Les cavitats de la Serra de Na Burguesa. Zona 9: Son Boronat-L�Hostalet (2a part) (Calvi�, Mallorca)
ENDINS, núm. 33. 2009. Mallorca
LES CAVITATS DE LA SERRA DE NA BURGUESA.
ZONA 9: SON BORONAT-L’HOSTALET (2a part) (Calvià, Mallorca)
per Antelm GINARD 1,3, Pere BOVER 1,6, Damià VICENS 2,3,5, Damià CRESPÍ 2,4,
Mateu VADELL 1,3,4 i Miquel Àngel BARCELÓ 1.
Resum
Es presenta la descripció i topografia de 7 cavitats naturals i 1 mina del SO de
la serra de na Burguesa (serra de Tramuntana, Mallorca), entre les quals destaquen
la cova-avenc de na Picacento per presentar un conducte de dissolució, la cova des
Coral·loides amb 324 m de recorregut i 27 m de desnivell i l’avenc de s’Eriçó amb un
desnivell de 36 m. També s’ha topografiat una mina destinada a l’extracció de guix.
A la cova des Coral·loides es va trobar l’esquelet d’un individu de Myotragus
balearicus, restes d’Hypnomys morpheus de diversos individus i alguns ossos de
Podarcis sp, tots ells vertebrats endèmics extints de Mallorca.
Resumen
Se presenta la descripción y topografía de 7 cavidades naturales y 1 mina del
SO de la Serra de na Burguesa (Serra de Tramuntana, Mallorca), entre las que des-
tacan la Cova-Avenc de Na Picacento con un conducto de disolución, la Cova des
Coral·loides con 324 m de recorrido y 27 m de desnivel y l’Avenc de s’Eriçó con un
desnivel de 36 m. También se ha topografiado una mina de yeso.
En la cova des Coral·loides se halló un esqueleto de un individuo de Myotragus
balearicus, restos de Hypnomys morpheus de diversos individuos y algunos huesos
de Podarcis sp, todos ellos vertebrados endémicos extintos de Mallorca.
Abstract
We present the description and topographic survey of 7 caves and 1 mine lo-
cated at the southwestern part of the Serra de na Burguesa (Serra de Tramuntana,
Mallorca), among which Cova-Avenc de Na Picacento with the presence of a disso-
lution conduit, Cova des Coral·loides with a length of 324 m and a depth of 27 m,
and l’Avenc de s’Eriçó with a depth of 36 m are remarkable. A gypsum mine has also
been topographied.
At Cova des Coral·loides a skeleton of a single individual of Myotragus baleari-
cus, remains of several individuals of Hypnomys morpheus and some bones of Po-
darcis sp, all of them endemic extinct vertebrates from Mallorca, have been found.
Introducció
Devers la dècada dels cinquanta del segle passat
verses tasques espeleològiques per la badia de Palma
l’Equip Mallorquí d’Espeleologia (EME) inicia un estudi
i també visita la serra de na Burguesa, topografiant les
sistemàtic centrat en el sector E de la serra de na Bur-
coves del Pilar i la cova des Coloms. A finals dels cin-
guesa, als voltants de la Vileta, en el terme de Palma
quanta i a principis dels setanta el Grup Espeleològic
(VICENS i PLA, 2001). MONTORIOL (1963) realitza di-
EST topografia una sèrie de cavitats de la serra (GINÉS
et al., 1989). Miquel Àngel Barceló del grup OEM, se-
1
Grup Espeleològic EST. Palma.
gueix la tasca de localització i topografia de cavitats inè-
2
Secció d’Espeleologia del Grup Excursionista de Mallorca. Palma.
dites, i anys més tard publica un primer treball de la zona
3
Societat d’Història Natural de les Balears (SHNB). Margarida Xirgu,
de l’Hostalet (BARCELÓ, 1992). L’estudi ha continuat
16, baixos. E-07011. Palma.
4
Museu Balear de Ciències Naturals (MBCN). Ctra. Palma-Port de
per un equip d’espeleòlegs que perdura fins hores d’ara
Sóller, km 30,5. E-07100. Sóller.
i que han centrat el seu estudi a la serra (GRÀCIA et
5
Departament de Ciències de la Terra, Universitat de les Illes
al., 1997; BARCELÓ et al., 1998; VICENS et al., 2000;
Balears. Carretera de Valldemossa km 7,5. E-07122 Palma.
CRESPÍ et al., 2001; BARCELÓ et al., 2003; BOVER
6
Institut Mediterrani d’Estudis Avançats, IMEDEA (CSIC-UIB),
Miquel Marquès 21. E-07190. Esporles.
et al., 2004; VICENS et al., 2005; GINARD et al., 2006
105

