Llu�s Roca Ramos (1952-2010)
ENDINS, 34: 7 - 8
ISSN 0211-2515. Mallorca, 2010
Lluís Roca Ramos
1952-2010
En la guerra contra la malaltia cruel hem sofert una
la pràctica de l’espeleo amb nosaltres —comencen el
altra baixa per sumar a les dels enyorats Joan Pons i
190 i acaben el 195—, fossin tan pocs, tan intensa i
Jaume Damians. Algú que ens atanyia se’n va anar el
entusiasta era la seva dedicació. Era delineant de pro-
juny proppassat: en Lluis Roca. El seu nom és comple-
fessió, no és estrany, doncs, que la seva participació
tament desconegut per a la majoria d’espeleòlegs actu-
en les tasques topogràfiques fos tan necessària, no era
alment en actiu; per a nosaltres, el seus companys de
d’aquells topogràfs que només aguanten la cinta mètri-
curolla de la primera època de l’Speleo Club Mallorca
ca, que no seria poc; era autònom en totes les procés de
quan teníem la seu al Museu de Mallorca, el seu nom és
representació de les cavernes. A més d’això dominava
una fita important en el desenvolupament de l’espeleo-
i estava ben disposat a fer qualsevol feina relacionada
logia de les Illes.
amb el camp gràfic. La més perdurable d’aquestes fei-
Tanmateix els anys que va dedicar a la nostra acti-
nes fou el dibuix de la capçalera de l’Endins.
vitat van esser curts; just com la seva vida, podríem dir, i
Apassionat explorador i topògraf de cap de setma-
no per això el sentiment per la seva desaparició ha estat
na, també participava en les nostres campanyes a les
menys feixuc. El record que ens ha deixat anirà sempre
altres Balears. Amb ell visitàrem el ponent de Menorca
unit a aquells “bons temps” en què no passava setmana
amb bons resultats el 193; l’any 194 férem dues
que no exploràssim una o més noves cavitats, engran-
campanyes a les Pitiüses; la primera estava dedicada
dint d’aital manera la coneixença d’aquest “pis de baix”
en principi a topografiar “d’encàrrec” la cova de Santa
que són les cavernes; en Lluís estava entre el grapat
Agnès a Eivissa, activitat que després ampliàrem a les
de capdavanters que documentàvem els “soterranis” de
coves de la Mola a Formentera on férem unes interes-
les nostres illes, el coneixement dels qual fa que “tornin
sants troballes arqueològiques, la segona campanya
més grans”
d’aquell mateix estiu estava dedicada exclusivament a
Es feia tan present que en haver repassat la biogra-
Formentera. Especialment en les dues darreres campa-
fia no ens podem avenir que els anys que va dedicar a
nyes en Lluís era sempre a primera línia.


En Lluís davallant a braó pel Gran Rost de la cova de sa Campana amb
En Lluís i en Toni Juan (1942-193) en una immersió als llacs de la cova
un bon carregament de material en l’època de les primeres exploracions
de sa Bassa Blanca el 1 de juliol de 193.
192-193.
A banda de l’exploració pura i dura va dedicar l’aten-
bles ajustats amb coes d’oronella han suportat molt bé
ció a l’estudi dels mamífers plioplistocènics, va publicar
el pas del temps. Va esser un dels socis fundadors del
alguns treballs amb l’enyorat Joan Pons, entre ells el
taller 6A d’estampació artística on s’embrutava les mans
dedicat al mític avenc de na Corna. El seu interès el va
com un treballador més.
menar a treballar en el muntatge d’un Myotragus del Mu-
Per circumstàncies personals i de relacions huma-
seu de Mallorca; va col·laborar amb John S. Kopper en
nes en Lluís va deixar l’espeleologia, i es va concentrar
la presa de mostres per als estudis sobre paleomagnetis-
en l’activitat professional i en la família; tanmateix con-
me. També fou un dels capdavanters en les exploracions
tinuàrem essent amics i veient-nos adesiara. Quan es
subaquàtiques a les coves de Mallorca, amb exploracions
va mudar a Catalunya la pèrdua de contacte per força
a la font des Verger del barranc de Biniaraix i la cova de
va esser quasi total i en teníem poques notícies; de fet
sa Bassa Blanca entre d’altres. Va esser uns dels col·la-
no sabíem que estigués malat, de manera que la mala
boradors necessaris en la publicació —incloent-hi la im-
nova de la seva mort per inesperada ens va colpir amb
pressió— del primer número de l’Endins l’any 194.
més força.
Era una persona agradable de somriure dolç i de
Esperam que servar la memòria d’algú amb qui
bon humor. Les exploracions on ell era es convertien en
compartírem la passió per l’exploració de coves i avencs
autèntics concursos d’acudits, inventàrem berbes me-
i que ja no hi és, pugui servir per establir un pont ide-
morables com la de l’aigua de la cova de sa Campana.
al entre diferents generacions de practicants d’aquesta
Explorar amb en Lluís ens feia sentir que la companyo-
activitat. A més i sobretot, voldríem que aquestes línies
nia nada d’una activitat tan exigent era quelcom d’espe-
servissin per manifestar el nostre dolor solidari a la seva
cial, que el fet de compartir els riscos sovint creava un
família, tot i que sabem que res els pot aconhortar de
vincle permanent.
la pèrdua d’una persona tan coral com el nostre amic i
Més enllà de l’espeleologia en Lluís era un home
company Lluís.
d’aficions variades i de mans hàbils, va aprendre a fer
de fuster primater al Museu de Mallorca; els seus mo-
Miquel Trias