Les coves naturals de Portocolom i la seva ocupaci� humana al llarg del temps
ENDINS, nP 21.1997. Palma de Mallorca.
LES COVES NATURALS DE PORTOCOLOM I LA SEVA OCUPACIÓ
HUMANA AL LLARG DEL TEMPS
Bartomeu SALVA
Resum
En este artículo se ofrece una nueva perspectiva del estudio arqueológico de las cuevas
naturales en la Isla de Mallorca, aunque centrándonos en una zona muy concreta "Portocolom"
(Felanitx). Es por ello que no sólo se ofrece un estudio detallado del material que se encuen-
tra en las diferentes cuevas, sinó que además se intenta integrar en el escrito la relación de
estas cavidades con su entorno, única forma a nuestro parecer para poder entender el porqué
de la ocupación troglodítica en diversas épocas y periodos de la historia mallorquina.
Será siguiendo está línea investigadora, cuando se planteará la posibilidad de que la
explotación de los recursos marinos, al menos en época prehistórica, pueda ser una de las cau-
sas a tener en cuenta para entender estos yacimientos.
Abstract
In this paper a new perspective on archaeological studies of natural caves found on the
island of Majorca is offered, even though this study is centred around a specific area, that of
Portocolom (Felanitx). It is for this reason that not only is a detailed study of material found in
different caves offered, but also an attempt, in this raport, is made to formulate the relationships
between these caves and their surrounddings, this being the only way to understand the rea-
sons for troglodytical occupation of caves at various times during Mallorcan history.
This is when, by following this line of investigation, it may be proposed the possibility that
the explotation of marine resources, at least during prehistoric times, could be a reason to bear
in mind to help our understanding of these sites
Introducció
Arran de I'exploració efectuada per I'equip dirigit per
Aquesta metodologia ja s'ha iniciat pel que fa a I'e-
Francesc Gracia a la cova des Coll, i de la troballa d'al-
poca islamica (TRIAS,1981), pero no així per la
gunes restes ceramiques, es contempla fer un estudi
prehistoria. Aixo és comprensible, ja que la majoria dels
conjunt tant arqueologic com espeleologic d'aquesta
estudis són de coves d'enterrament (tant naturals com
cova. Per aixb es pensa, a més, revisar totes les restes
artificials), ben estudiades (COLL,1989). En canvi exca-
ja conegudes que procedissen d'aquest conjunt de
vacions a coves habitades, quasi bé se n'han realit-
coves, així fou com s'inclogué un lot de troballes cedides
zades, i sempre hem de recórrer als exemples de les
anonimament a la Casa de Cultura de I'Ajuntament de
coves de Santueri, excavades per Colomines a
Felanitx.
Felanitx, (1920) o de Son Matge excavat per W.
L'estudi de I'ocupació humana a les coves ja fou ini-
Waldren i el Museu de Mallorca a Valldemosa (1 973).
ciat fa anys, amb les primeres investigacions per part de
En canvi amb els materials depositats a la Casa de
Colomines (1920). Darrerament cal recalcar les desta-
Cultura, els recollits per prospecció, i les noves troballes
cades aportacions d'espeleolegs com M. Trias i J.
de la cova des Coll, ens permeten iniciar un estudi
Encinas. Pero crec que es necessari replantejar aquests
general de la zona de Portocolom. La situació de totes
tipus d'estudis, i intentar integrar I'estudi arqueologic de
les coves anomenades a I'escrit, les podem trobar a un
les coves amb el territori que ocupen, i la relació d'a-
dels articles d'aquesta mateixa revista (GRACIA et al.,
quests indrets amb altres assentaments propers.
1 997).

Estudi de les coves i del seu ma-
A epoca islamica, només he pogut situar cronologi-
terial arqueologic
cament cinc peces de les seixanta que tenim. Concreta-
ment tres d'almohades i dues d'almoravids.
