Les descobertes subqu�tiques a la Cova des Pas de Vallgornera (Llucmajor, Mallorca): hist�ria i descripci� dels descobriments, Hidrologia, espeleotemes, sediments, Paleontologia i fauna
ENDINS, núm. 33. 2009. Mallorca
LES DESCOBERTES SUBQUÀTIQUES A
LA COVA DES PAS DE VALLGORNERA (Llucmajor, Mallorca):
HISTÒRIA I DESCRIPCIÓ DELS DESCOBRIMENTS, HIDROLOGIA,
ESPELEOTEMES, SEDIMENTS, PALEONTOLOGIA I FAUNA
per Francesc GRÀCIA 1, 2, Joan J. FORNÓS 2, Pere GAMUNDÍ 1, Bernat CLAMOR 1,
Jaume POCOVÍ 1 i Miquel Àngel PERELLÓ 3
Resum
El desenvolupament topografiat actual de la cova és de 62.066 m i l’actual recorregut
subaquàtic de la cavitat és de 10.200 m, fet que suposa que estigui inclosa entre una de les
més importants de l’Estat Espanyol i d’Europa. Les aigües freàtiques de la cova des Pas de
Vallgornera presenten hidrològicament un perfil estratificat, amb 3 capes de salinitat diferent.
A les zones submergides estudiades, la presència de zones de la cova que es desenvolupen
dins les fàcies de front d’escull (molt poroses) i d’altres zones que travessen les fàcies de
lagoon extern (molt uniformes i estratificades i amb poca porositat) condicionen la diferent
distribució dels espeleotemes. Els dipòsits sedimentaris de granulometria fina de les zones
sotaiguades de la cova des Pas de Vallgornera són molt poc importants des del punt de vista
volumètric i són de característiques molt peculiars si es comparen amb els que es troben a
altres cavitats litorals de Mallorca. Així i tot són importants i característiques algunes acumu-
lacions i estructures sedimentàries que es donen a una part de les galeries sotaiguades, com
són els caramulls allargats, les vermiculacions dendrítiques i l’existència de sediments amb
presència de manganès que se suposa que estan associats a fenòmens d’hidrotermalisme.
Des del punt de vista faunístic s’han trobat 3 espècies de crustacis estigobionts, 2 de les
quals són endèmiques.
Abstract
Up to now, the surveyed development of Cova des Pas de Vallgornera totalizes 62.066 m
including 10,200 m of underwater extensions; these figures situate this locality among the
most important submerged cave systems known in Spain or even in Europe. The phreatic
waters of this cave present a well-stratified hydrological profile, comprising 3 layers of differ-
ent salinities. In the explored underwater passages, the zones of the cave developed within
the Upper Miocene reef-front facies (very porous) and those developed in the outer lagoon
facies (more massive and less porous) show a quite diverse speleothems distribution that is
controlled by the mentioned lithological differences. The fine-grained sediments in the under-
water passages of Cova des Pas de Vallgornera are not very important from the volumetric
point of view, but they present peculiar characteristics if compared with the sedimentation
existing in other littoral caves of Mallorca. In this respect, some sedimentary structures found
in the submerged galleries of the cave are remarkable, embracing elongated sediment accu-
mulations near the cave-walls, abundant dendritic vermiculations as well as Manganese-rich
deposits presumably related to hydrothermal phenomena. From the faunistical point of view,
3 stygobiont crustacean species have been collected till to now, 2 of them being endemic.
Introducció
La cova des Pas de Vallgornera està situada a la
el còdi ES5310049, conforme als criteris generals esta-
marina de Llucmajor, a la urbanització de Vallgornera.
blerts per el Consell d’Europa, a la convenció de Berna
L’entrada artificial es localitza a 22 m sobre el nivell
sobre la conservació dels hàbitats naturals. La cavitat
del mar a una distància aproximada a la mar de 400
representa un exponent paradigmàtic de la diversitat
m, amb coordenades UTM (ED-50): 489205 / 4357710.
d’hàbitats subterranis existents en el sud i llevant de
La cavitat és un Lloc d’Interès Comunitari (LICs), amb
Mallorca. A més de les consideracions ecològiques que
varen sustentar aleshores la seva proposta com a LIC,
1
Grup Nord de Mallorca (GNM). Pollença.
l’interès geològic i geomorfològic d’aquest fenomen hi-

email: xescgracia@yahoo.es
pogeu és molt remarcable, sobretot pel que fa a l’estudi
2
Dept. Ciències de la Terra. Universitat de les Illes Balears (UIB).
email: joan.fornos@uib.cat
de l’endocarstificació dins els materials calcaris del Mio-
3
Grup Espeleològic de Llubí (GELL).
cè superior de l’illa (GINÉS et al., 2008a).
35

Figura 1: Bussos del CAS TRITON a l’antiga
porta d’entrada a la cavitat l’any 1991.
D’esquerra a dreta: Toni Felani, Aníbal
Alonso i Marga Sastre. (Foto J. Serra).
Figure 1: Divers from CAS TRITON at the an-
cient entrance gate to the cave, in
1991. From left to right: Antonio Felani,
Aníbal Alonso i Aina Escarrer. (Photo
J. Serra).
La cova es va descobrir l’any 1968 de forma ca-
interns de la cavitat (sector del Tragus, sector Nord, sec-
sual en excavar-se la fosa sèptica d’un hotel avui en
tor de Gregal) es desenvolupen dins la fàcies de lagoon
dia en estat ruïnós. Es tracta d’una successió de sales
extern del Complex d’Esculls. Aquí els materials calcaris
d’esfondrament (sector Antic) que assoleixen el nivell
són de caràcter bastant massiu i uniforme i presenten
freàtic i que a finals de 1993 suposaven menys de 2 km
una baixa permeabilitat però mostren una fracturació re-
de recorregut. Aquestes sales comuniquen amb un
gularment espaiada, en la que predominen les direccions
espectacular conjunt de galeries i passatges aquàtics
SW-NE. Aquestes llargues galeries mostren també
(sector Noves Extensions), descobertes l’any 1994 per
morfologies de col·lapse que, en ocasions, determinen
en Miquel Àngel Barceló i en Pere Riera. Aleshores
importants eixamplaments relacionats amb la presència
la cavitat passà a tenir 6.435 m. En un d’aquests àm-
de construccions coral·lines aïllades (patch reefs) distri-
bits, després d’anys de recerca de possibles continua-
buïdes dins del conjunt del lagoon extern. El final de les
cions seguint el rastre dels corrents d’aire, l’any 2004
grans galeries que integren el sector Tragus, sector de
s’efectua la troballa de noves galeries i sales per part
Gregal i sector Subaquàtic de Gregal semblen corres-
d’en Guillem Mulet, Antoni Mulet i Antoni Merino. Poste-
pondre amb un altre canvi litològic, concretament amb la
riorment s’afegeixen als equips d’exploració i topografia
presència dels dipòsits atribuïbles a les fàcies de lagoon
a més del Grup Espeleològic de Llubí, el Grup Espeleo-
intern del Complex d’Esculls. En aquestes parts termi-
lògic Voltors i el Grup Nord de Mallorca, aquest darrer
nals el rocam perd el caràcter massiu que ha presentat
s’encarrega de l’estudi de les zones sotaiguades de la
tot al llarg d’aquests importants passatges, mostrant una
cavitat. Actualment, la cova s’estructura en els següents
disposició de materials més calcisiltítics, de potència en-
sectors: sector Antic, sector Noves Extensions, sector
tre decimètrica i mètrica i ben estratificats (GINÉS et al.,
de les Grans Sales, sector de Gregal, sector Subaquàtic
2008b; 2009b).
de Gregal, sector Tragus, sector Nord, Sector F (labe-
Les tasques d’exploració i documentació sota l’aigua
rint superior) i sector del Clypeaster. El recorregut ac-
s’han pogut realitzar en una primera fase d’estudi grà-
tual és de 62.066 m a data d’avui i encara està en fase
cies al projecte d’investigació sufragat per l’Obra Social
d’exploració. Actualment representa la setena cova de
de “SA NOSTRA”, dins la convocatòria d’ajuts per a pro-
més recorregut de l’Estat Espanyol (la primera com a
jectes de Conservació de la Biodiversitat 2008.
cavitat litoral) i la segona cavitat amb més recorregut

subaquàtic d’Europa.
La cavitat, segons GINÉS et al. (2008b; 2009b)
s’obre dins del complex d’Esculls del Miocè superior,
Història de les Exploracions
observant-se al llarg del seu desenvolupament les di-
ferents fàcies que corresponen als subambients depo-
Subaqüàtiques
sicionals que el caracteritzen. Ja des de l’entrada de la
cavitat i comprenent la major part del sector Antic, sector
de les Grans Sales i sector del Clypeaster hi afloren les
En aquest apartat ens centrarem de forma exclusiva
fàcies del front coral·lí, on són presents per tot arreu les
en la història dels descobriments efectuats mitjançant
bioconstruccions de coralls buidats pels mecanismes de
tècniques d’espeleologia subaquàtica. Les descobertes
dissolució preferencial. Estan integrades per calcàries
realitzades a les zones aèries, ja han estat profusament
i calcarenites de color blanc molt ben cimentades. Els
detallades a COLLIGNON, 1982; MERINO, 1993, 2000,
materials tenen gran porositat de tipus primari i també
2002, 2006, 2007a, 2007b, 2008; MULET, 2006; MERI-
de tipus motlle. En contraposició, les grans galeries i zo-
NO et al., 2006, 2007, 2008, 2009; GINÉS et al., 2008b,
nes laberíntiques adjacents, corresponents als sectors
2009a, 2009b. A la història que passam a relatar breu-
36

Figura 2: Primeres immersions de membres del
CAS TRITON (Toni Felani i Juan Pa-
blo Pradillo) al sector Antic equipats
amb monotanc. (Foto J. Serra).
Figure 2: Early immersions of some CAS TRI-
TON divers (Toni Felani i Juan Pablo
Pradillo), equipped with mono-cylin-
ders, in the Sector Antic. (Photo J.
Serra).
Figura 3: Adolfo Triay i Ana Mª Abril, a una
immersió efectuada a la cova l’any
1992. Crida l’atenció la gran llanterna
col·locada mitjançant brides al casc.
(Foto J. Serra).
Figure 3: Adolfo Triay and Ana Mª Abril, photo-
graphed during an immersion in the
cave the year 1992. It is quite remar-
kable the big light fixed to the helmet.
(Photo J. Serra).
ment, tampoc no hi hem inclòs totes aquelles immersions
Adolfo Triay, Jaume Serra, Carlos Huerta, Patricio An-
efectuades al sector Antic per diferents grups estatals i
guera, Aníbal Alonso i José Guindos (MERINO, 1993).
estrangers que no han aportat novetats significatives en
Les tècniques i el material que empren són monotancs
el coneixement de la cavitat.
portats a l’esquena sense armilla hidrostàtica per facili-
tar la progressió per galeries i passos angosts, llanter-
1991 - 1992 - Els bussos del CAS Triton, assaben-
nes dutes a la mà o fermades al casc i vestimentes de
tats i induïts per en Miquel Salom de l’ANEM, realitzen
goma. Exploren principalment dues branques, el sector
les primeres immersions d’exploració i topografia de
Occidental, d’uns 250 m de longitud i direcció predomi-
les galeries inundades del Sector Antic. Són busseja-
nant NE i el sector Oriental que s’atura en una amplia
dors d’aigües obertes, amb poca experiència en cavitats
zona molt decorada, als 70 m de distància respecte al
inundades. En declaracions verbals efectuades per un
llac d’entrada. La topografia realitzada per ells es publi-
dels bussos pioners, en Jaume Serra, afirma que els
ca de forma separada a la topografia de la resta de la
espeleòlegs belgues del Groupe Spéléo Namur-Ciney,
cavitat a MERINO (1993). El recorregut total subaquàtic,
que els precediren no varen instal·lar cap fil-guia sota les
incloent-hi altres ramificacions, és d’uns 600 m. El des-
aigües, endemés de no fer constar a la topografia publi-
envolupament total de la cavitat és de 2.000 m.
cada (COLLIGNON, 1982) cap zona subaquàtica, per la

qual cosa són els bussos del CAS Triton els que inicien
1995 - 1996 - Miquel Àngel Barceló, descobridor
el coneixement d’aquesta part de la cavitat, al llarg dels
juntament amb en Pere Riera de les Noves Extensions,
anys 1991 i 1992 (Fig. 1, 2 i 3). Sembla que els belgues
l’any 1994, proposa fer l’exploració de les zones sub-
únicament feren feines d’espeleologia aèria. Els bus-
aquàtiques a Xisco Gràcia, del GNM. Al llarg de quatre
sos que participen a les tasques d’espeleobusseig són:
dies de finals del 95 i començament del 96, es revisen
37

