La cova d'en Passol i altres cavitats litorals situades entre cala sa Nau i cala Mitjana : Felanitx, Mallorca
ENDINS, nV2.1998. Palma de Mallorca.
LA COVA D'EN PASSOL I ALTRES CAVITATS
LlTORALS SITUADES ENTRE CALA SA NAU I
CALA MITJANA (Felanitx, Mallorca)
per Francesc GRACIA ', Bernat CLAMOR i Peter WATHINSON '
Resum
Presentam la topografia i la descripció de quatre cavitats del litoral de Felanitx. Aquestes
formacions endocarstiques es localitzen a la plataforma tabular postorogenica del Llevant. Tres
són de la tipologia anomenada coves de la zona de mescla costanera i almenys les més grans
estan relacionades geneticament entre sí. L'altra és una cavitat d'abrasió marina de tipus túnel,
pero amb la peculiaritat que una de les boques es va taponar per una antiga duna, cosa que
fa dificil destriar el seu origen.
La cavitat més destacable del treball és la cova d'en Passol, amb 2176 m de recorregut.
Presenta tres zones subaquatiques que totalitzen un recorregut de 1579 m, separades per una
gran sala terrestre, que és en realitat un col.lapse. Una d'aquestes zones, el sifó des Somnis
adquireix un elevat interes per la gran abundancia i bellesa dels espeleotemes i pel volum de
les sales. La fondaria maxima sota I'aigua és de 25 m. Es poden observar diversos paleonivells
freatics pleistocenics enregistrats als espeleotemes de les galeries subaquatiques. Aquests
espeleotemes s'han trobat des de la cota -8 m fins a la cota -23 m.
Abstract
We present the description and surveys of four coastal caves within the municipality of
Felanitx. These karstic caves are located in a tabular platform Laid down after the Llevant
mountain system orogeny. Three of them have origins associated with the coastal ground water
mixing zone. The fourth is apparently a marine abrasion cave in the form of a tunnel with the
particularity of having one of its entrances block by fossil dune, making it difficult to determine
its precise origins.
The most notable cave in this paper is cave cova d'en Passol, with a total run of 2176 m.
It has three subaquatic sections with a total run of 1579, these being separated by a large cham-
ber, whose present day form is largely due to periodical roof-collapse. One of these subaqua-
tic sections is great interest owing to its large abundance and beauty of its speleothems as well
as the size of its chambers. The maximum (reach ed) dive-depth is 25 m. In the submerged
galleries it is possible to observe speleothems indicating phreatic paleo-levels from the
Pleistocene. These speleothems are at depths between minus 8 and 23 m.
Introducció
La recerca de cavitats inedites al Llevant de
ment les cavitats i permeten entendre'n millor la genesi,
Mallorca segueix proporcionant interessants fruits i I'ex-
I'evolució i la connexió que presenten entre sí algunes
ploració dels llacs d'aquestes coves, i d'altres coves ja
d'elles, que originariament formaven part d'un mateix
inventariades, en molts de casos aporta novetats impor-
sistema. De les cavitats del treball, una és de genesi
tants.
marina i les altres tres són coves freatiques de la zona
Les quatre cavitats objecte d'aquest estudi eren
de mescla costanera.
conegudes popularment, pero no figuraven a I'inventari
Una característica d'aquest tipus de cavitats és el
espeleologic (ENCINAS, 1997), per tant estaven sense
contrast que presenten en comparació amb els sifons de
topografiar. Amb més raó s'ha de fer aquest estudi des-
les galeries de drenatge, propies de la serra de Tramun-
prés de I'exploració dels sifons que modifiquen notable-
tana i de moltes coves europees. A les coves litorals d'a-
quest estudi, hi ha sales voluminoses subdividides per
col4apses i massissos estalagmítics que incrementen
1 Secció d'Espeleologia del GEM. Ciutat-de Mallorca.
2 Grup Nort de Mallorca. Pollenca.
molt el recorregut i no pas els sifons rectilinis, més

Foto 1: Fotografia aeria de la zona amb les cavitats: 1- Cova submarina de cala
sa Nau, 2- Cova de ses Barraques, 3- Cova de cala Mitjana, 4- Cova
d'en Passol. Els asteriscs assenyales dos pous abandonats, perforats
prop de la mar, amb la intenció de captar I'aigua que sorgeix a la cala.
(Foto ESTOP).

estrets i senzills. Aquest fet provoca importants diferen-
Cala sa Nau presenta una disposició meandritzant i,
cies de calcul del recorregut, segons el criteri que s'a-
igual que cala Mitjana, assoleix una penetració d'uns
dopti.
500 m (ROSSELLÓ, 1995).
La historia d'aquestes cavitats i la seva repercussió
social és notoria: la cova de ses Barraques com a pos-
Aspectes geologics
sible secret de contraban i punt de sortida a la mar de les
aigües subterranies que provoquen la baixa temperatu-
Les cavitats s'obrin dins terrenys neogens posto-
ra de I'aigua de la platja; la cova de cala Mitjana, arnb
rogenics, només afectats per falles distensives. S'han
I'explotació de I'aigua per poder sustentar un paisatge de
identificat diverses unitats litoestratigrafiques, que de
verdor i la seva faceta turística arnb barca inclosa; la
baix a dalt són les següents (POMAR et al., 1983): 1)
cova submarina de cala sa Nau, important lloc de visi-
Calcisiltites arnb Heterostegines, assignades al Tortonia.
ta de bussejadors per la comoditat d'accés i la poca
2) Unitat escullosa, que descansa sobre I'anterior,
complicació que presenta; la cova d'en Passol, autenti-
comenca al Tortonia superior i acaba al Messinia. Es
ca joia carstica de Mallorca, per la bellesa de les galeries
tracta de calcarenites bioclastiques, arnb pegats d'es-
i formacions subaquatiques. La sala terrestre d'aquesta
culls d'albufera o Ilacuna. 3) Les margues de la
cova (sala de sa Nau) només conserva els espeleote-
Bonanova són diposits de con deltaic regressius. 4) Les
mes de gran mida, ja que els altres es varen arrabassar
calcaries de Santanyí, anomenades per d'altres
i carregar a un vaixell frances el segle passat que va
Complex terminal i que popularment coincideixen en
emportar-se'ls per 100 duros.
gran part arnb la pedra de Santanyímolt apreciades per
Esperem que tots nosaltres i les institucions que ens
a la construcció. La unitat esmentada pertany al
representen actuem en conseqüencia arnb la necessitat
Messinia. És un grainstone format per calcaries oolíti-
de preservar el nostre medi subterrani.
ques arnb nivells estromatolítics, calcaries evaporítiques
i, fins i tot, manglars. Aquestes calcaries poden fossilit-
zar espadats i col.lapses carstics del calcari escullós,
Situació
que són reblits per aquests materials. Totes les cavitats
s'obrin dins I'Unitat escullosa.
Cala sa Nau i cala Mitjana es troben situades entre
Portocolom i cala Ferrera, encara que més prop d'a-
questa darrera, i a devers 5 km de s'Horta. Formen part
Descripció de les cavitats
de la marina de Felanitx, constituida per materials cal-
COVA SUBMARINA DE CALA SA NAU
caris neogens, que en aquesta zona representa una
franja de 4 km d'amplaria. ES una area on el litoral es
Coordenades UTM: 521 77014360550-(-1).
troba molt estructurat formant multitud de cales i puntes.
La espaiosa entrada, arnb diverses morfologies d'e-
DE CALA SA NAU
TOWGRAFIA:
0 2 5
20
-m