COVA DES GARRIGUER
A més tenim la constatació de presencia al lloc a
epoca moderna (no d'ocupació), arnb dues pipes, les
Ens trobam arnb una cova d'origen natural, ja des-
quals ara per ara és impossible de definir-les cronologi-
crita a un dels treballs d'aquesta revista. El material que
cament (Fig 10: 4 i 5). L'estudi d'aquestes pipes de fang,
hi trobam és molt divers i només representatiu del que
tan comunes als jaciments mallorquins, s'hauria d'incen-
es podria trobar arnb una acurada excavació. En aquest
tivar i segurament podrien esser un bon element d'iden-
cas, a més, ens hem supeditat a la troballa de restes de
tificació cronologica per a I'epoca moderna
superfície recollides el 1991 ; gracies a les prospeccions
efectuades dins el Projecte de Classificació i Protecció
de Jaciments de la Conselleria de Cultura del Govern
'Formes ceramiques
Balear, per I'equip: Bartomeu Salva, Magdalena Riera,
Francesca Torres, Gabriel Porcel i Gabriel Pons.
De les formes ceramiques només s'ha pogut fer I'es-
L'únic que podem afirmar, és queja s'hi troben res-
tudi d'epoca musulmanaa. Concretament hem trobat
tes del talaiotic final, al segle II a. C. (amfora greco-itali-
alfabies (Fig 1: 2,'4), gerres (Fig. 1: 3), gerretes, gerros,
ca), i d'epoca islamica.
marmites (Fig. 1: l ) , safes (Fig. 1: 5, 6), tapadores, i
A més podem afegir un manec d'os, fabricat segu-
ribells. Els percentatges per formes s'especifiquen a la
rament per afegir-hi un punxó i que es troba al lot de la
taula 2.
Casa de Cultura de Felanitx. Encara que la seva crono-
logia és impossible de determinar (Fig. 10: 3).
La cova es troba a una distancia de 300m de la mar,
COVA DE SES FIGUERES
i el jaciment continua a I'exterior, a on s'estén una taca
Epoca prehistorica
de ceramica d'igual cronologia.
Cronologia
COVA DES COLL
El problema cronologic és difícil de solucionar, ja
que el material estudiat, prové d'una antiga donació ano-
Cova explorada recentment emprant tecniques d'es-
nima. ES per aixo que la relació entre els nivells arque-
peleocabussament (GRACIA et al., 1997). Els materials
ologics i el material, és impossible de realitzar.
arqueologics trobats són pocs (3 fragments d'amfora
Aixi i tot i després d'una visita al lloc d'on es va treu-
romana -Fig 10: 1-, i un molí), i es localitzaren al sector
re el material, vaig comprovar que es tractava d'un femer
de I'Esfondrament, concretament a la sala Esperada, on
d'epoca talaiotica, el qual cegava I'accés a altres cam-
per arribar-hi s'ha de superar una curta galeria submer-
bres de la cova. És per aixo que crec possible incloure
gida. Aixo planteja un problema, ja que la localització en
tot el lot en un mateix moment cronologic, encara que
aquest indret de material arqueologic, era del tot il.logic.
aixb no es pot verificar per ara, almanco fins a una pro-
Pero quan es realitza la topografia general de la cova, es
pera excavació.
va comprovar que aquesta sala, es trobava molt proxima
Per comencar hem de destacar la presencia de
a la dolina d'entrada. Aixo juntament arnb el fet que les
material d'importació (Taula 3), que a més ens dóna el
restes es localitzassin sota una rampa de terra i pedres,
moment final de I'ocupació prehistorica, centrat just
fa pensar que ens trobam davant un antic accés, actual-
abans de la conquesta romana, arnb unes dades de 170
ment obstruit (GRACIA et al., 1997).