Figura 4: El llac de na Gemma (sector Noves Extensions), descobert
Figure 4: The Llac de na Gemma pool (Sector Noves Extensions), dis-
l’any 1994. (Foto M.A. Perelló).
covered in 1994. (Photo M.A. Perelló).
les Noves Extensions, mentre es prenen imatges suba-
dràstica reducció de les seves dimensions, per un es-
quàtiques per a la realització de la pel·lícula “El Laberint
paiós àmbit on les morfologies de corrosió constitueixen
Subterrani”, dirigida per Paco Alburquerque i que obtin-
la principal característica. Després condueix a una sala
dria el premi al Millor Film d’Exploració al Festival Inter-
molt espaiosa i farcida d’estalagmites i estalactites fistu-
nacional de Cinema Espeleològic Spéleovision 2000, de
loses que pengen del sostre. Una vegada superada la
La Chapelle-en-Vercors. El llac de na Gemma i el labe-
barrera, la sala perd fondària i segueix, amb aire al sos-
rint Inferior són les zones a on es fan més indagacions,
tre, per una galeria que condueix fins a un esfondrament
amb resultats molt pobres (Fig. 4). El desenvolupament
recobert de colades que barren el pas dins l’aigua. Es
total de la cavitat és en aquests moments de 6.435 m
veuen possibilitats de continuació, però com cal sortir de
(MERINO, 2000).
l’aigua es decideix deixar-ho per més endavant. Desco-
neixen que, a pocs metres de l’obstacle que obliga a sor-
1997 - El GNM explora en dos dies un llac de la
tir de l’aigua, es troba la sala Que No Té Nom, que serà
zona SW de la sala de les Arrels (sector Antic) i apa-
descoberta pels espeleòlegs terrestres 3 anys més tard,
reixen continuacions que, de forma paral·lela a la pista
accedint des de la sala de na Bàrbara. Tanmateix han
Americana, connecten amb la sala Max. Uns 400 m de
descobert la connexió directa entre la platja des Fòssils
guies instal·lades i encara no topografiades. Els bussos
(llac d’entrada) i la sala Que No Té Nom que serà molt
són Bernat Clamor, Xisco Gràcia i Peter Watkinson.
útil per transportar el material a zones més allunyades.
També es revisen alguns petits llacs de la Pista Ameri-
2001 - El GNM revisa el sector Antic en tres sessions
cana. Els bussos són Bernat Clamor, Juanjo Lavergne i
d’immersions. S’agafen les poligonals de la branca orien-
Xisco Gràcia, tots pertanyen al GNM.
tal del sector Antic, aprofitant les guies originals que te-
nen els números marcats en bon estat. El final de la guia
2007 - Un grup de bussos de la península, encap-
instal·lada pels bussos del CAS Triton l’any 1991, a 70 m
çalats per en Miguel Romans i guiats i ajudats per es-
del llac d’entrada, està fermat a una estalagmita i sem-
peleòlegs locals, al llarg d’una visita, transporten tot
bla que més enllà, darrera les formacions que oculten
l’equipament a través del llac de na Gemma fins al llac
el pas, la galeria prossegueix. Sorprenentment, sense
Quadrat, a on exploren més de 200 m de galeries del
trencar massa estalactites resulta molt fàcil continuar en-
sector de les Grans Sales. També, en un altre viatge
davant per una zona bellament decorada i d’aigües d’una
a la cavitat, exploren uns 200 m a la galeria Stargate,
gran netedat, encara que la visibilitat es veu afectada en
passada la galeria dels Espeleotemes. D’ambdues oca-
remenar l’haloclina. La galeria continua, després d’una
sions no consten dades topogràfiques que documentin
38

els resultats aconseguits. Els membres del GNM repre-
Aspectes tècnics
nen les exploracions a diferents zones de la cavitat al
llarg de 14 dies i exploren més de 2.500 m. Els resultats
són grans penetracions al sector de les Grans Sales,
La poca fondària és un dels trets més característics
on troben també trams de galeries aquàtiques aèries. Al
del busseig a la cavitat, ja que habitualment la profundi-
nord del llac Quadrat, descobreixen l’inici de la galeria
tat està entre 2 – 6 m, encara que la màxima s’assoleix
Miquel Àngel Barceló, travessen la galeria del Quilòme-
als 10 m. Aquest fet facilita les tasques sota l’aigua, ja
tre i prossegueixen més enllà. En resum, més de 450
que el consum d’aire és menor en funció de la fondària.
m explorats en una sola jornada. La primera immersió
També l’absència de sediments és una altra bona aliada
es realitza només amb 2 bombones de 6 l, amb la qual
dels bussos. Només algunes poques galeries presenten
cosa ja es veu que les dimensions són molt majors de
sediments llimosos vermells de procedència al·lòctona.
l’esperat i caldrà incrementar la capacitat dels tancs per
Els sediments carbonatats, de gènesi autòctona, són
poder fer-hi feina. A cada nova jornada d’exploració es
més habituals i es troben presents en molt poca quanti-
transporten tancs de més volum i també en major nom-
tat de manera que no suposen grans distorsions de la vi-
bre. S’acaba l’exploració de la galeria Miquel Àngel Bar-
sibilitat. La existència d’una haloclina que pertorba la vi-
celó i algunes galeries laterals que parteixen d’aquesta.
sió és una particularitat del busseig a la cova des Pas de
També es descobreix la galeria Grup Nord de Mallorca.
Vallgornera i dificulta especialment la presa d’imatges.
S’explora una galeria lateral a l’oest de la galeria Mi-
De totes maneres, la visibilitat torna a recuperar-se al
quel Àngel Barceló, que connecta amb la plaça de To-
poc temps. Els grups de més de tres bussos no són re-
ros, zona aèria de la cavitat. La topografia de les zones
comanables, ja que els darrers de l’agrupació no veuen
explorades no es deixa de banda i es va fent al mateix
gairebé res per la distorsió causada pels que van al
ritme que les noves exploracions. El desenvolupament
davant. És preferible separar-se en diversos grups per
total a finals d’any és de 47.000 m. Els bussos són Ber-
diferents zones o bé deixant un temps de marge entre
nat Clamor, Pere Gamundí, Mateu Febrer i Francesc
ambdós perquè l’aigua recuperi la claredat.
Gràcia, tots pertanyen al GNM.
2008 - Al llarg de 24 dies d’immersions es prosse-
gueix amb les tasques de topografia i s’exploren 4.082
m de noves galeries (total subaquàtic 6.582). Com a
principals fites aconseguides es descobreix la sala de
la Fadrina Vella, la galeria Endavant les Atxes (que con-
necta amb la sala Joan Max), la galeria i sala Jaume Da-
mians, les galeries de l’Extremunció, la galeria Collonu-
da Nord, la galeria Collonuda Sud, la galeria Hidrotermal
i continuen les exploracions en el sector de les Grans
Sales. El recorregut de la cavitat ja arriba als 55.736 m.
Els bussos són Bernat Clamor, Pere Gamundí, Mateu
Febrer i Francesc Gràcia, tots pertanyen al GNM.
2009 - S’han fet tasques exploratòries, topogràfi-
ques i de documentació fotogràfica de la cavitat al llarg
Figura 5: Transport de material de busseig fins al llac que permet l’accés
al sector Antic subaquàtic. (Foto M.A. Perelló).
de 32 dies. El total explorat ha estat d’uns 700 m, ja que
s’ha dedicat la major part dels esforços a la realització
Figure 5: Transportation of diving equipment to the pool that gives acce-
de tasques topogràfiques i a la realització de fotografies
ss to the underwater part of Sector Antic. (Photo M.A. Perelló).
i recollida de mostres. Els bussos del GNM són Pere
Gamundí, Bernat Clamor, Francesc Gràcia i Jaume
Pocoví. S’han incorporat a les tasques de topografia i
exploració del sector Antic els bussos del GELL Miquel
Àngel Perelló, Miquel Vives i Carlos Bernat.
En resum, des del punt de vista exploratori, en total
s’ha aconseguit l’exploració i topografia de 10.200 m de
galeries sotaiguades al llarg de 79 dies d’ençà de l’any
1995. Tanmateix, han estat especialment els darrers
tres anys, 2007, 2008 i 2009, els que han suposat el
gruix de la feina feta fins ara pel GNM i ha tingut com a
recompensa l’autèntica sorpresa de trobar la gran quan-
titat de galeries inundades i únicament practicables amb
tècniques del busseig espeleològic. El total d’hores in-
vertides sota l’aigua ha estat de 636, repartides al llarg
Figura 6: Les cadenes humanes faciliten el transport de l’equipament
de 139 immersions i la suma total dins la cavitat, entre
d’immersió. (Foto M.A. Perelló).
transports terrestres i feines subaquàtiques, supera les
Figure 6: The human-chains facilitate the transportation of diving equi-
1.600 hores.
pment. (Photo M.A. Perelló).
39

Els tancs que s’han emprat s’han fet servir de for-
Descripció de la cavitat
ma diferent en funció de les necessitats exploratòries, ja
que de cada cop les distàncies es feien més llunyanes.
Al començament s’han fet servir 2 x 6 l, per passar des-
Les zones descobertes sota l’aigua han suposat,
prés a 2 x 10 l, a 2 x 10 l + 2 x 6 l, a 2 x 10 l + 2 x 18 l.
per raons pràctiques, la divisió actual de la cavitat, des
En algunes ocasions s’han emprat aparells de circuit
del punt de vista subaquàtic en tres sectors diferents
tancat, però la poca fondària fa que no siguin massa
(Fig. 7). El sector Antic, és la primera zona que es va
operatius. El fet de constituir una xarxa molt laberíntica
bussejar parcialment l’any 1991 i coincideix amb el nom
fa que sigui el principal perill la desorientació dins la ca-
de la part terrestre antiga, ja que una part important de
vitat, així com saber quin és el camí correcte per arribar
les galeries ja es coneixien de llavors ençà. Està separat
al lloc adequat. Els temps de durada dels busseig és
dels altres dos sectors per la sala Que No Té Nom, per
molt llarg, ja que les distàncies a les puntes del sector
la qual cosa és necessari sortir de l’aigua per passar
de Gregal superen els 1.728 m de distància lineal, des
d’aquest sector als altres dos. El recorregut total actual
del llac Quadrat (des de l’entrada 2.275,5 m). El temps
és d’uns 600 m. Una vegada travessada la sala Que
de permanència dins la cavitat a les puntes més allunya-
No Té Nom, el sector de les Grans Sales està situat a
des superen les 12-14 h, per mor d’haver-se d’equipar i
l’oest del llac Quadrat i posseeix 1.611 m de recorregut
desequipar-se en dues ocasions en sentit d’entrada i el
topografiat. Aquest sector està unit pel llac Quadrat amb
mateix de sortida i portejar l’equip de busseig fins a les
l’anomenat sector Subaquàtic de Gregal, que és el de
zones d’immersió. Així, primer s’ha de davallar fins al
major importància des del punt de vista mètric, ja que
llac, superar el primer sifó (sector Antic), posteriorment
suposa actualment 8.300 m de recorregut. No és neces-
desequipar-se per travessar la sala Que No Té Nom fent
sari sortir de l’aigua per anar d’un sector a l’altre. La con-
diversos viatges de tancs i equipament i tornar-se a equi-
junció de totes aquestes tasques ha suposat incremen-
par després per envestir el sector de les Grans Sales o
tar en més de 10 km el desenvolupament topogràfic de
el sector Subaquàtic de Gregal (Figs. 5 i 6). En travessar
la cova que totalitza en aquests moments els 62.066 m.
el llac Quadrat, les segones immersions al darrer sector
Les actuals dades, amb 10.200 m subaquàtics situen la
mencionat representen unes 3-6 hores de feines.
cova des Pas de Vallgornera gairebé a la par de la cova
de sa Gleda, la major d’Europa i ja entra a formar part
del llistat de principals cavitats sota l’aigua del món.
Figura 7: Localització de les seccions realitzades al mapa de la cavitat.
Figure 7: Location of the cross-sections on the cave survey.
40

Figura 8: Seccions de la branca Occidental (sector Antic).
Figure 8: Cross-sections of the Occidental branch (Sector Antic).
Figura 9: Llegenda utilitzada a les seccions.
Figure 9: Key of symbols used in the cross-sections.
41

