La cova des Drac de cala Santany�: Santany�, Mallorca
ENDINS, nV2. 1998. Palma de Mallorca.
LACOVADESDRACDECALASANTANY~
(Santanyí, Mallorca)
per Francesc GRACIA l , Bernat CLAMOR 2, Cosme AGUILÓ i Peter WATKINSON '
Resum
En aquest article presentam la descripció, la topografia, I'estudi geomoríologic i I'estudi
toponímic d'una cavitat costanera coneguda des d'antic, en la qual s'han trobat ara importants
continuacions subaquatiques. La cova s'obri a les calcarenites del Mioce superior postoroge-
nic. El recorregut total de la cavitat és de 1005 m, del quals 766 m són subaquatics. La maxi-
ma fondaria sota I'aigua és de 24 m. Cal destacar la troballa d'espeleotemes freatics relacio-
nats amb els paleonivells plistocenics negatius de la mar Mediterrania. La situació batimetrica
d'aquests espeleotemes abraca des dels -13'5 m fins a la cota -19 m.
Abstract
In this paper we present the description, survey, geomorphology and toponymy of a coas-
tal cave that, in spite of being known about since ancient times, has some important subaqua-
tic continuations. The cave lies in post-orogenic limestones from the Upper Miocene and has a
total run of 1005 m, 766 m of which are subaquatic, with a maximum reached dive-depth of 24
m. It is worth mentioning the finding of phreatic speleothems related with Pleistocene and
Mediterranean paleo-levels. These speleothems are found at bathymetric depths of between
13.5 m and 19 m.
Introducció
Durant I'estiu de 1968,
el Grup dlExploracions Sub-
leologia mallorquina. És un precedent, de I'anomenada
terranies (GES) de Barcelona, organitza i dugué a terme
quarta etapa historica del coneixement espeleotopogr'a-
una segona expedició destinada en principi al subar-
fic de les cavitats de les Balears (GINÉS, 1993).
xipelag de Cabrera. El mal temps la va frustrar, per la
La cova des Drac de Cala Santanyí ja era utilitzada
qual cosa els membres del grup expedicionari investiga-
com a mínim d'enca dels temps pretalaiotics. Anys enre-
ren les formes endocarstiques dels voltants de I'area on
ra s'havia recollit a la sala abundant material arqueolo-
s'allotjaven i s'interessaren per la cavitat objecte del pre-
gic, que encara no s'ha publicat. De fet, els autors del
sent estudi. Varen procedir a realitzar un croquis de la
present treball, durant una de les immersions efectuades
cova (fig. l),
el que correspon a la sala dYEntrada i a fer
a la cavitat, recuperaren una peca pretalaiotica sota I'ai-
un estudi espeleomorfologic i genetic. Aquest treball es
gua del Ilac. La troballa es va efectuar a uns 6 m de
va publicar a la revista Speleon (MONTORIOL, 1970), fondaria. Possiblement hi va caure accidentalment i
d'alt nivel1 exploratori i científic a I'epoca. Aquesta va
degué rodolar, rost avall, fins aturar-se al lloc on es va
ésser la darrera campanya que va portar el grup catala
trobar. Es va fer donació de la peca al servei de
a Mallorca i tanca la tercera etapa de la historia de la
Patrimoni del Consell Insular de Mallorca per procedir al
espeleologia de les Balears o la de les campanyes cata-
seu estudi i conservació. També es va recuperar un mor-
lanes. L'any 1969 Juan José Egozcue del grup EST
ter medieval de pedra picada. Diverses són les troballes
(GINÉS et al., 1989),
realitza un altre croquis de la cavi-
de materials arqueologics que s'han fet fins al present,
tat (fig. 2), que va quedar inedit (GINÉS, 1993) i que
amb equips d'immersió, sota els Ilacs de diverses coves
també incloem en aquest treball per il.lustrar i retre
de Mallorca (TRIAS, 1974 i GRACIA et al., 1997).
homenatge a la tasca dels primers anys de I'actual espe-
En temps més recents la cova degué de tenir un ús
continuat, un indici n'és la presencia al rost del llac d'una
gran quantitat d'ossos de someres i d'altres animals,
1 Secció d'EspeleoCogia del GEM. Ciutat de Mallorca.
2 Grup Nord de Mallorca. Pollenqa.
entremesclats amb les pedres.

Foto 1: Vista aeria de cala Santanyi, amb el tracat de la cova des Drac
i de la cova des Riu. (Foto Estop).

