Les coves de cala Varques : Manacor, Mallorca
ENDINS, nn 23.2000. Palma de Mallorca
LES COVES DE CALA VARQUES (Manacor, Mallorca)
per Francesc GRACIA ', Bernat CLAMOR ' i Joan Josep LAVERGNE '
En aquest treball exposam I'estudi i la topografia de dues cavitats del litoral de Manacor,
encara que fins ara constaven com a quatre cavitats independents conegudes des d'antic.
Les recerques subaquatiques han permes connectar tres de les coves, mentre que I'altra ha
vist incrementades considerablement les dimensions. La proximitat en que es troben i les
caracteristiques de les galeries properes d'ambdues coves, indueixen a pensar que formarien
part d'un mateix sistema, pero els processos clastics d'esfondrament de les voltes n'han tallat
la comunicació directa.
La cova de Cala Varques B presenta galeries en molt diferents estadis evolutius: aixi n'hi
ha algunes on les morfologies de corrosió són predominants i els blocs són gairebé absents,
i s'hi veu com galeries veines s'uneixen i els envans separadors es dissolen o cauen. En
altres indrets predominen els esfondraments, formant caos de blocs i d'espeleotemes tren-
cats. La maxima fondaria sota I'aigua és de 30,5 m, cota que és, fins ara, la més fonda de
coves conegudes dins els terrenys neogens postorogenics de Mallorca.
La cova de Cala Varques ACD té unes característiques del tot clastiques, amb esfon-
draments de sotils i parets que han desdibuixat els indicis de la formació freatica de la cavitat.
Abstract
In this paper we present the study and topographical survey of two caves on the coast of
the Manacor municipality , which were until now considered as being four independent caves.
The underwater exploration of these caves has linked three of them up into one and the fourth
has seen a considerable increase in its previously known dimensions.
The proximity of the two systems and the characteristics of their galleries leads one to
believe that they are part of a single and possibly a more extensive system where roof col-
lapse has closed any direct link between them.
The galleries of the Cala Varques cave B show'many different stages of evolution where
solutional morphologies are predominant and loose blocks are almost absent, and one can
see where neighbouring galleries have merged and where partition walls have been dissolved
or have collapsed. In other places breakdown processes are predominant, forming confused
masses of blocks and broken speleothems. The maximum depth reached was -30.5 m, which
currently constitutes the maximum of known caves on postorogenetic Neogene terrains on
Mallorca.
The Cala Varques cave ACD shows some of the characteristics of complete breakdown
where roof falls and wall cave-ins have obliterated any evidence of its phreatic origins.
Introducció
Algunes coves d'aquesta contrada han estat des-
et al., 1974) en que apareix la citació, catalogació i loca-
crites d'enca de 1884 quan, a I'obra Anotaciones fisicas
lització de les coves de cala Varques. En el número
y geológicas de la Isla de Mallorca, LOZANO (1 884)
quatre d'ENDINS (TRIAS & MIR, 1977), s'inclola un
cita dins el capítol dedicat a les coves mallorquines Ses
acurat, extens i documentat treball sobre les coves de
coves del Pirata, visitada posteriorment també per
la zona de Can Frasquet i cala Varques. Entre les coves
I'il.lustre espeleoleg frances E. A. Martel, juntament
estudiades, tres reberen el toponim de cova de Cala
amb la cova des Pont, de les quals publica el 1903, una
Varques, les anomenades respectivament A, B i C.
descripció i unes topografies desbaratades (MARTEL,
Aquests autors ja assenyalaven Ilavors que la majoria
1903). Les coves es convertiren en "classiques" dins
d'investigadors que havien visitat la zona ignoraven
I'espeleologia, no obstant aixo, no és fins a la publica-
quasi totes les coves, ocupant-se només de la del
ció del Inventario espeleológico de Mallorca (ENCINAS
Pirata (GINÉS & GINÉS, 1976) i, marginalment, de la
des Pont. Així mateix, manifestaven que aquesta zona
1 Grup Nord de Mallorca (GNM). Pollenpa.
de la regió carstica del Migjorn té una alta densitat de

Foto 1 :
Fotografia aería de cala Varques arnb la planta de les cavitats superposada: 1 - Cova de Cala Varques ACD i 2- Cova de Cala Varques B.
(Foto ESTOP).
Photo 1: Aerialphotograph of the Cala Varques area with the floorplans of the caves overlaid: 1- Cova de Cala Varques ACD and 2- Cova de Cala
Varques B. (Photo ESTOP)

Foto 2:
Cala Varques Petita on S ' O ~ S ~
la N ~
platja que amaga la
cova D (cova de Cala Varques ACD). Sortida de la cavitat
pel túnel excavat dins I'arena. (Foto M. Crespí).
Photo 2:
Cala Varques Petita, where the beach that conceals cave D
(Cova de Cala Vaques ACD) can be seen. Cave exit tunnel
dug through the sand. (Photo M. Crespi)

cavitats (14 coves irnportants dins una superfície d'l
marina i la mar són els penya-segats d'alcaria mitjana.
km2), essent un tret característic dels fenornens subte-
Les boques s'ubiquen al costat S de la cala que
rranis la presencia, a rnoltes d'elles, de Ilacs arnb
dóna norn a les coves, la qual esta situada entre cala
aigües salabroses que ocupen les cotes inferiors.
Falcó i el racó de s'Olla, tancada per les puntes de
Posteriorrnent, TRlAS (1 992) publica una correcció
Llevant i d'en Barrufau. Aquestes localitats s'han allíbe-
de I'esmentat treball arnb la topografia posada al dia de
rat de rnornent de la transformació urbanística que han
la cova des Coloms 1. Alla ja entreveia que I'article
sofert bona part de les cales del Migjorn; la zona esta
podria servir d'estímul per a les revisions topografiques
considerada ~ r e a
Natural d'Especial Interes.
de les cavitats de la zona, especialment degut a la con-
L'accés a aquesta meravellosa cala es pot fer des
nexió subaquatica recent entre la cova des Pont i la
de la mar, arnb I'inconvenient de la dependencia del seu
cova des Pirata realitzada per aquelles dates. La cova
estat o del risc que un canvi de ternps ens sorprengui
de Cala Varques D no va esser descoberta i topografia-
rnentre sorn dins la cavitat i dificulti la tornada o posi en
da fins I'any 1992 per rnernbres de la secció espeleolo-
perill I'embarcació. Nosaltres sernpre hi arribam des de
gica del Grup Excursionista d'Alaró i figura a I'inventari
terra, arnb cotxes fins el lloc on es pot deixar el vehicle
espeleologic de 1997 (ENCINAS, 1997). Celevat interes
i després continuarn a peu pel carní de cala Varques,
que suscita aquesta zona espeleologica es reflecteix al
carregats arnb el pesat (entre 35 i 45 kg) i voluminós
treball de TRlAS (2000) que realitza una revisió topo-
equip d'immersió (de vegades cal fer dos viatges per
grafica de la cova des Moro i en destaca diversos
baixar-lo tot). L'aproximació a I'entrada de les coves,
aspectes genetics i evolutius.
situades a una distancia considerable del lloc on es dei-
La cova de Cala Varques A, va esser citada per
xen els vehicles, representa un considerable esforc, en
GINÉS :& GINÉS (1 977) corn a localitat representativa
haver-hi de davallar tot I'equip. Per la gran quantitat de
de Typhlocirolana moraguesi. Les coves de cala
dies necessaris per efectuar les topografies no és facti-
Varque? A i B també han estat divulgades en ambits
ble pensar que poguern disposar perrnanentrnent d'un
científics per haver estat objecte de I'estudi, rnitjancant
equip huma de transport del material durant els cap de
el rnetode ThIU, d'algunes rnostres d'espeleoternes
setmanes o els horabaixes; no queda altre remei que
freatics recollits en la superfície dels Ilacs o a cotes
siguin els mateixos espeleobussejadors els que realitzin
superigs, per tal d'esbrinar-ne I'edat de deposició, així
el tragí. Després de les irnmersions, resten encara,
corn I'estudi rnineralogic dels espeleoternes datats
segons el nombre i capacitat de les botelles emprades,
(GINÉS & GINÉS, 1993; POMAR et al., 1979; TUCCI-
un o dos viatges rnés de transport, pendent arnunt, per
ME1 etal., 1998; VESICA et al., 2000).
tornar al punt de partida. Aquests factors allarguen el
ternps ernprat, incrementant considerablement el des-
gast físic i alhora el perill de sofrir accidents descorn-
Situació
pressius.
El fet, rnolt popular a la zona, del robatori als cotxes
Les coves es troben situades a la marina de
que es deixen al camí de la cala, fa que haguem d'anar
Manacor, denominació donada al sector costaner d'a-
arnb compte per evitar al maxirn l'efecte causat pels Ila-
quest terrne municipal. El paisatge, juntarnent arnb el de
dres. El nombre de vegades que ens han entrat als
les altres marines del migjorn rnallorquí es caracteritza
vehicles ha superat la dotzena.
per I'horitzontalitat del relleu, ocupat per la garriga de
mata i d'ullastre, acornpanyada ocasionalrnent d'una
coberta de pins i savines. La Iínia de contacte entre la

