyoses de la Serra de Tramuntana.
va trobar un important jaciment paleontològic –d’edat
Ambdues localitats estan excavades en materials calca-
atribuïble al Pleistocè superior– que aportà abundants
ris plegats del Mesozoic.
materials ossis del bòvid endèmic Myotragus balea­

Per una banda, les Coves de Gènova (Palma) fo-
ricus. El seu abast espeleomètric és modest, assolint
ren descobertes de forma accidental el 1906, emperò
tan sols una magnitud propera als 400 m. Està formada
obertes al públic bastants anys després, concretament
per una successió de sales amb abundant ornamenta-
el 1945. És una cavitat de dimensions reduïdes, que tot
ció estalagmítica, que recobreix els blocs rocosos des-
just arriba als 200 metres de recorregut. Consta d’un
presos de les voltes; són destacables alguns conjunts
conjunt de petites sales, on predominen les morfologies
d’estalactites fistuloses de bona llargada. Acull un tipus
d’esfondrament de les voltes, bastant emmascarades
de visitant que és atret pel caràcter no gaire massificat i
per variats espeleotemes; entre aquests, cal esmentar
l’oferta de turisme d’interior, amb certs components cul-
les concrecions d’aspecte coral·loide que es desenvo-
turals, que efectua la propietat (Figura 8); el nombre de
lupen amb relativa abundància sobre colades i estalag-
visitants oscil·la entorn de les 30.000 persones a l’any.
mites. Es tracta de la cavitat turística més modesta de
Mallorca, amb una xifra de visitants anuals de l’ordre de
tan sols 10.000 persones (GINÉS, 1995).

Per altra banda, les Coves de Campanet (en el
MENORCA
municipi homònim) són les que s’han incorporat en
data més recent al turisme de masses a Mallorca: el

En aquesta illa, la Cova d’en Xoroi (Alaior) és
l’única localitat endocàrstica susceptible de ser visitada,
per bé que no es tracta d’una explotació turística del tot
convencional. Aquesta cova s’obre als penya-segats
propers al nucli costaner de Cala en Porter (MURILLO,
1963), i està condicionada com a bar-discoteca que a
les nits funciona com a local musical, encara que també
és possible la seva visita en horari diürn. Malgrat que és
molt difícil avaluar el nombre de visitants, ROBLEDO &
DURÁN (2010) parlen d’una xifra de 100.000 persones
anuals.
PITIÜSES

L’illa d’Eivissa compta amb la Cova de Can Marçà
(Sant Joan de Labritja), que de fet és la caverna de les
Balears habilitada en data més recent: les tasques de
condicionament començaren el 1978 i dos anys des-
prés fou oberta a la visita turística. Actualment, acull una
quantitat aproximada de 60.000 visitants a l’any (GINÉS,
2007; ROBLEDO & DURÁN, 2010). És aquesta una ca-
vitat de topografia complexa, i proveïda d’una escassa
decoració d’espeleotemes, en la qual s’han introduït ele-
ments hídrics artificials (cascades i gours amb llums de
colors) de molt dubtós valor estètic.

Finalment, a Formentera ens trobem amb la cova
visitable més modesta de l’arxipèlag, la Cova d’en
Jeroni
, situada a prop del nucli de població de Sant
Ferran (BRISON, 2002). És una cavitat certament molt
Figura 5: Targetes postals que mostren les Coves del Pirata (a dalt) i la
Cova des Pont (a baix), les quals foren posades en circulació
reduïda (menys d’un centenar de metres de desenvolu-
els primers anys del segle XX dins de la sèrie de postals edita-
pament) que fou descoberta l’any 1975 en perforar un
da pel Grand Hôtel de Palma. Actualment ambdues coves es
pou. Des de 1977 és factible visitar-la, comptant amb
troben tancades.
il·luminació elèctrica i demés instal·lacions per a facilitar
Figure 5: Postcards showing two pictures of Coves del Pirata (abo­
el recorregut. Tan sols és explotada durant els mesos
ve) and Cova des Pont (below), printed in the earliest years
d’estiu, tractant-se de visites remunerades però infor-
of XXth century and belonging to a series published by the
mals que cal acordar amb el propietari.
Grand Hôtel of Palma. These caves are nowadays closed to
the public.
340

Figura 6: Topografia simplificada de
les Coves del Drac amb in-
dicació del recorregut de la
visita turística.
Figure 6: Simplified survey of Coves
del Drac with indication of
the route used during the
tourist visit.
Les investigacions recents en les
tan espectaculars com en altres cavitats del sud i llevant
coves turístiques de les Balears
de Mallorca (GRÀCIA et al., 2007)