Figura 1: Mapa de la zona amb la situa-
ció de les cavitats: 1) Cova de
l’Amor, 2) Avenc de s’Eriçó, 3)
Cova-Avenc de na Picacento, 4)
Coves des Falcons, 5) Cova des
Càvec, 6) Cova Gegant, 7) Mina
des Coll des Cocons.
Figure 1: Location map of the caves.
i CRESPÍ et al., 2007) i també per un altre equip (DOT
situada en el SO de la citada serra. La muntanyes més
i SÁNCHEZ, 2004). ENCINAS (2006) també publica al-
elevades de la zona són na Boira de 399 m d’alçada, el
guna topografia de la mateixa zona.
penyal des Migdia (390 m), ses Pedreretes d’Alt (387
En aquest treball es continua amb la catalogació de
m), el puig de Vilarrassa (379 m) i es Pi de ses Creus
les cavitats de la serra de na Burguesa que es va iniciar
(432 m). Al vessant SE de la serra de na Burguesa tro-
en campanyes anteriors. És la segona campanya que
bam comes i barrancs de fondària considerable; entre
es fa d’aquesta zona que es va iniciar l’octubre de 2007
aquests destacam la coma des Clot des Cero, que té
(VICENS et al., 2008). Tornam a topografiar de bell nou
l’encapçalament a prop d’aquesta coneguda cavitat i
la cova-avenc de na Picacento i posam especial atenció
que es dirigeix cap a la urbanització de la Costa d’en
a les morfologies de dissolució d’aquesta cova ja que
Blanes, i la coma des Mussol paral·lela a aquesta i situ-
són difícilment observables en aquesta serra.
ada més al NE.
Especialment interessant ha resultat la cova des
Coral·loides, inèdita fins a les hores, que presenta un
cert volum i on s’han trobat restes de Myotragus bale-
aricus procedent d’un únic individu i restes de diferents
Situació geològica
vertebrats endèmics extints.
El guix i els vestigis de la seva explotació hi són
presents a molts d’indrets de la serra de na Burguesa.
La serra de na Burguesa forma part de la serra de
En aquesta ocasió presentam la topografia d’una mina
Tramuntana i es correspon amb dues alineacions mun-
de guix, la del coll des Cocons.
tanyoses de direcció NE-SO que culminen amb el puig
En darrer lloc voldríem recordar que la serra de na
Gros de Bendinat en el S i amb el puig des Cans en el
Burguesa, tot i formar part de la Serra de Tramuntana,
N. Cadascuna de les dues alineacions de muntanyes
no ha estat inclosa dins la recent figura de protecció pa-
correspon a un plec d’inflexió de falla, més o menys
ratge natural de la serra de Tramuntana (BOIB núm. 54
complex, vergent al NO, però la septentrional despla-
EXT. 11-04-2007), la qual cosa no fa més que augmen-
çada 1,5 km més al NO que la meridional (GELABERT,
tar la nostra preocupació sobre la preservació d’aquesta
1998). En la zona d’estudi del present treball ens trobam
serra.
en el bloc meridional de la serra de na Burguesa.
L’orientació general dels plecs anticlinals i sinclinals
lligats a l’estructura de na Burguesa és NE-SO, per-
pendicular al sentit del transport tectònic (GELABERT,
Situació geogràfica
1998). Hi ha falles normals que es produïren posterior-
ment a la formació dels encavalcaments. Les direccions
d’aquestes solen ser NE-SO i NO-SE (ITGE, 1991).
El present treball se centra entre son Boronat, l’ur-
La majoria de cavitats de la serra de na Burgue-
banització de la costa d’en Blanes, i el coll des Cocons.
sa es troben en materials del Lias inferior (ITGE, 1991).
Constitueix una àmplia zona de la serra de na Burguesa
Aquesta és una unitat massiva formada per dolomies
106

sovint bretxades (FORNÓS i GELABERT, 1995). Algu-
nes cavitats, sobretot en el sector més septentrional, es
desenvolupen en materials del Retià (Triàsic superior)
formats per dolomies, carnioles i algunes intercalacions
margoses (FORNÓS i GELABERT, 1995). En les zones
profundes de certes cavitats es troben els guixos del
Keuper (Triàsic superior), que a la serra de na Burguesa
estan formats per guixos sacaroides amb una laminació
poc visible (VICENS et al., 2005).
Espeleogènesi
El primer en tractar el tema de l’espelogènesi en
aquesta zona d’estudi fou CAÑIGUERAL (1949) i deia
que les coves de la serra de na Burguesa, que acompa-
nyen els jaciments de guix, són el resultat de la disso-
lució d’aquests guixos i posa com a exemple les coves
del Pilar, les de Gènova i Calvià. Posteriorment tenim el
treball de MONTORIOL (1963) en què atribueix la for-
mació de coves en la serra de na Burguesa a processos
de circulació de les aigües.
En treballs anteriors ja hem discutit com són d’im-
portants els fenòmens de col·lapse en la formació de
cavitats en la serra de na Burguesa (BARCELÓ, 1992;
GRÀCIA et al., 1997; BARCELÓ et al., 1998; VICENS et
Foto 1: Conducte de dissolució. Cova-avenc de na Picacento (Foto
al., 2000; CRESPÍ et al., 2001; BARCELÓ et al., 2003;
Damià Vicens).
VICENS et al., 2005). De fet les nostres cavitats s’englo-
barien en la tipologia de sales d’enfonsament (collapse
Photo 1: Dissolution conduit. Cova-Avenc de na Picacento (Photo
Damià Vicens).
chambers) descrites per GINÉS (2000), que en la bibli-
ografia més antiga apareixen anomenades com a coves
clàstiques o megaclàstiques (GINÉS, 1995; BARCELÓ,
(CRESPÍ et al., 2001), rampa de ses Columnes de les
1992). En alguns casos els fenòmens de col·lapse se
coves del Pilar i cova dets Escolapis (VICENS et al.,
superposen uns als altres formant cavitats de plantes
2005). En el cas de la cova de ses Caderneres s’han
molt complexes. Aquest és el cas de la covota des Puig
vist morfologies de dissolució (cúpules de dissolució i un
Gros de Bendinat (VICENS et al., 2000) de la cova des
pont de roca) que s’haurien d’haver produït a una major
Coloms (BARCELÓ et al., 2003) i de les coves del Pilar
profunditat, ja que la cova (actualment amenaçada pel
(VICENS et al., 2005).
reompliment de la pedrera amb enderrocs) es troba al
Per a la formació d’aquestes sales d’enfonsament
mig de la paret del tall d’una pedrera (CRESPÍ et al.,
és necessari que es formin buits per la dissolució de la
2001).
roca. Tenim evidències de dissolució de la roca carbo-
En altres casos, la dissolució que ha format el buit
natada a l’avenc-cova de na Picacento, citat en primer
de la cavitat s’ha produït en els guixos triàsics subja-
lloc per BARCELÓ, (1992) i descrit amb més detall en
cents. S’han pogut observar clarament morfologies de
aquest treball.
dissolució en guixos en les mines que es troben sota la
En la cova-avenc de na Picacento hi trobam un tub
caverna des Caos, a les coves del Pilar (VICENS et al.,
de dissolució (Foto 1). A aquest tub s’hi accedeix per
2005). Es pensa que la dissolució dels guixos pot haver
una obertura que es localitza a prop de la vertical del
jugat un paper important en la formació de molts dels
pou d’entrada. Aquest consisteix en una galeria que pot
enfonsaments associats a mines a la serra de na Bur-
ser seguida uns 12 m. En aquesta hi podem diferenciar
guesa, especialment a la zona que es troba al vessant
dos trams que presenten morfologies clarament diferen-
SE de les serres de Son Camps i Son Marill (BOVER et
ciades. En el primer tram (els 6 primers metres) podem
al., 2004). També s’ha pogut constatar la presència de
veure que la galeria ha sofert processos d’encaixament,
guix en parts profundes d’altres cavitats, com ara la co-
cosa que ens indica que en algun moment ha funcio-
vota des Puig Gros de Bendinat (VICENS et al., 2000),
nat com un conducte vadós. Mentre que en el segon
cova des Guix i cova des Ratot (VICENS et al., 2005),
tram (la resta) aquestes morfologies d’encaixament no
cova des Coals (GINARD et al., 2006) i cova des Coral-
es manifesten. El conducte es troba colmatat per una
loides i avenc de s’Eriçó (en aquest treball) (Foto 2).
bretxa en el seu tram final.
La majoria de coves del present treball corresponen
Algunes altres coves de la serra de na Burguesa
a enfonsaments, essent la cova-avenc de na Picacento
presenten morfologies menors de dissolució que en
l’única que presenta evidències de dissolució càrstica.
alguns casos podrien estar relacionades amb proces-
Els processos de concrecionament són un dels as-
sos subedàfics, com ara la cova de s’Agre d’en Massip
pectes més importants i destacats de moltes de les cavi-
107

