L�avenc del Puig Caragoler (Escorca, Mallorca)
ENDINS, núm. 32. 2008. Mallorca
L’AVENC DEL PUIG CARAGOLER
(Escorca, Mallorca)
per Tomeu PLOMER 1 i Joaquín GINÉS 2, 3
Resum

Les feines d’exploració que ha fet el Grup Nord de Mallorca dins els darrers anys
a Mallorca, i principalment a la zona nord de l’illa, han donat com a fruit la localització
de moltes cavitats de gran interès.

En aquesta ocasió presentam l’estudi de l’Avenc del Puig Caragoler (Escorca)
que, avui en dia, és la cavitat vertical més important de l’illa de Mallorca –amb una
fondària de -318 m–, constituint un excel·lent exemple d’avenc de dissolució de la
zona vadosa, desenvolupat en un entorn de muntanya mitjana-alta ben representatiu
del carst de la Serra de Tramuntana.

L’orografia del terreny, la climatologia, l’altura on es troba l’avenc i la disponibilitat
de temps, han fet difícils les exploracions i la topografia d’aquesta cavitat, allargant-
se alguns anys.
Abstract

The exploration tasks carried out by the Grup Nord de Mallorca during the
last years in Mallorca island –mainly in its northern sector– have permitted the
localisation of abundant cavities, some of them of great speleological interest.

In this paper the description and survey of Avenc del Puig Caragoler (Escorca) are
presented, including as well some observations on the geology and geomorphology of
the area. Nowadays this pot-hole is the most important in Mallorca, with a maximum
depth of -318 m, being an excellent example of vertical solutional cavity of the vadose
zone, developed in a mid to high mountain environment very characteristic of Serra
de Tramuntana natural region.

The rough mountain territory in which the pot-hole is located, together with some
other non favourable factors (adverse climate conditions and scarcity of available
time), have make difficult the exploration and survey tasks of this cavity developed
along the last five years.
Introducció
Una de les tasques desenvolupades pel Grup
uns metres, comprovant que la cavitat era mereixedora
Nord de Mallorca, a més de l’espeleologia exploratòria
d’una exploració més detinguda. Va arribar a un replà a
i d’investigació en les seves diferents modalitats (te-
uns seixanta metres de profunditat. Des d’aquest replà
rrestre i subaquàtica), és la recerca de noves cavitats.
va llançar una pedreta a un dels pous que hi havia da-
Encara que algunes troballes són resultat de casuali-
vant d’ell i va poder constatar que estava davant el que
tats o d’indicacions de propietaris, una actitud constant
seria una nova gran troballa espeleològica.
d’exploració del terreny ens ha duit a aconseguir localit-
zacions de cavitats de gran interès dins el món espeleo-
lògic mallorquí (ENCINAS, 1994; GRÀCIA et al., 2007;
GRUP NORD DE MALLORCA, 1994, 2007; PLOMER,
Història de les exploracions
2006; TRIAS et al., 1990).
L’estiu de 2003 en Guillem Alemany, membre del
GNM, a una sortida en solitari, va efectuar una prospec-
El 12 de juliol de 2003 en Guillem Alemany, va loca-
ció a una zona del Puig Caragoler i trobà l’entrada d’un
litzar l’entrada a la cavitat (Figura 1). El següent cap de
avenc. Va decidir d’entrar-hi el mateix dia descendint
setmana, dia 17 de juliol, en G.A. i en Bernat Clamor va-
ren transportar el material necessari per envestir l’avenc
amb una instal·lació d’atac. Baixaren per un gran pou;
1
Grup Nord de Mallorca. Pollença.
molt ample i vertical, fins arribar a la cota de -170 m. En
2
Grup Espeleològic EST. Palma de Mallorca
3
Departament de Ciències de la Terra. Universitat de les Illes
aquest punt, penjats enmig d’una foscor angoixant, va-
Balears. Palma de Mallorca.
ren haver de deixar l’exploració per manca de material.
11

