Les cavitats de la serra de na Burguesa : zona 2 : puig d'en Bou : Calvi�, Mallorca
ENDINS, nQ 21.1997. Palma de Mallorca.
LES CAVITATS DE LA SERRA DE NA BURGUESA.
ZONA 2: PUlG D'EN BOU
(Calvia, Mallorca)
per Francesc GRACIA1, Damia CRESP~',: Miquel Angel BARCELÓ~,
Vicenc PLA1,3,
Josep Antoni CASAS1 i Damia VICENS'.
Resumen
Con el presente trabajo los autores continúan el estudio de las cavidades de la Serra de
na Burguesa (Calvia, Mallorca). En esta ocasión presentamos la descripción y topografía de 12
cavidades situadas en el Puig d'en Bou y en sus proximidades; de entre ellas destaca por sus
dimensiones el Avenc de I'lnfern de 132 m de profundidad y 850 m de recorrido.
Abstract
In this work, the authors continue the study of the caves in the Serra de na Burguesa
(Calvia, Mallorca). We present here the descriptions and topographies of 12 caves situated on
and around the mountain Puig den Bou. Among them, we would like to highlight the pothole
Avenc de I'lnfern, because of its dimentions, which reaches a depth of 132 m and a length of
850 m.
lntroducció
L'objectiu del nostre estudi és continuar amb la
Vent fins a la cruilla dels camins que van a Genova i a
tasca de catalogació sistematica de les cavitats de la
Bendinat (Fig. 1). Els indrets geografics més destaca-
serra de na Burguesa que va iniciar BARCELÓ (1 992).
bles de la zona són el puig d'en Bou, la coma d'en Palem
Les cavitats que es recullen en aquest treball foren
i la coma de I'lnfern.
explorades en les campanyes espeleologiques q u e es
desenvoluparen durant I'any 1996.
Aquestes cavitats són una part important del patri-
Situació geologica
moni natural de la serra de na Burguesa, que s'ha de
gestionar i protegir, garantint-ne la transmissió a les
La zona estudiada esta situada en el sector SO de
generacions futures. És per tant necessari, que la seva
la serra de Tramuntana de Mallorca. La serra de
presencia i els seus valors naturals (geologics, biologics,
Tramuntana esta formada per una serie d'encavalca-
arqueologics, etnologics, etc.) es tenguin en compte a
ments de direcció NE-SO, que es desplacen cap al NO.
I'hora de planificar la gestió del futur Parc Natural de la
En concret, la zona que ens pertoca es troba a la
serra de na Burguesa.
UNITAT V d'Alvaro (Unitat d'Alaró) (ALVARO, 1987), i
correspondria a la unitat III de Fallot (FALLOT, 1922). Es
posa en contacte amb la unitat inferior amb un encaval-
Situació geografica
cament que segueix la val1 de Valldurgent de direcció
NE-SO. Els materials que predominen a I'area del treball
El sector que es tracta en aquest treball és el segon
són les bretxes calcaries, calcaries i dolomies del Lias. A
que és estudiat i compren la zona que va del col1 des
la part inferior, es troben les dolomies del Triasic Supe-
rior (Retia). Les capes estan disposades més o menys
horitzontalment, amb una estratificació poc marcada.
1 Seccio d'Espeleologia del GEM. Ciutat de Mallorca.
Totes les cavitats d'aquesta zona es troben en
2 Grup Espeleologic EST. Ciutat de Mallorca.
materials del Lias Inferior (ITGE, 1991). Aquesta és una
3 Museu Balear de Ciencies Naturals (MBCN). Sóller.

Figura 1:
Mapa general de la zona amb la situació de les cavitats. 1:
Crui de sa Pedrera. 2: Cova des Cabots de Roca. 3: Coves
des Forn de Calp. 4: Avenc de s'lncendi. 5: Clot des Batzers.
6: Cova d'en Palem. 7: Avenc de I'lnfern. 8: Forat des Baf. 9:
Coves des Ca~adors.
