Les coves de la cinglera del Castell de Santueri (Felanitx, Mallorca): els materials del Fons Colominas del Museu d'Arqueologia de Catalunya
ENDINS, núm. 33. 2009. Mallorca
LES COVES DE LA CINGLERA DEL CASTELL DE SANTUERI
(Felanitx, Mallorca): ELS MATERIALS DEL FONS COLOMINAS
DEL MUSEU D’ARQUEOLOGIA DE CATALUNYA
per Jordi HERNÁNDEZ-GASCH *
En memòria de Miquel Seguí
Per als seus pares, na Maria i en Tomeu
Resum

Les coves excavades entre el 1916 i el 1920 per l’Institut d’Estudis Catalans a
Felanitx i estudiades per Veny presentaven, fins a la data, una cronologia de bronze
antic i mig (períodes epicampaniforme i naviforme inicial i mig). Els materials revisats
de la cova des Bous i la Cova des Confessionari des Moros, la major part inèdits,
demostren que l’ús d’aquestes va continuar durant el bronze recent i final (període
naviforme final) i durant la primera i segona edat del ferro (cultura talaiòtica i baleàri-
ca), existint un hiatus d’ocupació probablement a l’inici del primer mil·lenni.
Encara que se suggereix la possibilitat d’un ús ritual i la categorització dels espais
com a sagrats, el seu ús molt probablement s’hagi de relacionar a ocupacions tempo-
rals d’una part de la població lligada a activitats ramaderes i, tal vegada, dels propis
ramats.
Abstract

The caves at Felanitx excavated between 1916 and 1920 by the Institut d’Estudis
Catalans and studied by Veny, up to now presented a chronology from the Old and
Middle Bronze (Early and Middle Epicampaniform and Naviform periods). The ma-
terials examined from the Cova des Bous and Cova des Confessionari des Moros,
mostly unpublished, show that the use of these continued during the Late and Final
Bronze (Final Naviform period) and during the First and Second Iron Age (Talaiotic
and Balearic culture), with an occupational hiatus probably at the beginning of the first
millennium.
Even though the possibility of ritual use is still suggested and the cataloguing of their
space as sacred, their use probably should be related to temporary occupation by
part of the population engaged in cattle activities and, perhaps, to the cattle animals
themselves.
Introducció
El present treball pretén donar a conèixer un con-
del Talaiòtic i Baleàric que foren localitzades en coves
junt de ceràmiques del fons Colominas (FC) diposita-
amb o sense ús funerari i en poblats. Són precisament
des en el Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC).
els materials recuperats en ambients no funeraris i, en-
Foren inventariades i dibuixades l’any 1993 (aleshores,
tre aquests, els localitzats a les coves de la cinglera del
Museu Arqueològic de Barcelona, MAB), moment en el
Castell de Santueri (Figs. 1 i 2), els que ara presentem,
qual aquest fons estava essent catalogat.1 Per aques-
sobretot perquè estudis més complerts sobre les coves
tes circumstàncies, només vàrem poder accedir a una
de l’edat del bronze i del ferro excavades per IEC van ser
part dels materials, difícil de quantificar en aquell mo-
publicats molts anys enrere (VENY, 1968; ROSSELLÓ
ment.2 Tanmateix, els materials revisats són una mostra
BORDOY, 1960; ENSEÑAT, 1981).
representativa dels treballs escomesos per l’arqueòleg
Cinc anys després de la nostra recerca al MAB, l’any
Josep Colominas Roca a l’illa de Mallorca per encàrrec
1998, vàrem redactar un article (HERNÁNDEZ GASCH,
de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) entre els anys 1916
inèdit) per a un llibre d’homenatge a en Miquel Seguí,
i 1920. Així, tant hi figuren ceràmiques del Naviforme
joveníssim arqueòleg i amic, mort en accident de trànsit
que procedeixen de coves d’enterrament, com d’altres
aquell mateix any. Malauradament aquest llibre mai va
veure la llum.
*
Doctor en arqueologia per la Universitat de Barcelona. Actium
En els deu anys transcorreguts des què vàrem lliu-
Patrimoni Cultural, SL. Email: jhernandezgasch@gmail.com
rar aquell article, el panorama de l’arqueologia i la pre-
19

història balears ha canviat de manera molt notable, a
conseqüència dels projectes de recerca i excavacions
endegades, per bé que alguns d’aquests projectes dis-
sortadament han nascut i desaparegut en aquest lapse
de temps. L’allau de publicacions que s’ha produït en
aquests anys, resultat de l’activitat dels equips de re-
cerca, ha contribuït considerablement, i no només per
quantitat sinó sobretot per la seva qualitat, a avençar
en el coneixement de l’arqueologia illenca. Hem hagut,
per tant, de reescriure literalment el que quedà com a
un esborrany l’any 1998. En fer aquest exercici ens ha
sobtat adonar-nos que termes assumits per molts inves-
tigadors en relació a la prehistòria de les Illes Balears
no havien estat ni tan sols formulats en aquella data.
No cal dir que ens hem vist afavorits pels avenços en el
coneixement de la materialitat de la prehistòria insular i
en la interpretació dels seus jaciments.
Les excavacions de l’Institut i
Figura 1: Mapa de situació de les cavitats del cingle del puig de Santue-
el fons Colominas (FC)
ri. 1: Cova Calenta; 2: Cova des Bous; 3: Cova des Drac; 4:
Cova des Confessionari des Moros.
Figure 1: Map of the cave locations below the massif of the Puig de
Santueri. 1: Cova Calenta; 2: Cova des Bous; 3: Cova des
Qualsevol que s’hagi dedicat, per poc que sigui, a
Drac; 4: Cova des Confessionari des Moros. (Author: Miquel
l’arqueologia balear haurà llegit un parell de vegades
Trias).
la història de la recerca, en la que Josep Colominas i
l’IEC hi són referència obligada. Com sigui que es va-
lori la seva aportació, el que sembla fora de dubte és el
l’avanç de resultats de la recerca de l’IEC a Mallorca
punt d’inflexió que va marcar en l’arqueologia de les Illes
d’aquells cinc anys, va construir una periodització que,
Balears. D’una banda, aquests treballs van ser cantera
si bé simple (Primera Edat del bronze, entre el 2500 i el
de materials per a les col·leccions del primigeni Museu
1700 aC, i Cultura dels talaiots, entre el 1700 i el 123
d’Arqueologia, amb el que això va implicar: l’estudi con-
aC)3 va constituir també una base per a moltes d’altres
tinuat, durant prop de 75 anys, sobretot de les peces de
perioditzacions que havien de succeir-la.4
vitrines de les sales de Mallorca i especialment de la
També, almenys en un cas, es va afrontar l’estu-
bronzística, eina bàsica en les datacions dels contextos
di complert dels materials, els de magatzem inclosos,
balears i fonament, fins i tot, de perioditzacions (com la
procedents d’algunes de les excavacions de l’IEC a
proposada per ROSSELLÓ BORDOY l’any 1974), fins
Mallorca. Ens referim a l’estudi dels materials de cinc
a l’ús generalitzat de les tècniques de datació absoluta,
coves d’enterrament de l’edat del ferro realitzat per CA-
que va marcar la següent revolució epistemològica en
TALINA ENSEÑAT (1981), resolt en un treball curós i
aquest camp. D’altra banda, el mateix Colominas, en
encara útil per la il·lustració i els inventaris que conté.
Figura 2: Panoràmica del Castell de Santueri vist de la banda de mig-
Figure 2: Panorama of the Castell de Santueri seen from the south. (Au-
jorn. (Autor: Miquel Trias).
thor: Miquel Trias).
20

A més, encara que CRISTÒFOL VENY (1968) no ho
als,5 la qual cosa ha seguit emmascarant la reutilització
menciona explícitament en el seu estudi sobre les coves
de les coves, que ja no va ser distingida per Colominas.
d’enterrament mallorquines en el Bronze Antic, ens sem-
En la literatura arqueològica mallorquina, va esde-
bla clar que la revisió de materials efectuada en el MAB
venir un topos la lamentació pel caràcter definitiu dels
va incloure materials de magatzems, atès el registre i
articles apareguts a l’Anuari de l’IEC (AIEC), que va do-
dibuix de material fragmentari. En tot cas, com reconeix
nar a conèixer de manera molt sumària els resultats de
sincerament, no s’enregistraren la totalitat dels materi-
les excavacions de l’Institut. Malgrat que algunes veus
Figura 3: Topografia de la Cova des Bous segons ENCINAS (2006: 106).
Figure 3: Survey of the Cova des Bous, after ENCINAS (2006: 106).
21

