Les coves de cala Anguila : Manacor, Mallorca. I. Descripci� de les cavitats i hist�ria de les exploracions
ENDINS, núm. 25. 2003. Mallorca
LES COVES DE CALA ANGUILA (Manacor, Mallorca). I:
DESCRIPCIÓ DE LES CAVITATS I HISTÒRIA DE LES EXPLORACIONS
per Francesc GRÀCIA 1, 2, Bernat CLAMOR 1, Miquel Àngel GUAL 1, Peter WATKINSON 1 i Miquel Alexandre DOT 1
Resum
Presentam la topografia i la descripció de set cavitats del litoral de Manacor, que es
troben a la urbanització de Portocristo Novo. Aquestes formacions endocàrstiques es
localitzen a la plataforma tabular postorogènica del Llevant i almenys sis d'elles són de
la tipologia anomenada coves de la zona de mescla costanera. La cavitat més desta-
cada del treball és la cova Genovesa o cova d'en Bessó amb un recorregut projectat de
2447 m dels quals 1845 m són subaquàtics.
Abstract
We present the surveys and descriptions of seven costal-lying caves within the
Portocristo Novo urbanisation, Manacor municipal district. These caves are located in a
tabular platform postorogenetic to the Serres Llevant and at least six of them having a
typology associated with the costal mixing-zone. The most noteworthy cave is the Cova
Genovesa, or Cova d'en Bessó, with a survey length of 2447 m (1845 m subaquatic).
Resumen
Presentamos la topografía y la descripción de siete cavidades del litoral de
Manacor, situadas en la urbanización de Portocristo Novo. Las formaciones endokárs-
ticas se localizan en la plataforma tabular postorogénica del Llevant y al menos seis de
ellas pertenecen a la tipología denominada cuevas de la zona de mezcla costera. La
cavidad más destacada del trabajo es la Cova Genovesa o Cova d'en Bessó con un
recorrido proyectado de 2447 m de los cuales 1845 m. son subacuáticos.
Introducció
L'exploració dels llacs de cavitats ja inventariades,
continuacions), ens sorprenien amb troballes especta-
en molts de casos aporta novetats importants que modi-
culars. La pròpia cova Genovesa o d'en Bessó és un
fiquen notablement la importància de les coves i permet
exponent molt clar.
entendre'n millor la gènesi, l'evolució i la connexió que
Cala Anguila està situada entre cala Mendia i la
presenten entre sí algunes coves i la relació amb la part
pesquera des Capellans. A començament dels anys 70,
exterior del carst. L'estructura i característiques de les
s'hi inicià una urbanització extensiva residencial, pro-
cavitats del Migjorn de Mallorca fan que gairebé a qual-
moguda per capital suís, amb el nom de Portocristo
sevol lloc sigui possible trobar continuacions importants
Novo. Mendia era una antiga possessió manacorina
(GRÀCIA i CLAMOR, 2001). La pràctica ens ha demos-
que apareix documentada des del S. XIII. Tenia un dels
trat que sovint les coses no són com semblen, ja que
casals més rics de Mallorca. Actualment, la major part
llacs d'extensions considerables, gairebé no segueixen.
es denomina Mendia Vell o Gran, on trobam les cases
En canvi reduïdes franges d'aigua, quasi obstruïdes i
antigues. La part menor es denomina Mendia Nou o
sense cap indici de continuïtat han permès accedir a
Petit. No obstant, cala Mendia roman a uns set quilò-
galeries i sales quilomètriques. Darrera formacions que
metres de les cases. El 1972 es va aprovar el projecte
tanquen el pas, llevant blocs i pedres d'un esfondra-
d'urbanització de la cala, juntament amb cala Anguila i
ment o superant estretors és freqüent que apareguin
llavors no hi havia més d'una trentena d'habitants.
noves extensions, tant per damunt com per davall del
La situació actual de la marina de Manacor és més
nivell freàtic. També la revisió de cavitats a les quals no
que preocupant. La manca d'un Pla General
havíem dedicat la nostra atenció (altres grups hi havia
d'Ordenació Urbana (la normativa vigent el 2002 data
bussejat i ens havien assegurat que no havien trobat
de 1980) que comenci a moderar el creixement dels
nuclis de població costaners, saturació hotelera i, en
general, la desmesurada infrastructura turística, han
1
Grup Nord de Mallorca (GNM). Pollença.
2
Departament de Ciències de la Terra. Universitat de les Illes
transformat dràsticament l'entorn. Cala Anguila i cala
Balears (UIB).
Mendia no han estat una excepció.
23

Figura 1: Les cavitats que han estat objecte d'aquest treball estan situa-
Figure 1: The caves, which have been the object of this work, are situa-
des entre cala Anguila i cala Mendia, fins a la carretera que
ted between the coves of Anguila and Mendia, and the Porto
comunica Portocristo i Portocolom; una de les grutes es loca-
cristo-Portocolom road, with one of the caves located a few
litza a pocs metres de l'altra banda de carretera.
metres on the other side of this road.
Aspectes geològics
atribuïts a les Calcàries de Santanyí s'han preservat de
l'erosió a l'interior d'un dels col·lapses originats pels pro-
El Llevant de Mallorca es va formar per la deposició,
cessos de carstificació que afecten al Miocè superior
durant el Miocè superior, de materials calcaris d'origen
(Unitat Escullosa i Calcàries de Santanyí).
escullós que no han estat sotmesos al plegament alpí i
únicament són afectats per lleugers basculaments tectò-
nics (FORNÓS et al., 2002). Aquests creen una platafor-
ma horitzontal de calcàries que s'estén entre les serres
Descripció de les cavitats
de Llevant i la costa. Els cursos d'aigua dels vessants nei-
xen a les faldes de llevant dels serrats, travessen la mari-
COVA DE SES DUES BOQUES
na, encaixats en barrancs, i desemboquen a les cales.
Les propietats litològiques dels materials han permès la
Coordenades UTM: 527446 / 4375668 - 28
gènesi d'un important carst de característiques molt pecu-
liars a Europa. Aquesta formació planera està travessada
Son Alegre de Marina (Sa Fàbrica) és una petita
per nombrosos barrancs, que en desembocar a la mar
possessió ubicada en el Tancat de sa Torre, terrenys de
formen cales. FORNÓS i POMAR (1983) donen les
la Marina compresos entre cala Anguila i cala Murta. La
característiques geològiques generals de la zona. La
finca està parcel·lada en diversos sementers i conreus i
cavitat està excavada dins la fàcies d'escull de les calcà-
una franja de garriga per sota de la qual es desenvolu-
ries del Tortonià-Messinià. La fàcies està composta per
pa la cova. Actualment es troba al límit de la urbanitza-
calcarenites amb textures grainstone i rudstone, amb
ció de Portocristo Novo.
fauna abundant de mol·luscs i equinoderms i presència
A la boca neix una petita figuera visible des del
aïllada de coralls. El complex terminal no aflora a la zona
carrer Vasco de Gama de la urbanització Portocristo
d'estudi, possiblement degut a l'erosió que ha sofert,
Novo. És una cova de la zona de mescla costanera que
encara que més lluny en direcció N es pot apreciar a
es degué començar a formar al Pliocè, amb complexos
qualque localització vestigial (FORNÓS, 1991). Els nivells
episodis de corrosió i de reajustaments clàstics i a on
24

25

És interessant començar la visita a la sala de les
Gerres (16 x 6 m), on trobam diverses fileres de colum-
nes recobertes de cianofícies. Aquí s'han observat frag-
ments de diverses peces de ceràmica de cuina mallor-
quina del s. XVII. Es tracta d'olles de coll pla i de coll
alçat. A l'extrem W de la sala, darrera dues columnes
gruixudes, podem accedir, per un estret pas, a una sala
inferior (sala Secreta), bastant esfondrada, tot i que al
centre s'ha format un petit replà de terra on es barregen
fragments de ceràmica.
De la sala Secreta es pot accedir directament a la
sala de les Escudelles, però resulta més còmode tor-
nar a passar per la zona de l'entrada. Amagades als
raconets que formen les colades parietals, romangue-
ren fragments de dues escudelles, també del segle
XVII, de tipologia de ceràmica de pinzell. La morfologia
d'aquesta sala es repeteix a moltes altres: parets reco-
bertes de colada, pis i sòtil bastant uniformes, amb
nombroses estalactites gruixudes i trencades. En
aquestes estalactites, ben representades, davalla un
considerable flux exterior al canal central, de manera
que durant la precipitació els cristalls orientats radial-
ment tenen major facilitat per créixer i així l'espeleotema
arriba a adquirir estructures més amples que les esta-
lactites fistuloses. A través d'un portal natural s'arriba a
la sala Esbucada, a on una petita boca oculta per la
vegetació, ha format la segona entrada de la cova. El
els processos litoquímics han recobert i compartimentat
pis de la sala està cobert de pedres.
la cavitat. Per tot això la cova ha adquirit un aspecte
Es prossegueix de grapes per damunt les pedres. La
laberíntic, on els esfondraments recoberts de concre-
sala de les Mamelles té el sostre decorat d'estalactites
cions i els massissos estalagmítics l'han dividida en
amb aquesta forma, exemple més exagerat del que hem
diverses saletes.
comentat abans. A la part E trobam un racó amb petites
En total, tenim un recorregut projectat de 245 m bas-
columnes i a l'altre extrem una galeria d'uns 4 m que
tant anivellats i d'alçada regular, amb l'excepció de la sala
comunica per una finestra amb la sala Pretalaiòtica. En
dels Eriçons, on s'assoleix el màxim desnivell (-12 m).
aquesta darrera accedim còmodament donant la volta a
la colada pavimentària que separa ambdues sales. A la
sala Pretalaiòtica es trobaren petits fragments de cerà-
mica d'aquesta època. D'aquí podem baixar a un nivell
inferior (sala Salomònica), de poca alçada, on podem
observar manats d'arrels calcificades.
Seguint cap al SE arribarem a la sala dels
Eriçons. Aquest sector ha sofert col·lapses més recents
i la roca mare apareix nua a moltes bandes. Al sostre
podem observar fòssils d'equínids i bivalves. En altres
parts hi abunden estalactites fistuloses de recent for-
mació. A la part més fonda s'assoleix la cota de -12 m.
Pujam lentament en direcció NE, pel pis de colada
i amb el sòtil ben a prop. Deixam a l'esquerra un forat
que condueix a unes galeries inferiors que no han estat
representades a la topografia degut a la manca d'im-
portància. Arribarem a la darrera sala, anomenada sala-
del Mestre
, de pis descendent i sostre decorat. Haurem
donat així una volta de 360º al col·lapse central de la
cova, després de tornar a la zona de l'entrada per qual-
sevol de les dues galeries que hi accedeixen.
CLOT DE SA FÀBRICA
Coordenades UTM: 527617 / 4375634 - 33
S'ubica dins una tanca de conreu, i ocupa un redol
improductiu ocult per un petit ullastrar. L'enclotada està
26