10: Forat de s'Escorpi. 11: Avenc de sa
Sorpresa. 12: Avenc des Municipal.
unitat massiva formada per calcaries i dolomies sovint
podem citar la cova dets Albons com a cavitat clastica i
bretxades (FORNOS i GELABERT, 1995).
I'avenc des Vilarrassa com a avenc megaclasic.
Hi ha falles normals que es produirien posteriorment
La majoria de les formes hipogees de la zona estu-
a la formació dels encavalcaments. Les direccions d'a-
diada segueixen fractures evidents, que poden ser falles
questes solen ser NE-SO i NO-SE.
o diaclasis. Es pot apreciar que hi ha també en algunes
cavitats una tendencia clara a la verticalitzacio a mida
que es va aprofundint (com es pot veure en el perfil de
Tipologia i espeleogenesi de les
I'avenc de I'lnfern), que ens mostraria que I'esfondra-
cavitats.
ment pot haver jugat un paper important en la genesi
d'aquestes formacions endocarstiques. Es pot constatar
La bibliografia que expliqui la genesi de les cavitats
que els processos d'esfondrament de les cavitats són
de la serra de na Burguesa no és gaire abundant.
bastant clars, i que en alguns casos donen lloc a grans
Segons A. GINES (com. pers., 1 996) la majoria són cavi-
volums, relacionats amb processos clastics, com per
tats clastiques amb un fort control estructural. Es carac-
exemple la sala Apodemus de I'avenc de I'lnfern. També
teritzen per tenir plantes amb morfologies corbades,
es pot fer I'observació que es veuen ben poques eviden-
generalment en forma de mitja lluna, i perfils que mos-
cies de processos de dissolució.
tren una tendencia a la verticalització progressiva.
Un cas a part serien els avencs que es formen a
Serien, doncs, cavitats de tipus intermedi entre els
partir d'un pla de fractura vertical, ja que aquests serien
avencs d'origen mecanic i les cavitats clastiques
d'origen més clarament mecanic, com els descrits per
(GINES, 1995).
TRIAS (1979) i ENCINAS (1995). Dins d'aquest tipus
Segons BARCELO (1 992) les cavitats de la serra de
destaquen les coves des Caqadors, formades a partir
na Burguesa són predominantment cavitats d'origen
d'un pla de diaclasi vertical de direcció NE-SO.
clastic i avencs megaclasics (GINES i GINES, 1987).
Un darrer tipus serien les coves A i B des Forn de
Com a exemples de les descrites per BARCELO (1 992),
Calq, ja que per la seva morfologia i per les estructures

associades, no pertanyen a cap dels tipus citats.
una cavitat molt incomoda i díficil de recórrer donat el
Probablement estarien relacionades amb I'antic nivel1
seu pendent i les reduides mides.
del torrent, que, progressivament, s'ha anat encaixant.
La majoria de cavitats de la zona segueixen fractu-
2.: COVA DES CABOTS DE ROCA
res de direcció NO-SE i NE-SO, amb algunes excep-
cions, com el crui de sa Pedrera i I'avenc des Municipal
A la base del penya-segat oriental de la coma de
que segueixen direccions E-O. Les inclinacions dels
ses Corbateres, uns metres sobre el talveg, s'obre la
plans de fractura varien entre 30" (cova d'en Palem) i
boca d'aquesta cova. Esta situada seguint el torrent, una
verticals (avenc de sa Sorpresa, coves des Cacadors,
mica més avall que les coves des Forn de Calc.
avenc de s'lncendi). La majoria de les fractures tenen
S'accedeix al seu interior per un rost format per les
cabussaments entre 45" i 90".
pedres cimentades caigudes de la part superior, conse-
Les fractures que formen les cavitats es correspo-
qüencia d'un intens procés clastic que ha originat un
nen majoritariament a diaclasis. En alguns casos la cisa-
augment tridimensional de la cavitat, ocultant la primitiva
Ila que ha sodert el pla de fractura ens indica que aquest
morfologia.