noves finestres, les quals a hores d’ara resten pendents
d’exploració. Tot i així, en una nova visita a la cavitat,
en Moisès, en Bernat i en Tomeu superaren, no sense
dificultat, la gatera abans esmentada al final del segon
pou.
A partir de llavors les tasques foren merament ex-
ploratòries. Es varen realitzar noves escalades per ins-
peccionar altres finestres, les quals varen donar lloc a la
continuació de la cavitat. Dins el recorregut superaren
més gateres i varis pous, alguns de quasi vint metres,
fins arribar finalment a una gran sala. En aquest punt
pareixia que l’avenc havia arribat al final, però no fou
així ja que es trobaren un engolidor a la part inferior de
la sala on, una vegada superats el primers metres, fou
impossible continuar.
El 26 de juny de 2004, en M.B., en G.A. i en Tomeu
Plomer rectificaren i optimitzaren la instal·lació existent,
baixaren fins a la sala final de la cavitat amb la intenció
de començar la topografia de la sala i seguir treballant
en la desobstrucció de l’engolidor pel qual circulava un
fort corrent d’aire. El treball s’havia de fer en mala po-
sició i dins un espai molt reduït. Hi varen invertir més
temps del que s’esperaven i això va fer que no es po-
gués començar la topografia prevista. Malgrat el temps
i l’esforç invertit, no fou possible obrir suficient lloc per
passar.
Després dels treballs realitzats fins aquest moment,
l’exploració restà aturada un cert temps arran de l’inici
Figura 1: Aspecte de la boca de l’Avenc del Puig Caragoler, Escorca
(Foto: P. Plomer).
de diferents treballs a altres cavitats localitzades pel
Grup Nord de Mallorca. No es reprengueren fins bas-
Figure 1: Entrance to Avenc del Puig Caragoler, Escorca (Photo: P.
tants mesos després quan ja es varen concloure totes
Plomer).
Dies després, en B.C. juntament amb en Bartomeu
Rubí i en Gabriel Salas començaren l’equipament de
tot l’avenc de bell nou. Pensaven canviar els ancorat-
ges que havien posat anteriorment per poder fer una
instal·lació més segura, ja que preveien que l’exploració
de l’avenc duraria bastant de temps.
Després de reequipar correctament el pou, arriba-
ren al que semblava que era la part final de l’avenc, a
uns 230 m de fondària.
Aquest mateix dia, quan remuntaven el pou, obser-
varen que hi havia unes finestres bastant interessants,
que quedaren pendents d’exploració.
En B.C. i en Moisès Bonnín, el 26 de juliol exploraren
una de les finestres que havien vist la darrera vegada.
Per això varen haver d’escalar una paret d’uns quants
metres des de la base del pou. Des d’aquí pogueren
baixar a un nou pou d’uns dotze metres, amb una àm-
plia base on hi havia una gatera difícil de superar. Ho
deixaren per a una pròxima exploració i començaren
les tasques topogràfiques, traçant una poligonal del pou
principal. Desinstal·laren novament l’avenc i després de
12 hores ininterrompudes, fatigats per l’esforç realitzat,
decidiren posposar l’exploració fins a la tardor a cau-
sa de la manca de temps i les altes temperatures de
l’estiu.
Passat l’estiu, entre el 27 de setembre i el 4 de no-
vembre en Moisès, en Gabriel i en Guillem varen repren-
dre la tasca, i feren les prospeccions de les finestres que
Figura 2: Pou del Rellotge, pendent de topografiar (Foto: P. Plomer).
havien deixat pendents l’hivern passat. Aquestes incur-
Figure 2: Pit named Pou del Rellotge, that nowadays is not yet surveyed
sions no donaren grans resultats, però es localitzaren
(Photo: P. Plomer).
12

les feines alienes a la cavitat que ens ocupa i es varen
Situació i localització
reorganitzar les feines iniciades anteriorment. Al mateix
temps, la Federació Balear d’Espeleologia estava orga-

nitzant un campament espeleològic al qual ens va con-
Al nord de Mallorca, a la Serra de Tramuntana, s’alça
vidar a fer una presentació dels treballs duts a terme fins
el conjunt format pel Puig Rodó (801 m) i el Puig Cara-
aleshores. El Grup Nord de Mallorca va acceptar, cosa
goler (921 m), ambdós situats dins el terme d’Escorca.
que va fer que s’haguessin d’accelerar alguns treballs.
El massís està situat entre la Tossa de ses Banyes (E),
Conscients que no hi havia temps per fer una to-
Coll dets Ases (SW), Coll des Pinetons (NW) i el Coll
pografia completa, entre setembre i octubre de 2005,
Ciuró a la seva vessant nord-est. Aquest darrer és ac-
sis components del GNM realitzaren una poligonació
cessible des del camí que passa per les possessions de
completa i fotografies d’exploració de la cavitat. També
Femenia Nou i Femenia Vell (Figura 3).
aprofitaren l’avinentesa per donar nom a l’avenc, al qual
fins aleshores havien anomenat “l’avenc gros”.
El novembre, al refugi dels Tossals Verds, presen-
tàrem el que hem anomenat Avenc del Puig Caragoler.
Teníem pendent finalitzar l’exploració però, tot i així, po-
díem assegurar que era, fins el moment, l’avenc més
fondo de les Illes Balears.
Les següents visites realitzades a la cavitat varen
ser exploratòries, sense donar cap nou resultat. A partir
d’aquest instant es decideix avançar la topografia de la
cavitat.
El 13 de maig de 2006 en M.B. i en T.P. acompa-
nyats de Pedro Gamundí seguiren amb la topografia i
pogueren acabar el pou d’entrada.
Mentrestant, altres membres del GNM pogueren
desobstruir el pas de l’engolidor. Aquest fet facilità un
pas fins a sumar una trentena de metres més de desni-
vell, per acabar a una sala de mides discretes però amb
una aportació important d’aigua i una bellesa singular.
Dia 20 de gener de 2007, en Rafel Pons i en T.P.
varen començar a topografiar la sala gran i deixaren per
una altra ocasió la zona de l’engolidor.
Un mes més tard, el 25 de febrer, en Rafel i en To-
meu tornaren a baixar a la sala i seguiren topografiant
fins a uns 70 m cap a la boca de l’avenc. Aquest dia,
quan sortiren de l’avenc i estaven de camí cap el cotxe,
en Tomeu patí un petit accident que li va provocar una
torçuda a un peu. Va haver de fer repòs un temps.
Passats uns mesos, el 18 d’agost, en Rafel i en
Tomeu, decidiren tornar-hi encara que el dia era molt
calorós. Després de vàries hores de treballar, amb la
il·luminació al límit de reserves, amb molta gana i bas-
tant cansats, aconseguiren enllaçar la topografia amb la
base del pou principal topografiat anteriorment.
El 20 d’octubre, en T.P., en R.P. i en Pere Plomer
varen topografiar la zona de l’engolidor. És la part més
fonda de l’avenc i la més dura. La feina es féu difícil
perquè els instruments i els papers quedaren xops per
l’aigua que hi havia. Aprofitaren aquest dia, també, per
repassar algunes dades pendents.
Després de l’experiència, pensaren esperar a
temps menys plujós per tornar-hi, així l’avenc estaria
més eixut.
L’abril de 2008 la topografia ja estava pràcticament
enllestida. Tornaren amb el company Joaquín Ginés
per fer un estudi morfogeològic de la cavitat. També es
varen concretar alguns detalls de la topografia. Mesos
abans en Joaquín ja havia realitzat les oportunes pros-
peccions geològiques de camp a l’exterior de la cavitat.
Aquest dia es finalitzà la primera fase topogràfica. Hi ha
Figura 3: Mapa de la zona amb la situació de la cavitat.
algunes finestres que resten per explorar i pous que res-
ten per topografiar, com el pou del Rellotge (Figura 2).
Figure 3: Map of the area including the location of the pot-hole.
13

