La gran dolina : ocupacions humanes en el pleistoc� inferior de la sierra de Atapuerca : Burgos, Espanya
ENDINS, nn 23.2000. Palma de Mallorca
LA GRAN DOLINA: OCUPACIONS HUMANES EN EL PLISTOCE
INFERIOR DE LA SIERRA DE ATAPUERCA (Burgos, Espanya)
per Eudald CARBONELL l , Xose Pedro RODR~GUEZ
' & Robert SALA '
L'excavació dels nivells inferiors de la Gran Dolina (TD, 4,5,6 i 7) ha permes coneixer el
moment en que va comengar I'ocupació de la Sierra de Atapuerca i quins van ser els tipus
d'ocupacions que s'hi van produir durant el Plistoce inferior. L'analisi del registre arqueo-
paleontologic, que representa les estructures biotiques i abiotiques preterites, ens ha submi-
nistrat dades sobre el comportament economic i social dels homínids del Plistoce inferior i
sobre les característiques ecologiques i climatiques del seu entorn. La descoberta d' Homo
antecessor, associat a les restes d'animals cagats i a les seves indústries Iítiques,.ha ajudat a
comprendre I'ocupació primigenia d'Europa per bandes d'homínids procedents d'Africa ara fa
prop d'un milió d'anys.
Abstract
The excavation of the lower levels of the Gran Dolina (TD, 4,5,6 and 7) has permitted the
identification of when the Sierra de Atapuerca was first settled by hominids and the types of
settlements that took place during the Lower Pleistocene. The analysis of the archeo-paleon-
tological record, which represents former biotic and abiotic structures, has provided data on the
economical and social behaviour of hominids during the Lower Pleistocene and, on the ecolo-
gical and climatic aspects of their environment. The discovery of Homo antecessorwith asso-
ciated hunted animal remains and lithic artefacts, has helped our understanding of the first set-
tlements on Europe by hominid bands from Africa around one million years ago.
Introducció
L'objectiu d'aquest treball és donar a coneixer de
Sens dubte que I'estructura geologica, geomorfolo-
forma rnonografica i comprensible I'impacte antropic
gica, I'ecologia, el clima i la vegetació constitueixen el
que produiren els hornínids del Plistoce inferior al corn-
marc contextual gracies al qual es van poder desenvo-
plex carstic dSAtapuerca rnitjancant totes les dades
lupar les activitats de les bandes de cacadors recolec-
científiques de les quals disposern fins ara. D'aquest
tors mentre ocuparen les cavitats de la Sierra, fa prop
període nornés contenen registre arqueopaleontologic
d'un rnilió d'anys. Ceix vertebrador d'aquest article és
els nivells 4, 5, 6 i 7 de la cavitat de Gran Dolina, en el
explicar I'estrategia que desplegaren per sobreviure els
cornplex de la Trinchera del Ferrocarril. Per tant, la base
homínids del Plistoce inferior.
informativa en que es recolzara aquest article sera
I'analisi holística dels materials procedents de les exca
vacions portades a terrne en aquest indret durant la
Context geologic i geomorfologic
decada dels anys 90. L'area excavada dels diferents
nivells arnb ocupació humana és rnolt reduida, aproxi-
La Sierra de Atapuerca esta situada al Nord de la
madament d'uns 10 rn2 per al nivel1 4 i de 6 rn2 per als
Península Iberica, concretament, es troba en el límit
nivells 5, 6 i 7 (BERMÚDEZ et al., 1999).
Nordoriental de la submeseta Nord o conca terciaria del
Duero. Es tracta d'una estructura anticlinal de direcció
1 ~ r e a
de Prehistbria de la Universitat Rovira i Virgili. Centre d'Estudis
NW-SE. La seva cota maxima és el Alto de San Vicente
Avancats. (Unitat d'investigació associada al CSIC), Imperial
Tarraco,
de 1080 m d'algaria snm. Encaixada entre la Cordillera
1, 43005 Tarragona, Espanya.