SECTOR ANTIC
Per arribar al llac d’entrada s’ha de superar el sec-
tor Antic terrestre, per la qual cosa cal recórrer primer,
carregats amb el material d’immersió, els 54 m que se-
paren la base del pou d’entrada fins al llac, entre forma-
cions i blocs caiguts que formen alguns desnivells i obs-
tacles incòmodes de superar. Actualment podem dividir
el sector Antic subaquàtic en dues grans branques se-
parades per una galeria de control estructural tectònic.
Si es pren la branca més occidental, als 27 m es bifurca,
i parteix en direcció NE l’estreta galeria abans esmenta-
da, molt estreta, de direcció NE i de 82 m lineals. El seu
primer tram és més còmode, amb amplàries d’uns 7 a
3 m, i direcció 27°, per després d’uns 35 m fer-se més
angosta i prendre una direcció de 53° els darrers 47 m.
L’amplària d’aquest darrer tram oscil·la entre els 0,6 i 1
m, essent una progressió realment dificultosa. Tornant
a la branca Occidental principal, aquesta té uns 220 m
de recorregut lineal i direcció predominant també NE.
Presenta un aspecte molt variat, ja que malgrat trans-
corre tot el seu itinerari per les fàcies de front d’escull,
comença amb sales molt amples, que superen els 25
m i uns 2 m d’alçària; són galeries freàtiques de con-
trol estructural estratigràfic i profusament decorades per
espeleotemes especialment de degoteig i subaquàtics.
Posteriorment, segueix en forma de galeria freàtica de
Figura 10: Galeries de la branca Occidental (sector Antic). (Foto M.A.
control estructural tectònic, amb alçàries en ocasions de
Perelló).
més de 8 m per finalment fer-se molt estreta, a uns -7,6
m de profunditat (Figs. 8, 9, 10 i 11).
Figure 10: Passages in the Occidental branch (Sector Antic). (Photo
M.A. Perelló).
La branca oriental, representa 275 m d’itinerari lineal,
Figura 11: Galeria estreta a la branca Occidental (sector Antic). (Foto
Figure 11: Narrow gallery in the Occidental branch (Sector Antic). (Pho-
M.A. Perelló).
to M.A. Perelló).
42

Figura 12: Seccions de la branca Oriental (sector Antic).
Figure 12: Cross-sections of the Oriental branch (Sector Antic).

entre galeries i sales dins les fàcies de front d’escull que
galeria sinuosa amb abundants morfologies espongifor-
li atorguen un aspecte amb moltes morfologies de disso-
mes emergeix a un lateral de la Sala Que No Té Nom,
lució i generalment decorades per espeleotemes de for-
en un petitíssim llac. Recentment s’han descobert noves
ma espectacular (Fig. 12). El primer tram, que transco-
galeries que s’han de documentar encara.
rre entre galeries freàtiques de control estructural estra-
tigràfic, amb una alçària d’uns 2,4 m (amb valors de -1 i
-3,4 m de fondària del sostre i del terra respectivament),
SECTOR DE LES GRANS SALES
està molt danyat per la ruptura de formacions provocada
pel pas dels bussos, que al llarg d’aquests lustres han
Una vegada situats a la sala Que No Té Nom, cal
realitzat immersions a la cova. Una vegada superada la
desequipar-se i creuar-la transversalment fins assolir el
zona dels descobriments de l’any 2001 l’estat dels espe-
llac Quadrat, per la qual cosa s’han de sortejar 71 m en-
leotemes, per no haver estat exposats, millora molt. La
tre blocs i colades estalagmítiques (Fig. 13). Finalment,
part més espectacular és una sala voluminosa, a la qual
tornar-se a equipar i nedar 94 m fins a arribar, en un
s’accedeix després de superar un pas angost i continuar
lateral, a l’W de la sala a una galeria que sifona. D’aquí
per una voluminosa galeria que permet accedir a aquest
s’obre una xarxa de galeries de direccions predominants
espai amb nombroses estalactites fistuloses que pen-
entre 50 i 60° i amb fondàries que solen estar compre-
gen del sostre. El sostre és aeri, un parell de metres per
ses entre -3,8 i -7 m; el sostre està entre valors positius
damunt el nivell freàtic i el fons està generalment a uns
i -2,5 m. Les amplàries de la major part del sector estan
-6 m. D’aquí es pot seguir tot dret, ascendint fins a fer-se
compreses entre 1,5 m i 7 m. El primer tram, un pic dins
aèria, o bé prosseguir per un lateral que, mitjançant una
la galeria sotaiguada és de 104 m i direcció SW, ja que
43

s’agafa una galeria en direcció contrària. Després, 41 m
de cap al NW, mentre es deixen altres quatre galeries
que s’obren a la mateixa direcció SW i que comuniquen
amb la sala Que No Té Nom directament o bé s’aturen
a l’esfondrament que impedeix sortir a fora. També es
deixen algunes galeries que s’obren al NE. Un pic al final
de la galeria abans esmentada, 145 m després d’haver
iniciada la immersió, se segueix per un tercer tram en
direcció NE, el qual als 68 m (213 m des de l’inici) es
torna aeri i aquàtic per després de 53 m amb aire gi-
rar al NW uns altres 53 m fins assolir un gran esfondra-
ment que impedeix la progressió en aquest sentit (Fig
15). El total del tram aeri és de 106 m, formant un llarg
llac amb illetes de blocs caiguts del sostre que per poc
no barren el pas. Als 266 m s’obren tres possibilitats, ja
que ens trobam a un entreforc de galeries. Per una part
està la direcció NW, amb els 53 m abans esmentats fins
a l’esfondrament per després prosseguir en un cinquè
tram 173 m més de galeria lineal que encara segueix,
però un esfondrament impedeix la continuació. En to-
tal s’han recorregut 465 m des de l’inici al llac Quadrat
(Figs. 14, 16 i 17). En aquest tram s’obre al NW uns 126
m lineals de galeria, molt estreta, amb el sostre a uns -3
m i el terra entre -3,8 i -4,2 m i amb algunes ramificacio-
ns. Si tornam enrera a l’entreforc de galeries del tram
aeri i se segueix dret, en direcció NE es poden recó-
rrer 196 m. La tercera possibilitat és agafar la galeria al
SE i seguir per entre un laberint de galeries paral·leles
Figura 13: Transport de material per superar la sala Que No Té Nom.
(Foto M.A. Perelló).
que s’entrecreuen i que després d’uns 200 m connecten
amb zones explorades pels terrestres prop de la galeria
Figure 13: Transporting material to surpass the Sala Que No Té Nom
d’en Navarrete.
chamber. (Photo M.A. Perelló).
Figura 14: Sector de les Grans Sales. (Foto M.A. Perelló).
Figure 14: Grans Sales sector. (Photo M.A. Perelló).
44


Figura 15: Zona aèria al sector de les Grans Sales. (Foto M.A. Perelló).
Figure 17: Aerial zone in the Sector de les Grans Sales. (Photo M.A. Perelló).
Figura 16: Seccions de les Grans Sales.
Figure 15: Cross-sections of the Sector de les Grans Sales.
45

Figura 17: Seccions de les Grans Sales.
Figure 16: Cross-sections of the Sector de les Grans Sales.
SECTOR SUBAQUÀTIC DE GREGAL
qual creua transversalment, s’ha de tornar a submergir-
se en una galeria relativament estreta que consideram
Galeria Miquel Àngel Barceló. Des de la sala Que
per raons pràctiques la continuació de la galeria Miquel
No Té Nom, en direcció al llac Quadrat, s’ha de nedar
Àngel Barceló. Aquí s’avancen 173 m en diverses direc-
147 m de llac fins que s’arriba a la galeria Miquel Àngel
cions, encara que amb tendència E, per a després se-
Barceló, a on es torna a sifonar. Fins aquí s’han recorre-
guir 655 m generalment per una àmplia i profunda gale-
gut linealment un total de 547 m des de l’entrada de la
ria, amb valors de fondària del sostre entre +1,5 i -1,5 m
cavitat. Per raons pràctiques i exploratòries es denomi-
normalment i valors de fondària del pis sovint entre -
na galeria Miquel Àngel Barceló a la galeria subaquàtica
4 i -8 m. Les amplàries estan compreses generalment
formada por la unió de vàries galeries successives que
entre uns 1,5 m i 2 m els primers centenars de metres
s’enllacen linealment (Fig. 18). El primer tram s’inicia
i entre 4 i 7 m gairebé els 500 m darrers. Uns 200 m
a l’extrem NE del llac Quadrat i supera diversos blocs
abans del final de la galeria s’arriba a un esfondrament
inestables al sostre i alguns passos estrets que fan que
profusament decorat d’espeleotemes sota les aigües,
aquesta sigui una zona d’accés perillós i delicada de
que fa tornar la galeria aèria i que per poc no tanca el
transitar. Consta de dues parts, la primera de 78 m i
pas (Fig. 19). La cambra aèria presenta el sostre pla i
direcció variable que enllaça amb la zona d’accés aeri
escalonat a mesura que han caigut blocs que han seguit
i el segon tram de 185 m i 61° de direcció que talla a
els plans d’estratificació. S’anomena com “La Maresse-
la galeria del Quilòmetre. En aquest segon tram hi ha
ra”, ja que recorda una pedrera de marès. A la mateixa
abundants zones amb el sostre aeri. En total suposen
cambra aèria s’ha de seguir entre uns blocs caiguts sota
283 m de galeria (llac Quadrat – galeria del Quilòme-
les aigües, per superar la barrera de blocs i tornar més
tre). Actualment constitueix l’accés més còmode, sense
endavant a fer-ser subaquàtica. Una vegada superat el
haver de sortir a la sala Blanca per prosseguir després
col·lapse, la galeria torna a agafar mesures d’amplària
sota l’aigua. Una vegada a la galeria del Quilòmetre, a la
considerables, especialment a les zones a on s’uneix
46

Figura 18: Seccions la galeria Miquel Àngel Barceló.
Figure 18: Cross-sections of the Miquel Àngel Barceló gallery.
47

Figura 19: Galeria Miquel Àngel Barceló, just abans de la cambra d’aire
Figure 19: Miquel Àngel Barceló gallery, just before the air-chamber
anomenada la Marassera. (Foto A. Cirer).
known as La Marassera. (Photo A. Cirer).
Figura 20: Cambra aèria al final de la galeria Miquel Àngel Barceló. Sec-
Figure 20: Aerial chamber at the end of Miquel Àngel Barceló gallery.
tor Subaquàtic de Gregal. (Foto A. Cirer).
Sector Subaquàtic de Gregal. (Photo. A. Cirer).
48

Figura 21: Seccions de la galeria Grup Nord de Mallorca.
Figure 21: Cross-sections of the Grup Nord de Mallorca gallery
amb altres galeries laterals. La galeria finalitza en una
seu recorregut, en la qual se succeeixen zones amb
zona bellament concrecionada, després de passar una
abundants morfologies espongiformes, que correspo-
llarga cambra aèria (Fig. 20). El recorregut lineal total és
nen a clapes d’escull, i altres de paret llises de les fàcies
de 1.091 m partint des del llac Quadrat fins al final de la
de lagoon extern. Localment també presenta abundants
galeria Miquel Àngel Barceló. Si es comptabilitzen els
espeleotemes, especialment subaquàtics i colades es-
547 m des de l’inici de la cavitat, el recorregut lineal total
talagmítiques.
dins la cavitat suposa 1.638 m.
El costat oriental de la galeria del Quilòmetre té una
Galeria Grup Nord de Mallorca (GNM), recorre 709
galeria paral·lela que s’inicia en un gir de la galeria Mi-
m en direcció aproximada de 50°, fins a finalitzar en una
quel Àngel Barceló, als 60 m d’haver creuat la galeria
zona d’esfondrament, de sostre pla i amb margues al
del Quilòmetre. La distància lineal és d’uns 400 m. Els
sòtil. Al llarg de la galeria, de control clarament estructu-
primers centenars de metres, en una galeria d’amplada
ral, se succeeixen diverses morfologies, amb predomini
escassa, són especialment decorats per espeleotemes.
de les formes de corrosió, essent molt més escasses
Posteriorment la galeria es bifurca augmentant molt les
les de precipitació (Fig. 21). Al llarg de diversos trams
dimensions. S’arriba a la sala Plaça de Toros per dues
de la galeria, presenta zones aèries i aquàtiques a la
vies diferents i un ramal S arriba a un altre esfondrament
vegada, que en ocasions superen els 150 m de longitud.
de sostre baix que barra el pas.
La distancia lineal des del llac Quadrat fins al final de la
La sala de la Fadrina Vella és una sala aèria, amb
galeria GNM es de 1.119 m, la penetració màxima si es
predomini aquàtic de més de 50 m de longitud i 20 m
comptabilitzen els 547 m inicials assoleix els 1.666 m.
d’amplària que presenta les típiques característiques
La galeria connecta amb la galeria Miquel Àngel Barceló
d’una sala d’esfondrament, amb abundants blocs, al-
per dos llocs diferents. Al costat oriental de la galeria
guns dels quals sobresurten fora de l’aigua i permeten
GNM es localitza una altra galeria de menor longitud
l’existència de petites zones terrestres separades entre
(uns 300 m) i també d’aspecte molt variable al llarg del
sí. En algunes zones hi ha presència d’espeleotemes,
49