(ENCINAS, 1997), que no són adequats per a lec coves
COVA DEL DRAC DE
arnb entrada terrestre i arnb importants perllongacions
SANTANY~ (Mallorca)
sota I'aigua, ja que no es dóna cap tipus d'informació de
croquis l e v a n t a d o por
J. MON TOR~OL-POUS
les parts submergides. Els actuals criteris d'inventariació
,
-
AL MAR
y F. MONMANY
SECC~ÓN
1968
tampoc aporten informació del recorregut de les cavitats
L O N G ~ I U D ~ Y A L
marines i submarines.
Desitjam que la present publicació a més d'ésser
I'estudi espeleologic d'aquesta important cavitat, servei-
xi per prendre consciencia de la necessitat de protegir
aquesta joia carstica, patrimoni natural i histbric dels
santanyiners i de tota Mallorca.
Situació
La marina de Santanyí s'estén des de la costa fins a
devers 3,5 km terra endins i esta caracteritzada per I'ho-
Figura 1: Croquis de la sala d'Entrada efectuat pel Grup d'Exploracions
ritzontalitat, només trencada per alguns barrancs. Els
Subterranies de Barcelona I'any 1968.
esmentats materials calcarenítics del Mioce superior for-
Per tant, la cavitat ja es coneixia des de molt antic,
men els relleus tabulars de la marina de Llevant des de
pero només la part de la sala d'Entrada, única zona
cala Millor fins el cap de ses Salines i es perllonguen
accessible sense haver d'emprar les tecniques d'espe-
més enlla formant la marina de Llucmajor. Presenten
leobusseig. Les recents i fructíferes exploracions suba-
dues seqüencies disposades sobre el basament de
quatiques, han fet que la cova des Drac de cala Santanyí
materials mesozoics. La seqüencia basal assimilada a
adquireixi una nova dimensió i prengui una consideració
la unitat d'escull, sobre la qual es disposa la unitat calca-
molt diferent de l'a que tenia fins ara. Aquestes troballes
ries de Santanyí esta subdividida entre els nivells tabu-
a més d'augmentar considerablement el coneixement i
lars pertanyents al complex de manglar i la unitat estro-
el recorregut de la gruta, descarten totalment la genesi
matolítica inferior i els nivells massius pertanyents a la
d'erosió marina proposada per MONTORIOL (1 970). La
unitat oolítica (FORNÓS i POMAR, 1983).
cavitat constitueix arnb les noves extensions, i les seves
Cala Santanyí es troba situada entre cala Figuera i
peculiaritats, una de les coves subaquatiques més inte-
cala Llombards i constitueix la desembocadura del torrent
ressants de I'illa.
d'en Romeguera de 31,8 km2 de conca hidrografica. Al
ES del tot necessari recordar el paral.lelisme que té
principi del decenni de 1920, la zona era ocupada per
arnb les coves que es troben principalment a les regions
cases i barraques de pescadors, i comenSava a ésser
caribenyes, arnb litologies i condicionants similars a les
freqüentada per famílies benestants que hi anaven a
formes endocarstiques del Migjorn de Mallorca (GINÉS,
passar I'estiu. Al final del decenni de 1960, es va iniciar
1991 i TRIAS et al., 1997).
el procés d'urbanització de la cala. Així, MONTORIOL,
Els treballs de topografia que es fan arnb les tecni-
I'any 1968, parla de les obres de construcció que es
ques d'espeleobusseig posen en evidencia la necessitat
donen als voltants de la cova, per les quals expressa el
de modificar els criteris d'inventariació adoptats fins ara
temor que puguin afectar la cavitat.
La cova es troba a cala Santanyí, al costat SE de la
COVA DES DRAC
cala, a 15 m per damunt del nivel1 de la mar, en plena
de Cala Santanyi
zona de les calcarenites tortonianes. Té com a coorde-
nades UTM: 51 280014353630-1 5.
Santany i
Deu ésser una de les poques coves que tenen dedi-
cat un carrer, ja que es troba al carrer de la cova des
Drac, devora diversos establiments hotelers, just al
marge del carrer que davalla fins a la platja. La caverna
CORTE
a pesar d'estar ubicada a un lloc tan urba, es troba en
bastant bon estat. Per exemple: no s'hi troben deixalles
a I'interior, si més no visibles, exceptuant alguns fems al
rost del Ilac, sota I'aigua.
PLANTA
Topog: JJ. EWZCUE
E s i
,968
Nm.
Figura 2: Topografia de la cova realitzada pel Grup EST I'any 1969.

Aproximació al toponim de sa co-
cova del Drac. A Mallorca, a mes d'un rafalet Drac
va
(Manacor), tenim un pou des Drac (Muro) i ses coves del
des Drac
Drac (Manacor). L'article literari d'aquest darrer lloc deu
ser normal tractant-se d'un esser fabulós (cf. La dona
El llatí DRACO, DRACONIS, ha deixat dos tipus de
d'aigua). En singular, sa cova des Drac es repeteix
descendents en catala: per una banda tenim dragó, pro-
almenys tres vegades: n'hi ha una a la falda del castell
vinent de I'acusatiu DRACONEM, que designa diverses
de Santueri, una altra en es rafal des Porcs i la que ens
especies de reptils geconids i per I'altra drac, semicultis-
ocupa, prop de I'arenal de cala Santanyí.
me continuador del nominatiu DRACO, que te el signifi-
El fet que la família d'un dels autors del treball
cat de 'bestia fabulosa', 'serpetota fantastica alada'. Un
(Cosme Aguiló) fos propietaria de la finca on es troba
altre rastre deixat pel cas recte el trobam en el santanyi-
I'entrada d'aquesta caverna feu que, sent nin, hi estas
ner adrago (AGUILO, 1997), amb que alguns parlants de
familiaritzat i la visitas de manera assídua. Ell ja sentia
la generació mes vella es refereixen al mateix saure (al
contar que un drac hi tenia I'amagatall, pero ningú no li
costat del mes freqüent adragó). Creim que es pot expli-
explica detalls de tal monstre. Tanmateix les ropdalles
car com a una pervivencia del parlar mossarab. El topo-
de Mn. Alcover en donen alguna acurada descripció amb
nim de la possessió porrerenca de Son Drago deu tenir
la frescor acostumada del seu llenguatge. En Es dos
per base algun malnom de la mateixa procedencia. Tant
Bessons (JANER MANILA, 1996) se'ns conta d'una
el DCVB com el diccionari etimologic de Coromines
bella fadrina, fermada dins un barranc molt fondo, que
mostren I'ús de la paraula a partir del segle Xlll en autors
diu aquestes paraules al jove que I'alliberara:
com Llull, Eiximenis, Sant Vicent Ferrer, etc.
No hi ha cap dubte que els toponims en que apareix
'Xqui estic esperant la mdrt, esperant que venga un
el nom d'aquest animal designen els caus on la gent
drac de set caps a engolir-me. Es seu arnagatai es una
creia que habitava i son residus de creences i religions
cova d'aquest barranc; surt cada setmana, i se menjaria
anteriors al cristianisme. Així ho expressen investigadors
tota sa gent d'aquesta nació, si no li duguessen una
com V.M. Rosselló Verger (1961-62) i Enric Moreu-Rey
fadrina de quinze a vint anys".
(1 982).
Avui els estrats socials menys il.lustrats de la pobla-
La descripcio de I'animalot no pot ser mes esgarri-
ció ja no sabem que es un drac, pero es curiós que una
fadora:
dona des Llombards digues que trobava que era un ani-
mal de marina, perque I'habitat insinuat concorda amb el
"Encara sa fia del Rei estava amb sa paraula a sa
d'aquestes paraules de Llull:
boca, quan se comenqa a sentir un trepig i retronar uns
bramuls, que, com mes anava, mes a prop i mes vius