Cantabrica i el Sistema Iberic s'ubica en el Corredor de
Gran Dolina: estratigrafia
la Bureba. La Sierra de Atapuerca esta composada de
dels nivel1 inferiors
dolornies i calcarenites del Cretaci superior (Turonia-
Santonia). Recolzats sobre aquesta estructura hi ha els
La Gran Dolina es va reblir de rnaterials sedimen-
diposits d'edat terciaria (Mioce), forrnats per margues
taris de diferent origen. Esta composada per una
continentals, argiles i guixos.
seqüencia d ' l l unitats que, en total, representen 20 m
de potencia sedirnentaria. Els nivells inferiors són d'ori-
gen autocton mentre que, a partir dels 3 i 4, tota la resta
de nivells són originaris de I'exterior. Pertanyen al
Plistoce inferior les unitats 1, 2, 3, 4, 5, 6 i 7 i nornés
tenen registre biotic les unitats 4, 5, 6 i 7. Les unitats 8,
Corredor de
g
C ~ ~ e n c a
-
9, 10 i 11 pertanyen al Plistoce rnitja i no són objecte
ra de
La Bureba
Loaroño
del
d'analisi d'aquest treball (PARÉS & PÉREZ-GON-
ZÁLEZ, 1 995).
Les unitats de base 1 i 2 estan composades per
prop de 3 m de sorres d'origen endocarstic. Aquesta
cavitat, corn ja hem dit abans, encara havia d'otirir-se a
I'exterior i, per tant, la sedirnentació de tipus fluvial és
d'origen autocton.
1 7 7
v
Cabalgamiento
&
q

m
~aleozaico
Mecozoico
Cenozo~co
-.
- .
.

Figura 1: Marc geologic on s'ubica la Sierra de Atapuerca. (Dibuix
d'Alfredo Pérez González).
Figure 1: Geological framework of Sierra de Atapuerca. (Drawing by
Alfredo Pérez González.
Aquesta estructura va ésser desmantellada per una
fase erosiva. A finals del Terciari va cornencar un pro-
cés de carstificació que continua durant el Quaternari i
que va acabar desenvolupant un sistema de cavitats
que s'obren a I'exterior a partir del Plistoce inferior. Al
rnateix ternps, es desenvolupa una xarxa fluvial, que en
el transcurs del rnateix període va anar forrnant un
seguit de terrasses, la rnés antiga de les quals coinci-
deix arnb la formació dels nivells de base de la Gran
Dolina.
El relleu que acabern de descriure és una autentica
zona de pas que comunica la Conca de I'Ebre amb la
Conca del Duero, en altres paraules, la mar
Mediterrania i I'ocea Atlantic. La travessen tres rius
que, per ordre d'irnportancia, són I'Arlanzón, afluent del
Figura 2: Seqüencia estratigrafica de la Gran Dolina i rnagnetoestrati-
grafia. (Grafic d'Alfredo Pérez González i Josep Mana
Pisuerga -i aquest, a la seva vegada afluent del Duero,
Parés).
el Pico i el Vena -aquests dos darrers, afluents de
I'Arlanzón-.
Figure 2: Stratigraphic column and magnetostratighy of Gran Dolina.
(Diagram by Alfredo Pérez González and Josep Mafia
Existeixen una serie de factors estructurals que fan
Parés.)
que aquesta zona sigui un cornplex fisiografic molt sin-
gular. La seva fisiografia condiciona el paisatge de
Les unitats 3 i 4, d'uns 2 m de potencia, es,carac-
manera que I'estructura del relleu ha perrnés desenvo-
teritzen per una facies constituida per les sorres lutíti-
lupar un ecotó de gran riquesa biotica. Aquesta particu-
ques de color verrnellós-groguenc o rnarró fosc. Una
laritat, afegida a la singularitat de les cavitats que han
altra subfacies esta cornposada per una alternancia de
funcionat corn a elernents atraients han convertit I'indret
clastos soportats inferiors a 3 cm, i llits arnb rnatriu amb
en un jacirnent excepcional per coneixer I'ocupació
clastos que arriben fins i tot als 30 cm. Els nivells 3-4
humana en el Plistoce inferior (fig.1).
representen una zona de canvi estructural pel que fa al
ritrne i a I'estructuració de la sedirnentació del reornpli-
rnent.