parcialment tancada de paret seca com és habitual en
dimensions màximes dels seus eixos són: 23 m de llar-
aquestes morfologies antropitzades. Presenta diverses
gària en direcció NE i 18 m d'amplària. L'alçària mitja no
adaptacions per contenir bestiar al seu interior: tancat
arriba al metre i el desnivell màxim és de 8 m. El pis de
de pedra als llocs oberts, amb un portell d'accés, i
la cavitat està recobert en gran part de colades estalag-
alguns compartiments de pedra a l'interior, arrecerats
mítiques.
pel poc sostre que encara resta a la cova. Les dimen-
Mentre es revisava l'article (març de 2003) s'han
sions del clot són de 36 x 28 m en planta, amb un des-
efectuat obres d'ampliació de la carretera de Portocristo
nivell màxim de 5 m. Només presenta vestigis del sos-
que han fet desaparèixer la figuera i amenacen la cavitat.
tre l'extrem N, lloc de major desnivell.
Aquesta depressió és una dolina d'abissament, en
un dels darrers estadis evolutius, abans d'estar emple-
COVA DE S'AIGO
nada del tot. La gènesis del clot està originat per l'es-
bucament d'una sala o galeria d'una cavitat inferior que
Coordenades UTM: 526708 / 4374591 - 7
va arribar a connectar amb l'exterior per creixement
ascendent. Recorda per les seves característiques i
El marge dret de la platja de cala Mendia està ocu-
situació als clot des Cendrar I, clot des Cendrar II i clot
pat en la major part per vivendes unifamiliars. En una
dels Ullastres, propers i relacionats genèticament amb
petita franja d'aquest marge, entre dos solars edificats,
la cova de sa Gleda (GRÀCIA i CLAMOR, 2001), i
trobam l'entrada de la cavitat. La gruta, a grans trets,
també amb la cova des Garriguer de Portocolom
consta d'una única sala de dimensions 20 x 12 m, amb
(GRÀCIA et al., 1997).
un recorregut projectat aproximat de 45 m i un desnivell
de - 6´9 m, del llavi superior de la boca fins al nivell fre-
àtic, observable a l'extrem NE.
COVA DE CAN PINTAT
La gènesi més lògica seria la formació en règim
freàtic. La cova presenta transformacions considera-
Coordenades UTM: 527315 / 4375848 - 37
bles, tant pels processos clàstics i litoquímics com per
l'acció humana. De fet, l'entrada té un aspecte molt dife-
Es troba a pocs metres de la paret que limita la
rent a l'original. En un principi, la sala es devia estendre
carretera comarcal de Portocristo a cales de Mallorca,
molt més enllà del límit nord i la part central acabaria
gairebé a l'altre costat de carretera del primer creuer
col·lapsant-se, comunicant amb la superfície just on es
que permet entrar dins la urbanització. L'entrada es
situa ara per ara l'entrada. No obstant això, no podem
localitza just davall una figuera, les arrels de la qual
descartar que es tracti d'una captura càrstico-marina,
penetren dins la cavitat.
per mor de la cota d'altitud de la boca (7 m) i la situació
Es tracta d'una cova incòmoda de transitar per la
de la cavitat. Una capa de colada que recobreix el
poca alçària del sostre i per la presència d'una atmos-
col·lapse i petits espeleotemes són les úniques forma-
fera que sembla carregada de diòxid de carboni. Les
cions litoquímiques presents.
27

A l'extrem SW trobam un abeurador d'animals, de
dimensions màximes en planta de 17,5 x 8 m i que
manera que en un temps es degué condicionar l'entra-
assoleix els -14 m de cota màxima. La boca d'uns 3 m
da perquè els animals poguessin entrar a peu pla. El
d'amplària connecta amb la cavitat que se subdivideix
perfil actual de l'entrada es fruit de l'abocament d'es-
en tres cambres, degut als blocs i concrecionament
combraries a la cova, molt probablement de quan es va
estalagmític que la compartimenten. La primera s'inicia
construir la casa de devora. Al fons es va fer un pou de
per la rampa de davallada fins a la cota -8 m. Un petit
2 m de profunditat (encara que originàriament no devia
ressalt, a través d'un pas entre blocs (1 m d'amplària
estar tan omplert de pedres) i retocat amb tres peces de
per 0,6 m d'alçària) ens porta a la segona cambra, on
marès.
continua la tendència descendent de la cavitat. Al cos-
Pel que fa als testimonis arqueològics, es varen tro-
tat S de la cambra, una barrera estalagmítica tancà la
bar una escudella medieval ben conservada en intentar
continuació. Però un pas de menys de 1 m d'amplària
fer una desobstrucció a la cota més baixa, ja al nivell
per 0,6 m d'alçària, picat per l'home, permet prosseguir
freàtic. També van aparèixer dues monedes de coure
fins a la cota més baixa, a -14 m, en un replà emplenat
del S. XIX, ambdues de deu cèntims: una del Govern
de pedres, terra i ossos de cabres i ovelles.
Provisional (1870) i l'altra d'Alfons XII (1878). Entre les
Els espeleotemes estan presents en forma de cola-
pedres hi ha molts de vestigis d'estris de pescadors i
des parietals a la sala d'entrada i en forma de massis-
fragments de ceràmica moderna.
sos estalagmítics que revesteixen els envans separa-
dors de la segona i tercera sales. El rost final que dava-
lla també està recobert de concreció estalagmítica. Les
COVA DE VISTA ALEGRE
estalactites, de modestes dimensions, es troben pre-
sents en diversos punts de la gruta.
Coordenades UTM: 527350 / 4375780 - 24
La gènesi de la cavitat és un esfondrament d'una
sala o galeria d'importants dimensions, que es troba
Es troba al final d'un carrer tallat, vora un xalet de
situada per davall, i on els blocs i rebliments de mate-
la urbanització. A poca distància hi havia una antiga
rials autòctons i al·lòctons impedeixen l'accés.
cova que va esser condenada en fer-hi una cisterna.
Segurament forma part genèticament de la cova
És una gruta de tendència subvertical amb unes
Genovesa.
28

COVA DES COLOMS (Cala Anguila)
El fons de la balma està ocupat principalment d'a-
rena, de blocs caiguts del sostre i d'algunes taques de
Coordenades UTM: 527550 / 4374900 - 0
Posidonia oceanica. A l'interior de la galeria submarina
s'acumulen importants quantitats de fulles de
En finalitzar les tasques de topografia i exploració
Posidonia.
de les cavitats es va decidir revisar la costa a la recer-
ca de possibles cavitats penetrables o bé surgències,
que estiguessin relacionades amb l'endocarst.
COVA GENOVESA (O COVA D'EN BESSÓ)
La gruta està situada a l'extrem del cap que flan-
queja cala Anguila. Es tracta d'una gran balma que fa
Coordenades UTM: 527088 / 4375240 - 23
uns 90 m d'amplitud, i que s'endinsa una vintena de
metres cap a l'interior. A l'extrem E, aferrada a la paret
Es troba al terme municipal de Manacor, prop de
interna de la balma, neix una galeria submarina de 39
cala Anguila, a la parcel·lació de la urbanització
m de llarg, flanquejada inicialment per dos túnels de
Portocristo Novo, al carrer Leonardo da Vinci.
12,5 i 10 m de longitud. La galeria, al començament, és
d'una mida considerable, però després es va reduint de
Història de les exploracions:
diàmetre i fondària fins que arriba a fer-se impractica-
primeres cartografies i antecedents històrics
ble. Està ben dotada de morfologies de corrosió que
recorden als spongework, on s'aprecien fòssils de
La primera referència escrita de la cavitat la tenim
mol·luscs. Pensam que genèticament tal vegada estan
gràcies al pare Cristòfol Veny (VENY, 1968) que narra:
relacionades amb la presència de les picnoclines. La
En la región de Manacor, monseñor Joan Aguiló, en
fondària màxima de la balma és de 8 m, minvant cap a
correspondencia con V. Furió, recorre la comarca, visi-
l'interior fins els 0'5 m. La direcció general de la galeria
tando y excavando numerosas cuevas, que han queda-
submarina és NNE, exceptuant la part terminal, i pràcti-
do consignadas en sus fichas manuscritas. De algunas
cament impracticable que gira a NNW.
llegó a levantar un borrador de plano hecho a ojo, en el
Els espeleotemes estan presents en forma de cola-
cual inserta las mediciones aproximadas y la orienta-
des parietals i columnes a les parets aèries de la balma
ción. En una serie de fichas escritas a lápiz encontra-
i també al sostre en forma d'estalactites.
mos en Son Moro la cova de Can Bessó. Nosaltres, per
Les morfologies d'abrasió consisteixen en algunes
no crear més confusió del topònim de la cavitat la volí-
rases d'abrasió als -5 m i especialment als dos túnels
em anomenar així com figura a l'inventari espeleològic:
que flanquegen l'inici de la galeria submarina. Aquests
cova d'en Bessó (ENCINAS et al., 1974; TRIAS et al.,
de 15 i 12,5 m de longitud tenen seccions entre 3 i 5 m
1979; ENCINAS, 1997). Però cal remarcar que la gent
de diàmetre, i unes cotes de sostre i terra de 5'3 i 3'4 m
de la contrada la coneixen amb el nom de cova
pel primer túnel i 7'6 i 5'8 m pel segon.
Genovesa. Molts van esser els vells i no tan vells de la
29