d’ús que s’haguessin pogut determinar” (HERNÁNDEZ-
GASCH, inèdit).
En dates recents, el primer aspecte ha estat en-
carat per tal d’establir una tipologia morfomètrica de
la ceràmica talaiòtica que transcendís les tipologies a
partir d’un únic jaciment. L’estudi ha inclòs materials del
FC sencers o reconstruïts que han permès la medició
de tots els paràmetres (LULL et al., 2008). Tanmateix,
en aquest cas, si bé el FC ha estat útil als propòsits de
l’obra, aquest estudi no suposa en cap cas una revisió
del propi fons. D’un jaciment com Capocorb vell, del
qual el MAC en custodia una quantitat important de ma-
terials, l’esmentat treball només n’ha emprat tres peces.
En tot cas, és el darrer aspecte dels esmentats, el de la
Figura 4: Entrada de la Cova des Bous (Autor: Bartomeu Salvà
Simonet).
seriació ocupacional i el caràcter de la pròpia utilització
dels espais, el que assajarem, amb les restriccions ex-
Figure 4: Entrance to the Cova des Bous (Author: Bartomeu Salvà
posades i a partir del material fragmentari, en les pàgi-
Simonet).
nes següents.
clamaven piadosament per la vàlua de l’arxiu Colominas
(FONT, 1974), mai va arribar a generar noves publica-
cions i, d’haver-ho fet, no hauria pogut sostreure’s al fet
Materials del Confessionari des
del “buidat” d’uns jaciments que sembla que es va rea-
litzar de manera simultània per obrers no especialitzats,
Moros (CM) i la Cova des Bous (CB)
els quals lliuraven els materials recuperats (i cal suposar
que molts ni es van recollir) i fornien Colominas de les
observacions que, més expertament o ingènuament, ha-
ELS ANTECEDENTS
vien realitzat (GUERRERO, 1997: 63).
En tot cas, que les excavacions es van efectuar en
La balma del Confessionari des Moros (CM)7 és el
un temps rècord i que perseguien l’alçat topogràfic dels
primer jaciment que Colominas va descriure en el seu
jaciments6 i la “recollida” d’alguns materials resta ben
article sobre l’edat del bronze a Mallorca (Fig. 5).8 En va
clar quan es llegeixen els articles de Colominas. També
publicar una fotografia i el dibuix de tres punxons.
és palès que manca un registre estratigràfic i que els
A continuació de la nota sobre el CM, Colominas
materials pateixen una descontextualització, només pal-
va referir-se breument a la Cova des Bous (CB)9 sense
liada per descripcions sumàries de “nivells” on apareixen
publicar-ne la topografia ni cap material (Fig. 3 i 4).10
concentrades algunes restes. Finalment, els materials
Seguidament va apuntar l’existència d’una tercera
van passar pel sedàs metodològic que comporta la pre-
cova, la Cova Calenta (CC)11, en la que s’hi va recollir
dominança abassegadora de formes, per no esmentar
material similar (Fig. 6).12 En la nostra parcial revisió
el rebuig majoritari del material osteològic humà i fau-
del FC no vam arribar a veure materials d’aquest jaci-
nístic. A més, les indicacions que consten en les capses
ment.13
del MAC sovint només assenyalen el nom del jaciment.
Finalment, Colominas va esmentar que s’havien
Així les coses, hem hagut de tractar els materials com a
prospectat amb cales arqueològiques la resta de coves
conjunts dins de cada jaciment.
En aquest sentit, tot i les limitacions d’aquesta mena
d’estudis, l’anàlisi dels materials ens ha permès caracte-
ritzar a nivell cronològic i funcional aquestes coves d’ús
no funerari.
Finalment, i per allò que vàrem poder observar del
FC, l’any 1998 apuntàvem: “tenim la convicció de què
l’estudi dels conjunts, alguns dels quals amb dotzenes
de vasos sencers o reconstruïts i molt homogenis quant
a morfologia, permetria avançar en el coneixement de
l’evolució tipològica d’aquesta vaixella. [També,] a partir
de les datacions [obtingudes en] les excavacions actuals
[en relació] als mateixos tipus [ceràmics], es podria da-
tar amb més precisió les diverses fases d’utilització dels
espais, com sigui que, en especial algunes de les coves
d’enterrament, han romàs amb la classificació de Colo-
minas, qui no va aportar sovint cap documentació grà-
fica que la sostingués. En darrer terme, [una revisió del
Figura5: Topografia de la Cova des Confessionari des Moros segons
fons] permetria de considerar hipòtesis sobre el caràcter
ENCINAS (e.p.).
dels dipòsits i les diverses motivacions que van originar
Figure 5: Survey of the Cova des Confessionari des Moros, after ENCI-
[un cert volum i tipologia de materials] segons [les fases]
NAS (op. cit.).
22

i balmes de la cinglera sense resultats (aquest sembla
bol suposadament recollit a la CC i que el propi VENY
ser també el cas de la quarta cova existent a Santueri,
(1968: làm. 201, 1) va reproduir16. Segons la classifi-
la Cova des Drac, [Fig. 7]), va establir com a funció de
cació del campaniforme mallorquí realitzada per Wal-
les tres descrites un caràcter habitacional i en va fixar
dren, aquest individu s’inclou entre els estils intermedis
la cronologia a la “primera Edat del bronze”14, que, tal
(WALDREN, 1998: 223) que defineix un estadi de les
i com la defineix a nivell de cultura material, correspon-
tècniques decoratives caracteritzades per les bandes
dria al Naviforme, en termes de la darrera periodització
geomètriques disposades horitzontalment d’incisió lleu-
de la prehistòria balear (LULL et al., 1999).
gera (més aviat un gravat sobre l’argila, quan la pasta
Fins que Veny va publicar la seva tesi doctoral, gai-
ja s’havia notablement assecat, abans de la cocció). La
rebé 50 anys després dels articles de Colominas, nin-
cronologia per datacions radiocarbòniques calibrades
gú s’havia ocupat més de les coves de Felanitx. VENY
associades a d’altres fragments del mateix estil proce-
(1968: 348), com ell mateix reconeix, va seguir textual-
dents de Son Matge oscil·la entre el 2100 i el 1800 aC
ment les informacions aparegudes a l’AIEC15, va inven-
(WALDREN, 1998: 212, làm. 31). El fragment llis d’un
tariar, pel que hem pogut comprovar, una petita part dels
vas troncocònic amb cordó sota la vora (VENY, 1968:
materials procedents del CM i la CB, i en va publicar
Fig. 200, 13), aparegut al CM, podria ser també d’aquest
dibuixos, encara que alguns d’ells pertanyen a peces
moment, així com un altre exemplar del mateix tipus
no descrites a l’inventari. Atès que només va referir el
(VENY, 1968: Fig. 201, 6) i el vas de tipus ovoide amb
número d’inventari del MAB de dos fragments del CM,
cordó corregut sota la vora (VENY, 1968: Fig. 201, 5),
és difícil d’establir la identitat amb els fragments enregis-
trobats a la CB.
trats per nosaltres i, malgrat esmentar la informació que
De finals d’aquest període o de l’immediatament
Colominas proporciona per a la CC, tampoc no en va
posterior (Naviforme inicial, 1600-1400 aC) es poden
veure els materials.
caracteritzar vasos de formes globulars (VENY, 1968:
Fernández-Miranda també va referir-se a les dues
Fig. 200, 9, 12, 14), hemisfèriques (VENY, 1968: Fig.
primeres coves, però seguint a Veny en tot moment.
200, 10 i, tal vegada, 11) i troncocòniques (VENY, 1968:
Només va apuntar que les decoracions de bagueta que
Fig. 200, 15), amb suspensors verticals i horitzontals
apareixen en alguns dels vasos globulars (encara que,
perforats procedents del CM, mentre que al naviforme
de fet, també en troncocònics) “quizá enlacen con las
mig (1400-1200 aC) podria correspondre un vas tronco-
que aparecen en ocasiones con las incisas” (FERNÁN-
cònic amb cordó o ressalt marcant la carena de la CB,
DEZ-MIRANDA, 1978: 51).
tot i que sembla evident que la secció publicada, com-
parada amb el dibuix del fragment, presenta problemes
d’orientació (VENY, 1968: Fig. 201, 3).
LA SERIACIÓ CRONOCULTURAL
Finalment, cal notar que alguns dels materials pre-
sentats per VENY (1968: Fig. 201, 2, 4, 7, 8), procedents
A partir del material presentat per Veny, la seriació
de la CB, poden assimilar-se a materials de tipus tala-
arrenca en el bronze antic, que a Balears darrerament
iòtic i baleàric, com els que ara presentem, pertanyents
ha rebut el nom de període epicampaniforme-dolmènic
amb tota probabilitat a algun tipus d’olla (els números 2 i
(2100/2000-1600) (MICÓ, 2005: 552; LULL et al., 1999:
7) o a bols còncaus o hemisfèrics d’època baleàrica (els
27 i 2008: 13), amb el fragment epicampaniforme d’un
números 4 i 8).17
Figura 6: Topografia de la Cova Calenta segons ENCINAS (2007: 57).
Figure 6: Survey of the Cova Calenta, after ENCINAS (2007: 57).
23

Figura 7: Topografia de la Cova des Drac
segons ENCINAS (e.p.).
Figure 7: Survey of the Cova des Drac,
after ENCINAS (op. cit.)
ELS MATERIALS INÈDITS DEL FC PROCEDENTS
sor horitzontal a la carena (n.i. 6522). Es tracta, doncs, de
DE CM I CB
vasos de mida i forma diversa que cobreixen segurament
funcions d’emmagatzematge, servei i consum. De la CB
Entre el material del FC, existeixen materials en-
provenen vasos de mida mitjana, de tipus globular amb
quadrables al segon quart del segon mil·lenni (cultura
la vora planoconvexa més o menys invasada (n.i. 15244,
dolmènica i estadi inicial de la cultura naviforme) en el
amb desgreixant de calcita; 31681, amb desgreixant de
CM i també possiblement a la CB18. Una quantificació
calcita i superfície externa allisada, i 31687, amb desgrei-
per número mínim d’individus (NMI) dels exemplars de
xant de quars i calcita). Malgrat la dificultat per adscriure
cada fase cronològica recollits en el present treball a les
cronològicament i també funcionalment aquest material
dues cavitats es pot consultar a les figures 11a i 11b.
de la CB, atès que no en coneixem la seva situació con-
De la primera cova provenen un gran recipient ovoi-
textual, a nivell formal corresponen a bols grans, possi-
de (n.i. 6518), un altre amb petit mugró horitzontal i per-
blement per beure o menjar, o a petits contenidors.
foració vertical (n.i. 6523) i un altre d’aquests suspensors
Pertany al Naviforme mig i final (1400-1050 aC), el
amb el n.i. 6528 (forma 16 de Pons 1999: 110, Fig. 28);
gran contenidor de parets rectes, llavi planoconvex amb
un gran recipient hemisfèric de gran diàmetre de vora (31
cordó sota la vora i mugró al dessota, aparegut a la CB
cm) amb mugró sota el llavi i vora no diferenciada (n.i.
(n.i. 15248 [Fig. 9]) i en el CM (n.i. 6524, 6529 i 6517), i
6514); un bol hemisfèric de mida petita (diàm. 11’5 cm i
que correspon a la forma 1 de CALVO i SALVÀ (1997).19
n.i. 6516); un bol globular amb mugró, n.i. 6527; un vas
Tots aquests vasos tingueren funció de contenidor de
troncocònico-globular amb vuit suspensors de perforació
líquids o aliments o això és el que sembla desprendre’s
horitzontal (n.i. 6515), i un vas bitroncocònic amb coll,
de la seva capacitat i morfologia, malgrat que no se’n
vora lleugerament exvasada i llavi arrodonit amb suspen-
coneix una sola analítica de residus. En aquest mateix
24