"Un drac molt gran e molt negre e molt orrible a
eren. Feien arrissar es cabeis i tremolar tot aquell
veer, e ixi d'una forest molt gran e molt fera e molt plena
barranc. Era es drac de set caps, que se'n venia com la
de diverses besties salvatges".
bala, amb totes ses boques obertes, tirant foc p'ets uis,
pegant verducades amb sa coa, que, si feria cap soca,
Tanmateix son les cavitats subterranies el lloc mes
maldament fos d'auzina o d'uiastre, la cabdellava".
comú d'habitatge d'aquestes besties de la imaginació
popular, cosa testimoniada amb insistencia pels noms
Un drac mallorquí (a Menorca la paraula drac te el
de lloc. Coromines (1982) cita un forat del Drac a
significat de 'gegant') era, doncs, aixo, un animal mons-
Malmercat, prop de Sort. A Sant Lloren$ Savall hi ha una
truós, sovint alat i de vegades heptacefal, que siulava i
treia foc pels queixals. La paraula ja figura en un inven-
tari del monestir de sant Francesc del 18 de febrer de
1459: "Primo, un pal./¡ vermell ab 10 crucifixi al mig ab la
verge Maria y sanct Joan e ab sanct Jordi y 10 drach".
Hom no pot estar de pensar en la bella representació del
sant que aspida I'animal en el retaule medieval de Pere
Nisart. Tampoc no es facil, parlant de dracs mallorquins,
sostreure's de la ment el petit monstre del drac de na
Coca, que fa uns quants segles esglaiava l'es mares dels
nadons de sa Portella.
Les rondalles són plenes de referencies a dracs: tro-
bam un animal de set caps a En Martí Tacó; a En Joanet
de I'onso, es parla d'una serp de foc; a L'arnor de les tres
taronges
trobam referencies a un drac; a Es Murterar del
rei de Franga, tenim un drac ximple, incapacitat per a fer
Foto 2: Sortida a I'exterior de la cavitat despres d'una irnmersib. (Foto
M. Bonnin).
mal a ningu; a Es gallet, s'anyellet, sa godineta i es drac,

es parla del drac de sa Murtera Blanca; tenim monstres
més o menys afins a Es gall de foc de Son Bru i a Sa
cuca de sa Mola. Aquesta darrera duu una il.lustració
suggerent d'un monstre que s'hi deu acostar. Dracs o
cuques feres, tant se val, eren presents a les processons
medievals del Corpus i les seves imatges calaven en les
ments de la gent més senzilla. La literatura medieval
també ofereix mostres de coves habitades per temibles
dracs. Vegeu aquesta de Roís de Corella (1980) a la
Historia de Jason i
Medea:
"Esta aprés una escura espantable cova, I'entrada
de la qual un terrible drac ocupa, així corrompent lo cir-
cumstant espai de pestilent aire, que és impossible SOIS
un moment en tal lloc algú puga viure".
Al jove a qui van dirigides aquestes paraules se li diu
el que ha de fer, que és aixo:
'Xb bel.licosa forga, matar I'inexpugnable drac, del
qual sembrades les dents en la novament llaurada terra
se convertiran en cavallers tan audaces que cascú per si
bastara a metre en perill fa vida':
Foto 3: Detall de les inscripcions de I'entrada de sa cova des Drac.
(Foto C. Aguiló).
Creim que ha de ser aquesta cova i no I'homonima
des rafal des Porcs la que dibuixa I'historiador Joaquim
pre ha estat coneguda de tothom (almenys des de I'en-
Maria Bover, vers 1837 o els anys següents en que vivia
trada) i que forma part de les vivencies d'adolescent de
a Campos en companyia d'un germa cec. Una caiguda
I'autor esmentat, les quals li portaren, durant el mes d'a-
dins I'aigua motiva la glosa següent (VIDAL, 1965):
gost de I'any 1966, a fer-hi importants descobriments de
ceramiques prehistoriques i metalls, troballes que foren
En Bover, feines deixades,
el repicar del despertador de totes les seves ansies de
a dins la Cova del Drac
saber.
va caure ben allargat
amb ses ulleres posades.
Historia de les exploracions
Ai! Quin trastorn, camarades,
en remull a dins el riu,
En total, I'exploració, les tasques de topografia i la
pero senyant-se, mai, diu,
documentació fotografica han suposat 21 dies d'immer-
un jurament va prestar:
sions i 2 dies de feina a la sala d'Entrada. El nombre d'
de no tomar dibuixar
immersions ha estat 44, amb un promedi per irnmersió
fins que seria s'estiu.
de 90 minuts. El total de la feina de camp ha suposat, 82
hores, de les quals 66 han estat subaquatiques.
De sa cova des Drac de Cala Santanyí, tot i que la
finca d'aquest nom havia estat de la rebesavia materna
1 9 - I V - 9 7
de I'autor abans mencionat, Joana Maria Pomar Fortesa
Bernat Clamor i Francesc Gracia se submergeixen
(Santanyí, 1836-1 91 l ) , no coneixem documentació
al llac de la sala d'Entrada, amb dues botelles de 10 1
anterior a aquest segle, tret del testimoni dels versos
per hom, situades lateralment. Recorren la continuació
anteriorment transcrits. Del 1900 és la citació de la
de la sala sota I'aigua i la volten, pensant que es tancara
cueva del Drach, als llibres d'actes municipals de I'ajun-
per la rosseguera de pedres en qualsevol moment. Aixo
tament de Santanyí.
no obstant, la cavitat continua per una galeria espaiosa i
Hi ha el testimoni epigrafic d'uns "turistes prime-
de parets fosques (la galeria Negra). Tots dos queden
rencs" a I'entrada de la cova, on sobre una gran pedra,
meravellats per les dimensions de la cova, pero els pro-
hi ha gravats arnb trac segur els noms de LEONIE,
blemes de mal funcionament sorgits a un dels regula-
LOUISE, CHARLES i la data de 1909. Ens agradaria
d o r ~
els obliguen a tornar enrere. B.C., selecciona les
saber qui eren i que feien.
botelles més plenes de tots dos i torna a capbussar-se,
Aquestes són les notes toponímiques i historiques
avanca 40 m més, fins al lloc on un col.lapse tanca la
que tenim a I'abast sobre una cova que a Santanyí sem-
continuació, a 185 m de distancia del Ilac.