Aspectes geològics
coneguda al treball de TRIAS & MIR (1977) es va topo-
grafiar l'any 1992 per part de R. Pascual, J. Font i M.
El Llevant de Mallorca es va formar per la deposi-
Parramon de la secció espeleològica del Grup
ció, durant el Miocè superior, de materials calcaris d'o-
Excursionista d'Alaró, encara que no va ser publicada a
rigen escullós que no han estat sotmesos al plegament
cap article.
alpí i únicament són afectats per lleugers basculaments
La feina d'exploració del sistema càrstic, les tas-
tectònics. Aquests creen una plataforma horitzontal de
ques de topografia i la documentació fotogràfica han
calcàries que s'estén entre les serres de Llevant i la
suposat 11 dies d'immersions i 6 dies de feina a las
costa. Les propietats litològiques dels materials han
zones aèries o en superfície. El nombre d'immersions
permès la gènesi d'un important carst de característi-
ha estat 17, amb un promedi per immersió de 60
ques molt peculiars a Europa. Aquesta formació plane-
minuts. El total de la feina de camp dins la gruta ha
ra està travessada per nombrosos barrancs, que en
suposat 71 hores, de les quals 16 han estat subaquàti-
desembocar a la mar formen cales. ROSSELLÓ (1995)
ques. El temps dedicat a aquesta cavitat, de dimen-
afirma que són formes fluvials en bona part fòssils i relí-
sions no gaire grans, pot semblar excessiu, però la difi-
quies de períodes més humits. POMAR et al. (1983) i
cultat d'accés a la cova D per terra i la complicació
FORNÓS & POMAR (1983) donen les característiques
topogràfica que presenten les coves en són les causes.
geològiques generals de la zona.
16 - VIII-97
Francesc Gràcia (F.G.) entra a la cova D per la mar.
L'entrada a la cavitat està lliure, sense que hi hagi cap
Mètode topogràfic
platja que bloquegi la boca, i és necessari banyar-se
fins a la cintura per poder accedir a l'interior. Efectua al
Hem refet les topografies de les parts terrestres de
llac una immersió de reconeixement en apnea. Sembla
les coves, tret de la cova A, que hem pogut utilitzar per
que hi ha possibilitats de continuació.
elaborar la topografia global de la cova de Cala Varques
ACD. Per fer la planimetria de les parts terrestres hem
20 - VIII - 97
aplicat el mètode habitual en espeleologia. A la majoria
F.G., amb en Bernat Clamor (B.C.) de suport, ins-
de trams subaquàtics, primer s'explora instal . lant el fil-
pecciona el sifó de la cova D, sense trobar-hi continua-
guia numerat cada 5 metres; a llocs molt concrets es
cions, ja que la part més baixa a -8,5 m de profunditat
prenen les poligonals amb cinta mètrica entre dos bus-
està tancada per una duna d'arena.
sejadors. Posteriorment es torna a les zones de treball
Després de treure tot l'equip de la gruta, es dirigei-
amb les poligonals traçades en paper mil•limetrat sub-
xen a la propera cova C, on F.G. se submergeix. Amb
mergible i es dibuixen els contorns de les parets. Per fer
abundant fang provinent de l'entrada exterior, avança
els perfils i seccions es torna en dates posteriors (per
passant per una estretor i després entre grans colum-
donar temps a que el fang aixecat pels espeleobusse-
nes i formacions fins a sortir 30 m després a un dels
jadors se sedimenti) i es prenen les dades de fondària
llacs de la cova A. De tornada inspecciona una dava-
del sostre i fons a partir de les poligonals ja fetes; pos-
llada lateral concrecionada que assoleix els -18 m.
teriorment també amb les dades ja traçades al paper es
També observa que a l'altre costat de l'entrada hi ha el
dibuixen el sòtil i fons. Per a les seccions de dimensions
que sembla una galeria obstruida per esfondraments i
considerables empram el mateix sistema que utilitzarí-
formacions, però no té gaire aire per fer l'exploració per
em si fos un perfil. Aquest sistema topogràfic represen-
un lloc delicat i posterga l'intent de forçar el pas.
ta molts de dies de feina, però una vegada fet permet
Després van a la cova A, però per terra, a inspec-
obtenir més precisió i informació topogràfica de les cavi-
cionar els petits llacs que hi ha prop de l'entrada. El de
tats.
més al N està tancat a -3,6 m i l'altre, situat a l'E, dava-
Ha entre blocs per un fort rost de pedres i blocs inesta-
bles fins devers -10 m.
Descripció de les cavitats
27 - XII - 97
COVA DE CALA VARQUES ACD
F.G., amb en Peter Watkinson (P.W.) de suport,
Coordenades UTM cova A: 525550 / 4372430 - 2
cabussa a la cova C, on reinstal-la el fil-guia fins a la
Coordenades UTM cova C: 525560 / 4372400 - 6
cova A. Després torna enrere, passant per l'entrada
Coordenades UTM cova D: 525650 / 4372300 - O
per dirigir-se al lloc on li va semblar que s'obria una anti-
ga galeria col . lapsada. Comença a obrir-se pas per l'es-
Història de les exploracions
pai que li deixa el rost d'enderrocs i el sòtil, fins que una
La planimetría de la cova C es va efectuar l'any
concreció trencada li tanca la progressió; després
1972 per A. Ginés del Grup Espeleològic EST, mentre
d'empènyer-la pendent avall, surt a una sala ampla,
la cova A va ésser topografiada l'any 1977 per T.
només parcialment subaquàtica, ja que hi ha una cam-
Fo rt uny, M. Trias i C. Payeras de 1' SCM. La cova D, no
bra d'aire que ocupa les zones més elevades, sobre-
44

COVA DE CALA VARQUES ACD
MANACOR
TOPOGRAFIA
F. GRACIA. J. J. LAVERGNE. B. CLAMOR
P. WATKINCON. T. MONSERRAT
1997- 99 - 2000
A COVAA
C COVAC
D COVAD
LL CAMBRA DELS LLADRES

11,16 - X I I - 9 9 i 2 - 1-2000
B.C., J.L. i F.G. continuen les tasques de topografia
subaquatica.
6 - 1 - 0 0
P.W. i F.G. inspeccionen I'entrada de la cova D.
Una platja s'ha format on abans es trobava la boca de
la cavitat. Comencen a excavar un túnel per superar la
barrera d'arena que impedeix accedir a la cavitat, pero
no ho aconsegueixen després de fer una galeria de
devers 3,5 m de Ilarga.
23 - 1 - O0
P.W., F.G. i Tofol Monserrat (T.M.) es dirigeixen a la
cova D, per prosseguir I'excavació del túnel, pero la
platja és aquesta vegada més extensa, la mar ha
omplert el túnel excavat dues setmanes abans i ha
dipositat arena que sepulta per complet tota la feina
efectuada. Es torbaren 3h 30' per excavar de bell nou el
túnel, fins a connectar als 4 m amb la cavitat. A partir
del moment d'obrir el pas, es va formar un corrent d'ai-
re molt apreciable. Procedeixen a revisar tota la zona
aeria; després construeixen un dic amb pedres, fustes i
arena per evitar que I'arena torni a reblir el túnel.
3 - 1 1 - 0 0
F.G. dibuixa les seccions subaquatiques, observa
franges horitzontals fosques a la paret del llac de la
cova A que corresponen a nivells d'antigues estabilit-
zacions dels Ilacs.
Foto 3:
Preparatius per inspeccionar el llac situat al sud de la cova
D (cova de Cala Varques ACD). Es pot observar la banda de
6 , 2 0 - II i 4 , 8 - IV - O0
sobrecreixement freatic subactual als costats del Ilac. (Foto
P.W., T.M. i F.G. topografien la part terrestre de la
M. Crespi).
cova D, inspeccionen també al costat S de la cova la
Photo 3: Prepanng to inspect the lake in the southem pari of cave D
llarga franja d'aigua, mentre Marc Bujosa (M.B.), B.C. i
(Cova de Cala Varques ACD). A band of recent phreatic
overgrowth can be seen at the side of the lake. (Photo M.