període cal situar els fragments de vora de paret recte i
cònic (n.i. 15288 [Fig. 9], amb desgreixant de quars).
llavi planoconvex de la CB (n.i. 31683, amb desgreixant
A l’època baleàrica semblen atribuir-se dos frag-
de quars) i del CM (n.i. 6519 i 6520) i el vas de mida
ments de vora procedent de la CB, un corresponent a
petita o mitjana de la CB (n.i. 31691 [Fig. 10], amb des-
una vora invasada d’olla, engruixida per l’interior i amb
greixant de quars i superfície polida (forma K de CAMPS
secció en “D” (n.i. 31682 [Fig. 10]), i l’altre a un recipient
et al.,1969, LULL et al., 2008: 65), que també recorda a
ovoide de paret invasada, coll marcat i vora recta, en-
formes prototalaiòtiques (LULL et al., 1999: 69).
gruixida per l’interior (n.i. 31693 [Fig. 10]). Totes dues
A les fases talaiòtica (850-550 aC) i baleàrica (550-
formes estan ben representades en el repertori formal
100 aC)20 corresponen la major part dels materials re-
posttalaiòtic de Son Fornés (PALOMAR, 2005: 251).
visats procedents de la CB, mentre que en el CM són
Existeixen recipients ovoides de paret invasada, coll
minoritaris. Atès el caràcter fragmentari del material i el
marcat i vora recta, engruixida per l’interior de la CB que
fet que molts perfils de vores són simples i es reproduei-
clarament es poden datar d’aquest moment, atesa la
xen en moments diferents, una part dels materials no es
presència, junt al desgreixant mineral (calcita), de des-
pot classificar sense dubtes en una època o una altra. A
greixant vegetal (n.i. 31692 i 31704 [Fig. 10]).
més, l’aparició d’un nou tipus de desgreixant, de natura
Dos exemplars de grans contenidors apareguts a
vegetal, a l’època baleàrica no implica la desaparició del
la CB podrien situar-se en aquesta època. Es tracta de
desgreixant mineral, emprat a les ceràmiques indígenes
dues vores de tenalla que presenten la vora engruixida
des del 1600 aC (LULL et al., 2008: 139). Malgrat tot, la
per la part interior la qual ofereix una caiguda obliqua al
presència d’un moment prototalaiòtic (1050-850 aC) no
llavi planoconvex que hauria funcionat com a topall i per-
sembla il·lustrable i, per tant, s’hauria de considerar un
mès la col·locació d’una tapadora, tal vegada de fusta
hiatus en l’ocupació humana a inicis del primer mil·lenni
(n.i. 15240 [Fig. 9], amb desgreixant mineral de calcita i
aC a les coves de Felanitx.
n.i. 31685, amb calcita i desgreixant vegetal), una dels
Les formes que més possiblement es poden remun-
quals deu correspondre al presentat per VENY (1968:
tar a una cronologia talaiòtica (LULL et al. 2008: 183)
Fig. 201, 8). Si bé aquesta forma és propera al tonell
corresponen a un fragment de vora exvasada, girada,
del Naviforme mig i final, les parets són més primes i la
en forma de “C” invertida i engruixida per l’interior, per-
forma de la vora netament diferenciada. La presència de
tanyent a una olla i localitzada al CM (n.i. 14711 [Fig.
desgreixant vegetal en un dels fragments és el que ens
10]),21 i al vas de mida mitjana ovoide de tendència tron-
inclina a situar-la a la segona edat del ferro. El mateix
cocònica i petits monyons triangulars i verticals en el
tipus de vora apareix en vasos troncocònics-concaus
punt d’unió entre el cos i l’espatlla (n.i. 15245 [Fig. 9],
de mida gran i en vasos troncocònics-rectilinis de mida
amb desgreixant de quars, i n.i. 15246, amb desgreixant
gran i mitjana dels nivells posttalaiòtics de Son Fornés
de calcita) (tipus 2 de LULL et al., 2008: 183). Un monyó
(PALOMAR, 2005: 277-278 i 280).
vertical ben diferenciat d’un contenidor del tipus pitoide
També de la segona edat del ferro, es daten els va-
a la CB (n.i. 15250) i dos més al CM (n.i. 14706 i 14707)
sos de mida petita-mitjana de la CB, un dels quals, de
s’haurien de datar també d’aquest moment, atès que
perfil globular (n.i. 31718 [Fig. 10], amb desgreixant mi-
les olles pitoides són característiques d’aquest període
neral de quars i vegetal), i l’altre, de perfil ovoide i nansa
(PONS, inèdit; PALOMAR, 2005: 152; LULL et al., 2008:
d’orella, consistent en una cinta de pont semicircular i
96-100).
apèndix de botó a l’extrem inferior (n.i. 15249 [Fig. 9],
Altres fragments d’època talaiòtica, també de la CB,
pasta amb desgreixant vegetal). Aquest tipus de nansa
pertanyen a vasos de mida mitjana-gran de perfil ovoide
es localitza tant en jaciments baleàrics amb cronologi-
i vora girada, engruixida per l’interior (n.i. 15251 [Fig.
es altes (de la primera meitat del s. IV a HPT1 de Son
9], amb desgreixant de calcita), olles de mida mitjana
Fornés), com en nivells d’època tardana (s. II-I aC). Ha
de perfil ovoide i vora girada (n.i. 31698 [Fig. 10]) i se-
estat identificat en el jaciment talaiòtic que es troba sota
gurament els fragments amb desgreixant de calcita n.i.
els nivells romans de Pollentia (Alcúdia),23 alguns dels
31688 i 31690 (Fig. 10), la funció dels quals degué ser la
quals procedents possiblement d’un santuari (FERNÁN-
de contenidors o bé la d’olla per a la cocció d’aliments.22
DEZ-MIRANDA, 1983) o els recuperats en el santuari
També s’hi ha localitzat un agafador de monyó horitzon-
de la Punta de Patró (Santa Margalida) (HERNÁNDEZ-
tal (n.i. 15242, amb desgreixant de calcita), segurament
GASCH i SANMARTÍ, 1999). Una altra nansa d’orella
d’un tassó del tipus 4 de LULL et al. (2008: 183).
(amb cinta més ample per l’extrem oposat al botó i des-
Els vasos de mida petita-mitjana de perfils globulars
greixant vegetal) n.i. 15239 (Fig. 9) i la nansa anular sim-
estan representats a la CB (n.i. 15247 [Fig. 9], amb desgrei-
ple (amb desgreixant de quars) n.i. 15241 (Fig. 9), pro-
xant de quars i de calcita, n.i. 31686 [Fig. 10], amb desgrei-
cedents de la mateixa cova, es poden considerar també
xant de quars, i 31689, amb desgreixant de calcita i acabat
d’edat del ferro (PONS, inèdit; PALOMAR, 2005).
brunyit) i també al CM (n.i. 6525 [Fig. 10], amb un mugró a
Juntament amb aquest material indígena van aparèi-
la panxa, 6526 [Fig. 10] i 6497 [Fig. 10]). Es tracta, segura-
xer a la CB dos fragments ceràmics d’importació, que cor-
ment en tots els casos, de petites olles, assimilables al ti-
responen a un pivot i a una nansa d’àmfora púnica centro-
pus 3 de LULL et al., 2008: 183). Cal destacar l’absència de
mediterrània (n.i. 31684 [Fig. 10] i n.i. 31723), la cronologia
vasos de servei i de consum, com els bols, els gots –vasos
genèrica dels quals en el context de les illes Balears s’ha
troncocònics– o les copes, a excepció possiblement d’un
d’establir entre els s. IV i I aC (GUERRERO, 1999).
fragment de vora de la CB que sembla correspondre a un
D’altra banda, cal considerar breument la resta de
vas de cos ovoide i vora exvasada (n.i. 15243 [Fig. 9], amb
materials arqueològics recollits i documentats per CO-
decoració de mugró i desgreixant de calcita) i que podria
LOMINAS (1923: Fig. 257) i VENY (1968: Fig. 199): els
correspondre a un tassó o a un vas, i d’un altre vas tronco-
instruments d’indústria òssia. Veny fou de l’opinió que els
25

Figura 8: Mapa de situació dels jaciments naviformes, talaiòtics i baleàrics del
ÈPOQUES TALAIÒTICA I BALEÀRICA / Talaiotic and Balearic epochs
Llevant de Mallorca (Fonts: ARAMBURU-ZABALA 2005a, PONS
1999, SALVÀ 2001). En el centre, la cinglera del Castell de Santueri
Poblats/Assentaments / Villages/Settlements
28 - Es Rossells, 29 - Es Velar de Son Herevet, 30 - Son Mesquidassa/
Figure8: Location map of the Naviform, Talaiotic and Balearic localities from
Es Talaiot, 31 - Can Menut/Sa Galera, 32 - Sa Mola s’en Blai/Es Ve-
Eastern Mallorca (Source: ARAMBURU-ZABALA 2005a, PONS
lar, 33 - Son Xina/Sa Costa des Moro, 34 - Son Ramonet/Ses Cases,
1999, SALVÀ 2001). In the centre, the Castell de Santueri cliffs.
35 - Son Danús vell/Ses Cases, 36 - Son Danusset/Ses Talaies/Tancat
de baix de ses Salines, 37 - Ses Talaies d’en Mosson, 38 - Son Danús
Coves d’ús no funerari / Non-burial caves
nou/Ses Tancasses/Mal Any/Es Tancat de ses Moneies/Mitjà Socorrat,
0 Coves del castell de Santueri (0a - Cova des Bous, 0b - Confessionari des
39 - Sa Talaia d’en Clar, 40 - Ses Talaies/Ca l’Amo En Miquel Moll/Can
Moros,0c - Cova Calenta
Jordi, 41 - S’Alqueria Blanca/Es Clos des Moro
Murada / Stone-walls
ÈPOCA NAVIFORME / Naviform epoch
42 - Puig Assegut
Aldees de navetiformes / Naviform constructions
Talaiots circulars / Circular Talaiots
01 - Closos de can Gaià, 02 - Son Maiol-Son Roig nou, 03 - Es Corral des
43 - Puig d’en Sull/Son Terrassa, 44 - Can Bennàsser/Tanca des Botigó/
Morros, 04 - Sa Punta, 05 - S’Hospitalet vell (05a Es Velar, 05b), 06 - Sa Pla-
Son Pulla, 45 - Sa Talaia
na nova, 6a - Sementer des Claper, 6b - Sementer de dalt, 07 - Es Closet
Turriforme / Tower-like construction
Coves d’enterrament / Burial caves
46 - Es Puig Verd
08 - Sa Talaiola/Sa Tanca Llarga, 09 - Sa Mola d’en Bordoi, 10 - S’Aljub d’en
Plataforma esglaonada / Stepped platform
Mel, 11 - Cova d’en Jordi Meravell, 12 - Sa Bassa, 13 - Son Solaret, 14 - Es
47 - Sa Cova Rotja
Rossells II, 15 - Cala Murada, 16 - Es Fangar, 17 - Ses Valentines, 18 - Ses
Jaciments indeterminats / Undetermined localities
Mires, 19 - S’Amarador, 20 - Sa Mola s’en Blai, 21 - Can Carlos, 22 - Cova
48 - Fidella, 49 - Son Bennàsser/Ses Serrarelles, 50 - Es Corralas-
d’en Xamarrí, 23 - Son Danús/Sa Marina gran, 24 - Talaia des Pi
sos/Es Cuitor, 51 - S’Horta/Sa Talaia, 52 - S’Espinagar/Sa Casa Nova,
Jaciments indeterminats / Undetermined localities
53 - Sa Mola des Fangar, 54 - Son Cosme Pons/Ses Talaies de Cas Saig,
25 - Son Burguera/Can Ferrando, 26 - Son Danús vell/Sa Pleta des Cards,
55 - Son Tous, 56 - Sa Xarca/Can Joan Terrassa
27 - Son Llorenç/Cova de ses Genetes
26