rosió marina, es troba per davall de la mar, al lloc ano-
que tancaren una de les boques. També es van produir
menat sa pesquera de ses Llisses. Esta situada a un
els esbucaments dels blocs del sostre i la formació dels
costat de I'entrada de la cala, on els penya-segats tenen
espeleotemes. Un posterior canvi climatic va submergir
una alcaria de 9 m. ES una cavitat molt frequentada per
la cavitat per davall del nivell marí.
bussejadors, tant és així que apareix a un llibre d'itinera-
El fons és arenós arnb ripple-marks al llarg de bona
ris de busseig (POYATOS i ALONSO, 1996).
part de la cova. En dos Ilocs del final, adossades a les
Consisteix en una gran sala de direcció SE, de 76 m
parets de la cavitat, es troben dunes d'arena.
de longitud i 36 m d'amplaria maxima. La profunditat de
També abunden les roques, arnb zones de blocs
la sala esta entre els 5 i 6,5 m, i arriba als -8 m de maxi-
caiguts del sostre pels processos d'equilibri gravitatori
ma. L'alcada del sotil normalment esta compresa entre
de la volta.
els -4 m als costats i +1 m al centre per damunt del nivell
Hi ha abundants formacions litoquímiques (estalac-
de la mar, creant així una cambra d'aire llarga i baixa
tites, estalagmites, columnes i gorgs arnb forrnacions
que segueix I'eix central de la cavitat. Feta la topografia
subaquatiques a I'interior), i destaca una columna al cen-
de la superfície, per damunt del lloc on hi ha la cova,
tre de la cavitat. Cal 'indicar la presencia d'estalagmites
hem calculat que el gruix de roca del sostre és de 14 m.
que recobreixen alguns dels col.lapses, cosa que
En horitzontal la distancia que falta a la cavitat per tra-
demostra que els esbucaments es van produir, com a
vessar la península és mínima, cosa que ens duu a creu-
mínim, abans de la darrera regressió marina.
re (fig. 1) que la gruta devia formar un túnel, cavitat d'a-
La gruta conté abundant fauna marina: esponges,
brasió marina que comunicava de banda a banda una
anfosos, escorballs, molls reials, holotúries, anel.lids,
punta geografica (GRACIA et al., 1997 i GRACIA i
mol.luscs, etc.
VICENS, 1998) i que a una epoca glacial, durant una
reculada de la mar es degueren adossar cordons dunars
COVA DE SES BARRAQUES
Coordenades UTM: 521 48014360620-1
L'entrada es troba a I'interior d'una de les dues
barraques que hi ha al lloc conegut com es Rivetó.
Pensam que hi devia haver antigament una porteta tan-
cant la boca, facil de dissimular i relacionada sens dubte
arnb el contraban. Així I'arribada de la barca a la barra-
ca, arnb un amagatall a I'interior, devia ser de molta uti-
litat.
Es Rivetó de cala sa Nau, segons la tradició popular
(AGUILÓ, 1991), és un broll submarí d'aigua dolca,
situat molt prop de la platja. Hom diu que ve de dins
d'una cova natural que hi ha a prop de la cala. També
AMENGUAL (1996) ens parla d'un brollador que desem-
boca a la mar i converteix cala sa Nau en una de les
platges més singulars de la zona. A la part dreta de la
cala, mirant la mar, I'aigua esta diversos graus de tem-
peratura per sota de la resta.
Aquest fenomen és, per tant, molt evident i conegut
pels banyistes, per la gran proximitat a la platja, la poca
fondaria de la mar on es produeix la sorgencia i la baixa
temperatura de I'aigua al redol de la seva influencia.
S'entra per un forat que hi ha dins la barraca situa-
da més enfora de la platja, passant i arrossegant-se per
una galeria baixa que ens duu a una saleta de fons d'a-
rena. Aquí I'aigua ocupa tot el que es veu, arnb la
presencia d'un corrent, apreciable segons el nivell de la
mar, que en la part oriental de la sala es perd per diver-
ses zones impracticables en direcció a la mar, on es pro-
dueix el fenomen abans relatat. Tal com succeeix a
Fig. 1: Evolucio de la cova submarina de cala sa Nau: 1- Coves d'abra-
altres cavitats del Llevant (GRACIA, et al., 1997 i GRA-
sió marina, 2- Forrnació del túnel, 3- Davallada del nivell rnarf,
CIA, et al., 1998b) forma ripple-marks d'arena al fons. A
deposició de les dunes arnb l'obstrucció d'una entrada, proces-
la cova es veuen zones arnb acumulació de Posidonia,
sos de col.lapse i forrnació d'espeleoternes, 4- Pujada del nivell
de la mar i aspecte actual de la cavitat.
que entren quan hi ha un canvi de sentit del corrent.

