La flora de les cavitats c�rstiques de les Balears: qu� en sabem?
ENDINS, 35 / Mon. Soc. Hist. Nat. Balears, 17: 237-240
ISSN 0211-2515. Mallorca, 2011
LA FLORA DE LES CAVITATS CÀRSTIQUES DE LES BALEARS:
QUÈ EN SABEM?
per Josep A. ROSSELLÓ 1 i Joan PERICÀS (†)
Abstract

The knowledge on the flora of the karst caves and shafts in the Balearic Islands
is not well-consolidated and reliable data are known only about certain groups, such
as bryophytes, pteridophytes and seed plants. However, gaps on the flora of almost
all the Balearics except Mallorca are a reality. In general, the uniqueness of the cave
flora in the archipelago is reflected as the presence of relict elements, whose pres-
ence at the surface is very rare or not detected until now. This fact highlights the
conservative character of the shafts and caves with regard to the most mesophilic
flora, very rare or extinct on the outside as a result of ancient climate changes natural
or man-related, which has led to their presence in underground environments.
Resum

El coneixement de la flora de les cavitats càrstiques de les Balears es troba poc
consolidat i únicament es coneixen dades fiables sobre alguns grups, com briòfits,
pteridòfits i plantes amb llavors. No obstant, les llacunes relatives a la flora de la
pràctica totalitat de les Balears excepte Mallorca són una realitat. En general, la
singularitat de la flora hipogea de l’arxipèlag es reflexa en la presència d’elements
relictuals, dels quals la seva presència a l’exterior és raríssima o no s’ha detectat fins
a l’actualitat. Aquest fet posa de manifest el caràcter conservador de les cavitats so-
bre la flora més mesòfila, molt rara o extinta a l’exterior com a conseqüència d’antics
canvis climàtics naturals o d’origen antròpic, fet que ha propiciat la seva presència en
ambients hipogeus.
Resumen

El conocimiento de la flora de las cavidades kársticas de las Baleares se encuen-
tra poco consolidado y únicamente se conocen datos fiables sobre algunos grupos,
como briófitos, pteridófitos y plantas con semillas. Sin embargo, las lagunas relativas
a la flora de la práctica totalidad de Baleares excepto Mallorca son una realidad. En
general la singularidad de la flora hipogea del archipiélago se refleja en la presencia
de elementos relictuales, cuya presencia en el exterior és rarísima o no se ha detec-
tado hasta el presente. Este hecho pone de manifiesto el carácter conservador de
las cavidades sobre la flora más mesófila, cuya rarefacción y extinción en el exterior,
como consecuencia de antiguos cambios climáticos naturales o de origen antrópico,
ha propiciado su presencia en ambientes hipogeos.
El medi cavernícola i els vegetals

La universalitat dels mecanismes d’autotròfia mitjan-
síntesi, i el fet que per l’inici de la mateixa cal l’activació
çant energia lumínica és una característica fisiològica de
per fotons, permet explicar l’absència d’organismes es-
les plantes, considerades aquestes en termes moderns
trictament troglobis i lligats a l’absència de llum en els
(és a dir els caròfits, els diferents grups que un temps
diferents grups de plantes, en contraposició a la major
eren coneguts com a briòfits i pteridòfits, i les plantes
diversitat d’espècies hipogees que apareixen en diver-
amb llavors), amb escadusseres excepcions que han
sos grups animals (crustacis, insectes, mamífers, entre
aparegut de manera secundària, i independent, al llarg
d’altres). Com ja va indicar VANDEL (1964), el concepte
de l’evolució i que presenten adaptacions al saprofitisme
d’espeleobotànica és certament poc coherent i al manco
i al parasitisme. Aquesta necessitat de realitzar la foto-
discutible (ROSSELLÓ i GINÉS, 1980).
Aquestes constriccions fisiològiques condicionen
necessariament la presència de plantes als indrets més
1
Jardí Botànic, Universitat de València. C/Quart 80, E-46008
exteriors de les coves i avencs, o bé a aquells micro-
València & Jardí Botànic Marimurtra Fundació Carl Faust, Apartat
112, E-17300 Blanes. E-mail: rossello@uv.es
ambients més interns que, per mor de les peculiaritats
237

resum, la multifactorialitat i interacció dels paràmetres
implicats en la colonització, pervivència i dispersió dels
vegetals és complexa i difícilment permet inferir patrons
clars de distribució en un medi anisotròpic com és el
cavernícola.

