Les cavitats de la serra de na Burguesa : zona 9 : Son Boronat-l'Hostalet : Calvi�, Mallorca
ENDINS, núm. 31. 2007. Mallorca
LES CAVITATS DE LA SERRA DE NA BURGUESA.
ZONA 9: SON BORONAT-L’HOSTALET (Calvià, Mallorca)
per Damià CRESPÍ 2, 4, Antelm GINARD 1, 3, Damià VICENS 2, 3, 5, Mateu VADELL1, 3, 4 i Miquel Àngel BARCELÓ 1
Resum
Es presenta la descripció i topografia de 18 cavitats del SO de la serra de na
Burguesa, entre les quals destaquen l’avenc de sa Botilla de 42 m de fondària i
l’avenc des Xuclamel de 27 m i que pot representar un tipus d’espeleogènesi poc
freqüent a la serra de na Burguesa relacionat amb la dinàmica del penya-segat pro-
per. Una de les cavitats de la nostra zona d’estudi (la cova de Son Boronat) és un
jaciment arqueològic de gran importància per a la prehistòria balear i altres cavitats
conserven restes d’haver estat utilitzades en el passat per diversos usos (estabula-
ció, refugi de pastors o carboners, etc...).
Resumen
Se presenta la descripción y topografia de 18 cavidades de la zona SO de la
Serra de Na Burguesa, entre las que destacan el Avenc de sa Botilla de 42 m de
profundidad y el Avenc des Xuclamel de 27 m y que podría corresponder a un tipo
de espeleogénesis poco habitual en la Serra de na Burguesa, relacionado con la
dinámica del acantilado situado a corta distancia. Una de las cavidades que se halla
en nuestra zona de estudio (la Cova de Son Boronat) proporcionó un yacimiento
arqueológico de gran importancia para la prehistoria balear, otras cavidades con-
servan rastros que delatan usos tradicionales (estabulación, refugio para pastores o
carboneros, etc...).
Abstract
We present the descriptions and surveys of 18 caves on the south-west part of
the Serra de na Burguesa, out of which we highlight Avenc de sa Botilla, reaching
-42 m, and Avenc des Xuclamel, reaching -27 m, which could represent a type of
cave-genesis unfrequent on the Serra de na Burguesa related to cliff dynamics. One
of the caves in the northern part of the study area (the Cova de Son Boronat) is an
archaeological site of great importance for the Balearic pre-history and other caves
contain remains that indicate they were put to diverse uses in the past (animal pens,
shelters for shepherds and charcoalers, etc. ...)
Introducció
El primer grup espeleològic que es va interessar
del segle passat. Iniciaren un estudi sistemàtic que es
per la serra de na Burguesa va ser l’Equip Mallorquí
va centrar en el sector est de la serra, als voltants de la
d’Espeleologia (EME) devers la dècada dels cinquanta
Vileta, en el terme de Palma (VICENS i PLA, 2001).
Com a altre autor destacat també podem citar MONTO-
RIOL (1963), que efectua diverses tasques espeleològi-
1
Grup Espeleològic EST. Palma.
ques per la badia de Palma i realitza les topografies de
2
Secció d’Espeleologia del Grup Excursionista de Mallorca. Palma.
les coves del Pilar i des Coloms.
3
Societat d’Història Natural de les Balears. Margarida Xirgú, 16,
Anys després de la primera catalogació sistemàtica
baixos. E-07011. Palma.
de la serra, Miquel Àngel Barceló segueix la tasca a
4
Museu Balear de Ciències Naturals (MBCN). Ctra. Palma-Port de
Sóller, km 30,5. E-07100. Sóller.
s’Hostalet en el terme de Calvià, fruit del treball iniciat
5
Departament de Ciències de la Terra, Universitat de les Illes Ba-
pel grup EST als anys setanta (BARCELÓ, 1992). L’es-
lears. Carretera de Valldemossa km 7,5. E-07122 Palma.
tudi s’ha continuat per un equip d’espeleòlegs que per-
naburguesa@gmail.com
dura fins hores d’ara, i que han centrat el seu estudi a
141

Figura 1: Mapa de la zona amb la situació de les cavitats: 1) cova de sa Palla, 2) balma de ses Porrasses, 3) cova des Pedrís, 4) balma de sa Sitja,
5) cova des Romaní, 6) balma de sa Pedrera de Guix, 7) balma de sa Ceba Marina, 8) arc de sa Coma des Clot des Cero, 9) balma de
s’Olivella, 10) cova des Boc, 11) cova des Corral d’en Ferrer, 12) avenc de sa Botilla, 13) cova de Son Boronat, 14) cova de sa Garlanda,
15) balma de sa Rapa, 16) balma des Pa Porcí, 17) balma de ses Ortigues, 18) avenc des Xuclamel, 19) cova de ses Cabres.
Figure 1: Location map of the caves.
la serra (GRÀCIA et al., 1997; BARCELÓ et al., 1998;
Situació geogràfica
VICENS et al., 2000; CRESPÍ et al. 2001; BARCELÓ et
al
., 2003; BOVER et al., 2004; VICENS et al., 2005 i
GINARD et al., 2006) i també per un altre equip (DOT i
El present treball se centra en la zona entre Son
SÁNCHEZ, 2004). La topografia del clot des Cero, que
Boronat i les comes des Clot des Cero i des Mussol. La
és una de les cavitats de la serra de na Burguesa que
muntanya més elevada de la zona és na Boira de 399
es troba dins de la nostra zona d’estudi, la trobam en un
m d’alçada, situada a uns 700 m a l’est de la finca de
treball dirigit a mostrar les seves peculiaritats microcli-
Son Boronat. Altres accidents destacats són el puig de
màtiques (GINÉS i GINÉS, 1992).
Vilarrassa (379 m), el puig des Corral d’en Ferrer i el
Des d’antic, la serra de na Burguesa, per la proxi-
penyal des Corbs. Al vessant SE de la serra de na Bur-
mitat al nucli urbà de Palma, ha sofert l’explotació per
guesa trobam comes i barrancs de fondària considera-
part dels carboners i l’explotació minera del guix, de la
ble; entre aquests destacam la coma des Clot des Cero,
calç i dels àrids. Moltes de les traces d’aquests usos tra-
que té l’encapçalament a prop d’aquesta coneguda
dicionals perduren en l’actualitat. Les cavitats d’aquest
cavitat i que es dirigeix cap a la urbanització de la Costa
entorn no han estat alienes a aquestes activitats i han
d’en Blanes, i la coma des Mussol paral·lela a aquesta
servit com a refugi de carboners i pastors, o han estat
i situada més al NE.
directament objecte de les explotacions de guix (coves
del Pilar, VICENS et al., 2005) o fins i tot de roques
decoratives (coves des Màrmol).
Els jaciments de guix es troben dispersos per la
Situació geològica
serra de na Burguesa. Actualment només estan en
explotació dues pedreres a la part sudoccidental (ses
Vinyes i es Clot d’en Dalmau), properes a la zona
Tal com ja s’ha comentat en treballs anteriors, la
d’aquest estudi, que mantenen un volum d’explotació
serra de na Burguesa es correspon amb dues alinea-
apreciable (58.695 tones entre les dues el 2003 segons
cions muntanyoses de direcció NE-SO que culminen
dades de la Conselleria de Comerç, Indústria i Energia
amb el puig Gros de Bendinat en el S i amb el puig des
del Govern Balear). Les pedreres del sector nordorien-
Cans en el N. Des del punt de vista geològic cadascu-
tal es troben abandonades, amb tota certesa a causa
na de les dues alineacions de muntanyes correspon a
de la seva irregular distribució espacial i a la manca de
un plec d’inflexió de falla, més o menys complex, ver-
riquesa mineral del jaciment (BOVER et al., 2004).
gent al NO, però la septentrional desplaçada 1,5 km
Referent als jaciments arqueològics, poc nombro-
més al NO que la meridional (GELABERT, 1998). En la
sos a la serra de na Burguesa (GUERRERO, 1982), cal
zona d’estudi del present treball ens trobam en el bloc
destacar el jaciment funerari del talaiòtic final de la cova
meridional de la serra de na Burguesa.
de Son Boronat (situat a la nostra zona d’estudi), exca-
L’orientació general dels plecs anticlinals i sinclinals
vat l’any 1978 (GUERRERO, 1979).
lligats a l’estructura de na Burguesa és NE-SO, perpen-
142