Figura 9: Materials de la Cova des Bous, per número d’inventari.
Figure 9: Materials from the Cova des Bous, by inventory number.
sis punxons documentats a la CM24 eren d’època preta-
TARELLAS (1974), consideren que la indústria del se-
laiòtica (o naviforme, en la periodització aquí emprada).
gon mil·lenni és més treballada, sobretot pel que fa al
Tanmateix, aquests punxons també podrien situar-se en
polit de la superfície, i de més gran diversitat formal (pe-
el primer mil·lenni aC, ocupació que Veny mai va con-
tits instruments completament desbastats), mentre que
siderar. Les seves dimensions oscil·len notablement,
els elements més tardans, datables a l’edat del ferro,
entre els 8 i els 15 cm de longitud i entre els 2 i 4 cm
és a dir en el períodes talaiòtic i baleàric, semblen ser
d’amplada per la part de l’epífisi. Són de secció circular
simples metacarpians amb un tall bisellat més o menys
o ovoidal, tenen la superfície polida (VENY, 1968, làm.
polits (GASULL et al., 1984: 164, CASTRO-MARTÍNEZ
199, 1-4), però conserven en tots els casos, en major o
et al., 2003: 344, ARAMBURU-ZABALA i HERNÁNDEZ-
menor grau, el còndil. En època naviforme existeix una
GASCH, 2005: 6.4.1). Pertanyen a aquest darrers tipus
indústria òssia de botons i de punxons (CANTARELLAS,
els exemplars de CM núm. 6 i 7 de la Fig. 199. Tan-
1974; FERNÁNDEZ-MIRANDA; 1978; LULL et al., 1999;
mateix, en les excavacions de finals de la dècada del
MICÓ, 2005), que perdura sens dubte, però amb menor
noranta a la Cova des Mussol (Menorca) aparegué un
qualitat, durant els períodes subsegüents. Els diferents
exemplar molt similar datat de meitat del segon mil·lenni
autors que han tractat el tema, i molt especialment CAN-
aC (LULL et al., 1999: 83). Així, els quatre primers espè-
27

Figura 10: Materials de la Cova des Bous i de la Cova des Confessionari
Figure10: Materials from Cova des Bous and Cova des Confessionari
des Moros, per número d’inventari.
des Moros, by inventory number.
cimens tal vegada s’hagin de datar en època naviforme,
inicial, existí una ocupació al CM (14 individus ceràmics)
sinó ja talaiòtica, mentre que els dos darrers, de factura
(Fig. 11a) i probablement un ús de la CB (3 individus)
més descurada, en el baleàric.
(Fig. 11b). En aquest primer moment es documenten
vasos de mida petita, mitjana i gran que indicarien que
al CM s’hi van emmagatzemar aliments i líquids (de ma-
LA CARACTERITZACIÓ FUNCIONAL
nera versemblant aigua, atesa la necessitat de dispo-
sar-ne per beure i preparar aliments, però possiblement
No podem més que convenir amb Colominas so-
també llet, atenent el caràcter pecuari proposat per a
bre el caràcter no funerari de la cinglera del Castell de
l’ocupació), els hi van processar i, malgrat l’escassetat
Santueri, atesa la manca de restes humanes en els se-
de vasos ceràmics de mida petita-mitjana o petita, tam-
diments excavats en les seves coves. Precisar més el
bé els hi van consumir. L’ocupació domèstica en abrics
seu caràcter no deixa de ser controvertit, tot i que sens
en aquest moment està ben documentada a Son Matge
dubte hi ha evidències positives i negatives que poden
(WALDREN, 1982 i 2002).
ajudar a definir-lo. La ceràmica estudiada apunta a què,
En el següent període, que abasta el naviforme mig
durant el període epicampaniforme-dolmènic i naviforme
i final, existiren tant al CM com a la CB una freqüentació
28

semblant (5 i 4 individus ceràmics, respectivament) (Fig.
d’adscripció dubtosa), mentre que la CB experimenta un
11a i 11b), marcada per la presència de contenidors i
dels usos més intensos (11 individus de ceràmica indí-
fins i tot grans contenidors, com els tonells. També exis-
gena, més 1 individu importat, xifra que podria ser supe-
teixen vasos de mida mitjana a ambdues coves, però
rior si s’hi hagués de sumar algun dels individus que no
semblen estar-hi absents els vasos de mida petita. No
s’ha pogut adscriure amb claredat a aquest període o
obstant, els vasos de mida mitjana també haurien pogut
al precedent) (Fig. 11b). El repertori de nou inclou gran
constituir vaixella de consum, segons si les pràctiques
contenidors (fins i tot amfòrics), mentre que la presència
de consum seguides haguessin estat comunitàries o in-
d’olles assenyala un ús com a contenidors i segurament
dividuals. A l’hora de valorar l’absència de la vaixella de
com a estris de cuina. Els vasos de mida mitjana i petita,
consum individual, cal recordar també que en contextos
com les copes, il·lustren possiblement algunes activitats
excepcionals a les coves funeràries menorquines (Cova
de processat, però sobretot de servei i consum.
des Càrritx i una cova indeterminada de Cales Coves)
L’aparició en les tres coves d’ossos d’animals i cen-
s’han conservat vasos de mida petita de fusta, que co-
dres podria assenyalar la manipulació i el consum de
breixen un arc temporal des del Naviforme final a les
carn, si bé, en no recollir-se no es pot confirmar si pre-
acaballes del Prototalaiòtic (1200-800 aC), per bé que
sentaven traces d’esquarterament i, sobretot, de cuinat.
en aquests casos vinculades a pràctiques funeràries
En qualsevol cas, la combinació d’aquestes evidèn-
(LULL et al., 1999: 346). Aquest tipus de vas seria sens
cies no acaba de definir l’ús específic de les coves i no
dubte més adient per a una població itinerant.
assenyala necessàriament un ús habitacional.
En el període talaiòtic el nombre de vasos és similar
L’evidència més clara d’aquest ús la trobem en el
(7 al CM i 8 al CB) o clarament favorable a la CB, si hi
CM on es documenta una indústria òssia.25 No obstant,
afegim els vasos que no podem discriminar si són talaiò-
no s’ha de confondre ús habitacional amb ús domèstic.
tics o baleàrics (13 respecte de 8 al CM) (Fig. 11a i 11b).
Aquest darrer s’associa a grup domèstic i encara que no
Per primera vegada es documenta a la CB la presència
inclogui relacions familiars entre tots els seus membres,
de vasos de totes les mides, que suggereix una ocupa-
sí que contempla la reproducció del propi grup. Un ús
ció més estable. Al CM, en canvi, en aquest moment
domèstic, doncs, encara que fos temporal, hauria anat
estan absents els vasos de mida petita.
unit a d’altres activitats, apart de les bàsiques de prepa-
Finalment, durant el període baleàric, sembla que
rar el menjar, consumir-lo i dormir, per tal d’assegurar el
el CM no s’empra (només hi ha un fragment estudiat
manteniment del grup (JONHSON i EARLY, 2003: 113).
Figura 11: a) Materials procedents de la Cova des Confessionari des
Figure11: a) Materials from the Cova des Confessionari des Moros by
Moros per número mínim d’individus i adscripció cronocultu-
the minimum number of individuals and chrono-cultural as-
ral. La columna III-IV recull els materials que no s’ha pogut
signment. The columns III-IV list the materials where it could
discriminar a quina de les dues fases pertanyen.
not be determined to which cultural phase they belong.

b) Materials procedents de la Cova des Bous per número mí-

b)Materials from the Cova des Bous by the minimum number
nim d’individus i adscripció cronocultural. La columna III-IV
of individuals and chrono-cultural assignment. The columns
recull els materials que no s’ha pogut discriminar a quina de
III-IV list the materials where it could not be determined to
les dues fases pertanyen.
which cultural phase they belong.
29