L’aproximació a la cavitat es pot fer per diferents
joritàriament carbonatades. Predominen al llarg de tota
indrets, però la ruta usada essencialment ha estat la
la serra els materials rocosos d’edat mesozoica (entre
que parteix del Coll Ciuró un poc abans d’arribar al Pla
250 i 65 milions d’anys d’antiguitat), els quals presenten
de l’Argilota. D’aquest indret cap al sud-oest es puja
un cabussament general cap al SE com a conseqüència
un pronunciat coster que et deixa a un coll vora unes
de la seva estructuració durant l’orogènia alpina, ocorre-
balmes. Des d’aquí es voreja el Puig Caragoler per la
guda en el nostre cas a partir de l’Oligocè terminal i fins
seva vessant nord, superant diferents declivis i passant
al Miocè mitjà (fa entre 25 i 15 Ma). Aquesta important
a prop l’Avenc de Femenia, avenc bastant conegut dins
fase tectònica produí una successió d’encavalcaments,
la comunitat espeleològica. Se seguirà en direcció sud-
ocasionats en desplaçar-se la placa africana contra la
oest uns 350 m alternant trossos de terrenys planers i
placa ibèrica, que posen de manifest una direcció de
trossos molt empinats, fins assolir l’altura de l’entrada
transport i apilament de les capes rocoses cap al NW
de la cavitat.
(GELABERT, 1998).
L’Avenc del Puig Caragoler, òbviament fent referèn-
Centrant-nos ja en l’àrea concreta que ens inte-
cia al puig on es troba, està situat al costat d’un replà,
ressa, i tenint en compte tan sols aspectes fisiogràfics,
dins un esquetjar, dissimulat entre l’eura, a la posició
resulta cridanera la presència de dues moles calcàries
aproximada definida per les coordenades UTM (ED-50)
veïnes (el Puig Roig i el Puig Caragoler de Femenia)
490.660, 4.413.510, a 835 m snm.
que es localitzen a prop de la línia de costa, i netament
aïllades de les altres elevacions muntanyoses que vore-
gen la conca de Lluc. Aquest fet es deu a que ambdós
massissos formen part d’una klippe, que denominarem
Marc geològic
convencionalment “klippe del Puig Roig” (GELABERT,
1998; ITGE, 1992); aquest terme geològic es refereix
a una particular disposició tectònica, consistent en una
La geologia del Puig Caragoler de Femenia parti-
massa rocosa que ha restat aïllada com a resultat de
cipa plenament dels trets litoestratigràfics i tectònics
l’erosió d’un mantell de corriment que encavalcava un
del sector septentrional de la Serra de Tramuntana, on
substrat de materials més recents. En el cas de la klippe
s’emmarca la zona estudiada. Aquesta unitat morfoes-
del Puig Roig (Figura 4) una sèrie carbonàtica superior,
tructural de l’illa de Mallorca està constituïda, en línies
que inclou materials del Triàsic i del Lias corresponents
generals, per un seguit de plecs, falles i encavalcaments
a la Unitat II de FALLOT (1922), descansa mitjançant
orientats de SW a NE (FALLOT, 1922) que donen lloc
contacte mecànic sobre els materials subjacents de la
a una disposició en làmines imbricades de roques ma-
Unitat I en la qual, a més de les calcàries del Lias, estan
Figura 4: El massís del Puig Caragoler de Femenia (Escorca), fotografiat
Figure 4: The Puig Caragoler de Femenia massif (Escorca),
des de la Cuculla de Fartàritx. KPR: klippe del Puig Roig;
photographed from Cuculla de Fartàritx peak. KPR: klippe of
E: encavalcaments; F: falla normal.
Puig Roig; E: overthrusts; F: normal fault.
14