tats de la serra, amb la presència abundant de diversos
tipus d’espeleotemes (estalactites, estalagmites, colum-
nes, colades parietals i pavimentàries, excèntriques i
coral·loides). En la majoria de les cavitats de la serra de
na Burguesa, aquests processos de concrecionament,
estan afectats freqüentment per solifluxions que en al-
guns casos provoquen desplaçaments superiors a un
metre.
Descripció de les cavitats
Respecte la situació de les cavitats amb coordena-
des UTM (ED-50) s’ha utilitzat el Sistema de Informació
Geogràfica donada pel “Ministerio de Medio Ambiente
y Medio Rural y Marino” www.mapa.es/es/sig/pags/sig-
pac/intro.htm, per totes les cavitats, exceptuant la cova
de l’Amor i s’Avenc de s’Eriço que s’han situat amb el
mapa 1:25.000 de l’IGN (Fig. 1).
COVA DE L’AMOR
Coordenades UTM (ED-50): 459195/4377194
Petita cova de dimensions 8 x 15 m amb una alçada
màxima de 3,5 m. La cavitat presenta dues zones ben
Foto 2: Bloc de guix a la sala des Myotragus de la cova des Coral-
diferenciades. A la zona N hi trobam una sala pràctica-
loides. Presenta morfologies de dissolució degut al degoteig
ment horitzontal amb trespol terrós, on s’obre l’entrada
del sostre (Foto Damià Vicens).
a la cova. El trespol de l’entrada està retocat a mode de
Photo 2: Gypsum block at the Sala des Myotragus in Cova des Coral-
parament de pedres formant un escaló d’accés a aques-
loides. It displays dissolution morphologies due to water drip-
ta sala. En general, aquesta zona no presenta concre-
ping from the ceiling (Photo Damià Vicens).
cionament a excepció d’una sèrie d’estalactites. A la
vessant S de la cova hi trobam una zona més concrecio-
nada, amb una important colada pavimentària. Aquesta
diàmetre major de 6-7 m, però amb un diàmetre me-
zona continua per un pas estret d’un metre d’amplada i
nor que a vegades no arriba al metre, dificultant el pas
uns 60 cm d’alçada que dóna accés a una petita sala-
còmode per la zona. El darrer fragment del descens és
galeria inclinada. El sòtil del final de la galeria està for-
d’uns 9 metres i dóna accés a una petita sala d’uns 13 x
mat per bretxes, i es poden observar algunes evidències
7 m, en direcció E-O. Aquesta sala està bàsicament for-
de dissolució.
mada per un con de derrubis, amb una inclinació d’uns
La seva proximitat a una urbanització i a una pista
35º, i presenta una alçada màxima de devers 8 m. En
forestal fa que a la cova hi hagi brutor i altres signes de
el trespol d’aquesta sala final se poden observar els es-
presència humana.
quelets de diferents vertebrats actuals que varen caure
a l’interior de la cova, entre ells, el d’un eriçó (Atelerix
algirus) que dóna nom a l’avenc.
AVENC DE S’ERIÇÓ
També cal recordar la presència de blocs de guix a
Coordenades UTM (ED-50): 461054/4378568
aquest avenc.
Avenc de dimensions modestes, amb una profun-
ditat total de 36 m. L’avenc és pràcticament vertical,
COVA-AVENC DE NA PICACENTO
presenta una direccionalitat E-O i és un exemple típic
Coordenades UTM (ED-50): 461051/4379611
de l’espeleogènesi per esfondrament. La boca d’accés
és de dimensions 1 x 2 m. i és bastant mala de trobar
Aquesta cavitat ja va ser breument descrita en el
degut a l’abundant vegetació que l’envolta, i que, per
treball de BARCELÓ (1992), però la topografia ha es-
altra banda, facilita la instal·lació de la corda de descens
tat actualitzada. Es tracta d’una cavitat de dimensions
gràcies als arbres adjacents. Els primers 20 m de des-
considerables, sobretot pel que fa a la sala principal
cens transcorren per una galeria vertical ben decorada
inferior, amb unes dimensions d’uns 55 x 20 m, i que
amb colada parietal i estalactites, amb alguns relleixos o
va en direcció SE-NO. A aquesta sala s’hi pot accedir
balconets amb columnetes i estalagmites, on se poden
mitjançant tres boques: la principal i de més fàcil accés
instal·lar els diversos fraccionaments necessaris per a
es tracta d’una rampa terrosa situada a la part N, amb
accedir al final de la cavitat. La secció d’aquesta zona
vegetació a la part exterior, i amb un desnivell d’uns 30
presenta una forma aproximadament ovalada, amb un
m. Les dimensions de la boca (amplada 11 m i alçada de
108