+ 45 (amfora púnico-ebusitana P-15, Fig. 2: 1). Així i tot
trobam algun reste de ceramica romana (3'6%) pero que
COVA DETS ASES
no ens fa canviar I'opinió, ja que representa un tant per
cent mínim. Fins i tot el material púnic és més aviat
Cronologia
escas, arnb un 8'1%. Essent el volum total del material
La taula deixa clar, que és en epoca islamica, el
importat d'un 11 '8% sobre el total.
moment en que s'ocupa rnés intensament aquest indret
ES d'aquest clar 88'2% d'on podem treure el maxim
(Taula l ) , situat a uns 200 m del mar. Del talaiotic tots
d'informació. Encara que I'estat de la qüestió de la cera-
els fragments que tenim són informes, i és impossible
mica talaiotica, tan pel que es refereix a la cronologia
treure cap conclusió. Així i tot a I'entrada queden les
com a la tipologia formal, ens obliga a esser precavits.
restes d'un mur ciclopi de tancament, i d'una rampa
Els estudis de ceramica d'epoca talaiotica han estat
d'accés (aquesta de cronologia poc segura). Es aquest
diversos, pero més centrats a aspectes formals i gene-
mur, el que ens assegura una certa ocupació prehistbri-
rals, que no en un estudi exhaustiu de totes les formes
ca, més que les poques restes ceramiques trobades.
que puguin sortir en un jaciment. La tipologia que rnés
També s'han pogut identificar restes d'amfores púni-
s'ha utilitzat en aquest article és la de CAMPS et al.
ques.
(1970), encara que constantment s'ha recorregut a les
94

Figura 3
0
4
Figura 4
Figura 2

Figura 5
Figura 7
Figura 6
Figura 8

Figura 9
Figura 10
formes identificades a Son Fornés per GASULL et al.
sabem segur que es tracta de ceramica talaiotica per la
(1 984), i a la tipologia centrada a les ceramiques d'imi-
seva pasta, i que no deixa cap tipus de dubte del seu ori-
tació del talaiotic final de PONS (1991).
gen.
Així i tot també s'han utilitzat les publicacions de
Per concloure cal apuntar la possibilitat que esti-
Menorca, on I'intens i metodic treball de I'equip del
guem davant una tipologia comuna del taiai6tic final,
Museu de Menorca, dirigit per Lluís Plantalamor, ha
centrada entre els segles VI i I a. C. integrada per for-
identificat, i concretat, moltes formes, identiques a les
mes arcaitzants que perduren, arnb I'evolució propia
mallorquines.
d'algunes peces, a més d'alguns estris arnb certes
L'únic datable arnb un mínim de seguretat són dues
influencies externes, les quals es reflecfeixen en copies
peces (Fig. 2: 2,4), enquadrades per PONS (1 991) entre
indígenes i en algunes peces (les menys) de material
el 550-500 a. C. la primera i cap el segle I a. C. la sego-
d'importació (Taula 4).
na (hem d'apreciar la coincidencia d'aquesta datació,
arnb la de I'amfora P-15). Pero a partir d'aquí la segure-
Tipologia ceramica i Iítica
tat es va difuminant. Existeix una col.lecció de peces
relacionables arnb les que es troben al poblat talaiotic de
Observant el següent quadre podem tenir una idea
Son Forns, arnb una cronologia de voltants de 550 a. C.
de la tipologia de formes ceramiques d'aquesta cova
Per tant quasi bé podem assegurar que un 19'5% del
(Taula 5). Molts d'aquets noms, són el primer cop que
total de la ceramica indígena és del talaiotic final.
s'utilitzen per a nombrar ceramica talaiotica, i per aixo
Tenim un 8'7% que podrien esser copies indígenes
crec necessari encara que sia breument tractar cada
de formes púniques o romanes. En canvi un 27'7% és
tipus formal per separat.