és una falla (cova d'en Palem, avenc de I'lnfern). La
La cavitat es compon d'una única sala d ' l l m de
cova d'en Palem esta formada per una fractura més
Ilargaria per 10 m d'amplaria i 5 m d'alcaria maxima.
horitzontal que les altres coves (excepte les A i B des
Les formacions quimiolitogeniques són poc relle-
Forn de Calc). La fractura que genera la cova és una
vants. A I'interior de la cavitat, el sbtil es troba totalment
falla inversa o un encavalcament. Dins de la cavitat es
emmascarat per I'efecte de les foganyes que s'han fet
pot veure clarament el pla de falla.
en temps preterits.
Un altre aspecte que cal destacar és la importancia
La cova és freqüentada per exemplars de ['especie
que tenen les solifluxions en totes les cavitats; en alguns
Ptyonoprogne rupestris (cabot de roca) que I'empren per
casos s'hi donen desplacaments de fins a un metre.
nidificar.
També s'hi observen nombrosos processos de concre-
cionament, que arriben a ser importants (les sales
Concrecionades a I'avenc de I'lnfern).
CABOTS DE ROCA
1.- CRUl DE SA PEDRERA
T O P O G R A F I A
F. GRACIA, V. PLA,
Es pot arribar a aquesta cavitat després de seguir
un caminoi que parteix del col1 des Vent, al lloc on tra-
vessa el camí que ens duu al puig d'en Bou. La cova
sembla que originariament no tenia accés a I'exterior fins
A
que I'excavació de la pedrera la va destapar.
Es tracta d'una cavitat clastica que aprofita una frac-
tura de direcció NE-SO, amb una inclinació del pla de
fractura d'entre els 30" i els 50". Es caracteritza pel seu
fort pendent, amb el pis totalment concrecionat per cola-
des pavimentaries descloscades a alguns indrets i amb
O 2 6
-m
reompliments litoquímics que subdivideixen la cova. És
B
=
D
3.- COVES DES FORN DE CALC
CRUl DE SA PEDRERA
Són ubicades al vessant occidental de la coma de
CALVIA
o 1
8
-m
ses Corbateres. És un conjunt de tres cavitats situades
T O P O O M U
F GRACIA. J CASAS
molt prop I'una de I'altra.

COVES DES
FORN DE CALC
TCPOGRAFIA:
F. GRACIA, D. VICENS, V. PLA,
J. CASAS, D. CRESP~
&?,,,m
Cova A
Una vegada passat un forn de calc de bona mida,
que es localitza al llit del torrent i continuant pujant pel
costat Sud en direcció a la timba, arribam a aquesta
coveta. Tan SOIS
s'ha d'esmentar que el seu fons pre-
senta un avancat estat reconstructiu.
Cova B
Pocs metres a I'est de la cova A i a la mateixa alca-
da, penjada al penya-segat, es troba la cavitat. L'accés
és delicat, essent necessari assegurar-se amb cordes
per poder arribar a la seva boca (5'8 m x 2'8 m), ben visi-
ble des de Iluny. L'entrada dóna pas a una única sala de
trespol ben pla. Les seves mides són 14 m d'ampla, 11 m
de llarga i 4'5 m I'alcada maxima.
Sembla que s'ha format aprofitant principalment
I'estratificació horitzontal, que és la mateixa que forma la
cova A
Cova C
De dimensions més grans, es troba perpendicular-
ment per davall de la cova B. La cavitat presenta un
ample portic d'entrada de 24 m d'ample per 9'5 m d'alt,
situada uns metres sobre el llit actual del torrent.
La cova consisteix en una sala amb fort pendent,
Foto 1:
Entrada de la Cova B. Coves des Forn de Calc. (Foto V.
Pia).
que arriba a tenir 30 m x 21 m de dimensions mbimes,
40

coberta de blocs i pedres i a on es poden observar diver-
5.- CLOT DES BATZERS
ses obres de condicionament per emprar la cavitat com
a refugi. Són abundants les restes de ceramica de cro-
És una depressió ubicada al costat oest de la coma
nologia indeterminada.
sud de I'lnfern a uns pocs metres per damunt del seu Ilit.