J.L. fan fotos terrestres. J.L. es capbussa a I'estret Ilac,
Crespi)
pero troba una separació rocosa que baixa fins a 4 m
sota I'aigua, sense solució de continuitat.
surten de I'aigua formacions estalagmítiques i blocs.
Volta la sala, instal.lant fil-guia fins que aquest s'acaba.
25 - 11 - 9 9
Descripció de la cova
Juanjo Lavergne (J.L.) i F.G. topografien les poligo-
La cova, de direcció predominant NNO-SSE, esta
nals principals. En J.L. prossegueix a la part final de la
formada per un conjunt de galeries i sales comunicades
sala de la cova C, on F.G. havia acabat la guia. Volta
entre sí. Les tres entrades es troben a les galeries, de
tota la sala sota I'aigua i continua explorant fins que pro-
direcció E-O que intersecten les sales.
gressa per entre blocs caiguts, a poca fondaria, i surt al
Amb les darreres exploracions subaquatiques la
llac de la cova D. Tres coves diferents s'han aconseguit
poligonal projectada arriba a tenir un desenvolupament
enllacar i són ara una mateixa cavitat: la cova de Cala
total de 591 m; dels quals 339 m són aeris i 252 sota I'ai-
Varques ACD. També se submergeix al llac de la cova
gua.
A i instalda una trentena de metres de fil-guia.
El desnivel1 total de la cavitat és de 28 m (la fonda-
27 - 111; 1 i 7 - XI - 99
ria maxima sota I'aigua és de 18 m, mentre la cota posi-
J.L. instakla devers 130 m de fil-guia substituint
tiva maxima és de 10 m).
algunes guies no marcades. Pedro Gracia (P.G.) i F.G.
van a fer fotos sota I'aigua. F.G., en solitari prossegueix
COVA A
les tasques topografiques; no s'explica com no va veure
La cova A esta formada per una galeria de secció
el pas de la connexió el dia en que es va submergir a la
semicircular de 32 m de llarg per uns 2 m d'alcaria, que
cova D.
continua, després de superar un pas estret per una sala

de 40 x 30 m, de pis molt accidentat, que li dóna una
indrets estan parcialment coberts de belles formacions
gran complicació topografica. També presenta una gran
litoquímiques. Calcaria arriba gairebé als 6 m. Si conti-
varietat de morfologies, mesclant-se zones d'enderrocs
nuam recorrent les parets de la sala, voltam I'espai aeri
amb altres de belles concrecions amb algunes notables
fins que arribam a una estretor entre blocs caiguts, que
estalagmites i columnes.
més envant surt a un llac allargassat de la cova D.
Els costats SO i SE de la sala estan ocupats per
Ilacs d'aigua salabrosa, on es troben concrecions sub-
COVA D
aquatiques relacionades amb el nivel1 actual del llac
Centrada de la cova D es troba a un costat de cala
(Foto 5). Aquesta sala és un bon exemple de cavitat
Varques, anomenat cala Varques Petita. El rhgim de
clastica que no ha arribat a assolir un perfil d'equilibri.
corrents que afecten aquest racó determina I'accés a la
La migració en alcaria del sotil podria provocar I'abisa-
cavitat. Així, si predomina el procés erosiu, cala
ment del paladar de la sala, ja que es troba molt prop de
Varques Petita esta amb poca o gens d'arena i la cova
la superfície del terreny (TRIAS & MIR, 1977).
és visible; per contra en el cas de dominar la sedimen-
tació, la seva boca resta tancada per una platja d'arena
COVA C
(Foto 1 i 2). Aquest fet va fer que M. Trias quan va fer
La cova C és una petita cavitat de boca ampla (26
I'estudi de la zona no I'hi inclogués, ja que la platja ama-
x 4 m), constituida per una única sala de 16 x 18 m, de
gava la boca de la caverna.
pis descendent fins arribar a la part final (-4 m), zona
Es tracta d'una galeria de 32 m de Ilarg, amb I'en-
que esta ocupada per un Ilac. Malauradament s'empra
trada en ocasions tapada per I'arena de la platja, que
habitualment com a excusat pels banyistes de la cala.
comunica amb la sala de 45 x 34 m. La galeria d'accés
El pendent de fang i pedres prossegueix sota les aigües
terrestre no és gens comoda de transitar, ja que té
dels Ilac; aquí la cavitat es perllonga cap al NO, passant
diverses estretors, tant per la baixa alcaria del sbtil, corn
entre columnes i altres formacions, per incrementar-se
pels passos quasi tancats per concrecionament o blocs.
el volum; a I'E davalla per entre colades estalagmíti-
A la sala s'accedeix quasi a la vorera del Ilac, que es
ques fins assolir els -16 m, continuant entre els blocs
troba al costat N. La cota positiva més alta del sotil de
uns metres rnés. Es veuen diferents paleonivells frea-
la sala és de +10 m. Pujant pendent amunt en direcció
tics a -15 m. Després de prosseguir entre algunes
S arribam a un desnivel1 d'uns 8 m que condueix a un
columnes de bones dimensions connecta als 30 m line-
altre Ilac, molt estret, de 32 m de Ilargaria i 4 m de fon-
als al llac de la cova A. La zona submergida volta el llac
daria maxima i sense continuitat (Foto 3).
en direcció 0, fins fer-se impracticable per I'estretor.
CAMBRA DELS LLADRES
Morfogenesi
De la cova C, si ens dirigim en direcció S, podem
continuar per una estretor formada per I'esbucament
TRIAS & MIR (1977), parlen de la cova de cala
d'una antiga galeria, amb un rost format de blocs i for-
Varques A com a cavitat d'origen freatic fons amb pre-
macions caigudes, que per poc tanquen
el pas.
dominancia de les morfologies clastiques i reconstructi-
Superada I'obstrucció, la cavitat torna a agafar volum
ves.
per, després de 20 m de sifó, sortir a la cambra dels
La cova de cala Varques A posterionnent va esser
Lladres, de 34 x 22 m aeris (40 x 34 m comptant els
objecte d'un estudi sobre la morfologia, estructura i ori-
marges subaquatics). En aquesta cambra alguns blocs
gen dels espeleotemes epiaquatics (POMAR et al.,
caiguts del sotil sobresurten de I'aigua i en alguns
1979).
Foto 4:
Aspecte clastic de la cova D (cova de Cala Varques ACD).
Destaquen les columnes afectades per processos de soliflu-
xió i també els revestiments axials de la sala. (Foto M.
Crespí).
Photo 4:
View of the breakdown N, cave D (Cova de Cala Varques
ACD). Noteworfhy are the columns affected by readjustments
of the chamber floor. (Photo M. Crespí.)

1 Es~eleoternes frehtics subactualc de la cova A (cova de
Cala Varques ACD). (Foto P. Gracia).
Photo 5:
%- P
9 Recent phreatic speleothems rn cave A (Cova de Cala
Varques ACD). (Photo I? Gracia.)
En aquesta cavitat no queda rastre del sistema de
briments litoquímics dels blocs suavitzen i dissimulen
conductes inicials generats en regim freatic: I'intens pro-
I'aspecte clastic, creant un fals aspecte jovenívol. Els
cés clastic afavorit per les infiltracions zenitals i les des-
indrets amb més riquesa d'espeleotemes són: la part
secacions de les cavitats ha emmascarat els buits pri-
que limita el llac de la cova A, el sifó de connexió entre
migenis; les concrecions formades posteriorment, algu-
la cova A i la cova C, la cambra dels Lladres i la sala
nes d'elles també trencades i basculades han contribuit
de la cova D al costat del llac N. En aquesta darrera hi
activament a I'ocultació (GINÉS, 1995). El creixement
ha evidents fenomens de reajustament que han afectat
tridimensional de la cova i I'abrasió produida per la mar
diverses columnes provocant la separació a la part del
ha originat I'obertura a I'exterior de la cavitat per tres
sotil de devers 2 m en vertical i 0,5 m en desplacament
llocs diferents. L'efecte s'aprecia més a la cova D pel fet
horitzontal (Foto 4).
d'estar actualment al nivell de la mar; així prop de I'en-
Hi ha mostres de processos corrosius recents que
trada es veuen abundants codols i algunes morfologies
afecten diferents Ilocs inundats: així a 1'0 del llac de la
d'abrasió que han afectat parets i formacions, pero és
cova A, les parets estan molt afectades per la corrosió,
ben probable que les altres boques (a +2 i +4 m) també
també a la cambra dels Lladres les colades estalag-
s'hagin vist afectades pel modelat litoral. Els processos
mítiques submergides fins als -5 m estan localment molt
sedimentaris que temporalment es produeixen a cala
descalcificades. Hi ha diversos registres d'estabilitza-
Varques Petita ens mostren un procés actiu extrapola-
cions dels nivells dels Ilacs: estalactites recobertes de
ble al sofert en el passat per moltes cavitats litorals que
sobrecreixement freatic subactual als llacs de les coves
es troben totalment o parcial envaides per platges i
A i D; paleonivells a -15,3 m, al costat del sifó de con-
dunes fossils (CUERDA, 1975; GRACIA et al., 1997;
nexió entre les coves A i C; marques horitzontals de
GRACIA & VICENS, 1998; GRACIA et al., 1998a). Si no
color negre a -1,8 m, a la part submergida que voreja el
fos per la reactivació de I'efecte erosiu, segons el regim
llac O de la cova A.
de corrents i tempestes que fan desapareixer la platja,
aquesta entrada romandria tancada.
Cestructura global de la cova esta configurada en
Aspectes tecnics
una planta irregular en funció de la intensitat dels esfon-
draments que s'hi han acumulat durant milers d'anys.
La primera dificultat és, com ja s'ha esmentat
Les cotes més baixes es troben sota I'actual nivell frea-
abans, I'aproximació fins a la cova, ja que s'ha de
tic i per tant inundades, determinant la posició dels Ilacs
transportar tot I'equip caminant fins a les boques, situa-
i sifons. L'ordenació i contorn de les sales i galeries
des a vorera de mar, tret que es disposi d'embarcació,
actuals és poc aclaridora de la distribució primigenia, ja
cosa que transformaria I'inconvenient en avantatge.
que els esbucaments han format aquesta configuració
El material emprat ha estat normalment 2 x 7 1 o bé
present, formant falses galeries, passos entre blocs i
2 x 10 1 a 200 atm. d'aire, capacitat que s'ha emprat per
sales separades de les veines. Els processos clastics
realitzar les diferents tasques exploratories i topografi-
són evidents a totes les zones de la cova, si bé els rebli-
ques. L'estretor d'alguns passos fa recomanable portar
ments per sediments al.loctons (a les galeries d'entra-
les botelles lateralment. L'entrada més directa i comoda
da) o autoctons (fang produit per la descalcificació)
amb diferencia pels espeleobussejadors és la cova C i
recobreixen i anivellen alguns indrets; també els reco-
d'aquí es pot anar als dos extrems de la cavitat. En