material clarament arcaitzant (sobretot pel que fa a pit-
hoides i olles). Un altre 19'5% no s'ha pogut incloure a
a) Olles
cap cronologia concreta, pero pareix tenir filiacions arnb
No és una identificació nova, i com ja s'ha dit en
certes ceramiques del talaiotic més antic. Per tant podria
anteriors ocasions es tractaria d'estris utilitzats per coure
tractar-se de certes formes que han patit una Iogica evo-
ilo cuinar el menjar. Normalment ocupen el percentatge
lució formal, pero sense cap tipus d'influencia púnica o
més elevat dels utensilis de cuina, representen un 38'4%
romana visible.
del total. La gamma tipologica existent fins el moment,
Del que queda, un 25% no hi ha hagut forma de vin-
és incompleta, G. ROSSELLÓ (1979) les separa en les
cular-ho arnb cap tipologia ni epoca concreta. Només
formes B, C, D, H, 1, K, i GASULL et al. (1984) a Son
97

Fornés arnb els tipus A i B. Aquestes tables formals ser-
comú, perb si ben identificada a altres jaciments (Son
veixen per definir inicialment les formes més comunes,
Fornés, cales Coves a Menorca, etc).
pero no per fer-ne una tipologia exahustiva, ja que en
altres estudis com I'actual, a on trobam aixovars abun-
g) Piques
dants, els buits formals són comuns.
Són formes ben definides, fetes en pedra sorrenca
En general hem intentat seguir les tipologies ja exis-
de bona qualitat (Fig. 7: 5, 6), amb funció de morters o
tents, amb un clar predomini de la forma "C", i de les
de llums d'oli (representen un 3'8% del total). Segons G.
seves variants (Fig. 3: 1, 2, 3, 4 i 51, pero aixo no sem-
Rosselló (1 975), és un utensili típic de lloc d'habitació.
pre ha estat possible, definint així algunes formes total-
h) Xiulet 8 0 s
ment noves, com és el cas de la "L" (Fig. 4: 1, 2, 3, 4 i
És una única peca en el conjunt del lot (un 079%),
5), i de les seves variants, clarament delimitada en
poc comú, d'os buit, arnb dos orificis a la seva part cen-
aquest jaciment, i també intuida a Son Fornés (encara
tral, i pulit a I'exterior (Fig. 7: 4). No es sap arnb segure-
que alla no I'identificaren com a forma nova).
tat quina era la seva funció. Per alguns paral.lels penin-
b) Pithoides i grans gerres
sular~,
podria esser un instrument per xiular (VILARÓ,
Són els contenidors sempre existents als jaciments
1927), o un botó (ANDRÉS, 1981). La seva cronologia
d'habitació, i que representen un 17'3% del total. La
pot esser molt extensa, ja que els primers es troben a
seva funció es centra en I'emmagatzemament d'un
monuments megalítics (dolmen de la roca Foradada i
excedent agrícola, o bé per a guardar aigua. No tenim
dolmen de Faulo a Navarra), a jaciments calcolítics, del
cap forma que es surti de les tipologies ja conegudes.
Bronze Antic i fins i tot Final. En trobam paral.lels a
Europa, al Rhin, Roina i Languedoc. Segurament aques-
c) Vas tron~oc6nic
ta peca concreta es pot situar al talaiotic com la resta de
Ben representat amb un 14'1%, ens trobam arnb un
material.
element típic de I'aixovar ceramic comú a les cases
Existeix una peca molt parescuda al fons de la
talaiotiques , i utilitzat per a consumir diferents aliments
Societat Arqueologica LulJiana, estudiada per CANTA-
i per beure Iíquids. És una forma clarament identificada
RELLES (1974). Segons aquesta autora, es tractaria
des de fa temps pels estudiosos, amb parets troncoco-
d'una eina per llimar i allisar fibres, les quals s'introdui-
niques, i base plana (Fig. 5: 1, 2, 3, 4 i 5).
rien per I'orifici superior, i atravessant I'os, es conduiria
cap al central, podent així aconseguir, per frotació, I'ob-
d) Morters
jectiu final (CANTARELLES, 1974). Així i tot la forma de
Hem definit tres peces que no s'han pogut enqua-
la peca de la Societat Arqueologica, presenta només un
drar a cap tipologia coneguda (amb un 2'9% del total).
orifici, i el paral4elisme no és del tot clar.