La flora cavernícola de Balears:
què coneixem

El relleu carstificat de bona part dels territoris bale-
àrics atresora una quantitat de cavitats, més de quatre
milenars (ENCINAS, 2006), que suposa un laboratori
natural de primer ordre per plantejar excitants projectes
de recerca sobre flora cavernícola. Malauradament, els
coneixements bàsics per establir prioritats de recerca
es troben en els seus orígens, i alguns factors que inci-
deixen en aquest aspecte deuen ser comentats. D’una
banda, aconseguir un inventari bioespeleològic vegetal
de Balears el més acurat possible és senzillament una
tasca gegantina i irrealitzable, i no sols a curt termini. En
general, les dificultats tècniques inherents a l’accés a les
cavitats (sobretot verticals) no constitueixen el principal
obstacle, però sí ho és la impossibilitat de realitzar mos-
trejos exhaustius dins dels avencs, sobretot a les parets.
Figura 1: Els avencs poden contenir una flora relicta. Avenc des Bolets
(Escorca, Mallorca). Foto D. Vicens.
Sovint, els llocs d’accés tècnicament més favorables (o
fins i tot possibles) a les cavitats no constitueixen els
Figure 1: Shafts can host an interesting relict flora, as in the case of
millors indrets per realitzar l’inventari bioespeleològic.
Avenc des Bolets (Escorca, Mallorca). Photo D. Vicens.
De fet, les verticals de baixada i pujada als avencs no
permeten més que la realització de mostrejos lineals
que difícilment poden ser considerats com a exhaus-
topogràfiques o estructurals de les cavitats, permeten
tius i representatius de les cavitats verticals de dimen-
l’arribada de quantitats de llum adients per a, si més no,
sions més grans (boques amples), sobretot pel que fa
l’establiment i desenvolupament d’organismes vegetals o
a aquells grups taxonòmics de minses dimensions, que
al menys de parts del seu cicle vital. El fet que el desen-
poden ser confosos al camp, com és el cas de les hepà-
volupament horitzontal o vertical de les cavitats estableix
tiques i molses, i que requereixen prou cura (i encert) en
un gradient no sols lumínic, ans també d’humitat, permet
la selecció dels indrets a inventariar, i prou temps en la
hipotetitzar a nivell teòric i constatar a nivell pràctic, que
realització dels mateixos. D’altra banda, l’alt nombre de
el poblament vegetal troglòfil no és estrictament al atzar.
cavitats inventariades requeriria una inversió de temps
Ara bé, establerta aquesta generalitat, és força dificultós
inimaginable per al seu estudi detallat i sols seria factible
definir espècies característiques que vagin lligades a uni-
si es dugués a terme per un equip de treball prou gran.
tats ecològiques de les cavitats definides únicament pels
En darrer lloc, i no menys important, la identificació de
factors llum i humitat, al menys per les experiències de
la biodiversitat dels grups tradicionalment estudiats pels
camp duites a terme a les cavitats de Balears.
botànics (fongs, fongs liquenitzats, algues, cianobacte-
Les raons de la manca d’aquesta estricta correspon-
ris) però dels que actualment hi ha evidències de que
dència entre zonació ecològica i la seva caracterització
no constitueixen grups evolutivament relacionats entre
biològica (vegetal) és deguda a diferents factors, no mú-
ells ni amb ells, constitueix una dificultat no gens lleu,
tuament excloents. En primer lloc cal tenir present que
donat els mètodes complexes lligats a la determinació
els gradients solen establir-se generalment al llarg de
dels organismes, que requereixen sovint el seu cultiu al
dimensions lineals reduïdes, fet que dificulta la separa-
laboratori, la utilització rutinària de tècniques microscò-
ció ecològica d’aquelles plantes amb un gran desenvo-
piques i histoquímiques, així com sovint les basades en
lupament de les parts aèries (cormòfits). D’altra banda,
les anàlisis de l’ADN, i la seva intricada taxonomia.
l’existència de microrrelleus, extraploms, i altres singu-
Pel que fa als coneixements de la flora cavernícola
laritats topogràfiques condicionen fortament l’existència
de les diferents illes és de doldre constatar l’absència de
de gradients estrictament lineals, a l’igual que l’exposició
dades botàniques pel que fa a les cavitats de Menorca,
de les parets en els cas dels avencs. Finalment, el tipus
Cabrera, Eivissa i Formentera. Pel que fa a Mallorca,
de substrat pot modificar notablement algun factor, com
existeixen les dades pioneres de MAHEU (1912), anec-
és el cas de la humitat edàfica en el cas de replans argi-
dòtiques i poc fiables, que suposen la data d’inici, si
losos, creant microclimes que possibiliten l’existència de
més no simbòlica, de l’exploració botànica de les coves
plantes estenoiques en qualsevol indret de la cavitat. En
balears; aquest autor inclou algunes breus referències
238