109

habituals a la serra de na Burguesa (e.g., VICENS et al.,
2005; GINARD et al., 2006), o d’altres materials.
Un altre dels aspectes destacables de la sala es el
tub de dissolució (Foto 1) que es troba al marge N de la
sala i que es troba situada davall dels grans blocs que
conformen aquesta zona de la cova. El conducte té uns
12 m de recorregut i una alçada màxima de 5 m. El sec-
tor final d’aquest conducte, format per parets de bretxes,
presenta una secció totalment circular i s’observen les
restes del que devia ser un gorg. A prop de l’extrem N
del conducte s’observa, al sòtil, una obertura de mides
considerables que devia ser per on l’aigua circulava des
de la superfície entre els grans blocs.
A la paret S de la cova s’obren alguns balcons no
accessibles.
Encara que l’accés a la cova per la rampa principal
es podria realitzar sense material de progressió vertical,
recomanam la instal·lació d’una corda (mínim de 50 me-
tres) amb un fraccionament a un bloc al lateral E, ja que
una patinada o el moviment inesperat d’un bloc podria
ocasionar una caiguda perillosa. Per a l’accés per la se-
gona entrada és imprescindible la instal·lació d’una corda
des de l’inici, ja que també els blocs són altament inesta-
bles i en alguns trams la inclinació és molt considerable.
A prop de la cova i en superfície hi ha colades es-
talagmítiques d’almenys 2 m de potència (Foto 4), que
creiem que poden ser d’una antiguitat anterior al Pleis-
tocè superior.
Foto 3: Entrada vertical de la cova-avenc de na Picacento (Foto Damià
Crespí).
Per acabar, comentar que a l’entrada principal i a la
vertical hi ha la falguera Phyllitis sagittata.
Photo 3: Vertical entrance to Cova-Avenc de na Picacento (Photo
Damià Crespí).
COVES DES FALCONS
més de 2 m) facilita el pas per ella. La segona boca es
Coordenades UTM (ED-50): 459445/4376913
troba a uns 15 metres cap al NO des de la part central
de la rampa abans descrita. Aquesta segona boca està
Cavitats properes a la pedrera de na Carnissera. Es
ubicada en una zona molt més terrosa i dóna accés a
tracte de dues covetes situades una vora de l’altre i de
una sala de blocs de devers 40 m i direcció E-O. En ge-
dimensions modestes. Sembla que estan instal·lades en
neral, aquesta sala està formada per blocs i terra i dóna
dues fractures amb orientació NO-SE. A la més meridi-
accés a la part O de la sala principal inferior. La sala
onal hi ha colades a la part interna de la cova. A la més
superior de la segona entrada suposa la part més alta
septentrional cal destacar la presència d’un pontet for-
del cúmul de grans blocs que s’aprecien des de la sala
mat per l’erosió (veure tall G-H de la topografia).
inferior, i només a dues petites zones presenten algun
tipus de concrecionament: colades pavimentàries a una
saleta a prop de l’entrada i algunes estalagmites sobre
COVA DES CÀVEC
els grans blocs que formen el penya-segat d’accés a la
Coordenades UTM (ED-50): 459455/4376962
sala principal inferior. La resta són blocs encaixats i terra
que donen un aspecte bastant inestable al conjunt. La
És una cova penjada a un petit penya-segat. La ca-
tercera entrada és un pou vertical d’una trentena de me-
vitat, molt modesta, consta de dues saletes. La saleta
tres que desemboca a la part central de la sala principal
d’entrada té uns 8 x 4m i comunica amb una saleta que
inferior (Foto 3).
hi ha darrera. A la saleta d’entrada hi havia al terra un
La sala principal inferior presenta un gran volum
bloc de guix.
i, en general, no mostra un grau elevat de concreciona-
ment. Només es poden observar unes poques estalag-
mites i grups d’estalactites seguint algun dels crulls del
COVA GEGANT
sòtil. Possiblement, el que més destaca d’aquesta sala
Coordenades UTM (ED-50): 459984/4377358
és la gran remoció de sediment del trespol que s’obser-
va per tota la superfície. De fet, la topografia del trespol
És una sala formada a conseqüència d’un procés
està totalment formada pels munts de sediment i les trin-
d’enfonsament, de dimensions considerables, 42 x 32
xeres realitzades per la gent que realitzà les excavaci-
m, amb una entrada de 24 x 20 m que provoca que la
ons. El motiu d’aquesta remoció és desconegut, i podria
sala estigui completament il·luminada (Foto 5). A dins hi
tractar-se, tal com ja va suggerir BARCELÓ (1992), de
ha condicionaments humans per a la seva utilització. Un
recerca de tresors o feines d’extracció de guixos, tan
d’ells en forma d’estructura circular sembla una sitja.
110