25 - IV - 97
el con d'enderrocs de la galeria Negra que divideix i
F.G. i B.C., arnb en Peter Watkinson i Moises
complica la morfologia de la galeria. També comencen a
Bonnin de suport, tornen a recórrer la galeria Negra per
topografiar la cavitat.
dalt, per tal de consumir menys aire i no embrutar tant
I'aigua, cercant bé davall d'ells, mentre I'aigua esta
5 - VI1 - 97
clara, possibles continuacions. Observen una zona inte-
F.G. i B.C. continuen la tasca de topografia suba-
ressant que la marquen al fil-guia, per revisar-la a la tor-
quatica i, conjuntament arnb en P.W., comencen a topo-
nada. Prossegueixen fins arribar al mateix punt del
grafiar la sala d'Entrada.
darrer dia, on no veuen possible la continuació. De tor-
nada davallen en vertical dels -5 m als -17 m, a la zona
27 - VI1 - 97
molt concrecionada, que abans han vist amb possibili-
B.C., al final de la galeria Negra, revisa el col.lapse
tats. Al terra es troben el caramuii d'enderrocs que en
de grans dimensions que tanta la continuació de la gale-
forma canica continua pels COStatS. Aquí s'obre Una
ria. Avanqa per entre els bl0c.s caiguts i el soti1 amb la
galeria, amb el Sastre a devers 14,s m de ~rofunditat
i el
visibilitat molt dolenta a causa de les haloclines i del fang
terra a -19 m. El soti1 es presenta completament c0bei-t
que alqa al seu pas. Progressa per entre un laminador
de paleonivells freatics de gran bellesa, que pengen a 15
(laminador del Purgatori) de .10 m de longitud, arnb
m de fondaria. ÉS la primera vegada que observen aixo
una alcaria de menys de 50 cm. Aconsegueix pascar tot
a Mallorca a cotes per davall del nivell freatic actual.
el col.[apse que tanta el pas i surt a un balcó. D'aquí ~ $ 0 -
Inútilment ho havien cercat a la cova des Col1 O a la cova
bre la galeria des Cavailer, continua avanqant entre
dets Ases. Ta-r~bé les Parets estan ~ ~ ~ b e r t e
de s
con-
abundants formacions litoquímiques. F.G., que mentres
crecions subaquatiques. Prossegueixen per la galeria i
tant reaiitzava tasques topografiques, segiueix el fii-guia
Surten a una sala de grans diInensions, on I'aigua no
instal.lat per B.C. fins al laminador. Aquí la dificultat de
s'embruta (sala de la Bestia Fabulosa). Nomes
progressió és gran, per mor de les reduides dimensions
instal.len fil-guia fins al Centre de la sala, i han de retar-
del passatge i la nul.la visibilitat. F.G. avanqa creient
nar Per motius de Seguretat, Ja que han consumit el terc
que, d'un moment a I'altre, es trobara el fil-guia cobert
de la capacitat de cada botella.
per un bloc esllavissat i tem que B.C. pugui seguir la
mateixa dissort. En aquestes circumstancies de pati-
ment i pensant més d'un cop en tornar enrere surt també
al balcó de la galeria des Cavaller.
Posteriorment tots dos segueixen fent topografia.
6 - VlIl - 97
F.G., en solitari, continua les tasques topografiques.
1 0 - V l l l - 97
Es preparen per capbussar-se B.C., M.B. i F.G.,
pero els problemes sorgits a un regulador fan que un
d'ells hagi de suspendre la immersió.
Revisen la galeria Negra i B.C. troba prop del sotil,
Foto 4: Sala d'Entrada, on s'aprecia I'intens procés clastic que ha
a un costat del col.lapse, una possible sortida cap a una
sofert. (Foto A. Ginart).
zona arnb aire. És un angost pas que els condueix a una
sala aeria (sala de sa Bella Fadrina), de dimensions
31 - V - 97
considerables, formada a conseqüencia de I'esfondra-
B.C. i F.G. tornen a la sala de la Bestia Fabulosa i
ment del sostre. El transit és complicat a causa dels
continuen I'exploració de tota la sala. Davallen per entre
blocs inestables.
els grans blocs caiguts, i arriben a assolir fondaries de
23 m. La sala adquireix caracteristiques laberíntiques
18,22 i 28 - Vlll i 6 - IX - 97
per mor dels pisos inferiors, sota els blocs. Continuen,
F.G. i B.C. segueixen recollint dades per a la topo-
per aquest nivell, voltant la sala i surten a la galeria des
grafia de la gruta, a més d'inspeccionar possibles conti-
Paleonivelis.
nuacions a diferents indrets de la cova.
A la tornada troben un atuell pretalaiotic, mig tapat
de roques i fang, al rost de pedres del Ilac, a uns 6 m de
8 - IX - 97
fondaria sota I'aigua.
F.G. en solitari i arnb botelles petites es capbussa a
la mar per mirar la possible sorgencia d'aquest sistema
21 - VI - 97
carstic, al lloc conegut com la cova des Riu, que forma
F.G. i B.C., arnb en P.W. i Tbfol Monserrat de
un entrant dins la propia cala Santanyí, on s'aprecia que,
suport, exploren petites continuacions laterals per entre
sota el nivell de la mar, surt aigua freda de les penyes.