La unitat 5, d'una potencia de 2,5 m, conté horit-
uns 950.000 anys (PARÉS & PÉREZ GONZÁLEZ,
zons molt desenvolupats de clastos de fins a 60 cm de
1999; FALGUERES et al,, 1999). El clima era temperat
gruix, a més d'altres horitzons clastics amb graves
i humit, el bosc estava molt desenvolupat i constituia
angulars. La matriu és de color marró fosc i esta com-
una part essencial de la coberta vegetal. Especies dels
posada per sorres i argiles.
generes Quercus i Fagus (roures, alzines i fajos) eren
La unitat 6 té uns 2 m de gruix. Es caracteritza per
les especies arbories dominants, nogensmenys existien
ser més clastica que les anteriors. Es composa de
nogueres (Juglans sp.) i bedolls (Betula sp.). La pre-
nivells clastics amb una matriu argilosa. Les calcareni-
sencia d'oliveres silvestres (Olea sp.) ens indica un
tes i les lutites tenen un color vermell-groguenc i marró
clima mediterrani que va anar canviant a mesura que
fosc.
s'ocupava la Gran Dolina, al final del Plistoce inferior.
La unitat 7 esta formada per materials al.loctons
L'ambient es va fer més sec, els boscos es van anar
diversos i té un gruix de 1,5 m. Esta composada per dos
reduint i els taxons que indiquen humitat com els fajos,
subfacies, sorres laminades de color groc, graves i
les nogueres i els bedolls van anar minvant (GARC~A
bretxes (fig. 2 i 3).
ANTON, 1995).
A I'estadi isotopic 22, ara fa 850.000 anys, els bos-
cos de roures i d'alzines estan ja ben instal.lats tot i que
les sabines, els ginebrons (Juníperus sp.) i els xjpresos
(Cupressus sp.) -taxons característics d'ambients
freds- hi són presents. Quan els hominids ocupen de
forma més regular la cova, cap a I'estadi 21, el clima ja
ha millorat molt. ES possible que quan aquesta cavitat
es va fer servir de refugi, el clima ja fos temperat i
menys fred que en moments anteriors. Es tractaria,
doncs, d'un clima de tipus mediterrani; I'Homo ante-
cessor s'establiria a la Sierra de Atapuerca quan el
clima de la Meseta era temperat.
Els animals vertebrats que coexistiren amb les ban-
des d'humans eran de totes les mides. Entre els
950.000 i 800.000 anys i entre els de talla mitjana i
gran, eren comuns els herbívors com el rinoceront
(Stepharorhinus etruscus), el cavall (Equus altidens), el
bisont (Bison voigstedtensis), el cervol gegant
(Euclaceros giulir), el cervol comú (Cewus elaphus) i la
daina (Dama "nestii" vallonetensis) (VAN DER MADER,
1999). Pel que fa referencia als carnívors, destacaven
I'ós (Ursus sp.), la hiena (Crocuta crocuta) i el canid
(Canis mosbachensis) (GARC~A
& ARSUAGA, 1999)
(fig. 4).
La microfauna era molt diversa i estava ben carac-
teritzada. Estava formada per arvicolids i d'altres ros-
segadors. Pel que fa als arvicolids destacaven:
Allopahiomys chalinei, Stenecranius gregaloides,
Terricola awidens, Pliomys episcopalic, la rata d'aigua
(Mimomys savini), Iberomys huescarensisi i els taups
(Microtus aeconomus i Microtus minutus). Hi havia
també d'altres tipus de rossegadors: la marmota
(Marmota sp.), el castor (Castor fiber), Hystrix refossa,
Figura 3: Seqüencia climatica i estadis isotopics dels Jacirnents de
Elliomys helleri i Allocricetus sp. (CUENCA-BESCOS et
Sierra de Atapuerca. (Equip d'Atapuerca).
al.. 19991.
Figure 3: Climatic sequence and isotopic stages of deposits on Sierra
de Atapuerca. (Atapuerca Group.)
Homínids i activitats en el Plisto-
El marc ecologic i climatic
ce de la Gran Dolina
Els homínids que van ocupar per primera vegada
Tota la informació estructural que tenim i que fa
Gran Dolina ho feren durant el Plistoce inferior, possi-
referencia a les formes de viure de les bandes d'homi-
blement en el transcurs de I'estadi isotopic 27, ara fa
nids prové del nivel1 6 (fig. 5 i 6). La cacera i la recol-lec-
125

Figura 4: Representació ideal de la fauna del nivell TD6. (Dibuix de
r i g ~ r e
4: ldealised representation of the fauna at Doline Trench TD6
Mauricio Anton).
level. (Drawing by Mauricio Anton.)
