Les cavitats de la serra de na Burguesa : zona 5 : coma des Mal Pas : Calvi� i Palma, Mallorca
ENDINS, núm. 25. 2003. Mallorca
LES CAVITATS DE LA SERRA DE NA BURGUESA. ZONA 5:
COMA DES MAL PAS (Calvià i Palma, Mallorca)
per Miquel Àngel BARCELÓ 1, Pere BOVER 2, 3, 4, 5, Antelm GINARD 2,
Mateu VADELL 1, Damià CRESPÍ 2, 4 i Damià VICENS 2, 3
Resum
Presentam la descripció i topografia de 16 cavitats naturals i 1 d'artificial, situ-
ades a la coma des Mal Pas i als seus voltants (serra de na Burguesa, Calvià-
Palma). Destaca la cova dels Coloms per el seu recorregut de 490 m i la cova de
ses Caderneres per presentar formes de dissolució.
Resumen
Se presenta la topografía y descripción de 16 cavidades naturales y una artifi-
cial que se hallan en la Coma des Mal Pas (Serra de na Burguesa, Calvià y Palma).
Por su recorrido de 490 m destacamos la Cova dels Coloms i la Cova de ses
Caderneres por sus morfologías de disolución.
Abstract
We present the description and surveys of 16 natural and one artificial cave,
located on and around the Coma des Mal Pas (Serra de na Burguesa, Calvià-
Palma). Noteworthy are the Cova dels Coloms, with a 490 meters survey length, and
the Cova de ses Caderneres for its dissolution features.
Introducció
En aquest treball es continua la catalogació de
panyar a la cova dels Coloms (PALAU, 1955). Cal
les cavitats de la serra de na Burguesa, que va iniciar
recordar, que aquest sector de la serra de na
BARCELÓ (1992), i seguida per un equip d'espeleò-
Burguesa va rebre visites d'espeleòlegs catalans
legs procedents de diferents grups espeleològics
(entre 1956 i 1960 aproximadament), i de fet es va
mallorquins (GRÀCIA et al., 1997; BARCELÓ et al.,
publicar un treball on s'estudia, entre d'altres, la cova
1998; VICENS et al., 2000; CRESPÍ et al., 2001). Una
dels Coloms (MONTORIOL, 1963).
breu història dels treballs realitzats en aquesta serra
Referent a les troballes paleontològiques, n'hi ha
va ser presentada a les III Jornades del Medi Ambient
una de molt important i va succeir el 20 de gener de
de les Illes Balears (VICENS et al., 2001). Un dels pri-
1962, quan els germans Basilio Ángel i Ambrosio
mers estudiosos d'aquesta zona fou el viatger i natu-
Tomás del Col·legi La Salle de Palma troben restes
ralista alemany H. A. Pagenstecher que la visità l'any
òssies de Myotragus a un reblit càrstic que talla la
1865, i la descriu en la seva obra Die Insel Mallorca
pedrera de Gènova (ÁNGEL, 1962). Es tractava d'una
publicada dos anys després (PAGENSTECHER,
nova espècie per a la ciència, el Myotragus bateae,
1989). En Josep Maria Palau –l'impulsor de l'Equip
un antecessor del M. balearicus (CRUSAFONT i
Mallorquí d'Espeleologia (VICENS i PLA, 2001)–
ÁNGEL, 1966).
també coneixia la zona i quan l'any 1954 el bioespe-
Prop d'aquesta zona d'estudi, a la població de
leòleg Henri Henrot va venir a Mallorca, el va acom-
Gènova, es troba la cova turística més modesta de l'i-
lla, les coves de Gènova, d'uns 200 m de recorregut.
Descobertes casualment l'any 1906 i obertes al públic
1
Grup Espeleològic EST. Palma.
l'any 1945 (GINÉS, 1995a).
2
Secció d'Espeleologia del Grup Excursionista de Mallorca. Palma.
Els resultats que es presenten són fruit de la
3
Societat d'Història Natural de les Balears. Estudi General Lul·lià.
Sant Roc 4. E-07001. Palma.
campanya iniciada a principis de l'estiu de 2000 fins
4
Museu Balear de Ciències Naturals (MBCN). Ctra Palma-Port de
l'estiu de 2002 a la coma des Mal Pas. Referent als
Sóller, km 30,5. E-07100. Sóller.
invertebrats trobats a les cavitats, els resultats són
5
Institut Mediterrani d'Estudis Avançats, Ctra de Valldemossa km
7,5. E-07122. Palma.
publicats en un altre article (VADELL, 2003).
87

Figura 1: Situació de les cavitats –Cave locations–. 1- Cova dels Coloms. 2- Balma de ses Cares. 3- Cova des Xiprer. 4- Cova de sa Geneta. 5- Cova
de s'Arc de sa coma des Mal Pas. 6- Cova des Balconet. 7- Coveta des Tronc. 8- Cova des Polvorí. 9- Polvorí de sa Pedrera. 10- Cova de
ses Caderneres. 11- Cova de sa Coma des Mal Pas. 12- Forat des Cranis. 13- Cova de s'Escaló. 14- Cova des Pi Mort. 15- Cova de ses
Egagròpiles. 16-Cova des Clot. 17-Cova Innominada.
Situació geogràfica
més al NO que la meridional (GELABERT, 1998).
L'orientació general dels plecs anticlinals i sinclinals
lligats a l'estructura de na Burguesa és NE-SO, perpen-
Les cavitats presentades en aquest treball es tro-
dicular al sentit del transport tectònic (GELABERT,
ben localitzades a la coma des Mal Pas, a la serra de
1998). Hi ha falles normals que es produïren posterior-
na Burguesa (situada al SO de la serra de Tramuntana
ment a la formació dels encavalcaments. Les direccions
de Mallorca). També es va inspeccionar el proper
d'aquestes solen ser NE-SO i NO-SE (ITGE, 1991).
barranc del Sec, però no es va trobar cap cavitat. La
Totes les cavitats d'aquesta zona d'estudi, es troben
coma des Mal Pas talla transversalment la serra i les
majoritàriament en materials del Lias inferior (ITGE,
seves parets estan plenes de balmes i forats. El torrent
1991). Aquesta és una unitat massiva formada per dolo-
des Mal Pas neix al terme de Calvià, a la serra de na
mies sovint bretxades (FORNÓS i GELABERT, 1995).
Burguesa, al vessant oriental del puig d'en Bou. Davalla
cap a Génova, ja dins el terme de Palma, i desemboca
a Can Barbarà. Té un recorregut d'uns 5 km i 4,5 km2 de
conca hidrogràfica. El seu recorregut és paral·lel al límit
Espeleogènesi
administratiu de Calvià i Palma, que està representat
pel vessant NO de la serra Mitgera i el vessant SO del
Caragol de Beiana i la serra Morisca (Fig. 1).
Segons BARCELÓ (1992) les cavitats de la serra
Les coves que apareixen en aquest article foren
de na Burguesa són predominantment d'origen clàstic i
situades amb GPS el 26 de setembre de 2002 per en
avencs megaclàstics. Es pot constatar que els proces-
Pere Bover i en Biel Santandreu i el 3 de novembre de
sos d'esfondrament de les cavitats són bastant clars, i
2002 per en Vicenç Pla, Damià Crespí i Damià Vicens.
que en alguns casos donen lloc a grans volums, rela-
cionats amb processos clàstics (GRÀCIA et al., 1997;
VICENS et al., 2000).
Es pot dir que la majoria de les cavitats de la serra
Situació geològica
de na Burguesa són cavitats clàstiques amb un fort con-
trol estructural. Es caracteritzen per tenir plantes amb
morfologies corbades, generalment en forma de mitja
Tal com ja s'ha comentat en treballs anteriors, la
lluna i perfils que mostren una tendència a la verticalit-
serra de na Burguesa es correspon amb dues alinea-
zació progressiva (GRÀCIA et al., 1997). Serien doncs,
cions muntanyoses de direcció NE-SO que culminen
cavitats de tipus intermedi entre els avencs de tipus
amb el puig Gros de Bendinat en el S i amb el puig des
mecànic i les cavitats clàstiques definides per GINÉS
Cans en el N. Des del punt de vista geològic cadascu-
(1995b), i es correspondrien amb la tipologia de cam-
na de les dues alineacions de muntanyes correspon a
bres de col·lapse descrita per GINÉS (2000).
un plec d'inflexió de falla, més o menys complex, ver-
També es pot fer l'observació que de moment s'han
gent al NO, però la septentrional desplaçada 1,5 km
trobat poques evidències de processos de dissolució,
88