la sala d'Entrada, ja quasi no li queda aire, i sap que
són les darreres glopades que resten. Poc temps des-
prés els manometres indiquen zero. Segueix gairebé fre-
gant el sotil arnb I'esquena, sense aire, i intenta respirar
el que hi ha dins del jacket. Ja no pot suportar per més
temps I'apnea i es veu obligat a aspirar. L'aigua el fa tos-
sir, pero segueix endavant pensant que ja és el final.
Torna a aspirar aigua i just en aquest moment surt a I'ex-
terior, exhaust, i creient en els miracles.
1 2 - X - 9 7
B.C. en solitari, topografia la darrera zona explorada
fins als 225 m de distancia respecte del llac d'entrada.
Cerca una forma de superar aquest darrer col.lqpse
sense aconseguir-ho.
1 9 - X - 9 7
F.G. i B.C. prossegueixen la feina de topografia de
I B.C i F.G., conjuntament arnb els espeleobusseja-
dors gal.lesos Gavin Newman de fotograf i Phil Short,
arnb Owen Clark i Steve de suport, intenten fer una
documentació fotografica sense exit, pels problemes
tecnics sorgits a la camera fotografica.
Juanjo Lavergne i B.C. recorren la cavitat, mentre
Foto 5: Comencament de la immersio. Es pot observar la caiguda de
partícules del sostre, a causa de les bambolles d'aire. (Foto R.
F.G. segueix topografiant .
Landreth).
8 - 111 - 98
Efectivament, troba una petita cavitat amb abundants
Robert Landreth com a fotograf, amb J.L. i B.C.,
haloclines que li permet entrar uns pocs metres, fins tro-
intenten de nou fer fotografies subaquatiques, sense
bar-se el pas tancat per pedres. Procedeix a la realitza-
exit, pel mal funcionament del flash esclau.
ció de la topografia.
5 - IV - 98
9 - IX - 97
P.W. i F.G. topografien la sala d'Entrada.
F.G. en solitari i arnb dues botelles de 4 1 s'endinsa
per la galeria Negra, passa el laminador del Purgatori
23 - V - 98
i continua per la galeria des Cavaller per cercar-hi pos-
Javier Díaz de fotbgraf amb B.C. i F.G. realitzen
sibles continuacions. Troba darrere d'uns blocs i de for-
diverses fotografies de la cavitat inundada.
macions caigudes un pas estret i baix que supera i con-
tinua avancant per entre els enderrocs del col.lapse fins
que aquest li tanca la progressió, a 260 m del llac d'en-
trada. L'intent de cercar un nou pas que permeti forcar el
col.lapse i seguir endavant, la mala visibilitat d'aquesta
extensió i els pocs i dolents punts per instal.lar el fil-guia
fan que calculi malament el consum d'aire, sobretot arnb
unes botelles de tant poca capacitat. En sortir d'aquesta
zona se n'adona que el retorn sera angoixós. Inicia la
tornada el més a prop del sotil possible per estalviar al
maxim I'aire disponible. Adreca per les galeries, fins i tot
deixant de banda el fil-guia, i dubta que sigui suficient
I'aire que li queda per sortir, ja que manquen encara
molts de metres de galeria. Les pulsacions del cor s'ac-
celeren i en arribar a I'inici de la galeria Negra, prop de
Foto 6: Progressio perla galeria Negra. (Foto R. Landreth).
61

30 - V - 98
d'enderrocs, que poden arribar a tenir una al~hria
res-
Antelm Ginart, Javier Díaz i F.G. fotografien la sala
pectable.
d'Entrada.
La cova en conjunt té un recorregut en poligonal de
1005 m, que es divideix entre 239 m aeris i 766 m suba-
quatics. Per fer-ne una descripció rapida, a més de la
Descripció de la cavitat
cova des Riu que constitueix la comunicació impracti-
cable amb la mar, la podem considerar dividida en cinc
Les cavitats litorals, desenvolupades a les calcare-
zones principals. D'aquestes, la primera esta formada
nites mioceniques de la zona de mescla d'aigües, han
per la sala dlEntrada, aeria i únic sector conegut ante-
estat bastant estudiades, pero només les parts aeries, o
riorment de la cavitat. El segon sector el forma la conti-
bé les parts penetrables sense necessitat de recórrer a
nuació de la sala, la galeria Negra, la part més llarga de
I'espeleobusseig. La majoria de vegades, aquestes zo-
la cavitat; a un costat de la galeria i a baix de tot
nes penetrables no són en realitat més que els esbuca-
comenpa la sala de la Bestia Fabulosa. La propera
ments, més o menys concrecionats, de les antigues
zona o sala de sa .Bella Fadrina és una sala aeria que
galeries i sales abans situades a més profunditat i gene-
cal pascar per un estret pas. El mateix esbucament que
rades inicialment sota I'aigua. Així es veu que cavitats
I'ha formada crea el laminador del Purgatori que con-
conegudes, com és el cas de la cova des Drac d'aquest
dueix a la sala des Cavaller.
article, la cova des Coll de Portocolom (GRACIA et al.,
1997) i la cova d'en Passol (GRACIA et al., 1998) entre
COVA DES RIU
d'altres, són en realitat només una petita part respecte
del que hi ha sota les aigües salabroses dels Ilacs.
Constitueix la sorgencia a la mar de la cova des
La cova objecte d'aquest treball és una cavitat del
Drac de Cala Santanyí. Es localitza al NO, a I'interior
tipus classic d'aquest carst, per tant presenta les carac-
d'un entrant de la cala, de 27 m d'ample i 31 m de Ilarg,
terístiques comunes a la majoria de les coves de la
amb els 10 darrers metres amb forma de balma.
zona. Una de les més destacades és I'horitzontalitat
L'entrada de la petita cavitat s'obre entre els 0,7 i 1,7 m
basica, que sovint es presenta alterada pels caramulls
de fondaria, en un fons de ripple-marks d'arena i segueix
e
:
,....:." '..".'.'... ..
o
1
2