a diverses cavitats de la resta de l’arxipèlag. Igualment
sols són conegudes a Mallorca per la seva presència
petita és la informació continguda circumstancialment
exclusiva als avencs. Mnium marginatum, Rhizomnium
en els treballs de KOPPE (1965), SLOOVER (1967),
punctatum, Taxiphyllum wisgrillii, i Orthothecium intri-
LLORENS (1972) i DUNK (1976). No va ser fins a més
catum no s’han trobat fins ara a l’exterior, malgrat foren
de 65 anys més tard quan es va dur a terme, sota l’ani-
indicades per primera volta per ROSSELLÓ i GINÉS
mós i sempre cordial lideratge de n’Àngel Ginés, l’ex-
(1980). Finalment, i pot ser el més important, és el poder
ploració botànica de les molses, hepàtiques, falgueres,
reafirmar que a Mallorca un caràcter molt singular dels
i plantes amb llavors, que formaven part d’una relativa-
avencs és el d’esser refugi de certes espècies que es
ment petita (23), però representativa, mostra d’avencs
poden considerar relictuals. Pareix prou clar que l’origen
(fonamentalment) i coves mallorquines (ROSSELLÓ i
de la flora d’un avenc s’ha de cercar a la zona exterior
GINÉS, 1980). Malgrat en el treball es varen exposar els
de la cavitat i dins la flora que l’envolta, provocant la
resultats més significatius de la brioflora dels avencs, el
seva colonització a les cavitats càrstiques on han perdu-
coneixement adquirit sobre la presència i distribució de
rat fins ara. A la conca mediterrània, i especialment a les
les espècies de plantes vasculars a les cavitats mostre-
Balears, les entrades de les cavitats constitueixen, jun-
jades va ser d’inestimable valor per als autors per ava-
tament amb les zones culminals muntanyoses, els en-
luar el seu potencial interès paleoecològic. Poc més de
gorjats i barrancs càrstics, àrees de refugi per espècies
trenta anys després de la publicació de ROSSELLÓ i
d’ambients mesòfils, que difícilment poden actualment
GINÉS (1980), diverses inferències i conclusions obtin-
trobar a l’exterior les condicions climàtiques adients per
gudes per aquests autors sobre la flora cavernícola ma-
al seu desenvolupament, com a conseqüència de la
llorquina segueixen vigents. En primer lloc, els avencs
desforestació i pèrdua edàfica lligades al canvi climàtic
constitueixen uns ambients adients per al manteniment
iniciat a la primera meitat de l’Holocè i a les pertorba-
de la riquesa florística briològica. Dades no publicades,
cions antròpiques (ROSSELLÓ i GINÉS, 1980; GINÉS,
obtingudes gràcies a les prospeccions de Joan Pericàs,
2000; PÉREZ-OBIOL et al., 2003).
Àngel Ginés i jo mateix efectuades recentment a la part
Les prospeccions de la flora cavernícola realitzades
cuminal del massís del Puig Major, permeten fer la pre-
generalment dins entorns macroclimàtics més tèrmics,
dicció de que al menys un 25% de la flora briològica ba-
a altituds baixes inferiors als 500 m snm i amb pluvi-
lear es troba a cavitats. En segon lloc, algunes espècies
ometries locals poc abundants (GINÉS, 1983; GRUP
Figura 2: Asplenium scolopendrium al clot des Sero (Calvià, Mallorca).
Figure 2: Asplenium scolopendrium in Clot des Sero (Calvià, Mallorca).
Foto A. Ginard.
Photo A. Ginard.
239