Figura 5: Mapa geològic del Puig Caragoler de Femenia (Escorca). A
Figure 5: Geological map of Puig Caragoler de Femenia (Escorca).
més de l’Avenc del Puig Caragoler (APC), apareixen també
Besides the location of Avenc del Puig Caragoler (APC) the
situades les altres dues cavitats importants del massís:
other two important shafts of this massif are also represented:
l’Avenc de Femenia (AF) i l’Avenc Petit de Femenia (APF).
Avenc de Femenia (AF) and Avenc Petit de Femenia
Segons GELABERT (1998) i observacions personals.
(APF). According to GELABERT (1998) and personal field
observations.
involucrats fins i tot dipòsits atribuïts al Miocè inferior (Fi-
les voreres del massís, se situa una potència variable
gures 5 i 6). GELABERT (1998) també descriu en detall
(menys de 100 m) de roques dolomítiques del Retià o
la disposició estructural de l’àrea, si bé considera tot el
Infralias (Figura 7b), que poden incloure intercalacions
conjunt com a pertanyent a la mateixa unitat tectònica;
margoses i carnioles, i es presenten ben estratificades
no obstant això, distingeix una subunitat superior que
en bancs d’ordre decimètric o submètric; els dipòsits del
denomina d’Escorca –on s’inclouria la klippe del Puig
Retià marquen el trànsit cap al Juràssic amb l’inici d’una
Roig– la qual encavalca una subunitat inferior, denomi-
sedimentació marina, cada cop més fonda, que durarà
nada de Lluc.
tot el Mesozoic. Finalment trobem una potència superior
Les litologies millor representades en el massís del
als 200 m de calcàries grises del Lias, les quals con-
Puig Caragoler són d’una banda els dipòsits dolomítics i
formen la pràctica totalitat de la part superior del puig
margosos del Retià (Triàsic superior) i, sobretot, les cal-
i donen lloc als importants espadats que l’envolten (Fi-
càries massives del Lias. Els materials del Retià afloren
gura 7a i b). Aquestes calcàries es presenten habitual-
a les vores del massís i constitueixen una mena de sòcol
ment amb un caràcter molt massiu, que fa difícil destriar
sobre el que descansen potents capes de calcàries del
l’estratificació; no obstant això, el paquet calcari pareix
Lias, les quals configuren una gran mola grisenca limita-
presentar, a la part alta del puig, un cabussament de
da per penya-segats de notables dimensions (Figura 7a
devers 30° en direccions variables que van del SE al
i b). Aquestes dues litologies són l’escenari d’importants
SW. Cal remarcar que, malgrat el caràcter massiu de les
processos de carstificació tot al llarg de la Serra de Tra-
calcàries liàsiques, aquestes mostren puntualment una
muntana (FORNÓS & GELABERT, 1995), encara que
aparença bretxada (Figura 7c i d), observable en llocs
és a les calcàries del Lias on les formes exo- i endocàrs-
concrets del massís com per exemple el sector planer
tiques presenten un major desenvolupament.
existent al nord de l’Avenc de Femenia, al voltant de la
La Figura 5 recull un mapa geològic simplificat del
cota 800 m snm. Així mateix, és necessari consignar la
massís, on es pot observar com l’extrem NE de la klip-
presència de dipòsits margocalcaris del Miocè inferior,
pe del Puig Roig (o sigui el Puig Caragoler, pròpiament
que afloren sobretot formant una estreta faixa al ves-
dit) presenta a la seva base els materials margosos del
sant septentrional del massís. Aquests materials consti-
Keuper, que afloren seguint una franja relativament es-
tueixen el sostre de la unitat inferior, assenyalant la zona
treta des de les cases de Femenia fins a arribar al Coll
de contacte amb la unitat superior (la klippe del Puig
Ciuró. Per damunt d’aquests dipòsits, i contornejant
Roig) que s’estén part damunt de la Font d’en Castell.
15