Seccions -m
-Haloclines
O 1
8
-
m

Perfil i Planta
Cala santanyi

arnb una direcció de 335". No permet gaire I'accés a I'in-
GALERIA NEGRA
terior, ja que topa arnb blocs que impossibiliten la pro-
gressió. Possiblement formaria part de la cova des Drac
El nom, de nova creació, com tots els de la zona
de cala Santanyí. Per mor d'un esbucament es degué
submergida, prové del color fosc que té una tsona part de
tancar la comunicació arnb la resta i I'esfondrament
la galeria. Té aquesta 185 m de longitud i pren una direc-
extern forma I'entrant marí. Segons el regim de marees
ció N per després canviar a NO i tornar més endavant a
s'aprecien haloclines i una temperatura de I'aigua molt
N. L'amplada oscil.la entre els 23 m de maxima i els 4 m
més baixa respecte de I'aigua de la mar.
de mínima. El sotil pren valors entre -1 i -6 m, pero els
valors normals estan compresos entre -4 i -6 m. La
SALA D'ENTRADA
fondaria mínima del terra és de 5 m i la maxima, 20 m.
A alguns llocs dels costats de la galeria, hi ha blocs que
La cova s'obre a I'exterior per un bell exemplar d'a-
subdivideixen, compliquen i incrementen el recorregut.
bisament de 20 m d'ample, arnb una important obertura
'Tota la galeria es desenvolupa al llarg de pujades i bai-
entre els estrats a la part superior de la boca que s'en-
xades, producte dels esfondraments, un dels quals és a
fonya devers una desena de metres a I'interior.
punt de tancar la galeria. El terra, a rnés de blocs i
L'entrada permet accedir a través d'una rampa a una
pedres, esta cobert de fang, que provoca que I'aigua
sala de 100 x 40 m, de dimensions maximes, allargas-
s'embruti arnb les turbulencies produides per les aletes
sada en direcció N 60 E. L'amplada de les seccions late-
al pas del bussejador. Davant el pas que condueix a la
rals, tenint en compte la part submergida, arriba als 55
sala de sa Bella Fadrina hi ha al sotil una gran concen-
m de maxima i els 25 m de mínima. L'alcaria maxima del
tració de bogamarins fossils, pertanyents a la unitat d'es-
sostre és de 7 m, pero normalment esta compres entre
CUII.
els 4 i els 6 m.
El centre de la sala esta ocupat per un con d'ende-
rrocs, que forma un rost cap als llacs i es perllonga sota
I'aigua. La sala esta ocupada a les cotes baixes per dos
Ilacs; un és llarg i estret (55 x 3 m) al costat E, i esta
separat de I'altre per blocs esbaldregats. El llac del S, és
més curt i d'aigues poc profundes, arnb una superfície
molt variable, segons el nivell de la mar. El fons esta
cobert d'arena i a la part S-SE de la sala forma una bella
platgeta.
Foto 7: Platgeta d'arena a la part S-SE de la sala &Entrada. (Foto A.
Ginart).
En direcció al SO, les aigües es prolonguen cap a la
mar, a través d'un laminador impracticable. Aquest és el
punt d'entrada de Posidonia oceanica, i s'hi aprecien els
Foto 8: Espeleotemes foscos i escassos de la galeria Negra. (Foto R.
efectes de I'onatge marí. L'aigua, a -15 m respecte de
Landreth).
I'entrada, no es pot aprofitar peral consum, per causa de
I'elevat contingut en clorurs.
Per tota la galeria Negra, igual que a la sala
Sota I'aigua, la sala d'entrada es perllonga i repre-
d'Entrada, aferrada a les parets hi ha exernplars de la
senta un percentatge important del total d'aquesta. Les
mateixa especie d'esponja blanca, d'entre 1 i 4 cm, que
parets i el sostre de la sala aeria estan desprovistes de
es troba a la cova des Coll (GRACIA et al., 1997). Es
formacions litoquímiques; la part de la sala que es troba
tracta de I'especie Raphisia speleaea (det. Maria Jesús
per davall del nivell freatic sí que presenta espeleotemes
Uriz i Quique ballesteros del Centre d'Estudis Avan~ats
a alguns indrets.
de Blanes).

Foto 9:
Galeria des Paleonivells. Tot el sotil esta provist de for-
macions frehtiques generades durant una glaciació, arnb
una diferencia de cota de -15 m respecte de I'actual nivell
mari. (Foto R. Landreth).
SALA DE SA BELLA FADRINA
Es davalla verticalment, per una zona on es veu que
Una vegada passada la sala de la Bestia
la galeria agafa fondaria i les parets estan recobertes de
Fabulosa, molt a prop del final de la galeria Negra, en
formacions litoquímiques negres. A una de les parets
direcció NE, pujant entre el rost de pedres, s'ha de supe-
s'obre la galeria des Paleonivells, entre els -1 5 i -1 9 m,
rar un angost pas que permet accedir a una sala aeria
amb abundants registres d'un antic nivell llacustre a -1 5
(27 x 17 m). Un llac llarg i estret comunica fora de I'aigua
m i amb les parets també recobertes de formacions
amb el gran col4apse de roca molt blanca i descompos-
subaquatiques. Aquí I'aspecte dels espeleotemes és
ta i perillosa de transitar. Sembla ésser el punt central
completament diferent: estan ben conservats i de colors
d'un mateix esbucament que ha afectat altres zones de
clars i endemés no hi ha fang al fons. La galeria pren la
la cavitat, com són el laminador del Purgatori, la sala
direcció NE i s'obre a una sala de grans dimensions (38
des Cavaller, part de la galeria Negra i tal vegada la
x 22 m), la sala de la Bestia Fabulosa, amb blocs,
propia sala de la Bestia Fabulosa.
sovint de mides descomunals que formen galeries i fal-
sos pisos. S'arriben a assolir els 23 m, maxima profun-
SALADESCAVALLER
ditat de la sala. Les cotes de fondaria del sostre van dels
A I'extrem de la galeria Negra, per entre els blocs
-7 m als -13 m, essent la mitjana de -10 m. Per algunes
caiguts s'obre un laminador d'uns 10 m de longitud
parts pengen estalactites, pero el que més crida I'aten-
(laminador del Purgatori), i menys de 50 cm d'al~aria,
ció és el revestiment litoquímic per davall dels -15 m,
que miraculosament permet el pas i condueix a un balcó
que afecta també els blocs caiguts, cosa que ens dóna
des d'on es contempla la galeria des Cavaller. A partir
una idea de I'antiguitat del procés clastic, anterior a
d'aquest punt es torna a produir un canvi d'aspecte, ja
aquest nivell freatic.
que hi són abundants tots tipus d'espeleotemes.
Foto 10:
Estalactites de la sala de sa Bestia Fabulosa. (Foto P
Lan-dreth).