Al seu fons sud, un enva format per obstrucció de
El Iímit nord té forma de crater, mentre que el sud
materials encaixats entre el sotil i el terra creen una falsa
esta adossat al penya-segat.
cambra, amb un petit pis superior.
El clot es troba recobert d'una vegetació densa
La cota més baixa de la cova és de -1 5 m.
especialment formada per esbarzers que impedeix que
es puguin veure les característiques dels fons.
Les dimensions són de 28 m de longitud i 13'5 m
4.- AVENC DE S'INCENDI
d'amplaria, arribant a tenir -17'7 m de desnivell respecte
Avenc situat prop del creuer que ens duu a una torre
al penya-segat i -12 m en relació a la vorera nord del clot.
d'electricitat. Es troba a uns pocs metres a I'oest en
Només hi ha dues parts cobertes, una la de més al
direcció a la coma de I'lnfern.
sud, ben il.luminada i plana, constitueix un bon lloc de
refugi, com així ho demostren les obres de condiciona-
ment que hi presenta.
Un estretíssim' pas al costat oest del clot, trobat
mentre s'obria pas per accedir-hi, ens porta a la conti-
nuació de la fractura subvertical que ha contribult a la
seva formació.
La cavitat, segons un dels autors, es va obrir des-
6.- COVA D'EN PALEM .
prés de I'erosió produida per I'aigua a resultes dels
La cavitat es localitza després d'un revolt, just a la
incendis forestals que varen afectar la zona els darrers
vora del camí que duu al mirador de n'Alzamora.
anys.
La seva entrada d'l m x 1 m aproximadament dóna
pas a un únic pou, instal.lat sobre una fractura subverti-
cal de direcció aproximada N-S. La seva secció als pri-
mers metres és reduida, augmentant les seves dimen-
sions progressivament. A devers -8 m de desnivell, I'a-
venc presenta un gran bloc empotrat entre les parets,
així com un petit repla en direcció S, lloc a on es pot
observar perfectament la fractura que ha originat la cavi-
tat. Les formes litoquímiques són especialment relle-
vants a la paret NE de I'avenc que esta recoberta per
una preciosa colada parietal. El fons de la cavitat té una
planta de forma ovalada amb unes mides maximes de
5'5 x 2'5 m. Es pot apreciar a la seva paret SW, al lloc
més fondo de I'avenc (- 19 m) la presencia d'un debil
corrent d'aire.
Foto 2:
Columnes afectades per solifluxi6. Cova d'en Palem. (Foto
V. Pla).

COVA D'EN PALEM
CALVI A
TOPOGRAFIA
F. GRACIA, V. PLA, D. CRESP~,
J CASAS, D. VICENS
1996
O 2
8
- m
e
N m
-
-
-
- -
-- .

L'entrada de 0'7 m x 0'5 m ens porta a una angosta gale-
ria de pis descendent i plena d'aracnids (Meta merianae,
det. G. Pons), després remunta fins arribar a una saleta,
d'aquí podem davallar per un rost de graves, molt pol-
sós, cap al sector central de la cova.
Dues són les zones més interessants de la cavitat;
seguint pel sector SE, de sostre baix, hi trobam un
espectacular pla de falla generador de la cova. Tornant
al sector central i continuant per I'extrem oest, la gruta
adquireix un aspecte laberíntic a causa dels processos
reconstructius. Diversos massissos estalagmítics han
provocat una compartimentació formant cambres inter-
comunicades a través de gateres i passos estrets.
Aquesta part de la cova manté els processos recons-
tructius molt actius actualment.
