L'avenc dels Cans : Selva, Mallorca
ENDINS, núm. 30. 2006. Mallorca
L’AVENC DELS CANS (Selva, Mallorca)
per Tomeu PLOMER 1
Resum
Presentam la descripció i topografia d’un avenc de 96 m de fondària, excavat
en roques carbonatades del Retià. La cavitat està situada a la comuna de Caimari
(terme municipal Selva). Els processos reconstructius són bastant abundants en
forma de colades gruixudes i espeleotemes globulars d’aspecte coral·loide. L’avenc
presenta una activitat hidrològica no gens menyspreable, tal i com ho posen de
manifest les morfologies de dissolució del darrer pou. Mentre es feia l’exploració de
la cavitat hi realitzàrem el rescat de quatre cans vius.
Abstract
The description and survey of a 96 meters deep new pot-hole are presented in
this paper. The cavity is located in Sa Comuna de Caimari (municipality of Selva)
being excavated in Raethian limestones. Speleothems are relatively abundant in the
form of thick flowstones as well as delicate coralloidal crystallizations. Nowadays,
the shaft shows some relevant hydrological activity evidenced by the solutional mor-
phologies existing in its last pits. When exploring the cavity, four dogs that had been
thrown inside the first pit were rescued alive.
Història de les exploracions
El caçador Valeriano Mas ens havia explicat que
coneixia un avenc a la comuna de Caimari. Un dia de
principis d’estiu de 2005 ens hi va acompanyar. Inicial-
ment hi accedirem per fer una ràpida exploració pen-
sant que la cavitat no seria molt profunda, però quan
arribarem a la sala que es troba a uns trenta metres de
desnivell, poguérem observar que al fons hi havia un
nou pou que presentava bones expectatives. Decidirem
tornar-hi un altre dia amb material suficient per envestir
el muntatge. Vàrem arribar a la cota de -72 m per el dia
següent arribar fins a la cota de -96 m. El mateix dia
s’inicià l’aixecament topogràfic des del fons de l’avenc
fins al primer replà, però no seguirem per falta de temps
i ho deixàrem per un altre jornada.
El diumenge 3 de juliol decidírem continuar la
tasca. Quan arribàrem a l’avenc i ens disposàvem a bai-
xar-hi sentírem un renou que no teníem clar d’on pro-
venia. Pensàrem que podien ser excursionistes que
passaven pel camí. Però un dels membres del grup es
va témer que era el lladruc d’un ca dins l’avenc. Quan
hi baixàrem poguérem confirmar el que sentíem. La
sorpresa fou que no era un, sinó quatre cans. Tot d’una
procedírem al rescat dels animals. Això ens va obligar a
fer un muntatge mitjançant politges, ternals i desviadors
regulables per poder-los treure. Al rescat ens ajudaren
personal de Natura Parc i Bombers de Mallorca. També
es presentaren components de Protecció Civil.
Figura 1: Entrada a l’avenc dels Cans (Foto A. Merino).
1
Grup Nord de Mallorca (Pollença)
Figure 1: Entrance to Avenc dels Cans pot-hole (Photo A. Merino).
21