Foto 1: Cova des Romaní, pot veure’s l’entrada modificada per l’home.
Photo 1: Cova des Romaní. The man-modified entrance can be seen.
(Foto: Mateu Vadell)
(Photo: Mateu Vadell)
dicular al sentit del transport tectònic (GELABERT,
1998). Hi ha falles normals que es produïren posterior-
ment a la formació dels encavalcaments. Les direccions
d’aquestes solen ser NE-SO i NO-SE (ITGE, 1991).
La majoria de cavitats de la serra de na Burguesa
es troben en materials del Lias inferior (ITGE, 1991).
Aquesta és una unitat massiva formada per dolomies
sovint bretxades (FORNÓS i GELABERT, 1995). Algu-
nes cavitats, sobretot en el sector més septentrional, es
desenvolupen en materials del Retià (Triàsic superior).
Aquests estan formats per dolomies, carnioles i algunes
intercalacions margoses (FORNÓS i GELABERT,
1995). En les zones profundes de certes cavitats es tro-
ben els guixos del Keuper (Triàsic superior), que a la
serra de na Burguesa estan formats per guixos sacaroi-
des amb una laminació poc visible (VICENS et al.,
2005).
Espeleogènesi
El primer en tractar el tema de l’espelogènesi a la
nostra zona d’estudi fou CAÑIGUERAL (1949), i diu que
les coves de la serra de na Burguesa, que acompanyen
Foto 2: Arc de sa Coma des Clot des Cero, pot apreciar-se l’alçada de
els jaciments de guix, són el resultat de la dissolució
l’arc. (Foto: Mateu Vadell)
d’aquests i posa com a exemple les coves del Pilar, les
Photo 2: Arch from sa Coma des Clot des Cero; the height of the arch
de Gènova i Calvià. Posteriorment tenim el treball de
can be appreciated. (Photo: Mateu Vadell)
143

Foto 3: Cova des Corral d’en Ferrer, localitzada a prop del fons del
Photo 3: Cova des Corral d’en Ferrer, located near the bottom of the
barranc, ha estat modificada per la mà de l’home. (Foto: Damià
gully, has been modified by the hand of man. (Photo: Damià
Vicens)
Vicens)
MONTORIOL (1963) en què atribueix la formació de
coves en la serra de na Burguesa a processos de cir-
culació de les aigües.
En treballs anteriors ja hem discutit com són d’im-
portants els fenòmens de col·lapse en la formació de
cavitats en la serra de na Burguesa (BARCELÓ, 1992;
GRÀCIA et al., 1997; BARCELÓ et al., 1998; VICENS et
al.
, 2000; CRESPÍ et al., 2001; BARCELÓ et al., 2003;
VICENS et al., 2005). De fet les nostres cavitats s’en-
globarien en la tipologia de cambres de col·lapse
(collapse chambers) descrites per GINÉS (2000), que
en la bibliografia més antiga apareixen anomenades
coves clàstiques o megaclàstiques (GINÉS, 1995; BAR-
CELÓ, 1992). En alguns casos els fenòmens de
col·lapse se superposen uns als altres formant cavitats
de plantes molt complexes. Aquest és el cas de la covo-
ta des Puig Gros de Bendinat (VICENS et al., 2000) de
la cova des Coloms (BARCELÓ et al., 2003) i de les
coves del Pilar (VICENS et al., 2005).
Per a la formació d’aquestes cambres de col·lapse
és necessari que es formin buits per la dissolució de la
roca. Tenim evidències de dissolució de la roca carbo-
natada en l’avenc-cova de na Picacento, que presenta
morfologies semblants a les de conducció (BARCELÓ,
1992), algunes altres coves de la serra de na Burguesa
presenten morfologies menors de dissolució que en
Foto 4: Davallada de la sala Principal de l’avenc de sa Botilla (Foto:
alguns casos podria estar relacionada amb processos
Mateu Vadell).
subedàfics: cova de s’Agre d’en Massip (CRESPÍ et al.,
Photo 4: Going down the Sala Principal of Avenc de sa Botilla. (Photo:
2001), rampa de ses Columnes de les coves del Pilar i
Mateu Vadell).
cova dets Escolapis (VICENS et al., 2005). En el cas de
144

Foto 5: Interior de l’avenc de sa Botilla (Foto: Mateu Vadell).
Photo 5: Inside Avenc de sa Botilla. (Photo: Mateu Vadell).
la cova de ses Caderneres s’han vist morfologies de
En aquesta zona tenim coves d’enfonsament d’es-
dissolució (cúpules de dissolució i un pont de roca) que
tructura cupuliforme com la cova de ses Cabres, i
s’haurien d’haver produït a una major profunditat, ja que
avencs d’enfonsament amb un fort control estructural
la cova (actualment amenaçada pel reompliment de la
com l’avenc de sa Botilla, un exemple de la mateixa
pedrera amb enderrocs) es troba al mig de la paret del
gènesi seria l’avenc de l’Infern (GRÀCIA et al., 1997).
tall d’una pedrera (CRESPÍ et al., 2001).
Una altra gènesi diferent la trobam en la cova des
En altres casos, la dissolució que ha format el buit
Romaní, que és una de les poques cavitats excavades
de la cavitat s’ha produït en els guixos triàsics subja-
en dolomies del Retià i no en bretxes dolomítiques del
cents. S’han pogut observar clarament morfologies de
Lias, aquesta s’ha format probablement per l’acció ero-
dissolució en guixos en les mines que es troben sota la
siva del torrent que passa per la coma des Clot des
caverna des Caos a les coves del Pilar (VICENS et al.,
Cero. Aquesta cavitat ha estat modificada per l’home
2005). Es pensa que la dissolució dels guixos pot haver
que l’ha aplanada i construït una paret a l’entrada.
jugat un paper important en la formació de molts dels
Finalment trobam una gènesi que encara no havíem
enfonsaments associats a mines a la serra de na Bur-
descrit en cap cavitat de la serra de na Burguesa.
guesa, especialment a la zona que es troba al vessant
Aquesta correspon a l’avenc des Xuclamel que, degut a
SE de les serres de Son Camps i de Son Marill (BOVER
la seva orientació i a la proximitat del penya-segat de na
et al., 2004). També s’ha pogut constatar la presència
Boira, probablement està relacionat amb la dinàmica
de guix en parts profundes d’altres cavitats: covota des
del penya-segat, correspondria als avencs vadosos
Puig Gros de Bendinat (VICENS et al., 2000), cova des
anomenats avencs d’origen mecànic a GINÉS (1995).
Guix i cova des Ratot (VICENS et al., 2005) i en la cova
Els processos de concrecionament són un dels
des Coals (GINARD et al., 2006). En treballs anteriors
aspectes més importants i destacats de moltes de les
(BOVER et al., 2004, VICENS et al., 2005) s’han tractat
cavitats de la serra, amb la presència abundant de
de forma més exhaustiva els aspectes relatius a la for-
diversos tipus d’espeleotemes (estalactites, estalagmi-
mació de cavitats en guixos. Les cavitats en aquests
tes, columnes, colades parietals i pavimentàries, excèn-
materials són freqüents en la península i en altres
triques,...). Aquests, en la majoria de les cavitats de la
indrets dels món, tant en guixos del Triàsic com en
serra de na Burguesa, estan afectats freqüentment per
guixos del Miocè (CALAFORRA, 1998; CALAFORRA et
solifluxions; en alguns casos s’hi donen desplaçaments
al., 1992).
superiors a un metre.
145