Foto 4: Colades estalagmítiques d’almenys 2 m de gruix a prop de la
Photo 4: Flowstone, at least 2 m thick, near Cova-Avenc de na Picacen-
cova-avenc de na Picacento (Foto Damià Vicens).
to (Photo Damià Vicens).
111

El nom de cova Gegant ja apareix publicat a BAR-
CELÓ (1992), treball en el què se situa aquesta cavitat
i altres 44 cavitats de la serra de na Burguesa. Encara
que aquesta cavitat també es coneixia amb el nom de
cova des Coloms, a BARCELÓ (1992) es va optar pel
nom de cova Gegant perquè no es pogués confondre
amb una altra cavitat, del mateix terme, prou coneguda.
A l’any 2007, ENCINAS, va publicar la cavitat amb el
nom de Sa Carnissera.
MINA DES COLL DES COCONS
Coordenades UTM (ED-50): 459195/4376414
Mina situada molt a prop del coll des Cocons, vora
la carretera que va de Palma Nova a Calvià. La mina
Foto 5: Cova Gegant. Vista cap a l’exterior (Foto Damià Vicens).
consta de dues galeries que donen a un enfonsament.
La seva finalitat seria l’obtenció de guix, com s’ha po-
Photo 5: Cova Gegant. View outwards (Photo Damià Vicens).
gut constatar en nombroses mines de la serra de na
Burguesa i en pedreres pròximes (ses Vinyes, Clot d’en
Dalmau i na Carnissera).
COVA DES CORAL·LOIDES
La galeria d’accés principal se situa al costat O i
Coordenades UTM (ED-50): 459195/4376414
té 34 m de longitud, més 7 m de trinxera. En aquesta
galeria hi ha dos orificis superiors que connecten amb
Aquesta cavitat, desconeguda pel nostre grup, es
l’exterior. La fondària total entre l’obertura dels orificis i
va trobar a principis de gener de 2008, explorant per la
l’exterior és de 7 m.
zona d’estudi. Pocs dies després, el dia 19 de gener es
La segona galeria, molt més baixa, se situa al costat
varen trobar unes restes de Myotragus a una sala inter-
N-O, té 4 m i una trinxera de 5 m.
na de la cova. L’exploració i topografia de la cavitat s’ha
L’enfonsament té una forma més o manco ovalada.
realitzat entre els anys 2008 i 2009.
La seva amplada màxima en l’orientació E-O és de 40
El nom que li hem donat, Coral·loides, és a causa
m i la mínima (N-S) és de 24 m. Presenta la morfolo-
de la quantitat d’espeleotemes d’aquest tipus que hi tro-
gia típica dels enfonsaments localitzats en les mines de
bam en una de les sales, la forma i aparença dels quals
na Burguesa: fons cobert de blocs i terra amb abundant
recorden el corall.
vegetació i amb les parets verticals i lleugerament ex-
Cavitat d’un cert volum, amb un recorregut de 324
traplomades.
m i una profunditat de 27 m. És una cavitat d’enfonsa-
Quant a l’aspecte de conservació cal lamentar, una
ment d’estructura cupuliforme que podem incloure dins
vegada més, la gran quantitat de fems i deixalles que
el tipus sales d’enfonsament (collapse chambers) des-
trobam en el fons d’aquesta mina.
crites per GINÉS (2000). La cavitat presumiblement ha
112

sofert diferents col·lapses que s’han superposat uns als
altres i juntament amb processos de concrecionament
han format una cavitat amb una planta força complexa.
Es pot dividir la cavitat en quatre zones que hem
anomenat: sala des Blocs, sala des Myotragus, sala
des Pou
i Crull de Dalt.
L’entrada de la cavitat queda amagada per la vege-
tació a causa de les dimensions discretes, 0,9 m d’al-
çada i 2 m d’amplada. L’entrada forma un balcó dins
la sala des Blocs, això no obstant permet el descens
sense cap problema per sobre dels blocs. En aquesta
sala des Blocs és on s’aprecien amb més claredat tant
els processos de concrecionament afectats per soli-
fluxions com també la superposició de col·lapses que
provoquen un caos de blocs i en més d’un lloc impedei-
xen arribar fins al fons de la sala. La sala des Blocs
forma de cúpula i una alçada màxima de 21 m (Foto 6
i 7). Des d’aquesta sala de l’entrada, per un lateral i en
direcció SO, es pot accedir a la sala des Myotragus de
Foto 6: Sala des Blocs de la cova des Coral·loides. S’observa un gran
massís estalagmític basculat (Foto Antoni Fullana).
dimensions considerables en la qual també hi podem
observar els diferents col·lapses que ha sofert. Durant
Photo 6: Sala des Blocs of the Cova des Coral·loides. A large tilted sta-
les primeres exploracions va ser necessari desobstruir
lagmitic massif is observed (Photo Antoni Fullana).
113