Així, segurament s’hi haurien associat àrees de treball
BALA, 2005a) (Fig. 8).
per a la confecció o reparació de vestits, de calçat i d’ins-
Mentre que els poblats de plana s’envolten de ter-
truments, la construcció o manteniment d’instal·lacions i
renys fèrtils aptes per a l’agricultura (SALVÀ, 2001: 99),
l’elaboració d’artefactes a partir d’elements vegetals (p.e.
la qual cosa es constata clarament en el Naviforme
cistelles o vaixella de fusta), de pedra (com molins, mor-
(MICÓ, 2005: 553; LULL et al., 1999: 53), l’ocupació de
ters, percussors i projectils de bassetja; RISCH, 2003:
coves i abrics en zones muntanyenques tal vegada cal-
312), i d’argila. A més, s’hi haurien desenvolupat d’altres
gui relacionar-la a una activitat ramadera transhumant
activitats que requeririen un espai i un temps, com pràc-
d’un grup o d’una part de la comunitat. Segurament es
tiques higièniques i socials (socialitzar, cura dels altres i
tracti d’espais d’hàbitat estacional i regular d’aquests
educació dels infants). La possible fabricació d’objectes
grups humans dedicats a la ramaderia i de llocs per a
d’os, que podria documentar el fragment esmentat ante-
l’estabulació del seu bestiar, més que no pas de refugis
riorment (VENY, 1968: Fig. 199, 5), i el probable ús dels
ocasionals, atesa l’entitat de les restes localitzades. En
punxons com instruments emprats presumiblement en
aquest sentit, és suggestiu el nom mateix de la CB, que
altres tasques productives il·lustren una part d’aquestes
testimonia que en algun moment, com és obvi relativa-
activitats auxiliars. Malgrat tot, part d’aquestes activitats
ment recent, aquesta cova devia servir com a refugi pels
també es donarien en un ús habitacional per part d’una
animals, els guardes dels quals s’haurien pogut aixoplu-
part del grup domèstic segregat temporalment, sinó
gar en algun dels covals propers.
és que es tractava de part de la comunitat segregada
Aquesta interpretació no és aliena al coneixement
permanentment. El caràcter més o menys permanent o
que tenim de l’abric de la Cova des Morts, també cone-
temporal de l’ocupació queda òbviament molt lluny de
guda com a Mongofre nou (Maó, Menorca). La primera
l’abast interpretatiu d’aquestes restes escadusseres.
ocupació de la cova durant la primera meitat del segon
Finalment, és la CB la cavitat que amb vora de
mil·lenni aC, és a dir, en l’etapa epicampaniforme-dolmè-
60 m2 a la sala principal, una boca d’entrada gran i
nica i a inicis del Naviforme, s’ha identificat com a hàbitat,
il·luminació natural configura l’espai més apte per a l’es-
mentre que els nivells corresponents a la segona meitat
tabliment estacional o permanent (SALVÀ, 2001: 63).26
del segon mil·lenni corresponen a l’ús de l’abric com a
En canvi, la CC, de la qual no existeixen materials, tot i
espai d’estabulació de bòvids i en menor mesura d’ovi-
que Colominas sembla que n’hi trobà (vid. nota 10), és
càprids.27 Periòdicament els diferents nivells d’ocupació
una gruta que presenta una boca d’entrada de reduïdes
van ser incendiats segurament amb finalitats sanitàries
dimensions que dóna pas a una sala amb un espai útil
(BERGADÀ i NICOLÀS, 2005). Aquest podria haver es-
molt escàs, la qual comunica per passadissos a d’altres
tat l’origen dels nivells de cendres d’1,6 m i 0,7 m de
espais encara més petits (SALVÀ, 2001: 64). El CM és
potència localitzats a la CB i al CM, respectivament.
com s’ha esmentat una balma de reduïdes dimensions
A Son Matge, la fase LBP (Late Beaker Phase), si-
(vid. nota 7).
tuada en el primer terç del segon mil·lenni, documenta
una successió de nivells de cendres i carbons, que de-
noten un ús habitacional (WALDREN, 1982 i 2002) o
més segurament el final d’una llarga etapa d’estabulació
Conclusions
a l’abric amb focs periòdics de sanejament (BERGADÀ
et al., 2005).
Finalment, en dates més recents, plenament talaiò-
OCUPACIÓ ESTACIONAL RAMADERA O
tiques i baleàriques es documenta una ocupació en cova
ACTIVITAT RITUAL?
natural al litoral del port de Felanitx (Portocolom), preci-
sament en una àrea propera a la cinglera del Castell de
La localització geogràfica de la cinglera, envoltada
Santueri. Es tracta de la Cova des Garriguer, la Cova
de sols de tipus VIII, és a dir, amb una capacitat agrolò-
dets Ases, i la Cova de ses Figueres (SALVÀ, 1997;
gica molt minsa (SALVÀ, 2001: 121, taula II), presenta
GRÀCIA et al., 1997). Si bé la primera ha fornit, pel que
una proximitat vital als punts d’aigua (una font a 200
sembla, fragments d’àmfora grecoitàlica, i la segona,
m i un torrent a 300 m) (SALVÀ, 2001: 121, taula I). A
fragments indígenes i ebusitans informes, la darrera
més, gaudeix d’una visibilitat damunt els principals ja-
d’aquestes coves té un repertori ceràmic indígena (olles
ciments de l’àrea del Llevant mal orquí al l arg dels dos
pitoides, altres tipus d’olles, gerres, tassons, vasos tron-
mil·lennis anteriors a la nostra era. Domina visualment
cocònics, bols i morters), junt a algunes importacions
durant el Naviforme les aldees de navetiformes dels
(àmfora ebusitana T-8.1.2.1 de primera meitat del s. III
Closos de can Gaià, Son Maiol-Son Roig nou, Es Cor-
aC) dos molins de mà i quatre morters de pedra. Alguns
ral des Morros, Sa Punta, S’Hospitalet, Sa Plana nova
exemplars poden adscriure’s a època talaiòtica mentre
(Sementer des Claper i Sementer de dalt), Es Closet, el
que la major part són inequívocament d’època baleàri-
jaciment de Son Burguera i les coves d’enterrament de
ca. Junt al material ceràmic es recollí una quantitat im-
Sa Mola, S’Aljub d’en Mel, la Cova d’en Jordi Meravel ,
portant de fauna vertebrada (sembla que d’ovicàprids) i
Sa Bassa, Son Solaret, Es Rossel s II, Cala Murada, Es
alguna copinya. La presència de molins i morters accen-
Fangar, Ses Valentines, Ses Mires i S’Amarador (SAL-
tua el caràcter domèstic de l’ocupació, interpretada com
VÀ, 2001: 121, taula VIII; PONS, 1999: cartografia 12 A-
a establiment estacional o permanent d’una comunitat
12). D’època talaiòtica i baleàrica té visió directa amb el
que podria haver explotat recursos marítims al mateix
gran poblat dels Rossel s (SALVÀ, 2001: 121, taula VIII)
temps que aprofitava la garriga per al manteniment de
i amb el jaciment de finals de l’edat del ferro i d’època
caps de bestiar (SALVÀ, 1997: 100).
romana de Es Corralassos-Es Cuitor (ARAMBURU-ZA-
No podem en qualsevol cas excloure un altre ús per
30

a les coves del Castell de Santueri, que podríem definir
vegada relacionades amb els avantpassats.
com a lloc sagrat i de culte.28 Si bé el reconeixement
Existeixen unes quantes evidències, fins i tot algu-
d’aquests espais és difícil i, de fet, una proposta relativa-
nes de caire negatiu, que tal vegada es podrien interpre-
ment nova per a la prehistòria balear, a nivell d’hipòtesi
tar en sentit ritual en els dipòsits materials de les coves
cal contemplar-la.
del Castell de Santueri.
Per a la fase Naviforme de la prehistòria insular,
Així, la presència de contenidors i gerres, per bé
s’ha destacat que a la Cova des Mussol (Menorca), s’hi
que usual en els espais domèstics, està documentada
realitzaren activitats cerimonials i oferents d’arrel simbò-
també en contextos emprats per al culte. Presumible-
lica ctònica, que a finals del període (entre els anys 1200
ment contenien els aliments i líquids, necessaris per re-
i 1000 aC) s’expressa amb una iconografia d’éssers hí-
alitzar les pràctiques rituals. Malgrat tot, a diferència del
brids sobrenaturals, meitat humans, meitat animals. La
que seria d’esperar en ambients rituals, la ceràmica de
cova, en un penya-segat davant del mar, té un accés
consum (copes i bols essencialment) és molt escassa
molt difícil i l’espai ritual de la sala 3c, emprat a finals
respecte als atuells de cuina i emmagatzematge recupe-
del període, és de reduïdes dimensions i sembla que
rats.29 Tanmateix, la mateixa absència de vasos de con-
va ser restringit a poques persones (LULL et al., 1999:
sum individual s’ha fet notar per al dipòsits de la Cova
104-114). En els primers moments (1600-1400 aC), el
des Mussol (Menorca) d’època naviforme, relacionats
dipòsit material de la sala 1 i 2 inclou vasos contenidors,
amb les activitats rituals (LULL et al., 1999: 83).
un punxó d’os i un botó d’ivori, així com un percussor,
L’existència de gran quantitat de fauna i cendres
que s’empraren per fragmentar estalactites. També s’hi
disperses, a tenor de les sumàries descripcions de Co-
localitzà una llar, amb fragments ceràmics i estalagmí-
lominas (vid. notes 7 i 9), unida a l’absència (o manca de
tics disposats horitzontalment, com a material refractari,
reconeixement) de llars de foc, no sembla que pugui ser
i restes de fauna que no s’arribaren a cuinar, per la qual
un element definidor de lloc de culte, atesa la presència
cosa no sembla que fos consumida (LULL et al., 1999:
d’una llar construïda a la Cova des Mussol (Menorca) i
83-87). De manera sincrònica es documenta activitat ri-
de focs de sanejament de l’estable de la Cova des Morts
tual a les sales 3, 6 i 7 de la Cova des Càrritx: conteni-
o de l’abric de Son Matge. En canvi, l’escassetat d’uti-
dors ceràmics, estalactites fragmentades apilades, àrea
llatge, que evidenciï altres activitats domèstiques, l’allu-
de combustió, fauna no consumida, digitacions parietals
nyaria d’aquesta caracterització. Llevat dels punxons
de la sala 4, una llar a la que s’associen estalactites i
d’os, no es van identificar ni morters ni molins ni d’altres
ossos humans a la sala 6 o el vas ceràmic col·locat en
instruments lítics, de ferro o de bronze. Això no obstant,
el punt més intern de la cova, a la sala 7 (LULL et al.,
cal tenir en compte que si s’hagués tractat d’un refugi
1999: 168).
temporal o bé circumscrit a un grup connotat pel gènere
A la Cova des Moro (Manacor, Mallorca), situada
(com els pastors), moltes d’aquestes activitats domèsti-
també en un penya-segat arran de mar, l’ocupació del
ques segurament no haurien tingut lloc.
naviforme inicial documenta la concentració de troballes
L’absència d’objectes de bronze o ferro de caràcter
i indicis de combustió poc intensos en les àrees més re-
cultual (figures votives), que apareixen a la segona edat
còndites (sector 3 de la sala 1 i fons de la sala 2). Aques-
del ferro,30 no invalidaria una interpretació del possible
tes fogaines, que no es poden anomenar, sense abusar
caràcter ritual de les coves, com sigui que en alguns
del terme, estructures de combustió (CALVO et al., 2001:
santuaris aquests elements hi són també absents.
18-20), semblen evidenciar episodis curts d’il·luminació i/
Finalment, el fet que la CB tingui un accés ampli i
o d’aromatització de l’espai (CALVO et al., 2001: 36). Ha
una sala relativament gran i ben il·luminada, no s’adiu
estat provisionalment identificada com a lloc sacre amb
amb la morfologia de les coves que s’han interpretat
funcions rituals, per bé que, com reconeixen els seus au-
com a llocs de culte, molt més estretes, recòndites o de
tors, sense una base empírica sòlida. A partir del 1400
difícil accés.31 L’única de les coves examinades per Co-
aC es detecta un increment en el nombre de ceràmiques
lominas que va fornir materials i que s’adiu amb aques-
emprades a la cova i de finals del període naviforme es
tes característiques seria la CC, de la qual, com ja hem
documenta la deposició d’una daga de bronze segura-
esmentat, no existeixen materials al MAC.
ment com a ofrena (CALVO et al., 2001: 38).
Atès que la CB, a diferència del CM, no es va exca-
De l’edat del ferro, s’ha de datar la troballa de restes
var totalment, sinó que només s’hi realitzaren algunes
d’ovicàprid i un atuell a una gruta angosta del puig Gros
cales, segurament encara seria possible de recolzar o
de Bendinat (GUERRERO, 1983), interpretades com a
rebutjar aquestes hipòtesis. Tanmateix, en l’actual estat
ofrenes i/o subproducte d’un únic ritual iniciàtic (CALVO
del coneixement i a partir de les evidències examinades,
et al., 2001: 36).
pensem que els arguments positius i negatius existents
La cova natural de Roca Rotja, on van aparèixer
donen major solidesa a la consideració de les coves del
dos bronzes de guerrers, un d’oferent i dos simpula, junt
Castell de Santueri com a refugi estacional d’un grup
a ceràmica campaniana A, de parets fines, grisa ibèrica i
humà orientat a la ramaderia, segurament en règim de
ebusitana, va ser definida com a santuari per GUERRE-
transhumància a petita escala.
RO (1985: 122), encara que ENSEÑAT (1965), qui l’ex-
cavà, la qualificà d’amagatall i GUAL (1993: 56) s’inclinà
a considerar-la com a “dipòsit cultual”. En tot cas, la dis-
paritat cronològica entre els materials dipositats implica
Agraiments
que els bronzes, que en origen foren objectes de prestigi
importats a través del comerç d’arrel mediterrània, fos-
Volem mostrar el nostre agraïment al Dr. Ricard Ba-
sin en el moment de la seva deposició antiguitats, tal
tista, aleshores director del MAB, que ens atorgués per-
31