Figura 22: Seccions de la galeria Jaume Damians.
Figure 22: Cross-sections of the Jaume Damians gallery
Figura 23: Seccions de la galeria Jaume Damians.
Figure 23: Cross-sections of the Jaume Damians gallery
50

mians (Figs. 22 i 23). És la darrera sala aèria conegu-
da del sector Subaquàtic de Gregal. La longitud de la
zona amb aire és d’uns 60 m, i l’amplària és d’uns 10 m,
encara que els marges sota l’aigua, especialment al N,
representen una amplària total que supera els 20 m. Al
final i seguint la mateixa direcció (70°) la galeria Jaume
Damians es torna a fer subaquàtica i continua a uns 153
m fins que es produeix un canvi de direcció, per prosse-
guir 125 m més i arribar a un creuament que connecta
amb una important i voluminosa galeria (la galeria Collo-
nuda). Aquesta galeria pràcticament és de direcció N-S
(8°), amb un volum important. El ramal N a partir del
creuament prossegueix un centenar de metres i presen-
ta diverses continuacions. Als 23 m de la intersecció, en
direcció N, parteix la galeria Hidrotermal (Figs. 24 i 25),
de gairebé 200 m lineals i direcció 73°, es tracta d’una
Figura 24: Galeria Hidrotermal a on s’aprecien els dipòsits de manganès
(sector Subaquàtic de Gregal). (Foto J. Pocoví).
galeria que no presenta cap ramificació al llarg del seu
recorregut i és la localització sota l’aigua on es fan més
Figure 24: Passage known as Galeria Hidrotermal, where it is possible
visibles les evidències sedimentàries de possible origen
to observe the manganese deposits (Sector Subaquàtic de
hidrotermal (GINÉS et al., 2009a). El més característic
Gregal). (Photo J. Pocoví).
són els precipitats negres presents al terra de tota la
galeria i que li donen un aspecte fosc i les morfologies
especialment estalactites i algunes banderes. La part
de corrosió associades.
més decorada és la zona subaquàtica situada al N de la
Tornant a la intersecció de les galeries Jaume Da-
sala i que precedeix a la zona aèria.
mians i Collonuda Nord, i en direcció N la cavitat pros-
De la sala de la Fadrina Vella, en direcció SW (215°)
segueix uns 67 m més (90 m en total) fins a tancar-se.
es prossegueix per una amplia galeria de 229 m de longi-
Si s’agafa un lateral, quasi al final, es pot continuar 309
tud, la galeria Endavant les Atxes, amb abundants ramifi-
m per una àmplia i còmoda galeria fins a fer-se més
cacions pendents d’exploració o topografia que connecta
estreta. Des d’aquest lloc, la galeria Collonuda Nord
amb la galeria Joan Max pel seu extrem terminal.
prossegueix uns 230 m més, fins arribar a una petita
De la galeria Joan Max parteixen dues possibles
cambra d’aire, amb el sostre i parets amb presència de
vies sota l’aigua, la més important va en direcció 70°,
margues pròpies del lagoon intern. En resum, la galeria
que després de 59 m emergeixen a la sala Jaume Da-
Collonuda representa linealment 614,5 m des de l’inici
Figura 25: Seccions de la galeria Hidrotermal.
Figure 25: Cross-sections of the passage named Galeria Hidrotermal.
51

Figura 26: Seccions de les galeries Collonuda Nord i Collonuda Sud.
Figure 26: Cross-sections of the Collonuda Nord and Collonuda Sud
galleries.
del creuament (1728,5 m des de l’inici del busseig al
tres. Les mesures corresponen al dia 28-VI-2008 (Fig.
final del llac Quadrat).
27). Els dos indrets de la cavitat on s’han pres les me-
Tornant a la galeria Joan Max, es pot seguir al N de
sures són la galeria Collonuda Nord (sector de Gregal),
la galeria Jaume Damians, en una mateixa direcció 70°,
entre -2,5 i -7 m i al sector Antic, entre 0 i -7 m.
un centenar de metres fins a fer-se estreta. Tota aques-
Les aigües freàtiques de la cova des Pas de Vall-
ta zona ve a ésser l’extrem N de la sala Jaume Damians.
gornera presenten des del punt de vista hidrològic un
D’aquí segueix 43 m cap endavant on es produeix un
perfil estratificat, amb 3 capes de salinitat diferent, dis-
canvi de direcció (120°), per als 42 m creuar la galeria
posades en un ordre de menor a major salinitat, a causa
Jaume Damians i prosseguir més enllà 119 m més (120°)
de la diferent densitat. La primera capa té uns valors gai-
fins a canviar la direcció S, en una galeria paral·lela a la
rebé constants de 12 mS/cm des de 0 m fins als 1,5 m
galeria Collonuda, que avança 74 m més. En aquesta
de fondària. Una segona capa de transició (picnoclina),
darrera, es visualitzen diverses continuacions a ambdós
entre -1,5 m i -3 m i augmenta la salinitat dels 12 mS/cm
costats de les parets. Tota la zona compresa entre el
fins als 35 mS/cm. La darrera franja hídrica amb valors
final de la sala Jaume Damians, al S i fins al creuament
de 52 mS/cm abraça dels 3 m fins als 10 m de fondària
amb la galeria Collonuda Sud constitueix un laberint de
i correspon ja a valors de salinitat quasi marina. Si es
galeries que s’entrecreuen i que encara està en una
comparen els valors per als dos perfils, la galeria Collo-
fase inicial d’exploració i topografia. Aquesta zona l’hem
nuda Nord, en estar a les zones més internes presenta
batejada com a galeries de l’Extremunció, per la perillo-
una menor salinitat de la capa superior, encara que as-
sitat que suposen en referència a l’orientació.
soleix els valors de la picnoclina a la mateixa cota. Com
és de preveure es produeixen petites oscil·lacions a es-
cala centimètrica de les franges de picnoclines en funció
de les estacions i del règim de precipitacions.
Hidrologia
La temperatura de l’aigua és força homogènia en
tot el perfil mesurat, anant dels 19,8°C a 0 m als 20,1°C
a partir dels 4,5 m de fondària, per tant, les oscil·lacions
Les dades de salinitat, temperatura i fondària s’han
de temperatura mesurades no superen els 0,3°C en tot
mesurat mitjançant l’aparell CTD-Diver transportat per
el perfil hídric de 10 m. Curiosament, hi ha devers 0,5°C
un bussejador fins als llocs a on s’han pres els paràme-
de diferència entre les dues galeries mesurades.
52

Els espeleotemes
La cova des Pas de Vallgornera és una excepcional
localitat, situada a les calcarenites del Miocè superior,
que destaca per la gran varietat i riquesa dels espeleo-
temes presents (Fig. 28). Aquests han estat tractats de
forma continuada a les zones aèries de la cavitat a dife-
rents articles (MERINO, 2006, 2007a, 2007b, 2008).
A les zones submergides estudiades, la presència
de zones de la cova que es desenvolupen dins les fàcies
de front d’escull (molt poroses) i d’altres zones que tra-
vessen les fàcies de lagoon extern (molt massives i de
poca porositat) condicionen la diferent distribució dels
espeleotemes. Així són extraordinàriament abundants al
sector Antic i al començament del sector de les Grans
Sales (encara dins les fàcies de front d’escull), mentre
que a la resta del sector de les Grans Sales i al sector
Subaquàtic de Gregal (fàcies de lagoon extern) la seva
presència es pot considerar tan sols molt ocasional.
Per a la descripció dels espeleotemes hem consi-
derat oportú seguir els criteris formulats per SWEETING
(1972), HlLL & FORTl (1997) i GINÉS (1995) que per-
meten diferenciar els següents tipus genètics:
Figura 27: Perfil hídric de dues localitzacions de la cavitat. a) Branca
Oriental del sector Antic, entre 0 i -7 m; b) Galeria Collonuda
Nord (sector Subaquàtic de Gregal), entre -2,5 i -7 m.
Figure 27: Hydrological profiles from two locations within the cave. a)
Eastern branch of the Sector Antic, between 0 and -7 m; b)
Collonuda Nord gallery (Sector Subaquàtic de Gregal), bet-
ween -2.5 and -7 m.
Figura 28: Algunes zones subaquàtiques de la cova des Pas de Vallgor-
Figure 28: Some of the underwater parts of Cova des Pas de Vallgorne-
nera són extraordinàriament riques en espeleotemes. Branca
ra are exceptionally rich in speleothems. Occidental branch
Occidental del sector Antic. (Foto M.A. Perelló).
of the Sector Antic. (Photo M.A. Perelló).
53

Figura 29: Espeleotemes de degoteig. Branca Oriental del sector Antic.
Figure 29: Dripping-water speleothems. Oriental branch of the Sector
(Foto M.A. Perelló).
Antic. (Photo M.A. Perelló).
54

ESPELEOTEMES DE DEGOTEIG
ESPELEOTEMES DE FLUX
Els espeleotemes més comuns formats per aigües
Les aigües d’infiltració que flueixen per les parets
de degoteig són les estalactites i les estalagmites. Es
o pel trespol de les coves, mantenint-se sobresatura-
tracta d’espeleotemes extraordinàriament abundants a
des al llarg del seu recorregut, donen lloc a aquest tipus
la majoria de les cavernes de Mallorca. La seva gènesi
d’espeleotemes que es denominen colades. El seu creixe-
és ben coneguda, l’aigua, que arriba al sòtil de la cova
ment es realitza a partir del flux de petits corrents d’aigua
després de recórrer les fissures de la roca, roman sus-
que es generen freqüentment al peu de formacions esta-
pesa en forma de gota durant un curt espai de temps
lagmítiques o a llocs on es van col·lectant aigües de de-
abans de caure en terra. Mentre la gota esta penjant
goteig. Les colades parietals solen presentar morfologies
del sòtil es produeix una pèrdua de diòxid de carboni
mimètiques que semblen arbres, cascades i orgues.
cap a l’atmosfera de la cova, per la qual cosa precipita
A la cova des Pas de Vallgornera són especialment
una petita quantitat de carbonat càlcic que va construint
abundants pertot arreu a les fàcies de front d’escull, i
un anell al voltant de la gota (formant-se estalactites).
fins i tot freqüents, a llocs on no es troben espeleote-
Quan aquesta cau al sol de la cova continua el despre-
mes de degoteig (Figs. 30 i 31). Fins i tot a zones on
niment de diòxid de carboni i la deposició de carbonat
la roca presenta les fàcies de lagoon extern es troben
càlcic (formant-se estalagmites), fins que cessa la so-
importants colades pavimentaries, com és el cas de la
bresaturació. Les columnes no són més que el resultat
galeria Collonuda Sud (sector Subaquàtic de Gregal),
del creixement d’estalactites i estalagmites, que acaben
amb longituds importants. Semblen en ocasions rius al
connectant entre si, per la qual cosa són també espeleo-
terra i caracteritzen les galeries a on es troben. Les co-
temes força abundants (GINÉS, 1995).
lades pavimentaries són molt més abundants en com-
Les formacions litoquímiques més abundants als
paració amb les colades parietals, que constitueixen
sectors sotaiguats de la cova des Pas de Vallgornera
uns espeleotemes quantitativament poc importants a la
són també les de degoteig (estalactites, estalactites fis-
part subaquàtica de la cavitat. Al sector Antic es troben
tuloses, estalagmites, columnes i massissos estalagmí-
recobrint el terra de gran part de les galeries i sales,
tics). Són especialment nombroses al sector Antic (Fig.
formant un trespol pla només interromput per gours i es-
29), on formen autèntics boscos d’estalactites en alguns
talagmites. En el sector de les Grans Sales gairebé no hi
indrets, especialment a les zones de galeries freàtiques
són presents. Al sector Subaquàtic de Gregal també n’hi
de control estructural estratigràfic. En aquests llocs de-
ha coincidint amb les clapes a on hi ha formacions de
terminats genèticament pels plans d’estratificació, i de
degoteig però són especialment abundants a la galeria
secció horitzontal, la galeria té amplades importants,
que en alguns llocs superen els 25 m i estan farcits per
espeleotemes de degoteig principalment. De fet, es va
trobar la comunicació amb la sala Que No Té Nom des-
prés de forçar el pas entre espeleotemes de degoteig
que tancaven la progressió. Al sector de les Grans Sales
només s’hi troben gairebé a la zona que pertany litolò-
gicament a les fàcies de front d’escull, més propera a
les grans Sales, ja que a poca distància desapareixen
per complet. Al sector Subaquàtic de Gregal es troben
espeleotemes de degoteig en clapes molt concretes,
abans de la sala de la Fadrina Vella, passat la sala Jau-
me Damians, alguns llocs molt puntuals de la galeria
Collonuda Nord i també Collonuda Sud. A un tram de la
galeria paral·lela i en direcció oest, de la galeria Miquel
Àngel Barceló hi són també presents. Aquestes clapes
normalment tenen una longitud aproximada d’entre 15 i
50 m. Al darrer tram de la galeria Miquel Àngel Barceló,
la presència d’una àrea farcida d’aquestes formacions
secundàries ens indica la proximitat d’un esfondrament,
i la sortida a un tram amb aire. Més endavant, i després
de més galeria subaquàtica, la part final de la mateixa
galeria, ja en gran part fora de l’aigua, constitueix una
recompensa per a la vista gràcies a la decoració que
presenta destacant-ne una columna central; comunica
amb una sala final farcida principalment d’estalactites
fistuloses.
Les columnes, encara que són abundants a la ca-
vitat, en general no presenten dimensions molt grans, el
mateix passa amb els massissos estalagmítics que no
Figura 30: Espeleotemes de flux: colades parietals. a) Branca Occiden-
són especialment freqüents.
tal (sector Antic); b) Llac Quadrat. (Foto M.A. Perelló).
Figure 30: Flowstone parietals. a) Occidental branch (Sector Antic); b)
Llac Quadrat pool. (Photo M.A. Perelló).
55