Figura 2: Rescat dels quatre cans trobats al fons del primer pou (Foto
Figure 2: Rescue tasks of four dogs that were thrown alive to the bot-
M. Bonnín).
tom of the first pit (Photo M. Bonnín).
Els cans quedaren a disposició de Natura Parc. Un
d’ells fou necessari sacrificar-lo i els restants tornen
esser amb el seu propietari. Aquest dia òbviament ja no
continuàrem topografiant, però ja decidírem batejar la
cavitat com l’avenc dels Cans. El Grup Nord de Mallor-
ca va fer un seguiment de l’estat de salut dels cans.
També vàrem declarar sobre els fets davant del Servei
de Protecció de la Natura (Seprona) del cos de la Guàr-
dia Civil. Tot això va sortir a la premsa del dia següent,
4 de juliol de 2005 al Diario de Mallorca i El dia del
Mundo.
Aproximació i localització
Amb una cobertura de 5 satèl·lits i un error de 6
metres el sistema GPS ens marcava que la cavitat està
situada a les coordenades UTM 0490452, 4405155, a
una altura de 450,6 metres s.n.m.
L’avenc es troba a la comuna de Caimari, que per-
tany al terme municipal de Selva (Figura 3). Per la
carretera Inca-Lluc, a quasi tres quilòmetres de Caima-
ri, hi ha una zona recreativa anomenada Sa Coveta
Negra. És un lloc molt freqüentat per excursionistes i
diumengers. Aquí és un bon indret per a deixar-hi el
Figura 3: Mapa de la zona amb la situació de la cavitat.
cotxe. D’aquest punt es partirà cap al camí Vell de Lluc.
Figure 3: Map of the area showing the shaft’s location.
Aquest és un camí perpendicular a la carretera general,
22

23

Figura 4: Tall geològic esquemà-
tic del vessant meridio-
nal del puig de n’Alí.
Segons ITGE (1991),
modificat.
Figure 4: Simplified geological
profile along the sou-
thern slopes of Puig de
n’Alí. Modified from
ITGE (1991).

just dins el revolt i el podem destriar per unes barreres
Geologia i morfogènesi
de fusta amb un portellet a devora.
Es pot escollir travessar la carretera o passar per
davall del pont del torrent. Si triam aquesta darrera
La cavitat es troba excavada en roques carbonata-
opció, una vegada passat el pont, a la nostra esquerra,
des del Retià (Triàsic superior), les quals formen part de
trobarem un portell just a devora les barreres abans
la làmina encavalcant que constitueix l’alineació mun-
esmentades, el qual ens servirà per sortejar-les. S’ha
tanyosa del puig de n’Alí – puig Caragoler des Guix. La
de pensar sempre tornar-lo a deixar tancat. En aquest
sèrie estratigràfica observable inclou, de base a sostre,
punt comença una dolça pujada per una pista forestal, i
els materials impermeables del Keuper, les calcàries
a uns 10 minuts de caminar, a l’esquerra del camí, es
dolomítiques del Retià –on s’obre l’avenc– i les calcà-
pot veure una gran penya amb una placa necrològica
ries del Lias inferior que formen els cims abans citats
encastada. Just a aquest punt la revoltarem per la part
(ITGE, 1991). Tots aquest materials foren deformats i
dreta i seguirem muntanya amunt direcció SO uns 35
plegats durant la fase compressiva alpina, que tingué
metres aproximadament. Ben davall d’una alzina hi
lloc al Miocè mig. Concretament, les roques del Retià
podrem trobar el forat d’entrada a l’avenc.
presenten un extens aflorament al comellar de la Cove-
ta Negra, gràcies a l’existència d’un plec anticlinal
(Figura 4) que resulta seccionat per la xarxa hidrogràfi-
ca epigea.
Descripció de la cavitat
Des del punt de vista de la seva morfogènesi, ens
trobem davant una cavitat vertical típica del drenatge en
profunditat que es dóna a la zona vadosa del carst
L’entrada de la cavitat té una forma bastant arrodo-
(GINÉS, 1995). Malgrat la relativa simplicitat topogràfi-
nida i ampla, el diàmetre està comprès entre el metre i
ca que caracteritza l’avenc resulta curiós el fet que, als
metre i mig. Aquesta entrada és el punt central d’una
diferents pous, no es reconeixen fractures importants
petita cúpula, de la qual descendirem fins a la cota de -
que controlin rígidament la seva trajectòria; tan sols als
16 m on veurem l’entrada superior al pou de les Xerin-
pous finals, és possible reconèixer una clara directriu
gues, batejat així per la quantitat de xeringues que hi
estructural NE-SW.
havia al fons. Si seguim des del mateix punt arribarem
La gènesi de la cavitat està relacionada amb la coa-
al fons de la primera sala. Una sala de dimensions
lescència de diversos pous laterals. A mesura que els
reduïdes, amb restes de fang i fulles. D’aquí també es
processos de dissolució avancen els envans disminuei-
pot accedir al pou citat anteriorment, ficant-se per una
xen de gruix i de sustentació fins a caure per inestabili-
obertura que ens queda a mà esquerra segons baixam
tat. Les zones més amples de la cavitat corresponen als
assolint un desnivell de -33 m Tornant a la sala troba-
llocs en el quals s’han produït més fusions. Les restes
rem la capçalera del pou d’en Rafel de 48 m on comen-
d’alguns dels envans separadors són encara ben visi-
ça la baixada passant abans per un petit replà de 2 m.
bles a alguns trams del pous, tal com passa al pou d’en
Al començament el pou és estret per desprès eixam-
Rafel (part superior de la Figura 5).
plar-se fins a arribar a tenir més de 6 metres a la part
Els processos reconstructius són bastant abun-
més ample. Al final d’aquest pou trobarem una conti-
dants –sobretot a la part superior del gran pou inter-
nuació que ens durà a un desnivell de -96 m.
medi (pou d’en Rafel)– en forma de colades gruixudes,
24