114

Foto 7: Sala des Blocs de la cova des Coral·loides (Foto Antoni
Photo 7: Sala des Blocs of the Cova des Coral·loides.(Photo Antoni
Fullana).
Fullana).
per permetre el pas des de la sala des Blocs a la sala
des Myotragus
.
En diversos llocs de la sala des Myotragus podem
trobar-hi morfologies de dissolució en blocs de guixos
(Foto 2) i també constatar la presència de bretxes amb
guixos interclastes i és en aquesta sala on s’ha trobat en
superfície un exemplar de Myotragus balearicus que ha
estat exhumat, i també s’han trobat restes de Hypnomys
morpheus en diferents llocs de la cavitat, que també
s’han exhumat. L’alçada d’aquesta sala arriba en alguns
llocs als 22 m que la converteixen en la sala més alta de
la cavitat (Foto 8).
Des de la sala des Myotragus, en direcció NO, po-
dem accedir primer a través d’un crull i amb força dificultat
i després a través d’una colada pavimentària a una saleta
de dimensions discretes i molt concrecionada amb una
finestra que permet, amb l’ajuda de cordes, el descens a
una sala que hem anomenat sala des Pou, en la qual hi
podem observar les restes d’un gur fòssil i un altell amb
molts d’espeleotemes. Per a l’accés i exploració d’aques-
ta sala es fa necessari l’ús de material de descens, la
qual cosa és innecessària a la resta de la cavitat.
Des de la sala des Myotragus, en direcció E, es
pot avançar a través d’un crull, amb una inclinació de
60o, amb moltes dificultats fins que finalment es fa del tot
impracticable a la cota més baixa de la cavitat.
Foto 8: Sala des Myotragus de la cova des Coral·loides, on s’aprecia el
volum de la sala (Foto Antoni Fullana).
Photo 8: Sala des Myotragus of the Cova des Coral·loides. The volume
of the room can be appreciated (Photo Antoni Fullana).
115

Foto 9: Colades, estalactites, columnes i banderes a la sala des Myo-
Photo 9: Flowstone, stalactites, columns and draperies at the Sala
tragus de la cova des Coral·loides (Foto Antoni Fullana).
des Myotragus of the Cova des Coral·loides (Photo Antoni
Fullana).
Foto 10: Zona S. Sala des Myotragus de la cova des Coral·loides (Foto
Photo 10: Zone S. Sala des Myotragus of the Cova des Coral·loides
Antoni Fullana).
(Photo Antoni Fullana).
El Crull de Dalt és actualment una cavitat indivi-
Si ens basam en la situació del crull i en la troballa
dual i estructurada sobre una fractura de direcció N-S.
de mol·luscs recents a la sala des Myotragus, en una
La cavitat té aproximadament 15 m en planta i 6 m de
zona situada a sota del crull, és possible que algun mo-
desnivell, amb una obertura a l’exterior produïda per al-
ment aquest crull fos una entrada a la cova des Coral-
gun enfonsament. La gènesi d’aquest crull possiblement
loides.
estigui relacionada amb la cova des Coral·loides. El crull
Referent als espeleotemes, dir que n’hi ha una gran
se situa al SE de la sala des Myotragus a 17 m per so-
varietat, repartits per tota la cavitat.
bre però l’accés a la sala des del crull està obstruït per
El massissos estalagmítics, colades, estalactites,
l’acumulació de blocs.
estalagmites són freqüents (Foto 9 i 10).
116

Cal destacar la presència de coral·loides, majoritàri-
forma arborescent (Foto 12) i unes altres en forma de
ament a la sala des Myotragus emperò es poden obser-
petites esferes sobre un peduncle (Foto 13).
var gairebé per totes les parts de la cova. La morfologia
Les excèntriques també hi són presents per tot,
d’aquests espeleotemes és variada, així es poden trobar
emperò no són molt abundants. Un tipus d’espeleote-
per sobre de blocs, el sòl, las parets i el sostre unes
ma present a Mallorca, emperò poc citat són els nius
morfologies coral·loides irregulars (Foto 16), fins i tot per
de pisòlits. AUROUX (1985) descriu diferents tipus de
sobre d’estalactites o estalagmites (Foto 11). També hi
pisòlits a una sèrie de cavitats mallorquines i cita les
ha algunes formes arborescents, emperò aquestes són
referències anteriors a la seva publicació. Recentment,
escasses. Una de les més curioses han estan unes en
MERINO (2008) en cita a la cova des Pas de Vallgorne-
Foto 11: Estalactites decorades per coral·loides a la sala des Myotra-
Photo 11: Stalactites with coralloids observed at the Sala des Myotra-
gus de la cova des Coral·loides (Foto Antoni Fullana).
gus of the Cova des Coral·loides (Photo Antoni Fullana).
Foto 12: Coral·loides en forma arborescent i estalactites. Sala des
Foto 13: Espeleotemes coral·loides subaeris en forma d’esfera sobre
Blocs de la cova des Coral·loides (Foto Damià Vicens).
un peduncle. Diàmetre de les esferes 3 mm aprox. (Foto An-
telm Ginard).
Photo 12: Arborescent coralloids and stalactites. Sala des Blocs of the
Cova des Coral·loides (Photo Damià Vicens).
Photo 13: Subaerial coralloidal speleothems shaped like a sphere on
a peduncle. Sphere diameter approx. 3 mm (Photo Antelm
Ginard).
117