Progressi6 per la galeria Principal. L'esbucament que s'a-
precia a I'ecquerra de la galeria és el que ha format la sala
can-be seen on the left of the gallery led to the formation of
d'Entrada. (Foto O. Espinaca).
the Sala d'Entrada. (Photo O. Espinasa.)
alguns Ilocs, especialment a la connexió arnb la cova D,
hores, de les quals 92 han estat subaquatiques (cense
cal anar arnb compte per evitar la caiguda de blocs
comptar el temps de transport o de preparatius dins les
inestables i molt descalcificats.
cavitats). El poc temps efectiu de feina que es pot apro-
La fondaria maxima de I'aigua és de 18 m, profun-
fitar de cada immersió, ja que una gran part s'ha d'em-
ditat concreta, ja que.la mitjana de progressió és molt
prar per arribar fins als llocs on comenca propiament el
menor. La complicació principal és per tant la presencia
treball i per retornar, és la causa que allarga el nombre
dels passatges estrets que, malgrat la brevetat dels
de dies.
sifons, la fan del tot desaconsellada per a escafandris-
tes inexperts.
24 - XII - 97
B.C., arnb Francesc Gracia de suport, es fica dins
I'aigua del llac i ja veu mentre efectua els preparatius,
COVA RE CALA VARQUES B
que sota els seus peus sembla que hi ha una zona sub-
mergida important. Avanca arnb 2 x 7 1 en direcció al
Coordu;i;des
UTM: 52551 0 1 4372450 - 4
SSO, progressant pel que sembla una continuació de la
sala dYEntrada
sota I'aigua (la galeria Principal), arnb
Historia de les exploracions
tot el costat esquerre arnb un rost de blocs i pedres,
La part coneguda de la cavitat va ser topografiada
alguns per damunt de formacions estalagmítiques. La
I'any 1970 per part de J. Xiviell, J. Ripoll i V. Garcia, de
galeria té devers 12 m d'ampla, arnb formacions secun-
I'SCM i publicada per TRlAS i MIR (1977).
daries fosques i a molts d'indrets evidencies d'haver-se
Per fer I'estudi i la documentació de la cavitat han
redissolt; arriba a una zona que presenta un con de
estat necessaris 34 dies de busseig i 3 dies de feina
materials esbucats del sostre, on la cavitat es ramifica i
terrestre a las zones aeries i per a la realització del per-
tria per seguir endavant un portal estret a 15 m de fon-
fil exterior a la cova. El nombre total d'immersions ha
daria (comencament de la galeria de les Tortugues).
estat de 64 (practicament 2 cabussadors per dia), arnb
Després de breus instants arriba a una cambra arnb el
una mitjana per immersió de 90 minuts. El total de la
sotil provist de paleonivells menjats parcialment per la
tasca de camp dins la gruta, sumant les hores realitza-
corrosió, alguns d'ells caiguts al terra. També hi ha esta-
des per tots els membres de I'equip ha suposat 106
lagmites coniques descalcificades. Aquí acaba el fil-

passar per un passatge estret, la galeria continua i en
alguns Ilocs veu que té per damunt un nivel1 superior.
Avanca fins que es fa impracticable, a 155 m de distan-
cia del llac
2 i 2 5 - 1 - 9 8
B.C., F.G. i Moisés Bonnín de fotograf terrestre rea-
litzen alguns intents de trobar noves continuacions
sense exit i també continuen topografiant.
6 - I X - 9 8
F.G., arnb 18 + 10 1 i en B.C. de suport se submer-
geix per topografiar la poligonal de la galeria dels
Aliens.
A la tornada la visibilitat és zero. Després es
fica cap a les galeries Laberíntiques i explora 40 m de
conducte fins que la manca d'aire I'obliga a tornar.
1 3 - I X - 9 8
B.C. segueix per les galeries Laberíntiques i
aconsegueix connectar per complet una galeria
paral4ela a la principal. F.G. continua les tasques de
topografia, dibuixa les parets de la galeria dels Aliens
a partir de la planimetria de les poligonals. De tornada,
al final de la galeria Principal, es fixa en un crui estret,
el qual a la topografia semblava la possible continuació
. -
Foto 7:
Llac de la cova de Cala Varques B. (Foto M. Bonnin).
de la galeria Principal. En aqUeSt instant es troba amb
el company, i li indica on hi ha una possible continuació,
Photo 7:
Lake Ni the Cova de Cala Varques B. (Photo M. Bonnín.)
pero en B.C. té problemes amb el iacket i ha de tornar.
A I'entrada F.G. li pren el rodet d'exploració i torna a
guia del rodet i torna, després d'haver-ne instal.lat 100
ficar-s'hi. Primer avanca per darrere de la galeria
m. Una vegada al Ilac, arnb 50 m de guia que encara
d'Entrada, passant per entre blocs fins a sortir a un
tenia a una de les motxilles es torna a submergir i pros-
petit llac situat al N de la zona terrestre. Se submergeix
segueix per diversos indrets de les galeries
i surt a una zona ampla, que per la terbolesa de I'aigua
Laberíntiques.
ja s'imagina que comunica amb la galeria Principal.
Aquí continua pel que seria I'altre costat de la mateixa
27 - XII - 97
galeria Principal, fins a la zona on havia vist una con-
B.C., continua I'exploració de la cavitat, aquesta
tinuació. Es fixa bé, entrant uns metres, i veu que hi ha
vegada en direcció contraria, cap al NNE; també aquí
una especie de laminador tombat, arnb poques possibi-
prossegueix per la mateixa galeria dYEntrada,
amb el
litats de continuació. S'endinsa arnb dificultats a causa
rost de pedres, blocs i formacions trencades que dava-
de I'estretor i del fang que cau de dalt. Després de 8 m,
llen de dreta a esquerra. Arriba a una zona on les
el pas s'obri i forma una espaiosa galeria (cambra de
dimensions es redueixen drasticament (galeria dels
I'Esfínter) per la qual continua fins que la guia s'acaba
Aliens). Avanca per un sostre baix, en ocasions de
i ha de tornar sense haver vist el final.
menys d'l m d'alcaria, arnb una amplada mitjana d'uns
5 m i el terra recobert de fang, en alguns lloc negre. La
20 - IX - 98
fondaria del pis es troba entre 10 i 12 m. Després d'ha-
B.C. i F.G., van a la cambra de I'Esfínter. Una
ver recorregut un bon tram la galeria s'eixampla i surt a
vegada alla
en B.C., que va al davant, segueix
un petit balcó que porta a una sala allargada plena de
instaldant guia a partir del lloc on aquesta acaba. Uns
paleonivells freatics, especialment formats sobre esta-
metres després la galeria s'estreny i sembla que es
lagmites. Sembla el cau d'un monstre. És la cambra
tanca. Quan ja en F.G. penca que en B.C. tornara enre-
dels Aliens. Ha posat 150 m de guia. La tornada es fa
re veu que el company es fica per un pou que el deixa
molt Ilarga, arnb visibilitat zero la major part del temps.
passar just, arnb els peus per davant engaixant-se arnb
la guia i qualque punta de roca, pero mentre es desfa