Collonuda Sud. S’ha d’especificar que a molts d’indrets
guns autors suggereixen que minúscules polvoritzacions
el terra de les galeries es troba cimentat per uns preci-
poder ser atrapades pels vèrtexs de certes formacions,
pitats de molt poca gruixa que no arriben a formar una
col·laborant en el seu creixement (GINÉS, 1995).
autèntica colada, però que ha consolidat els sediments
Els precipitats de percolació són molt representa-
presents a la base de les galeries.
tius d’algunes zones de la cavitat des Pas de Vallgor-
nera (Figs. 32, 33 i 34). Les excèntriques es localitzen
al sector Antic, especialment a la branca occidental. Es
ESPELEOTEMES DE TRASPUAMENT
troben tant a les parets formant en ocasions formacions
atapeïdes com al terra. També s’han desenvolupat so-
Les aigües de percolació que traspuen molt lenta-
bre estalactites i columnes. Els escuts o discos, alguns
ment a través dels petits porus i intersticis de les parets
de bona mida, són formacions molt poc abundants a les
són les causants d’aquest conjunt d’espeleotemes tan
cavitats de Mallorca, amb l’excepció de les coves d’Artà
característics. A causa de les condicions locals de poro-
(GINÉS, 1995); també es troben a la branca occidental
sitat de la roca i la influencia de factors micro-climàtics,
del sector Antic. Creixen a partir d’aportacions fissurals
aquests espeleotemes poden mostrar una gran complexi-
que formen estructures concèntriques (GINÉS, 1995).
tat. La interferència d’altres processos, incloent-hi el flux
Alguns exemplars es troben recoberts per altres espe-
per capil·laritat i els esquitxos d’aigua de degoteig, poden
leotemes, com són les helictites i també d’ells sorgeixen
contribuir a complicar-ne encara més la seva gènesi. Al-
espeleotemes de degoteig. Un espeleotema que s’ha
de destacar per la seva abundància són les formacions
coral·loides. Aquestes es troben especialment al sec-
tor Subaquàtic de Gregal, encara que també n’hi ha de
forma puntual al sector de les Grans Sales. Al primer
sector abans mencionat es localitzen al primer tram de
la galeria Miquel Àngel Barceló, la galeria Endavant les
Atxes i al començament de la galeria Jaume Damians.
En ocasions, als llocs on es troben, hi són extraordinària-
ment abundants i recobreixen en gran part el terra de les
galeries.
Figura 31: Espeleotemes de flux: colades pavimentàries. a) Branca Oc-
Figura 32: Espeleotemes de traspuament: discs al llac de na Gemma
cidental (sector Antic); b) Llac Quadrat. (Foto M.A. Perelló).
(sector Noves Extensions). (Foto M.A. Perelló).
Figure 31: Flowstone pavements. a) Occidental branch (Sector Antic);
Figure 32: Seeping-water speleothems: shields in the Llac de na Gem-
b) Llac Quadrat pool. (Photo M.A. Perelló).
ma pool (Sector Noves Extensions). (Photo M.A. Perelló).
56

ESPELEOTEMES SUBAQUÀTICS
Aquest tipus d’espeleotemes, formats originalment
sota la làmina d’aigua, són molt freqüents dins de la part
actualment submergida de la cova des Pas de Vallgor-
nera. Entre els més característics hi podem diferenciar
dos grans grups, els subaquàtics vadosos i els freàtics.
Espeleotemes subaquàtics vadosos
Dins d’aquest grup d’espeleotemes hi trobam els
gours (Fig. 35). Es tracta d’espeleotemes còncaus que
tenen una paret subvertical, o extraplomada a contra-
pendent, on es pot embassar l’aigua que flueix amb len-
titud sobre el paviment de les coves. Les seves dimen-
Figura 33: Espeleotemes de traspuament: coral·loides. Galeria Enda-
sions són extremadament diverses, ja que abracen des
vant les Atxes (sector Subaquàtic de Gregal). (Foto F. Grà-
de minúsculs microgours de menys d’un centímetre de
cia).
longitud fins a gours gegants que amiden varis metres.
En el seu interior, el fons i les parets apareixen recoberts
Figure 33: Seeping-water speleothems: coralloids. Endavant les Atxes
gallery (Sector Subaquàtic de Gregal). (Photo F. Gràcia).
Figura 34: Espeleotemes de traspuament: helictites. Branca Occidental
Figure 34: Seeping-water speleothems: helictites. Occidental branch
(sector Antic). (Fotos M.A. Perelló i F. Gràcia).
(Sector Antic). (Photos M.A. Perelló and F. Gràcia).
57

per espeleotemes subaquàtics d’aspecte coral·loide.
La importància quantitativa que tenen els gours a
Molts de gours estan associats amb la formació i des-
les galeries sotaiguades dels sector Antic de la cavitat,
envolupament de colades pavimentaries. El flux de pri-
desenvolupades dins les fàcies de front d’escull, és no-
mes làmines d’aigua i les oscil·lacions del règim amb
tòria. N’hi ha de tota mida i amb decoracions i tipologies
que aquestes circulen sobre la superfície de les cola-
molt riques i diverses. El sector a on són molt abundants
des són els factors determinants per a la seva formació
és sense cap dubte el sector Antic. Curiosament però,
(BATLLE, 1973).
els gours de majors dimensions i fondàries localitzats
Figura 35: Espeleotemes subaquàtics vadosos: gours i formacions
Figure 35: Vadose subaqueous speleothems: rimstone pools and asso-
subaquàtiques associades (sector Subaquàtic de Gregal).
ciated underwater crystallizations. (Photos J. Pocoví and F.
Fotos: J. Pocoví i F. Gràcia.
Gràcia).
58

fins ara, es troben dins les galeries ubicades a les fàcies
de lagoon extern, com és el cas per exemple, de la part
final de la galeria Miquel Àngel Barceló, abans de sortir
a la darrera sala amb aire. Es tracta d’un gour de més
de 50 m de longitud, amb les voreres i la gran colum-
na central que marquen un antic nivell d’aigua molt clar.
També el terra i parets estan recobertes de formacions
subaquàtiques. Un altre gour important és el que es tro-
ba abans de la sala de sa Fadrina Vella, on destaca per
les gruixudes plaques de calcita flotant dipositades a les
voreres i al terra.
La calcita flotant és poc important als sectors suba-
quàtics i gairebé només hi ha algunes evidències testi-
monials, no funcionals, de la seva presència (Fig. 36).
Figura 36: Calcita flotant que envolta una estalactita fistulosa. (Foto
M.A. Perelló).
Espeleotemes freàtics
Figure 36: Calcite rafts surrounding a soda-straw stalactite. (Photo M.A.
Perelló).
Aquests tipus d’espeleotemes precipiten dins les ai-
gües salobroses i estan relacionats amb antics nivells
d’estabilització de la superfície de les aigües subterrà-
Als sectors subaquàtics de la cova des Pas de Va-
nies, controlats a la vegada per les oscil·lacions negati-
llgornera, els esfondraments, encara que molt presents
ves del nivell marí durant el Quaternari (GINÉS, 2000b).
i característics d’algunes zones, quantitativament són
Aquests estan presents en forma de revestiments de
molt menys importants que les galeries que no presen-
cristalls damunt parets i espeleotemes vadosos formant
ten fragments de roca ni blocs caiguts. Són centenars
sobrecreixements els més característics dels quals es
els metres de galeries que no presenten cap evidència
disposen en forma anular, envoltant estalactites, estala-
de processos d’esfondraments, o bé quan hi són tenen
gmites i columnes. Aquests indicadors dels nivells asso-
poca importància (Fig. 39).
lits per les aigües freàtiques de la cova es troben tots al
Al sector Antic, a la branca occidental només apa-
sector Antic, ja que als altres sectors subaquàtics hi són
reix un esfondrament recobert de colades. A la branca
absents per complet (Fig. 37). Llevat dels paleonivells si-
oriental no n’hi ha cap fins a topar-se amb la sala Que
tuats a cotes per damunt del nivell freàtic actual, i també
no Té Nom, per emergir. Al sector de les Grans Sales,
dels que corresponen al nivell subactual que presenten
s’emergeix a un tram important aeri per mor d’aquests
una mineralogia aragonítica, es troben altres de calcita
processos. També una de les galeries del sector es
a un nivell de -1 m de fondària. La datació d’aquests da-
veu closa per mor dels enderrocs que no permeten la
rrers per mitjans isotòpics els hi atorguen una antiguitat
progressió. Al sector Subaquàtic de Gregal, els inicis
que surt dels límits de les tècniques cronològiques del
de la galeria, abans de connectar amb la galeria del
U/Th i que de totes maneres superen amb escreix els
Quilòmetre, presenta abundants blocs inestables que
300.000 anys. Es troben a la branca Occidental del sec-
fan molt delicada la superació d’alguns passos estrets.
tor Antic, concentrats en unes poques zones.
S’han de sortejar blocs caiguts i posar especial esment
en alguns blocs inestables situats al sostre de la gale-
ria. Alguns trams de la galeria Miquel Àngel Barceló es
ESPELEOTEMES MIXTS
veuen afectats per enderrocs que generen zones aèries,
especialment als darrers centenars de metres. La gale-
En aquest apartat incloem les banderes, que combi-
ria subaquàtica paral·lela i a l’oest de la Miquel Àngel
nen el degoteig i el flux, regalimant pel sostre i parets de
Barceló, també conflueix amb la sala de Toros i abans
sales i galeries. Estan presents, sense ésser molt abun-
surt a una cambra aèria, molt decorada que recobreix
dants ni de grans dimensions, a diferents llocs de les
blocs caiguts. La galeria Grup Nord de Mallorca, aca-
zones subaquàtiques de la cova, especialment pel sec-
ba litològicament dins les fàcies de lagoon intern, on es
tor Antic, el sector de les Grans Sales i més esporàdica-
veu l’enderroc dels estrats més tous del sostre, que ha
ment en alguns indrets del sector Subaquàtic de Gregal
seguit els plans d’estratificació. La sala de sa Fadrina
(Fig. 38).
Vella, juntament amb la sala Jaume Damians, ambdues
parcialment aèries, constitueixen les principals zones
generades per aquest procés. La galeria Endavant les
Atxes, que comunica les dues sales abans esmentades,
Sales d’esfondrament
presenta també alguns grans blocs caiguts. A la part
més meridional de la galeria Collonuda Sud es troba un
esfondrament important que a més de tancar surt a una
Les sales d’esfondrament o collapse chambers
minúscula cambreta d’aire que, amb un rost de pendent
constitueixen uns dels fenòmens més característics dins
acusada, remunta el nivell freàtic més de 10 m. Algunes
l’evolució morfogènica del carst del llevant i migjorn de
de les galeries de l’Extremunció acaben també en diver-
Mallorca (GINÉS, 2000a; GINÉS i GINÉS, 2007; GRÀ-
sos esfondraments.
CIA et al., 2006, 2007).
59

Figura 37: a i b) Espeleotemes freàtics de calcita situats a 1 m de fon-
Figure 37: a and b) Phreatic speleothems of calcite located 1 m below
dària d’una antiguitat que supera els 300.000 anys. c) Espe-
the current sea level, whose age is older than 300,000 years.
leotemes freàtics d’aragonita subactuals. Ambdues fotos del
c) Subactual phreatic speleothems of aragonite. Both pictu-
sector Antic. (Fotos M.A. Perelló).
res correspond to the Sector Antic. (Photos M.A. Perelló).
60

Figura 38: Banderes a la branca Occidental (sector Antic). (Foto M.A.
Figure 38: Draperies in the Occidental branch (Sector Antic). (Photo
Perelló).
M.A. Perelló).
Figura 39: a) Blocs al terra del començament de la galeria Miquel Àngel
Figure 39: a) Rock boulders on the floor of the starting section of Miquel
Barceló. b) Cambra d’aire la Maressera, generada per pro-
Àngel Barceló gallery. b) Air chamber named La Marasse-
cessos d’esfondrament a la galeria Miquel Àngel Barceló. c)
ra, generated by breakdown processes in the Miquel Àngel
Blocs de gran mida al llac Quadrat. (Fotos M. A. Perelló).
Barceló passage. c) Large rock blocks in the Llac Quadrat.