Fins i tot la seva vertadera utilitat en cap moment es pot
definir realment. Les raons que em fan pensar en la uti-
i) Bols
lització com a morters, és la gruixa excepcional i el
Són ceramiques identificades a tota la prehistoria
reforcat de la seva estructura en general, amb una certa
balear, i relacionades amb el consum directe d'aliments
semblanca arnb morters classics i fins i tot actuals (Fig.
(Fig. 8: 1). Només n'hem documentada una, ja que són
6: 1, 2 i 3).
mes comunes a epoques més antigues (0'9%).
Ara bé, aixo esta encara per assegurar, ja que mor-
ters de ceramica no són comuns fins a epoques classi-
j) Olleta/cubilet~font
ques, i necessiten un reforc a la base. És precisament el
Són formes que no hem enquadrat enlloc, pero que
fet de no haver trobat cap peca completa el que ens
per la seva forma ens ha possibilitat donar-los un nom
impedeix assegurar aquesta funcionalitat.
(encertat o no), i en cap moment definitiu (són un 2'9%
del total). Concretament ens referim a I'olleta de la figu-
e) Vassets
ra 8: 3, al cubilet de la figura 8: 5, i a la font de la matei-
Hem reunit arnb aquest nom elements de tipologia
xa figura, arnb el número 6.
més aviat variada, pero creiem que poden tenir un ús
proxim entre ells (representen un 4'8% del total). Tots
k) Molons
tenen com a característiques comunes la seva reduida
Es tracta de molins de ma, fabricats per la molta de
mida i I'especial tractament en la seva execució (Fig. 8:
cereals, 6 pel refinat d'argila per modelar ceramica.
2). La funcionalitat pareix tenir relació arnb el consum de
Concretament n'hi ha dos de mida reduida (un 1'9% del
menjars, o més aviat de begudes de caracter excepcio-
total). Aquest ja han estat ben estudiats (PASSARIUS,
nal, dins el que seria la dieta diaria.
1965).
f) lncensaris
/)Altres
Són tres peces, dues tapadores, una d'elles de
La seva identificació i funcionalitat, han estat impos-
pedra (Fig. 7: 3) i I'altra de ceramica (Fig. 7: l ) , i un con-
sibles de clarificar (representen un 3'5% del total).
tenidor (Fig. 7: 2), que segons alguns autors podrie-n
esser incensaris (són un 2'9% del total). És una peca no

poca islamica
TAU.1
Taula de formes cerümiques per Bpoques (CA)
Cronologia
L'estat fragmentari de les peces estudiades no ens
possibiliten determinar I'epoca exacta de I'ocupació de
la cova. Així i tot I'Únic material identificat es almohade
(2 peces), i almoravide (1 p e ~ a ) .
Pero si podem assegu-
rar que la presencia humana en aquest moment, és
qualque cos,a mes que casual, amb un 10'7% del total
del material (Taula 6).
Formes ceramiques
La tipologia formal que hem pogut documentar es:
gerreta (Fig. 9: 3), safa, alfabia (Fig. 9: 2), gerra, i mar-
mita (Fig 9: 1 i 4).