COVA DE CALA VARQUES B
MANACOR
TOPOGRAFIA-
F. GRACIA, B. CLAMOR, J. J. LAVERGNE
P. WATKINSON
1 ENTRADA
6 GALERIES LABER~NTIQUES
2 SALA D'ENTRADA
7 GALERIA DELS ALIENS
3 GALERIA PRINCIPAL
8 CAMBRA DE L'ESF/NTER
4 GALERIA DE LES TORTUGUES
9 L'ESF~NTER
5 GALERIA SUPERIOR
10 SALA FONDA
O
4
10
30 m
Seccions
Planta i Perfil

la corrosió que gairebe ha esborrat tot vestigi del recobri-
I
ment secundari. (Foto O. Espinasa).
I
Photo 8:
Slope of fallen materials covered by flowstone and stalagmi-

tes which in turn has been covered by mud. The roof has
been heavily affected by corrosion which has almost oblite-
rated any traces of secondary cover. (Photo O. Espinasa.)
de I'aferrada assenyala amb les llanternes cap a baix i
el col.lapse per intentar for~ar-lo
pels costats, sense
el llum no arriba al fons. Fa senyes al seu company que
exit. En sortir de ['Esfínter, en J.L. queda enganxat, i
la caverna s'obri molt per sota d'ell. En passar tots dos
tarda una bona estona per aconseguir desfer-se. Els
aquest esfínter queden al.lucinats: han sortit per un pas
dos companys esperaven sense poder-hi fer res, amb
estret i vertical situat a un lateral del sotil d'una gran
la impressió d'estar dintre d'una immensa ampolla tan-
sala (la sala Fonda). La poca potencia de les llanternes
cada per un petit tap, ja que és el seu company que els
no els hi deixa veure les parets de gran part de la salo-
impedeix sortir mentre l'aire es va esgotant. Una vega-
ta. Observen paleonivells a -16,5 m al sotil. Els crida
da superat el mal moment F.G. continua explorant al
especialment I'atenció I'increment de la fondaria, ja que
final de la galeria Principal i s'afica per un nivell situat
practicament el sotil de la sala es la profunditat maxima
sobre la galeria de les Tortugues (galeria Superior).
de les galeries de la resta de cavitat. Avancen per un
Es veu clarament que es tracta de galeries freatiques,
costat de la sala a -25 m de profunditat, veient que per
amb el fons pla, cobert parcialment de sediment i amb
sota d'ells hi ha com a mínim un bon parell de metres
el sostre baix, de forma semici'rcular. Posa guia fins que
mes. Tots dos van pegant crits subaquatics, emocionats
I'aire I'obliga a tornar.
per la troballa: el lloc amb mes volum i fondaria de la
cavitat. En arribar al final del costat S de la sala nomes
24 - X - 98
restaven 15' per entrar en descompressió. De tornada
F.G., en solitari, amb 2x10 I, continua endavant per
no es creien la troballa efectuada quan ja donaven gai-
la galeria Superior fins que connecta amb la galeria
rebé per finalitzada la cavitat. Feren la promesa de no
de les Tortugues i torna per aquest nivell inferior.
tornar a la sala Fonda fins que no tinguessin llums
potents per il.luminar I'espai buit trobat. L'excitació del
2 4 - 1 - 9 9
descobriment dura bastant de dies, durant els quals no
F.G., J.L. i B.C. (aquest darrer de suport) es diri-
deixen de pensar contínuament amb la troballa.
geixen a la sala Fonda i, per un lateral situat al costat
E que sembla que te possibilitats, davallen fins a -30,5
11 - X - 9 8
m. F.G. va al davant fins que s'embulla el fil-guia amb el
F.G. i B.C. inspeccionen el comenGament de la
focus i mentre intenta desfer I'embull va caient un fang
galeria dels Aliens per si fos possible accedir a la
negre del sostre que impedeix la visibilitat. En J.L. li
cambra de I'Esfinter sense haver de passar per I'es-
pren el rodet i s'afica per un laminador amb el pis a -30
tretor, pero tota la paret dreta esta tancada. A la sala
m, pel qual avanGa una vintena de metres. Al tornar del
Fonda progressen per una galeria d'una vintena de
laminador ja entren en descompressió: 5' a 3 m.
metres, fins a un lloc que sembla que es tanca a -20 m
de profunditat. Després, en tornar cap a I'Esfínter,
4 , 7 i 11 - 11-99
remonten un col-lapse concrecionat que ascendeix a la
P.G., J.L. i F.G. prenen dades topografiques de la
cota -12 m fins que els blocs tanquen el pas. El temps
sala Fonda, i fan també indagacions de possibles con-
total de capbussament ha estat de 90'.
tinuacions a diferents indrets de la sala. Agafen una
mostra de paleonivells situats al sotil de la sala a -16,5
.
18 - X - 98
i -21 m i exploren petites galeries. La pujada a peu pel
Juanjo Lavergne, B.C. i F.G. es dirigeixen a la sala
camí de cala Varques amb tot I'equip posat es fa molt
.
Fonda, on reinstalden el laminador tombat. Els dos pri-
penosa per I'intens fred que fa, especialment a les
mers segueixen drets cap al S per cercar-hi possibles
mans i la cara, banyades i gelades.
continuacions. Mentrestant F.G. en direcció N, remonta

Foto 9:
Avanc per la galeria de les Tortugues, s'obsewen a distints
Photo 9: Advanchg along the Galeria de lec Tortugues, not very evol-
nivells galeries primighnies poc evolucionades. (Foto O.
ved galleries can be seen at different levels. (Photo O.
Espinasa).
,
Espinasa.)
1 8 - 11 - 9 9
topografia terrestre, després de davallar I'equip d'im-
Revisió per part de J.L. i F.G. de la posició relativa
mersió dels companys. Pero la feina més pesada és
de les boques de les coves. A la tornada, com ja és tra-
realitzar la topografia de la superfície, a I'exterior de la
dició, els lladres els han entrat dins del cotxe.
cova, per on passa el perfil principal. J.L. i B.C.
prenen
mentrestant les dades per dibuixar el perfil de la sala
27 - 111,24 - X i 26 - XII - 99
Fonda, emprant 40' de busseig i 8' de descompressió.
B.C., en solitari recorre la sala Fonda cercant-hi
possibles continuacions. Set mesos després J.L., P.G.
13,19,22 i 27 - 1 - O0
i F.G., amb en B.C. de suport, fotografien la galeria
J.L. i F.G., prenen mesures de diverses seccions i
Principal i la galeria deis Aliens. A finals d'any, Oscar
dibuixen les parets de galeries i de la sala Fonda.
Espinasa i F.G. fotografien la galeria Principal i part de
Mentre en J.L. topografia la sala Fonda, passa un suc-
la galeria de les Tortugues.
cés de conseqüencies encara males de preveure: a
causa de les bambolles d'aire, cau del sostre de la sala
una estalactita de dimensions considerables i passa per
2 , 6 i 8 - 1 - 0 0
entre les cames de 13espeleonauta
fregant-li els genitals
F.G. dibuixa les parets de diverses galeries. En
que reberen un fort cop. El mal sofert fa que amolli de
B.C. posa devers 25 m de guia a una galeria estreta.
la boca el regulador, pero per sort no perd el coneixe-
El dia 6, P. W. i F.G. davallen I'equip d'immersió
ment. En aquestes ocasions estam devers 90' d'im-
dels companys i topografien la part terrestre de la cova.
mersió i entre 10' i 12' de descompressió, i en J.L.
J.L. i B.C. al llarg de 90' de busseig prenen les dades
empra per primera vegada a la cova, llevat dels 2x10 1
numeriques per fer els perfils de la galeria de la
d'aire, una botella de nítrox al 70%.
Tortuga i de la galeria dels Aliens respectivament. El
mateix dia en B.C. troba ossos de vertebrats fossils que
' 2 9 - 1 - 0 0
sobresurten de la roca mare al sostre de la galeria de
B.C. fa I'exploració d'una petita continuació de 20 m
les Tortugues; alguns d'ells són recollits per portar-los
a la galeria de les Tortugues, recuperant a la tornada
a I'lnstitut Mediterrani d'Estudis Avancats per a la seva
una dent fossil de I'especie de tauró Odontaspis cuspi-
identificació. Dos dies després, P.W. i F.G. continuen la
data. Aquesta dent es trobava a molt poca distancia