Figura 6: Tall geològic esquemàtic del Puig Caragoler de Femenia
Figure 6: Schematic geological profile of Puig Caragoler de Femenia
(Escorca), amb representació de la trajectòria de l’avenc
(Escorca), including a sketch of the pot-hole survey (APC).
(APC).
Des del punt de vista estructural, a més de la ja so-
racteritza per estar enfonsat, en termes relatius, degut
bradament esmentada integració dins la klippe del Puig
a l’important falla normal que descendeix del cim cap al
Roig, cal citar dos aspectes que condicionen la topografia
NE (Figura 7a). En el bloc central del tall s’obre l’Avenc
del Puig Caragoler (Figures 4 i 5). Per una part, el ves-
del Puig Caragoler, que travessa verticalment tot el po-
sant meridional del massís mostra un sistema de làmines
tent paquet de calcàries del Lias amb un espessor pro-
imbricades que suposen diverses repeticions de les cal-
per als 200 m, probablement a causa de la repetició de
càries liàsiques (sector S-SW de la Figura 6). Per altra
la sèrie liàsica degut a les estructures imbricades abans
banda, a l’extrem nordoriental del puig s’observa una fal a
citades. Aquesta gruixuda massa de calcàries mostra un
distensiva (el pla de la qual cabussa uns 30° cap al NE)
caràcter bretxat en alguns punts del gran pou de 170 m
que ha causat l’enfonsament relatiu d’aquest sector del
de vertical que s’inicia a la cota -59 m i, sobretot, a la
massís (sector N-NE de la Figura 6; Figura 7a). Enca-
base del paquet liàsic, entorn dels -190 m de fondària. A
ra que l’Avenc del Puig Caragoler no es veu afectat per
partir més o manco de la cota -205, i coincidint amb els
aquest important accident estructural, l’esmentada fal a
replans existents uns 25 m per sobre de la base del gran
té algunes repercussions sobre l’endocarst que cal con-
pou, apareixen les roques dolomítiques del Retià, que es
signar. Per exemple, la base del gran pou de 120 m de
presenten ben estratificades en bancs entre decimètrics
l’Avenc de Femenia (GINÉS et al., 2006) sembla coincidir
i mètrics fins a arribar al fons d’aquesta gran vertical, ja a
amb la situació del pla de fal a, que hauria marcat el límit
la cota -229 m. La resta de la cavitat es desenvolupa en
de la penetració vertical de l’avenc. A més a més, una al-
els dipòsits del Triàsic (Retià ?), els quals es van tornant
tra de les cavitats importants del massís (l’Avenc Petit de
cada vegada més margosos, a mesura que es guanya
Femenia) s’obre molt a prop del seu cim, aprofitant aques-
profunditat; el cabussament general de les capes trià-
ta rel evant discontinuïtat estructural (Figures 5 i 7e).
siques és de 30° - 40° cap al S. L’àmplia sala existent
Per tal de completar adequadament aquest apartat,
al voltant dels -280 m de fondària presenta afloraments
a la Figura 6 s’ha recollit un tall litoestructural esquemà-
puntuals de materials margosos, estructurant-se a favor
tic del massís on s’ha representat, així mateix, la secció
d’algunes petites falles subverticals d’orientació E-NE –
de l’Avenc del Puig Caragoler, amb la finalitat de facili-
W-SW. A la part final de l’avenc no arriben a observar-se
tar la descripció de l’estructura geològica de l’àrea en
amb claredat els dipòsits del Keuper, si bé aquests molt
relació amb les observacions fetes a la cavitat. Com ja
probablement limiten i condicionen la continuació de la
s’ha comentat abans, el conjunt del puig constitueix les
cavitat, donat el seu caràcter relativament impermea-
restes erosionades d’un mantell de corriment (klippe del
ble. Els materials margosos del Keuper, que inclouen
Puig Roig) que encavalca una unitat inferior, que de fet
nombroses intercalacions de roques efusives bàsiques
és la continuació de l’altiplà de Lluc. A l’extrem meri-
(basalts), afloren abundantment al llarg de la pista que
dional del tall s’observa la presència d’algunes làmines
porta al Coll Ciuró (Figura 7f), constituint el substrat im-
imbricades que configuren aquest vessant del massís
permeable que dóna lloc a petites surgències com la
(Figura 4), mentre que l’extrem oposat (N-NE) es ca-
Font d’en Quelota.
16

Figura 7: Aspectes geològics del Puig Caragoler de Femenia (Escorca).
Figure 7: Geological aspects of Puig Caragoler de Femenia (Escorca).
a: vista de l’extrem septentrional del massís (des de la pista del Coll
a: view of the northern part of the massif (from the way to Coll Ciuró)
Ciuró) amb indicació de la falla normal que el travessa; b: els penya-
with indication of the normal fault that crosses it. b: picture of the
segats NW del puig, a l’alçada de l’indret conegut com la Font d’en
NW cliffs of the massif, near the place named Font d’en Castell
Castell (KPR: klippe del Puig Roig; R: Retià; L: Lias; APC: Avenc
(KPR: klippe of Puig Roig; R: Raethian; L: Lias; APC: Avenc del
del Puig Caragoler): c: les calcàries del Lias presenten extensions
Puig Caragoler). c: Lias limestones show some extensions that are
fortament bretxades que alternen amb trams molt més massius;
strongly brecciated alternating with more massive outcrops. d: de-
d: detall de les zones bretxades de les calcàries del Lias; e: aspecte
tail of the brecciated Lias limestones. e: appearance of Lias limes-
de les calcàries massives del Lias a les cotes superiors del puig (la
tones at the upper part of the peak (the entrance to Avenc Petit de
boca de l’Avenc Petit de Femenia s’obre, sota l’espeleòleg, aprofi-
Femenia opens below the caver, following the normal fault which
tant la falla normal que enfonsa l’extrem septentrional del massís);
causes the lowering of the northern end of the massif); f: the Keuper
f: els dipòsits margosos del Keuper resulten tallats per la pista del
marly deposits are sectioned by the recent car-way to Coll Ciuró,
Coll Ciuró, al llarg de la qual s’observen nombrosos afloraments de
giving place to abundant outcrops of basaltic rocks.
roques efusives bàsiques (basalts).
17