ra. Nosaltres hem observat nius de pisòlits a la sala de
Part paleontològica
Myotragus (Foto 14).
Ens ha cridat l’atenció la coloració obscura de les
concrecions superficials a una part elevada de la sala
A l’interior de les cavitats de la serra de na Burgue-
des Myotragus (Foto 15 i 18), fins i tot per sobre d’al-
sa s’han trobat nombroses restes de vertebrats fòssils
guns ossos (Foto 17). Sembla que la coloració ve dona-
del Plio-Quaternari balear (e.g., BOVER i ALCOVER,
da per la presencia d’una impuresa a l’hora de precipitar
2005). Entre les troballes cal destacar el jaciment de la
el carbonat càlcic. Creiem que pot ser matèria orgànica.
pedrera de Gènova, d’on es varen extreure els materials
Per acabar dir que hem observat espeleotemes en
osteològics del bòvid Myotragus batei (CRUSAFONT
forma de “copes apilades” a prop de l’entrada de la ca-
i ANGEL, 1966). Una altra de les troballes importants
vitat, espeleotemes ja observats en altres cavitats de
és l’esquelet pràcticament complet de Myotragus bale-
la serra de na Burguesa (VICENS et al., 2000; DOT i
aricus que es va localitzar a l’avenc de ses Pasteretes
SANCHEZ, 2004).
(VICENS et al., 2000).
A la cova des Coral·loides, durant la seva explora-
ció, es va localitzar un esquelet de Myotragus balearicus
pràcticament complet (Foto 16). L’esquelet es trobava a
una sala interior de la cavitat i estava parcialment con-
crecionat, i dipositat en una superfície de menys d’un
metre quadrat. Cal destacar que, encara que l’estat de
preservació d’alguns ossos és dolent, l’esquelet estava
bastant sencer (fins i tot es varen localitzar la darrera vèr-
tebra caudal i ambdues fíbul·les, ossos molt mals de loca-
litzar en condicions d’excavació normals). La topografia
de la cova fa que sigui improbable que l’animal arribàs a
aquesta sala mitjançant l’entrada actual, i fa pensar que
la cova tengués una altra entrada al sòtil d’aquesta sala,
per on el bòvid hagués caigut a l’interior. Aquesta hipòtesi
es veuria corroborada per la troballa d’un esquelet quasi
complet del glírid fòssil Hypnomys morpheus a l’interior
d’un gorguet situat a la part superior del gran bloc central
d’aquesta mateixa sala (Foto 17 i 18). Aquest espècimen
també hauria entrat per la part superior de la sala. S’ha
d’esmentar que aquest esquelet d’Hypnomys presenta un
Foto 14: Niu de pisòlits a la sala des Myotragus de la cova des Coral-
estat de conservació extraordinari, encara que està fina-
loides (Foto Mateu Vadell).
ment concrecionat. El crani està molt complet. Normal-
Photo 14: Nest of cave pearls at the Sala des Myotragus of the Cova
ment, als cranis de rosegadors resulta complicat trobar
des Coral·loides (Photo Mateu Vadell).
l’occipital associat a la resta del crani degut a que presen-
Foto 15: Gurs a la sala des Myotragus de la cova des Coral·loides. El
Photo 15: Rimstone pools located at the Sala des Myotragus of the
color obscur de la roca pot ser degut a la presència de matèria
Cova des Coral·loides. The dark colour of the rock is probably
orgànica (Foto Miquel Àngel Barceló).
due to the presence of organic matter (Photo Miquel Àngel
Barceló).
118

ta una unió molt fràgil. En el cas de l’Hypnomys de la cova
per diferents racons de la cavitat. Cal destacar també
des Coral·loides, la concreció ha fet que l’occipital quedàs
la troballa d’alguns ossos de sargantana (Podarcis sp),
adherit i actualment és un dels cranis en millor estat de
espècie actualment extingida a l’illa de Mallorca.
conservació d’aquesta espècie que s’ha trobat mai.
A més de les espècies fòssils també s’han localitzat
En total, dins la cova s’han trobat 7 esquelets par-
diferents restes de quiròpters, rata cellarda actual (Eli-
cials associats de la rata cellarda fòssil de les Balears
omys quercinus), ocells i un húmer d’amfibi, molt possi-
H. morpheus, a part de nombroses restes dispersades
blement de Bufo viridis.
Foto 16: Restes de Myotragus balearicus procedents d’un únic individu
Foto 17: Crani de Hypnomys morpheus a la sala des Myotragus de la
(Foto Damià Vicens).
cova des Coral·loides (Foto Mateu Vadell).
Photo 16: Remains of the same individual of Myotragus balearicus (Pho-
Photo 17: Skull of Hypnomys morpheus found in the Sala des Myotra-
to Damià Vicens).
gus of the Cova des Coral·loides (Photo Mateu Vadell).
Foto 18: Restes de Hypnomys morpheus a la sala des Myotragus de la
Photo 18: Remains of Hypnomys morpheus found in the Sala des Myo-
cova des Coral·loides
tragus of the Cova des Coral·loides (Photo Miquel Àngel Bar-
celó).
119