dels ossos de la tortuga. Mentrestant J.L. i F.G. conti-
SALA D'ENTRADA
nuen amb les laborioses tasques de topografia.
La boca mig amagada per la garriga s'obri a uns 6
m snm, per entre blocs caiguts. Esta formada per una
3, 12 - Il i 2 - 111 - O0
llarga galeria terrestre de 74 m, paral.lela a la Iínia de
J.L. i F.G., en solitari, en dos dies del mateix mes
costa i les seves cotes més baixes estan ocupades per
prenen poligonals i dades per fer seccions. Un mes des-
les aigües freatiques al llarg de tot el seu recorregut.
prés prossegueixen plegats topografiant les galeries
Les formacions secundaries més destacades són els
Laberíntiques. F.G. mentre pren les dades d'una gale-
espeleotemes freatics subactuals que limiten les vore-
ria troba a un lateral una galeria nova d'uns 35 m de lon-
res del Ilac. Aquest a I'hivern té una termoclina molt
gitud.
marcada. La fractura que s'aprecia a I'interior de la
cova, per damunt del Ilac, sembla tenir relació arnb un
12 - 111 - o0
petit espadat exterior.
P.G., B.C. i J.L. filmen en vídeo i també agafen
dades per fer una secció de la sala Fonda. En J.L.
GALERIA PRINCIPAL
s'endinsa per un laminador situat a la paret de la
La sala &Entrada forma part de la galeria
sala.
Principal, ja que és senzillament I'esbucament d'un
dels costats que sobresurt per defora de I'aigua i'limita
6 , 1 3 i 2 0 - V - O O i 1 0 - V I - O 0
parcialment la galeria, ja que el rost prossegueix aigües
Realització d'una secció de la sala Fonda (F.G.),
avall, topant en molt dels llocs amb la paret de I'altre
exploració i topografia de perllongacions a la zona de
costat. El pendís, de materials de tota mena, esta par-
les galeries Laberíntiques (B.C. i F.G.) i revisió del
cialment recobert d'espeleotemes, la majoria d'ells
perfil de la galeria de les Tortugues i troballa d'una
afectats per trencaments i corrosions. La galeria
mandíbula de Myotragus balearicus al rost de materials
segueix una direcció NNE-SSO, amb una amplada que
no consolidats en una estretor, a -1 4 m de fondaria i dis-
va dels 28 m als 8 m i una alcaria maxima de 7,5 m. La
tant 120 m del llac d'entrada.
roca calcarenítica blanca destaca a les parets i sbtils,
de vegades semioculta pel concrecionament axial o
parietal, molt enfosquit i afectat pels processos de dis-
Descripció de la cova
solució.
La cavitat segueix una direcció predominant NE-
SO. tret de la galeria dels Aliens que és NO-SE.
GALERlA DE LES TORTUGUES
-
Malgrat estar situada a pocs metres de la cova de
Al lloc on s'obrin diverses continuacions comenca
cala Varques ACD no s'han pogut connectar oto
aqueSta ruta de 124 m i -16,5 m de fondaria mkima.
1). El recorregut projectat total de la cova és de
S'hi accedeix a través d'un PaSsatge d'uns quatre
1.221 m (1 -127 m subaquatics i 94 m aeris) i la pro-
metres de Ilarg, de sostre baix, que condueix a la cam-
funditat maxima 6s de 30.5 m (sala Fonda). EI sic-
bra dels PaleonivellS CorcatS. En aquesta cambra tr0-
tema principal (galeria de les Tortugues - galeria
bam estalagmites ~ 0 t l i q ~ e s
i
a~gunes
formacions freati-
Principal - galeria deis Aliens) d'un extrem a I'altre
qUeS a -14 m, afectades per I'agressivitat de I'aigua. A
té una Ilargaria de 322 m. El desnivel1 global de la
les parets podem visualitzar la franja d'inundació pels
tova és de 36,5 m (del punt mes alt, a +6 m, al mes
sobrecreixements freatics parietais. Més endavant
baix a -30,5 m).
podem apreciar les fractures generadores del conducte.
El pis de la galeria sol estar a -16,5 m i el sostre d'a-
Foto 1 o:
I
Columnes basculades i trencades a la part final de la galeri;
Principal, en direcció a la sala Fonda. (Foto: O. Espinaca).
Photo 10:
u
Tilted and broken columns at the end of the Galena
Principal, toward the Sala Fonda. (Photo O. Espinasa.)

Foto 11:
Estalagmita chica molt afectada perla corrosió. Galena de
les Tortugues. (Foto O. Espinasa).
Photo 11:
Conical stalagmite heavily affected by corrosion, Galena de
les Toriugues. (Photo O. Espinasa.)
quest nivell als -13,5 m i s'uneix en bona part del reco-
afectada per episodis d'esfondrament, incrementa el
rregut arnb la galeria Superior. La part final es va fent
volum cap al final, formant la sala dels Aliens. Aquí I'al-
estreta fins que es tanca. La potencia de roca situada
caria del sostre és de gairebé 5 m i I'amplada de 17 m,
sobre la galeria esta compresa entre els 37 i 40 m.
arnb una fondaria maxima de quasi 19 m. Tot el tram de
la galeria es troba just per sota del torrent de Cala
GALERIA SUPERIOR
Varques (amb una potencia de roca compresa entre els
Comenca prop del sostre a un costat del final de la
12 i 18 m), el qual prossegueix després per damunt de
galeria Principal, i forma els característiques tubs fre-
la sala Fonda, situada al final de la platja.
atics, de baixa alcaria. Al final coincideix arnb la part
Es veuen alguns buits, conductes primaris i cúpules
superior de la galeria de les Tortugues formant una
de corrosió, així com evidencies de corrosió que afec-
unitat, encara que es veu que s'ha generat aprofitant
ten també formacions secundaries. El sostre de la gale-
una mateixa diaclasi en diferents períodes. El sostre de
ria, especialment al comenqament, té abundants indicis
la galeria Superior sol estar entre els -10 i -11 m.
d'haver estat cobert d'estalactites que han estat dissol-
També aquí hi ha formacions litoquímiques i els proces-
tes fins a la base en molts d'indrets.
sos agressius han afectat tant els espeleotemes com la
Els espeleotemes són especialment abundants cap
roca estructural.
a la part final, destacant els paleonivells freatics (-15 m)
formats entorn d'estalagmites que caracteritzen la sala,
GALERIES LABER~NTIQUES
dotant-la d'un ambient misteriós.
Tenen la mateixa direcció predominant que la gale-
ria Principal i en alguns llocs formen arnb ella fins a
CAMBRA DE CESF~NTER
cinc galeries paraldeles, d'amplaria i alcaria molt varia-
S'inicia arnb un laminador tombat de 8 m de llarg
ble. N'hi ha dues que formen un circuit complet. Les
que accedeix a la cambra d'uns 30 m x 8 m, arnb la part
dimensions són molt variables, arnb els fons entre -8 i -
terminal que es va fent estreta i quan sembla que es
11 m. És globalment la zona de la cavitat on apreciam
tanca s'obre al terra un passatge vertical (I'Esfínter)
més bé les morfologies de corrosió que han afectat les
que condueix a un costat del sostre de la sala Fonda.
parets, de forma que comuniquen algunes de les gale-
Tota la cambra posseeix un bon grapat de morfolo-
ries entre sí, bé directament o per forats impenetrables.
gies i episodis evolutius: formacions primaries, com les
Així i tot estan provistes de formacions secundaries. Es
esmolades parets que afecten I'Esfínter; blocs caiguts
veuen a molts d'indrets forats i conductes no penetra-
(algun sobre estalagmites) i espeleotemes. Al comen-
bles que semblen esser buits primigenis que en el futur,
cament de la davallada cap a la sala hi ha una colada
en cas d'esser encara actius o de reactivar-se, donaran
parietal molt corroida que sembla que degué tancar per
lloc a altres galeries i per coalescencia i creixement
complet ¡'Esfínter, abans de reactivar-se els processos
antigravitacional a sales. Molts d'aquests conductes pri-
de dissolució.
maris tenen secció semicircular.
SALA FONDA
GALERIA DELS ALIENS
Es tracta d'una gran sala de direcció N-S, de
Desprb de recórrer 57 m de la galeria Principal,
dhensions maximes 68 x 32 m, que es troba a un nivell
en un revolt, comenca aquesta galeria de 120 m de lon-
inferior al de la cambra de I'Esfínter i a la resta de la
gitud en direcció NO. Al llarg d'un bon tram del conduc-
cavitat, i assoleix els -30,5 m, valor m k i m per a les
te el sotil es troba a només 1 m del terra i aquest a uns
coves situades a les calcarenites tortonianes de
10-12 m de profunditat. La galeria, que sembla poc
Mallorca. Poc després de I'Esfínter 6s on pren el
54