(Photos M. A. Perelló).
61

Sediments
rellevància. Aquest fet, forma part de les característiques
que defineixen i diferencien aquesta cavitat en compa-
ració, especialment a les del Llevant de Mallorca que
Els dipòsits sedimentaris de granulometria fina de
solen presentar dipòsits que en ocasions poden superar
les zones sotaiguades de la cova des Pas de Vallgornera
el metre de potència (GRÀCIA et al., 2006; FORNÓS et
són molt poc importants des del punt de vista volumètric
al., 2009). Malgrat que una de les possibles explicacions
i són de característiques molt peculiars si els comparam
podria esser la de presentar una entrada artificial, s’han
amb els que es troben a altres cavitats litorals de Mallor-
trobat indicis de tota una sèrie d’antigues entrades, avui
ca. Només puntualment poden arribar a tenir una certa
en dia reblides i impracticables, per les quals probable-
Figura 40: Caramulls allargats al terra de la galeria. (Fotos M.A. Perelló
Figure 40: Elongated mounds at the floor of a gallery. (Photos M.A. Pe-
i F. Gràcia).
relló and F. Gràcia).
62

ment s’hagués pogut produir l’entrada de sediment llimós
més abundants al sector de les Grans Sales i al sector
de composició silícica i coloració vermellosa (GRÀCIA
Subaquàtic de Gregal.
et al., 2007). Per altra banda la presència de llims gro-
guencs carbonatats, resultat de l’acumulació deguda a la
descomposició granular de la roca calcarenítica miocena
POLÍGONS DE RETRACCIÓ
tampoc s’hi observa, en quantitats importants, en tot cas
tan sols en forma d’una polsina superficial. Així i tot són
Corresponen a un tipus d’estructura formada en
importants i característiques algunes acumulacions i es-
condicions vadoses, a partir de sediments que han so-
tructures sedimentàries que es donen a una part de les
fert un procés de dessecació amb la conseqüent pèrdua
galeries que ara passam a detallar.
de volum, moment en el qual es creen les esquerdes
de retracció. A les galeries sotaiguades de la cova des
Pas de Vallgornera s’han format al llarg de pulsacions
CARAMULLS ALLARGATS
fredes, moment en el qual el nivell baix de les aigües
freàtiques deixaria les galeries eixutes i es produiria la
Es tracta d’una morfologia d’origen sedimentari molt
dessecació dels sediments i la pèrdua de volum amb la
particular, no documentada abans a cap cavitat de les
formació dels polígons. En algunes ocasions es troben
Balears i que és molt freqüent a la cova des Pas de Vall-
associats amb la marca d’impactes de gotes al terra que
gornera. Es tracta d’uns caramulls allargats acabats en
han foradat els sediments (Fig. 41). A la cavitat s’han lo-
forma d’aresta, amb una alçada que oscil·la entre 8 i 25
calitzat zones amb polígons de retracció al sector de les
cm i una amplària similar però que pot assolir valors una
Grans Sales, a diverses galeries i al sector Subaquàtic
mica més grans, fins i tot arribar als 50 cm. Se solen tro-
de Gregal, a la galeria Miquel Àngel Barceló, la galeria
bar a ambdós costats de les galeries de forma paral·lela
Endavant les Atxes, a la galeria Jaume Damians i a la
a les parets de les quals estan separats, de forma que
galeria Collonuda Nord. La fondària a on s’acostumen a
sembla una espècie de camí senyalitzat (Fig. 40). En
trobar oscil·la entre els -3 i els -5 m.
ocasions, especialment a galeries estretes, es pot tro-
La seva presència està documentada a altres ca-
bar només un caramull allargat, presentant una clara
vitats litorals, com és el cas del sistema Pirata-Pont-Pi-
relació genètica amb la fractura generadora de la gale-
queta, curiosament també a la cota de -4 m, en una àrea
ria que s’observa al sostre. Es troben a tots els sectors
de 500 m2 (GRÀCIA et al., 2006).
subaquàtics i gairebé a totes les galeries, encara que
no sempre de forma continuada. La seva gènesi sembla
tenir relació amb la disposició de les facetes i en altres
VERMICULACIONS DENDRÍTIQUES
ocasions amb diàclasis del sostre per les quals caigui
sediment. Les facetes en aquest cas podrien tenir la fun-
Les vermiculacions són dipòsits molt superficials,
ció d’acumuladores del sediment fins que cauria arran
irregulars i discontinus de materials sedimentaris de
de les voreres de les facetes acumulant-se al terra. La
granulometria molt fina que es troben sovint a les pa-
peculiaritat és que, malgrat tenir la gènesi per acumula-
rets, sostres i al terra de les cavitats. Aquests dipòsits
ció de sediments caiguts a partir de les facetes, aquests
tenen l’aparença de cucs i reben per tant, la denomina-
es troben cimentats per processos posteriors que no
ció de vermiculacions. D’entrada sembla que qualsevol
semblen tenir cap relació amb el seu procés genètic, per
material incoherent, no només l’argila i el fang, pot esser
la qual cosa pot donar lloc a una interpretació errònia
potencialment apte per formar vermiculacions, amb la
i semblar fins i tot una morfologia de dissolució. S’han
condició de que es compleixin certes condicions físi-
trobat a tots els sectors Subaquàtics, encara que són
ques. S’han indicat diferents orígens per als materials
Figura 41: a) Polígons de retracció del sector de les Grans Sales. b) Po-
Figure 41: a) Desiccation polygons in the Sector de les Grans Sales. b)
lígons de retracció i marques d’impacte de gotes a la galeria
Desiccation polygons and dripping impact marks in the Co-
Collonuda Nord (sector Subaquàtic de Gregal). (Fotos M.A.
llonuda Nord gallery (Sector Subaquàtic de Gregal). (Photos
Perelló i J. Pocoví).
M.A. Perelló and J. Pocoví).
63

que formen les vermiculacions: generats per la descal-
(dentritic vermiculations), que corresponen a la vuitena
cificació de la roca, o transport produït per les aigües
categoria de PARENZAN (1961). La seva mida com-
d’infiltració, entre d’altres. Les pel·lícules d’aigua segons
pren entre alguns mil·límetres fins a centímetres.
siguin permanents o temporals, poden generar en cada
Els materials fins que formen les vermiculacio-
cas diferents tipus de dipòsits (HILL & FORTI, 1997).
ns restaran inicialment en suspensió dins de l’aigua
La mida de les vermiculacions està compresa en-
pel·licular adherint-se finalment a les parets, al sostre,
tre menys d’1 mm i 10 mm d’espessor i a partir de 1-2
al terra o damunt les superfícies dels blocs caiguts. La
mm fins a desenes de mil·límetres d’amplària i longitud,
procedència de l’aigua seria tant de les infiltracions a
de manera que hi ha una gran variació de dimensions.
partir del sostre de la cavitat, la condensació com de les
Aquestes formacions sedimentàries també s‘han trobat,
periòdiques inundacions. Si l’aigua i l’argila (o qualsevol
amb graus de diferenciació com d’abundància i aspecte,
material equivalent) estan presents en quantitats consi-
en coves de roca no calcària i fins i tot a galeries artificials.
derables, es produeix una massa fangosa, totalment sa-
Segons BINI et al. (1978) poden ser trobats pràcticament
turada d’aigua (tipus I). En aquest cas les vermiculacio-
a qualsevol cavitat si se cerquen detingudament. No to-
ns no es poden produir, almenys fins que no tengui lloc
tes les vermiculacions que s’observen, segons aquests
l’evaporació. Aquest procés implica a més, una disminu-
autors són encara actives i continuen el seu desenvolu-
ció del contingut d’aigua i un increment simultani de les
pament. Moltes d’elles estan absolutament seques o fins
càrregues elèctriques que poden accelerar l’agregació
i tot fossilitzades; aquest és el cas de les que estan co-
de les partícules.
bertes per una capa de precipitat de calcita. N’hi ha que
Per altra banda, si es forma una capa prima d’aigua,
són actives alguns períodes de l’any i la resta inactives.
quasi constant, llavors es produeix una suspensió (tipus
La majoria de les vermiculacions publicades pertanyen a
II) amb gairebé totes les característiques d’un col·loide.
cavitats de clima temperat i humit, però la temperatura,
Aquesta suspensió pot provocar la deposició dels ions
per sí mateixa, no sembla esser un factor que controli la
de calci. En aquest segon cas, els agregats tenen ten-
formació de les vermiculacions, sempre i quan aquesta
dència a augmentar en alçària i superfície. Això és prin-
es trobi per damunt dels zero graus.
cipalment degut a l’evaporació però la deposició també
Les vermiculacions solen seguir fractures, solcs i
pot ser afectada per altres factors com són la tempera-
forats, especialment a on aquestes irregularitats faciliten
tura, pH, etc. El resultat final serà la formació de ver-
la formació inicial de dipòsits que passen a desenvolu-
miculacions fines, ramificades o arborescents. Aquestes
par-se posteriorment en forma de vermiculacions.
estan envoltades generalment per un halo clar. Qual-
Degut a la gran heterogeneïtat en l’aspecte de les
sevol solc o fractura que afecti al substrat pot accelerar
vermiculacions, molts autors han intentat explicar el seu
òbviament el procés. Després dels primers processos
origen de formes molt diverses. Les principals teories
d’eixugada, el procés es pot repetir indefinidament; el
proposades són: reblits fòssils, deposició químico-genè-
nou material es precipitarà de forma preferent sobre la
tica, formació biològica, deposició mecànica per movi-
vermiculació iniciada i incrementarà així la mida. S’han
ments de l’aigua o aire, processos d’assecament de la
observat taxes elevades d’evaporació on el flux d’aire
capa d’argila (hipòtesi de MONTORIOL-POUS, 1958).
és considerable i per tant és més fàcil trobar-se una
Una interessant classificació morfològica, de fins a 8
major concentració de vermiculacions de tipus II a les
categories, va esser publicada per PARENZAN (1961).
entrades de les coves, a les parets adjacents a fluxos
Aquest autor diferencia maculacions (agregacions peti-
localment forts, o a llocs on la secció de la galeria can-
tes i més individualitzades) de les vermiculacions. Entre
via bruscament les seves dimensions. Per contra, les
aquestes darreres, la categoria que més s’ajusta a les
vermiculacions de tipus I es troben normalment enfora
que es troben a les galeries submergides de la cova des
de les entrades. Les vermiculacions s’han documentat a
Pas de Vallgornera són les vermiculacions dendrítiques
coves de gairebé tots els continents.
Figura 42: a) Vermiculacions de sediments llimosos silícics vermellosos.
Figure 42: a) Vermiculations made up of reddish siliceous silty sedi-
b) Vermiculacions de sediments carbonatats. Galeria Enda-
ments. b) Vermiculations of carbonate sediments. Endavant
vant les Atxes. (Fotos F. Gràcia).
les Atxes gallery. (Photo F. Gràcia).
64

A la cova des Pas de Vallgornera estan documentats
per MERINO (2008), uns dipòsits fins i irregulars d’un
material d’aspecte argilós poc gruixuts que es troben als
sostres i parets. Es troben distribuïts de manera disconti-
nua sobre la superfície d’una capa de roca alterada amb
aspecte de moonmilk d’uns 2 cm de gruix. Sembla, a par-
tir de les característiques que es tracta de vermiculacio-
ns de tipus I de BINI et al. (1978), i estudiades per primer
cop per MONTORIOL-POUS (1958), que corresponen
de la classificació de PARENZAN (1961) als números
entre el 4 (màcules irregulars, el·lipsoides o allargades) i
5 (vermiculacions grosses, “pell de lleopard”). A les zo-
nes subaquàtiques de la cova des Pas de Vallgornera
han aparegut un altre tipus de vermiculacions al terra del
sector Subaquàtic de Gregal i concretament a les gale-
ries Miquel Àngel Barceló, galeria Endavant les Atxes,
Figura 43: Caldera a la galeria Jaume Damians. (Foto F. Gràcia).
galeria Jaume Damians i galeria Collonuda Sud (Fig.
42). Ocupen extenses superfícies de galeries i sales, a
Figure 43: Kettle-shaped hollow in the Jaume Damians gallery. (Photo
fondàries d’uns 4 m. Si s’atenen als criteris bibliogràfics
F. Gràcia).
abans esmentats podrien correspondre al numero 8 de
la classificació de PARENZAN (1961), és a dir vermicula-
cions dendrítiques i a la tipologia II de BINI et al. (1978).
CALDERES
Seria el cas contrari a l’anterior formant-se una es-
pècie de microdolines. Es tractaria d’un procés de dis-
minució de volum i formació d’una depressió. En aquest
cas donen lloc a la formació d’esquerdes de dessecació
concèntriques. En alguns casos s’han trobat perforats
per pouets de dissolució (Fig. 43). Han aparegut alguns
exemplars entre 30 i 65 cm de diàmetre al sector Suba-
quàtic de Gregal.
TÚMULS
Són acumulacions de sediments que han estat re-
coberts per una capa de precipitació i que posteriorment
han sofert un increment de volum, provocant una defor-
mitat convexa amb trencament de la capa que els re-
cobreix, en un procés similar a la formació dels diapirs.
Correspon, per tant, al procés oposat al que genera els
Figura 44: Túmuls al sector de les Grans Sales. (Foto F. Gràcia).
polígons de retracció. S’han localitzat escampats a dife-
rents indrets del sector de les Grans Sales i del sector
Figure 44: Tumuli in the Sector de les Grans Sales. (Photo F. Gràcia).
Subaquàtic de Gregal (Fig. 44).
ques profundes i que, en assolir els aqüífers oxigenats
SEDIMENTS AMB PRESÈNCIA DE MANGANÈS
més superficials, poden precipitar en forma d’hidròxids i
òxids (PALMER, 2007).
GINÉS et al. (2008b; 2009a) ja feien menció de
A més dels sectors aeris de la cova s’han localit-
la presència de sediments específics, com a possible
zat als sectors Subaquàtic de Gregal i al sector de les
evidència d’espeleogènesi hipogènica de la cavitat.
Grans Sales, encara que estan ocupant una superfície
Aquests sediments no han estat, de moment, observats
molt més ampla i poden assolir gruixos superiors al cen-
a d’altres cavitats del Migjorn. Consisteixen en dipòsits
tímetre en forma d’acumulació sedimentària. Al sector
de coloracions negroses que apareixen com una pàtina
Subaquàtic de Gregal han estat localitzats a la galeria
cobrint tant les parets d’algunes galeries com reomplint
Miquel Àngel Barceló, galeria Jaume Damians i espe-
l’interior de les fractures del rocam Miocè o, fins i tot, dels
cialment a la galeria Hidrotermal (Figs. 45 i 46). A la ga-
sediments detrítics vermellosos que abunden en deter-
leria Hidrotermal es troben abundants recobriments al
minats passatges. Aquests materials presenten elevats
terra d’aquests materials al llarg de gairebé 200 m, es-
continguts de Mn i en menor quantia de Fe, elements
tant especialment dipositats a ambdós costats del terra
que són moderadament solubles en les aigües anòxi-
de la galeria. Fins ara és el lloc de la cavitat a on s’han
65