Agraïments
GINÉS, J. (1995): L’endocarst de Mallorca: els mecanismes
espeleogenètics / Mallorca’s endokarst: the speleogenetic
mechanism. Endins, 20 /Mon. Soc. Hist. Nat. Balears, 3:
71-86.
A Antoni Fullana per fer fotos de la cova des Coral-
GINÉS, J.; BORRAS, L. i GINÉS, A. (1989): Grup Espeleolò-
loides.
gic EST: 1968-1988. Vint anys d’espeleologia mallorquina.
A Gregori Puigserver i Julián Vadell per acompa-
Endins, 14-15: 101-116.
nyar-nos alguns dies.
GRÀCIA, F.; CRESPÍ, D.; BARCELÓ, M. A.; PLA, V.; CASAS,
J. A. i VICENS, D. (1997): Les cavitats de la serra de na
Burguesa. Zona 2: Puig d’en Bou (Calvià, Mallorca). En-
dins, 21: 37-49.
ITGE (1991): Mapa geológico de España, E. 1:50.000. Hoja nº
Bibliografia
698/723(IV): Palma/Illa del Toro y Cap de Cala Figuera
(Mallorca). Madrid.
AUROUX, L. (1985): Concreciones pisolíticas en cavidades de
MERINO, A. (2008): Nueva aportación al conocimiento de los
Mallorca. Endins, 10-11: 27-31.
espeleotemas y morfologías existentes en la cova des Pas
BARCELÓ, M. A. (1992): Cavidades de la Serra de na Burgue-
de Vallgornera. Endins, 32: 43-48.
sa. Zona 1: S’Hostalet (Calvià, Mallorca). Endins, 17-18:
MONTORIOL, J. (1963): Resultados de una campaña geoes-
25-36.
peleológica en los alrededores de la Bahía de Palma de
BARCELÓ, M. A.; BOVER, P.; GINARD, A.; VADELL, M.;
Mallorca. Speleon, 15: 3-32.
CRESPÍ, D. i VICENS, D. (2003): Les cavitats de la serra
VICENS, D. i PLA, V. (2001): L’Equip Mallorquí d’Espeleolo-
de na Burguesa. Zona 5: Coma des Mal Pas (Calvià i Pal-
gia (EME): primer grup espeleològic mallorquí. Endins,
ma, Mallorca). Endins, 25: 87-106.
24:113-127.
BARCELÓ, M. A.; GRÀCIA, F.; CRESPÍ, D.; VICENS, D.; PLA,
VICENS, D.; CRESPÍ, D.; BOVER, P.; GINARD, A.; VADELL,
V.; GINARD, A. i CASAS, J.A. (1998): Les cavitats de la
M. i BARCELÓ, M.A. (2005). Les cavitats de la serra de na
serra de na Burguesa. Zona 3: Coll des Pastors (Calvià,
Burguesa. Zona 7: les coves del Pilar i les mines de guix.
Mallorca). Endins, 22: 19-35.
Endins, 27: 47-74.
BOVER, P. i ALCOVER, J. A. (2005). Catàleg dels jaciments
VICENS, D.; CRESPÍ, D.; PLA, V.; BARCELÓ, M.A.; GRACIA,
amb Myotragus a les Illes Balears. In: Alcover, J. A. &
F.; GINARD, A. i BOVER, P. (2000): Les cavitats de la
Bover, P. (eds.), Proceedings of the International Sympo-
serra de na Burguesa. Zona 4: Puig Gros de Bendinat (1a
sium “Insular vertebrate evolution: the palaeontological
part) (Calvià, Mallorca). Endins, 23: 23-40.
approach”. Mon. Soc. Hist. Nat. Balears, 12: 27-32.
VICENS, D.; CRESPÍ, D.; GINARD, A.; BARCELÓ, M.A.; VA-
BOVER, P.; GINARD, A.; CRESPÍ, D.; VICENS, D.; VADELL,
DELL, M.; BOVER, P. i GRÀCIA, F. 2008. La serra de na
M.; SERRA, J.; SANTANDREU, G. i BARCELÓ, M. A.
Burguesa (Serra de Tramuntana, Mallorca): treballs es-
(2004): Les cavitats de la serra de na Burguesa. Zona 6:
peleològics realitzats entre 2001 i 2008. In: Pons, G. X.
La mineria a la serra d’en Marill (Palma, Mallorca). Endins,
(edit.). V Jornades de Medi Ambient de les Illes Balears.
26: 59-82.
Ponències i Resums. Soc. Hist. Nat. Balears. 49-51.
CAÑIGUERAL, J. (1949): Las cuevas de Campanet (Mallorca).
Revista ibérica núm. 156.
CRESPÍ, D.; GINARD, A.; VICENS, D.; VADELL, M. i BARCE-
LÓ, M. A. (2007): Les cavitats de la serra de na Burguesa.
Zona 9: Son Boronat-L’Hostalet (Calvià, Mallorca). Endins
31:141-160.
CRESPÍ, D.; GRÀCIA, F.; VICENS, D.; DOT, M. A.; VADELL,
M.; BARCELÓ, M. A.; BOVER, P. i PLA, V. (2001): Les
cavitats de la serra de na Burguesa. Zona 4: puig Gros de
Bendinat (2a part). Calvià -Mallorca-. Endins, 24: 75-97.
CRUSAFONT, M. i ANGEL, B. (1966). Un Myotragus (Mammi-
fère Ruminant), dans le Villafranchien de l’île de Majorque:
Myotragus batei, nov. sp. Comptes Rendues de l’Acade-
mie de Sciences Paris, 262: 2012-2014.
DOT, M.A. i SÁNCHEZ, C. R. (2004):El carst de sa Malafetge
(Calvià i Palma, Mallorca). Endins, 26: 105-124.
ENCINAS, J.A. (2006): Relación inventarial de subterráneos
naturales de las Illes Balears. Ediciones Jaes. Colección
Tarsilbet, 4, 236 pp. Pollença.
ENCINAS, J.A. (2007): La incidencia antrópica en las caver-
nas baleáricas. Colección Tarsilbet, 5. Pollença
FORNÓS, J. J. i GELABERT, B. (1995): Litologia i tectònica
dels carst de Mallorca / Lithology and tectonics of the ma-
jorcan karst. Endins, 20 /Mon. Soc. Hist. Nat. Balears, 3:
27-43.
GINARD, A.; CRESPÍ, D.; VICENS, D.; VADELL, M.; BARCE-
LÓ, M.A. i BOVER, P. (2006). Les cavitats de la serra de
na Burguesa. Zona 8: mineria als voltants des coll des
Vent (Palma, Mallorca). Endins, 29: 99-120.
GELABERT, B. (1998): La estructura geológica de la mitad oc-
cidental de la Isla de Mallorca. Inst. Tec. Geominero de
España. 129 p. Madrid.
GINÉS, A. (2000): Patterns of collapse chambers in the endo-
karst of Mallorca (Balearic Islands, Spain). Acta Carstolo-
gica, 29: 140-148.
120