TOPWRAFIA:
F. GRACIA. P. WATKINSON
Corrent
-
La cova segueix en direcció NE-SO, per una galeria
gespa, prop de la mar, terreny que entre d'altres coses
baixa inundada, de només 20 cm de fondaria, fins arri-
caracteritza actualment cala Mitjana. Hi ha una caseta
bar a un altra saleta, produida per un col.lapse que tanca
de dos pisos damunt de I'entrada del pou. Per accedir a
la continuació. A la sala es veu una fractura al sostre,
la cova, es pot fer mitjancant una escala de ferro. També
possiblement relacionada amb la seva genesi. A una de
hi ha un ascensor electric a I'interior per a gent no tan
les parets (assenyalada a la topografia) prop d'aquest
agosarada. Ambdós mitjans serveixen per superar un
esbucament, s'aprecia el lloc d'on prové el corrent d'ai-
desnivel1 de 13 m. Sota el pou hi ha una plataforma arti-
gua. El recorregut total de la cavitat és de 64 m.
ficial, feta de sacs de ciment, ja que I'obertura artificial
A la roca es veuen restes de coralls i fossils de
donava directament damunt I'aigua. Aquesta plataforma
bogamarins, cosa que ens confirma que la cavitat s'obri
serveix de base per a I'ascensor i I'escala, així com de
dins les calcaries esculloses del Mioce superior. Per tot
mollet per a una barca de rems, per visitar la cova. La
arreu de la gruta hi ha evidencies de moments de rebli-
part del sotil de la cova que és prop de la plataforma es
ment per dunes, possiblement rissianes, que reblien gai-
va picar per augmentar I'alcaria i fer més comoda I'esta-
rebé per complet la cavitat. Algunes de les dunes estan
da.
sobreexcavades, i sembla fins i tot que les eolianites
Fa més de dues decades, segons ens varen infor-
estan afectades per la corrosió freatica, i formen cúpules
mar, la propietat hi va fer instal.lar amb I'ajut de busse-
de corrosió, cosa que si fos certa ens indicaría que
aquest fet s'ha prodult durant el darrer interglacial Riss-
Würm, tal vegada relacionat amb la plataforma d'abrasió
marina situada a +2,5 m prop de I'entrada.
COVA DE CALA MITJANA
Coordenades UTM: 521 020/4360012-13
És una cova que s'obri en terrenys de la família
Fierro, i no es pot visitar sense I'obtenció dels oportuns
permisos. La cavitat es va trobar gracies a les recerques
d'aigua, en fer un pou a I'antiga que va dur una setmana
de feina (com. pers. Miquel Devertit). L'aigua s'empra
Foto 2: Preparatius d'immersio a la plataforma de la cova de cala
per regar una amplia extensió de terreny sembrat de
Mitjana. (Foto R. Landreth).

TOWORAFIA:
F. GRACIA, P. WATKINSON,
B. CLAMOR. M. BONN~N
GEMONM
jadors, tot un sistema d'enllumenat subaquatic per res-
la resta de la cavitat és aquatica, tret d'alguns massissos
saltar la bellesa de les formacions. Es troba actualment
estalagmítics que surten de I'aigua.
en desús degut a I'acció corrosiva de I'aigua.
Es veu perfectament I'estadi evolutiu en que es
La cova consisteix en una gran sala de direcció NE-
troba, causat pels reajustaments mecanics de la sala.
SO. La longitud és de 104 m i 46 m I'amplaria maxima.
Els esfondraments i la posició actual del nivell freatic
La part aeria i practicable sense material d'immersió és
determinen que una part de la gruta sigui terrestre, un
de 87 m de llarg i 28 m d'amplaria maxima. Gairebé tota
altra aquatica i aeria, i la resta sota les aigües.
la cavitat a excepció del costat NE esta envoltada de
A poca distancia de la plataforma, un pas entre
perllongacions subaquatiques que n'incrementen consi-
blocs, no representat a la topografia, permet davallar
derablement les dimensions reals.
una dotzena de metres. L'eix central de la sala és el més
El pou esta construit a poca distancia de la part
afectat pels esbucaments i sobresurt per defora del
terrestre, zona més col.lapsada, que es pot recórrer a
nivell freatic actual al costat NE, amb els laterals menys
peu pla, molt incomoda de transitar, pel fet de ser de
esbucats. Els revestiments litoquimics recobreixen una
sostre baix i arnb molta terra roja de descalcificació. Tota
bona part de la sala, en alguns llocs en forma de potents
massissos estalagmítics (foto 3). La situació respecte de
la cova d'en Passol (foto 1) sembla fer suposar que
forma part d'un mateix sistema i que un col.lapse que no
deixa cap pas penetrable ha aillat les dues cavitats.
L'alqaria del sostre per damunt del nivell freatic no
supera els 2 m, per tota I'area del Ilac, i puja per entre els
enderrocs als +5,5 m. El recorregut total de la cova és
de 515 m, dels quals 264 m són subaquatics.
Foto 3: Abundant concrecionament de la cova de cala Mitjana. (Foto R.
Landreth).

Foto 4:
Zona O de la sala de sa Nau. Cova d'en Passol (Foto A.
Ginart).
I
COVA D'EN PASSOL
fins als sifons. Cal emprar escales, cordes i passar per
entre passos estrets i blocs inestables per arribar a
Coordenades UTM: 521 35014360460-20.
alguns dels sifons. Tambe la complicació de les sales,
Segons ens van contar persones d'edat de Felanitx,
tant aeries com subaquatiques, amb subdivisions i dife-
la cova, amb dues entrades artificials, se coneixia de
rents nivells superposats ha incrementat molt el nombre
molt de temps enrere. Segurament es va trobar cercant
d'hores passades dins la cova.
aigua, sense que poguem precisar la data de la troballa.
La feina d'exploració, les tasques de topografia i la
És més logic pensar que la primera obertura es va fer al
documentació fotografica representen 21 dies d'immer-
lloc on nomes hi ha 1 m de gruix de roca, amb un des-
sions i 7 dies de feina a la sala de sa Nau i per fer el per-
nivell aeri de 8,5 m i que després es degué efectuar la
fil exterior de la cova. El nombre d'immersions ha estat
segona entrada per accedir-hi amb mes facilitat a un lloc
43. El total d'hores de feina de camp suposa, 139 hores,
on el desnivell és menor. Pero algunes fonts ens infor-
de les quals 64 han estat subaquatiques.
maren que ['entrada de la troballa seria la que es va fer
on hi ha major gruix de roca i que posteriorment es va fer
24 - 1 - 97
I'altra per facilitar I'extracció dels espeleotemes. Tambe
Francesc Gracia i Tofol Monserrat entren dins la
ens contaren que les concrecions es varen vendre pel
cavitat. Queden sorpresos per les dimensions de la sala
preu de 100 duros d'aquell temps (informació facilitada
de sa Nau. Pensen que possiblement hi ha moltes cavi-
per D. Joan del Forn) i que un vaixell frances va carre-
tats com aquesta, conegudes per la gent, que encara no
gar totes les formacions que pogué dur-se'n. És del tot
estan inventariades per I'espeleologia oficial. Comencen
evident i ben visible la trencadissa de les formacions de
a topografiar la sala.
petita i mitjana mida, ja que Únicament varen deixar les
formacions molt grans, no per respecte, sinó per la difi-
cultat de transport.
Actualment la cova esta tancada per evitar mes
actes de vandalisme i s'empra per part de la propietat
per treure aigua, no apta pel consum, atesa I'alta con-
centració de clorurs que conte.
Historia de les exploracions
Ens varem assabentar de la seva existencia gracies
a la informació facilitada per pagesos- de Calonge que
amigablement ens comunicarem moltes dades espeleo-
lbgiques de gran interes.
La principal dificultat de les tasques efectuades a la
Foto 5: Sector occidental de la sala de sa Nau. Darrere els blocs del
cavitat ha estat el transport del pesat equip d'immersió
final hi ha el sifó des Crancs. (Foto A. Ginart).