exceptuant una galeria de l'avenc-cova de na Picacento,
colgando de los costados constituían pequeñas galerí-
que presenta una morfologia semblant a les de conduc-
as y capillas. Algunas excavaciones practicadas en la
ció (BARCELÓ, 1992). Les morfologies de la cova de
capa estalagmítica que cubren su suelo pudieran sin
s'Agre d'en Massip probablement corresponen a pro-
gran trabajo proporcionar descubrimientos interesantes
cessos de dissolució subedàfics (CRESPÍ et al., 2001).
para la historia de los antiguos habitantes de la isla. Un
També presenta abundants formes de dissolució la cova
agujero que notamos de unos tres o cuatro pies de pro-
de ses Caderneres que es descriu en aquest article.
fundidad, tal vez se hizo con este objeto. Con algunas
Un altre aspecte a tenir en compte és la importància
investigaciones superficiales acaso se encontrarían
que tenen les solifluxions en la majoria de les cavitats de
restos de hombres o animales (...).
la serra de na Burguesa; en alguns casos s'hi donen des-
Tales investigaciones pudieran acarrear el descu-
plaçaments superiors a un metre. També s'hi observen
brimiento de restos de mamíferos que servirían para
nombrosos processos de concrecionament, que arriben
corroborar la opinión (fundada en el parentesco del
a ser importants a moltes de les cavitats de la serra.
mundo animal), de que las Baleares estuvieron unidas
a las Pitiusas y a la costa Valenciana, cuando Gibraltar
y Ceuta estaban juntas, y el norte de África formaban
parte de Europa, separado del resto de Africa por el mar

Aspectes sociohistòrics de la zona
Sharico.
D'aquesta descripció es poden treure una sèrie de
Aquest barranc per la seva situació prop de nuclis
dades interessants pel coneixement espeleològic de la
de població com Gènova o Palma constitueix una de les
zona.
principals vies d'accés a l'interior de la serra de na
L'autor observa la presència de cavitats naturals, i
Burguesa. L'explotació dels recursos naturals, des de fa
inclòs es fa una descripció d'una d'elles, amb la particu-
temps, com la llenya, el carbó, la calç i àrids, han dei-
laritat de que diu que es possible la presència de restes
xant la seva empremta a la serra. Hi ha una amplia
paleontològiques i arqueològiques (per la seva situació
xarxa de camins distribuïts per tota la serra i cap al pla.
i descripció podria tractar-se de la cova d'en Domingo
Molts d'ells presenten les marques de les rodes dels
(descrita per BARCELÓ et al., 1998).
carros que hi circulaven. Alguns d'aquests camins són
un bon exemple de l'arquitectura viària popular, adap-
tant-se a les irregularitats del terreny mitjançant parets
de pedra seca de gran solidesa, fet demostrat pel seu
Descripció de les cavitats
relatiu bon estat de conservació malgrat el seu abando-
nament. En algunes ocasions encara conserven trams
COVA DELS COLOMS
d'empedrat d'origen antic, encara que no es pugui pre-
cisar la seva edat. Referent al que han deixat les explo-
Coordenades UTM: 464734/4380260-180.
tacions són nombroses les sitges, el forns de calç, les
Datum del GPS europeu de 1950
cales de prospecció minera per guixos, les pedreres de
guixos i calcàries, etc. Aquestes activitats duien en con-
Antecedents
seqüència una prolongada estància dels treballadors en
el lloc de feina, per la qual cosa els acondicionaments
Aquesta cavitat fou visitada per Montoriol l'any
d'algunes cavitats i balmes són abundants, i particular-
1960. Les seves observacions es recullen en MONTO-
ment a la coma des Mal Pas.
RIOL (1963). En aquest treball es va fer una primera
El viatger i naturalista alemany H. A. Pagenstecher
topografia un tant simplificada i una descripció bastant
va publicar Die Insel Mallorca l'any 1867, on es des-
acurada de la cavitat, així com comentaris sobre la seva
criuen les impressions d'un viatge a Mallorca, que en
possible gènesi. Els noms que apareixen en el nostre
companyia de R. W. Bunsen realitzaren l'any 1865
treball respecten la nomenclatura original que apareix a
(PAGENSTECHER, 1989). Pel seu interès, seguida-
MONTORIOL (1963) (sala dels Blocs, sala Central,
ment reproduïm el text on es parla de la zona d'estudi:
Diafragma, galeria de l'Argila, sala de les Estàtues,
saleta Roja i rampa de les Columnes). També comen-
El martes 4 de abril desde las ocho de la mañana
tarem algunes de les explicacions espeleogenètiques
hasta las dos de la tarde, hicimos una hermosa excursión
d'aquest autor.
por la sierra de son Berga, sita al oeste de Palma.
Durante una hora seguimos la carretera hasta son Berga,

Entrades
donde construían un nuevo puente. Desde allí seguimos
un sendero que sube por un estrecho barranco (...).