maxim volum. En direcció S el sostre davalla dels -14
vegada en la mateixa cova, encara que en zones dife-
fins als -26 m, predominant els -21 i -22,5 m. El fons del
rents, horitzontalment o en vertical, segons si són vado-
centre i S es manté bastant constant, entre els -27 i -29
ses, inundades, d'aigües agressives o saturades.
m, mentre en direcció N remunta fins als -12 m, entre el
El gran desnivel1 que presenta la sala Fonda en
rost d'un gran esbucament, parcialment recobert per
contraposició a la resta de la cavitat, fa pensar que tal
formacions estalagmítiques. La roca i el fons són de
vegada es tracti d'una unitat generada de forma inde-
color negre, aquest darrer recobert en gran part per una
pendent i que s'hi ha fusionat posteriorment.
capa de fang. A més del volum i la fondaria destaquen
Els espeleotemes més abundants són els de dego-
una estalactita i estalagmita coincidents, de grans
teig (estalactites, estalagmites i columnes), així com els
mides; pero en general el sostre esta quasi desproveit
de flux (colades pavimentaries i parietals), mentre són
de formacions secundaries a excepció de les zones
gairebé absents els de percolació. Els espeleotemes
amb paleonivells freatics, formats a partir d'estalactites
freatics són presents en forma de revestiments de cris-
(a -16,6 i -21 m). Dues galeries laterals i oposades
talitzacions a les parets i sobre estalactites i estalagmi-
d'uns 20 m i un laminador a la paret, són les úniques
tes. També hi ha estalagmites coniques formades per
continuacions penetrables. La sala es troba a la part
I'acumulació de lamines de calcita flotant. Els paleoni-
final de la platja, per davall de la torrentera.
vells freatics són macrocristal~lins
a la galeria de les
Tortugues i rugosos a la sala Fonda.
Provinents de la cova, s'han analitzat (TUCCIMEI
et al., 1998) diverses estalactites aeries recobertes per
Morfogenesi
un precipitat calcari d'origen freatic centimetric. Les
La genesi d'aquestes cavitats esta relacionada amb
estalactites foren recol.lectades a +1,4 m a les imme-
els mecanismes geoquímics estudiats per BACK et al.
diacions del llac que ocupa la cavitat, en el sector més
(1 984) per a la zona de mescla entre aigua dolca i sala-
proper a I'entrada. L'edat obtinguda aporta valors de 83
da (coastal mixing zone), els quals foren adaptats a la
ka, que correspon al subestadi isotopic 5a, que a la
espeleogenesi en el Migjorn de Mallorca per GINÉS &
vegada es relacionaria amb el pis Neotirrenia de la ter-
GINÉS (1 992). El nivell de la mar marca la posició del
minologia marina mediterrania. De la mateixa cota se
nivell freatic i, per tant, I'efectivitat dels processos de dis-
n'han datat de 11 2 ka, corresponents al subestadi 5 e.
solució carstica. Les aigües agressives formen horitzons
Procedents d'aquesta cavitat, s'han observat diver-
de dissolució i petites cavitats de geometria irregular,
ses estalactites recobertes per sobrecreixements frea-
que s'eixamplaran progressivament i es veuran afecta-
tics que es troben avui en dia per davall del nivell marí.
des per complicades successions d'esfondraments i
Es tracta d'espeleotemes d'origen subaquatic relacio-
moments d'estabilitat que permeten el creixement d'es-
nats amb antics nivells d'estabilització de la superfície
peleotemes. Les protocavitats o buits i galeries primige-
de les aigües freatiques, controlada a la vegada per les
nies (GINÉS & GINES, 1992) s'han documentat en
oscil~lacions negatives del nivell marí durant el
altres coves del migjorn i llevant de Mallorca (MERINO,
Quaternari. S'han recol.lectat mostres d'aquests nivells
1993; GRACIA et al., 1997; MERINO, 2000). Nosaltres
per la datació per la tecnica de les series d'urani (ThIU)
creiem, a partir de I'observació, que els processos quí-
(TUCCIMEI et al., 2000). Aquests paleonivells regres-
mics agressius han afectat en el passat i segueixen
sius corresponen a les cotes següents: -1 3,5; -1 4; -1 6,5
afectant actualment la roca i els revestiments litoquí-
i -21 m. Cal dir que els -13,5 i -21 han sofert intensos
mics, segons les diferencies locals dels parametres quí-
processos postdeposicionals de redissolució i per tant
mics presents en distints indrets de la mateixa cova. És
no ha estat possible datar-los.
practicament impossible destriar un període d'un altre
Els resultats de les analisis dels nivells -14 i -16,5
per a cada procés, ja que tots poden estar actuant a la
m ens informen d'una pulsació de caracter fred situada
Foto 12:
Dent de taur6 de I'especie Odontaspis cuspidata trobada a la
galena de les Tortugues de la cova de Cala Varques B.
D'esquerra a dreta: norma lingual, lateral i labial. Escala 2 cm.
(Foto P. Bover).
Photo 12:
Shark tooth from the species
Odontaspis cuspidata found in
the Galeria de les Tortugues, Cova de Cala Varques B. From
leff to right: lingual view, lateral and labial. Scale 2 cm. (Photo
/? Bover.)

entorn dels 125.000 anys, que quedaria situada enmig
de I'optim climatic del darrer interglaciar (subestadi 5e).
Aquestes dades ens indiquen canvis paleoambientals
radicals i molt sobtats, explicables en base a alternan-
ces climatiques, amb fases intermedies d'estabilitat que
permeteren la formació d'aquests paleonivells d'espele-
otemes freatics (TUCCIMEI et al., 2000).
Part paleo,ntologica
La dent del tauró pertany a I'especie Odontaspis
cuspidata (det. D. Vicens. Foto 12). Són dents fossils
abundants en el Mioce de Mallorca (BAUZA, 1946),
més grans que les dents d'odontaspis taurus del Plioce
del Baix Llobregat (MAÑÉ et al., 1996), si bé la morfo-
Foto 13: Mandíbula esquerra de Myotragus balearicus (MNIB 68321)
logia és la mateixa.
de la cova de Cala Varques B. Es va trobar en un rost de
rnaterials no consolidats d'una estretor, a -14 m de fondaria
D'aquesta mateixa edat, i també sobresortit de la
i distant 120 m del llac d'entrada. Norma lateral. Escala 2
paret per la corrosió de la roca, s'han trobat ossos de
cm. (Foto P. Bover).
tortuga d'una especie que encara no s'ha identificat.
Photo 13: Left side of a Myotragus balearicus ( W B 68321) Cova de
El material fossil quaternari recol.lectat és una man-
Cala Varques B. It was found on a slope of non-consolidated
díbula esquerra jovenívola de Myotragus balearicus
materials in a squeeze at a depth of -14 m and 120 m from
MNIB68321 (det. P. Bover. Foto 13), amb la presencia
the lake by the cave entrance. Lateral view Scale 2 cm.
(Photo F! Bover.)
del dP3, dP4, MI totalment erupcionats (dP3 i dP4, bastant
desgastats) i dln (BOVER & ALCOVER, 1999) amb poc
i és especialment drastic a la galeria dels Aliens.
desgast, cosa que indica que la seva erupció de la dent
Des del llac d'entrada, les distancies maximes line-
ha finalitzat recentment. S'observa també, I'alveol per a
als recorregudes sota I'aigua i les fondaries maximes
la dls o dC (la identitat d'aquesta dent esta encara en
són les següents:
discussió, veure.BOVER & ALCOVER, 1999), restes de
Llac d'Entrada - galeria Principal - galeria de les
I'alveol de la dli, i s'ha iniciat I'obertura prop de la base
Tortugues = 155 m, prof. max. 16,5 m.
de la branca mandibular per a la sortida del Mz, la qual
Llac d'Entrada - galeria Principal - galeria dels
es pot observar a I'interior de la mandíbula. En aquest
Aliens = 177 m, prof. max. 19 m.
exemplar podem observar també, la deformació provo-
Llac d'Entrada - galeria Principal - carnbra de
cada pel creixement dels molars al marge ventral del
['Esfínter - Sala Fonda = 148 m, prof. max. 30,5 m.
cos mandibular. La nomenclatura emprada esta obtin-
Galeria de les Tortugues - galeria Principal -
guda de BOVER & ALCOVER (1999).
galeria dels Aliens = 322 m, prof. max. 19 m.
Aspectes tecnics
Conclusions
La cavitat té un recorregut projectat total de 1.221
L'afirmació de TRlAS i MIR (1977) quan parlaven
m (1.127 m subaquatics i 94 m aeris)
de les característiques generals d'aquestes coves de:
El temps de permanencia per immersió ha variat
"Les cavitats aquí descrites són fenomens aillats, no
entre 45' i 2h 30'. Les botelles emprades han estat 2 x
formen cap sistema malgrat la seva proximitat" com es
7 1, 2 x 10 1 o bé 18 + 10 1. En ocasions hem utilitzat
veu queda modificada. Som davant dues cavitats gene-
botelles de nítrox per efectuar les immersions o les atu-
ticament relacionades, que devien de formar part d'un
rades de descompressió (per part de J.L. i B.C.).
mateix sistema endocarstic, on els processos d'esfon-
La sala Fonda és el lloc on arribavem a entrar facil-
drament per reajustaments gravitacionals de les voltes i
ment en descompressió, degut a la profunditat que s'hi
parets han provocat la separació, a escala humana
assoleix (-30,5 m); per contra, en la resta de la cavitat
entre ambdues coves.
la fondaria maxima és de 19 m. La profunditat oscil.la
ES de remarcar la coexistencia de zones amb gale-
entre els 15 i 16,5 m a la galeria de les Tortugues i
ries poc o gens evolucionades i d'altres on predominen
augmenta de 10 a 19 m a la galeria dels Aliens; la
totalment les morfologies d'esfondrament. Són ben visi-
galeria Principal va de la superfície a -9 m. En tota la
bles a cala Varques B galeries disposades a distints
cova és imprescindible portar les botelles lateralment,
nivells, amb connexions de vegades molt angostes
degut a I'estretor d'alguns passos o per la baixa alcaria
(cambra de I'Esfínter - sala Fonda).
del sotil de diverses galeries. La mala visibilitat és un
Els fenbmens de revestiment litoquímic i de corro-
altre factor negatiu a tenir en compte per tota la cavitat,
sió posterior, segurament pertanyents a cronologies