Pero defugint de la historiografia sobre aquesta
qüestió, ens trobam que a la costa del port de Felanitx, i
concentrant-se a una zona redu'ida, entre es camp Roig,
Conclusions
s'Algar i ses Partions, apareixen quatre coves amb res-
tes arqueologiques. D'aquestes nomes en una ocasió no
No hi ha dubte que tractar I'estudi de les coves una
s'ha trobat jaciment prehistoric (cova d'es Coll), a les
per una, es un sistema funcional per documentar les tro-
altres tres en canvi es pot afirmar que ja s'ocuparen des
balles, pero en cap moment s'esdeve Útil per esbrinar
de la prehistoria.
quines són les possibles raons, del que hi fan alla les
Pero I'única cova on es pot fer un estudi seriós, es,
restes materials. És per aixo que a les conclusions es
a la cova de ses Figueres, gracies al material depositat
tendra en compte les relacions amb I'entorn i les possi-
a la Casa de Cultura de Felanitx. Després d'haver des-
bles causes i raons que dugueren a les diferents comu-
crit les restes, i nomes amb una primera ullada inicial, ja
nitats humanes a ocupar-les.
podem afirmar el mateix que COLOMINES (1924), quan
escriví que les coves del castell de Santueri eren llocs
d'habitació i no d'enterrament, ja que no hi ha ossos
humans i si abundants ossos d'animals. Perb és que a
mes tenim altres evidencies que complementen aquesta
Pels diferents estudiosos es ben coneguda la funció
apreciació:
que tengueren les coves naturals com a lloc d'enterra-
ment al pre-talaibtic i al talaiotic. Pero i I'habitació?.
I
Aquesta qüestió pareix que ha estat obvia al moment
TAU. 2
Taula de formes cerümiques islhiques (CA)
I
mes antic, confirmat a mes pels estudis de COLOMINES
(1 924). Aquest observa, en uns sondejos realitzats pre-
cisament a les coves felanitxeres dels voltants del cas-
tell de Santueri, I'ocupació al calcolític i pre-talaiotic. Les
raons que ell apunta per afirmar aixo són:
a) La presencia abundant d'ossos d'animals.
b) L'absencia d'ossos humans.
No ser fins als anys 60, quan les excavacions amb
una metodologia mes acurada confirmaran aixo, amb la
troballa de clars nivells ocupacionals, datats al pre-
talaiotic, al jaciment de Son Matge.
Pero i del talaiotic?. No he pogut trobar quasi be res
que faci referencia a aquest tema. L'única cita relacio-
nada amb aixo, de forma vaga i general, la trobam a un
article publicat en aquesta mateixa revista, quan TRIAS
a) Existencia de "molons", estris utilitzats per mol-
(1995) diu "En un terreny calcari com el nostre no hi
dre gra (funció típica d'un lloc d'habitació), o en tot cas
manquen cavitats a I'abast de qui les ha hagudes de
per refinar I'argila destinada a la producció ceramica
menester com a habitatge permanent, aixopluc ocasio-
(activitat artesanal).
nal, femer o cementeri, ja sigui home de la prehistoria,
b) Troballa de quatre piques de petita mida, que per
musulma en perill o pastor modern".
la seva forma mes aviat pareixen morters, que no peces
destinades a la il.luminaci6 (ja que segons ROSSELLO

-1 975-, les Ilumeneres, tendrien una canaleta per posar
TAU. 5
el ble). Útils per altre banda també emprats a la llar, i
Taula formal de peces d*apoca prehlstbrica(C.S.F.)
més a una cova.
c) Finalment pens que els percentatges de formes
ceramiques que trobam a la cova de ses Figueres (Taula
5) s'acosten molt als de les habitacions talaiotiques de
Son Fornés aula 7), Ilocs ben definits funcionalment.
La taula que hem reproduit d'aquest poblat, representen
segons els seus excavadors atuells típics de llocs d'ha-
bitació i el seu parescut arnb la nostra taula formal, ens
fa pensar arnb una funció similar dels dos indrets.
I
Taula de maerial d'importació (C.S.F)
Tampoc no podem oblidar que a la cova~dets
Ases
trobam un punt d'aigua al seu interior, encara que
aquestes aigües, i degut a la proximitat del mar, per ven-
tura també eren salabroses a la prehistoria. A Mallorca
són comuns altres coves que a la prehistoria foren llocs
de recollida d'aigua, per exemple: cova des Moro, cova
des Diners, cova de Son Lluís, etc.