La cavitat s'estructura sobre una fractura de tenden-
cia subvertical, de direcció NO-SE on es desenvolupa
I'eix maxim de la cova de 70 m, essent el cabussament
perpendicular de 47 m de longitud. Dibuixant el perfil
principal en el sentit de la progressió ocasiona que es
vegi desvirtuat, ja que estructuralment hauria d'ésser
sempre descendent, a I'igual que les altres seccions
representades. El recorregut horitzontal de la cavitat és
de 325 m, mentre que I'alqada en general és bastant uni-
forme, entre els 1'5 i 2 m, per regla general. La part més
fonda de la gruta és de -1 8 m.
La cova d'en Palem és la típica cavitat estructural
Foto 3:
S'estretor. Accés a la rampa des Blocs Assassins. Avenc de
amb evolució clastico-litogenica. Una evidencia d'aquest
I'lnfern. (Foto F. Gracia).
origen és la presencia d'una falla bastant espectacular al
seu interior. Les formacions reconstructives estan ben
Donat el tipus d'instal.lacions i I'estat en que es troben
representades per potents pisos estalagmítics, colades
hom diria que ha passat temps de llavors enqa.
parietals, columnes, gorgs i gran quantitat d'espeleote-
Les exploracions posteriors de que tenim notícia
mes zenitals. A la banda oest, al fons de la cova, es tro-
són efectuades I'any 1994 per Miquel Angel Barceló i
ben diversos espeleotemes subaquatics, formats dins
Pedro Riera del grup EST, conjuntament amb Toni
antics gorgs actualment eixuts. Com és habitual en
Merino de I'ANEM que troben el pas d'en Pedro, avan-
aquestes cavitats, alguns processos de solifluxió han
cen per la rampa des Blocs Assassins, assoleixen la
provocat esquerdes i trencament de formacions, i a
sala des Gorg Beneit i aconsegueixen trobar es pas de
alguns indrets indirectament fenomens de descalcifica-
sa Pipa, aturant-se a la cambreta que hi ha just abans
ció.
de la sala Apodemus.
L'any 1996, comenqades les tasques de topografia
7.- AVENC DE L'INFERN
de la cavitat, Miquel Angel Barceló i Xisco Gracia des-
A.- Situació:
cobreixen la sala Apodemus. Un mes després Xisco
Gracia i Damia Crespí continuen avanqant per les sales
Cavitat ubicada a la part alta de la coma de I'lnfern,
Concrecionades i en dates posteriors exploren la sale-
molt a prop del camí que puja al puig d'en Bou, una
ta del Ja n'hi ha Prou.
vegada passat el camí que duu al mirador de n'Alzamora
Per a I'exploració i topografia de la cavitat feren falta
i poc abans d'un revolt. La seva localització és facil
15 dies complets, el que dóna una idea de la dificultat de
seguint la referencia d'una torre d'electricitat que hi ha a
progressió i la complexitat d'aquest avenc.
les proximitats de I'avenc.
C.- Descripció:
B.- Apunts Historics
La boca d'1'6 m x 0'65 m, dóna pas, mitjanqant un
D'aquesta interessant cavitat ignoram la identitat
fort rost, a la sala dYEntrada,
de pendent més suau, de
dels primers exploradors, anomenats amistosament per
15 m de Ilargaria per 5 m d'ample, amb una alqaria de
nosaltres com "Ets Antics", que únicament davallaren
devers 3'5 m.
per la part més oriental de I'avenc.
Al seu fons a través d'un forat vertical, equipat d'an-
Del seu rastre només en tenim evidencies pels
coratges artificials en mal estat, segueix la via dets
ancoratges i algunes deixalles abandonades a I'avenc.
Antics, per la qual es pot anar davallant fins arribar a la

cota més fonda de I'avenc, sempre progressant pel cos-
els ressalts de m h i m a verticalitat arnb instal.lacions
tat oriental de la cavitat.
actualment fora d'ús.