En termes generals, cal reconèixer que les iniciati-
ves d’investigació promogudes per els explotadors de

Per tal de començar a situar aquestes apreciacions,
les nostres coves turístiques han estat sempre gairebé
cal tenir ben present que les coves càrstiques són una
inexistents. Aquesta circumstància sens dubte té a veure
part important del patrimoni natural d’un territori, concre-
amb la titularitat privada de totes les cavernes turístiques
tament d’un vessant amb freqüència oblidat com és el
de l’arxipèlag, la qual determina un tipus de gestió basa-
patrimoni geològic. En aquest sentit, les coves habilita-
da tan sols en plantejaments econòmics tendents a una
des de les Balears posseeixen un interès geomorfològic
màxima rendibilitat. Per aquests motius, en l’explotació
destacable, sobretot si tenim en compte que bona part
recreativa del nostre subsòl no és estrany que manquin
d’elles es desenvolupen en una litologia molt específi-
les preocupacions de caràcter mediambiental, el que es
ca (Taula I), constituïda per les calcàries esculloses del
tradueix en una carència absoluta d’estudis que s’ocupin
Miocè superior. Localitats com les famoses Coves del
de la monitorització dels aspectes microclimàtics de les
Drac representen exemples paradigmàtics que il·lustren
cavitats habilitades o, en general, dels paràmetres físico-
sobre la morfogènesi endocàrstica en aquests materials
químics de les mateixes.
carbonatats, relativament joves (menys de 10 milions

Encara que les empreses explotadores han donat nor-
d’anys) i d’elevada porositat primària. De fet, alguns
malment facilitats per a l’estudi de les coves turístiques,
dels treballs recents que fan referència a aquesta ca-
mai no han promogut investigacions ni han proveït recur-
vitat (GINÉS & GINÉS, 1992, 2007) s’han ocupat de la
sos econòmics per a dur-les a terme. Aquesta situació
seva espeleogènesi –relacionada amb la zona de mes-
ha propiciat que els interessats en l’estudi de l’endocarst
cla entre aigües freàtiques i marines–, rebatent la gè-
de les Balears hagin considerat sempre més assequible
nesi estrictament d’erosió mecànica marina proposada
l’observació i el mostreig de localitats no turístiques pro-
en el seu moment per MARTEL (1896). Les activitats a
peres, per tal d’evitar interferències amb l’activitat econò-
les Coves del Drac també s’han centrat en l’exploració
mica de les cavitats habilitades per al turisme.
subaquàtica dels seus nombrosos llacs (Figura 6), per

Donada la situació descrita més a dalt pel que fa
bé que els resultats obtinguts no han estat de moment
al progrés del coneixement de les coves turístiques ba-
341

nis litorals (JAUME & GRÀCIA, 2006), algunes altres
cavitats –com les Coves de Campanet– compten amb
una rica fauna terrestre que inclou elements endèmics
com el coleòpter cavernícola Henrotius jordai i el diplur
troglòfil Homojapyx espanoli. Es pot afirmar que l’estudi
faunístic detallat de les cavernes turístiques està encara
pendent de realitzar i, sobretot, no s’ha valorat la inci-
dència de les visites en la fauna cavernícola d’aquestes
localitats.

Epíleg: situació present
i perspectives futures


Avui en dia, la visita de coves càrstiques és una part
rellevant dels atractius que les Illes Balears (i Mallorca, molt
en particular) ofereixen al viatger, essent possible afirmar
que aquest vessant del patrimoni geològic està totalment
integrat dins dels circuits del turisme de masses. La reper-
cussió econòmica d’aquest tipus d’oferta turística és re-
marcable en el cas de Mallorca (GINES & GARCIA, 1995;
GINÉS, 2007), on les seves coves habilitades acullen xi-
fres de visitants superiors als 1.500.000 turistes anuals
(ROBLEDO & DURÁN, 2010). Malgrat això, en el cas de
les Balears no es tracta d’un dels principals elements di-
namitzadors de l’economia del territori, com succeeix en
Figura 7: Portada del llibret-guia sobre les Coves dels Hams (Mana-
cor) publicat l’any 1946. El dibuix de la coberta és de l’artista
moltes àrees rurals d’Espanya (RIVAS et al., 2004), sinó
austríac Erwin Hubert, qui també elaborà il·lustracions de les
que és una faceta més de l’oferta complementària que les
Coves del Drac i de les Coves d’Artà.
nostres illes posen a disposició del turista.