La cavitat, degut al seu avançat estat evolutiu, pre-
Examinamos las capas calizas que pertenecían a
senta una sèrie de boques d'accés, però no totes prac-
la creta inferior y descubrimos a mano derecha una
ticables. La més espectacular per la seva mida s'obre
cueva con estalactitas, cuya entrada ya baja de por si,
orientada cap el NE dintre d'una depressió limitada per
estaba además obstruida por una peña que parecía
parets verticals. Les colades allà presents denoten un
puesta a propósito para que desde el camino pareciera
esfondrament d'aquesta part de la cavitat. Aquesta gran
ser sólo una endidura. Su interior se ensanchaba y su
boca dóna accés als dos sectors en que es divideix la
techo se elevaba hasta llegar a una altura de trece pies.
cavitat, l'inferior format per la sala dels Blocs i la gale-
Algunas estalactitas formando pilares aislados y otras
ria Artificial i el superior per la resta de sales i galeries
89

GÈNESI DE LES FORMACIONS DE
FULLARACA CONCRECIONADA
1-
Acumulació de fullaraca
2-
Compactació en les àrees del degoteig
3-
Descomposició i erosió del dipòsit de fullaraca
4-
Estat actual
de que consta la cavitat. Superposades en aquest gran
portal es troben tres boques. Dues donen a la paret ver-
tical de la depressió, i la tercera, situada uns pocs
metres per damunt de les dues anteriors, és un petit
enfonsament d'uns 50 cm de diàmetre que s'obri al terra
d'un replà a la part superior de la paret i dóna accés al
Diafragma. Per arribar-hi no s'ha d'anar per la coma
des Mal Pas sinó pel Caragol.
Sector inferior
El sector inferior consta de dues parts, la galeria
Artificial i la sala dels Blocs. La primera, com el seu
nom indica, no té un origen natural i la seva entrada a
l'extrem NE de la depressió, es troba bastant amagada
per la vegetació. Pràcticament no presenta desnivell en el
seus 40 m de recorregut rectilini. Segons MONTORIOL
(1963), aquesta galeria es va construir per extreure el
guano de la cavitat. Els primers 15 m són una trinxera
que després passa a galeria, fins arribar a la sala dels
Blocs
. Aquesta sala presenta unes dimensions de 30 x
30 m i una alçada de 37 m i es presenta il·luminada per
la llum natural que entra per la gran boca que hi ha. La
morfologia que predomina és la clàstica i les formacions
litogèniques son pràcticament inexistents. Gairebé en el
sòtil de la sala, a 27 m d'alçada, es troba el Diafragma.
Sector superior
Foto 1:
Cova dels Coloms, formacions de morfologia estalagmítica
formades per fullaca concrecionada (Foto Mateu Vadell).
El sector superior consta de la galeria de l'Argila,
sala Central, Diafragma, sala de les Estàtues, saleta
Photo 1: Cova dels Coloms, stalagmitic formations of cemented
shedded leaves (Photo M. Vadell).
Roja, rampa de les Columnes i saletes Inferiors.
90

Foto 2:
Cova dels Coloms,
sala Central, a prop
del Diafragma que
comunica la zona
superior amb les
sales inferiors de la
cavitat (Foto Mateu
Vadell).
Photo 2: Cova dels Coloms,
central chamber,
near the ledge that
connects the upper
zone with the lower
chambers of the
cave (Photo M.
Vadell).

Galeria de l'Argila
rior (sala dels Blocs) s'hi comunica amb dos pous, un
de petit diàmetre i un de grans dimensions (el
Després d'entrar per la boca circular que s'obri en
Diafragma). Des del Diafragma es té una espectacular
la balma N, accedim a una galeria de 6 m de longitud i
vista de la sala dels Blocs, la qual està il·luminada per
sòtil baix que acaba amb un bot de 2 m, el qual dava-
la llum natural. Tot el perímetre del diafragma està
llam i arribam a la galeria de l'Argila. Es tracta d'una
envoltat per columnes, i en alguns llocs la fusió de les
galeria de 18 m de longitud i una alçada de 2,5 m que
columnes forma massissos. Tot això, a més a més de la
connecta la sala Central amb l'exterior. La galeria pre-
penombra regnant, dóna en aquest sector una singular
senta un lleuger desnivell cap a l'interior i el terra està
bellesa. Passant per una finestra que s'obri en el SE del
cobert per un estrat polsós que no deixa veure el subs-
Diafragma ens situam damunt un pont (davall hi ha la
trat. Davant el bot de 2 m hi ha una saleta de modes-
sala dels Blocs).
tes dimensions, i té la peculiaritat de presentar unes
Cap al N hi ha una continuació d'una alçada d'1 m
estalagmites amb una morfologia molt curiosa.
aproximadament i aspecte laberíntic degut a les nom-
Aquestes estalagmites estan constituïdes per restes
broses columnes que divideixen la zona. Aquesta part
vegetals i la seva gènesi està relacionada amb la depo-
del recorregut transcorre parcialment per un nivell supe-
sició de restes vegetals en aquesta saleta i la posterior
rior a la galeria de l'Argila. Cap al S la sala incremen-
precipitació de carbonat càlcic en àrees concretes.
ta el pendent i l'alçada, presentant una depressió limita-
Posteriorment s'ha degradat aquest dipòsit constituït
da per grans blocs i la paret mare, amb el sòl pràctica-
per restes vegetals, exceptuant on el carbonat càlcic ha
ment pla i cobert per sediments argilosos. Des del fons
cimentat les restes, formant aquests espeleotemes (Fig.
de la depressió hi ha accés a algunes continuacions
2, Foto 1).
poc importants entre blocs. Cap a l'E, es pot arribar al
punt de partida ascendint per una rampa de poca alça-
Sala Central
da, després d'envoltar els massissos que limiten la
depressió. Tot aquest sector de la sala presenta abun-
Es tracta d'una sala de 40 x 30 m aproximadament
dants concrecionaments, com ara columnes, colades i
(Foto 2). L'alçada és modesta, uns 3 m de mitjana. El
grans massissos. Cap al NO, un d'aquests massissos
terra, com passa a la galeria de l'Argila es troba en
separa aquesta sala de la sala de les Estàtues, a la
gran part cobert per un sediment polsós. La sala pre-
qual es pot accedir a través d'una finestra (en part ober-
senta en general un abundant concrecionament i són
ta artificialment) sobre aquest massís.
notòries les columnes, colades parietals i estalagmites.
El sòtil presenta nombroses estalactites, a pesar de què
Sala de les Estàtues
moltes d'elles estan rompudes, possiblement pel gran
nombre de visites que ha rebut (al igual passa al terra,
És una amplia sala de 30 x 14 m i una alçada de 13
on és difícil trobar-hi estalactites)
m aproximadament. Aquesta alçada dóna una sensació
En el sector E de la sala hi ha les comunicacions
de gran volum, ben al contrari que la sala Central des-
amb el sector inferior i l'exterior. Amb el sector infe-
crita abans, on la petita alçada crea una sensació de
91