Figura 5: Pou d’en Rafel. S’aprecien a la base les restes d’un reompli-
Figure 5: View of the main pit, known as Pou d’en Rafel. Remains of a
ment ben cimentat de graves, blocs, espeleotemes trencats i
well-cemented infilling near ten meters thick –composed by
sediments fins que tenen prop d’una desena de metres de
gravels, rock boulders, broken speleothems and fine sedi-
potència (Foto A. Merino).
ments– are observed at the base of this pit (Photo A. Merino).
25

a
b
c
e
Figura 6: a i b - Espeleotemes globulars d’aspecte coral·loide; c - Vista
de detall d’un espectacular conulit en forma de ventall; d -
Estalactita excèntrica d’aspecte estrany; e - colades desman-
tellades per cridaneres morfologies de dissolució, a la dreta de
la imatge (Fotos A. Merino).
Figure 6: a & b - Globular speleothems of coralloidal appearance; c -
Close-up picture of a specimen of cave-fan conulite; d - Eccen-
tric stalactite showing a very conspicuous morphology; e - wall

d
flowstones, almost dismantled by intense solution processes,
appear at the right half of the picture (Photos A. Merino).

26

Figura 7: Les parets de la base del pou d’en Rafel presenten restes de
Figure 7: Remains of a heterometric infilling, strongly carbonate-
reompliments heteromètrics fortament cementats (Foto A.
cemented, are present at the walls that form the bottom of
Merino).
Pou d’en Rafel pit (Photo A. Merino).
que apareixen sovint desmantellades per cridaneres
morfologies de dissolució a mesura que es guanya fon-
dària. En alguns punts abunden els espeleotemes glo-
bulars d’aspecte coral·loide (HILL & FORTI, 1997), els
quals adopten de vegades formes que evolucionen cap
a conulits amb aparença de ventall (cave-fan conulites)
de tan sols uns pocs centímetres d’alçada (Figura 6).
Aquests dipòsits es desenvolupen freqüentment sobre
parets subverticals, que han estat recobertes en qual-
que moment per sediments detrítics argilosos.
L’avenc presenta una activitat hidrològica no gens
menyspreable, tal i com ho posen de manifest les mor-
fologies de dissolució del darrer pou. De fet, la base del
gran pou intermedi (pou d’en Rafel) mostra restes d’un
reompliment ben cimentat de graves, blocs, espeleote-
mes trencats i sediments fins, que tenia prop d’una des-
ena de metres de potència (Figura 5). L’esmentada
bretxa heteromètrica ha estat fortament erosionada, tro-
Figura 8: Detall d’un fragment d’espeleotema inclòs en els espectacu-
lars reompliments existents a alguns punts de la cavitat (Foto
bant-se tan sols pegats testimonials a les parets que
A. Merino).
delimiten la base del pou (Figures 7 i 8); aquesta cir-
cumstància palesa una important funcionalitat hidrològi-
Figure 8: Detail of a speleothem fragment included in the spectacular
infillings existing at some spots of the cavity (Photo A. Merino).
ca, corresponent a les darreres fases de l’evolució
experimentada per aquest fenomen endocàrstic. Tant la
gènesi de la cavitat, com la seva activitat hidrològica,
l’avenc, encara que tenen sens dubte un significat pale-
podrien estar relacionades amb pèrdues del proper tàl-
oclimàtic, no resulten fàcils de correlacionar (amb les
veg del comellar de sa Coveta Negra. Els diferents epi-
dades actualment disponibles) amb les vicissituds cli-
sodis d’excavació i de reompliment que s’observen a
màtiques del Pleistocè.
27