mís per accedir al FC i ens proporcionés tota classe de
oposada i de cara al mar. És una grandiosa cova formada per una
sola nau d’uns 60 metres de diàmetre. S’hi feren cates, podent-se
facilitats per realitzar la nostra recerca. També volem fer
comprovar l’existència d’un jaciment de cendres de 1’60 metres que
valer el nostre reconeixement al Dr. Joan Sanmartí que
contenia ceràmica igual a la de la cova anterior, i ossos d’animals.”
fos en aquella, com en d’altres circumstàncies, el nostre
(COLOMINAS, 1923: 557).
avalador i qui, en primera instància, ens va proposar un
9
Coordenades UTM (ED50Zone31), X: 516460 ⁄ Y: 4365000 ⁄ Z: 350
tema de recerca mallorquí, que ens va portar a conèixer
i a estimar l’arqueologia balear i a trobar-hi el regal de
10 “Felanitx. Cova Calenta.- Sota mateix de la cova dels Bous hi ha una
tants i tan bons amics i amigues. Entre aquests hi haurà
petita cova formada per estalactites i estalagmites, tenint únicament
jaciment a l’entrada. És una cambra de 5 metres quadrats. Hi reco-
sempre en Miquel Seguí, qui ens va ajudar desinteres-
llírem el mateix que en les coves descrites, encara que amb molta
sadament des dels inicis de la nostra recerca i amb qui
escassesa.” (COLOMINAS, 1923: 557). Tanmateix, cal aclarir que la
vàrem compartir projectes, il·lusions pel futur, preocu-
cavitat coneguda com a Cova Calenta es troba prop de la pista d’ac-
cés al castell, de manera que és molt probable que Colominas errés
pacions i, per damunt de tot, una sincera amistat. Final-
en la ubicació de la cova, atès que, de banda d’aquestes tres cavi-
ment, volem agrair a José Antonio Encinas que ens hagi
tats, a la cinglera de Santueri només es coneix la Cova des Drac. No
facilitat les topografies de les coves que es reprodueixen
sembla que calgui considerar la possibilitat de coves colgades amb
posterioritat a la intervenció de Colominas, puix que no n’existeix el
en aquest article i a l’actual director del MAC, Sr. Xavier
record entre la pagesia de la zona (SALVÀ, com. pers.).
Llovera, i a la conservadora de les sales de Balears del
dit museu, Sra. Teresa Llecha, que ens hagin facilitat
11 En la nota (I) de l’article de COLOMINAS (1923: 556) es diu al res-
pecte dels materials de la CC: “Aparentment de l’eneolític, el Sr.
l’accés a la informació de la base de dades del fons de
Cabré en trobà, a la Cova Calenta de Felanitx, un fragment de cerà-
Balears realitzada en els darrers anys.
mica amb incisions de la cultura del vas campaniforme, però nosal-
tres havem excavat totalment la cova sense que ens n’hi sortís cap
altre fragment: únicament ceràmica argàrica.” De fet, al posterior
inventari del propi MAC tampoc consta cap material com a proce-
Notes
dent d’aquesta cova, ni tampoc de la Cova des Drac.
1
Pel que fa a la Cova des Bous vàrem revisar una part significati-
12 “Demés férem cates en totes les coves i balmes que existeixen en
va de les formes ceràmiques (31 exemplars), que representa el 42
aquelles cingleres, totes amb resultats negatius.
% de les existents (74 exemplars). De la resta dels 303 números

»L’abundància d’ossos d’animals, i la carestia absoluta d’ossos hu-
d’inventari presents a les actuals bases de dades del MAC, 225
mans, demostren clarament que serviren d’habitació.
corresponen a informes ceràmics i 3, a material lític. En canvi, pel

»Encara que les troballes d’aquestes coves quedin reduïdes quasi
que fa a la Cova des Confessionari des Moros, el percentatge va ser
exclusivament a ceràmica, sense que hi sortís res de metall, per les
molt més alt, de l’ordre del 83 % del material existent (25, dels 30
formes i tècnica argàrica dels vasos no donen lloc a dubte que per-
números d’inventari, dels quals 1 és material lític i 6 indústria òssia).
tanyen a la primera Edat del bronze.” (COLOMINAS, 1923: 558).
També es van estudiar alguns materials de la Cova Vernissa (Santa
Margalida), la Cova Bennoc (Llucmajor) i els poblats talaiòtics d’Es
13 Potser de manera excessivament literal, ja que cita que es recolliren
Pedregar i Capocorb vell (ambdós a Llucmajor), que són una part
cinc punxons d’os i a l’inventari i a la il·lustració n’apareixen set.
desigual del material custodiat. Els materials de Capocorb vell del
FC han estat objecte d’un altre treball (Hernández-Gasch, e.p.). A
14 Aquest fragment ha esdevingut cèlebre per ser el primer de ceràmi-
l’actualitat existeix un fitxer de totes les peces del FC que facilitarà
ca campaniforme trobat a Mallorca. Colominas va atribuir la troballa
la recerca futura d’aquest fons tan important per a l’arqueologia ma-
a Cabré i la féu procedent de la CC (vid. nota 13); Veny, com hem
llorquina.
vist, el va publicar el 1968 i el va situar entre els materials proce-
dents de la CB, atribuint-ne la troballa a Darder i la publicació a
2
Data de la conquesta romana de Mallorca, encara que COLOMI-
Cabré (VENY, 1968: 351), encara que a la pàgina 408 es diu que
NAS (1923: 573) va situar la intervenció militar de Quinti Cecili Metel
va ser Bosch Gimpera qui el va publicar el 1920. A partir d’aquest
a l’any 121 aC.
moment, seguint a Veny, la procedència va quedar fixada a la CB,
encara que l’autoria del descobriment va seguir comportant con-
3
GUERRERO (1997: 63) ha assenyalat el caràcter poc original de
fusions. Així, Maluquer de Motes l’atribueix al mateix Colominas
la periodització de Colominas, ja que investigadors anteriors com
(WALDREN, 1998: 53) i FERNÁNDEZ-MIRANDA (1978), va tornar
Cartailhac i Watelin havien intuït una seqüència semblant. El mateix
a considerar Cabré, com havia fet inicialment Colomimas, l’autor de
COLOMINAS (1923: 555), de fet, fa referència als “arqueòlegs, prin-
la troballa però, d’igual manera que Veny, com a procedent de la
cipalment estrangers, que havien intentat sistematitzar-la”.
CB. Recentment WALDREN (1998: 53-54) torna al binomi Darder-
Cabré, el primer per a la troballa i el segon per a la seva entrega al
4
“Por causas que no es del caso explicar aquí, pocas veces es con-
Museo de Historia Natural de Madrid, d’on finalment va desaparèi-
signataria (això és, la llista de materials catalogats) de todo el ma-
xer. Encara que reconeix que la primera referència és de Colomi-
terial que inicialmente proporcionó cada yacimiento” (VENY, 1968:
nas, es refereix a la discrepància sorgida més tard (i a com aquesta
15).
discrepància va afectar la credibilitat de la troballa), i s’inclina per
considerar la CB com a lloc de procedència. En tot cas, molt sovint
5
Cal notar que amb observacions sobre l’estratigrafia murària molt
s’hi refereix com “als fragments de Felanitx” (quatre fragments d’un
interessants.
mateix individu) i cita els diversos autors que se n’ocuparen: Colo-
minas, Bosch Gimpera i Castillo (WALDREN, 1998: 55).
6
Coordenades UTM (ED50Zone31), X: 516290 ⁄ Y: 4365230 ⁄ Z:
360
15 Nogensmenys, l’exemplar aparegut a la làmina 201 amb el núm. 4,
i no inventariat, té una secció que amb una orientació invasada, no
7
Atesa la brevetat de la notícia la reproduïm íntegrament: “Felanitx.
del tot descartable, atès que es tracta d’un fragment petit amb una
Cova del Confessionari dels Moros.- Està situada a la cinglera del
vora irregular, correspondria a un tipus que ha estat definit (CALVO
Castell de Santueri, sota mateix d’una de les torres del castell medi-
i SALVÀ, 1997; SALVÀ et al., 2002) com a forma I (que també rep
eval anomenada Es Confessionari d’es Moros. Més que una cova,
el nom de tonell) d’un període transicional entre la cultura naviforme
és una petita balma de 4 m. de fondària per 4,50 d’amplària (fig.
i la talaiòtica, que hauria de situar-se, entre el 1400 i el 1000 aC, pe-
258). Fou excavada totalment.
ríode considerat per altres autors com a Naviforme mig i final (LULL