Descripció de les cavitats
BALMA DE SES PORRASSES
(Calvià, Mallorca)
Per a la localització de les cavitats del present tre-
TOPOGRAFIA:
D. CRESPÍ, M.A. BARCELÓ,
ball, s’ha utilitzat el GPS en la cova des Romaní, la
M. VADELL, J. VADELL
balma de sa Ceba Marina, l’arc de sa Coma des Clot
GEM, EST
2007
des Cero, l’avenc de sa Botilla, la cova de Son Boronat,
la cova de sa Garlanda, la balma de sa Rapa, la balma
de ses Ortigues i la cova de ses Cabres. Les altres cavi-
tats han estat situades amb el mapa 1:25.000 de l’IGN
(Fig. 1). En el GPS s’ha utilitzat el Datum Europeu de
1950 per a que coincidís amb el dels mapes topogràfics
de l’IGN.
COVA DE SA PALLA
Coordenades UTM: 462930 / 4376990 - 50
Balma de dimensions discretes (21 x 4 m) situada
molt a prop de la urbanització de la Costa d’en Blanes.
El nom, cova de sa Palla, el trobam al Mapa General de
Mallorca de J. Mascaró-Pasarius, la qual cosa fa pensar
que era coneguda de fa temps. La balma presenta una
paret de tancament exterior i una paret interior que
separa la cavitat en dues parts. La paret exterior té una
porta d’entrada de 0,7 m d’amplada i la paret interior en
té una altra, de separació, de la mateixa amplada,
0,7 m. Tot fa pensar que la balma es feia servir per a
resguardar el bestiar i també com a refugi dels pastors.
aestivus) a prop de l’entrada de la balma. En aquesta
cavitat hi podem diferenciar tres parts. L’entrada de 4 m
d’amplada i 3 m d’alçada, cap al NE de la balma d’en-
BALMA DE SES PORRASSES
trada hi trobam un conducte ascendent que té una sor-
Coordenades UTM: 462770 / 4378250 - 200
tida uns pocs metres més endavant, i cap al SE hi ha
una petita cavitat de 4 m de profunditat que presenta
Aquesta és una cavitat de petites dimensions situa-
una paret de tancament cap a l’exterior, per les seves
da en les proximitats de la cova des Pedrís. El nom li
característiques aquesta part de la cova es devia usar
hem posat per la presència de porrasses (Asphodelus
per guardar animals.
146

COVA DES PEDRÍS
(Calvià, Mallorca)
TOPOGRAFIA:
D. CRESPÍ, M.A. BARCELÓ
GEM, EST
2007
COVA DES PEDRÍS
Coordenades UTM: 462740 / 4378410 - 250
Desconeixem quin era el nom original d’aquesta
cavitat, que se’ns dubte tenia, ja que mostra signes de
la seva utilització per part de l’home. Li hem donat el
nom de cova des Pedrís a causa de la presència d’un
pedrís localitzat al fons de la cavitat i que servia per per-
Foto 6: Entrada de la cova de Son Boronat. (Foto: Mateu Vadell)
metre el descans de les persones que treballaven per la
contrada. El trespol ha estat aplanat per l’home i a prop
Photo 6: Entrance to Cova de Son Boronat. (Photo: Mateu Vadell)
de l’entrada s’hi troba una pareteta que permet l’anive-
llament del seu interior. La utilitat com a refugi d’aques-
ta cova és evident. Potser també s’utilitzà pels treballa-
dors de la pedrera de guix que es troba a poca distàn-
BALMA DE SA SITJA
cia.
(Calvià, Mallorca)
Aquesta cavitat és de reduïdes dimensions (12 x
TOPOGRAFIA:
11 m i uns 10 m d’alçada màxima), el més destacat són
D. CRESPÍ, D.VICENS
les entrades superiors que formen vistosos arcs.
GEM
2006
Quan a l’espeleogènesi, aquesta és una caverna
típica d’enfonsament que es troba en un estadi evolutiu
bastant avançat, just l’anterior al de la formació dels
arcs (veure arc de sa Coma des Clot des Cero, en
aquest mateix treball). Com a particularitat, aquesta
cova es troba en dolomies del Retià, enlloc d’estar en
materials del Lias. La seva gènesi i morfologia és molt
semblant a la cova des Mirador, també de la serra de na
Burguesa, que es troba descrita a VICENS et al. (2000).
BALMA DE SA SITJA
Coordenades UTM: 461980 / 4378110 - 165
El trespol de la balma ha estat aplanat per l’home,
cosa que ens indica un ús antic. Aquesta cavitat es
troba en el vessant de la muntanya i presenta dimen-
sions molt reduïdes (3 x 3 m) amb una forma bastant
quadrada, la seva alçada màxima és de 2 m. Al fons de
la cavitat s’hi poden apreciar algunes formacions de
colades, per sobre dels sortints de la roca de la paret. A
uns 40 m al NO hi ha una sitja de carboners, i dins de
la cova hi trobam restes de ceràmica recents.
El seu nom se li deu a la sitja de carboner que ja
hem mencionat.
147