Foto 1:
Llac de la sala d'Entrada.
Les cotes de la cavitat
situades per davall del
nivell freàtic es presenten
inundades per les aigües.
(Foto O. Espinasa).
Photo 1: Lake in the entrance
chamber (Sala d'Entrada).
The cave below the water-
table is completely floo-
ded.(Photo O. Espinasa.)

zona, que assabentats pels medis de comunicació
pinyades (galeria dels Gal·lesos), però sense aconse-
(premsa escrita i noticiaris televisius estatals i autonò-
guir sortir de la sala.
mics) de la tasca que efectuàvem a la cavitat, ens par-
Les impressions de l'exploració relatades per AIN-
laven de l'error comès. Per tant decidírem, després de
LEY (1988) són les següents: “arribam a Portocristo
no pocs dubtes i reflexions, que tingués l'autèntic nom
Novo per examinar un llac profund mai bussejat. Hem
popular: cova Genovesa.
estat informats per la FBE que la sala oest de la gruta
El problema és més complex del que sembla, ja
un sifó curt podria dirigir-s'hi a l'altra sala. Jo (Steve
que amb aquest nom ja figura una altra cavitat, tant al
Ainley) vaig bussejar primer alimentat des de la base
treball de VENY (1968) com a l'inventari espeleològic
amb una botella. L'aigua era bastant dolça amb una
més recent (ENCINAS, 1997). Segons VENY la cova
bona visibilitat a 10 m vista. Als 3 m de fondària la meva
Genovesa es troba a Rafal Pudent i és un forat en forma
visió va esser distorsionada de forma dràstica, fins i tot
de peu de dos metres de fondo on es van trobar restes
les parets de la cova semblaven tremolar. D'ençà dels 5
humanes. ENCINAS (1997) extreu la informació de la
m de profunditat l'aigua era tan calenta com l'aigua de
cova Genovesa del Corpus de Toponímia de Mallorca,
la banyera i molt salada. Hem recordava un blue hole.
entre cala Mendia, el torrent de sa Marina i Son Mas
Havia travessat la zona on l'aigua dolça i salada es
Nou. Nosaltres en vista de la reacció popular i les expli-
barregen. S'obria el passadís a l'oest, després de 10 m
cacions de persones assabentades, algunes de més de
gir en direcció sud i finalitzo en una caiguda de blocs i
90 anys, entre elles en Pere "Bessó", hem optat en
torn a la base. Després tornam a bussejar tots dos per
darrer terme per rectificar el nom de la cavitat a cova
poder apreciar les excel·lents formacions subaquàti-
Genovesa i que consti a continuació la sinonímia per
ques, mentre examinàvem el llac semicircular”.
evitar malentesos.
El croquis publicat (AINLEY,1988) no acaparà l'in-
La cova, coneguda i visitada per la gent de
terès dels espeleobussejadors del GNM, ocupats en
Manacor, va esser topografiada per primera vegada
altres exploracions (Figura 3). L'any 2000 es va iniciar
l'any 1973. Els espeleòlegs autors de la planimetria, la
per part del Grup Nord de Mallorca (GNM) l'estudi d'a-
qual reproduïm en aquest treball (Figura 2), van esser
questa interessant cavitat (GRÀCIA et al., 2001).
M. Trias, T. Fortuny i F. Ruiz, membres de l'Speleoclub
Mallorca (SCM). El recorregut de la zona coneguda lla-
Història de les exploracions:
vors, únicament aèria, era d'uns 430 m i ja figurava a l'in-
exploracions i treballs desenvolupats pel GNM
ventari espeleològic de Mallorca de l'any 1974 (ENCI-
NAS et al., 1974) i al llistat de cavitats de major recorre-
16 - XII - 00
gut de Mallorca, ocupant el lloc 18e (GINÉS, 1975).
Bernat Clamor, coneixedor de la cavitat, va mostrar
Gràcies a les informacions subministrades per la
la cova a Juan José Lavergne, el qual torna tot sol dies
Federació Balear d'Espeleologia, els espeleobusseja-
després amb equip de busseig. Passat el llac principal,
dors gal·lesos Steve Ainley i Owen Clarke del Cwmbran
a la sala de les Rata-pinyades, revisa un petit llac a la
Caving Club (CCC), realitzen la primera immersió a la
vorera de la paret i aconsegueix forçar sota l'aigua un
cavitat. Se submergeixen al llac d'entrada i volten, una
angost pas entre blocs (pas Amagat). Una vegada
seixantena de metres cap a l'oest, la sala de les Rates-
superat l'esbaldregall, que per molt poc no impossibilita
30

iFigura 2: La cova va esser topografiada per primera vegada l'any 1973.
Figure 2: The Cova Genovesa was first surveyed in 1973. The authors
Els espeleòlegs autors de la planimetria, la qual reproduïm en
of this work, which is reproduced above, were M. Trias, T.
aquesta plana, van esser M. Trias, T. Fortuny i F. Ruiz, mem-
Fortuny and F. Ruiz, all members of the Speleo Club Mallorca
bres de l'Speleo Club Mallorca (SCM). El recorregut de la
(SCM). The survey length of the then known zone, all terres-
zona coneguda llavors, únicament aèria, era d'uns 430 m i ja
tial, was some 430 m and the cave already figured in the
figurava a l'inventari espeleològic de Mallorca de l'any 1974
Speleologic Inventory of 1974 (ENCINAS et al., 1974) and on
(ENCINAS et al., 1974) i al llistat de major recorregut de
the list of the largest caves in Mallorca, occupying the 18th
Mallorca, ocupant el lloc 18e (GINÉS, 1975).
place (GINÉS, 1975).
31

Figura 3: Els espeleobussejadors gal·lesos Steve
Ainley i Owen Clarke del Cwmbran
Caving Club
(CCC), realitzen l'any 1988
la primera immersió a la cavitat. Se sub-
mergeixen al llac d'entrada i volten una
seixantena de metres cap a l'oest la sala
de les Rates-pinyades (zona quadricula-
da), però sense sortir de la sala. La
galeria dels Gal·lesos era l'única part
subaquàtica que es coneixia llavors de
la gruta. El croquis que reproduïm, és
publicat a la revista Descent, i la cavitat
no acaparà l'interès dels espeleobusse-
jadors del GNM, ocupats en altres
exploracions.
Figure 3: The cave divers Steve Ainley and Owen
Clarke from the Cwmbran Caving Club
(CCC) made the first emmersion in
1988. They dived in the entrance lake
and advanced some 60 m to the west
towards the Rates-Pinyades chamber
(squared zone) but without leaving this
area. The Gal·lesos gallery was the only
subaquatic part then known of the cave.
The sketch, reproduced above, was
published in the magazine Descent, and
the cave did not interest the divers from
GNM as they were occupied in other
explorations.

totalment el pas, troba una sala (sala GNM) que sem-
formacions, sembla que la cova es perllonga.
bla tancada per un nou esfondrament. No dona gaire
Dissortadament ha superat els 1/3 d'aire i ha de tornar.
importància a la troballa i diu que ja es topografiarà més
endavant.
27 - XII - 00
El dia de Nadal F. G. telefona a Barcelona a J.L. per
24 - XII - 00
comunicar-li excitat, les recents troballes. Per la qual
Francesc Gràcia, amb en B.C. de suport terrestre,
cosa J. L. anticipa el viatge de tornada a Mallorca per
van a la cavitat per topografiar, tant l'antiga zona sub-
poder participar en l'exploració de la gruta. Es prepara
aquàtica explorada pels espeleobussejadors gal·lesos
una expedició a la cavitat amb moltes ganes de desco-
(galeria dels Gal·lesos), com la sala recentment des-
brir noves sales i galeries. F. G. acompanya a J. L. fins
coberta (sala GNM). F. G. revisa primer els vestigis
al col·lapse que tanca el pas i l'hi assenyala on sembla
arqueològics submergits al llac d'entrada. Consisteixen
que darrera l'esbaldrec la cova continua (pas dels
en una passera submergida que permet assolir l'altra
Blocs). J. L. aconsegueix passar per l'estret pas entre
banda terrestre (sala de les Rates-pinyades), ban-
blocs per descobrir una sala amb predomini dels blocs
yant-se només fins a la cintura. També dibuixa la paret
(sala Esfondrada) de 35 x 25 m, d'aquí davalla en
esquerra, sota l'aigua, del llac d'entrada. Després
direcció NO fins a la cota -17 m instal·lant 26 m més.
comença a prendre les poligonals de la sala nova,
Mentrestant B. C. revisa la galeria dels Myotragus
sense frisar, ja que son pocs els metres subaquàtics de
i veu una galeria secundària, que acaba pocs metres
cavitat, i gaudeix de les sensacions del busseig i dels
després, però tornant, descobreix una nova galeria. És
detalls de la caverna. Quan ja estava prop del final de
un conducte iniciador de poc més d'un metre d'ample
la guia, uns metres abans de l'esbaldregall que tanca el
en algun lloc, amb el sostre en forma semicircular i
pas, creu apreciar que a mà esquerra s'obri una amplia
microformes de dissolució. A pocs metres, en el fons de
galeria (foto portada). Pensa que ja deu estar explora-
la galeria veu el que sembla un os del vertebrat extint.
da per J. L., i amb el llum cerca una guia que s'endinsi
Els descobriments continuen i arriba a una sala de con-
per la galeria, sense vislumbrar-la. Continua els pocs
siderables dimensions. Més endavant, un rost de fang
metres que resten fins als enderrocs de la vessant final
dóna a la sala d'Entrada de la cavitat, però als petits
i de tornada instal·la el fil-guia i penetra dins la galeria.
llacs de sostre baix que hi ha al costat NE. Ha posat en
Li sembla veure la guia d'exploració devora la paret,
total uns 105 m de guia.
però és la picnoclina. La cova continua!. S'endinsa per
B. C. torna a submergir-se a la galeria dels
una galeria poc evolucionada morfològicament, on la
Myotragus i a un lateral, a uns 140 m des de l'inici del
corrosió és la nota predominant. A més, la galeria es va
busseig, s'obri un nou ramal (galeria dels Poliquets).
eixamplant i el batec del cor s'accelera per l'emoció!. La
La galeria és complexa al començament, passa entre
roca és predominantment blanca i sobresurten gran
molts blocs caiguts, que creen una sensació laberíntica
quantitat de fòssils. Crida d'alegria per haver trobat una
i tortuosa de la galeria, molt modificada pel procés d'es-
espectacular continuació. Prossegueix devers 120 m
fondrament que ha sofert. Després s'eixampla i forma
lineals per la voluminosa galeria (galeria dels
una sala bellament decorada. En alguns llocs observa
Myotragus) fins arribar a un esfondrament que tanca el
organismes filtradors a les parets. Instal·la un centenar
pas. Més enllà dels blocs caiguts, a més fondària i entre
de metres de fil-guia fins que s'acaba. Davant d'ell
32