un rost entre blocs que acaba en un replà, on s’obri un
pou d’uns 6 m de profunditat, que es accessible sense
ajuda de material, però amb molta precaució. El terra
està format per grans blocs coberts de colada. A la sala
hi ha estalagmites i columnes en abundància. A l’extrem
NE de la sala hi ha una continuació, a través de la qual
es pot davallar fins arribar al punt més profund del sec-
tor superior (només a 6 m de la cota inferior que es
troba a la sala des Blocs).
Rampa de les Columnes
Aquest sector es troba a l'extrem NO de la sala de
les Estàtues (Foto 3), i pot accedir-s'hi des del mateix
punt d'accés a la saleta Roja però en sentit contrari, és
a dir, s'ha d'ascendir pel massís situat en aquell punt.
Per a l'accés, primer s'ha de superar un escaló vertical
d'uns 2 m aproximadament que ens duu primer a un
replanet i després a una rampa de colada d'uns 5 m de
longitud, d'inclinació considerable, que acaba en un
estretor que s'ha de superar per arribar a una sala molt
decorada per concrecions de tot tipus, en la qual desta-
ca una columna que ocupa la zona central. Cap a l'O
una rampa descendent d'uns 4 m ens duu a una saleta.
Des de la columna del centre de la sala, en direcció E
es pot accedir a les saletes Inferiors, conjunt que es
desenvolupa entre blocs, que si més no, tenen un reco-
rregut considerable.
Foto 3:
Cova dels Coloms, zona de la rampa de les Columnes (Foto
Per a accedir a la rampa que duu al punt més alt de
Mateu Vadell).
la cavitat (+53 m), s'ha de superar un escaló vertical
Photo 3: Cova dels Coloms, zone called Rampa de les Columnes
d'uns 2 m. Aquest escaló, pràcticament pla, format per
(Photo M. Vadell).
colada amb abundants concrecions és fàcilment supe-
rable. Des d'aquest punt es pot accedir a través d'una
poc volum a pesar de tenir un recorregut considerable.
finestra a una saleta que forma una balconet, des del
Presenta una rica decoració litogènica, on podem des-
qual es pot veure la sala de les Estàtues.
tacar columnes, algunes de dimensions considerables,
Cap al S, es pot seguir per una rampa relliscant
massissos litoquímics, entre els quals n'hi ha un que
degut a la gran quantitat de guano acumulat, fins arribar
ocupa tot l'extrem SO de la sala, superant els 10 m de
al final de la cavitat.
potència en alguns punts. Aquest massís té una impor-
tant fractura provocada per processos de solifluxió. A la
Espeleogènesi
part alta de l'extrem SE de la sala hi ha una saleta a la
qual es pot accedir amb dificultats, i una finestra que
En el treball de MONTORIOL (1963) s'interpreta
comunica amb el sector superior de la cavitat (rampa
que la zona del Diafragma actuava originalment com
de les Columnes). Predominen les morfologies clàsti-
una zona de desguàs de la cavitat en els estadis pri-
ques, però emmascarades per la reconstrucció litoquí-
merencs d'aquesta. Degut a un augment de l'aigua infil-
mica abundant que es desenvolupa en forma de cola-
trada aquesta sortida natural de l'aigua es va fer insufi-
des, columnes i altres espeleotemes que recobreixen
cient i va haver de trobar altres vies de sortida.
els cúmuls de blocs. Es pot accedir al nivell inferior a
Aquestes foren la galeria de l'Argila i els plans d'estra-
través dels nombrosos forats que queden entre els
tificació que la conduïen cap al NE. Segons aquest
blocs, però sense continuacions importants. L'extrem
autor, l'evolució posterior de la cavitat es va veure con-
NO de la sala està ocupat per un conjunt ampli de
dicionada per una disminució de la infiltració i un eixam-
columnes i estalagmites que envolten un pou, pel qual
plament de l'obertura del Diafragma que va venir acom-
es pot accedir a la saleta Roja.
panyat dels fenòmens clàstics que caracteritzen aques-
ta cavitat.
Saleta Roja
Nosaltres no estam d'acord amb aquesta interpreta-
ció, ja que la depressió que es veu a la sala Central, en
Aquesta sala de 15 x 9 m i una alçada de 9 m sem-
la que es troba el Diafragma no presenta cap traça d'ha-
bla un nivell inferior, però en realitat és el buit que hi ha
ver actuat com a engolidor i sembla que la seva morfolo-
entre els blocs subjacents a la sala de les Estàtues,
gia es deu únicament a l'enfonsament per fenòmens
per tant no és més que una prolongació d'aquesta sala.
clàstics. De fet en aquesta cavitat no es poden reconèi-
El seu recorregut es desenvolupa per sota de la sala
xer formes de dissolució de la roca calcària, que ens
Central i la sala de les Estàtues. S'hi pot accedir des
donin informació sobre els estadis primerencs de la cova.
de la sala de les Estàtues des d’on es pot davallar per
D'aquesta cavitat, la qual es troba en un estadi molt
92