31 - 111 - 97
Peter Watkinson i F.G. continuen fent la topografia,
vora el costat de I'aigua. Sospiten que els Ilacs, plens de
calcita flotant i d'extensió molt reduida, poden tenir algu-
na possibilitat de continuació.
25 - IV - 97
F.G. i P.W. tornen a la cova, arnb la intenció de
explorar sota I'aigua. Mentre davallen el material neces-
sari cauen per la darrera rampa diverses pedres que
embruten rapidament I'aigua. F.G. es capbussa tot sol
arnb 2 botelles de 4 l., sense jacket i arnb les botelles
col.locades lateralment. Després d'avanqar uns metres
sense visibilitat, per la prolongació del rost de pedres del
Foto 6: Delicades estalactites del sifó des Somnis. Cova d ' e ~
Passol
col.lapse se topa arnb una estretor, entre un gran bloc i
(Foto O. Espinasa).
la paret, que per poc no tanca el pas, pero que no tarda
1 2 - X - 9 7
en superar. D'aquí ja es veu que la part subaquatica no
F.G. i T. M. continuen la tasca de topografia terres-
sembla gaire important, cosa que ja pensaven, única-
tre i efectuen una desobstrucció prop de I'entrada, a I'ex-
ment el costat de la sala sota I'aigua arnb algunes for-
trem S de la sala de sa Nau, que els permet progressar
macions i concrecions.
per estretíssims laminadors, a I'espai buit entre el sotil i
Quan ja semblava totalment closa qualsevol conti-
els blocs esbucats, fins a un lloc de blocs extremada-
nuació, inspecciona un buit que pareix que hi ha darre-
ment inestables.
re del col.lapse de pedres. Continua progressant per una
1 - XI - 97
especie de laminador baix que té I'aspecte d'un junt d'es-
lntent de fotografiar el sifó des Somnis, sense exit,
tratificació. Arriba a una zona que dista 45 m del Ilac,
pels problemes sorgits arnb la camera per part dels
arnb concrecions de petita mida i d'enfora veu que la
espeleobussejadors gal.lesos Gaving Newman i Philip
cavitat agafa volum i també que hi ha moltes formacions.
Short, arnb en B.C. de model i guia. Fotografs de
Efectivament, continua per aquest junt que porta a un
National Geografic queden impressionats de la bellesa
balcó, des del qual contempla una vista impressionant.
del sifó i de les formacions que conté.
L'espectacle més bell que mai ha vist. Una sala de gran
volum, arnb cólumnes, banderes, estalactites i estalag-
15, i 2 9 - X I i 8 - X I I - 9 7
mites, totes molt ben conservades i de bona mida. És el
B.C. i F.G. prossegueixen les exploracions de les
sifó des Somnis, el que tot espeleobussejador sempre
continuacions laterals del sifó des Somnis i la topogra-
ha somniat descobrir i explorar. Sap que ha aconseguit
fia de la cavitat.
superar el col.lapse de la sala. Els llums del casc, tots
quatre encesos, no li permeten més que contemplar par-
13 - X I I - 9 7
cialment la vista d'allb que hi ha davant seu. Es deixa
Es capbussen B.C., F.G. i Juanjo Lavergne, i posen
caure del balcó, entre espectaculars formacions, per diri-
més fil-guia i continuen topografiant el sifó des Somnis.
gir-se enmig de la galeria, sotmes a una situació d'ago-
En un petit Ilac, al costat N de la sala de sa Nau,
rafobia i avanca per I'espaiosa sala, instal.lant fil-guia el
F.G. després d'una aproximació complicada a causa
més aviat que pot, ja que les botelles son de poca capa-
dels blocs inestables, realitza una segona immersió arnb
citat. D'enca que ha sortit al balcó fins arribar al terc de
2 botelles de 4 1. Dins I'aigua sembla que la galeria es
capacitat de cada botella munta 60 m rnés de fil-guia. En
tancara per I'esbaldregament de blocs que davalla, pero
total n'ha instal.lat 105 m.
aconsegueix progressar per dos passos estrets, entre el
rost de pedres, supera el col4apse i surt a -14 m, fora de
1 - V - 9 7
la influencia de la rampa de pedres que ha generat la
F.G. en solitari arnb en B.C. de suport, segueix
sala de sa Nau. Avanca, entre una gran quantitat i diver-
explorant fins arribar a un col.lapse que li tanca el pas.
sitat d'espeleotemes instablant 130 m de fil-guia en
diverses direccions. Aquest sifó des Crancs, té una
3 - v - 9 7
visibilitat pitjor que I'altre, ja que hi ha més quantitat de
B.C. i F.G., arnb en Moises Bonnín d'ajuda, conti-
fang de descalcificació al térra i el fet de no portar jacket
nuen avancant prop del lloc on es va aturar la darrera
fa que I'espeleobussejador vagi descompensat de pes i
vegada. Davallen fins als -21 m, per un coster ple de
rossegui pel terra embrutant molt I'aigua. La maxima
paleonivells freatics, especialment a partir dels -14 m.
fondaria a la qual arriba és de -16,5 m. La presencia d'in-
Comencen també les feines topografiques subaquati-
vertebrats epilítics a les parets evidencien la major
influencia marina en aquest sifó, degut a la major proxi-