COVA DES ROMANÍ
Coordenades UTM: 461771 / 4378289 - 151
Aquesta cavitat es troba prop de la llera del torrent
que circula pel mig de la coma des Clot des Cero (Foto
1). No sabem si tenia algun nom més antic, cosa que
sembla probable, degut a l’ús que n’ha fet l’home, el
nom li hem posat per la presència de mates de romaní
(Rosmarinus officinalis) a l’entrada. Té unes dimensions
reduïdes (8,5 x 5 m i 1,5 m d’alçada màxima). El terra
d’aquesta cavitat ha estat aplanat per la mà de l’home,
a prop de l’entrada hi ha una petita paret per anivellar el
trespol. En aquest hi podem diferenciar dues parts dife-
rents, la més meridional es troba tancada per una paret
de pedra, la part més septentrional presenta unes
dimensions un poc més àmplies. Devora aquesta cova
hi ha una caseta de roter o de sitger.
Per la seva proximitat al torrent, podem suposar
que aquesta cavitat és producte de l’erosió diferencial
de les aigües torrencials. Aquesta cova es troba exca-
vada en dolomies del Retià ben estratificades, que són
ben visibles a l’entrada i a l’interior.
COVA DES ROMANÍ
(Calvià, Mallorca)
TOPOGRAFIA:
D. CRESPÍ, D.VICENS, M. VADELL
GEM, EST
2006
BALMA DE SA CEBA MARINA
(Calvià, Mallorca)
TOPOGRAFIA:
D. CRESPÍ, M. VADELL,
J. VADELL, D.VICENS
GEM, EST
2007
BALMA DE SA PEDRERA DE GUIX
(Calvià, Mallorca)
TOPOGRAFIA:
D. CRESPÍ, D.VICENS
GEM
2006
BALMA DE SA PEDRERA DE GUIX
Coordenades UTM: 461620 / 4378150 - 200
A prop d’aquesta balma hi ha una pedrera de guix
de planta circular. En aquesta pedrera s’explotaven
blocs de guix, alguns dels quals es troben amuntegats
devora la pista forestal de pujada.
La balma és vistosa però les seves dimensions són
decebedores. Presenta una planta de 3,5 x 3,5 m, amb
una forma més o menys triangular amb orientació N-S.
Just abans de la sortida hi ha un escaló de quasi 2,5 m,
que es pot pujar sense dificultats.
148

Foto 7: Penyal des Corbs on es troba la cova de Son Boronat (Foto:
Photo 7: Penyal des Corbs, where Cova de Son Boronat is located.
Damià Crespí).
(Photo: Damià Crespí).
BALMA DE SA CEBA MARINA
Coordenades UTM: 461217 / 4378103 - 291
En aquesta cavitat hi podem diferenciar dues parts.
La balma d’entrada és de dimensions molt reduïdes
(només 2,5 x 2 m). Una paret bastant derruïda protegeix
l’entrada. Al fons de la balma trobam una rampa ascen-
dent terrosa que es va haver de desobstruir per poder
passar amb facilitat. Aquesta ens porta a una petitíssi-
ma saleta que podria ser continuada cap amunt. El pas
ascendent obliga a passar entre blocs molt poc esta-
bles, la qual cosa podia suposar desestabilitzar-los i
provocar que l’espeleòleg quedàs atrapat entre els
blocs. Per aquest motiu i perquè no es va veure cap
possible sortida per damunt de la balma es va decidir no
forçar el pas ascendent.
El nom de la cavitat li hem posat degut a la presèn-
cia de ceba marina (Urginea maritima) que es troba just
a l’entrada de la balma.
ARC DE SA COMA
ARC DE SA COMA DES CLOT DES CERO
DES CLOT DES CERO
Coordenades UTM: 461692 / 4378441 - 196
(Calvià, Mallorca)
TOPOGRAFIA:
L’arc de sa Coma des Clot des Cero és un vistós
D. CRESPÍ, M. VADELL,
J. VADELL, D.VICENS
pont de roca que s’alça a prop del camí que puja per
aquesta coma, al vessant oposat on es troben la cova
GEM, EST
2007
des Boc i la balma de s’Olivella. Té una llargària de prop
149

de 10 m i una amplada de 3 m. A la part central té una
alçada de 6 m (Foto 2), i el gruix de roca en aquest punt
és de més de 2 m. Cap al SO l’arc enllaça amb una
balma de dimensions no gens menyspreables (9 x 3 m).
A l’E de l’arc hi ha una depressió que correspon amb
l’enfonsament de la cavitat que existia abans de la for-
mació de l’arc.
Quant a la gènesi d’aquest tipus de cavitats podem
dir que corresponen a fenòmens de col·lapses d’antics
sistemes càrstics en un estadi molt avançat. En regions
càrstiques molt evolucionades, gairebé no podem veure
traces de dissolucions de la roca, el que veiem són
manifestacions del col·lapse d’antigues cavitats. En
estadis molts avançats trobam coves com la cova des
Pedrís (en aquest mateix treball) o la cova des Mirador
(VICENS, et al., 2000), el darrer estadi abans de la
desaparició de tota la cavitat el trobam en arcs com el
de l’estudi actual.
BALMA DE S’OLIVELLA
Coordenades UTM: 461810 / 4378360 - 275
Balma de dimensions discretes (12 x 3 m), que es
troba situada a la coma des Clot des Cero. Aquesta
balma és el resultat dels diferents col·lapses que possi-
blement s’esdevingueren en una antiga cavitat.
El nom de la cavitat li hem posat a causa de la pre-
sència d’un arbust típic de les nostres garrigues, l’olive-
lla (Cneorum tricoccon), que es troba a l’entrada de la
balma.
150

COVA DES BOC
Coordenades UTM: 461810 / 4378440 - 250
La cavitat consta d’una balma de 19 x 7 m i una
sala de 11 x 4 m i està situada a la coma des Clot des
Cero. L’accés a la sala és a través d’un portal artificial,
la qual cosa fa pensar que en algun moment es va fer
servir com a refugi de pastors.
Atesa la quantitat d’excrements que hi ha acumu-
lats, aquest és un lloc molt freqüentat pels animals.
El nom de la cavitat li hem posat a causa de la pre-
sència d’un boc mort.
COVA DES CORRAL D’EN FERRER
Coordenades UTM: 462110 / 4378910 - 270
Petita cavitat situada en el puig des Corral d’en
Ferrer, a la serra de s’Hostalet, de dimensions 7 x 4 m i
una alçada de màxima de 2,5 m (Foto 3). Aquesta cavi-
tat ha estat condicionada totalment per l’home. El nom,
cova des Corral d’en Ferrer, el trobam al Mapa Topo-
gràfic Balear del Govern de les Illes Balears, la qual
cosa fa pensar que la cova ja era coneguda de fa
temps. La cova presenta una paret de tancament exte-
rior, que li dóna forma de cambra, amb una porta d’en-
trada de 0,7 m d’amplada. Atesa la situació de la cavi-
tat i les dimensions d’aquesta tot fa pensar que es feia
servir com a refugi dels pastors.
AVENC DE SA BOTILLA
arriba a assolir la cota -42 m, i el trànsit per passos
Coordenades UTM: 461483 / 4379083 - 347
estrets fan que no li manqui interès des del punt de vista
de l’espeleologia esportiva.
El nom d’aquesta cavitat li ve donat per un fragment
L’avenc de sa Botilla es pot dividir en una sèrie de
del coll d’una botilla (Fig. 2) que trobàrem a l’entrada.
parts ben diferenciades. L’Entrada és ben visible i es
Aquest era un recipient de fang usat pels nostres avant-
troba a prop de la pista que recorre la serra de Burgue-
passats per dur l’aigua per beure al camp on treballa-
sa i arriba fins al Pi de ses Creus. Així i tot s’ha de tres-
ven. La seva forma era arrodonida amb una cara plana
car un poc per trobar-la, ja que per aquesta zona hi han
i n’hi havia de diversos tipus que es diferenciaven per
crescut molts de pinets joves. L’Entrada té unes dimen-
les formes i mides.
sions de 4 x 1,5 m i presenta una altra fractura que dóna
Aquesta, malgrat no ser una cavitat de dimensions
també a la cavitat uns quants metres més a l’O, encara
extraordinàries, és l’avenc de més profunditat que s’ha
que és massa estreta per poder ser penetrada per l’ho-
topografiat en el present treball. La seva fondària, que
me. A través de l’Entrada s’accedeix directament a la
sala Principal (Foto 4). Aquesta presenta un fort pen-
dent de més de 45º. Es recomana davallar amb una
corda ja que el terra està concrecionat i si es presenta
un poc humit pot relliscar considerablement. També es
pot descendir usant la tècnica de l’oposició en la part
més occidental de la rampa, malgrat sigui un poc estret
i incòmode. El terra d’aquesta rampa de la sala Princi-
pal
està tot concrecionat, a la part central hi ha uns
grans blocs enmig de la davallada. Aquesta sala també
presenta columnes, estalagmites, estalactites i colades
parietals, especialment en la seva part més oriental. La
part més profunda de la sala Principal és un crull ver-
tical que es troba parcialment obstruït per blocs. A la
part més oriental d’aquesta sala hi trobam una petita
saleta separada per unes quantes columnes (saleta de
Figura 2: Dibuix d’una botilla, segons el diccionari Català-Valencià-
les Columnes). Al trespol, molt concrecionat, d’aques-
Balear (ALCOVER i MOLL, 1930 - 1962)
ta saleta hi ha un forat vertical que comunica amb el
Figure 2: Drawing of a “botilla”, according to the Catalan-Valencian-
crull de Davallada (Foto 5), encara que massa estret
Balearic dictionary (ALCOVER i MOLL, 1930 - 1962)
per poder ser accessible.
151