Foto 2:
Realització de tas-
ques topogràfiques a
la sala de les Rates-
Pinyades. Els espe-
leotemes recobrei-
xen els enderrocs
caiguts del sostre.
L'esfondrament de
les voltes ha fet créi-
xer la cavitat en sen-
tit ascendent, fins a
situar-se el sostre en
alguns punts a pocs
metres de l'exterior.
(Foto R. Landreth).
Photo 2: Surveying the Rates-
Pinyades chamber.
The speleothems
cover roof-fall rocks.
The roof collapse
has led to an upward
growth of the cave
and the roof, in some
places, is now only a
few metres below the
surface. (Photo R.
Landreth.)

queda un gran buit negre que espera esser penetrat.
molt esbucada. En aquest indret prossegueix entre
F. G. s'endinsa al final de la galeria dels
blocs i formacions amb dificultat, pels angosts passos
Myotragus, però el que semblava un bon lloc es tanca
que per poc no tanquen l'avanç en moltes ocasions.
després de pocs metres, malgrat haver forçat una corti-
Continua la recerca per una zona on l'aigua està bruta
na de formacions que porten a una saleta. No queda
(cosa estranya, ja que no ha passat abans i està enfo-
més remei que revisar la paret de la galeria principal.
ra de les zones explorades). Pensa que segurament la
S'interna per una zona oberta i progressa un centenar
brutor ha arribat d'altres galeries pel corrent. A partir
de metres entre blocs i formacions que forma una zona
d'aquí es veuen molts de poliquets, tunicats i uns fila-
molt laberíntica. És tracta d'un veritable caos de blocs
ments negres que es repleguen per contacte o proximi-
concrecionats, formant falses galeries que porten a la
tat (es tracta dels equiürs Bonellia viridis). Aquesta zona
galeria dels Poliquets. De tornada la visibilitat de la
li recorda el sector de davall del poble de la cova des
galeria dels Myotragus és horrorosa, i no permet que
Coll, a la zona influenciada pels pous negres. A partir
continuï l'exploració.
d'un pas entre formacions, la gruta s'eixampla bastant,
sembla una gran sala (sala de les Bonellia viridis),
30 - XII - 00
però la visibilitat no és bona i no s'aprecien bé les
B. C. prossegueix l'exploració per la galeria dels
dimensions. Un fastigós fang negre recobreix el terra i
Poliquets. Continua per un tub freàtic de secció semicir-
les formacions estalagmítiques. Ha de tornar enrera per
cular, que porta a una gran sala (sala Bermudacaris).
mor de l'aire. De tornada el laminador està net, no així
Avança per l'espaiosa sala molt decorada per massissos
les galeries i sales que tenen molta brutor en suspensió.
estalagmítics, estalactites i estalagmites. També veu un
Mentrestant Peter Watkinson i F. G. revisen la part
plàstic portat segurament pel corrent.
terrestre per trobar possibles continuacions.
Mentrestant J. L. a la sala Esfondrada afegeix
alguns metres més fins que es tanca entre blocs.
13 - I - 01
Per mor d'una falsa informació de la presència de
4 - I - 01
grans continuacions aèries més enllà del que ja es
B. C. pren dades de les poligonals de la galeria
coneix de la part terrestre (sala de les Rates-pinya-
dels Poliquets per anar esbrinant cap on es dirigeix la
des), B. C. i F. G. revisen una amplia zona de la cavitat
cavitat. F. G. realitza tasques de topografia. J. L. inten-
sense obtenir cap resultat, malgrat haver intentat forçar
ta forçar la sala Esfondrada sense èxit.
tots els estrets laminadors i forats possibles.
B. C. es torna enfonyar per la zona fastigosa del
6 - I - 01
darrer dia i la visibilitat és de pocs metres, amb moltís-
B. C. primer realitza tasques de topografia a la
sima brutícia a l'aigua. A la sala de les Bonellia viridis
galeria dels Gal·lesos. Després es dirigeix a les zones
passa per davall d'un núvol verdós que no són més que
descobertes pel GNM on se n'adona de la presència de
aigües fecals en suspensió retingudes a la zona de la
correntia al tub freàtic de la galeria dels Poliquets.
picnoclina. Més endavant progressa per una galeria
Explora una sèrie d'estretes galeries molt concreciona-
molt decorada, amb una gran densitat de poliquets,
des que s'inicien a la sala Bermudacaris.
equiurs i tunicats a les parets, formacions i al terra. La
Posteriorment avança per un laminador que s'obri a un
galeria s'obri en una sala amb un rost de porqueria i
lateral de la sala (laminador de la Correntia), que des-
excrements provinents sense dubte d'un pou negre.
prés de 15 m (50 cm d'alçària) s'obri en una estança
Ascendeix passant per una franja d'aigua negra amb
33

Foto 3:
Sostre pla de la sala GNM, per haver-se esfondrat els blocs
Photo 3: Flat roof in the GNM chamber, caused by the collapse of
del sòtil aprofitant els plans d'estratificació, llocs de major debi-
blocks along bedding joints, being the weakest point of the
litat de la roca. (Foto: R. Landreth).
stratum. (Photo R. Landreth.)
visibilitat inferior al mig metre i surt a una cambra d'aire
trada i de la sala de les Rates-pinyades. També es
i veu que la porqueria està estratificada a les voreres.
dedica part del temps a la revisió topogràfica terrestre.
De la sala (sala del pou Negre) no es poden donar
dimensions per mor de la visibilitat, però sembla molt
13, 26 - V - 01
gran. Des de les capes superiors de l'aigua cauen flò-
M. D., P. W., B. C. i F.G. prossegueixen la topogra-
culs de variades formes i dimensions. El olor i gust són
fia terrestre. Avui es comenta el que va passar el dia 25
detectats especialment en canviar de regulador. Torna
a una reunió amb en J. L. amb la finalitat de que deixàs
enrera fastiguejat per les immundícies que hi ha per tot
de fer cursets a les coves interiors amb formacions
arreu. Un cop defora B. C. conta als companys els fets
delicades. L'oferta que fa a una pàgina d'Internet de
i queden psicològicament afectats. La destrucció i con-
caire lucratiu personal provoca un ús massificat de les
taminació de Mallorca afecta fins i tot al món subterra-
cavitats amb interès comercial, per la realització de
ni, en aquest cas unes sales i galeries de molta bellesa,
cursos de busseig dins coves gairebé diaris, sense el
que suposadament eren verges.
vist i plau de la Federació Balear d'Espeleologia.
Accedeixen així en aquests indrets turistes de busseig
20, 27 - I; 11, 17 - II - 01
i suposats espeleobussejadors, molts d'ells encara poc
Miquel Alexandre Dot, Tòfol Monserrat i P. W. revi-
dotats de cultura espeleològica, però que han pagat
sen la sala de les Rates-pinyades. F. G., B. C. i J. L.
elevades sumes de diners. Es parla del mal que aques-
bussegen fent tasques topogràfiques a la sala
tes immersions fan als espeleotemes i a les morfolo-
Esfondrada i dibuixen parets de la galeria dels
gies de corrosió de les cavitats. També es discuteix del
Poliquets.
greu perill que suposa formar gran quantitat de "titu-
B. C., F. G. i J. L efectuen activitats topogràfiques
lats" en busseig de coves, no sempre preparats tècni-
subaquàtiques. Una família de veïns de la contrada els
ca i sobretot psicològicament per anar després pel seu
informen d'algunes dades d'interès, com per exemple
compte. Ens plantejam quan de temps es torbarà en
que devora la depuradora antiga hi ha una cavitat on
haver un accident mortal d'aquesta fornada de gent
antigament tiraven les aigües brutes.
"suposadament especialista".
3, 17 - III; 13, 28 - IV - 01
1 - VII - 01
Topografia terrestre per part de P. W., M. D., B. C. i
B. C., al final de la sala de l'Esfondrament veu
F. G.
una finestra a -17 m que en F.G. , llevant una gran
P. W., F. G., i tres amics més, amb en Robert
placa, havia desobstruït sota l'aigua en dates anteriors.
Landreth realitzen fotografies terrestres de la sala d'en-
S'endinsa amb dificultat per un forat d'aparença poc
34