GEM-GNM
1 SALA D'ENTRADA
5 SALA DE SA BELLA FADRINA
2 GALERIA NEGRA
6 LAMINADOR DES PURGATORI
3 GALERIA DES PALEONIVELLS
7 SALA DES CAVALLER
4 SALA DE SA BESTIA FABULOSA

Constitueix la part més decorada de tota la gruta. S'han
Es tracta d'una forma subterrania fragmentada de
pogut observar dsiferents paleonivells freatics, especial-
I'antic sistema espeleologic ev~!?!ricmat
en el temps.
ment al costat SO de la sala. La fondaria maxima que
Aquesta cavitat, amb una morfologia predominantment
s'assoleix són els 24 m. La continuació es tanca per un
clastica, ha sofert durant el Plistoce successius esfon-
altre col4apse que només permet progressar uns
draments de les parets i voltes, els quals s'alternen i
metres.
coexisteixen al llarg del temps amb fases intenses d'es-
talagmitització. La gran rellevancia dels processos clas-
Morfogenesi
tics condiciona totalment I'aparenca d'aquesta cova,
essent també responsable de la seva obertura a I'exte-
Els nivells responsables de la formació de la cavitat
rior. L'actual nivell de la mar determina la presencia dels
corresponen a la Unitat d'escull, formada per calcareni-
llacs i de tota la zona ara anegada de la cova.
tes bioclastiques amb una gran acumulació de restes
A diferencia de MONTORIOL (1 970), creim que I'e-
esqueletics, principalment mol.luscs, que presenten un
roció marina únicament va contribuir a I'obertura de la
baix grau de fracturació.
boca a I'exterior o a una erosió parcial d'aquesta i de la
L'opinió expressada per MONTORIOL (1 970) assig-
sala d'entrada. Es pot apreciar, partint del nivell de la
nava una genesi marina, produida per I'erosió de les
mar, diverses formes d'erosió marina que remunten el
ones durant un antic nivell del Mediterrani i que poste-
penyal fins arribar a la cova.
riorment patiria els processos anomenats quimioclastics.
També parla del possible efecte salí provocat pels
aports de clorur sodic que efectuarien un paper actiu en
els fenbmens de descalcificació, així com en la localitza-
ció dels processos quimioclastics.
Per a nosaltres és el tipus de cova litoral classificat
per GINÉS (1 995) com a cova de la zona de mescla cos-
tanera. Segons GINÉS & GINES (1992) hi ha un model
genetic per a aquestes cavitats que contempla la forma-
ció d'uns buits inicials, generats per dissolució en la
zona freatica litoral. El paper desenvolupat per la mescla
d'aigua salada i dolca és primordial, a causa de les con-
dicions de subsaturació de I'aigua (BACK et al., 1984).
Així es produiria I'excavació freatica amb la formació
Foto 11: Forats esponjosos (spongework). (Foto R. Landreth).
del sistema de protocavitats. Després seguiria I'eixam-
plament tridimensional de la cavitat, especialment per
Les morfologies de, corrosió degut a I'agressivitat
mor del descens del nivell freatic, amb despreniments
química de I'aigua són visibles, especialment, a la paret
del sostre. El progressiu enfonsament provocaria I'ober-
E de la sala d'Entrada, per davall de I'aigua, on desta-
tura de la cova a ['exterior, fins assolir formes d'equilibri,
quen els forats esponjosos (spongework).
amb I'acumulació dels fragments de la volta a la planta,
No manquen bons exemplars de processos litoge-
formant el con d'enderrocs que tendeix a créixer amb els
nics arreu de la cova, essent especialment importants a
aports exteriors. El llac adopta la forma de mitja lluna
la sala de la Bestia Fabulosa i a la sala des Cavaller,
d'aigua, cada cop més reduida.
encara que els processos clastics han produit I'esbuca-
La fase evolutiva en que es troba la cova des Drac
ment sota els blocs de moltes de les primitives forma-
ha esborrat les xarxes de fracturació original i qualsevol
cions litoquímiques.
indici de les protocavitats originaries, ben visibles per
Antigues fluctuacions positives del nivell de la mar
exemple a la cova des Pas de Vallgornera (MERINO,
(corresponents a períodes intsrglacials) estan enregis-
1993) i a la cova des Coll (GRACIA et al., 1997), amb-
trades a I'interior de les coves costaneres per mitja d'aii-
dues de litologia i genesis similars. Tanmateix les fractu-
neacions horitzontals d'espeleotemes freatics (GINÉS et
res servirien de Bínia de menor resistencia per a la dis-
al., 1981). La formació d'aquest tipus de cristal.litzacions
solució primer i després per provocar I'enfonsament del
esta lligada a paleonivells assolits per la superficie de
sotil. Les fluctuacions del nivell freatic han hagut de ser-
les aigües freatiques, de manera simultania a les
vir de factor important en el desenvolupament i creixe-
oscii.iacions giacioeustatiques marines (GINÉS i GINÉS,
ment ascendent de la cova.
1993). S'han trobat fins al moment a les coves mallor-
Cal pensar que la historia evolutiva pot haver sofert
quines espeleotemes freatics des de la superfície de la
diversos episodis alternatius d'aixecament i descens del
mar fins a la cota + 40 m. Les edats obtingudes com-
nivell marí, i per tant, diferents períodes de reactivació
prenen d'enqa dels 3,9 ka B.P.(espeleoternes freatics
iniciats al mig de qualsevol fase del procés anterior, fins
postglacials situats prop del present nivell de la mar) fins
i tot, sota condicionants paleoclimatics desiguals.
més de 300 ka B.P. que corresponen a antigues estabi-