Les relacions existents entre el fenomen turístic de
Figure 7: Cover of the booklet on Coves dels Hams (Manacor) published
in 1946. The illustration in the cover was made by the Austrian
masses, característic de la segona meitat del segle XX,
artist Erwin Hubert, who also elaborated drawings of Coves
i les coves condicionades per al turisme a les Balears
del Drac and Coves d’Artà.
es concreten en una sèrie d’aspectes clau als que es
farà referència seguidament. A tall d’eix fonamental de
l’argumentació, resulta inqüestionable que algunes de
les coves clàssiques del nostre àmbit geogràfic (concre-
lears, convé apuntar algunes línies d’investigació que es
tament les Coves d’Artà i les Coves del Drac, a Mallorca)
presenten prometedores de cara al futur. L’àmplia varie-
han suposat una molt notable contribució a l’atractiu tu-
tat de dipòsits cristal·lins (espeleotemes en general) ofe-
rístic natural ofert per l’arxipèlag des de començaments
reix nombrosos aspectes d’interès. Fent referència tan
del passat segle, i com a continuació de la tradició viat-
sols a alguns d’ells, citarem la presència d’abundants
gera iniciada per erudits, artistes i geògrafs en la segona
espeleotemes freàtics relacionats amb antics nivells
meitat del XIX.
de la Mediterrània en les Coves del Drac i les Coves

Conseqüència del fet anterior, l’explotació turística
d’Artà (GINÉS, 2000), així com una inusual abundància
de les coves balears ha quedat incorporada a un turis-
d’espeleotemes en forma de disc en aquesta darrera lo-
me de masses d’una quantia realment destacable. Re-
calitat. Per altra banda, l’espeleogènesi en els materials
cordem que tan sols una cavitat de Mallorca (les Coves
carbonàtics del Miocè superior mereix atenció addicio-
del Drac) rep una xifra de visitants al voltant del milió
nal, ben igual que la geoquímica de les aigües freàtiques
de persones (ROBLEDO & DURÁN, 2010), sens dubte
salabroses dels seus llacs subterranis. Ja s’ha al·ludit
una de les més visitades del món. L’enorme quantitat
també, anteriorment, a la manca total de monitorització
de visitants potencials, que el “boom” turístic experimen-
sobre la incidència de l’explotació turística en els parà-
tat per les Balears posà a disposició dels propietaris de
metres ambientals de les cavitats.
les coves habilitades per al turisme, ha propiciat uns

Finalment, caldria referir-se als estudis sobre la fau-
tipus d’explotació presidits per criteris de rendibilitat i
na cavernícola. Aquests són de fet cronològicament molt
d’increment del nombre de visitants; aquesta situació es
primerencs en Mallorca, ja que fou a les Coves del Drac
veu agreujada per la titularitat privada de totes les coves
on el zoòleg romanès E.G. Racovitza va descobrir, el
explotades, a la qual ja s’ha al·ludit amb anterioritat.
1904, el crustaci aquàtic Typhlocirolana moraguesi, tro-

Dins d’aquest context, les empreses propietàries
balla que per a molts suposa el naixement de la bioes-
de les cavitats han deixat totalment de banda (excepció
peleologia moderna (GINÉS, 2002). A més de l’interès
feta de molt honroses i escasses excepcions) l’oferta
que presenta la fauna aquàtica dels ambients subterra-
cultural l igada a l’explotació d’aquest sector del nostre
342

natural fràgil que ja es troba suficientment explotat en
el nostre entorn geogràfic. Alguns autors han proposat
la conveniència d’habilitar noves coves turístiques –amb
un enfocament de tipus cultural centrat en els valors
geològics de l’endocarst– com a iniciativa dinamitzado-
ra i desestacionalitzadora del turisme illenc (ROBLEDO
et al., 2009). En aquest sentit, pareix poc plausible que
aquestes propostes puguin incidir de manera acusada
en les xifres d’un sector turístic que ha assolit des de fa
temps un dinamisme fora mida, amb visitants anuals a
les illes que superen els 10 milions de turistes. Pel que fa
a l’estacionalitat del fenomen turístic, difícilment el turis-
me subterrani podrà incidir en aquest aspecte de manera
més efectiva que altres varietats de turisme de natura
o d’aventura (senderisme, turisme ornitològic o botà-
nic, barranquisme, busseig...), comptant endemés amb
l’aspecte negatiu de la gran fragilitat del món subterrani.