trobat més ben representats. Les acumulacions, estan
espais descoberts o amb forats de diferents mides per
recobertes en part per una capa de colada estalagmíti-
on actualment afloren els sediments. L’aparença és de
ca sovint afectada per processos de dissolució. Sembla
que els forats s’han generat a manera de bombolles re-
que la colada ha recobert, en èpoques de funcionament
bentades que formen crostes, glòbuls i branques a par-
vadós, els sediments per complet i que aquests han
tir d’aquests materials, probablement per processos de
contribuït en dissoldre les colades generant abundants
desgasificació. En alguns indrets del sostre i parets es
Figura 45: Sediments amb presència de manganès i en menor quantia
Figure 45: Sediments including abundant manganese and also iron in
de ferro. Una de les possibles evidències d’espeleogènesi
smaller amounts. It is one of the possible evidences about
hipogènica de la cavitat. a) Formes arborescents que so-
the hypogenic origin of the cave. a) Branching morphologies
bresurten de la roca al sostre i parets; b), d) i e) Bombolles
that protrude from the rock in the walls and ceilings; b), d)
rebentades que formen crostes, glòbuls i branques probable-
and e) Burst bubbles that form crusts, globules and bran-
ment per processos de desgasificació; c), f) i g) Dipòsits de
ches, probably related to degassing processes; c), f) and g)
coloracions negroses que recobreixen amplies zones. Sector
Blackish deposits covering extensive zones. Sector de les
de les Grans Sales i sector Subaquàtic de Gregal. (Fotos F.
Grans Sales and Sector Subaquàtic de Gregal. (Photos F.
Gràcia i M.A. Perelló).
Gràcia and M.A. Perelló).
66

Figura 46: a), b), c), d) i f) Acumulacions de sediments amb Mn i Fe re-
Figure 46: a), b), c), d) and f) Accumulations of Mn- and Fe-rich sediments
coberts per una capa de colada estalagmítica sovint afectada
covered by a layer of flowstone frequently affected by dissolu-
per processos de dissolució. Sembla que la colada ha recobert,
tion processes. It seems that flowstone has completely covered
en èpoques de funcionament vadós, els sediments per complet
the sediments, corresponding to previous vadose conditions,
i que aquests han contribuït en dissoldre les colades generant
being later the flowstone dissolved producing abundant holes
abundants espais descoberts per on afloren els sediments, de
that show the underneath sediments, sometimes generating
vegades sobresortint generant bombolles rebentades que for-
burst bubbles which protrude as crusts, globules and branches.
men crostes, glòbuls i branques. g) Túmul, acumulació de sedi-
g) Tumulus, sediment accumulation covered by a layer of car-
ments recoberts per una capa de precipitació i que posteriorment
bonate precipitation that afterwards has experienced a volume
ha sofert un increment de volum. (Fotos F. Gràcia i J. Pocoví).
increasing. (Photos F. Gràcia and J. Pocoví).
troben formes més aviat arborescents que sobresurten
i són més mals de localitzar. En alguns casos puntuals
de la roca, a la qual han travessat de baix a dalt. Els
s’han observat que sobresurten de forats minúsculs i
processos de dissolució han incidit especialment a la
han dipositat al terra un petit ventall de sediments de
roca calcària i no gens als materials negres del preci-
color fosc. La fondària a on s’han trobat generalment
pitat. A altres galeries estan més localitzats o recoberts
està compresa entre els -4 i -7 m.
67

Aspectes Paleontològics
A les galeries i sales sotaiguades de la cova s’han
trobat a dues localitats restes del vertebrat endèmic
extint Hypnomys morpheus (Figs. 47 i 48). Abans de
l’arribada dels humans a Mallorca, Menorca i Cabrera hi
vivia aquesta espècie de rata cellarda que no es trobava
enlloc més arreu del món (ALCOVER et al., 2000). Va
ser descrita per Miss Dorothea Minola Bate el 1918. Era
més grossa que la rata cellarda actual de les Gimnèsies
(introduïda pels humans en època prehistòrica). La llar-
gària del seu cap i cos se situava entorn dels 17-18 cm
i el seu pes era d’uns 250 g. Al llarg de la seva evolució
no varen canviar gaire, sembla que només varen incre-
mentar lleugerament la talla corporal i modificaren un
poc la seva dentició. Es va extingir després de l’arribada
Figura 47: Esquelet d’Hypnomys morpheus trobat a 3 m de fondària sota
les aigües, a un lateral del fons del llac de na Gemma. Se
n’han trobat altres restes en pitjor estat al sector de les Grans
Sales. (Foto M.A. Perelló).
Figure 47: Skeleton of Hypnomys morpheus found in a lateral part of
the Llac de na Gemma pool’s bottom, at a depth of 3 m un-
derwater. Some other remains, but in worse conditions, have
also been found in the Sector de les Grans Sales. (Photo
M.A. Perelló)
Figura 48: Esquelet d’Hypnomys morpheus en posició anatòmica i par-
Figure 48: Skeleton of Hypnomys morpheus in anatomical position and
cialment concrecionat per colada pavimentària. (Foto M.A.
partially covered by paving flowstone. (Photo M.A. Perelló).
Perelló).
68

dels humans. El seu depredador principal era l’òliba ge-
i circummediterrània (Fig 49). L’espècie viu en aigües
gant, Tyto balearica.
moderadament salabroses o fins i tot totalment dolces
La primera localitat de les galeries inundades a on
de pous i coves; es coneix també de sediments no con-
s’han descobert restes òssies és a prop d’una sala aèria
solidats de rius. Presenta una àmplia distribució per zo-
del sector de les Grans Sales, a una fondària de -3,5 m.
nes litorals de la regió mediterrània, on és l’habitant més
Són restes sense connexió anatòmica i en mal estat de
comú de les coves anquihalines; està present a totes
conservació. La segona localitat és troba al bell mig del
les illes de l’Arxipèlag Balear. Relativament freqüent a
llac de na Gemma (sector de les Noves Extensions), a
les capes superiors de la columna d’aigua de la cova
una fondària de -3 m i coberts parcialment per una capa
Genovesa. Ateny a la cova des Coll densitats pobla-
de colada estalagmítica que ha cimentat i consolidat les
cionals importants localment i estacional, depenent de
restes al llarg d’una pulsació climàtica freda, per poste-
les zones on flueix aigua de menor salinitat. Al sistema
riorment pujar el nivell de la mar i de les aigües freàti-
Pirata-Pont-Piqueta es va localitzar a les zones supe-
ques i deixar les restes sota l’aigua. Són restes òssies
riors, excepte a la franja de més salinitat. A la cova des
que es troben en bon estat i en connexió anatòmica, fet
Pas de Vallgornera s’ha pescat i observat preferentment
que li atorga un valor afegit (Fig. 48).
a les pesques efectuades entre 1,5 i 3 m de fondària,
zona habitual de la picnoclina, que correspon a salinitats
d’entre 12 mS/cm fins als 35 mS/cm.
Fauna Aquàtica
Ordre Isopoda Latreille, 1817
Typhlocirolana moraguesi
Racovitza, 1905
S’ha mostrejat el contingut faunístic de les galeries
inundades emprant dues tècniques de captura: per una
Isòpode cirolànid estigobiont endèmic balear (citat
part amb pesques efectuades activament amb xarxes de
únicament a Mallorca, Menorca, Cabrera i sa Dragone-
plàncton confeccionades amb teixit de nytal de 64 µm
ra). Va esser descrit a principis del segle passat a partir
de llum de malla amb les quals es filtra l’aigua mentre es
de material capturat a les coves del Drac de Portocristo
busseja; per altra part s’han emprat nanses confecciona-
(RACOVITZA, 1905). Comú a la galeria dels Myotragus
des amb pots de plàstic i malla de nytal, utilitzant embotit
de la cova Genovesa, on sovint se l’ha observat nedant.
(fuet) o formatge com a esquer, que s’han deixat a la
Ha estat vist freqüentment a la cova des Coll, a totes les
cavitat normalment entre una i dues setmanes. Les pes-
profunditats, entre 8 i 37 ‰ de salinitat. Al sistema Pirata-
ques s’han efectuat entre 0 i -9 m, és a dir, a la totalitat
Pont-Piqueta es va localitzar a totes les franges d’aigua.
de la columna d’aigua de la gruta. El material recollit s’ha
A la cova des Pas de Vallgornera s’ha localitzat a qualse-
identificat al laboratori de l’Institut Mediterrani d’Estudis
vol fondària, especialment al sector Antic (Fig. 50).
Avançats (UIB-CSIC), mitjançant lupa binocular i micros-
copi equipat amb contrast diferencial. S’han efectuat 8
dies de pesques amb xarxes i nanses. Encara que local-
Ordre Thermosbaenacea Monod, 1927
ment són abundants, únicament s’han trobat 3 espècies
Tethysbaena scabra (Pretus, 1991)
de crustacis estigobionts, 2 de les quals són endèmiques.
A les pesques efectuades entre 1,5 i 3 m de fondària,
Espècie estigobiont de l’ordre de crustacis pera-
zona habitual de la picnoclina, que correspon a salinitats
càrids. Endemisme gimnèsic s’ha citat a Mallorca i illots
d’entre 12 mS/cm fins als 35 mS/cm s’han capturat la
pròxims (Cabrera, sa Dragonera), així com també a Me-
major part d’exemplars de l’amfípode Salentinella ange-
norca. Es coneix una altra espècie ibèrica del gènere
lieri i del termosbenaci Tethysbaena scabra. L’isòpode
a la península. A Mallorca únicament es localitza a les
Typhlocirolana moraguesi, espècie molt eurihalina, s’ha
aigües subterrànies de les regions costaneres influen-
localitzat a qualsevol zona de la columna d’aigua. Per
ciades per la mar. És típica de les picnoclines dels llacs
sectors, el que presenta una major densitat de crustacis
anquihalins, on neda activament. S’ha trobat a la cova
és el sector Antic. El sector més pobre, encara que és el
Genovesa on es concentra en abundància a la picnocli-
de major recorregut, és el sector Subaquàtic de Gregal.
na d’una sala a on probablement s’alimenta dels flòculs
S’ha de puntualitzar que les espècies de crustacis esti-
de bacteris en suspensió que enllà es desenvolupen per
gobiontes d’aigües de major salinitat no s’han trobat a la
aportacions d’aigües residuals d’un pou negre. Pot re-
cavitat, malgrat que a partir dels 3-4 m de fondària les
sistir concentracions molt baixes d’oxigen dissolt. A la
aigües de la cova des Pas de Vallgornera presenten una
cova des Coll ha aparegut als sectors més interiors, amb
salinitat amb valors molt propers als de la mar.
salinitats compreses entre el 8 i el 34 ‰. Al sistema Pira-

ta-Pont-Piqueta es va localitzar també preferentment a

les zones de la columna d’aigua, properes a la picnocli-
Phylum CRUSTACEA
na. A la cova des Pas de Vallgornera s’ha pescat prefe-
Classe Malacostraca
rentment entre 1,5 i 3 m de fondària, zona habitual de la
picnoclina, que correspon a salinitats d’entre 12 mS/cm
Ordre Amphipoda Latreille, 1816
fins als 35 mS/cm. S’han localitzat habitualment al sec-
Salentinella angelieri Ruffo & Delamare, 1952
tor Antic i també és freqüent observar-los al sector de
les Grans Sales. També s’han observat exemplars de
Amfípode estigobiont, únic representant a les illes
l’espècie per damunt d’escars deixats dins zones de sa-
dels Salentinellidae, família estrictament estigobiont
linitat marina al sector Subaquàtic de Gregal (Fig. 51).
69