evolucionat, només queden les restes del que va ser
una cavitat molt més gran i que ha quedat desmuntada
per l'erosió. Si més no, les restes de la cavitat primigè-
nia són visibles al seu voltant formant balmes, galeries
totalment reblides per dipòsits calcaris, restes de cola-
des molt deteriorades, etc.
La seva evolució probablement ha estat condicio-
nada per les variacions del nivell freàtic local, que
anava baixant a mesura que l'erosió aprofundia el llit del
torrent que recorre el fons de la coma des Mal Pas.
Actualment ja no queda cap indici de les morfologies
originàries, però el seu origen es pot relacionar amb un
intens procés clàstic que ha produït un important espai
buit. De fet les diferents parts de la cova es poden rela-
cionar amb successius processos de formació de buits
clàstics. Primer es formaren les sales del sector
Superior
i posteriorment l'espectacular buit clàstic que
és la sala dels Blocs que arriba a afectar al sector
Superior
en la zona del Diafragma.
Posteriorment es varen produir processos litogè-
nics intensos en la formació de grans massissos esta-
lagmítics que divideixen la cavitat en diferents sales (de
fet, només és una sala) amb columnes i colades, que
anaren cobrint les grans acumulacions de blocs del
procés anterior. En una següent etapa els processos
clàstics continuaren, però amb una intensitat menor que
en la primera etapa. Això s'observa en alguns blocs que
estant situats sobre colades, que també són la base
Foto 4:
Balma de ses Cares, relleu de les cares que donen nom a la
d'algunes columnes. També es pot observar els efectes
cavitat (Foto Mateu Vadell).
de la solifluxió en el desplaçament de columnes i mas-
sissos.
Photo 4: Balma de ses Cares, facial relief which gives the cave its
name (Photo M. Vadell).
Part paleontològica
Encara que aquests gravats suposin una aportació
A la cova dels Coloms s'han trobat restes fossilitza-
d'informació o curiositat, i s'ha de tenir present la men-
des d'Eliomys morpheus, la rata cellarda fòssil de les
talitat del seu moment històric, cal recordar que fer pin-
Gimnèsies. Es varen localitzar dins d'un cocó, presen-
tades dins les coves es totalment reprobable i és un
tant alguns dels ossos un elevat concrecionament. El
acte vandàlic.
nombre mínim d'individus (NMI) s'estima en 2. Aquests
materials han estat dipositats a la col·lecció Museu de
la Naturalesa de les Illes Balears (MNIB).
BALMA DE SES CARES
Gravats
Coordenades UTM: 464605/4380300-190.
Datum del GPS: WRG84
En el sector superior de la cova podem trobar gra-
vats. La major part d'ells s'expliquen per la perllongada
Balma situada en el costat esquerre del petit semi-
presència de militars en el proper quarter de na Beiana.
cercle on es localitza la boca principal de la cova dels
El gravat més antic és de 1912. Algun denota situacions
Coloms i l'entrada a la galeria artificial que comunica
anímiques o religioses com l'escrit per un soldat valen-
amb la sala dels Blocs. Té uns 40 m de longitud i està
cià: Lego mi fortuna para bien del alma. Rafael Peris,
coberta en part per una visera rocosa i conté una petita
artillero septima bateria Ylletas. Valenciano. 24 - 3 -
continuació a la qual no arriba la llum natural. Es pot
1926. Algun altre denota una perllongada presència a
accedir-hi per una petita entrada, a traves d'una colada
files, que per les dates es correspon amb la Guerra Civil
d'uns 3 m d'alçada, fins a arribar a una ínfima finestra
Espanyola, com és el cas d'un soldat anomenat J. F.
que s'obri gràcies a la trencadura d'unes concrecions
Maroto, del que hi ha un gravat de 1934 i un altre del
que barraven el pas. Aquesta finestra dóna accés a una
mateix soldat del 21- 5 - 1939. Més interessant des del
saleta d'uns 6 m de recorregut i de petita alçada, però
punt de vista de la història de l'espeleologia a l'illa de
molt concrecionada, on és poden destacar un grup de
Mallorca són els següents gravats: Nem baixant fent el
petites estalactites que presenten engrossiments per
planell, els espeleòlegs Miquel Pons, Jaume Dala,
precipitació subaquàtica. L'interès d'aquesta balma és
Francesc Monmany. 1 - 4 - 56. I un altre que diu Quatre
que representa un exemple de cavitat que ha estat
anys després rememoren aquesta data. 17 - 7 - 60.
totalment desmuntada per l'erosió. Per la seva localit-
Joaquin Montoriol, Jorge de Mier, Francesc Monmany.
zació, originalment podria haver format part de la cova
GES-CMB.
dels Coloms. En aquesta balma trobam unes figures en
93

relleu que representen cares de persones (Foto 4),
desconeixem l'edat d'aquestes, però el concreciona-
ment superficial que presenten ens indiquen una certa
antiguitat.
COVA DES XIPRER
Coordenades UTM: 464831/4379950-217.
Datum del GPS europeu de 1950
La cavitat es localitza en el marge esquerre,
pujant la coma des Mal Pas. La boca, de 2 m de llarg
i 1 m d'alt, s'obri en una paret rocosa a uns 8 m del
terra aproximadament, la qual cosa obliga a realitzar
una petita escalada per accedir-hi. El primer que tro-
bam dins la cavitat és la galeria de les Cabres, en
direcció NO, on hi ha una capa de pols que cobreix
completament la roca mare. Aquesta capa de pols pot
haver estat producte de la descalcificació del sòtil i
parets. A pesar que aparentment és difícil l'accés a la
cavitat, els excrements de cabra que hi podem trobar
indiquen que serveix de refugi per aquests animals.
Cap a l’O de la galeria hi ha un massís estalagmític,
que és l'única continuació possible a través d'una peti-
ta finestra d'uns 50 cm aproximadament, oberta per
desobstrucció.
A través d'aquesta finestra es pot accedir al segon
Foto 5:
Cova des Xiprer, estalagmita de forma arbòria que dóna nom
sector de la cavitat, la sala des Xiprer (ambdós estan
a la cavitat (Foto Mateu Vadell).
dividits per un gran massís). La sala, d'unes dimen-
sions de 11 x 6 m i uns 3 m d'alçada aproximadament,
Photo 5: Cova des Xiprer, tree-like stalagmite which gives the cave its
name (Photo M. Vadell).
està molt concrecionada malgrat que hi ha moltes for-
94