Deixant de banda aquesta via, si seguim la paret
El pis davalla per un fort pendent on la inestabilitat
occidental de la sala dlEntrada, passam a una cambra
de les pedres i blocs de la rampa, no gaire assentades a
separada de I'anterior per un massís estalagmític. Des
alguns indrets, fa que el descens sigui perillós. Al seu
d'aquest lloc trobam un pas estretíssim entre blocs (es
fons, de 35 m d'ample i 9 m d'alt, ens trobam a la cota
pas d'en Pedro), que es va haver d'ampliar una mica
-110 m.
per poder-hi penetrar. D'aquí continuam fins arribar a
Les davallades Finals són la continuació est de la
s'Estretor, laminador quasi bé vertical que ens porta a
fractura. Salvant obstruccions de blocs i petits ressalts
una altra galeria baixa i mig obstruida per blocs caiguts
s'arriba al punt més fondo de la cavitat arnb -132 m, a on
fins que guaitam al comencament de la rampa des
I'estretor es fa impracticable. Aquesta darrera zona es
Blocs Assassins; aquesta s'inicia als -1 9 m i acaba als
troba bastant concrecionada. Tornant a la part final de
-53 m. Aquí el pendent de davallada esta entorn dels
les sales de sa Gran Bufetada, en direcció SO podem
48". Al costat oest de la rampa, la fractura es perllonga
agafar un pas vertical que una vegada superats una
pels laminadors Guapos, molt concrecionats, d'uns 30
serie d'obstacles ens porta a una altra sala de 20 x
m de Ilarg. Blocs inestables de mida molt variada cobrei-
12 m. D'aquí, després de salvar diverses desobstruc-
xen alguns redols de la rampa des Blocs Assassins,
cions ens situam als -124 m. Tota la zona correspon a la
sobretot a la seva capcalera. Pel seu costat est diverses
saleta del Ja n'hi ha Prou.
finestres i obertures comuniquen aquesta rampa arnb la
Regressant a la part inferior de la sala des Gorg
via dets Antics. Un cop a baix, una altra galeria estreta
Beneit, a través d'un pas que estava semiobstruit per
entre lloses despreses ens porta a la sala des Gorg
pedres, es va poder accedir a una cambra tancada per
Beneit, un dels pocs llocs de tota la cavitat on es pot tro-
dalt per blocs de gran mida. D'aquí es pot superar I'obs-
bar aigua. Aquesta sala, de cota inferior -62 m i pendent
trucció remuntant entre grans blocs i la paret, fins arribar
entre els 35" i els 48", es pot anar remuntant fins als
a la sala Apodemus. A partir d'aquest lloc avancam
-36 m. Les seves mides en planta són 30 m de Ilargaria
sempre en sentit SO. Destaca el gran volum que pre-
i 20 m d'amplada maxima a la base. Destaquen a dife-
senta, arnb uns eixos de 30 x 20 m de planta, 16 m
rents indrets de la sala belles formes reconstructives;
d'alcaria i una inclinació de pis de 45". Es troba situada
columnes, colades pavimentaries i alguna bandera.
entre els -30 i els -75 m de desnivell. La seva superfície
De la part inferior de la sala es pot continuar dava-
esta coberta de blocs de tota mida, destacant-ne alguns
llant desgrimpant a través de dos llocs molt comprome-
de molt grans que evidencien el procés clastic que ha
sos pel seu risc, accedint a una zona caotica i de com-
sofert aquest sector de la cova. A través del costat sud,
plexitat extrema; els indrets de sa Confusió, ja que,
se segueix per una galeria encaixada entre la paret i els
obstruccions, lloses desferrades que creen dobles nivells,
blocs fins travessar un buit per on connectam arnb les
reompliments litoquímics i colades pavimentaries conver-
sales Concrecionades, que són la continuació, en
teixen aquesta zona en un autentic laberint a on trobar el
direcció NE-SO, de la sala Apodemus. Aquí la cavitat
pas de tornada pot ocasionar situacions delicades.
s'estructura igualment en pendent, dels -12 m als -45 m
El més convenient és, arnb I'ajut d'una corda curta,
de desnivell, disposada de vegades en replans i bots
davallar per entre una colada parietal fins a una altra
verticals. És el sector més concrecionat de tota la cavi-
galeria que ens situa als -85 m.
tat arnb moltes i belles decoracions d'espeleotemes. El
Del final de la galeria accedim a les sales de sa
seu extrem est es perllonga pels laminadors que allar-
Gran Bufetada. En aquest lloc de volum considerable
guen horitzontalment devers 20 m més I'avenc, fins que
connectam arnb la via dets Antics, que aprofita sempre
es fan impenetrables.