Per altra banda, els autors esmentats (ROBLEDO
et al., 2009) propugnen la necessitat de regular el sector
de les coves turístiques per part de les administracions
autonòmiques i/o insulars, i fins i tot la conveniència de
que el sector públic lideri iniciatives d’explotació i divul-
gació d’aquest vessant del patrimoni natural balear. Pel
que fa a la posada en explotació de noves localitats, les
esmentades propostes no semblen gaire realistes dins
la conjuntura actual, donat que és discutible la necessitat
i l’oportunitat de l’entrada del sector públic en l’activitat
econòmica lligada al turisme subterrani. En qualsevol
cas, la possible existència de noves iniciatives de turis-
tificació de cavitats hauria de comptar amb avaluacions
ambientals serioses, relatives tant a les infraestructures
d’accés i explotació de la cavitat com a l’impacte de les
visites en els paràmetres ambientals de la caverna i en
la fauna que hi habita. També són necessaris estudis
socio-econòmics seriosos que justifiquin l’interès social
d’iniciatives que de fet són agressives cap a un entorn
natural de gran fragilitat.
Figura 8: Imatge d’un fulletó recent de les Coves de Campanet, situa-

Per a concloure –i tal com es manifestava fa alguns
des a la Serra de Tramuntana mallorquina.
anys (GINÉS, 1995)– segueix essent convenient que
l’explotació de les coves turístiques de les Balears si-
Figure 8: Image from a recent leaflet from Coves de Campanet, loca­
ted in the Serra de Tramuntana mountain range of Mallorca
gui més respectuosa amb el medi natural, menys mas-
Island.
sificada en algunes localitats, i molt més sensible amb
els seus aspectes culturals i científics. Aquestes línies
d’actuació estan en sintonia amb el model turístic de
patrimoni natural. Així, no és estrany que les explica-
qualitat creixent, que tothom propugna com a objectiu a
cions de bona part dels guies siguin molt simplistes,
assolir en les nostres illes.
arcaiques o fins i tot absurdes. Per altra banda, man-
quen materials de divulgació científic-cultural en gaire-
bé totes les coves de les il es, fet que resulta tant i més
Bibliografia
lamentable en el cas de cavitats de renom internacional
com són les Coves del Drac i les Coves d’Artà. Tan
BENÍTEZ, J.; RIPOLL, A. & SERRA, S. (1994): Turisme, socie­
sols les Coves de Campanet, a Mal orca, ofereixen ac-
tat i economia a les Balears. Fundació Emili Darder. 160
tualment als visitants un opuscle divulgatiu de qualitat
pp. Palma.
BRISON, D.N. (2002): Dans les grottes perchées de Formente-
acceptable, suposant aquesta localitat una excepció
ra (Baléares). Grottes et Gouffres, 158: 7-17.
remarcable quant a la presència en els seus propietaris
CABRER, A. (1840): Viaje a la famosa gruta llamada Cueva de
de preocupacions i iniciatives de caràcter cultural, divul-
la Ermita en el distrito de la villa de Artá en la Isla de Ma­
gatiu i mediambiental.
llorca. Imprenta P.J. Gelabert. 87 pp.

Ara per ara no pareix previsible la incorporació de
COLÓN, M. (1998): Montaña y karst mediterráneo: especifi­
noves coves habilitades al teixit turístic de les Balears.
cidad, antropización y gestión ambiental. Universidad de
De fet estan ja condicionades les localitats que combinen
Cádiz. Servicio de Publicaciones. 535 pp. Càdis.
ESTELRICH, P. (1897): Las Cuevas del Pirata del predio Son
una gran bellesa amb una situació adequada, propera a
Forteza del término de Manacor. Guía de las mismas y
nuclis turístics ben desenvolupats; a més a més, no pa-
descripción abreviada de sus principales maravillas. Tip.
reix oportú ni desitjable incrementar l’oferta d’un recurs
Lit. de Amengual y Montaner. 23 pp. Palma.
343