95

macions trencades, aparentment de forma intenciona-
ta, des de la qual s'intueix una continuació cap amunt,
da. En aquest sector destaca una estalagmita de
que si fos possible accedir-hi, ens duria al sector supe-
forma cònica que recorda un xiprer i que dóna nom a
rior. No ha estat possible l'accés a través d'aquesta
la cavitat (Foto 5). També destaquen un grup de tres
saleta ja que està formada per uns grans blocs molt
estalagmites, que anomenam anulars, ja que estan
inestables.
formades per la superposició de capes més o menys
Aquesta cavitat presenta una entrada a peu pla al
circulars, la gènesi de les quals pot estar relacionada
sector inferior i una entrada en forma de crull al sector
amb fluctuacions locals de les filtracions. Una altra
superior.
característica a destacar és un tipus de concreció que
Al sector inferior es poden destacar dues construc-
forma algunes colades i estalagmites, d'aspecte gra-
cions en paret seca, una a dins la cova que forma un
nulós, semblant a un grup de pisòlits. Hi ha colades
petit tancat i una altra a l'entrada que podria servir com
arreu de les parets i al sòl hi ha gorgs actualment
a llindar de la cova. Al sector superior s'han trobat res-
secs. Cap al N una fractura molt angosta podria ser
tes d'excrements de geneta, circumstància que dóna
una continuació de la cavitat i en el sòl hi ha uns engo-
nom a la cavitat.
lidors que per l’estretesa es fan impenetrables.
COVA DE S'ARC DE SA COMA DES MAL PAS
COVA DE SA GENETA
Coordenades UTM: 463514/4380228-299.
Coordenades UTM (sector superior): 463575/4380349-370
Datum del GPS europeu de 1950
Coordenades UTM (sector inferior): 463591/4380331-367
Datum del GPS europeu de 1950
Cavitat situada a la coma des Mal Pas, de la qual
només queden restes de la que fou una cavitat més
Aquesta cavitat està formada per dos sectors dife-
gran, ja que el sòtil es presenta esbucat en una part
rents, un inferior i un superior, que actualment no tenen
considerable d'aquesta. De la part que no està esbal-
comunicació. De fet des del sector inferior, en direcció
dregada queda un arc a l'entrada i una balma al voltant
cap al NO hi ha una petita rampa que dóna a una sale-
de la cavitat.
96

97

COVA DES BALCONET
POLVORÍ DE SA PEDRERA
Coordenades UTM: 463840/4380111-236.
Coordenades UTM: 465190/4380166-126
Datum del GPS: WRG84
Datum del GPS: europeu de 1950
Petita cavitat localitzada a la coma des Mal Pas, les
Es localitza al camí que condueix de la pedrera de
parets de la qual estan formades per bretxes. A l'entra-
Gènova al polvorí de na Beiana, just després de deixar
da podem veure un balcó d'uns 2 m d'alçada aproxima-
la pedrera. Probablement servia de polvorí pels explo-
dament, que dóna nom a la cavitat.
sius que s’empraven a la pedrera. Aquesta cavitat artifi-
cial consta d'un passadís d'entrada de 14 m de llargària
que comença amb un portal (abans tancat amb una
COVETA DES TRONC
porta de ferro) fet de totxos i en el qual es poden veure
restes de l'antiga instal·lació elèctrica. El passadís d'en-
Coordenades UTM: 464554/4380281-239
trada té una amplada i alçada de 2 m. Després s'entra
Datum del GPS europeu de 1950
dins una sala rectangular d'11 x 7,5 m, en la qual es
poden veure estalactites i algunes estalagmites en pro-
Cova de dimensions insignificants que se situa en
cés incipient de formació. Des d'aquesta sala, a l'E s'ac-
un barranc que va a parar devora les instal·lacions del
cedeix a una segona sala de dimensions més petites i
polvorí de na Beiana. El nom se li va posar pel tronc
que comunica a l'exterior mitjançant un pou circular
d'un pi caigut a conseqüència d'haver mort en un dels
ascendent de 9 m.
darrers incendis que han afectat la serra de na
Burguesa.
COVA DE SES CADERNERES
COVA DES POLVORÍ
Coordenades UTM: 465344/4379795-170.
Datum del GPS: europeu de 1950
Coordenades UTM: 464530/4383240-221.
Datum del GPS: europeu de 1950
És una interessant cavitat que s'obri en el tall de la
pedrera de Gènova i que és ben visible des d'abaix. El
Aquesta cavitat es troba a la coma des Mal Pas,
seu accés és dificultós i s'ha de fer necessàriament
just en el costat oposat on hi ha el polvorí de na Beiana
davallant amb cordes des de la part superior, situada no
i és ben visible des del vessant d'aquest. Aquesta és
massa enfora de la carretera que condueix al mirador
una cova de dimensions molt reduïdes i només desta-
de na Burguesa (Foto 9). Aquesta cavitat ha estat cita-
cable per la presència d'algunes estructures al sostre
da per SALOMÉ (2000) com a cova de ses Caderneres.
que semblen correspondre a cúpules de dissolució i
La cavitat és pot dividir en dues parts: la primera
que ja han estat descrites en treballs anteriors (com a la
correspon al caos de Blocs (produït parcialment per les
cova de s'Agre d'en Massip, CRESPÍ et al., 2001).
freqüents explosions de la pedrera), la segona part es
98

troba relativament intacta i correspon a la part Interna. En
aquesta segona part és veuen abundants espeleotemes
(colades pavimentàries, columnes, estalactites, estalag-
mites i gorgs, Foto 8). En aquesta segona part de la cavi-
tat es poden diferenciar tres sectors: sector Nord, sector
Central
i sector Sud, separats per alineacions de colum-
nes molt primes. El sector Nord té el terra parcialment
cobert d'argila, però amb algunes zones concrecionades,
i on podem veure alguns gurs. En el sector Sud hi ha un
progressiu aprimament de l'obertura fins que arriba a fer-
se impracticable. El final correspon a un antic gur de
dimensions considerables, i com podem veure en els
espeleotemes epiaquàtics que apareixen a les parets i a
una columna, es trobà inundat durant molt de temps.
Una altra de les característiques destacables d'a-
questa cova són les abundants formes de dissolució de
la roca mare que apareixen. Es poden veure formes
similars a les cúpules de dissolució en la part del caos
de Blocs
i en el sector Central de la part Interna de la
cavitat (Foto 7). El més destacat és un pont de roca
(Foto 6), format per la dissolució de la roca mare, que
es troba a la zona meridional del caos de Blocs.
COVA DE SA COMA DES MAL PAS
Coordenades UTM: 463883/4380295-313.
Datum del GPS: WRG84
Foto 6:
Cova de ses Caderneres, pont de roca format per la dissolu-
ció de la roca mare (Foto Mateu Vadell).
Aquesta cavitat, citada com a cova des Barranc
Photo 6: Cova de ses Caderneres, natural arch following dissolution of
des Sec, figura a un plànol de situació de cavitats inven-
the rock (Photo M. Vadell).
99

Foto 7:
Cova de ses Caderneres,
sector Central de la part
Interior interior de la cavi-
tat que no es troba afectat
pels fenòmens clàstics
produïts per l'obertura de
la pedrera. Al sostre es
poden apreciar les típi-
ques morfologies de dis-
solució de la roca carbo-
natada (Foto Mateu
Vadell).
Photo 7: Cova de ses Caderneres,
interior section of the
cave that have not been
affected by breakdown
processes caused by
quarrying. Typical carbo-
nate-rock dissolution mor-
phologies can be seen on
the roof (Photo M.
Vadell).