Descripció
L’entrada, de forma esbrancada, dóna accés al pri-
mer pou que passa per un replà de mides molt discretes,
enllaçant amb el pou principal, d’amplada cada vegada
més grossa i de forma irregular. A uns 30 m de des-
nivell s’entreforca en dos pous quasi paral·lels que es
tornen a unir uns 20 m més avall. Si es descendeix per
un d’ells s’arriba a un replà de forma allargada i amb
pendent cap a una balconada que connecta amb l’altre
pou. Aquest pou encara no està representat a la topo-
grafia que presentam, tot i així, l’hem batejat amb el nom
del pou del Rellotge i fa uns 15 m de fondària. Seguint
per l’altre pou, s’arriba directament a un segon replà a
-60 m. Es tracta d’un replà còmode i amb lloc suficient
Figura 8: Un dels passos més estrets de la cavitat, a la cota -236 m.
per estar-hi vàries persones; hi ha un petit gorg que per-
met proveir-se d’aigua. Aquí es troba la capçalera del
Figure 8: One of the tightest passages of the pot-hole, at a depth of
següent pou (pou Duyuyu). que comença amb mides
-236 m.
tals com 2 x 4 m, per passar a proporcions de 14 x 20 m.
Criden l’atenció les seves dimensions i verticalitat (170
m), només interrompuda per petites rossoles que donen
–de 10 i 20 m (s’han d’usar cordes)– ens aproximen a
treva a l’espeleòleg en el descens. Un replà a la cota de
una galeria, baixa i força estreta en alguns llocs, que fa
-205 m posa fi a l’espectacular tram aeri de l’avenc per
de llindar amb la gran sala que trobarem a continuació
portar-nos, sense deixar el gran pou, als darrers 25 m
(Figura 9). A la sala (sala Inesperada) hi accedim per
de vertical, en la base dels quals s’assoleixen els 229
l’oest, i presenta un rost molt pronunciat en direcció sud
m de fondària.
bàsicament.
Arribats a aquest punt, s’ha de superar una remun-
Des d’aquesta sala es pot continuar per un engoli-
tada a la paret frontal d’uns pocs metres per, seguida-
dor amb qualque pas anguniant i bastant negat en èpo-
ment, descendir fins als -236 m on la cavitat pren, horit-
ques de pluja. S’arriba a una zona més ampla i alta on
zontalment, direcció sud. S’ha de vèncer una desplaent
l’avenc et regala un ventall de colades amb sorolloses
gatera (Figura 8) per arribar a la base d’una gran xe-
cascades. Als -318,75 m l’aigua s’avenca. Resta una
meneia. A partir d’aquí cal tornar remuntar uns metres.
incògnita la continuació, fins aquest moment. Donades
Aleshores, l’avenc progressivament augmenta de desni-
les dificultats exploratòries d’aquest sector de la cavitat,
vell per diverses galeries entre blocs de tota mida i des-
a la topografia que s’adjunta tan sols ha estat possible
ploms fàcilment superables. Dos desnivells importants
incloure l’alçat, per ara.
Figura 9: Zona nord de la sala
Inesperada, de grans
dimensions i situada
quasi al final de la cavitat
(Foto: T. Plomer).
Figure 9: North sector of Sala
Inesperada, a big cham-
ber located at the final
part of the pot-hole.
18

Aspectes morfogenètics
L’Avenc del Puig Caragoler presenta en termes ge-
nerals les característiques morfològiques habituals en
les cavitats verticals de dissolució, que tant sovintegen
a la muntanya mallorquina (GINÉS, 1995, 1998). De fet
aquesta localitat constitueix un exemple espectacular
d’avenc de dissolució vadosa, relacionat amb el drenat-
ge vertical de les precipitacions dins la zona d’infiltració
d’un massís càrstic de muntanya entre mitjana i alta. En-
cara que els trets morfogenètics de la cavitat són prou
clars com per incloure-la en la categoria abans esmen-
Figura 10: Indret on es localitza l’avenc, a pocs centenars de metres del
tada, hi ha aspectes concrets que resulten en certa me-
cim del Puig Caragoler (Foto: P. Plomer).
sura destacables, i als quals és necessari fer referència
dins aquest apartat.
Figure 10: General view of the place where the pot-hole is situated,
En primer lloc resulta cridanera la situació de
only a few hundred metres from Puig Caragoler (Photo: P.
Plomer).
l’avenc, obert en un replà orientat al NW, a prop del
capcurucull del puig (Figura 10), i a tan sols unes dese-
nes de metres dels grans espadats que cauen sobre la
tinuïtat, predominen les morfologies de dissolució que
Font d’en Castell. La magnitud de l’avenc és difícil de
es mostren molt ben desenvolupades als trams verticals
justificar amb la minsa i poc definida zona d’alimentació
o lleugerament subverticals de les parets dels pous.
actual, fet que ens inclina a pensar que es tracta d’una
Aquestes formes configuren espectaculars exemples de
cavitat residual generada en condicions topogràfiques
lapiaz subterrani, consistents en grans regates verticals
ben diferents de les actuals. Per altra banda, la ubicació
d’amplada decimètrica i alguns metres de llargària. En
d’aquest fenomen subterrani, a tan escassa distància de
ocasions, les morfologies de dissolució afecten capes
la vora superior dels grans penya-segats al·ludits, sens
gruixades de colades estalagmítiques, observables a
dubte haurà influït positivament en la seva gènesi degut
les parets dels pous, circumstància que denota diferents
als processos de distensió mecànica provocats per la
episodis morfogenètics dins l’evolució de l’avenc, rela-
proximitat a aquest important accident topogràfic. Avui
cionats amb vicissituds climàtiques ocorregudes al llarg
en dia la petita boca de l’avenc es presenta com una
del Quaternari.
escletxa de lapiaz, i mostra una aparença certament no
Una vegada assolida la base de la sèrie de pous
massa espectacular (Figura 1).
d’accés, la morfologia de la cavitat canvia substancial-
La primera part de la cavitat consisteix en una
ment. De fet, als replans existents al voltant de la cota
successió de grans pous excavats en les calcàries del
-205 m apareixen ja les roques dolomítiques del Retià,
Lias, que assoleixen unes dimensions notòries (fins gai-
ben estratificades en bancs d’alguns decímetres de po-
rebé uns 20 m de diàmetre, en alguns punts) arribant
tència, litologia en la que es desenvoluparà la resta de
fins als -229 m de fondària. En aquesta sèrie de grans
l’avenc. Aquest segon sector de la cavitat consisteix en
pous, encadenats pràcticament sense solució de con-
una complicada successió de petits pous, alguns pas-
Figura 11: La Covatxa: petita cam-
bra situada al nord de la
sala Inesperada (Foto:
T. Plomer).
Figure 11: La Covatxa, a small
chamber located at the
northern sector of Sala
Inesperada (Photo: T.
Plomer).
19