»El jaciment era format per una capa de terra negrosa de 70 centí-
et al., 1999). Lamentablement, no el vàrem poder localitzar per tal
metres, contenint gran quantitat de ceràmica feta a mà, de formes
de comprovar la seva orientació.
argàriques, i ossos tots d’animals. També hi recollirem cinc punxons
d’os (fig. 257).” (COLOMINAS, 1923: 556-557).
16 Atès el caràcter diverses vegades selectiu (per la recollida que en
féu el propi Colominas, però també per la revisió incompleta del
8
Coordenades UTM (ED50Zone31), X: 516360 ⁄ Y: 4365070 ⁄ Z: 350
fons) i davant la migradesa d’exemplars analitzats de cada cronolo-
gia i tipologia, hem optat per desestimar la quantificació per tipus i
9
“Felanitx. Cova dels Bous.- A la mateixa cinglera, però a la part
categories, ja que el seu ús estadístic hauria estat molt sovint esbi-
32

aixat i en alguns casos inviable.
17 Aquest tipus ceràmic, que rep també el nom de tonell, apareixen
Bibliografia
en contextos naviformes més antics, com a la naveta Alemany, i en
d’altres més recents, com Canyamel, Can Roig Nou, S’Hospitalet o
Ca n’Amer, a Mallorca, i Clariana o Cala Blanca, a Menorca (CALVO
ARAMBURU-ZABALA, J. (2005): Ager Pollentinus. El pobla-
et al., 2001). A les relativament recents excavacions a l’Illa des Por-
miento de los alrededores de la ciudad de Pollentia (Ma-
ros (HERNÁNDEZ-GASCH et al., 1998), junt amb d’altres materials
llorca). Arqueobalear www.arqueobalear.es/articulos/Ager
que cal situar en aquesta època, se n’han localitzat un bon nombre
Pollentinus.pdf [Data de Consulta: 4 de juliol de 2007]
d’exemplars en estrats del naviforme mig i final, la cronologia dels
ARAMBURU-ZABALA, J. (2005a): Contribució a l’inventari de
quals ve recolzada per datacions de radiocarboni (STRYDONCK
et al., 2002: 40-41). A més de les característiques vores marcada-
jaciments arqueològics de Mallorca. CD-ROM. Consell de
ment triangulars, alguns d’aquests grans contenidors de l’Illa des
Mallorca. Palma
Porros presenten característiques arcaïtzants com és la presència
ARAMBURU-ZABALA, J. & HERNÁNDEZ-GASCH, J. (2005):
de decoracions (digitacions, però també alguna incisió simple, en
Ses Païsses, 1999-2000. Cd-rom. Palma
ziga-zaga i cercles incisos, i puntejats).
BERGADÀ, M.M.; GUERRERO, V.M. & ENSENYAT, J. (2005):
Primeras evidencias de estabulación en el yacimiento de
18 Estant essencialment d’acord amb les propostes que assenyalen
Son Matge (Serra de Tramuntana, Mallorca) a través del
una ruptura socioeconòmica i cultural al voltant de la meitat del s.
VI aC respecte d’un món que la tradició historiogràfica ha denomi-
registro sedimentario. Mayurqa, 30. Palma, p. 153-180
nat talaiòtic, ens resistim a adoptar el terme posttalaiòtic, per les
BERGADÀ, M.M. & NICOLÀS J.C. de (2005): Aportación de la
mateixes raons que ja fa uns anys alguns autors han abandonat el
micromorfología al conocimiento de las prácticas pastori-
terme de pretalaiòtic. Per això emprem el terme baleàric, en la línia
les de finales de la Edad de Bronce en el yacimiento de la
d’altres investigadors (ARAMBURU-ZABALA, 2005), com sigui que
Cova des Morts (Mongofre nou, Maó, Menorca). Mayurqa,
aquest va ser el nom amb que alguns autors grecs i els autors llatins
30. Universitat de les Illes Balears. Palma, p. 181-202
van anomenar les dues illes de l’arxipèlag balear pràcticament de
BLANES i BLANES, C.; BONET i ROSSELLÓ, J.; FONT i JAU-
manera coetània (BLANES et al., 1990: 21-28).
ME, A.; ROSSELLÓ & CALLEJAS, A. M. (1990): Les illes
19 Tanmateix, les mateixes vores apareixen a la fase II2, datada de
a les fonts clàssiques. Col·lecció Alicorn, 5. Miquel Font
primera meitat del s. IV aC, de les habitacions posttalaiòtiques de
Editor, Palma
Son Fornés (PALOMAR, 2005: 251-252).
BOSCH GIMPERA, P.(1920): La arqueología preromana his-
pánica, Apèndix a A. Schulten, Hispania (geografía, etno-
20 A nivell fragmentari, coincideixen amb exemplars del període post-
logía, historia). Barcelona
talaiòtic de Son Fornés (PALOMAR, 2005: 251-252).
BOSCH GIMPERA, P. & COLOMINAS ROCA, J. (1937): Les
21 Aquests materials, encara inèdits, provenen de les excavacions
fouilles de Majorque et la préhistoire de les Îles Baléa-
d’Arribas, Tarradell i Woods. Vam tenir ocasió d’examinar-los fa uns
res, la culture sarde et ses relations méditerranéennes,
anys.
Compte-rendu de la Conférence de Barcelone de la
Commission Internationale pour la Préhistoire de la Médi-
22 El setè presentat per VENY (1968: fig. 199, 5) està mancat de pun-
terreané Occidentale. Barcelona, p. 17-24
xa, és més gruixut que els altres i sembla, de fet, un os, sinó trencat
CALVO, M.; GUERRERO, V.M. & SALVÀ, B. (2001): La Cova
accidentalment, començat a desbastar i rebutjat. Els vam localit-
des Moro (Manacor, Mallorca). Campanyes d’excavacions
zar al MAC amb els números d’inventari: 15227 a 15231, 15237 i
31951.
arqueològiques 1995-1998. Col·lecció Quaderns de Patri-
moni Cultural, 4. Consell de Mallorca. Palma
23 És ben possible que no tots es recuperessin, ateses les circumstàn-
CALVO, M. & SALVÀ, B. (1997): El bronze final a les Balears.
cies de l’excavació exposades amb anterioritat.
La transició cap a la cultura talaiòtica. Quaderns Arca, 13.
Palma
24 A partir d’aquesta sala hi ha passadissos i diverticles que podrien
CAMPS COLL, J.; CANTARELLAS, C.; PLANTALAMOR, L.;
adaptar-se a d’altres funcions o a activitats particulars segons el
ROSSELLÓ BORDOY, G.; MOLL, J. & VALLESPIR, A.
moment del dia o de la nit o de l’any.
(1969): Notas para una tipología de la cerámica talayótica
25 Cal destacar, però, l’absència de qualsevol resta de fauna o de cul-
mallorquina, Mayurqa, II, Palma, p. 60-82
tura material en aquests nivells, la qual cosa aparentment la distan-
CANTARELLAS, C. (1974): La industria del hueso en Mallorca
cia de l’estratigrafia de la CB.
durante la edad del bronce, Prehistoria y arqueología de
las Islas Baleares. Symposium de Prehistoria Peninsular
26 Reservem la paraula santuari per a les construccions d’època bale-
(VI: Barcelona: 1972). Barcelona, p. 73-88
àrica de planta de ferradura o rectangular de caires arrodonits, que
CARMICHAEL, D.; HUBERT, J.; REEVES, B. & SCHANCHE,
contenen ossos d’animals, cendres disperses sense llars de foc, ba-
ses de pilars, però sense subdivisions internes, i una vaixella en part
A. (1994): Sacred Sites, Sacred Places. One World Ar-
comuna a la resta de contextos coetanis i en part especial (copes
chaeology, 23. Routledge. London
crestades). El terme santuari en cova, per l’ús restringit que fem del
CASTRO-MARTÍNEZ, P.; ESCORIZA-MATEU, T. & SANAHU-
primer mot, és un contrasentit, i lloc de caràcter ritual potser massa
JA-YLL, E. (2003): Mujeres y Hombres en Espacios Do-
vague, ja que el ritual impregna l’expressió cultural de la major part
mésticos. Trabajo y Vida Social en la Prehistoria de Ma-
d’actes i espais de les comunitats prehistòriques (CARMICHAEL
llorca (c. 700-500 cal ANE). El Edificio Alfa del Puig Morter
et al., 1994). Tanmateix, per a la protohistòria balear, darrerament
de Son Ferragut (Sineu, Mallorca). British Archaeological
s’ha destacat que les característiques arquitectòniques d’un edifici o
un tipus de material no es poden traduir automàticament a santuari
Reports, International Series, 1162, Oxford
(CASTRO-MARTÍNEZ et al., 2003: 140-145), sinó que cal valorar
CASTILLO, A. del (1928): La cultura del vaso campaniforme.
diverses variables i l’associació que estableixen per tal de poder-ho
Barcelona
afirmar.
CERDÀ, D. (2002): Bocchoris. El món clàssic a la badia de
Pollença. Col·lecció Quaderns de Patrimoni Cultural, 8.
27 No s’ha pogut identificar cap element segur de copa crestada, per
Consell de Mallorca. Palma
bé que existí una ocupació de la cova en època baleàrica.
COLOMINAS, J. (1923): L’Edat del Bronze a Mallorca. Anuari
28 Amb anterioritat a aquest període, representacions antropomorfes
de l’Institut d’Estudis Catalans, 5. Barcelona, p. 555-573
de fusta han aparegut en els dipòsits naviformes extraordinàriament
ENCINAS, J.A. (2006): Relación inventarial de subterráneos
ben conservats de la Cova des Mussol, a Menorca (LULL et al.,
naturales de las Illes Balears. Colección Tarsilbet, IV. Po-
1999).
llença.
ENCINAS, J.A. (2007): La incidencia antrópica en las caver-
29 L’esmentada Cova des Mussol (Menorca) o la Cova des Moro, en
nas baleáricas. Colección Tarsilbet, V. Pollença
època naviforme.
ENCINAS, J.A. (e.p.): CCMallorca. Palma.
33