ció estan comprovades empíricament (D~EZ et al.,
Analitzant les superfícies ossies de les restes dels
1999; FERNÁNDEZ-JALVO et al., 1996; 1999). Pel que
homínids hem pogut saber que els individus van ser
coneixem en base al registre deixat per aquests homí-
sotmesos de forma sistematica a un procés de des-
nids, eren uns generalistes que cacaven i aportaven a
membrament, els van separar el crani i les extremitats
la cavitat per consumir tota mena d'herbívors, probosci-
del tronc. A més, hi ha marques d'incisions, talls i ras-
dis, rinoceronts, bisonts, cavalls, cervols gegants i de
patges en els ossos llargs i les falanges per tal d'apro-
mida normal, daines, porcs senglars i també altres
fitar la biomassa (FERNÁNDEZ-JALVO et al., 1996;
homínids.
1999).
No transportaven al campament els animals de
L'analisi de les restes anatomiques de la Gran
gran pes, només ho feien amb els de mida mitjana i
Dolina ens diu que les marques dels ossos són les
petita. Sembla ser que hi havia un accés primari als ver-
característiques del canibalisme gastronomic. Per tant,
tebrats i que els animals eren cacats de forma intencio-
nal. L'objectiu era aconseguir biomassa cense que els
importés I'especie cacada. L'estrategia que desenvolu-
paven es basava en un aprofitament d'ampli abast i en
un consum sistematitzat de la carn.
Es possible que, pel que fa als animals de mida mit-
jana i petita, els homínids només els discriminessin per
la facilitat de la seva cacera i per la seva abundancia.
Els sic homínids d'edats diferents -dos individus
infantils, dos adolescents i dos adults- que s'han localit-
zat al nivell 6 poden representar una part d'una banda
cacada i consumida (BERMÚDEZ et al., 1999:
ARSUAGA et al., 1999). Si en realitat es tracta d'una
banda, cal pensar que la practica del canibalisme fou un
fet habitual entre els homínids de la Gran Dolina.
Efectivament, els sis individus que hem identificat fins
Figura 5: Maxildar @Horno antecessor. (Museo Nacional de Ciencias
ara presenten impactes de materials durs en forma de
Naturales de Madrid).
cops i de marques de tal1 en les seves parts anatomi-
Figure 5: Maxilla of Horno antecessor. (Museo Nacional de Ciencias
ques, impactes produits pel treball de carnisseria.
Naturales de Madrid)

hem de descartar el canibalisme ritual. Normalment
ció. Hem descobert restes de fruit de lledoner (Celtís
aquest canibalisme es practica entre diferents etnies o
australis) associades a les restes d'homínids. És possi-
bandes, es fa difícil pensar que en el cas d'Atapuerca i
ble que aquests fruits fossin recol~lectats
i traslladats a
durant el Plistoce inferior, es practiques I'endocanibalis-
la cavitat per ser consumits com a complement vegetal
me ja que aquesta practica entre poblacions reduides
a les proteines d'origen animal. No devien ser els únics
d'individus hauria portat a la seva propia extinció.
fruits consumits ja que I'ecosistema era molt ric i pro-
És factible pensar que a la Sierra de Atapuerca hi
duia decenes de productes vegetals aeris i subaeris
haguessin diferents bandes d'homínids allí instal.lades.
que de ben segur els homínids aprofitaven per a la seva
La lluita intraespecífica podria haver estat el motor del
alimentació.
canibalisme, d'aquesta manera s'eliminaven competi-
d o r ~
a la vegada que es podia disposar facilment de
proteines. Podem pensar que, una vegada eliminats els
adults d'una banda, els infants restaven indefensos i,
Tipus d'ocupacions en el Plisto-
com a conseqüencia, podien ser canibalitzats arnb
ce inferior de Gran Dolina
molta facilitat. Sens dubte que, si aquesta practica va
ser sistematica, ho devia ser en moments d'una eleva-
A la part superior del nivell 4 de la Gran Dolina és
da demografia, moments en que és possible que moltes
on es localitza el primer registre d'impacte, huma
bandes ocupassin I'indret per aprofitar les seves bones
(CARBONELL & RODR~GUEZ,
1994; ROSELL, 1998).
condicions ecologiques.
Esta representat per una associació de restes de verte-
brats arnb quatre peces Iítiques. Sens dubte, el mate-
rial que prové d'aquest nivell sembla ser fruit d'una ocu-
pació marginal de la cavitat. El fet de que les restes
ossies no tinguin marques de tal1 i I'escassetat d'eines
Iítiques ens indicaria una baixa activitat antropica durant
aquesta primera ocupació.