Foto 8:
Cova de ses Caderneres,
sector Sud de la part
Interior, on es poden
veure algunes estalagmi-
tes situades sobre una
colada parietal (Foto
Mateu Vadell).
Photo 8: Cova de ses Caderneres,
left side of the interior
section, where stalagmi-
tes on wall flowstone can
be seen (Photo M.
Vadell).

tariades de la serra de na Burguesa (BARCELÓ, 1992).
(Foto 10) i amb sediment de descalcificació que predo-
Emperò, la seva situació real és a la coma des Mal Pas,
mina a tot el pis de la cavitat.
per la qual cosa hem optat per rectificar el nom.
L'única zona concrecionada és la part superior de
Cavitat amb dues boques situada a la part alta del
la entrada menys accessible, formada per un petit mas-
vessant NE de la coma des Mal Pas. Es tracta d'una
sís estalagmític. S'ha d'esmentar la presència de cola-
cavitat amb gens de concrecionament formada per una
des parietals a algunes de les parets.
sala de 32 m de recorregut en direcció E i 22 m en
A la paret N de la cavitat s'hi troba un relleix de 8 m
direcció S i amb un desnivell total de 7 m. Accessible
de longitud per 1 m d'amplada màxima. A l'interior, prop
per dues entrades, una orientada cap a l'O (la de més
de l'entrada S hi ha una paret artificial de blocs grossos,
fàcil accés i de la qual es donen les coordenades UTM
a mode de parament. Just davall d'aquesta paret, a una
i l'altra cap al S. Aquesta cova està en procés de des-
zona més o manco plana, s'han trobat ossos humans
mantellament, amb molts de blocs caiguts del sostre
molt fragmentats i amb indicis d'haver estat cremats.
100

Foto 9:
Davallada a la cova de ses Caderneres (Fotos Pere Bover).
Photo 9: Descending to the Cova de ses Caderneres (Photos P. Bover).
FORAT DES CRANIS
Coordenades UTM: 463855/4380240-223.
Datum del GPS: WRG84
Petita cavitat d'uns 5 m de recorregut en direcció
NO-SE. Es troba localitzada al vessant S de la part més
baixa de la coma des Mal Pas, molt a prop del polvorí
de na Beiana. La seva petita entrada (de forma més a
menys circular i de menys d'1m de diàmetre) i localitza-
da a nivell del pis fa que sigui molt difícil de trobar. A la
seva part NE presenta una sèrie d'ornaments a base de
colades estalagmítiques, a l'igual que la part N, on a
més s'hi troben una sèrie d'estalactites de petita mida.
El nom prové del nombre important de cranis de
cabres i ovelles que es trobaren a una zona de la cavi-
tat, acumulades, possiblement per rodolament.
COVA DE S'ESCALÓ
Coordenades UTM: 463899/4380069-286.
Datum del GPS: WRG84
Cavitat de 17 m de recorregut de direcció E-O. Està
situada molt a prop de la cova des Pi Mort (veure més
abaix), i presenta la seva mateixa tipologia pel que fa a
les roques que la formen, de consistència molt fluixa.
101

Foto 10: Cova de sa Coma des Mal Pas, on es poden apreciar les
Photo 10: Cova de sa Coma des Mal Pas, where important breakdown
importants manifestacions dels fenòmens clàstics (Foto
phenomena can be seen (Photo M. A. Barceló).
Miquel Àngel Barceló).
102

No presenta formacions litoquímiques al seu interior.
La cova està formada per dues sales, una gran i
una petita. L'entrada ha estat retocada artificialment
amb la construcció d'un portell i d'un escaló.
COVA DES PI MORT
Coordenades UTM: 463992/4380116-224.
Datum del GPS: WRG84
Balma-cova localitzada als peus del camí que puja
des del fons de la coma des Mal Pas fins a la pista que
va des del restaurant de na Burguesa fins al coll des
Pastors, amb recorregut SE-NO de 7 m (a la zona
coberta). Es tracta d'una balma bastant desmantellada i
sense espeleotemes.
COVA DE SES EGAGRÒPILES
Coordenades UTM: 464881/4379975-192.
Datum del GPS: WRG84
Cova-balma situada a la vessant O de la coma des
Mal Pas. És una cova de 8 m en direcció NO-SE (direc-
ció en la qual s'obre la boca de la cova) i de 14 m en
direcció NE-SO. Està poc ornamentada, formada per
103

104

Foto 11: Cova Innominada, boques d'entrada a la cavitat (Foto Biel
Photo 11: Cova Innominada, entrances to the Cave (Photo Biel
Santandreu).
Santandreu)
roca molt fluixa consolidada per colada en algunes
del final de la coma des Mal Pas, a prop del polvorí de
parts. Presenta alguns balcons penjats inaccessibles.
na Beiana. Es tracta d'una cova de 15 m de recorregut
La presència de nombroses egagròpiles d'alguna
de direcció N-S, amb el trespol de colada a la seva part
òliba (Tyto alba) que empra la cavitat com a posador
més interior.
donen nom a la cavitat. Cal destacar també la presèn-
Té dues entrades (Foto 11), una més gran orienta-
cia de nombroses restes òssies d'ocells i rosegadors
da cap al NO i una de més petita amb orientació NE.
procedents de la disgregació d’altres egagròpiles.
La cova només presenta ornamentació amb espe-
leotemes a les seves zones meridional (on s'hi troba
una cúpula rodonenca) i oriental. La colada parietal es
COVA DES CLOT
quasi inexistent. Aquesta ornamentació està constituïda
per petites estalactites i una petita columna a la part S.
Coordenades UTM: 464833/4379978-192.
A la part inferior de la cova hi ha un forat d'uns 2 m
Datum del GPS: WRG84
realitzat artificialment per motius desconeguts. En
aquesta zona hi trobam un reblit detrític.
Cavitat gens ornamentada situada a la vessant O
Tal com passa a altres cavitats de la zona, a les
de la coma del Mal Pas, a prop del polvorí de na
parets de la cavitat s'hi troben diverses pintades o gra-
Beiana. Està formada per una saleta més o menys cir-
vats, molts d'ells fets per soldats del polvorí de na
cular d’uns 7,5 m de diàmetre amb dues entrades (d’o-
Beiana. Així, es pot documentar el coneixement de la
rientació N l’entrada més grossa i NO la més petita). La
cova com a mínim a l'any 1920, data de la pintada més
forma quadrangular de l’entrada petita fa pensar en que
antiga trobada. Entre tots els gravats cal destacar un
hagi pogut estar retocada artificialment. Les parets de la
realitzat el 16 de novembre de 1944 amb la frase Yo
cavitat estan formades per roques molt fluixes, l'erosió
subí para ver.
de les quals forma el sediment polsós del pis de la cova.
Va esser visitada el 8-12-1947 per Muntaner,
Com a altres cavitats de la zona, hi ha un forat a
Crespí i per J.M. Palau i el seu pare, el botànic P. Palau
mode de cala, realitzat per motius desconeguts. Els
(segons consta a la fitxa de la cova de l'arxiu del grup
materials que se varen extreure del forat varen ser dipo-
EME). Probablement cap dels visitants tenia coneixe-
sitats a l'exterior de la cova.
ment de si aquesta cova tenia nom o no, per la qual
cosa a la fitxa realitzada per J. M. Palau, va posar el
COVA INNOMINADA
nom a llapis a diferència de les altres fitxes de cavitats
que estan a tinta. D'aquesta cavitat varen realitzar un
Coordenades UTM: 464911/4379988-193.
croquis. En el seu inventari, ENCINAS (1997) transcriu
Datum del GPS: WRG84
el nom que va trobar a la fitxa en revisar l'arxiu del grup
EME, "cova Innominada". També va posar el municipi
Cavitat formada per una sola sala a la vessant O
que figura a la fitxa erròniament, es a dir Palma.
105