Fitxa tècnica
Aquesta cavitat té un muntatge molt evident pel
visitant. A la figura 9 representam gràficament la situa-
ció dels ancoratges, i els desviadors que nosaltres hem
usat. Tot i així sempre queda a criteri de l’espeleòleg el
seu seguiment. La instal·lació s’ha fet amb ancoratges
d’acer inoxidable quasi en la totalitat, evitant fer malbé
l’avenc degut als òxids. Abans d’accedir al pou d’entra-
da, es poden usar dos spits que estan muntats a una
certa distància de la boca, damunt una gran roca, per a
reassegurar la capçalera. El desviador que hi ha entre
el punt b i d es munta amb l’ajut d’un spit. El muntatge
es pot fer amb una corda de 100 m i una de 40 m. Amb
la primera podrem arribar des de l’spit de l’entrada fins
al punt e. Amb la segona podrem arribar al punt final (f).
Agraïments
Encara que l’avenc és nou, hi han passat moltes
persones, ja sigui, per explorar, ja sigui per ajudar al
rescat dels cans, etc. per això voldríem no deixar-nos
ningú. Hem optat per posar per ordre alfabètic els noms
de les persones i entitats, agraint a tots la seva tasca:
Antoni R. Flores, Antoni Merino (per realitzar les foto-
grafies de l’avenc), Bartomeu Rubí, Bombers de Mallor-
ca, Francesc Gràcia, Gabriel Salas, Guillem Alemany,
Joaquín Ginés (ha elaborat l’apartat de geologia i mor-
fogènesi, així com el tall geològic), Kunibert Bauzà, Moi-
sès Bonnín, Natura Park, Pedro Gamundí, Pere Plomer,
Protecció Civil de Selva, Rafel Pons i Valeriano Mas (qui
ens va mostrar l’entrada de l’avenc).
Bibliografia
GINÉS, J. (1995): L’endocarst de Mallorca: els mecanismes espeleoge-
nètics / Mallorca’s endokarst: the speleogenetic mechanisms. In:
GINÉS, A. & GINÉS, J. (eds.) El carst i les coves de Mallorca /
Karst and caves in Mallorca
. Endins, 20 / Mon. Soc. Hist. Nat.
Balears, 3: 71-86. Palma de Mallorca.
HILL, C.A. & FORTI, P. (1997): Cave minerals of the World. Second edi-
Figura 9: Fitxa tècnica de la cavitat.
tion. National Speleological Society. 463 pàgs. Huntsville, USA.
ITGE (1991): Mapa Geológico de España, Escala 1:50.000. Hoja 671 -
Figure 9: Rigging sketch of the pot-hole. Red dots account for rope
Inca. Instituto Tecnológico Geominero de España. 49 pàgs. + 1
deviation anchorages.
mapa. Madrid.
28