prometedora d'1 m d'ampla per 40 cm d'alçària. La seva
litoral de Manacor i F. G. seria la persona que hauria de
sorpresa és majúscula quan veu que un pic forçat l'es-
recuperar el cadàver, en companyia de dos membres
tretor (pas dels Gladiadors) s'obri una galeria que con-
del Grupo Especial de Actividades Subacuáticas de la
tinua en ambdós costats (galeries Fondes). Avança
Guardia Civil (GEAS).
per la dreta i instal·la 50 m, després a l'esquerra uns 60
m més, la fondària assolida és de 21 m. Encara hi ha
22 - XII - 01; 12, 26 - I - 02
possibilitats de trobar continuacions.
P. W., M. G. i F. G. efectuen el perfil terrestre de la
Mentre, F. G. intenta forçar sota l'aigua el col·lapse
zona exterior de la cavitat. Mentre es feia la feina par-
de la sala de les Rates-pinyades que es perllonga i
len amb gent del poble que proporcionen la direcció de
tanca la continuació de la sala GNM.
persones que coneixen altres coves prop de la urbanit-
zació. També ens conten que l'entrada de la cova feia
14 - VII; 11 - VIII - 01
uns 30 anys era un hort de tarongers i llimoneres i esta-
Robert Landreth, F. G., Moisés Bonnín, B. C., P. W.
va molt arreglat.
i M. D. realitzen una sessió fotogràfica terrestre per docu-
F. G., realitza tasques topogràfiques a les galeries
mentar les construccions arqueològiques pre-talaiòtiques
Fondes.
(parets de la sala d'Entrada i passera submergida).
Oscar Espinasa, B. C. i F. G. fan una sessió de
F. G., per millorar l'accés, lleva una altra placa esta-
fotos al llac de la sala d'Entrada i després a les gale-
lagmítica despresa, del pas que porta a les galeries
ries subaquàtiques fins a la sala Bermudacaris.
Fondes (pas dels Gladiadors) i inicia la recollida de
dades de les poligonals.
3, 9, 16, 24 - II ; 2, 9, 16, 29 - III; 7 - IV - 02
B. C., M. G i F. G. filmen en vídeo, algunes de les
30 - VIII; 8 - IX; 27 - X - 01
imatges surten a l'informatiu nacional notícias de la TV-
Miquel Àngel Gual i F. G. topografien algunes poli-
2 i als informatius territorials.
gonals i troben una dent de tauró a la sala
S'efectuen tasques de topografia i recollida de mos-
Bermudacaris.
tres de sediment per esser estudiat per part de Joan
R. L., M. G. i F. G. fan una sessió fotogràfica sub-
Fornós, al Departament de Ciències de la Terra de la UIB.
aquàtica dels poliquets, ascídies i dels fòssils de
Myotragus.
21, 28 - IV; 5, 11, 19, 26, 27 - V; 2 - VI - 02
P. W., M. D. i F. G. prossegueixen la topografia
Revisió exploratòria de zones estretes. Continuació
terrestre de la sala de les Rates-pinyades.
de les tasques de topografia. Recollida de mostres de
roques, sediments i trampes per capturar crustacis.
9 - XII - 01
Damià Jaume, biòleg carcinòleg, investigador de
P. W., F. G., B. C. i M. G. mentre es preparen a l'ex-
l'IMEDEA, espera a la sortida per preparar els crustacis
terior de la cova es troben a Carlos Pérez, alumne Full
capturats.
cave i actual company d'exploracions d'en J. L. També
topografien pel seu compte la cavitat. Poc menys de
9, 10, 15 - VI - 02
vuit mesos després moriria a una cova submarina del
Damià Ramis, F.G., P. W. i M. G. topografien la
Foto 4: Galeria dels Myotragus, es tracta d'una
galeria de dimensions considerables i està
afectada, especialment en la part central,
per intensos processos d'esfondrament.
Es poden apreciar els immensos blocs
caiguts i el descens de petites partícules
que s'han després del sostre per mor de
les bombolles d'aire dels aparells de respi-
ració. L'espeleobussejador de l'esquerra
està travessant la picnoclina que corres-
pon als -9 m de fondària, passant d'una
salinitat de 13 per mil al 30 per mil en poc
més d'un metre. En aquestes franges de
canvi de densitat la visibilitat es distorsio-
na creant l'efecte de desenfocat de la part
inferior de la fotografia. (Foto: R.
Landreth).
Photo 4: Myotragusgallery, having considerable
dimensions and being affected, especially
in its central parts, by intense breakdown
processes. Immense fallen blocks can be
seen as well as dozens of small particles
dislodge from the roof by bubbles of exha-
led air from the divers. The left diver is
crossing a pynocline at -9 m, where the
salinity goes from 13 per mille to 30 per
mille in little more than a metre. The layers
of density changes effect visibility creating
an out-of-focus effect in the lower part of
the photo.(Photo R. Landreth.)

35

paret pre-talaiòtica de l'entrada de la cavitat. Prenen
molt estret. M. G. va prendre les poligonals de la seva
també algunes dades de la part terrestre de la cavitat.
guia i va tornar.
Topografia i col·locació de 16 trampes des de l'en-
28 - VII - 02
trada fins a la sala del pou Negre.
M. G. revisa el perfil de la cavitat. F. G. dibuixa les
parets de la guia d'en M. G. a la sala del Pou Negre i
17, 21, 23, 28 - VI; 1 - VII - 02
després realitza un salt a la seva guia, prenent poligo-
Pesca de crustacis planctònics amb xarxa.
nals inverses. Observa un pas entre formacions, les tra-
Col·locació i posterior recollida de nombroses trampes
vessa i veu una sala de gran volum molt decorada de
de crustacis repartides per tots els sectors de la cavitat.
columnes i formacions (sala Final). A l'entrada una
Tasques de topografia. Observació d'una anguila de 30
gamba vermella, d'uns 12 cm, assenyala la connexió
cm de llarg al llac de la sala d'Entrada.
directa amb la mar, ja que és típica de coves submari-
nes. Sense el focus de llum és difícil precisar les mides
4 - VII - 02
i les possibles continuacions. Va afegir uns 35 m de fil.
F.G., M. G. s'endinsen amb el conductivímetre de
De tornada pren les poligonals inverses de la guia i
l'IMEDEA, portat per D. J., i programat per posar-se en
replega trampes de crustacis. En D. J. esperava a la
funcionament a una hora determinada. Està adaptat a
sortida. El vespre F.G. es desinfecta els timpans amb
prendre dades cada segon. L'aparell és tan llarg com
col·liri.
una botella de busseig i és una mica difícil de fer-ho ser-
vir tanta estona, ja que es fatiguen els braços.
1 - VIII - 02
F. G. en solitari topografia i explora a la sala desco-
10, 13, 17, 18 - VII - 02
berta on instal·la uns 65 m. Troba passos entre forma-
M. G. i F. G. topografien i revisen zones estretes
cions i volta la sala Final, on hi ha abundància de spon-
amb 2 x 5 l.
gework a les parets. Temps de busseig: unes 3 hores.
Al final de la galeria que du a la sala del Pou Negre
en F. G. intenta passar les guies instal·lades, però la
3, 8, 12 - VIII - 02
caiguda dels flòculs i el núvol negre d'aigua li provoquen
Topografia D. R., F. G., P. W. d'elements arqueolò-
tanta repugnància que avorta l'intent.
gics de la sala d'Entrada. Va venir la tècnica de cultura
Pere Bover, D. R. i F. G. topografien els vestigis
de l'ajuntament de Manacor i es va sol·licitar de parau-
arqueològics de la zona d'entrada.
la i per escrit instal·lar contenidors d'obra per fer una
neteja dels electrodomèstics i altres fems abocats a la
21 - VII - 02
zona d'entrada. M.G. filma en vídeo la realització de les
S'han preparat psicològicament per seguir més
tasques.
enllà d'on acaben les guies a la sala del Pou Negre.
Prossegueixen les feines de planimetria de la cavi-
Mentalment s'han fet a la idea de progressar amb la cai-
tat a la part més distant de la cavitat. F. G. explora a la
guda de flòculs a causa de les bombolles d'aire dels
sala Final dos laminadors molt baixos que porten a
aparells autònoms. I que caldria superar masses d'ai-
sales circulars, amb abundants morfologies de corrosió
gua d'un negre repugnant, a causa de les aigües resi-
i xarxa de conductes impenetrables per l'home.
duals que porta i dels bacteris associats a la descom-
posició de la matèria orgànica. Cada un avança per un
15, 17, 22, 25 - VIII - 02
costat, F.G. per l'esquerra i en M. G. per la dreta. Es
M. G. i F. G. topografien la secció de la sala de les
retrobaran a la sortida, deixant una senyal a la guia per
Bonellia viridis. En fer el perfil del sostre F. G. observa
saber si l'altre havia aconseguit sortir. Mentre en F.G.
un preservatiu en posició perfectament vertical a poca
avança, s'endinsa dins la capa d'aigües negres, amb
distància del sostre.
una visibilitat molt reduïda. Seguia la paret de l'esque-
P. W., F. G., M. D. anaren a fer seccions terrestres
rra, com a referència, plena de filaments que la reco-
de la cova. En M. D. trobà dins dues bosses gran quan-
breixen. Observa alguns preservatius aferrats a la
titat de fragments ceràmics procedents d'espoliadors.
paret, a pocs centímetres de la cara. Talla la guia i
Aquestes evidències arqueològiques varen ser entrega-
ferma en un lloc molt difícil d'instal·lar. De tornada topo-
des a l'arqueòleg D. R. per procedir al seu estudi.
grafia i fa una pesca de plàncton de la zona de mescla
F. G. redibuixa en planta el pas pre-talaiòtic, a partir
de la sala de les Bonellia viridis.
del dibuix d'en D. R. A la part final dibuixa els dos lami-
nadors finals, de dimensions extremadament reduïdes.
26 - VII - 02
Sessió de fotografia subaquàtica a càrrec de
F. G., després de col·locar 4 trampes, instal·la guia
Robert Landreth de fotògraf i F. G. de model.
a partir del lloc on va acabar el darrer dia. Primer agafa
amb esment les dades de les poligonals. La paret de la
30 - VIII - 02
sala se separa i no es veu, no pot anar pel mig, així que
F. G. en solitari, es dirigeix de cap a la sala Final
després d'un parell d'intents dins la massa d'aigua
per revisar un pas superior i forçar el laminador final,
negra, davalla cercant les aigües més netes i salades, i
molt estret. Deixa una primera botella de 10 l a la sala
efectivament, als -6 m ja veu les parets. Segueix les
de les Bonellia viridis i avança amb 1 x 18 l fins a la
parets concrecionades fins que veu la sala ampla i
sala Final, on es lleva el jacket i avança amb les 2 x 5 l.
plena de formacions. Observa d'enfora la guia d'en M.
Però poc després es fa totalment impenetrable. De tor-
G., que acaba a l'altre costat de la sala. Veu un lamina-
nada observa un altre pas superior al final de la sala del
dor i s'endinsa entre formacions uns 15 m fins que es fa
Pou Negre.
36


Foto 5:
Caos de blocs que subdivideixen
la galeria dels Poliquets. S'aprecia
el basculament i trencament que
han sofert alguns blocs per la incli-
nació de les estalagmites. Aquesta
zona està molt afectada pel domini
clàstic. (Foto: O. Espinasa).
Photo 5: Chaos of the blocks that subdive
the Poliquiets gallery. The tilting
and the breaking that some of the
blocks have suffered is evident
from the angle of the stalagmites.
This zone has been heavily affec-
ted by breakdown. (Photo: O.
Espinasa.)