Al nivell 5 també es troba I'associació de vertebrats
arnb eines Iítiques. Aquí s'ha identificat una ocupació a
['interior de la cova durant la qual hi tingué lloc molt
poca activitat antropica. Una serie de restes ossies
d'herbívors van ser matxucades de forma intencional,
acció sens dubte dels homínids per extreure el moll
dels ossos. La presencia d'un codol de pedra calcaria
així ho indicaria i la d'algunes peces elaborades asso-
ciades a fauna també ens indica petits impactes ocupa-
cional~
en el transcurs de la deposició dels sediments
de I'esmentat nivell (CARBONELL et al., 1999a).
Al nivell 6 s'han trobat més de 200 eines Iítiques,
2000 restes de fauna i prop de 100 registres esqueletics
d'homínids (fig. 7). Aquectes troballes trenquen de
forma abrupte els impactes ocupacionals enregistrats
arnb anterioritat i ens fan plantejar l'existencia d'ocupa-
cions arnb impactes temporals Ilargs i consistents.
Sembla ser que la Gran Dolina va arribar a funcionar
com a un campament central a partir del qual els homí-
nids del Plistoce inferior organitzaven de forma estruc-
tural les seves activitats (CARBONELL et al., 1999a).
Figura 6: ReconsZruccio de I'aspecte d'Horno antecessor. (Dibuix de
L'impacte antropic del nivell 6, que té una repre-
Mauricio Anton).
sentació qualitativa i quantitativa excepcional en com-
paració arnb els registres que s'havien exhumat fins
Figure 6: Reconstruction of the aspect of Horno antecessor. (Drawing
by Mauricio Anton.)
arribar en aquest nivell, és indicatiu de I'arribada de
contingents humans a la Meseta i de I'ocupació siste-
A banda de les hipotesis que puguem formular per
matica de la Sierra de Atapuerca per bandes organitza-
explicar la seva existencia, el que sí que podem afirmar
des.
cense cap mena de dubte és que el canibalisme que es
Al nivell 7 localitzem un impacte de molt baixa
practicava a la Gran Dolina, fa uns 800.000 anys, és el
intensitat, possiblement esporadic. Solament una Base
més antic que coneixem fins ara en el nostre planeta.
Positiva ha estat identificada, associada a unes restes
Pel que fa referencia a les altres activitats al marge
de bbvids en connexió anatbmica (VAN DER MADE,
de la cacera, hem pogut documentar la de la recol.lec-
1999).
127

descoberta i I'excavació de Drnanisi (Caucas), Ceprano
i Monte Poggiolo (Italia), Fuentenueva i Gran Dolina
(Península Iberica) esta proporcionant una inforrnació
molt valuosa per entendre I'expansió dels hornínids
fora d'Africa i poder coneixer així les formes de vida
d'aquestes bandes d'hornínids plistocens, totalment
desconegudes (BERMÚDEZ et al., 1999; CARBONELL
et al., 1 998).
Alguns dels problemes que es plantegen tenen, ara
per ara, una difícil solució. En el Plistoce inferior eura-
siatic hi ha tres especies d'homínids. A Dmanisi, les
restes identificades pertanyen a Homo ergacter i les de
Ceprano pertanyen a Homo erectus, mentre que a la
Gran Dolina d'Atapuerca el taxon identificat 6s Homo
antecessor. És possible que la poca quantitat d'efectius
trobats no perrnetin un estudi pormenoritzat i una iden-
tificació clara dels taxons, nogensmenys, no hem d'obli-
dar que en I'actualitat, a Dmanisi hi ha dos cranis i una
mandíbula humana associats a rnilers de restes
d'indústria i que a la Gran Dolina d'Atapuerca hi ha
més d'un centenar de restes humanes identificades i
centenars d'instrurnents, que en una futura excavació
augmentaran de forma geometrica.
Per poder generalitzar el comportament de les ban-
des hurnanes del Plistoce europeu, fara falta I'estudi i
Figura 7: Eina unifacial reta en pedra calcaria del nivel1 TD6.
ranaliSi pormenoritzada dels registres a més de la
res-
(Universitat Rovira i Virgiii).
lització de futures intervencions.