situat a I'esquerra de la base de busseig, prop del sifó
des Crancs. Sense poder sortir del col4apse de la sala,
només ho volteja. En aquesta ocasió coincideixen, a la
mateixa cavitat, tres espeleobussejadors que es cap-
bussen a tres sifons diferents. F.G. fa la topografia del
sifó des Crancs.
4 - IV - 98
Es realitza la topografia de la superfície, a I'exterior
de la cova per on passa el perfil principal.
9 - IV - 98
F.G. (P.W. de suport) efectua una immersió al sifó
des Somnis. Després a la sala de sa Nau, ambdós
desobstrueixen diversos passos estrets i avancen 'entre
els blocs inestables on es varen aturar el dia 12 - X - 97.
P.W. s'enfonya entre blocs, llevant pedres, i troba a un
costat un nou Ilac, llarg i estret (sifó Ocult). Després
continuen lateralment per intentar sortir a un lloc que
permeti un accés més comode fins al llac del material
d'immersió.
1 8 , 2 5 - I V i 2 - V - 9 8
F.G, arnb B.C. de suport busseja al darrer llac tro-
bat, arnb botelles de 2 x 4 1 i avanqa 65 m per entre una
zona plena de pedres, col.lapse de blocs arnb 4 m de
fondaria maxima.
Continua fent la topografia del sifó des Somnis
arnb botelles de 18 1 + 10 1. Troba les saletes concrecio-
nades que porten fins a -25 m de fondaria, arnb paleoni-
vells i gran quantitat de calcita flotant que cobreix el terra
de les sales a diversos Ilocs.
mitat a la mar. Retorna en haver consumit la tercera part
de I'aire disponible.
9 - V - 9 8
J.L. (2 x 10 1) i F.G.(18 1 + 2 x 10 l), arnb en B.C. de
21 - XII - 97
suport, exploren i topografien la complicada zona del
B.C. i F.G. bussegen al sifó des Crancs i continuen
final del sifó des Somnis i intenten superar el darrer
les exploracions i planimetria de les galeries.
col.1apse que tanca la continuació. A la tornada troben
altres saletes.
1 7 - l i 1 -11-98
F.G. busseja al sifó des Crancs, realitzant la plani-
20-VI, 1 8 i 1 9 - V I I - 9 8
metria, mentre B.C. cerca noves continuacions al sifó
Antelm Ginart realitza les fotos de la sala de sa Nau
des Somnis. S'efectua la troballa d'exuvis de cranc de
i Óscar Espinasa les subaquatiques del sifó des
I'especie Dromia personata (det. Lluc Garcia) i d'altres
Somnis. Se segueix fent la topografia de la sala de sa
exemplars de la família majidae. Aquesta observació
Nau.
permet demostrar que hi ha comunicació directa arnb la
mar, encara que impenetrable per I'home.
1 - Vlll - 98
S'acaba la topografia de la sala de sa Nau. Al final
7 - 11 - 98
del sifó des Somnis F.G. troba, ascendint entre el
J.L. i B.C. segueixen agafant mides per realitzar el
col.lapse, una cambra d'aire. Continua la topografia.
perfil del sifó des Somnis, mentre F.G. continua explo-
rant i topografiant el sifó des Crancs, arnb dues immer-
9 i 15 - Vlll - 9 8
sions successives.
F.G., J.L. i B.C. de suport conclouen I'exploració i la
Posteriorment, B.C. inspecciona 2 petits llacs per
topografia del sifó des Somnis i recuperen una dent
cercar possibles continuacions. El primer comunica arnb
fossil dlOxyrhina hastalis, una especie de tauró.
el sifó des Somnis després de recórrer pocs metres.
Llavors entra a un petit llac on hi ha una bomba d'ex-
tracció d'aigua i surt a dues cambres d'aire, a un llac

mes estreta, segueix per una Brea densament poblada
d'estalactites i altres formaoiens. Mls envant, un esbu-
cament del centre de la cavitat, i I'abursdent concrecio-
nament, tornen a complicar i separar diferents parts de
la galeria. Posteriorment $'arriba a un altre col.lapse
frontal que tanca el pas i desvia lateralment la cantinua-
ció, per després davallar, pel mateix esbucament, total-
ment recobert de colades pavirnentkriee. En direcció N
s'obrin una serie de cambres, d'acebs esrnplicat pel forZ
concrecionament, en les quals es troba un autbntic
entramat de paleonivells, especialment a partir dels -14
m fins als -23 m. Hi ha gran quantitat de lamines de cal-
cita flotant sedimentades al terra, de I'epoca en la qual
Foto 8: A v a n ~ a n t per entre massissos estalagmitics del sifó des
les aigües únicament cobrien les cotes mes baixes de la
Somnis. Cova d'en Passol (Foto O. Espinasa).
cova. En una de les saletes, a -25 m s'assoleix la maxi-
ma fondaria de la cavitat, després d'haver recorregut
Descripció de la cova
224 m de sifó en línia dreta, a partir del Ilac, Aquesta
darrera zona, que inicialment formava un mateix espai,
El recorregut total es de 2176 m, dels quals 1579 m
es la mes laberíntica i complicada del sifo des Somnis,
són subaquatics. La diferencia de la cota mes alta, al
pel fet d'estar compartimentada per blocs concrecionats
sostre de la sala de sa Nau (+21,5 m), a la mes baixa,
i altres espeleotemes.
sota les galeries inundades del sifo des Somnis (-25
Remuntant el col.lapse i continuant avanqant s'as-
m), es de 46,5 m. La cavitat segueix una direcció gene-
soleix una petita cambra d'aire, en el lloc mes allunyat
ral NE-SO i es divideix en quatre sectors, la sala de sa
del llac d'entrada. La distancia que separa aquest indret
Nau, terrestre, que separa les altres parts subaquati-
de la cova de cala Mitjana es nomes de 40'm.
ques; el sifo des Somnis, el sifo des Crancs i el sifo
La profunditat habitual del sotil oscil.la entre els 5 i
Ocult.
23 m, mentre que el terra ho fa dels -8 m als -25 m. La
potencia del sostre esta compresa entre els 16,5 i 36 m.
SALA DE SA NAU
El que mes destaca del sifo, amb un recorregut total
És el resultat del creixement ascendent de la cova,
de 1012 m, es el volum de les galeries i la bellesa, la
produi't per I'esbucament del sostre. Els blocs i pedres
diversitat i el gran nombre d'espeleotemes que conte.
caiguts compliquen alguns costats de la planta i incre-
Les morfologies de corrosio són presents a diversos
menten molt el recorregut, ja que formen cambres i pas-
llocs, encara que quantitativament són poc importants.
sadissos que creen un aspecte laberíntic. És aquesta
morfologia clastica la que dóna caracter a la sala. Les
SIFO DES CRANCS
dimensions maximes són 112 m de llarg i 72 m d'ample,
Per accedir-hi s'ha de passar, seguint rost avall, per
essent I'amplada mínima de 35 m. L'alqaria maxima es
dos passos estrets i entre els blocs que formen falses
de 11 m. Nomes la part central presenta formes impor-
cambres i per poc no tanquen el pas. Una vegada que
tants de revestiment litoquimic. El procés de creixement
es deixa de davallar s'ha superat el col.lapse, continua-
gravitacional ha remuntat just a 1 m de I'exterior, on una
ció de I'esbucament que ha creat la sala de sa Nau. A
extensa superfície del terreny perilla d'enfonsar-se.
partir d'aqui el sotil de la cova s'estabilitza entre els -8,5
S'aprecia (vegeu el perfil de la topografia) I'intens esbu-
i -12,5 m, mentre que el fons de la galeria te una fonda-
cament de la sala que ha subdividit, i quasi incomunicat,
ria mitja de -14,5 m, amb una profunditat maxima de -
els tres sifons.
16,5 m. El sifo consisteix en una galeria principal de 108
m de longitud, i 48 m d'amplaria maxima, amb algunes
SIFO DES SOMNIS
subdivisions.
Prop de I'entrada mes central de la sala, es davalla
És la part de la cova mes proxima a la mar, ja que
pel coster de pedres fins al petit Ilac. Després de recó-
nomes dista d'aquesta devers 6 m. La cosa mes curiosa
rrer 20 m per davall ['aigua, vorejant la sala, un pas
és que si la galeria continuas passaria per davall del fons
estret entre el sostre i els blocs caiguts del con d'ende-
de la cala, ja que el sotil es troba a -12 m, que es una
rrocs, permet a 6 m de profunditat, avanqar 25 m mes
cota mes profunda que la de la cala.
per una galeria oberta entre els junts d'estratificació, des
Apreciam en alguns llocs separacions d'estrats, aixi
d'on un balcó surt a I'ampla galeria. A partir d'aquí la
com formes de corrosió del tipus forats esponjosos
cova segueix cap al SO, amb una amplada mitjana d'uns
(spongework) i cúpules de corrosio (bellholes).
36 m. Una primera part s'esten en forma d'amplia gale-
Les formacions litoquímiques són molt abundants i
ria fins que passa per davall de junts d'estratificació, que
variades. Destaquen les estalactites, estalagmites,
formen un pis superior. La galeria, després d'una zona
gours i colades estalagmítiques, aixi com acumulacions