Figura 3: Asplenium saggitatum i Adi-
antum capillus-veneris a
l’entrada de l’avenc des Cap
d’Aubarca (Sant Antoni de
Portmany, Eivissa). Foto M.
Farriol.
Figure 3: Asplenium saggitatum and
Adiantum
capillus-veneris
at the entrance of a shaft
known as Avenc des Cap
d’Aubarca (Sant Antoni de
Portmany, Eivissa). Photo M.
Farriol.
ESPELEOLÒGIC EST, 1986; GINÉS i GINÉS, 1992;
Bibliografia
FIOL, 1995; BOVER et al., 2004; GINARD et al., 2004,
BOVER, P.; GINARD, A.; CRESPÍ, D.; VICENS, D.; VADELL, M.; SER-
2006, 2010) han contribuït a posar de manifest el con-
RA, J.; SANTANDREU, G. i BARCELÓ, M. A. (2004): Les cavitats
trast de la diversitat botànica present als distints tipus de
de la serra de na Burguesa. Zona 6: La mineria a la serra d’en
cavitats, en funció de la seva topografia i l’entorn ecolò-
Marill (Palma, Mallorca). Endins, 26: 59-82.
gic del paisatge i ambient de l’exterior; així, en algunes
DUNK, K.V.D. (1977): Zur Moosvegetation von Mallorca. Herzogia, 4: 409-413.
ENCINAS, J.A. (2006): Relación inventarial de subterráneos naturales
cavitats singulars el microclima regnant és prou diferent
de las Illes Balears, año 2006. Ediciones JAES, Colección Tarsil-
del de l’exterior, per la qual cosa es pot establir una flo-
bet, IV. 236 pàgs. Pollença, Mallorca.
ra més mesòfila sensiblement diferent (GINÉS i GINÉS,
FIOL, L. (1995): Flora de les entrades de les cavitats de Mallorca / Flora
at the cavity entrances in Mallorca. Endins, 20 / Mon. Soc. Hist.
1992). Segons aquests autors, es Clot des Sero actua
Nat. Balears, 3:145-153.
com una trampa d’aire fred i l’establiment de comuni-
GINARD, A.; PLA, V.; CRESPÍ, D.; VADELL, M.; BOVER, P.; BARCELÓ, M.
tats vegetals singulars no és més que la conseqüència
A.; SANTANDREU, G. i VICENS, D. (2004): Pteridòfits a les entrades
de cavitats de la serra de na Burguesa (Mallorca). In: Pons, G.X. (edit.).
d’aquest microclima fred i humit, que serveix de refugi a
IV Jornades del Medi Ambient de les Balears. SHNB, 177-178.
espècies la presència de les quals a l’exterior (àrid i es-
GINARD, A.; CRESPÍ, D.; VICENS, D.; VADELL, M.; BARCELÓ, M.A. i BO-
pecialment sec i calorós durant l’estiu) seria impossible.
VER, P. (2006): Les cavitats de la serra de na Burguesa. Zona 8: mine-
ria als voltants des coll des Vent (Palma, Mallorca). Endins, 29: 99-120.
La flora específica de les entrades dels avencs i es-
GINARD, A.; BOVER, P.; VICENS, D.; CRESPÍ, D.; VADELL, M.; BARCE-
querdes de la serra de Tramuntana (Mallorca) destaca
LÓ, M.A. (2009): Les cavitats de la serra de na Burguesa. Zona 9: Son
no sols per l’abundància i diversitat de briòfits, ans per
Boronat-L’Hostalet (2a part) (Calvià, Mallorca). Endins, 33: 105-120.
la presència de diverses espècies de pteridòfits no gens
GINARD, A.; VICENS, D.; ROSSELLÓ, J.A.; PONS, G.X.; MIR-GUAL,