FAURA Y SANS, M. (1926): Las cuevas de Mallorca. Publ. Inst.
LLOPIS-LLADÓ, N. & THOMAS-CASAJUANA, J.M. (1948): La
Geol. Min. España. XIV Congreso Geológico Internacio-
hidrología cárstica de los alrededores de Campanet (Inca
nal. 78 pp. Madrid.
- Mallorca). Miscelánea Almera, 2ª parte. Publ. Inst. Geol.
FORCADES, A. & MARTORELL, O. (2003): Situación actual y
Dip. Prov. Barc., 7: 39-60. Barcelona.
perspectivas del turismo en las Illes Balears. Bases para
MADER, B. (2005): Reiseskizzen von den Balearen. Der Ento-
una contribución a la reflexión sobre su futuro. Cambra
mologe Friedrich Will und Erzherzog Ludwig Salvator. En­
de Comerç de Mallorca, Eivissa i Formentera. Cercle
dins, 28: 61-70.
d’Economia de Mallorca. 41 pp. Palma.
MAHEU, J. (1912): Exploration et flore souterraine des caver-
GARAU, C. (2005): Les Coves d’Artà. Capdepera (Mallorca).
nes de Catalogne et des Iles Baléares. Spelunca, 8 (67-
Edicions Documenta Balear. 106 pp. Palma.
68): 1-108.
GAY, S. & CHAMPSAUR, B. (1885): Album de las cuevas de
MARTEL, E.A. (1896): Sous Terre. Cuevas del Drach, à Major-
Artá y Manacor. Luis Fábregas - Librería Española. 50 pp
que. Ann. Club Alpin Franç. 23: 1-32.
+ 2 planos + 25 grabados. Palma - Barcelona.
MARTEL, E.A. (1903): Les cavernes de Majorque. Spelunca,
GINÉS, A. (1993): Apuntes históricos sobre las Coves d’Artà
5 (32): 1-32.
(Capdepera, Mallorca). Bol. Museo Andaluz Espeleol. 7:
MURILLO, A. (1963): La cueva den Xoroi. Revista de Menorca,
21-27.
3: 327-342.
GINÉS, A. (2002): La fauna anquihalina de las Baleares un siglo
PAGENSTECHER, H.A. (1867): Die Insel Mallorka. Reiseskiz­
después del descubrimiento de Typhlocirolana moraguesi
ze. Wilhelm Engelmann. 186 pp. Leipzig.
Racovitza, 1905 / La fauna anquihalina de les Illes Balears
PUIG Y LARRAZ, G. (1896): Cavernas y simas de España. Est.
un segle després del descobriment de Typhlocirolana mo­
Tip. de la viuda e hijos de M. Tello. 440 pp. Madrid.
raguesi Racovitza, 1905. Boletín SEDECK, 3: 124-127.
RIVAS, A.; CABEZAS, J.; CARRASCO, F.; DURÁN, J.J. &
GINÉS, A. & GARCÍA, L. (1995): El carst com a recurs turís-
GONZÁLEZ-RIOS, M.J. (2004): Las cuevas turísticas
tic natural a Mallorca. In: El desenvolupament turístic a la
españolas: un recurso natural de gran interés ecológico,
Mediterrània durant el segle XX. XIII Jornades d’Estudis
económico y social. In: ANDREO. B. & DURÁN, J.J. (eds.)
Històrics Locals. Institut d’Estudis Baleàrics. 137-149. Palma.
Investigaciones en sistemas kársticos españoles. Institu-
GINÉS, A. & GINÉS, J. (1992): Las Coves del Drac (Manacor,
to Geológico y Minero de España. Serie Hidrogeología y
Mallorca). Apuntes históricos y espeleogenéticos. Endins,
Aguas Subterráneas, 12: 367-384. Madrid.
17-18: 5-20.
ROBLEDO, P.A. & DURÁN, J.J. (2010): Evolución del turismo
GINÉS, A. & GINÉS, J. (2007): Eogenetic karst, glacioeustatic
subterráneo en las Islas Baleares y su papel en el modelo
cave pools and anchialine environments on Mallorca Is-
turístico. In: DURÁN, J.J. & CARRASCO, F. (eds.) Cuevas:
land: a discussion of coastal speleogenesis. International
Patrimonio, Naturaleza, Cultura y Turismo. Asociación de
Journal of Speleology, 36 (2): 57-67.
Cuevas Turísticas Españolas (ACTE). 305-322. Madrid.
GINÉS, J. (1995): Les coves turístiques de Mallorca / The
ROBLEDO, P.A.; DURÁN, J.J. & MATEOS, R.M. (2009): Las
touristic show caves of Mallorca. In: GINÉS, A. & GINÉS,