AVENC DE SA BOTILLA
1. ENTRADA
2. SALA PRINCIPAL
(Calvià, Mallorca)
3. PAS DEL CRULL DE DAVALLADA
4. SALETA DE LES COLUMNES
TOPOGRAFIA:
5. PAS D'EN MIQUEL ÀNGEL
D. CRESPÍ, F. GRÀCIA, D. VICENS,
6. SECTOR PROFUND
M.A. BARCELÓ, M. VADELL
GEM, EST, GNM
2007
Al centre de la sala Principal hi ha l’accés al crull
de Davallada, en aquest punt cal fraccionar la corda, el
COVA DE SA GARLANDA
(Calvià, Mallorca)
pas del Crull de Davallada va ser desobstruït per
poder fer-se penetrable. A partir d’aquí ens endinsam a
TOPOGRAFIA:
D. CRESPÍ, D.VICENS, A. GINARD,
les parts més profundes de la cova. Després d’haver
M. VADELL, J. VADELL
passat una zona bastant estreta el crull s’eixampla i arri-
GEM, EST
2007
bam a una saleta concrecionada on, al terra hi veurem
un petit forat parcialment tapat pel concrecionament.
Aquest és el pas d’en Miquel Àngel localitzat a la cota
-24 m i que ens donarà accés al sector Profund de
l’avenc. Aquesta part de la cavitat és totalment vertical i
ens menarà fins a una saleta de dimensions modestes,
es finalitza el descens a través de passos entre blocs,
fins assolir la cota -42, que és el punt de màxima fon-
dària de la cavitat.
L’avenc de sa Botilla és un exemple típic de cavitat
vertical de na Burguesa: la seva gènesi és per enfonsa-
ment i no presenta cap rastre de dissolució de la roca
mare, la presència de blocs és constant, el seu perfil es
va verticalitzant a mida que es va aprofundint en la cavi-
tat i finalment es tanca pels blocs. És una cavitat forma-
da per enfonsament que presenta un fort control estruc-
tural, com també vèiem en altres grutes de na Burguesa
com ara l’avenc de l’Infern (GRÀCIA et al., 1997).
COVA DE SON BORONAT
Coordenades UTM: 460668 / 4379177 - 234
Es tracta d’una cavitat situada a la cara O des pen-
yal des Corbs (Foto 7). La gruta situada gairebé enmig
d’un penya-segat, presenta una planta irregular de gai-
rebé 7 x 3 m amb una orientació NO-SE (Fig. 3 i 4). Per
152

accedir-hi el millor és entrar per una petita cavitat que hi
ples, en taüts de fusta, i en llits de fusta i inhumacions
ha just davall d’aquesta i entrar per una xemeneia
infantils dins urnes de marès i urnes ceràmiques (Fig. 5
(Fotos 6 i 8). Per l’exterior també es pot accedir, empe-
i 6). Més endavant, a l’apartat d’arqueologia, fem una
rò és molt més dificultós.
ressenya del que es va trobar en aquest jaciment.
La cova contenia un interessant jaciment arqueolò-
gic del talaiòtic final, que es va excavar l’any 1978, sota
la direcció del Dr. Guillem Rosselló Bordoy (GUERRE-
COVA DE SA GARLANDA
RO, 1979), per la qual cosa a l’actualitat en el trespol
Coordenades UTM: 460841 / 4379409 - 216
aflora la roca mare. Hi havia inhumacions d’adults sim-
Per accedir a aquesta cova hi ha un camí empedrat
que enllaça amb les pistes forestals que parteixen de
devora la finca de Son Boronat. Aquest camí ens indica
que aquesta cova fou emprada per l’home, segurament
per guardar animals. L’entrada és ben visible des del
camí de Son Boronat. Desconeixem el nom antic
d’aquesta cova, que sens dubte tenia, nosaltres l’hem
batejada amb el nom de cova de sa Garlanda degut al
gran nombre d’aquestes plantes (Lavandula dentata)
que es troben just a la vora de l’entrada.
Aquesta és una cova de dimensions modestes (13
x 11 m) i una alçada que supera els 5 m en alguns punts
(Foto 9). La seva planta és bastant irregular, en alguns
punts presenta endinsades de pocs metres que corres-
ponen a zones on hi ha fractures. Cap a la part del fons
el concrecionament pavimentari és més intens, fins i tot
hi ha qualque estalagmita. En l’extrem oriental de la
cova hi ha un balcó que enllaça amb un crull que comu-
Foto 8:
Paisatge des de la cova de Son Boronat. (Foto: Antelm Ginard)
nica amb l’exterior i que deixa entrar la llum, però que
Photo 8: Landscape from Cova de Son Boronat. (Photo: Antelm Ginard)
és difícilment transitable.
Foto 9: Entrada de la cova de sa Garlanda. (Foto: Mateu Vadell)
Photo 9: Entrance to Cova de sa Garlanda. (Photo: Mateu Vadell)
153

Foto 10: Paisatge des de la cova-avenc de na Picacento. A l’angle
Photo 10: Landscape from Cova-Avenc de na Picacento. The shelter
superior esquerre es veu la balma de sa Rapa (Foto: Damià
called Balma de sa Rapa is visible at the upper left corner of
Vicens).
the picture.
BALMA DES PA PORCÍ
(Calvià, Mallorca)
TOPOGRAFIA:
D. CRESPÍ, A. GINARD
GEM, EST
2007
154