7 - IX - 02
camió va col·locar només un contenidor de gran capa-
Primer dia de la campanya de retirada dels residus
citat prop de l'entrada. Es va procedir primer a retirar
de l'entrada de la cavitat per part de: D. R., M. G., P. W.,
primer els encalentidors i altres electrodomèstics de
Marc Watkinson i F. G. El camió va col·locar dos conte-
gran volum, deixant pel final la retirada de bigues de for-
nidors de gran capacitat prop de l'entrada. La tasca de
migó i de restes de petites dimensions (rajoles, botelles,
retirada, efectuada amb l'ajut de cordes per superar el
ferros, etc) que se pujaven dins sacs habilitats expres-
desnivell i de guants per evitar els talls, va esser llarga
sament. La tasca de neteja va permetre retirar unes 2 a
i feixuga per mor de l'elevat pes i embalum dels residus
3 tones de deixalles. En total ha fet falta emprar tres
i la xafogor del dia. El càlcul aproximat del pes dels resi-
dies de feina i 15 jornals per recuperar entre 14 i 19
dus retirats és de 3 a 4 tones per contenidor, és a dir,
tones d'escombraries.
entre 6 i 8 tones totals.
28 - IX; 3 - X - 02
9 - IX - 02
M. G. i F. G.; passen un complex i voluminós artilu-
F. G., en solitari, al llarg de quasi 3 hores realitza el
gi per filmar els exemplars de Myotragus de la cambra
perfil de la cavitat d'ençà del laminador que porta a la
homònima. Però problemes tècnics amb el vídeo ens
sala de les Bonellia viridis fins a la sala Final. De tor-
obligaran a haver de repetir la filmació. L'objectiu és
nada recolleix 5 mostres de sediment de la sala Final i
poder filmar la cambra dels ossos a la galeria dels
de la sala del Pou Negre. En fer aquesta feina se n'a-
Myotragus sense necessitat d'entrar un bussejador. La
dona que el color blanc del sòl és produït per un fong
baixa alçada del sostre i la presència de molt de fang
que recobreix el sediment negre del terra.
són els principals problemes per poder documentar el
A la sala del Pou Negre explora un pas superior,
dipòsit d'ossos.
situat a uns -6 m de fondària, però sense continuïtat.
F. G. revisa la presència de fòssils de Myotragus
L'estretor del lloc fa que hagi de tornar marxa enrera de
trobant noves localitzacions. També procedeix a
peus per davant. Aquesta immersió li provoca passar
col·locar marques numerades que suren a l'aigua a tots
dos dies amb la presència d'una erupció cutània a bra-
els indrets amb presència d'ossos de la galeria dels
ços i cames amb molta picor associada. De ben segur
Myotragus.
està relacionada amb la forta contaminació i al busseig
perllongat a la zona de mescla, la que reté més quanti-
10, 13 - X; 3 - XI; 29 - XII - 02; 4, 30 - I; 15, 20 - III;
tat de microorganismes en suspensió. Ha d'anar al
22 - IV; 4, 11, 14, 17 - V; 2, 15 - VI - 03
metge i fer-se anàlisis sanguinis per detectar la presèn-
Al llarg de 12 dies d'immersions s'efectuen ses-
cia de malalties d'origen bacterià o víric (especialment
sions de documentació (fotografia i vídeo) i de planime-
els diferents tipus d'hepatitis).
tria de les localitzacions a on han aparegut ossos de
Myotragus. La recuperació del material paleontològic es
14 - IX - 02
va fer al llarg de tres dies.
Segon dia de la campanya de retirada dels residus
per part de: D. R., M. G., P. W., F. G. i Mateu Vadell. El
Aspectes tècnics
camió va col·locar altres dos contenidors de gran capa-
citat prop de l'entrada. La tasca de neteja va permetre
L'entrada de la cova és just vora la carretera.
retirar entre 6 i 8 tones més de deixalles.
Aquesta avantatge ens ha suposat un gran estalvi d'e-
nergies. Així i tot s'ha hagut de transportar el pesat equi-
21 - IX - 02
pament de busseig fins al llac de la sala d'Entrada, nor-
Darrer dia de la campanya de retirada dels residus
malment entre dos i tres viatges per persona per dur-lo
per part de: D. R., M. G., M. V., F. G. i Pere Bover. El
tot fins a l'aigua.
37

Les botelles es portaven lateralment, primer per la
màximes assolides són les següents:
pròpia ètica a l'hora de submergir-se dins cavitats i des-
pas Amagat - sala GNM - galeria dels Myotragus -
prés per haver de superar diversos passos estrets que
galeria dels Poliquets - sala Bermudacaris - sala de
impossibiliten o dificulten enormement avançar amb les
les Bonellia viridis - sala del Pou Negre - sala Final
botelles situades a l'esquena. Aquests es troben: el pri-
= 515 m. Profunditat màxima = 14 m.
mer a l'inici de la immersió (pas Amagat), un segon
L'altre traçat principal és:
després de la galeria dels Myotragus (pas dels
pas Amagat - sala GNM - galeria dels Myotragus -
Blocs), un tercer abans de les galeries Fondes (pas
sala Esfondrada - galeries Fondes = 320 m.
dels Gladiadors) i el quart el laminador de la
Profunditat màxima = 22 m.
Correntia que porta a la sala de les Bonellia viridis,
que ve seguit d'alguns altres estretors. Tanmateix multi-
tud de restriccions es troben repartides al llarg de la
Descripció de la cova
cova i porten a zones secundàries. Aquestes restric-
cions forçaven a no poder portar moltes botelles i equi-
La cova, a gran trets, se li pot assignar una direcció
pament i haver d'efectuar més immersions per realitzar
predominant NW-SE i un recorregut projectat total de
les tasques planificades.
2447 m (1845 m subaquàtics, 100 m de llacs i cambres
S'ha realitzat una desobstrucció al pas dels
aquàtiques amb aire i 502 m terrestres, amb una fondà-
Gladiadors, a 17 m de fondària, llevant dues lloses de
ria subaquàtica màxima de 22 m a les galeries Fondes).
dimensions considerables i altres pedres. Aquesta des-
La distància lineal màxima des de la sala d'Entrada fins
obstrucció realitzada en dues immersions va permetre
a la sala Final és de 617 m (102 m terrestres i 515 m
accedir a les galeries Fondes, incrementant i canviant
subaquàtics). La diferència entre la cota més alta (l'en-
l'estructura de la cova i les cotes màximes assolides.
trada) i més profunda (sales Fondes) és de 45 m (des
També s'ha pogut modificar el pas Amagat per no
del punt més elevat, a +23 m, al més fondo a -22 m).
haver de sortir fora de l'aigua per tornar a entrar des-
Per tenir una visió de conjunt, podem dir que es
prés, amb tota la incomoditat que això representa i tenir
tracta d'un abissament de 35 m de diàmetre des d'on
així un accés directe des del llac de la sala d'Entrada.
surt una espaiosa galeria descendent que comunica
La segona gran dificultat ha estat la perillositat que
amb un llac. A l'altre extrem de l'aigua, després d'una
implicava el busseig a les sales i galeries afectades per
obstrucció de blocs i barreres estalagmítiques prosse-
la contaminació fecal. Això ha fet que els espeleòlegs
gueix una sala de total domini clàstic, que per les dues
que han freqüentat més les aigües brutes s'hagin hagut
parts arriba al nivell freàtic. La zona W segueix sota l'ai-
de vacunar contra l'hepatitis i posar-se gotes a l'oïda
gua voltant parcialment aquesta sala. Pel costat E es
per disminuir el risc de sofrir malalties infeccioses. Cal
localitzen importants continuacions subaquàtiques que
tenir present que l'aigua entra dins les cavitats naturals
han canviat radicalment el coneixement i l'apreciació
del cos i també està en contacte amb la pell. Així i tot hi
que es tenia de la cavitat.
ha hagut alguns casos d'erupcions urticants a la pell i
s'han efectuat anàlisi de sang per detectar malalties.
SALA D'ENTRADA
L'equipament tècnic per treballar a la cova ha con-
A 23 m sobre el nivell de la mar s'obri l'esfondra-
sistit en emprar 2 botelles de 10 l per bussejador, a les
ment de quasi 35 m de diàmetre que ha permès accedir
tasques curtes i properes a la base de busseig. Emperò
a l'interior de la cavitat. El carrer on s'obri la cova es va
el més habitual ha estat portar una altra botella en
haver de fer en revolt, seguint la vorera de l'esfondra-
stage, i en ocasions 2 botelles de 18 l pels llocs més
ment per evitar la cavitat (veure Figura 1 GRÀCIA et al.,
llunyans i per allargar els temps útils de feina. També
2003b). Un exuberant ullastrar, amb algunes figueres,
s'han emprat per part d'alguns espeleòlegs botelles de
afavorit pel microclima humit de l'entrada està flanquejat
12 l carregades a 300 atmosferes. Per intentar forçar
pels restes de sostre de l'antiga sala. Es va seguint la
alguns passos estrets s'han portat 4 botelles: 2 de
volta, entre diverses modificacions antròpiques per
transport per arribar als llocs i 2 de 5 l per forçar els pas-
accedir a l'inici d'un camí empedrat que facilita l'accés a
sos estrets, en ocasions fins i tot llevant-se el xalec
l'interior de la cova. Una quarantena de metres d'ample
hidrostàtic per poder passar millor per estretors. El
i una alçada d'uns 5 m, juntament amb el pendent en
temps de permanència per immersió ha variat entre 45'
descens, que permet tenir una vista panoràmica, causen
i 3h 45'. S'ha entrat en descompressió en alguna ocasió
una impressió de volum considerable. A l'W de la sala,
a les tasques realitzades a les galeries Fondes (21 m
un pas estret permet una continuació que es perllonga
de fondària).
entre blocs per un nivell inferior no representat a la topo-
Per fer l'estudi i la documentació de la cavitat han
grafia. El llac més evident es troba al final de la rampa
estat necessaris 67 dies de busseig i molts dies de feina
descendent, d'uns 40 m de longitud (Foto 1). Al costat E
terrestre. El nombre total d'immersions ha estat de 134
de la sala s'obri un altre llac, allargat, però de sostre molt
(pràcticament 2 cabussadors per dia), amb una mitjana
baix, per la qual cosa passa quasi bé desapercebut.
per immersió de 120 minuts. El total de la tasca de
L'acumulació de blocs i el fang a les proximitats dels
camp sota l'aigua, sumant les hores realitzades per tots
llacs és el tret més destacat. Els únics espeleotemes
els membres de l'equip ha suposat 268 hores (sense
d'interès es troben al llac i a una franja de cristal·lització
comptar el temps de feines terrestres, ni el transport o
freàtica a +2 m, a la paret que separa els dos llacs. Un
preparatius dins la cavitat).
fet curiós és la baixa temperatura de l'aire de la sala, en
Les distàncies màximes lineals recorregudes sota
comparació amb la sala de les Rates-pinyades (actua
l'aigua des del llac de la sala d'Entrada i les fondàries
com a trampa d'aire fred, a l'estiu).
38