M.; PLA, V.; CRESPÍ, D.; BARCELÓ, M.A , BOVER, P. (2010): Pte-
freqüents a l’exterior, o fins i tot restringits a aquests am-
ridòfits i briòfits de les cavitats de la serra de na Burguesa (Serra de
bients, com ara Dryopteris tyrrhena, Polystichum seti-
Tramuntana, Mallorca). Endins, 34: 69-86.
ferum, P. aculeatum, P. x bicknellii, i A. scolopendrium.
GINÉS, A. (1983): Bioespeleología del Karst mallorquín. Datos ecoló-
gicos preliminares. Tesis de licenciatura. Universitat de les Illes
Així mateix, les entrades de coves i balmes que s’obrin
Balears. 219 pàg. Palma. Inèdit.
cap al NO presenten algunes espècies d’angiospermes
GINÉS, A. (2000): Morfologia càrstica i vegetació a la Serra de Tramun-
de distribució global restringida (endemismes baleàrics
tana. Una aproximació ecològica a la dinàmica de l’exocarst. En-
dins, 23: 101-110. Palma.
i tirrènics) molt lligades a aquests ambients com ara
GINÉS, A. i GINÉS, P. (1992): Principals característiques climàtiques
Pimpinella bicknellii, Urtica atrovirens subsp. bianorii, i
des Clot des Sero (Calvià, Mallorca). Endins, 17-18: 37-42.
Soleirolia soleirolii (GINÉS, 2000), que presenten una
GRUP ESPELEOLÒGIC EST (1986): S’Era d’Escorca (Escorca,
Mallorca) i algunes cavitats veïnes. Endins, 12: 3-11.
distribució local força minsa a Balears.
KOPPE, F. (1965): Bryologische Beobachtungen auf der Insel Mallorca.
El coneixement botànic que es disposa avui en dia
Bot. Notiser, 118: 25-48.
posa de manifest el valuós paper dels avencs, i en menor
LLORENS, L. (1972): Anotaciones a la flora balear. Bol. Soc. Hist. Nat.
Baleares, 17: 55-62.
mesura les coves, com a elements notables que han per-
MAHEU, J. (1912): Exploration et flore souterraine des cavernes de Ca-
mès la conservació d’alguns elements botànics singulars
talogne et des îles Baléares. Spelunca, Bulletin et Mémoires de la
i relictuals, que testimonien la rarefacció i, probablement,
Société de Spéléologie. 8 (67): 361-465.
extinció dels elements vegetals, si més no briofítics, més
PEREZ-OBIOL, R.; SÁEZ, LL., i YLL, E. I. (2003): Vestigis florístics postglacials
a les Illes Balears i dinàmica de la vegetació holocènica. Orsis, 18: 77-94.
sensibles al canvi climàtic en les darreres desenes de
ROSSELLÓ, J.A. i GINÉS, A. (1980): Introducció a la brioflora dels
mils d’anys. La seva conservació n’és fonamental per
avencs mallorquins. Endins, 7: 27-35.
garantir no sols la persistència d’aquests tresors biogeo-
SLOOVER, J.L. de (1967): Quelques bryophytes recueillis à Majorque.
Les Naturalistes Belges, 18: 389-394.
gràfics, ans per preparar la preservació futura de la flora
VANDEL, A. (1964): Biospeologie. La Biologie des animaux cavernico-
més sensible que actualment es troba a l’exterior.
les. Gauthier-Villars Editeur, 619 pp. Paris.
240