BALMA DE SA RAPA
Coordenades UTM: 460939 / 4379412 - 254
La balma està situada a un coster de ses Pedrere-
tes d’Abaix, les dimensions de la qual són 9 x 11 m amb
una alçada considerable de més de 10 m (Foto 10). Es
pot arribar fins al fons de la balma pujant, sense massa
dificultat, per una sèrie de terrasses. A l’entrada hi tro-
bam uns blocs de grans dimensions per sobre dels
quals s’ha de passar per entrar a la balma. A sota
d’aquests blocs de l’entrada no hi hem trobat cap conti-
nuació.
El nom de la cavitat li hem posat a causa de la pre-
sència abundant de rapa (Arum italicum) que es troba a
l’entrada de la balma.
BALMA DES PA PORCÍ
Coordenades UTM: 460910 / 4379433 - 280
Aquesta és una coveta insignificant, que rep el nom
BALMA DE SES ORTIGUES
(Calvià, Mallorca)
de la presència de pa porcí (Cyclamen balearicum) que
quan es va fer la topografia de la cavitat (març del 2007)
TOPOGRAFIA:
D. CRESPÍ, A. GINARD,
estava florit, presentant les flors blanques, petites però
M. VADELL, J. VADELL
belles.
GEM, EST
2007
Les dimensions d’aquesta balma són de 4,5 x 3 m,
l’alçada no passa d’1,7 m en l’entrada i es va fent més
baixa cap al fons. La seva planta és irregular i el trespol
està cobert de terra.
BALMA DE SES ORTIGUES
Coordenades UTM: 460884 / 4379452 - 189
Aquesta cavitat és ben visible des de l’entrada de la
cova-avenc de na Picacento. Una vegada arribat a la
seva entrada es pot comprovar que no té gaire interès.
El nom li hem posat nosaltres per la presència d’orti-
gues a l’entrada.
Les dimensions d’aquesta cova són de 9 x 4 m, l’al-
çada arriba a 9 m a l’entrada. Després d’una entrada
amb el terra cobert de terra i on s’hi troben moltes orti-
gues, ve un petit penya-segat d’1,5 m i una rampa amb
el trespol irregular format per roca mare.
AVENC DES XUCLAMEL
Coordenades UTM: 461150 / 4379830 - 380
Aquest és un avenc que segueix una fractura sub-
vertical. La seva fondària màxima és de 27 m. El nom li
ve de la presència de xuclamel (Lonicera implexa) a la
boca de l’avenc.
L’entrada superior d’aquesta cavitat s’obre a prop
del cim de na Boira, just quan comença el pinar i a poca
distància del penya-segat d’aquesta muntanya. Uns 5 m
més al SO d’aquesta entrada n’hi trobam una altra, a la
qual s’hi accedeix a peu pla i s’arriba a un balcó que
comunica amb la rampa de descens. A l’entrada supe-
rior es pot instal·lar aprofitant els pins que hi ha a prop
d’aquesta. El descens es fa en una rampa quasi vertical
Foto 11: Entrada a l’avenc des Xuclamel (Foto: Antelm Ginard).
bastant concrecionada (Foto 11), no presenta cap difi-
cultat malgrat que calgui fer alguns fraccionaments per
Photo 11: Entrance to Avenc des Xuclamel. (Foto: Antelm Ginard).
155

AVENC DES XUCLAMEL
COVA DE SES CABRES
(Calvià, Mallorca)
(Calvià, Mallorca)
TOPOGRAFIA:
TOPOGRAFIA:
D. CRESPÍ, F. GRÀCIA,
D. CRESPÍ, D.VICENS
M. FEBRER
GEM
2007
GEM, GNM
2007
Foto 12: Interior de la cova de ses Cabres on es pot apreciar l’impor-
Photo 12: Inside Cova de ses Cabres, where the importance of speleo-
tant concrecionament (Foto: Damià Vicens).
them’s deposition can be seen. (Photo: Damià Vicens).
156

Figura 3: Planimetria de la cova de Son Boronat (Calvià) i situació de
Figure 3: Survey of Cova de Son Boronat (Calvià) showing the location
les troballes arqueològiques, segons GUERRERO (1979).
of the archaeological finds, according to GUERRERO (1979).
evitar fregaments de la corda. La cavitat finalitza per
l’acumulació de blocs que impedeixen poder seguir
davallant. L’extrem NE de la fractura es va estrenyent
fins que arriba a ser impenetrable per l’home.
Com ja s’ha comentat a l’apartat d’espeleogènesi
aquesta cavitat podria representar una gènesi que fins ara
no s’havia observat a la serra de na Burguesa, relaciona-
da amb la dinàmica del penya-segat proper a na Boira.
COVA DE SES CABRES
Coordenades UTM: 461163 / 4379653 - 319
Aquesta cavitat figurava en el llistat de cavitats
inventariades de la serra de na Burguesa de BARCELÓ
(1992) encara que mai no s’havia fet la topografia. Se
situa a prop d’un antic camí que ens menava a prop de
Figura 4: Perfil A-B de la cova de Son Boronat (Calvià), segons GUE-
la cova-avenc de na Picacento.
RRERO (1979).
És una cova petita però molt bella degut al fort con-
crecionament que presenta (Foto 12). Les seves dimen-
Figure 4: A-B profile of Cova de Son Boronat (Calvià), according to
GUERRERO (1979).
sions són de 11 x 8,5 m i l’alçada màxima és de 3 m. La
cova presenta un pendent de quasi 45º, llevat de la zona
més interior que és més plana. Si volem visitar-la no ens
és de més dur una corda curta per assegurar-nos en el
pastors, dels carboners, dels calciners i dels miners en
pas que es troba just devora l’entrada. Com ja hem dit
els segles passats, ha dut a la destrucció o espoliació
abans, presenta un fort concrecionament que està repre-
de més d’un jaciment. Són moltes les coves a la serra
sentat per la colada pavimentària, colada parietal, colum-
de na Burguesa que tenen algun arranjament fet per
nes, estalactites, estalagmites i fins i tot microgurs.
l’home, ja sigui com a refugi, per recollir aigua, o per
usos miners, entre d’altres. Tot això ha anat en contra si
hi havia algun vestigi prehistòric.
Arqueologia
Com hem dit abans, els jaciments arqueològics a la
serra de na Burguesa són poc nombrosos en el terme
de Calvià (MASCARÓ-PASARIUS, 1972; GUERRERO,
Les troballes arqueològiques a la serra de na Bur-
1982) i resulten inexistents en el terme de Palma (MAS-
guesa són escasses en nombre, a pesar de que hi ha
CARÓ-PASARIUS, 1966-1967).
indrets que probablement l’home prehistòric hi va viure
SUAU (1965) cita un jaciment prehistòric a una
o ben segur hi va realitzar activitats quotidianes per a la
cova de Gènova. A hores d’ara no sabem de quina cova
seva subsistència. Creiem que la intensa activitat dels
es tracta.
157