litzacions del Mediterrani a cotes més o menys elevades
A Gabriel Janer per I'ajut prestat en la recerca de
(GINÉS i GINÉS, 1993).
dracs dins el Corpus alcoveria.
En coves situades en distints sectors de la costa
A Francesc Riera, qui sempre té la seva biblioteca a
oriental de Mallorca han estat reconegudes tres estabi-
la nostra disposició.
litzacions de la Mediterrania entre +1,4 i +2,5 m per
A Andreu Ponc i Fullana, que ens ha proporcionat
damunt de I'actual nivell de la mar, que es remunten a
una citació de IIArxiu Municipal de Santanyí.
edats entorn dels 83, 108 i 124 ka B.P. (TUCCIMEI et
A Maria Jesús Uriz i Quique Ballesteros del Centre
al., 1998).
dlEstudis Avancats de Blanes per la determinació de
I'especie Raphisia speleaea.
Bibliografia
AGUILO, C. (1997): Una relíquia del parlar de Santanyi: la paraula adra-
go i la seva variant atlragó. Flamatel~les, IX .In: S'Escarr$+s: 27.
BACK, W.; HANSHAW, B. B. & VAN DRIEL, J. N. (1984): Role of
groundwater in shaping the eastern coastline of the Yucatan penin-
sula, Mexico. In: Groundwater as a Geomorphic Agent. La Fleur
Allen & Unwin 281-293. Boston.
COROMINES, J. (1 982): Diccionari Etimologic i
Complementari de la
Llengua Catalana. Vol. 3. Barcelona.
ENCINAS, J. A. (1997): lnventari espeleologic de les Illes Balears-any
1997. Endins 21: 103-1 28.
FORNÓS, J. J. i POMAR, L. (1983): Mioceno superior de Mallorca:
Unidad calizas de Santanyí (Complejo terminal). In: X Congreso
Foto 12: Detall d'alguns paleonivells freatics de la galeria des Paleo-
nacional de sedimentologia. IEB-UIB.
nivells. (Foto J. Díaz).
GINÉS, A. (1991): El carst del migjorn de Mallorca y su paralelismo con
el carst yucateco. 1 Congreso Nacional de Espeleologia. Programa
y resúmenes. Mérida, Yucatan.
Els espeleotemes trobats a la cova des Drac de
GINÉS, A. (1993): El conocimiento espeleotopográfico de las Baleares.
Cala Santanyí, són deguts a les estabilitzacions negati-
(1862-1 992). Endins, 19: 55-70.
GINÉS, A. & GINÉS, J. (1992): Las coves del Drac (Manacor, Mallorca).
ves del nivell freatic i corresponen a les cotes -13'5, -1 5,
Apuntes históricos y espeleogenéticos. Endins, 17-18: 5-20.
-1 7 i -1 9'3 m. S'ha procedit a recollir diverses mostres
GINÉS, A,; GINÉS, J. & POMAR, L. (1981): Phreatic speleothems ln
per a realitzar les datacions absolutes que serviran per
coastal caves of Majorca (Spain) as indicators of Mediterranean
Pleistocene paleolevels. Proceedings Eighth lnternational
precisar amb major detall, els avatars experimentats pel
Congress of Speleologyi 533-536. Bowling Green.
nivell marí durant els episodis glacials del Plistoce.
GINÉS, J. (1995): L'endocarst de Mallorca: Els mecanismes espeleo-
genetics. Endins, 201 Mon. Soc. Hist. Nat Balears, 3: 71-86.
GINÉS, J. ; BORRAS, L. & GINÉS, A. (1989): Grup espeleologic EST:
1968-1988. Vint anys d'espeieologia mallorquina. Endins, 14-15:
Equipament
101-116.
GINÉS, J & GINÉS, A. (1993): Dataciones isotópicas de espeleotemas
freáticos recolectados en cuevas costeras de Mallorca (España).
La sala dlEntrada, la galeria Negra i la sala de la
Endins, 19: 9-15.
Bestia Fabulosa es poden recórrer amb les botelles
GRACIA, F.; CLAMOR, B. & WATKINSON, P. (1998): La cova d'en
situades a I'esquena. Per anar a la sala de sa Bella
Passoi i altres cavitats litorals situades entre cala sa Nau i cala
Mitjana (Felanitx, Mallorca). Endins, 22.
Fadrina o per passar el laminador del Purgatori i acce-
GRACIA, F.; WATKINSON, P.; MONSERRAT, T.; CLARKE, O. & LAN-
dir a la galeria des Cavaller, és imprescindible dur
DRETH, R. (1997): Les coves de la zona de ses Partions-
col.locades les botelles lateralment, i encara així és difi-
Portocolom (Felanitx, Mallorca). Endins, 21: 5-36.
JANER MANILA, G. (1996): Aixo era i
no era ... Magia i
misteri de les
cultó~
I'accés. En aquests dos Ilocs, i especialment al
rondalles. Pags. 76-82. Palma.
darrer, cal tenir molta experiencia en la superació de
MERINO, A. (1993): La cova des Pas de Vallgornera (Llucmajor,
galeries estretes i sense visibilitat, per causa del perill
Mallorca). Endins, 19: 17-23.
MONTORIOL-POUS, J. (1970): Nota sobre la Cova del Drac de Santanyí
d'encaixament del bussejador. La capacitat de les dues
(Mallorca, Baleares). Speleon, 17: 41 -45.
botelles es recomana que sigui de 10 litres.
MOREU-REY, E. (1 982): Els nostres noms de Iloc. Pag. 94 Palma.
NUÑEZ, A. (1967): Clasificación genética de las cuevas de Cuba.
Academia de ciencias de Cuba 224 pp. La Habana.
Agraiments
R O ~ S
de CORELLA, J. (1980): Tragedia de Caldesa i
altres proses.
MOLC. Barcelona.
ROSSELLO VERGER, V.M.(1961-62): Anotacions a la toponomastica
Volem manifestar el nostre agraiment:
del migjorn i xaloc de Mallorca. Boll. Soc. Aq. Lul., 32: 30.
A Robert Landreth, Antelm Ginart, Javier Díaz i
TRIAS, M. (1974): Una campanya a les illes de Cabrera. Endins, 1: 33-
53.
Moises Bonnín per realitzar les fotografies.
TUCCIMEI, P.; GINÉS, J.; GINÉS, A.; FORNÓS, J. J. & VESICA, P.
A Pere Cifre, del grup ANEM, pel seus comentaris
(1998): Dataciones ThlU de espeleotemas freáticos controlados
que ens van dur als escafandristes a interessar-nos per
por el nivel marino, procedentes de cuevas costeras de Mallorca
(Espana): Endins, 22.
aquesta cova.
VlDAL i TOMAS, B. (1965): En el centenario de su muerte, Bover en
Als veins de la zona on s'ubica la boca, per les faci-
Santanyí. Santanyi, 173: 1-3.
litats donades per a la realització de la nostra tasca.
66