Figure 7: Single faced stone tool lying on limestone at TD6 leve1
(Universitat Rovira i
Virgili)
Per tant, podern constatar que a la Sierra de
Atapuerca durant el Plistoce inferior hi ha un registre
El treball de camp ha estat possible gracies al
ocupacional diacronic i que és representatiu d'una pre-
patrocini de la Junta de Castilla y León. La recerca esta
sencia discontinua en aquestes cavitats. La baixa inten-
financada per la Dirección General de Investigación
sitat ocupacional esta lligada a bandes d'hornínids molt
Científica y Técnica de España (projecte n? PB96-
reduides que circulen per la zona en rnornents en que
1026-C03-01). Aquest article forma part del projecte:
la seva demografia era baixa. Aquests impactes margi-
Migration and diffusion of hominids and anatomically
nals es barregen arnb rnoments d'important creixernent
modern humans in the Mediterranean Basin in Early
dernografic i d'ernigracions de bandes d'homínids cap a
. Prehistory: palaeoenvironnements, routes, settlements,
la Meseta i de la seva instal.lació en les cavitats de la
subsistente, suportat econornicarnent per European
Sierra i en la zona que I'envolta.
Union (TMR Network, ERBFMRXCT970102).
Per coneixer si els irnpactes demografics que s'han
enregistrat a la Gran Dolina es poden generalitzar a tot
el sistema de cavitats de la Sierra i a la resta de la
Bibiiografia
Meseta, caldria excavar altres coves del mateix siste-
ma. Possiblernent, d'aquesta manera, es podria arribar
ARSUAGA, J. L.; MART~NEZ,
l.; LORENZO, C.; GRACIA, A.; MUÑOZ.
A.; ALONSO, O. & GALLEGO, J. (1999). The hurnan cranial
a saber si van existir altres ocupacions sincroniques en
rernains frorn Gran Dolina Lower Pleistocene cite (Sierra de
la zona durant el Plistoce inferior (CARBONELL et al.,
Atapuerca, Spain). J. Hum. Evol. 37: 431-457.
1999b).
BERMÚDEZ DE CASTRO. J. M.; ARSUAGA, J.L.; CARBONELL, E.;
ROSAS, A.; MART/NEZ, l. & MOSQUERA, M. (1997). A Horninid
from the Lower Pleistocene of Atapuerca, Spain: possible ances-
tor to Neandertals and rnodem hurnans. Science 276: 1392-1395.
Corolari
BERMUDEZ, E.; CARBONELL, E. & ARSUAGA, L. (1999) Eds. Gran
Dolina cite: TD6 Aurora Straturn (Burgos,Spain). J.Hum. Evol. 37,
n 3 / 4 .
Progressivament en el continent Eurasiatic s'han
BERMÚDEZ DE CASTRO, J. M.; CARBONELL, E.; CACERES, I.;D/EZ,
comencat a descobrir registres que pertanyen al
J.C.; FERNANDEZ-JALVO,
Y.; MOSQUERA, M.; OLLÉ. A,;
Plistoce inferior. Els anys 90 han estat prodigiosos; els
RODR~GUEZ, J.; RODR~GUEZ,
X.P.; ROSAS, A.; ROSEEL, J.;
SALA. R.; VERGÉS, J.M. & VAN DER MADE. (1999). The TD&
jaciments del Corredor de Palestina havien estat els
(Aurora straturn) hominid site. Final remalks and new questions. J.
rnés vells qule s'havien identificat, pero en I'actualitat la
Hum. Evol. 37: 695-700.

CARBONELL, E & RODR~GUEZ,
X.P. (1994). Early Middle Pleistocene
deposits and artifacts in the Gran Dolina site (TD4) of the "Sierra
de Atapuerca" (Burgos, Spain). J. Hum. Evol. 26: 291-311.
CARBONELL, E.; BERMÚDEZ DE CASTRO, J.M.; ARSUAGA, J.L.;
D/Ez.J.C.; ROSAS, A,; CUENCA-BESCÓS, G.; SALA, R.;
MOSQUERA, M. & RODR~GUEZ,
X.P. (1995). Lower Pleistocene
hominids and artifacts from Atapuerca-TD6 (Spain). Science
269:826-830.