a
c
b
Figura 5: Alguns dels materials arqueològics trobats a la cova de Son
Figure 5: Some of the archaeological materials found in Cova de Son
Boronat (Calvià), segons GUERRERO (1979). A- Urna de
Boronat (Calvià), according to GUERRERO (1979). A- Sands-
marès amb inhumació infantil F (sector E/3). B- Urna de
tone urn with infant burial F (sector E/3). B- Sandstone urn
marès amb inhumació infantil A (sector B/2). C- Taüt de fusta
with infant burial A (sector B/2). C- Wooden coffin from the
de la inhumació núm. 8, fet a partir del buidatge d’un tronc
burial number 8, made from a hollowed tree trunk.
d’arbre.
MASCARÓ-PASARIUS (1972) cita un jaciment pre-
els següents nivells (de dalt a baix): Nivell I o superficial,
històric basant-se amb altres autors, a la cova des
de potència variable (màxim uns 60 cm) i format per la
Porcs a Son Boronat.
pols procedent de la descomposició de la roca calcària.
GUERRERO (1983) documenta la troballa d’un
Les troballes en aquest nivell varen ser pobres i en des-
recipient talaiòtic a una cavitat del puig Gros de Bendi-
ordre, degut a l’acció dels rosegadors i de les cabres;
nat, que es creu va servir per una ofrena.
Nivell II o arqueològic, d’una potència màxima d’uns 50
BARCELÓ (1992) cita la presència superficial de
cm, on es varen trobar interessants restes arqueològi-
fragments de ceràmica talaiòtica i fragments d’àmfora
ques; Nivell de terra cremada, d’uns 2 cm de potència;
ebusitana en el clot de Son Boronat. BARCELÓ et al.,
i per acabar un nivell de terra estèril i sòl degradat d’una
(1998) citen la presència de fragments de ceràmica
potència màxima de 15 cm. El nivell de la terra crema-
indígena i romana a l’avenc de s’Aigua Estiulada i de
da, segons GUERRERO (1979) pot tenir el seu origen
fragments de ceràmica talaiòtica i medieval a la cova
amb un ritu de purificació previ ús com a lloc funerari o
des Ribellet.
amb un altre ritu desconegut.
Els darrers tres treballs fets pel nostre equip poden
Dins la cavitat, de reduïdes dimensions, es varen
considerar-se en certa manera d’arqueologia industrial
trobar enterraments del talaiòtic final, presentant les
minera, ja que donam plànols de mines i de forns de
següents tipologies:
guix quasi destruïts (BOVER et al., 2004; VICENS et al.,
- Inhumacions simples: el cadàver es disposa al sòl
2005; GINARD et al., 2006)
de la cova. Es varen trobar adults i adolescents. Els
ENCINAS (2006) cita la presència de ceràmica inci-
enterraments núm. 5, 6 i 7 són d’aquesta tipologia. L’en-
sa a s’Avencassa (= Clot de ses Falgueres, a GINARD
terrament núm. 3 no es pot precisar per estar parcial-
et al., 2006).
ment remogut.
Sens dubte les més importants restes arqueològi-
- Inhumacions sobre fusta: d’aquesta tipologia se’n
ques que s’han donat a conèixer de la serra de na Bur-
varen trobar de dos tipus. L’enterrament núm. 1 i 8 són
guesa són les trobades a una cova a Son Boronat i
adults dins taüts de fusta. Aquesta taüts estan fets a
publicats per GUERRERO (1979). Com es pot observar
partir de troncs buidats (Fig. 5-C). Els enterraments
al plànol de la cova de Son Boronat, es va quadricular
d’adults núm. 2 i 4 estaven superposats l’un damunt l’al-
el dipòsit amb sectors d’un metre quadrat amb les lle-
tre separats per un llit de fusta.
tres A, B, C, D, E, F, G, i els nombres 1, 2, 3, 4. L’estra-
- Inhumacions dins urnes: es tracta d’inhumacions
tigrafia del jaciment va ser senzilla i es varen distingir
de nins de poca edat i n’hi ha de dos tipus. L’enterra-
158

a
b
c
f
d
e
Figura 6: Algunes de les ceràmiques trobades a la cova de Son Boro-
Figure 6: Some of the pottery found in Cova de Son Boronat: A- Pithoid
nat: A- Urna pitoide amb inhumació infantil B (sector E/2).
urn with infant burial B (sector E/2). B- Urn with horizontal
B- Urna amb mamellons horitzontals. C- Tassonet troncocònic
knobs. C- Small truncated-cone glass positioned with a ritual
col·locat com ofrena ritual a la vora de la inhumació núm. 7.
offering near the burial number 7. D- Globular pot with turner
D- Olla globular amb vorera girada. E- Olla globular amb
rim. E- Globular pot with handles and knobs. F- Urn and top
anses d’anella i mamellons. F- Urna i tapadora amb inhuma-
cover with child burial I (sector D/1).
ció infantil I (sector D/1).
ment A i F estan fets dins urnes fetes a partir de calca-
lars la majoria, i en algun cas, les ceràmiques estan
renita (popularment marès)(Fig. 5-A i 5-B). La resta de
decorades amb mamellons o lòbuls.
inhumacions infantils, el B, C, D, E, G, H i I, es troben
Referent a les troballes de metall són molt escas-
dins urnes ceràmiques de cos panxut , sense coll i amb
ses, i només es va trobar aixovar metàl·lic de ferro, con-
la vora poc pronunciada.
sistent amb un punyal d’antenes (amb estat fragmenta-
L’estat de descomposició de la fusta del taüts i la
ri), un braçalet espiral de triple volta, un punxó incom-
falta de medis tècnics per a consolidar-la va fer que no
plet i un fragment indeterminat.
es recuperassin, exceptuant un tros de fusta i un siste-
A més dels materials abans esmentats, també es
ma de tanca procedent del taüt de l’enterrament núm. 8.
va trobar un compte de collar de pasta vítria i restes
Referent a les urnes de marès, n’hi ha una de molt
d’un teixit molt groller.
senzilla (procedent de l’enterrament A, Fig. 5-B) i una
No voldríem acabar aquest apartat sense comentar
altra de més treballada (procedent de l’enterrament F,
que GUERRERO (1979), no només documenta d’una
Fig. 5-A) on amb les restes infantils va aparèixer un bra-
forma molt clara els resultats de l’excavació de la cova
çalet de ferro de triple volta.
de Son Boronat, sinó que a més intenta superar les difi-
El material arqueològic recuperat més nombrós és
cultats per enquadrar cronològicament aquest jaciment
la ceràmica indígena (Fig.6). Una part procedeix de les
tan peculiar, comparant-lo amb altres de Mallorca que
urnes que contenien les inhumacions infantils i la resta
presenten una semblança amb el de Son Boronat.
sembla que tenia una finalitat ritual. Els exemplars cerà-
mics d’importació són molt escassos (només sis frag-
ments, procedents de dos tipus de ceràmica).
Agraïments
Les formes de les ceràmiques indígenes són molt
senzilles i semblant a les tipologies del talaiòtic final, si
bé hi ha un evident arcaisme en algunes ceràmiques,
Al Dr. Víctor M. Guerrero que ens ha permès repro-
com són les urnes pitoides. El coll diferenciat està
duir la topografia i diverses figures del jaciment arqueo-
absent a les ceràmiques trobades. La vora girada o lleu-
lògic de la cova de Son Boronat. Als espeleòlegs Fran-
gerament engrandida és la tònica general en tots els
cesc Gràcia i Mateu Febrer que ens han acompanyat en
tipus ceràmics junt amb algunes vores verticals i només
diverses sortides espeleològiques i ens han ajudat en la
una d’acampanada. Les anses són característiques del
topografia de diverses cavitats; a en Julián Vadell,
talaiòtic final i en general són de formes simples, anu-
membre de les noves generacions d’espeleòlegs, a en
159