Figura 12: Sedimentació detrítica a la zona sud de la sala Inesperada.
Figure 12: Detritic sedimentation at the southern sector of Sala
Inesperada.
sos estrets i meandres no massa elaborats, que se-
gueixen més o manco el cabussament general cap al S
de les capes rocoses i drenen les aportacions hídriques
col·lectades per les grans verticals del sector inicial.
En arribar aproximadament a la cota -280 m, els
passatges més aviat estrets pels quals hem anat pro-
gressant desemboquen en una gran sala d’uns 1.000
m2 de superfície, on la morfologia torna a canviar de
manera radical. El paviment presenta un pendent ge-
neral cap al S, trobant-se recobert en part per colades
estalagmítiques fortament cruiades per fenòmens de
compactació i assentament dels materials margosos i
argiles subjacents. Els espeleotemes resulten destaca-
bles en aquest indret (racó “du Mois”), sobretot en com-
paració amb la resta de la cavitat; a més dels espeleo-
temes de degoteig habituals (estalactites, estalagmites)
estan representades les colades pavimentàries, alguns
gours i nombroses concrecions coral·loides, que es po-
den observar a la Covatxa, una petita cambra existent a
l’extrem septentrional de la sala (Figura 11).
La morfogènesi d’aquesta àmplia sala està condi-
cionada per dos aspectes clau: la presència de materials
margosos que constitueixen el seu paviment, així com la
participació d’algunes falles d’orientació W-SW – E-NE
que delimiten la trajectòria del seu costat meridional. Els
processos de reajustament mecànic de les voltes han
Figura 13: Rierol que és forma a la part més fonda de la sala Inespe-
contribuït al desenvolupament volumètric d’aquesta part
rada. (Foto: T. Plomer).
de la cavitat, essent possible observar alguns grans
blocs despresos de més d’un metre d’eix major. En la
Figure 13: Small water-flow that gathers at the deepest part of Sala
Inesperada (Photo: T. Plomer).
part més fonda de la sala s’aprecia una potent sedimen-
20

tació detrítica de llims i arenes fines (Figura 12), que co-
carst de la Serra de Tramuntana (GINÉS, 1995). Encara
rresponen a episodis d’inundació parcial i decantament
que no existeixen evidències clares sobre l’edat de la
dels materials fins, rere moments de fortes precipitacions
cavitat, la presència de fases antigues de deposició de
que no resulten drenades eficientment per les estretes
colades a les parets dels pous, juntament amb la parti-
galeries per on continua l’avenc (Figura 13).
cular ubicació de l’avenc, apunten cap a una cronologia
El sector terminal de la cavitat consisteix en un se-
clarament pre-quaternària pel que fa a l’inici de la cars-
guit de passos, meandres i pouets molt estrets que van
tificació de l’àrea.
guanyant fondària, fins a arribar a un punt impracticable
per mor de l’estretor. En aquesta zona s’observen signes
de circulació hídrica en els moments de precipitacions
intenses, escolant-se normalment un corrent d’aigua per
Fitxa tècnica
l’estretor terminal de l’avenc. El límit final de la cavitat
sembla que ha d’estar relacionat amb la presència dels
materials margosos del Keuper, malgrat que aquests di-
Per completar aquesta nota afegirem unes pinzella-
pòsits no afloren amb claredat.
des per acomplir amb l’equipament de la cavitat. És evi-
L’Avenc del Puig Caragoler és avui en dia la cavitat
dent que el pou Duyuyu consumeix quasi tot el gruix del
vertical més important i espectacular de l’illa de Mallor-
muntatge. Arribats al final del pou, comencen les galeries
ca, constituint un excel·lent exemple d’avenc de dissolu-
que podríem anomenar la zona horitzontal. En aques-
ció de la zona vadosa (Figura 14), desenvolupat en un
ta zona només hi ha dos pous a esmentar, situats als
entorn de muntanya mitjana-alta ben representatiu del
-247 m i als -252 m. S’han muntat amb ancoratges na-
Figura 14: Descendint el pou d’entrada (Foto: P. Plomer).
Figure 14: Descending the entrance pit (Photo: P. Plomer).
21

turals i algun “espit” de seguretat, els quals són evidents
del Ministerio de Ciencia e Innovación – FEDER,
i no creiem necessari exposar. Apuntam, també, que la
CGL2006-11242-C03-01/BTE. Cal agrair a Bernadí Ge-
majoria d’ancoratges són de material inoxidable, per tal
labert i Joan J. Fornós, del Departament de Ciències
d’evitar la pròpia degradació i la de la cavitat. A continua-
de la Terra de la UIB, les precisions aportades sobre la
ció s’exposa la instal·lació usada fins al moment.
geologia de la Serra de Tramuntana, així com a Angel
Abans d’accedir a l’entrada es pot usar un ancorat-
Ginés i Mateu Fiol la participació en les prospeccions
ge natural que hi ha just a la dreta, passant una baga a
geològiques de camp.
uns forats que hi ha a la roca. Després i així com es va
baixant trobarem:
Bibliografia
Pou Duyuyu