CARBONELL, E.; MOSQUERA, M.; RODR~GUEZ, X.P.; SALA, R. &
VAN DER MADE, J. (1998). Out of Africa: the dispersal of the ear-
liest
technical
systems
reconsidered.
J.
Anthropol.
Archaeo1.18:119-136.
CARBONELL, E.; GARC~A
ANTÓN, M.D.; MALLOL, C.; MOSQUERA,
M.; OLLÉ, A.; RODR~GUEZ,
x.P.; SHANOUNI, M.; SALA. R. &
VERGÉS, J.M. (1999a). The TD6 level lithic industry from Gran
Dolina , Atapuerca (Burgos, Spain). Production and use. J.
Hum. Evol. 37: 653-693.
CARBONELL, E.; ESTEBAN, M.; MARTIN. A,; MOSQUERA, M.;
RODR~GUEZ,
X.P.; OLLÉ, A,; SALA, R. & VERGÉS, J,M. (1999b).
The Pleistocene site of Gran Dolina Sierra de Atapuerca, Spain. A
History of the archaeological investigations. J. Hum. Evol. 37: 31 3-
324.
CUENCA-BESCÓS, G.; LAPALNA, C. & CANUDO, J. 1. (1999).
Biochronological irnplications of the A ~ i c o l i d a e (rodentia,
Marnalia) from the Lower Pleistocene hominid-bearing ievel of
Trinchera Dolina 6 (TD6, Atapuerca, Spain). J. Hum. Evol. 37:
353-373.
D~EZ, J.C.; FERNANDEZ-JALVO, Y.; ROSEEL, J. & CÁCERES, l.
(1999). Zooarchaeology and taphonomy of Aurora Stratum (Gran
Dolina, Sierra de Atapuerca, Spain). J.Hum. Evol. 37:623-652.
FALGUERES, CH.; BAHAIN, J.J.; YOKOHAMA, Y.; ARSUAGA, J.L.;
BERMÚDEZ DE CASTRO, J.M.; CARBONELL, E.; BISCHOFF, J.
& DOLO, J.M. (1999). Earliest hurnans in Europe: the age of TD6
Gran Dolina, Atapuerca, Spain. J. Hum. Evol. 37: 343-352.
FERNÁNDEZ-JALVO, Y.; D~EZ,
J.C.; BERMUDEZ DE CASTRO, J.M.
;CARBONELL, E. & ARSUAGA, J.L. (1996). Evidence of Early
Cannibalisrn. Science. 271 : 277-278.
FERNÁNDEZ-JALVO. Y.; D~EZ, J.C.; CÁCERES, l. & ROSELL. J.
(1999). Human cannibalism in the early Pleistocene Of Europe
(Gran Dolina, Sierra de Atapuerca, Burgos, Spain). J.Hum.Evo1.
37: 591-622.
GARC~A
ANTON, M. (1995). Paleovegetación del Pleistoceno Medio de
Atapuerca a través del análisis polinico. In (J.M. Bemúdez de
Castro, J.L. Arsuaga & E. Carbonell, Eds) Human Evolution in
Europe and the Atapuerca Evidence / Evolución humana en
Europa y los yacimientos de la Sierra de Atapuerca, Vol, 1, pp.
147-166. Valladolid: Junta de Castilla y León.
GARC~A, N. & ARSUAGA, J.M. (1999). Carnivores from the Early
Pleistocene hominid-bearing Trinchera Dolina 6 (Sierra de
Atapuerca, Spain). J. Hum. Evol. 37: 415-430.
PARÉS, J.M. & PÉREZ-GONZALEZ, A. (1995). Paleomagnetic age for
horninid fossils at Atapuerca Archaeological cite. Spain. Science
269: 830-832.
PARÉS, J.M. & PÉREZ-GONZALEZ, A. (1999). Magnetochronology
and satrigraphy at Gran Dolina section, Atapuerca (Burgos,
Spain). J. Hum. Evol. 37: 325-342.
ROSELL, J. (1998). Les premieres occupations humaines a la Sierra de
Atapuerca (Burgos, Espagne) les niveaux TDW-4 et TDW4B. In
Les comportements de subsistance au Paléolitique. XVllle ren-
contres lnfemationales d Archéologie et d 'Histoire d Antibes. Ed
APDCA, Sophia Antipolis, p.154-162.
VAN
DER MADE, J.
(1999).
Ungulates from Atapuerca
TD6.J.Hum. Evol. 37: 389-41 3.