Pere Bover que ha aportat valuosos comentaris per a
GINARD, A.; CRESPÍ, D.; VICENS, D.; VADELL, M.; BARCELÓ, M.A. i
BOVER, P. 2006. Les cavitats de la serra de na Burguesa. Zona
l’elaboració d’aquest treball, i finalment a en Gregori
8: mineria als voltants des coll des Vent (Palma, Mallorca). Endins,
Puigserver, en Josep Antoni Casas i en Vicenç Pla
29: 99-120.
(Gori, Pepe i Pla) perquè la seva presència virtual ha
GELABERT, B. (1998): La estructura geológica de la mitad occidental
animat molt les nostres sortides espeleològiques.
de la Isla de Mallorca. Inst. Tec. Geominero de España. 129 p.
Madrid.
GINÉS, A. (2000): Patterns of collapse chambers in the endokarst of
Mallorca (Balearic Islands, Spain). Acta Carstologica, 29: 140-148.
GINÉS, A. i GINÉS, P. (1992): Principals característiques climàtiques
Bibliografia
des Clot des Sero (Calvià, Mallorca). Endins, 17-18: 37-42.
GINÉS, J. (1995): L’endocarst de Mallorca: els mecanismes espeleoge-
ALCOVER, J.M. i MOLL, F.B. (1930-1962): Diccionari Català-Valencià-
nètics / Mallorca’s endokarst: the speleogenetic mechanism.
Balear. X volums, Palma.
Endins, 20 /Mon. Soc. Hist. Nat. Balears, 3: 71-86.
BARCELÓ, M. A. (1992): Cavidades de la Serra de na Burguesa. Zona
GRÀCIA, F.; CRESPÍ, D.; BARCELÓ, M. A.; PLA, V.; CASAS, J. A. i
1: S’Hostalet (Calvià, Mallorca). Endins, 17-18: 25-36.
VICENS, D. (1997): Les cavitats de la serra de na Burguesa. Zona
BARCELÓ, M. A.; BOVER, P.; GINARD, A.; VADELL, M.; CRESPÍ, D. i
2: Puig d’en Bou (Calvià, Mallorca). Endins, 21: 37-49.
VICENS, D. (2003): Les cavitats de la serra de na Burguesa. Zona
GUERRERO, V. (1979). El yacimiento funerario de Son Boronat (Cal-
5: Coma des Mal Pas (Calvià i Palma, Mallorca). Endins, 25: 87-
vià-Mallorca). Bol. Soc. Arq. Luliano, 37: 1-50.
106.
GUERRERO, V. (1982). Los núcleos arqueológicos de Calvià. Editat
BARCELÓ, M. A.; GRÀCIA, F.; CRESPÍ, D.; VICENS, D.; PLA, V.;
per l’Ajuntament de Calvià. Gráficas Miramar. Palma. 291 pp.
GINARD, A. i CASAS, J.A. (1998): Les cavitats de la serra de na
GUERRERO, V. (1983). Hallazgo de una ofrenda votiva talayótica en el
Burguesa. Zona 3: Coll des Pastors (Calvià, Mallorca). Endins, 22:
“Puig Gros de Bendinat” (Calvià). Bol. Soc. Arq. Luliano, 39: 481-
19-35.
486.
BOVER, P.; GINARD, A.; CRESPÍ, D.; VICENS, D.; VADELL, M.;
ITGE (1991): Mapa geológico de España, E. 1:50.000. Hoja nº
SERRA, J.; SANTANDREU, G. i BARCELÓ, M. A. (2004): Les
698/723(IV): Palma/Illa del Toro y Cap de Cala Figuera (Mallorca).
cavitats de la serra de na Burguesa. Zona 6: La mineria a la serra
Madrid.
d’en Marill (Palma, Mallorca). Endins, 26: 59-82.
MASCARÓ-PASARIUS, J. (1966-1967). Carta arqueológica del término
CALAFORRA, J. M. (1998): Karstología de yesos. Univ. de Almería,
municipal de Palma. Bol. Soc. Arq. Luliana, 33: 497-520.
Inst. de Est. Almerienses. 390 pàgs. Almería.
MASCARÓ-PASARIUS, J. (1973). Noticias para la carta arqueológica e
CALAFORRA, J. M.; FORTI, P. i PULIDO-BOSCH, A. (1992): Nota pre-
inventario monumental del término de Calvià. Bol. Soc. Arq. Lulia-
liminar sobra la influencia climática en la evolución espeleogenéti-
na, 34: 129-143.
ca de los yesos con especial referencia a los afloramientos kársti-
MASCARÓ-PASARIUS, J. (1958). Mapa General de Mallorca. 46 làm.
cos de Sorbas (España) y de Emilia-Romagna (Italia). Espeleote-
Palma.
mas, 2: 9-18.
MONTORIOL, J. (1963): Resultados de una campaña geoespeleológi-
CAÑIGUERAL, J. (1949): Las cuevas de Campanet (Mallorca). Revista
ca en los alrededores de la Bahía de Palma de Mallorca. Spele-
ibérica núm. 156.
on, 15: 3-32.
CRESPÍ, D.; GRÀCIA, F.; VICENS, D.; DOT, M. A.; VADELL, M.; BAR-
SUAU, B. (1965). Interesantes hallazgos arqueológicos en Sa Cova des
CELÓ, M. A.; BOVER, P. i PLA, V. (2001): Les cavitats de la serra
Mort, de Génova. Diario de Mallorca 14-03-1965.
de na Burguesa. Zona 4: puig Gros de Bendinat (2a part). Calvià
VICENS, D. i PLA, V. (2001): L’Equip Mallorquí d’Espeleologia (EME):
-Mallorca-. Endins, 24: 75-97.
primer grup espeleològic mallorquí. Endins, 24:113-127.
DOT, M.A. i SÁNCHEZ, C. R. (2004):El carst de sa Malafetge (Calvià i
VICENS, D.; CRESPÍ, D.; BOVER, P.; GINARD, A.; VADELL, M. i BAR-
Palma, Mallorca). Endins, 26: 105-124.
CELÓ, M.A. (2005). Les cavitats de la serra de na Burguesa.
ENCINAS, J.A. (2006). Relación inventarial de subterráneos naturales
Zona 7: les coves del Pilar i les mines de guix. Endins, 27: 47-74.
de las Illes Balears. Ediciones Jaes. Pollença. 236 pp.
VICENS, D.; CRESPÍ, D.; PLA, V.; BARCELÓ, M.A.; GRÀCIA, F.;
FORNÓS, J. J. i GELABERT, B. (1995): Litologia i tectònica dels carst
GINARD, A. i BOVER, P. (2000): Les cavitats de la serra de na
de Mallorca / Lithology and tectonics of the majorcan karst.
Burguesa. Zona 4: Puig Gros de Bendinat (1a part) (Calvià, Mallor-
Endins, 20 /Mon. Soc. Hist. Nat. Balears, 3: 27-43.
ca). Endins, 23: 23-40.
160