Finalment les distancies entre els poblats més pro-
xims (uns 7-8 km), són amples pel que sol esser comú
al talaiotic mallorquí. Aixo podria esser un factor més
que servís per potenciar I'establiment d'una comunitat
Així pareix clara, la funcionalitat de, almanco la cova
estable, o estacional, ocupant diferents coves, arnb un
de ses Figueres. Pero el problema següent es centra en
aspecte comú, reflectit en la seva proximitat a la mar.
quina raó podrien tenir les comunitats talaiotiques per
Així es podrien explotar els recursos marítims, al mateix
instal.lar-se en un indret en apariencia pobre pel que fa
temps que la garriga, suficientment ampla per poder
a recursos naturals relacionats arnb I'explotació agríco-
mantenir alguns caps de bestiar.
la, arnb una garriga seca i molt aspra. Per aixo, podria
esser raonable que I'ocupació d'aquesta cova, o conjunt
TAU. 6
Taula de restes per Bpoques (C.S.F.)
de coves tengui a veure arnb un altre recurs, proper i
molt ric: la mar. Aixo no es pot confirmar fins que es rea-
""
litzin excavacions arnb metodologia científica, i que ens
mostrin quina era la dieta dels seus pobladors. Entre les
diferents restes de fauna, trobam gran quantitat d'ossos
d'ovicaprins i alguna copinya. Pero no podem inferir-ne
cap resultat economic fiable, ja que les restes ictiologi-
ques són difícilment perceptibles si no s'excava acura-
dament.
TAU. 4 Taula cronolbgica de les formes cer&rniques prehlsMriques (C.S.F.)
T
W

Aixo plantejaria una nova forma de poblament
talaibtic, enquadrable dins un patró d'assentament dina-
mic i poc rígid, perfectament adaptat a I'entorn que I'en-
volta. Amb una capacitat suficient per explotar els seus
recursos naturals disponibles.
Encara que aquest sistema economic pareix entrar
clarament en decadencia a finals del talaiotic, i segura-
ment I'indret fou abandonat als inicis de I'ocupació roma-
na de les illes; situable cronologicament a la segona

A la cova dets Ases, a més, també sabern, tant per topo-
TAU.7
Unitat ideal d'aixovar cedmic dShabitaci6
a Son Forn4s
nímia, tradició popular, corn per les restes de cadavers
de bestiar, que s'utilitza com a femer per Ilancar-hi ases
morts, utilitzats per a les feines del camp.
Bibliografia
CALVO, M. & SALVA, B. (1997): El Bronze Final a les Balears. LP
Transició cap a la Cultura Talaiotica. Quaderns d'ARCA, 14.
CAMPS. J.; ROSSELLÓ, G. & PLANTALAMOR. L. 11970): Notas oara
.
.
,
una tipologia de la cerámica talayótica mallorquina. Mayurca, 2, pp.
60-82.
CANTARELLES, C (1974): La industria del Hueso en Mallorca durante la
Edad del Bronce. Prehistoria y arqueología de las Islas Baleares.
VI Symposium de Prehistoria Peninsular 1972. pp. 74-88.
COLOMINES, J (1920): L'Edat del Bronze a Mallorca. Les investigacions
de I'lnstitut (1 915-1 920).
meitat del segle I a. C. Amb un canvi pel que fa a les
ENCINAS, J. A. (1994): 501 Grutas del término de Pollenca (Mallorca).
societats indígenes, no només polític, sinó també d'es-
Pollenca, 1994.
'
GASULL, P; LLULL, V & SANAHUJA, M. (1984): La habitaión n 3
de
trategia economica.
Son Fornés (Montuiri-Mallorca): Modelo de una vivienda talaiotica.
The Deya Conference of Prehistory. Bar lnternational Series 229.
PP. 1259-1277.