Foto 9:
Espeleotemes freatics indicadors del paleonivell de -14 rn.
Sifó des Somnis de la cova d'en Passol (Foto O. Espinasa).
d'excentriques a alguns indrets. Hi ha repartits a dife-
presencia de sediment al fons provoca problemes de
rents llocs espeleotemes freatics, principalment a -1 2 m
transparencia de I'aigua.
de fondaria. El fang cobreix el terra d'algunes zones i al
Al sifo Ocult únicament hem bussejat dues vega-
final de la branca SE, una duna de fang tanca la conti-
des amb 2 x 4 1. La situació i I'aproximació entre blocs
nuació. El recorregut total del sifó és de 395 m.
inestables i passos molt estrets, el fan únicament possi-
ble amb material molt lleuger. La poca fondaria ha
La potencia de la roca, entre el sostre de la galeria i la
permes que sigui suficient, tant per I'exploració com per
superfície de I'exterior, esta compresa entre els 20 i 28 m.
la topografia. L'aigua s'embruta molt al pas del busseja-
dor per la poca fondaria i la presencia de sediment.
SIFO OCULT
Un estret llac de 16 m de llarg dóna pas a aquest
Morfogenesi
sifo de direcció gairebé N-S.
Consisteix en una zona submergida de 44 x 44 m,
De les quatre cavitats objecte del treball, la cova
submarina de cala sa Nau és I'unica cavitat generada
subdividida en dues per una paret de blocs. Aquests,
que ho cobreixen tot, impedeixen tant al final del sifó
per I'abrasió marina. Correspon a la tipologia dels túnels,
que caracteritza les coves en forma de conducte mes
com pels costats seguir avanqant. El recorregut total es
llarg que ample i de mida apreciable. Aquesta travessa
de 148 m, entre un paisatge monbton, sense grans des-
una península (foto 1). Durant una regressió marina es
nivells i practicament sense concrecions. Les escasses i
degué incrementar la caiguda de blocs, per reajusta-
petites estalactites i estalagmites ens indiquen que I'es-
ments gravitatoris, la formació dels espeleotemes que
bucament va succeir abans que s'establís I'actual nivell
els recobreixen en part i I'adossament d'eolianites a una
f reatic.
de les boques, que a conseqüencia d'aquest fet es va
Geneticament consisteix en la mateixa prolongació
obstruir. Els canvis climatics posteriors tornarien a la
de la sala de sa Nau, per davall de I'actual nivell de les
cova la seva actual condició de submarina (fig. 1).
aigües, pero en cap moment s'aconsegueix superar el
Les altres tres cavitats pertanyen a una genesi en
col.lapse, que esta estabilitzat entorn als 1 i 4,5 m de
regim freatic, producte de I'acció química de I'aigua en
fondaria, amb el sostre entre els O i -3 m
condicions de subsaturació (BACK, et al., 1984) a la
zona de mescla costanera. El model de formació corres-
Equipament
pon a I'adoptat per GINES & GINES (1 992). La corrosió,
Al sifo des Somnis hem emprat habitualment bote-
aprofitant les fractures de la roca, va formar les protoca-
lles d'aire de 2 x 10 1 o be 2 x 7 1, perb per a les tasques
vitats que evolucionaren en el temps, ampliant-se, a
de topografia hem arribat a dur tres botelles, 18 1 + 2 x
mesura que la dissolució de la roca anava en augment.
10 I., amb un temps de permanencia per immersió, que
En els períodes de canvi climatic, amb el descens de les
varia entre les 90' a 2h 30'. Amb els problemes que
temperatures, les glaciacions ocasionarien les davalla-
representa transportar i superar els desnivells i distan-
des del nivell marí que deixaven mes porcions en eixut
cies amb el pesat material de busseig. Les galeries pre-
de les coves. Sense la sustentació de I'aigua s'accelera-
senten bona visibilitat.
rien els processos d'esbucaments dels sostres, tot cer-
En el sifo des Crancs hem emprat 2 x 10 1 o 2 x 7
cant I'equilibri de les voltes. La consequencia es que
I. La posició allunyada de I'entrada i I'avanq entre els
pugen cap amunt les coves respecte de I'antic perfil de
blocs fan molt difícil i pesada I'aproximació fins a la base
formació. Simultaniament es van formar abundants pro-
de busseig per portar botelles de més capacitat. La
cessos de precipitació litoquímica, amb el revestiment