Figura 49: Salentinella angelieri, amfípode esti-
gobiont. Viu en aigües moderadament
salabroses o fins i tot totalment dolces.
(Foto M. Vadell).
Figure 49: Salentinella angelieri, stygobite amphi-
pod. It lives in slightly brackish waters
or even in freshwaters. (Photo M. Va-
dell).
Figura 50: Typhlocirolana moraguesi, isòpode
estigobiont endèmic balear. A la cova
des Pas de Vallgornera s’ha localitzat a
qualsevol fondària, especialment al sec-
tor Antic. (Foto M. Vadell).
Figure 50: Typhocirolana moraguesi, stygobite iso-
pod endemic from the Balearic Islands.
In the Cova des Pas de Vallgornera, it
has been observed at whatever depth
especially in the Sector Antic. (Photo
M. Vadell).
Figura 51: Tethysbaena scabra, espècie estigo-
biont endèmica de l’ordre de crustacis
peracàrids. Localitzat preferentment a la
franja de picnoclina. (Foto M. Vadell).
Figure 51: Tethysbaena scabra, endemic stygobite
species belonging to the order of pera-
carida. It is preferentially found at the
picnocline horizon. (Photo M. Vadell).
70

Agraïments
COLLIGNON, M. (1982): Une première des spéléos namurois
a Majorque (Espagne). Au Royaume d’Hades. Groupe
Spéléo Namur-Ciney, 2: 15-26. Bouge, Bèlgica.
FORNÓS, J.J.; GINÉS, J. & GRÀCIA, F. (2009): Present-day
Els treballs subaquàtics han estat finançats par-
sedimentary facies into the coastal karst caves of Mal or-
cialment gràcies als projectes de la Obra Social de SA
ca island (western Mediterranean). Journal of Cave and
NOSTRA, dins les convocatòries d’ajuts per a projectes
Karst Studies, 71(1): 86–99.
de Conservació de la Biodiversitat 2008. Volem agrair
GINÉS, A. (1995): Els espeleotemes de les coves de Mal orca
al Sr. Andreu Ramis, al Sr. Antoni Sorà, al Sr. Barto-
/ The speleothems of Majorcan caves. In: GINÉS, A. &
meu Tomàs i a la Sra. Isabel Mozo de la Fundació “SA
GINÉS, J. (eds.) El carst i les coves de Mal orca / Karst
and caves in Mal orca. Endins, 20 / Mon. Soc. Hist. Nat.
NOSTRA”, Caixa de Balears la seva bona disposició i
Balears, 3: 87-97. Palma de Mal orca.
professionalitat.
GINÉS, A. (2000a): Patterns of col apse chambers in the endo-
Cal consignar que bona part de les tasques desen-
karst of Mal orca (Balearic Islands, Spain). Acta Carsolo-
volupades s’emmarquen dins del projecte d’investigació
gica, 29 (2): 139-148. Ljubljana.
del Ministerio de Ciencia e Innovación - FEDER
GINÉS, A. & GINÉS, J. (2007): Eogenetic karst, glacioeustatic
CGL2006-11242-C03-01/BTE.
cave pools and anchialine environments on Mal orca Is-
Als bussos de coves que en més o manco ocasions
land: a discussion of coastal speleogenesis. International
Journal of Speleology, 36 (2): 57-67. Bologna, Itàlia.
han vingut a la cavitat i també han contribuït d’alguna
manera a les feines realitzades o que han fet més agra-
GINÉS, J. (2000b): El karst litoral en el levante de Mal orca:
dable l’estada a la cavitat: Mateu Febrer, Peter Watkin-
una aproximación al conocimiento de su morfogénesis
son, Miquel Vives, Carlos Bernat, Hugo Doyle, Xavier
y cronología. Tesi Doctoral. Departament de Ciències de
Alemany, Franck Brehier, Guillaume Tixier, José López,
la Terra, Universitat de les Il es Balears. 595 pàgs + 29
Enrique Ballesteros, Hilari Moreno, Jean-marc Belin,
làms. Inèdit.
Gabriel Soler, Thomas Baum, Jean-Pierre Montseny,
GINÉS, J.; GINÉS, A.; MERINO, A.; MULET, A. & MULET, G.
(2008a): La Cova des Pas de Val gornera (Llucmajor,
Antoni Cirer, Gian Ameri, Miguel Romans i Juanjo La-
Mal orca). Una localitat excepcional des del punt de vista
vergne.
del patrimoni geoespeleològic. In: PONS, G. X. (edits.).
Als companys, espeleòlegs no bussos, anomenats
V jornades de Medi Ambient de les Il es Balears. Ponèn-
amistosament per nosaltres com “els terrestres”, que
cies i resums. Soc. Hist. Nat. Balears, 39-40. Palma de
han ajudat en múltiples ocasions a transportar tancs de
Mal orca.
busseig i demés equipament pesat fins al llac d’entrada:
GINÉS, J.; GINÉS, A.; FORNÓS, J.J.; GRÀCIA, F. & MERINO,
Antoni Croix, Anders Kristophersson, Antoni Mulet, Gui-
A. (2008b): Noves observacions sobre l’espeleogènesi
en el Migjorn de Mal orca: els condicionants litològics en
llem Mulet, Antoni Merino, Miquel Àngel Barceló, Pedro
alguns grans sistemes subterranis litorals. Endins, 32: 49-
Riera, Paco Alburquerque, Miquel Dot, Pere Cifre, Tòfol
79. Palma de Mal orca.
Monserrat, Vicente Villalonga, Santi García, Manolo Lu-
GINÉS, J.; GINÉS, A.; FORNÓS, J.J.; MERINO, A. & GRÀ-
que i molts d’altres, en ocasions de visita puntual a la
CIA, F. (2009a): On the role of hypogene speleogenesis in
cavitat, que ens han alleugerat una mica en la feixuga
shaping the coastal endokarst of southern Mal orca (Wes-
feina del transport. Els hem enyorat molt en travessar
tern Mediterranean). In: KLIMCHOUK, A.B. & FORD, D.C.
la sala Que No Té Nom i a la tornada a l’exterior una
(eds.) Hypogene speleogenesis and karst hydrogeology
of artesian basins. Ukrainian Institute of Speleology and
vegada acabades les immersions.
Karstology, Special Paper 1: 91-99. Simferopol, Ucraïna.
A Joaquín Ginés, a quí volem agrair la revisió aten-
GINÉS, J.; GINÉS, A.; FORNÓS, J.J.; MERINO, A. & GRÀCIA,
ta de l’article i la traducció a l’anglès del resum i dels
F. (2009b): About the genesis of an exceptional coastal
peus de figures.
cave from Mal orca Island (Western Mediterranean). The
A les intenses activitats exploratòries i topogràfi-
lithological control over the pattern and morphology of
ques portades a terme pels equips d’espeleòlegs del
Cova des Pas de Val gornera. In: WHITE, W.B. (ed.) Proc.
15th Int. Congress Speleol., 1: 481-487. Kerrvil e, U.S.A.
Grup Espeleològic de Llubí i de l’Agrupació Voltors, els
GRÀCIA, F.; CLAMOR, B.; FORNÓS, J.J.; JAUME, D. & FE-
quals han treballat de forma continuada en la cova des
BRER, M. (2006): El sistema Pirata - Pont - Piqueta (Ma-
Pas de Vallgornera d’ençà de l’any 2004.
nacor, Mal orca): geomorfologia, espeleogènesi, hidrolo-
A Antoni Cirer “Chirino”, per la seva excel·lent tasca
gia, sedimentologia i fauna. Endins, 29: 25-64. Palma de
fotogràfica i professionalitat.
Mal orca.
A Mateu Vadell, per fotografiar les espècies de crus-
GRÀCIA, F.; CLAMOR, B. i FORNÓS, J.J. (2007): Cavitats
tacis aquàtiques.
costaneres de les Balears generades a la zona de mescla,
amb importants continuacions subaquàtiques. In: PONS,
A Jaume Serra per proporcionar-nos fotografies i in-
G.X. & VICENS, D. (eds.) Homenatge a Juan Cuerda.
formació oral de les primeres immersions a la cavitat par
Mon. Soc. Hist. Nat. Balears.Palma de Mal orca.
part del club CAS Triton.
HILL, C. & FORTI, P. (1997): Cave minerals of the world. Na-

tional Speleological Society. 463 pp.
MERINO, A. (1993): La Cova des Pas de Val gornera. Endins,
19: 17-23. Palma de Mal orca.
Bibliografia
MERINO, A. (2000): Nuevas extensiones de la Cova des Pas
de Val gornera (Llucmajor, Mal orca). Endins, 23: 7-21.
Palma de Mal orca.
ALCOVER, J. A.; LLABRÉS, M. & MORAGUES, LL. (2000):
MERINO, A. (2002): La Cova des Pas de Val gornera (Llucma-
Les Balears abans dels humans. Mon. Soc. Hist. Nat. Ba-
jor, Mal orca). Boletín SEDECK, 3. Madrid.
lears, 8: 78 pàgs. Palma. Edit. SA NOSTRA-SHNB.
MERINO, A. (2006): Espeleotemas poco frecuentes y morfolo-
BINI, A.; CAVALLI GORI, M. & GORI, S. (1978): A critical re-
gías de corrosión hal ados en la Cova des Pas de Val gor-
view of hypotheses on the origin of vermiculations. Int.
nera. Endins, 30: 49 - 70. Palma de Mal orca.
Jour. Speleol., v. 10, 1, pàgs: 11-33.
71

MERINO, A. (2007a): Algunos espeleotemas poco habituales
hal ados en la Cova des Pas de Val gornera. Nuevas ob-
servacions. Endins, 31: 111-116. Palma de Mal orca.
MERINO, A. (2007b): Solutional sculpturings and uncommon
speleothems found in the Cova des Pas de Val gornera,
Majorca, Spain. NSS News, 65 (9): 14-20. Huntsvil e,
USA.
MERINO, A. (2008): Nueva aportación al conocimiento de les
espeleotemas y morfologías existentes en la Cova des
Pas de Val gornera. Endins, 32: 43 - 48. Palma de Ma-
l orca.
MERINO, A.; MULET, A. i MULET, G. (2006): La Cova des
Pas de Val gornera: 23 kilómetros de desarrol o topogra-
fiado (Llucmajor, Mal orca). Endins, 30: 29 - 48. Palma
de Mal orca.
MERINO, A.; MULET, A.; MULET, G.; CROIX, A. & GRÀCIA,
F. (2007): La Cova des Pas de Val gornera (Llucmajor,
Mal orca): 40 kilómetros de desarrol o topografiado En-
dins, 31: 101-110. Palma de Mal orca.
MERINO, A.; MULET, A.; MULET, G.; CROIX, A. & GRÀCIA,
F. (2008): La Cova des Pas de Vallgornera (Llucmajor,
Mallorca) alcanza los 55 kilómetros de desarrollo topográ-
fico. Endins, 32. Palma de Mallorca.
MERINO, A.; MULET, A.; MULET, G.; CROIX, A. & GRÀCIA,
F. (2009): Cova des Pas de Vallgornera: an exceptional
littoral cave from Mallorca Island (Spain). In: WHITE, W.B.
(ed.) Proc. 15th Int. Congress Speleol., 1: 522-527. Kerr-
ville, U.S.A.
MONTORIOL-POUS, J. (1958): Sobre el origen de las vermicu-
laciones arcillosas. Proc. 2nd Int. Cong. Speleology, Bari,
1: 389-395.
MULET, G. (2006): Cova des Pas de Vallgornera. In: MAYO-
RAL, D. & MATEU, T. (eds.) Mallorca, bellezas en la os-
curidad. Guía práctica y visual de la espeleología en Ma-
llorca. Espeleo Mallorca S.C. 249-266. Sant Llorenç des
Cardassar, Mallorca.
PALMER, A.N. (2007): Cave Geology. Cave Books. 454 pp.
Dayton.
PARENZAN (1961): Sulle formazioni argillose-llimose dette
vermicolari. Atti Int. Symp., Varenna, v. 1, p. 120-125.
RACOVITZA, E.G. (1905): Typhlocirolana moraguesi n. g. n.
sp. isopode aquatique cavernicole des grottes du Drach
(Baléares). Bull. Soc. Zool. de France, 30: 72-80.
72