molt diverses, afecten nombroses zones i fondaries.
FORNÓS, J. J. i POMAR, L. (1983): Mioceno superior de Mallorca:
Aquests processos permeten un increment del buit i fan
Unidad calizas de Santanyi (Complejo terminal). In: X Congreso
nacional de ~dimentologia.
IEB-UIB.
que sobresurtin a les parets i sotils fossils de vertebrats
GINÉS, A & GINES, J. (1977): Datos bioespeleológicos obtenidos en
per corrosió diferencial.
las aguas cársticas de la isla de Mallorca. Comunicacions del 6e.
ObseNam nivells d'estabilitzacions dels Ilacs de les
Simposium d'Espeleologia: 81 -95.
GINÉS, A & GINÉS, J. (1992): Las coves del Drac (Manacor, Mallorca).
coves a fondaries diverses, en relació amb antics nivells
Apuntes históricos y espeleogenéticos. Endins.17-18: 5-20.
de la mar: franges horitzontals de color fosc i espeleo-
GINÉS, J. (1995): Cendocarst de Mallorca: Els mecanismes espeleo-
temes freatics.
genetics. Endins, 201 Mon. Soc. Hist. Nat Balears, 3: 71-86.
GINÉS, J. & GINÉS, A. (1976): Ses coves del Pirata. Endins, 3: 41-45.
Al llarg dels anys 1997-2000 s'han 0bseNat en 6
GINÉS, J & GINÉS, A. (1993): Dataciones isotópicas de espeleotemas
ocasions a I'hivern (mesos de XII i 1) anguiles (Anguilla
freáticos recolectados en cuevas costeras de Mallorca (España).
anguilla) d'entre 30 i 80 cm prop dels Ilacs de les coves.
Endins, 19: 9-1 5.
GRACIA, F. & VICENS, D. (1998): Aspectes geomorfologics quaterna-
Aquesta especie ha estat vista habitualment dins cavi-
ris del litoral de Mallorca. In: FORNÓS J. J. (ED.). Aspectes
tats amb Ilacs eurihalins (PONS et al., 1995 i GRACIA
Geologics de les Balears. Universitat de les illes Balears: 307-329.
et al., 1997) i corrents d'aigua dolca (ENCINAS, 1994).
GRACIA, F.; CLAMOR, B. & WATKINSON, P. (1998): La cova d'en
Passol i altres cavitats litorals situades entre cala sa Nau i cala
Mitjana (Felanitx, Mallorca). Endins, 22.
GRACIA, F.; WATKINSON, P.; MONSERRAT, T.; CLARKE, O. & LAN-
Agraiments
DRETH, R. (1997): Les coves de la zona de ses ,Partions-
Portocolom (Felanitx, Mallorca). Endins, 21: 5-36.
LOZANO, R. (1884): Anotaciones físicas y geológicas de la Isla de
Aquest treball s'ha pogut dur a terme gracies al
Mallorca. Exma. Diputación de Baleares. Palma de Mallorca.
MAÑÉ, R.; MAGRANS, J. & FERRER, E. (1996): lctiologia fbssil del
suport economic de la Direcció General de Biodiversitat
Plioce del Baix Llobregat II. Selacis pleurotremats. Batallena, 6:
del Govern de les llles Balears. Volem fer pales el nos-
19-33.
tre agraiment a Da. Catalina Massutí per les gestions
MARTEL, E. A. (1903): Les cavernes de Majorque. Spelunca. Bulletin et
Mémoires de la Société de Spéléologie, 32: 1-50.
realitzades.
MERINO, A. (1993): La cova des Pas de Vallgomera (Llucmajor,
Volem manifestar la nostra gratitud als companys
Mallorca). Endins, 19: 17-23.
espeleolegs Peter Watkinson i Tofol Monserrat del
MERINO, A. (2000): Nuevas extensiones de la cova des Pas de
Vallgornera (Llucmajor, Mallorca). Endins. 23:
GNM, per la col.laboració en la realització de la topo-
PARDO, J. E.; RODR~GUEZ-PEREA,
A,; FORNÓS, J. J.; GARC~A,
F. &
grafia de les zones accessibles sense material d'im-
CERVERA, T. (1997): Caracterización de los fondos de las calas
mersió, així com la realització dels perfils exteriors del
y los barrancos menorquines mediante sondeos eléctricos. Actas
X V Congreso de Geógrafos Españoles (Santiago 15-1 9 septiem-
terreny. Estam especialment agraits a Oscar Espinasa
bre), 1: 191-203.
del club C.A.S. Tritón i Pedro Gracia per documentar
POMAR, L.; ESTEBAN, M.; CALVET, F. & BARÓN, A. (1983): La Unidad
fotograficament les galeries submergides; a Marc
Arrecifal del Mioceno superior de Mallorca. El terciario de las
Baleares. Guía de las Excursiones del X Congreso Nacional de
Bujosa i Moisés Bonnín del GNM per la realització de
Sedimentología. Menorca, 1983: 139-1 75.
les fotografies de les zones aeries i a Pere Bover per les
POMAR, L.; GINÉS, A.& GINÉS, J. (1979): Morfología, estructura y ori-
fotografies del material paleontologic. Feim extensiu el
gen de los espeleotemas epiacuáticos. Endins. 5-6: 3-17.
PONS, G.; JAUME, D. & DAMIANS, J. (1995): Fauna cavernicola de
nostre agraiment a Pere Bover, Damia Vicens i Josep
Mallorca. Endins, 201 Mon. Soc. Hist. Nat. Balears, 3: 125-143.
Antoni Alcover per la determinació dels fossils i per les
ROSSELLÓ, V.M. (1995): Les cales. un fet geomorfic eponim de
informacions paleontologiques subministrades; així
Mallorca. Boll. Soc. Hkt. Nat. Balears, 38: 167-180.
TRIAS, M. (1992): Noves dades sobre la cova des Coloms 1 (Manacor,
com a Joaquim Ginés, Angel Ginés i Cosme Aguiló pels
Mallorca). Endins, 17-1 8: 21 -23.
comentaris i correccions del text.
TRIAS, M. (2000): La cova des Moro (Manacor, Mallorca) i alguns des-
tacats aspectes de la seva moríologia. Endins, 23:
TRIAS, M. & MIR, F. (1977): Les coves de la zona de Can Frasquet -
cala Varques. Endins, 4: 21-42.
TUCCIMEI, P.; GINÉS, J.; GINÉS, A,; FORNÓS, J. J. & VESICA, P.
(1998): Dataciones ThIU de espeleotemas freáticos controlados
Bibliografia
por el nivel marino, procedentes de cuevas costeras de Mallorca
(España). Endins, 22: 99-107.
BAUZA, J. (1 946): Nuevas contribuciones a la fauna ictiológica fósil del
TUCCIMEI, P.; GINÉS. J.; DELITALA, C.; PAZZELLI, L.; TADDEUCCI.
Neógeno de España. Tomo extraordinario 1946: 471-504.
A,; CLAMOR, B.; FORNÓS, J. J.; GINÉS, A.; & GRACIA, F.
BACK, W.; HANSHAW, B. B. & VAN DRIEL, J. N. (1984): Role of
(2000): Dataciones ThIU de espeleotemas freáticos recolectados
groundwater in shaping the eastern coastline of the Yucatan
a cotas inferiores al actual nivel marino en cuevas costeras de
peninsula, Mexico. In: Groundwater as a Geomorphic Agent. La
Mallorca (España): aportaciones a la construcción de una cuma
Fleur Allen & Unwin 281-293. Boston.
eustática detallada de los Últimos 300 ka para el Mediterráneo
BOVER, P. & ALCOVER, J. A. (1999): The evolution and ontogeny of
occidental. Endim, 23.
the dentition of Myotragus balearicus Bate, 1909 (Artiodactyla,
VESICA, P. L.; TUCCIMEI, P.; TURI, B.; FORNÓS, J. J.; GINÉS, A. &
Caprinae): evidence from new fossil data. Biological Journal of the
GINÉS, J. (2000): Late Pleistocene Paleoclimates and sea-level
Linnean Society, 68: 401-428.
change in the Mediterranean as inferred from stable isotope and
CUERDA, J. (1975): Los tiempos cuatemarios en Baleares. Instituto de
U-series studies of overgrowths on speleothems, Mallorca, Spain.
Estudios Baleáricos 304 pp. Palma de Mallorca.
Quaternary Science Revlews, 19: 865-879.
ENCINAS. J. A. (1994): 501 Grutas del término de Pollensa (Mallorca).
609 pags. Poiienca.
ENCINAS, J. A. (1997): lnventari espeleologic de les llles Balears-any
1997. Endins. 21: 103-1 28.
ENCINAS, J. A,; GINÉS, J. & TRIAS, M. (1979): Inventario espeleológi-
co de Mallorca. Boll. Soc. Hist. Nat. Baleares. 19: 29-49.