de les galeries i dels blocs caiguts, al temps que tanca-
ment enfora de la cova des Coll). En construir pous
ven i subdividien I'espai buit.
negres, trobaren un buit important, per davall de I'aigua
Hi ha hagut zones on els esbucaments han estat
(com. pers. Joan Miquel). Tot aixo posa en evidencia,
rnés intensos, bé per la morfologia de les sales i conduc-
juntament amb la informació que ja tenim (cova de
tes preexistents, o bé per la litologia que ha influit en la
Vallgornera, els dos pous i el pou negre de la cova des
consistencia de la roca. De fet, grans col.lapses han for-
Coll, la cova d'en Passol, la cova de cala Mitjana, etc)
mat la sala de sa Nau a la cova d'en Passol i han tan-
la gran quantitat de coves que existeixen del Mioce
cat i separat la cova de cala Mitjana d'aquesta darrera.
superior sense sortida a I'exterior, ja que aquests acces-
Cal remarcar que els tres sifons han estat ben a punt
sos es formen normalment a conseqüencia de I'esfon-
d'ésser totalment impenetrables per I'home a causa dels
drament del sotil de les cavitats. Per tant el que conei-
processos clastics. Només que hagués caigut un altre
xem realment d'aquests espais buits, a les marines del
bloc hauria bastat per tancar totalment I'accés. L'estadi
Migjorn i Llevant, de litologia semblant, es pot suposar
més clar d'horitzontalitat pertany a la cova d'en Passol,
que és només una petita part de les cavitats que real-
on es veu un perfil predominant a les galeries subaquati-
ment hi ha. A rnés a'més, els esbucaments natu~als,
en
ques del sifó des Somnis i el sifó des Crancs. Per con-
permetre I'accés a I'interior, també determinen moltes
tra, a la sala de sa Nau, la cova es troba en un estadi
vegades el tancament de les continuacions de la cova.
previ a I'esbucament total del sostre i a la formació d'un
Aquestes morfologies i processos són del tot similars a
abisament. Seria el que va succeir a la cova des Pont,
les coves de les regions caribenyes i especialment de
la cova des Serral i la cova de sa Gleda (Manacor), i a
Cuba (NUÑEZ, 1967).
la cova des Rafal des Porcs (Santanyí) per posar
Les formes de corrosió se presenten especialment a
alguns exemples. Cal recordar que en algun punt el gruix
la part final del sifó des Crancs, de la cova d'en
del sostre és només d ' l m.
Passol, on hi ha forats esponjosos (spongework) i cúpu-
La cova de cala Mitjana esta bastant més afectada
les de corrosió (be11 holes), i també a alguns indrets del
pels col.lapses i molt enfora del seu perfil original.
sifó des Somnis de la mateixa cova on es veuen alguns
Ambdues no s'haguessin descobert si no hagués estat
anells de dissolució. El fet corrosiu més remarcable es
per la recerca d'aigua.
troba al comeyament del sifó, on a pocs metres del Ilac,
Tenim constancia personal de molts de propietaris
alguns blocs de la base de la sala de sa Nau i fins i tot
de finques, pagesos i picapedrers que ens parlen de
els seus recobriments litoquímics estan parcialment
pous efectuats per a cercar aigua que han trobat buit.
menjats per I'aigua que ha format spongeworks molt
Sabem que es formen, als estrets pous moderns, apre-
desenvolupats. Es tractaria d'una corrosió posterior a la
ciables corrents d'aire, que compensen la diferencia de
caiguda dels blocs i del seu recobriment per part de les
temperatura de I'aire de I'interior i de I'exterior. Aquests
concrecions. Aquesta perdua de roca de la base de la
són clars indicis d'importants volums de buit, no sempre
sala provocaria processos de reajustament dels blocs i
penetrables. Segons ens varen informar, obres de cana-
augment del volum buit. A més, el sotil d'aquesta zona,
lització efectuades recentment vora del nucli de slHorta,
fins arribar al balcó, esta menjat per la corrosió química,
provocaren I'esbucament del terra, amb els consegüents
que afecta a antigues estalactites, menjades fins a la
problemes pera les obres. Un altre cas el coneixem, per
base, i forma fins i tot be11 holes. En aquest lloc va
informacions orals, de cases del nucli de sa Capella de
apareixer, gracies a I'acció de dissolució de I'aigua, una
Portocolom (a poca distancia de slAvarador, relativa-
dent fossil del tauró de I'especie Oxyrhina hastalis
Agassiz,I 843 (det. D. Vicens). Les dimensions són
remarcables (fig. 2): es tracta d'una dent central del
maxil.lar superior, a la qual li falta I'arrel. Pertanyia a un
tauró de gran talla, caracteristic del Neogen, que moltes
de vegades es presenta associat amb Carcharodon
megalodon (BAUZA, 1947). A Mallorca aquest fossil es
troba majoritariament al Mioce postorogenic (GOMEZ
LLUECA, 191 9; BAUZA, 1947). Es va trobar incrustat a
la roca calcaria, sobresortia gran part de la peca pel fet
d'haver-se dissolt la roca que I'envoltava. Respon al
mateix procés de la troballa paleontolbgica de la cova
des Coll (GRACIA, et al., 1997). Aquestes morfologies
denoten condicions de dissolució intensa en regim frea-
tic, pero no es veu afectada més que una franja vertical
de pocs metres, ja que els espeleotemes del sifó estan
en perfecte estat de conservació.
També hi ha formes de corrosió a la cova de ses
Foto 10: Abundant concrecionarnent zenital. Sifó des Sornnis de la cova
d'en Passol (Foto O. Espinasa).
Barraques, que podrien haver afectat fins i tot les

COVA D'EN PASSOL
TOPOGRAFIA.
F. GRACIA. B. CLAMOR. P.WATKINSON
J. LAVERGNE, T. MONSERRAT
GEMGNM
1997- 98
1 SALA DE SA NAU
2 SIFÓ DES SOMNIS
3 SIFÓ DES CRANCS