ENCINAS, J.A. (1994): 501 grutas del término de Pollensa
-7 m
2 espits capçalera
(Mallorca). Ediciones JAES, Colección Tarsilbet, III. 609
-12 m
1 espits desviador
pàgs. + 1 mapa. Pollença, Mallorca.
FALLOT, P. (1922): Étude géologique de la Sierra de Major-
-20 m
1 espits fraccionament
que. Lib. Polyt. Ch. Beranger ed. 420 pàgs. Paris.
-24 m
2 espits fraccionament
FORNÓS, J.J. & GELABERT, B. (1995): Litologia i tectònica del
-55 m
1 espits desviador
carst de Mallorca / Lithology and tectonics of the Majorcan
-60 m
2 espits capçalera
karst. In: GINÉS, A. & GINÉS, J. (eds.) El carst i les coves
-84 m
1 espits fraccionament
de Mallorca / Karst and caves in Mallorca. Endins, 20 /
-97 m
1 espits fraccionament
Mon. Soc. Hist. Nat. Balears, 3: 27-43. Palma de Mallorca.
-120 m
1 espits fraccionament
GELABERT, B. (1998): La estructura geológica de la mitad
occidental de la Isla de Mallorca. Instituto Tecnológico
-148 m
1 anella fraccionament
Geominero de España. 129 pàgs. Madrid.
-166 m
1 anella fraccionament
GINÉS, J. (1995): L’endocarst de Mallorca: els mecanismes
-205 m
3 espits passamà
espeleogenètics / Mallorca’s endokarst: the speleogenetic
-207 m
2 espits capçalera
mechanisms. In: GINÉS, A. & GINÉS, J. (eds.) El carst i
les coves de Mallorca / Karst and caves in Mallorca. En-
dins, 20 / Mon. Soc. Hist. Nat. Balears, 3: 71-86. Palma
de Mallorca.
GINÉS, J. (1998): L’endocarst de la serra de Tramuntana de
Agraïments
Mallorca. In: FORNÓS, J.J. (ed.) Aspectes geològics de
les Balears. Universitat de les Illes Balears. 391-421. Pal-
ma de Mallorca.
GINÉS, J.; FIOL, M. & GINÉS, A. (2006): Els avencs i el canço-
Agraïm a tots els membres del Grup Nord de Mallor-
ner popular de Mallorca: algunes aportacions inèdites. En-
ca que d’una manera o altra hagin fet la seva aportació
dins, 30: 83-86. Palma de Mallorca.
a l’estudi i exploració d’aquesta cavitat. Entre ells, vull
GRÀCIA, F.; FORNÓS, J.J. & CLAMOR, B. (2007): Cavitats
costaneres de les Balears generades a la zona de mescla,
donar el reconeixement merescut a Guillem Alemany,
amb importants continuacions subaquàtiques. In: PONS,
que lluny de cap protagonisme ha estat el descobridor
G.X. & VICENS, D. (eds.) Geomorfología litoral i Quater-
i primer explorador de la cavitat. A Bernat Clamor pel
nari. Homenatge a Joan Cuerda Barceló. Mon. Soc. Hist.
muntatge i exploració. A Moisès Bonnín pel muntatge,
Nat. Balears, 14: 299-352. Palma de Mallorca.
exploració i també per les seves dades topogràfiques.
GRUP NORD DE MALLORCA (1994): Últimas exploraciones.
Als binissalemers Gabriel Salas i Tomeu Rubí que han
Balears. [Avenc d’en Xim]. Subterránea, 1: 5-6. Barcelona.
realitzat desobstruccions que han permès seguir explo-
GRUP NORD DE MALLORCA (2007): Últimas exploraciones.
Illes Balears, Mallorca. [Avenc del Puig Caragoler]. Subte-
rant. També vull donar el meu especial agraïment a Ra-
rránea, 27: 5. Madrid.
fel Pons, que amb el seu esforç, la seva paciència i el
ITGE (1992): Mapa Geológico de España. Escala 1:50.000.
seu tarannà infatigable ha duit endavant la tasca més
Hoja 643/644/645 - Sa Calobra-Pollensa-Cap Formentor.
soporífera: aguantar llargues sessions de preses de
Instituto Tecnológico Geominero de España. 62 pàgs + 1
dades topogràfiques. Agrair l’ajuda logística rebuda per
mapa. Madrid.
part de Pedro Gamundí i Guillem Jordà. A Pere Plomer
PLOMER, T. (2006): L’Avenc dels Cans (Selva, Mallorca). En-
per les seves fotografies, i col·laboració a la topografia.
dins, 30: 21-28. Palma de Mallorca.
TRIAS, M.; ESPINAR, M. & BOSCH, J.R. (1990): L’Avenc de
Les observacions geològiques i geomorfològiques
Fra Rafel (Escorca, Mallorca). Endins, 16: 11-15. Palma
realitzades s’emmarquen dins del projecte d’investigació
de Mallorca.
22