GRACIA, F.; WATKINSON, P.; MONSERRAT, T.; CLARKE, O. & LAN-
DRETH,R.; (1997): "Les coves de la zona de Ses Partions - Porto
Colorn (Felanitx, Mallorca)". Endins, 21.
La realitat és que el material estudiat és molt minvat,
PLANTALAMOR, L (1991): L'arquitectura prehistorica i protohistorica de
en relació al talaiotic (menys a la cova dets Ases), i crec
Menorca. I el seu marc cultural. Treballc del Museu de Menorca,
12.
que seria molt arriscat treure conclusions. Només apun-
PONS, G. (1991): Les cerarniques d'imitació al Talaiotic Final. Quaderns
tar que les restes trobades i identificades també ens fan
de Ca la Gran Cristiana, 10.
pensar en llocs d'habitació. La raó d'aquest assenta-
PORCEL, G.(1986): Algunos aspectos economicos de la pr-historia y
protohistoria mallorquina. B.S.A.L., 42 pp.3-18.
ment troglodític d'epoca islamica pot esser de tipus
RAMON, J. (1991): Las ánforas púnicas de Ibiza. Palma de Mallorca,
economic, polític, etc.
1991.
ROSSELLÓ, G (1972): La prehistoria
La teoria més corrent, i ja plantejada en diferents
de Mallorca. Mayurca, 72. pp.115-
143.
ocasions, és que podrien esser llocs de refugi per a la
ROSSELLÓ, G. & WALDREN, W (1973): Excavaciones en el Abrigo del
població islamica, en moments de forta inestabilitat polí-
bosque de Son Matge. Not. Arq. Hisp., 2 pp. 21 1-286.
ROSSELLÓ, G. (1975): Piedras con cavidad central en la prehistófia
tica. El cas més clar, seria la invasió catalana dirigida pel
mallorquina. Palma de Mallorca, 1975.
rei Jaume I el 1229, moment en que certes famílies cer-
SALVA, B. (1992): El patró d'assentament de,la prehistoriaa la romanit-
carien refugi a llocs de difícil localització, com són les
zació a Felan,itx (Mallorca). X Jornades d'Estudis Histories Locals.
La Prehistoria a les Illes de la Mediterrania occidental pp. 407-418.
coves. Altres paral.lels, els trobam a coves com la dels
TRIAS, M. (1 981): Noticia preliminar del jaciment islamic de la cova dels
Amagatalls a Manacor, i la coveta des Rovell a Escorca
Amagatalls. Endins, 8:59-74.
(TRIAS, 1995).
TRIAS, M.; SOBERATS, F. & BOSCH, J. R. (i992): Troballes d'epoca
islamica al puig Caragoler de Femenia. La Coveta des Rovell
Així i tot crec que és un tema encara poc estudiat, i
(Escorca, Mallorca). Endins, 17-18: 73-80.
es fa necessari revisar tots els materials de prospecció,
TRIAS, M.,(1995): Arqueologia de les cavernes de Mallorca. End@,.PO:
o bé dur a terme algunes excavacions a coves amb
171-190.
VENY, C. (1982): La necrópolis protohistórica de Cales Coves. ~ 2 n o r c a .
presencia de ceramica musulmana. Almanco per confir-
Biblioteca Praehistórica Hispana. Vol. XX.
mar o no les cronologies, ja que si es trobassen mate-
rials més antics que els almohades, hauríem de pensar
amb explicacions diferents (almenys per alguns jaci-
ments) de les fins ara esmentades
EPOCA MODERNA
No podem assegurar cap cronologia, pero si que
pareix clar que la zona fou freqüentada, pero mai més
ocupada en moments posteriors a I'epoca islamica.
Segurament la visita de pastors fou freqüent, Ilancant les
seves pipes trencades per I'ús (Fig. 10: 4 i 5), o deixant
restes de diferents estris, com el fragment de gerreta de
Felanitx trobada a la cova de ses Figueres (Fig. 10: 2).