Foto 6:
Galeria freàtica de
secció semicircular
poc modificada evo-
lutivament i que con-
necta amb la sala
Bermudacaris. L'aire
que es veu al sostre
s'ha acumulat pel
pas dels busseja-
dors. (Foto: R.
Landreth).
Photo 6: Phreatic gallery with
a semicircular sec-
tion and little evolu-
tionary modifications
that connects with
the

Bermudacaris
chamber. The air
pockets seen on the
roof are caused by
exhaled air form the
divers. (Photo: R.
Landreth.)

SALA DE LES RATES-PINYADES
afecta aquesta zona. En alguns indrets de les parets i
Uns 15 m de llac, al lloc més proper, separen amb-
formacions s'aprecien franges horitzontals fosques molt
dós costats de la vorera, aïllant la sala de les Rates-
marcades.
pinyades de la resta. Es tracta d'una gran sala subdi-
vidida en alguns trams per barreres de blocs i massis-
SALA GRUP NORD DE MALLORCA
sos estalagmítics. El recorregut total és de 330 m, amb
Després de recórrer un centenar de metres aeris
uns eixos de dimensions màximes de 90 x 70 m. A la
des de l'entrada es troba a la vorera E del llac, sota l'ai-
part més elevada s'assoleix al terra la cota 19 m i el
gua, el pas Amagat. Entre blocs que gairebé tanquen
sostre els + 21,5 m. Aquestes dades representen que
per complet el pas, possibilita l'accés a la sala GNM, ja
en aquests llocs només hi ha de 1'5 a 3 m de roca que
totalment subaquàtica, de 125 m de recorregut.
separen la cova de l'exterior. L'alçària del sostre es
Aquesta, caracteritzada pel seu sostre pla (Foto 3),
redueix de forma dràstica i fa que gran part de la sala
comunica als 90 m de distància sota l'aigua amb un rost
sigui molt incòmoda de transitar, ja que cal anar ajupit
de blocs. Si s'ascendeix seguint el pendent de l'esbal-
i en ocasions de grapes, especialment a tots els cos-
drec connecta mitjançant un estretíssim forat, quasi tan-
tats del S de la sala. Les formacions de precipitació són
cat per concrecions epiaquàtiques, amb la part posterior
especialment abundants poc després dels llac i a la
de la sala de les Rates-pinyades. La sala GNM està
zona més alta de la sala, on hi ha algunes gruixudes
localment decorada per grups de columnes i altres for-
columnes (Foto 2). El pis d'una part important de la
macions, estant també presents morfologies de corrosió
sala està recobert de les dejeccions dels quiròpters
parietals.
que es refugien al seu interior. Quasi sepultat pels
blocs i pedres es troba un minúscul llac marginal reco-
GALERIA DELS MYOTRAGUS
bert de cristal·litzacions epiaquàtiques que comunica
La galeria parteix des de dos llocs diferents. La pri-
amb la sala GNM, ja sota les aigües. És ben present
mera possibilitat és, als 60 m d'iniciat el busseig per la
una altra franja de cristal·lització fòssil a uns +2 m per
sala GNM, progressar per una galeria iniciadora amb
damunt del nivell de les aigües actuals que també és
altres de secundàries paral·leles de poca importància
visible al costat E.
visibles en alguns llocs. La direcció és de 90º (W-E) els
primers 80 m, per girar després a 45º (SW-NE) i conti-
GALERIA DELS GAL·LESOS
nuar 40 m més fins que topa amb un esbucament que
No és una autèntica galeria, ja que es tracta única-
sembla impedir la progressió. Un petit espai (pas dels
ment de la continuació subaquàtica del costat O del llac
Blocs) permet passar a l'altra sala.
i de la sala de les Rates-pinyades. La longitud d'a-
L'altra branca d'accés s'inicia als llacs de sostre
quest tram és de 110 m, amb una amplada entre 5 i 12
baix i poc visibles de la sala d'Entrada, progressant 75
m. Són de remarcar les formacions litoquímiques, molt
m fins que connecta amb la galeria principal. Bona part
abundants, que en ocasions impedeixen la sortida a la
de les galeries estan recobertes de sediment o de blocs
sala de les Rates-pinyades. Al llarg del recorregut s'a-
caiguts de sostres i parets. En general la galeria està
precia el pendent que augmenta d'esquerra a dreta,
poc dotada d'espeleotemes, exceptuant localitzacions
seguint l'esfondrament de la sala. La primera picnoclina
molt concretes (Foto 4).
39

Foto 7:
Bosc d'espeleotemes de
la sala Bermudacaris.
Aquesta sala, juntament
amb la sala de les
Bonellia viridis i la sala
final, són les més riques
en espeleotemes. (Foto:
O. Espinasa).
Photo 7: Speleothem jungle in the
Bermudacaris chamber.
This chamber along with
the

Bonellia Viridis
chamber and the final
chamber are the richest
in speleothems. (Photo:
O. Espinasa.)

SALA ESFONDRADA
SALA BERMUDACARIS
Superat el pas dels Blocs s'accedeix a una sala de
Aquí la morfologia i dimensions de la cavitat can-
50 x 27 m de dimensiones màximes, de poca fondària,
vien notablement, i els espeleotemes són especialment
ja que el terra està en alguns llocs només a -5 m de fon-
abundants per tot arreu (Foto 7). Les formacions i mas-
dària i el sostre a -1,5 m. La continuació de la sala, a
sissos estalagmítics subdivideixen la sala i compliquen
260 m des de l'inici de la immersió, es troba al pas dels
el moviment del bussejador per evitar el trencament
Gladiadors que possibilita prosseguir de cap a les
dels espeleotemes. Part de la paret S presenta una
galeries Fondes.
regata de corrosió amb pentinades de roca associades.
També són freqüents algunes galeries iniciadores i
GALERIES FONDES
cúpules de corrosió parietals. Un detall interessant és la
Una vegada superat l'estretor (pas dels
presència de polígons de retracció, alguns recoberts de
Gladiadors), a 19 m de fondària, s'obrin dues galeries.
colada estalagmítica en diversos llocs de la sala. Els
La que segueix en direcció 45º (SW-NE) presenta bona
poliquets són més abundants que abans. Als 35 m des
part de la paret esquerra molt llisa, sense morfologies
del balcó (285 des del principi de la zona submergida)
de corrosió, mentre que hi són presents a la paret dreta.
un laminador permet continuar la progressió.
Algunes columnes subdivideixen la galeria i tanquen
possibles continuacions als 50 m. La branca que gira a
SALA DE LES BONELLIA VIRIDIS
l'W segueix 80 m fins a assolir els 320 m subaquàtics
El laminador de la Correntia (Foto 8), d'uns 15 m
des de l'inici del pas Amagat (un total de 422 m si s'in-
de llarg i 0'5 m d'alçària permet accedir a una zona de
clou la part terrestre). En aquesta galeria, és un bon
blocs superposats i formacions que compliquen i gaire-
tram de la paret dreta la que està llisa, mentre que les
bé tanquen l'avanç en diversos llocs. Després del lami-
morfologies de corrosió afecten al començament a la
nador, un nivell inferior ens permet situar-nos en una
paret l'esquerra. Els spongework són abundants i molt
saleta de 14 m de fondària. Aquí són abundants els
marcats. Els espeleotemes són més bé escassos, des-
paleonivells freàtics corresponents al nivell -13,1 m. La
taquen una franja de concreció freàtica, poc espectacu-
continuació es fa entre blocs i espeleotemes que difi-
lar, a -19 m. Tot aquest sector oscil·la entre unes fondà-
culten la progressió fins a comunicar amb aquesta sala,
ries que van dels 18 als 22 m.
la més espectacular de la cavitat, tant pel volum com
per la mida de les formacions secundàries. Les dimen-
GALERIA DELS POLIQUETS
sions són 57 x 60 m, amb una cambra central d'aire de
Tornant a la galeria dels Myotragus parteixen dues
27 x 12 m. La fondària a les voreres de la sala és d'uns
bifurcacions que, a través d'un caos de grans blocs,
11 m, disminuint progressivament la profunditat cap al
pedres i formacions, porten a una sala molt decorada.
centre. El fang, parets i concrecions estan recobertes
Tota aquesta zona és molt laberíntica, amb nivells supe-
per gran nombre d'exemplars de l'equiur Bonellia viridis
riors i inferiors entre els blocs que subdivideixen la gale-
el qual mostra les probòscides negro-verdoses d'un
ria (Foto 5). Aferrats a les parets i blocs s'aprecia algun
metre i mig de llarg. L'accés a la sala (laminador de la
tub de poliquet calcari, que ens indica la presència de
Correntia) es fa entre els -9'5 i -10 m de fondària i pros-
corrents. La continuació de la sala és una galeria de sec-
segueix a una profunditat lleugerament major a la sala.
ció semicircular (Foto 6) que porta, als 110 m des de l'ini-
La capa d'aigua que es divisa per damunt del busseja-
ci del pas Amagat, fins un balcó que permet contemplar
dor és d'un color verdós fosc que impossibilita als 7-8 m
el volum i la decoració que caracteritza la sala següent.
la visió del que hi ha al damunt. Sembla que una capa
40