ENSEÑAT, B. (1965): Unos bronces griegos hallados en Sóller,
MICÓ, R. (2005): Cronología absoluta y periodización de la
Pyrenae, 2. Instituto de Arqueología y Prehistoria, Univer-
prehistoria de las islas baleares. British Archaeological
sitat de Barcelona. Barcelona, 77-80
Reports, International Series, 1373. Oxford
ENSEÑAT, C. (1981): Las cuevas sepulcrales mallorquinas en
PALOMAR, B. (2005): La ceràmica posttalaiótica de Mallorca.
la Edad del Hierro. Excavaciones arqueológicas en Espa-
Significació econòmica i social dels canvis en el procés
ña, 118. Madrid
productiu enter c. 450-250 cal ANE: El cas de Son Fornés,
FERNÁNDEZ-MIRANDA, M. (1978): Secuencia cultural de la
Montuïri. Tesi doctoral (Bellaterra: Universitat Autònoma
Prehistoria de Mallorca, Biblioteca Prehistórica Hispánica,
de Barcelona: 2005). URL: HYPERLINK “http://www.tesi-
XV. Madrid
senxarxa.net/TDX-0221107-122929/” \\l “documents”http://
FERNÁNDEZ-MIRANDA, M. (1983): Pollentia (Mallorca). Las
www.tesisenxarxa.net/TDX-0221107-122929/#documents
cerámicas talayóticas procedentes de la calle porticada,
[Data de consulta: 1 de setembre de 2008]
Pollentia. Estudio de los materiales, I. Sa Portella, excava-
PONS, G. (1991): Les ceràmiques d’imitació al talaiòtic final.
ciones 1957-1963. Palma
Quaderns de Ca la Gran Cristiana, 10. Museu de Mallorca,
FONT OBRADOR, B. (1974): L’obra de Josep Colominas Roca
Govern Balear. Palma
en Mallorca, Prehistoria y arqueología de las Islas Balea-
PONS, G. (1999): Anàlisi espacial del poblament al Pretalaiòtic
res. Symposium de Prehistoria Peninsular (VI: Barcelona:
Final i Talaiòtic I de Mallorca, Col·lecció la Deixa, 2. Mono-
1972). Barcelona, p. 39-52
grafies de Patrimoni Històric. Consell de Mallorca. Palma.
GASULL, P.; LULL, V. & SANAHUJA, M. E. (1984): Son For-
PONS, G. (inèdit): Estudi de les ceràmiques indígenes del perío-
nés: La Fase Talayótica. Ensayo de reconstrucción so-
de talaiòtic final. Memòria de llicenciatura. Palma
cioeconómica de una comunidad prehistórica de la isla
RISCH, R. (2003), Los artefactos macrolíticos del yacimiento del
de Mallorca. British Archaeological Reports, International
Puig Morter de Son Ferragut, P. CASTRO, T. ESCORIZA, E.
Series, 209. Oxford
SANAHUJA, Mujeres y Hombres en Espacios Domésticos.
GRÀCIA, F.; WATKINSON, P.; MONSERRAT, T.; CLARKE, O.
Trabajo y Vida Social en la Prehistoria de Mallorca (c. 700-
& LANDRETH, R. (1997): Les coves de la zona de ses
500 cal ANE). El Edificio Alfa del Puig Morter de Son Ferra-
Partions - Portocolom (Felanitx, Mallorca). Endins, 21. Pal-
gut (Sineu, Mallorca). British Archaeological Reports, Inter-
ma, p. 5-36.
national Series, 1162. Archaeopress. Oxford, p. 306-319
GUAL, J. (1993): Figures de bronze a la Protohistòria de Ma-
ROSSELLÓ BORDOY, G. (1960): La facies “cueva natural” en
llorca. Conselleria de Cultura. Palma
la cultura pretalayótica mallorquina. Ampuries, 22-23 (1960-
GUERRERO, V. (1983): Hallazgo de una ofrenda votiva talayó-
61). Barcelona, p. 263-276
tica en el “Puig Gros de Bendinat” (Calvià). Bol. Soc. Arq.
ROSSELLÓ BORDOY, G. (1974): Los ajuares metálicos mallor-
Luliana, 39. Palma, p. 481-486
quines como elemento cronológico, Prehistoria y arqueolo-
GUERRERO, V.M. (1985): Indigenisme i colonització púnica a
gía de las Islas Baleares. Symposium de Prehistoria Penin-
Mallorca. Ajuntament de Ses Salines. Ses Salines
sular (VI: Barcelona: 1972). Barcelona, p. 115-128
GUERRERO, V.M. (1997): El pensamiento científico en la pre-
ROSSELLÓ BORDOY, G. & CAMPS COLL, J. (1972): Exca-
historia balear. Fuentes bibliográficas para el estudio de
vaciones en el complejo noreste de “Es Figueral de Son
la prehistoria balear. Lleonard Muntaner Ed. Palma
Real” (Santa Margalida, Mallorca), Noticiario Arqueológico
GUERRERO, V.M. (1999): La Cerámica Protohistórica a Torno
Hispánico-Prehistoria, I. Ministerio de Educación y Ciencia.
de Mallorca (s. VI-I a.C.). British Archaeological Reports
Madrid
International Series, 770-Western Mediterranean Series,
ROSSELLÓ BORDOY, G. & CAMPS COLL, J. (1976): Exca-
3. Oxford
vaciones en Canyamel (Capdepera, Mallorca), Noticiario
HERNÁNDEZ GASCH, J. (Inèdit): La punta de l’iceberg. Reex-
Arqueológico Hispánico-Prehistoria, V. Ministerio de Educa-
cavant materials talaiòtics del fons Colominas
ción y Ciencia. Madrid, p. 237-329
HERNÁNDEZ GASCH, J. (e.p.): La punta de l’iceberg. Reexca-
SALVÀ, B. (1997): Les coves naturals de Portocolom i la seva
vant materials talaiòtics del fons Colominas (quinze anys
ocupació humana al llarg del temps, Endins, 21. Palma, p.
després). Materials del poblat talaiòtic de Capocorb vell.
93-101
Cypsela, 18. Girona
SALVÀ, B. (2001): El Pretalaiòtic al Llevant Mallorquí. (1700-
HERNÁNDEZ-GASCH, J. & SANMARTÍ, J. (1999): El santuari
1100 AC) Anàlisi territorial. Palma
de Sa Punta des Patró a l’àrea cultual i funerària de Son
SALVÀ, B.; CALVO, M. & GUERRERO, V.M. (2002): La Edad
Real (Santa Margalida, Mallorca). Avenç dels resultats,
del Bronce balear (c. 1700-1000/900 BC). Desarrollo de la
Mayurqa, 25. Universitat de les Illes Balears. Palma, p.
complejidad social, Complutum, 13. Madrid, p. 193-219
113-138
STRYDONCK, M. VAN; LANDRIE, M.; BOUDIN, M.; GROOTES,
HERNÁNDEZ-GASCH, J.; SANMARTÍ, J.; MALGOSA, A. &
P.M.; NADEAU, M.-J.; SPARKS, R. & KEPPENS, E. (2002):
ALESÁN, A. (1998): La necròpoli talaiòtica de S’Illot des
Radiocarbon dates, XVIII. Royal Institute for Cultural Heri-
Porros, Pyrenae, 29. Universitat de Barcelona. Barcelona,
tage. Brussel·les
p. 69-95
VENY, C. (1968): Las cuevas sepulcrales del Bronze Antiguo en
JONHSON, A. W. & EARLY, T. (2003): La evolución de las
Mallorca. Biblioteca Prehistórica Hispánica, IX. Madrid
sociedades humanas. Desde los grupos cazadores-re-
WALDREN, W.H. (1982): Balearic Prehistoric ecology and cultu-
colectores al estado agrario. Ariel Prehistoria. Ed. Ariel.
re: the excavation and study of certain caves, rock shelters
Barcelona
ans settlements. British Archaeological Reports, Internatio-
LULL, V.; MICÓ, R.; RIHUETE, C. & RISCH, R. (1999): La
nal Series, 49. Oxford
Cova des Càrritx y la Cova des Mussol. Ideología y so-
WALDREN, W.H. (1998): The Beaker Culture of the Balearic Is-
ciedad en la prehistoria de Menorca. Consell Insular de
lands. An inventory of evidence from caves, rock shelters,
Menorca. Barcelona
settlements and ritual sites. British Archaeological Reports,
LULL, V.; MICÓ, R.; PALOMAR PUEBLA, B.;, RIHUETE HE-
International Series, 709. Oxford
RRADA, C. & RISCH, R. (2008): Cerámica talayótica. La
WALDREN, W.H. (2002): Links in the chain: evidence of sustai-
producción alfarera mallorquina entre ca. 900 y 550 antes
ned prehistoric contact and cultural interaction between the
de nuestra era. Universitat autònoma de Barcelona. Ed.
Balearic Islands and Continental Europe, W. H. WALDREN
Bellaterra. Barcelona
& J. ENSENYAT (eds.), World Islands in Prehistory. Inter-
34