cuevas de Mallorca como parte del patrimonio geológico y
J. (eds.) El carst i les coves de Mallorca / Karst and caves
natural de las Islas Baleares. Hacia una ordenación turís-
in Mallorca. Endins, 20. Mon. Soc. Hist. Nat. Balears, 3:
tica sostenible. In: DURÁN, J.J. & LÓPEZ-MARTÍNEZ, J.
191-203. Palma.
(eds.) Cuevas turísticas, cuevas vivas. Asociación de Cue-
GINÉS, J. (2000): El karst litoral en el levante de Mallorca:
vas Turísticas Españolas (ACTE). 305-315. Madrid.
una aproximación al conocimiento de su morfogénesis y
THOMAS-CASAJUANA, J.M. & MONTORIOL-POUS, J. (1951):
cronología. Tesi Doctoral. Departament de Ciències de la
Los fenómenos kársticos de Parelleta (Ciudadela, Menor-
Terra, Universitat de les Illes Balears. 595 pp + 29 làms.
ca). Speleon, 2 (4). 191-216.
Inèdita.
THOMAS-CASAJUANA, J.M. & MONTORIOL-POUS, J. (1952):
GINÉS, J. (2007): Las cuevas turísticas de las Islas Baleares:
Son Pou (Mallorca). Speleon, 3 (3): 109-130.
antecedentes y estado de la cuestión. In: DURÁN, J.J.;
THOMAS-CASAJUANA, J.M. & MONTORIOL-POUS, J. (1953):
ROBLEDO, P.A. & VÁZQUEZ, J. (eds.) Cuevas turísticas:
Resultados de una campaña geoespeleológica en la isla
aportación al desarrollo sostenible. Instituto Geológico y
de Ibiza (Baleares). Speleon, 4 (3-4): 219-256.
Minero de España. Serie Hidrogeología y Aguas Subterrá-
VALERO, G. (2001): La llarga ruta de l’excursionisme mallor­
neas, 24: 17-30. Madrid.
quí. Aproximació a la història de l’excursionisme a Mallor­
GRÀCIA, F.; FORNÓS, J.J. & CLAMOR, B. (2007): Cavitats
ca. Volum I: des dels inicis fins a 1920. El Gall Editor - Grup
costaneres de les Balears generades a la zona de mescla,
Excursionista de Mallorca. Quaderns de Muntanya, 4. 295
amb importants continuacions subaquàtiques. In: PONS,
pp. Palma.
G.X. & VICENS, D. (eds.) Geomorfología litoral i Quater­
VALLCANERAS, L. & ESTEBAN, A. (2010): Coma­sema. Gorg
nari. Homenatge a Joan Cuerda Barceló. Mon. Soc. Hist.
Blau. Col. Possessions de Tramuntana. 121 pp. Palma.
Nat. Balears, 14: 299-352. Palma.
VICENS, D.; CRESPÍ, D.; BOVER, P.; GINARD, A.; VADELL,
GRÀCIA, F.; GINARD, A.; VICENS, D. & GINÉS, J. (2009): Re-
M. & BARCELÓ, M.A. (2005): Les cavitats de la Serra de
cull de les cavitats de major recorregut i major fondària de
na Burguesa. Zona 7: Les Coves del Pilar i les mines de
les Balears. Endins, 33: 139-152.
guix (Palma, Mallorca). Endins, 27: 47-74.
HABSBURG-LOTHRINGEN, L.S. (1869-1891): Die Balearen in
VIDAL-ISERN, J. (1946): Cuevas dels Hams (Manacor, Mallor­
Wort und Bild geschildert. Brockhaus. 7 vols. Leipzig.
ca). Tipografía Nueva Balear. 20 pp. + 12 làms. Palma.
INSTITUT BALEAR D’ESTADISTICA (IBAE) (2007): Les Illes
VIVES, A. (2005): Historia del Fomento del Turismo de Mallor­
Balears en xifres 2007. Conselleria d’Economia, Hisenda i
ca 1905­2005. Foment del Turisme de Mallorca. 425 pp.
Innovació. Govern Balear. 130 pp. Palma.
Palma.
JAUME, D. & GRÀCIA, F. (2006): Coves amb hàbitats anquiha-
VIVES, M. (1996): Les Coves de Campanet. Ajuntament de
lins de les Balears i coves amb hàbitats dolçaqüícoles no
Campanet, col. Pla de Tel, 6. 104 pp. Campanet, Mallor-
litorals: catàleg espeleològic i faunístic. Endins, 30: 71-82.
ca.
LINDEMANN, C.F.H. (1786): Geographische und Statistische
Beschreibung der Insel Minorka. Weygand. 192 pp.
Leipzig. [Edició en llengua catalana: Institut Menorquí
d’Estudis (2002) 474 pp. Maó]
344