4 SIFÓ OCULT

Foto 11: Progressió al sifó des Somnis per entre la colada estalagmítica
i el sotil, cap a la part final. Aquesta zona constitueix el rost d'un
gran col.lapse que tanca el pas cap a la cova de cala Mitjana.
Fig. 2: Dent fossil de tauró, de I'especie Oxyrhina haslalis: a - Cara pos-
(Foto O. Espinasa).
terior, b - Perfil. (Dibuix D. Vicens).
dunes, possiblement rissianes, que reblien I'interior, fet
nivells estan acompanyats d'una gran quantitat de calci-
que ens donaría una idea cronologica de I'acció de dis-
ta flotant al terra, arnb un espessor de diversos centíme-
solució.
tres. S'han recollit diverses mostres de formacions frea-
El que més destaca és la gran proliferació d'espeleo-
tiques per tal d'aconseguir datacions absolutes. Aquests
temes d'una gran varietat i bellesa. Predominen els
espeleotemes, juntament arnb els trobats a altres cavi-
espeleotemes de degoteig (estalactites, estaiagmites,
tats subaquatiques, ens permetran coneixer les varia-
columnes i band~eres)
i els espeleotemes de flux (cola-
cions experimentades pel nivell marí durant les epoques
des pavimentaries i parietals), encara que també hi són
fredes del Pleistoce i interpretar millor I'evolució morfolo-
presents els espeleotemes de traspuament (estalactites
gica de les cavitats litorals.
excentriques) i en alguns sectors espeleotemes suba-
Agrai'ments
quatics (gours), a més dels espeleotemes freatics. Cal
remarcar I'antiguitat dels esbucaments d'una bona part
Els autors no poden concloure aquest article sense
de la cavitat, almenys els que estan recoberis per for-
manifestar el seu agralment més sincer envers:
macions, que serien anteriors als darrers moments
L'Ajuntament de Felanitx, i especialment el senyor
freds.
batle D. Miquel Riera per I'ajut economic prestat per a la
Un deis fets més característics del Quaternari,
publicació d'aquest article.
imprescindible per estudiar la genesi i evolució d'aques-
Ted Fecke, del Diving Center Hostal Bahía Azul de
tes cavitats litorals, ha estat la successió de glaciacions
Portocolom, per I'ajut logístic subministrat.
i de períodes interglacials, així com els canvis del nivell
D. Antoni Hernandez i la seva família, propietaris del
de la mar que aixb ha comportat. Els canvis altimetrics
terreny on s'obre I'entrada de la cova d'en Passol, per
en la situació de la Iínia de costa queden de vegades
les facilitats que ens han donat per accedir-hi.
enregistrats a I'interior de les coves. En la supetfície dels
La família Fierro, per permetre'ns entrar dins la seva
tranquils llacs de les cavitats litorals es produeix la pre-
propietat i la cova de Cala Mitjana.
cipitació del carbonat calcic sobre els espeleotemes
Els fotografs Oscar Espinasa del club Triton, Antelm
aeris o als marges dels Ilacs, formant un engreixament
Ginart del GEM i Robert Landreth del GNM, per docu-
característic, de vegades espectacular. Mitjancant pro-
mentar fotograficament les cavitats.
grames de datació absoluta s'han pogut datar aquests
Els companys espeleblegs que han col.laborat arnb
revestiments (GINES & GINES, 1993 i TUCClMEl et al.,
nosaltres per poder dur a bon terme aquest treball, espe-
1998). En el cas de Mallorca s'han constatat nombrosos
cialment a Tofol Monserrat, Juanjo Lavergne, Moises
espeleotemes arnb paleonivells situats entre I'actual
Bonnín, Damia Vicens, Vicens Pla, Damia Crespí i
nivell de la mar i la cota de +40 m, i s'han correlacionat
Gregori Puigserver.
altimetricament i cronologicament arnb les antigues
Damia Vicens, que va determinar i dibuixar la dent
Iínies de costa del Pleistoce mitja i superior, reconegu-
fossil.
des mitjancant altres evidencies molt estudiades per
L'amo en Miquel Devertit i la seva família, que arnb
CUERDA (1 975).
una llarga xerrada arnb ells ens van contar moltes coses
Els paleonivells trobats a la cova d'en Passol, són
d'interes.
deguts a antics nivells negatius dels Ilacs, pertanyents
L'amo en Pep des Forn de s'Horta (Pep Bonet) i D.
per tant a epoques glacials, i corresponen a les cotes -8,
Joan del Forn per les seves informacions.
-10'5, -12, -13'4, -15'6, -18 i -23 m. Alguns d'aquests
Expressem la nostra gratitud a tots ells.

Bibliografia
AGUILO, C. (1991): La toponimia de la costa de Felanitx. Centre cultural
de Felanitx. 105 pp. Felanitx.
AMENGUAL, B. (1996): Aeroguia del litoral de Mallorca. Edit. Planeta,
224 pp. Barcelona.
BACK, W.; HANSHAW, B. B. & VAN DRIEL, J. N. (1984): Role of
groundwater in shaping the eastem coastline of the Yucatan penin-
sula, Mexico. In: Groundwater as a Geomorphic Agent. La Fleur
Allen & Unwin 281-293. Boston.
BAUZA, J. (1947): Nuevas aportaciones al conocimiento de la ictiologia
del Neógeno catalano-balear. Bol. Real Soc. Esp. Hict. Nat. XLV:
61 9-646.
BAUZA, J. (1948): Nuevas aportaciones al conocimiento de la ictiologia
del Neógeno catalano-balear. Inst. Inv. Geol. Lucas Mallada nQ 8.
CUERDA, J. (1975): Los tiempos cuaternarios en Baleares. Instituto de
Estudios Baleáricos 304 pp. Palma de Mallorca.
ENCINAS, J. A. (1997): lnventari espeleologic de les llles Balears-any
1997. Endins 21 : 103-1 28.
GINÉS, A. & GINES, J. (1992): Las coves del Drac (Manacor, Mallorca).
Apuntes históricos y espeleogenéticos. Endins, 17-18: 5-20.
GINÉS, J. (1995): L'endocarst de Mallorca: Els mecanismes espeleo-
genetics. Endins, 201 Mon. Soc. Hist. Nat. Baiears, 3: 71-86.
GINÉS, J & GINÉS, A. (1993): Dataciones isotópicas de espeleotemas
freáticos recolectados en cuevas costeras de Mallorca (Espafia).
Endins, 1 9: 9-1 5.
GOMEZ LLUECA, F. (1919): El Mioceno Marino de Muro. Trabajos del
Museo Nacional de Ciencias Naturales. Serie geológica, 25.
GRACIA, F.; CLAMOR, B.; AGUILÓ, C. & WATKINSON, P. (1998): La
cova des Drac de cala Santanyi (Santanyi, Mallorca). Endins, 22.
GRACIA, F. & VICENS, D. (1 998): Aspectes geomorfologics quaternaris
del litoral de Mallorca. A: FORNÓS J. J. (ED.) 1998. Aspectes
Geoiogics de les Balears. Universitat de les illes Balears. 473 pp.
GRACIA, F.; WATKINSON, P.; MONSERRAT, T.; CLARKE, O. & LAN-
DRETH, R. (1997): Les coves de la zona de ses Partions-
Portocolom (Felanitx, Mallorca). Endins, 21: 5-36.
MERINO, A. (1993): La Cova des Pas de Vallgornera (Llucmajor,
Mallorca). Endins, 19: 17-23.
NUÑEZ, A. (1967): Clasificación genética de las cuevas de Cuba.
Academia de ciencias de Cuba 224 pp. La Habana.
POMAR. L.; ESTEBAN, M.; CALVET, F. & BARON, A. (1 983): La Unidad
Arrecifal del Mioceno superior de Mallorca. E l terciario de las
Baleares. Guía de las Excursiones del X Congreso Nacional de
Sedimentología. Menorca, 1983: 139-1 75.
POYATOS, J. & ALONSO, A. (1996): Bucear en Mallorca. Las 50 mejo-
res inmersiones. Edit. Moll, 240 pp. Palma de Mallorca.
ROSSELLO, V.M. (1995): Les cales, un fet geomorfic eponim de
Mallorca. Boli. Soc. Hkt. Nat. Balears, 38:,l67-180.
TUCCIMEI, P.: GINES, J.; GINES, A.; FORNOS, J. J. & VESICA, P.
(1998): Dataciones ThIU de espeleotemas freáticos controlados
por el nivel marino, procedentes de cuevas costeras de Mallorca
(España). Endins, 22.