Foto 8:
Inici del laminador de la Correntia, a 330 m lineals des de l'ini-
Photo 8: Beginning of the Correntia bedding gap, 330 m in a straight line
ci del busseig i a 10 m de profunditat, la seva alçària és d'uns
from the dive base and at a depth of 10 m and being above 50
50 centímetres. Permet accedir a les zones més contamina-
cm high. It provides access to the most polluted zones of the
des de la cavitat. (Foto: R. Landreth).
cave. (Photo: R. Landreth.)
de núvols cobreix la sala. Els sediments que recobrei-
presència de gran quantitat de crustacis que, juntament
xen el terra i formacions a molts d'indrets són de color
amb els organismes sèssils filtradors i detritívors, es
negre. La direcció predominant a partir d'ara és W-E
deuen alimentar de les restes orgàniques. Les dimen-
(90º). Si se supera la desagradable picnoclina, on s'a-
sions màximes de la sala són de 45 x 35 m, amb una
cumulen les aigües brutes de pous negres, s'accedeix a
cambra central d'aire d'uns 30 x 13 m. Superar la pic-
la zona més decorada de la sala, ja que tant el sostre
noclina, amb les aigües de color negre intens i amb una
com el terra estan dotats de formacions espectaculars
visibilitat de pocs centímetres de distància, és un acte
de tota mida (Foto 9). La franja de mescla d'aigües pre-
extraordinàriament desagradable, fastigós i perillós. La
senta abundants crustacis planctònics de petita mida
cambra d'aire, de baixa altura, està recoberta parcial-
que semblen alimentar-se dels bacteris o restes de
ment d'arrels d'arbres i mancada de concrecions. La
matèria orgànica que s'acumula en aquesta franja. A la
sala està presidida pel gran conus de sediment central,
capa superior, qualque preservatiu a mitges aigües ha
amb els laterals amb espeleotemes.
estat vist entre els bells degotissos i juntament amb el
fang negre ens confirma la infiltració d'aigües residuals
SALA FINAL
dins la cavitat. Una àmplia galeria entre els -10 i -13'5 m
Aquí s'assoleixen els 515 m lineals des del comen-
de profunditat, amb presència d'una elevada densitat de
çament de la immersió i els 617 m lineals en cas d'agre-
poliquets, i alguna compresa al terra, permet accedir a
gar la part terrestre de la sala d'Entrada. Un pas entre
la següent sala.
formacions, que per poc no tanca l'accés, permet entrar
a la sala. Al començament de la sala han estat vistes
SALA DEL POU NEGRE
gambes vermelles Palaemon serratus, que són clars
La galeria comunica per baix amb una gran sala,
indicadors de la influència marina. Els massissos esta-
que per la brutícia de les seves aigües, especialment a
lagmítics i la gran riquesa d'espeleotemes és l'aspecte
la zona de la picnoclina, impossibilita apreciar les seves
més destacat de la sala. Aquests subdivideixen l'espai
dimensions reals. Aquí la presència d'aigües brutes és
formant falses galeries i cambres. Als costats N i E es tro-
del tot evident: restes de compreses i altres deixalles al
ben abundants morfologies de corrosió tipus spongework
terra, fang negre recobert en gran part pels micelis d'un
i cambres circulars de dissolució (phreatic chambers)
fong blanc. Les formacions de parets i sostres estan
connectades per petits laminadors. Una d'aquestes cam-
recobertes de filaments. S'aprecia sobre el sediment la
bres constitueix el punt més allunyat de la cavitat.
41

Foto 9:
Espeleotemes que pengen del
sostre de la sala de les Bonellia
viridis
. El color fosc de la capa
d'aigua situada per davall l'espe-
leòleg es deu a l'acumulació de
bacteris fecals, en suspensió,
que impedeix el pas de la llum.
(Foto: R. Landreth).
Photo 9: Speleothems hanging from the
roof of the Bonellia Viridis cham-
ber. The dark colour of the water
below the diver is due to the
accumulation of suspended
fecial bacteria, which impedes
the passage of light. (Photo R.
Landreth.)

Agraïments
Bibliografia
AINLEY, S. (1988): Sounding the dive prospects on Majorca coast.
Aquest treball s'ha pogut dur a terme per estar
Descent, 34: 34-35.
finançat majoritàriament gràcies al projecte de l'Obra
ENCINAS, J. A. (1997): Inventari espeleològic de les Illes Balears-any
1997. Endins, 21: 103-128.
Social i Cultural, Caixa d'Estalvis de les Balears "Sa
ENCINAS, J. A.; GINÉS, J. i TRIAS, M. (1974): Inventario espeleológi-
Nostra", dins la convocatòria d'ajuts per a projectes de
co de Mallorca. Boll. Soc. Hist. Nat. Baleares, 19: 29-49.
Conservació de la Biodiversitat 2001. Volem agrair al
FORNÓS, J. J. (1991): La Unitat Calcàries de Santanyí (Miocè
Sr. Miquel Alenyà i al Sr.Tomeu Tomàs, de la Fundació
Superior) a la zona de cala Murta (Marina de Llevant,
Mallorca). Boll. Soc. Hist. Nat. Balears; 34: 33-40.
Obra Social i Cultural de Sa Nostra per les seves aten-
FORNÓS, J. J. i POMAR, L. (1983): Mioceno superior de Mallorca:
cions i bones disposicions.
Unidad Calizas de Santanyí (Complejo Terminal). In: El
També ha donat suport econòmic la Direcció
Terciario de las Baleares. Guía de las excursiones del X
Congreso Nacional de Sedimentología, Menorca
, 177-206.
General de Biodiversitat de la Conselleria de Medi
FORNÓS, J. J.; GELABERT, B.; GINÉS, A.; GINÉS, J.; TUCCIMEI, P. i
Ambient del Govern de les Illes Balears. Volem fer palès
VESICA, P. (2002): Phreatic overgrowths on speleothems: a
el nostre agraïment a Da. Catalina Massutí per les ges-
useful tool in structural geology in littoral karstic landscapes.
The example of eastern Mallorca (Balearic Islands).
tions realitzades.
Geodinamica Acta, 15: 113-125.
A Carles Philipps, Bernat Galmés i Antoni Pasqual,
GINÉS, J. (1975): Recopilación de las cuevas más largas de Mallorca.
veïns de Portocristo Novo i de Manacor respectivament,
Endins, 2: 43.
GRÀCIA, F. i CLAMOR, B. (2001): La cova de sa Gleda. Subterránea,
per haver-nos mostrat algunes de les coves que apa-
16: 24-34.
reixen en aquest treball.
GRÀCIA, F. i CLAMOR, B. (2002): Las exploraciones subacuáticas en
A molts dels veïns de Portocristo Novo, i especial-
el karst litoral del Migjorn de Mallorca. Boletín de la Sociedad
ment a Pere "Bessó" per informar-nos que el topònim
Española de Espeleología y Ciencias del Karst, 3: 56-75.
GRÀCIA, F.; WATKINSON, P.; MONSERRAT, T.; CLARKE, O. i LAN-
correcte de "tota la vida" és de cova Genovesa i que
DRETH, R. (1997): Les coves de la zona de ses Partions-
cova d'en Bessó és un invent que segons ell només es
Portocolom (Felanitx, Mallorca). Endins, 21: 5-36.
coneix d'ençà d'haver sortit pels diaris i la televisió.
GRÀCIA, F. ; CLAMOR, B. i WATKINSON, P. (2001): Impacte ambiental
de l'abocament d'aigües fecals a la cova d'en Bessó (Manacor).
Estam especialment agraïts a Oscar Espinasa del
Estudi espeleològic i mesures d'actuació per la salvaguarda
club C.A.S. Tritón, Robert Landreth i Pedro Gràcia del
d'una important cavitat subaquàtica del Llevant de Mallorca. In:
Grup Nord de Mallorca per documentar fotogràficament
PONS, G. X. (ed) Ponències i resums III Jornades del Medi
Ambient de les Illes Balears
: 102-103. Soc. Hist. Nat. Balears.
les galeries submergides i els fòssils trobats sota l'ai-
GRÀCIA, F.; JAUME, D.; RAMIS, D.; FORNÓS, J. J.; BOVER, P.;
gua. A Antoni Merino, Moisés Bonnín, Robert Landreth
VADELL, M.; CLAMOR, B. i GUAL, M. A. (2003b): Les coves
del GNM i Mateu Vadell del grup EST per la realització
de cala Anguila (Manacor, Mallorca) II: La cova Genovesa o
cova d´en Bessó. Espeleogènesi, geomorfologia, hidrologia,
de les fotografies de les zones aèries. Fem extensiu el
sedimentologia, fauna, paleontologia, arqueologia i conserva-
nostre agraïment a Joaquim Ginés, Guillem Pons, Pere
ció. Endins, 25.
Bover i Antelm Ginard pels comentaris i correccions del
PONS, G. X.; JAUME, D.; GRÀCIA, F. i VICENS, D. (2001): Cavitats
càrstiques de les Illes Balears Lloc d'Interès Comunitari (LICs).
text.
III Jornades del Medi Ambient de les Illes Balears. In: PONS,
Als amics que ens han acompanyat en algunes
G. X. (ed) Ponències i resums III Jornades del Medi Ambient
ocasions a les cavitats: Antoni Merino, Tòfol Monserrat,
de les Illes Balears: 310-312. Soc. Hist. Nat. Balears.
Marc Watkinson, Marc Landreth, Lu Landreth, Kiko
TRIAS, M.; PAYERAS, C. i GINÉS, J. (1979): Inventari espeleològic de
les Balears. Endins, 5-6: 89-108.
Cabrera, Moisés Bonnín, Gabriel Santandreu, Mª del
VENY, C. (1968): Las cuevas sepulcrales del Bronce Antiguo en
Pilar Roig Martí, Damià Vicens i Damià Crespí.
Mallorca. Madrid: CSIC, Instituto Español de Prehistoria,
Biblioteca Prehistórica Hispana IX.
42