Agraïments
Els autors volen manifestar el seu agraïment a les
FORNÓS, J. J. i GELABERT, B. (1995): Litologia i tectònica dels carst
següents persones que han fet possible aquest treball:
de Mallorca. Endins, 20 /Mon. Soc. Hist. Nat. Balears, 3: 27-43.
GELABERT, B. (1998): La estructura geológica de la mitad occidental
A Miquel Trias que ha revisat algunes de les topo-
de la Isla de Mallorca. Inst. Tec. Geominero de España. 129 pàgs.
grafies i part del text.
Madrid.
A Biel Santandreu que va venir a localitzar coves
GINÉS, A. (2000): Patterns of collapse chambers in the endokarst of
Mallorca (Balearic Islands, Spain). Acta Carstologica, 29: 140-148.
amb el GPS, a fer fotos, així com suggeriments sobre la
GINÉS, J. (1995a): Les coves turístiques de Mallorca. Endins, 20 / Mon.
descripció de les cavitats.
Soc. Hist. Nat. Balears, 3:191-203
A Vicenç Pla que va situar coves amb el GPS.
GINÉS, J. (1995b): L'endocarst de Mallorca: els mecanismes espeleo-
genètics. Endins, 20 /Mon. Soc. Hist. Nat. Balears, 3: 71-86.
A Xisco Gràcia i Gori Puigserver que ens van
GRÀCIA, F.; CRESPÍ, D.; BARCELÓ, M. A.; PLA, V.; CASAS, J. A. i
acompanyar en alguna sortida a la cova dels Coloms.
VICENS, D. (1997): Les cavitats de la serra de na Burguesa. Zona
A l'Ajuntament de Calvià per subvencionar material
2: Puig d'en Bou (Calvià, Mallorca). Endins, 21: 37-49.
MONTORIOL, J. (1963): Resultados de una campaña geoespeleológi-
espeleològic per poder realitzar aquest treball.
ca en los alrededores de la Bahía de Palma de Mallorca. Speleon,
15: 3-32.
ITGE (1991): Mapa geológico de España, E. 1:50.000. Hoja nº
Bibliografia
698/723(IV). Palma/Illa del Toro y Cap de Cala Figuera (Mallorca).
Madrid.
PALAU, J. M. (1955): Nuevas exploraciones biospeleológicas en la isla
ANGEL, B. (1962): Hallazgo de Myotragus en las canteras de Génova
de Mallorca. Bol. Soc. Hist. Nat. Balears, 1: 83-84.
(Mallorca). Bol. Soc. Hist. Nat. Baleares, 7: 89-94.
PAGENSTECHER, H. A. (1989): La Isla de Mallorca. Reseña de un
BARCELÓ, M.A. (1992): Cavidades de la Serra de na Burguesa. Zona
viaje. Facsímil. Editorial El Drac. Mallorca.
1: S'Hostalet (Calvià, Mallorca). Endins, 17-18: 25-36.
SALOMÉ, M. (2000): Recordant Gènova. Gènero de Gènova, 14: 12-
BARCELÓ, M.A.; GRÀCIA, F.; CRESPÍ, D.; VICENS, D.; PLA, V.;
13.
GINARD, A. i CASAS, J.A. (1998): Les cavitats de la serra de na
VADELL, M. (2003): Fauna invertebrada de las cavidades del Barranc
Burguesa. Zona 3: Coll des Pastors (Calvià, Mallorca). Endins, 22:
de sa Coma des Mal Pas (Palma-Calvià). Endins, 25.
19-35.
VICENS, D. i PLA, V. (2001): L'Equip Mallorquí d'Espeleologia (EME):
CRUSAFONT, M. i ANGEL, B. (1966): Un Myotragus (Mammifère
primer grup espeleològic mallorquí. Endins, 24:113-127.
Ruminant) dans le Villafranchien de l'île de Majorque: Myotragus
VICENS, D.; BARCELÓ, M.A.; CRESPÍ, D.; GRÀCIA, F.; PLA,
batei, nov. sp. Comptes Rendues de l'Academie de Sciences
V.;GINARD, A.; BOVER, P.; VADELL, M. i DOT, M. A. (2001): Estat
Paris, 262: 2012-2014.
del coneixement espeleològic de la serra de na Burguesa (serra
CRESPÍ, D.; GRACIA, F.; VICENS, D.; DOT, M. A.; VADELL, M.; BAR-
de Tramuntana, Mallorca). In PONS, G.X (COORD.) III Jornades
CELÓ, M. A.; BOVER, P. I PLA, V. (2001): Les cavitats de la serra
del Medi Ambient de les Illes Balears: 70-71
de na Burguesa. Zona 4: puig Gros de Bendinat (2a part). Calvià
VICENS, D.; CRESPÍ, D.; PLA, V.; BARCELÓ, M.A.; GRACIA, F.;
-Mallorca-. Endins, 24: 75-97.
GINARD, A. i BOVER, P. (2000): Les cavitats de la serra de na
ENCINAS, J.A. (1997): Inventari espeleològic de les Balears - any
Burguesa. Zona 4: Puig Gros de Bendinat (1a part) (Calvià,
1997-. Endins, 21: 103-128.
Mallorca). Endins, 23: 23-40.
106