Foto 4:
Sala Apodemus. Es pot apreciar la intensitat del procés clP--
tic. Avenc de I'lnfern. (Foto M. A. Barceló).

TOPOGRAFIA
F GRACIA, M A BARCELO, D
CRESP~,
V PLA, J CASAS
1
SALA D'ENTRADA
2
PAS D'EN PEDRO
3
RAMPA DES BLOCS ASSASSINS
4
LAMINAWRS GUAPOS
5
VlA DETS ANTICS
8
INDRETS DE SA CONFUSIÓ
7
SALES DE SA GRAN BUFETADA
8
DAVALLADES FINALS
9
SALA DES GORG BENEh
10 SALA DEL JA N'HI HA PROU
11 SALA APODEMUS

12 SALES CONCRECIONADES
13 LMiIINAWRS DETS AlS

almenys, tres fractures principals. Entre la sala
d'entrada i fins que s'arriba a la sala des Gorg Beneit,
trobam que la fractura segueix una direcció NE-SO, a
partir de la sala des Gorg Beneit i el final, segueix una
direcció N-S. A la sala Apodemus i les sales
Concrecionades es pot veure que les fractures N-S
s'interseccionen amb les orientades NE-SO, formant
una gran sala amb un procés clastic bastant avanqat.
Un altre aspecte destacable és la presencia d'espe-
leotemes i nivells de concrecionament subaquatic
(GINÉS, 1995). Aixo es pot relacionar amb el fet que es
formen Iloses planes amb una tendencia a desferrar-se
del sbtil (Fig. 2). Es formen per la cisalla que sofreix la
fractura que segueix la cova, fet que ens indica que és
una falla normal. Les Iloses formades per efecte de la
cisalla se separen del sbtil deixant un buit entre aquest i
la Ilosa abans de caure, fet que propicia la brmació de
petits dipbsits d'aigua permanents, on es formen els
espeleotemes i els nivells de concrecionament subaqua-
tic.
E.- Equipament
Malgrat la gens menyspreable fondaria que assoleix
I'avenc (-132 m) i de la complexitat i dificultats que com-
porta el seu recorregut, no és necessari gaire material,
ja que les característiques de la cavitat fan que sigui poc
útil el descens amb cordes. Tan sols s'han de menester
Foto 5:
Les sales Concrecionades. S ' O ~ S ~ N
el
~
basculament que
algunes cordes curtes per arribar al final de les sales
han sofert algunes de les concrecions. Avenc de I'lnfern.
Concrecionades i a la zona del indrets de sa
(Foto M. A. Barceló).
Confusió, encara que és del tot aconsellable instal4ar
cordes de seguretat a les sales de sa Gran Bufetada.
El recorregut total de I'avenc de I'lnfern supera els
Realment gairebé tota la cavitat és una successió de
850 metres.
passos delicats, que cal anar desgrimpant i on cal extre-
mar totes les precaucions.
D.- Morfogenesi
El cas de I'avenc de I'lnfern és el més complex, i
alhora el que ens dóna més informació sobre els meca-
nismes de formació d'aquestes cavitats. En primer lloc
podem constatar en la topografia que I'avenc segueix,
Foto 6:
.Nivells de concrecionament subaquatics formats a partir de
lamines de calcita surant. Avenc de I'lnfern. (Foto F. Gracia).


>
COVES DES CACADORS
CALVIA
TOPOGRAFIA
F. GRACIA, D. VICENS, V. PLA
G EM
1996
D
O 1
4
m
-

Agrai'ments
Els autors volen fer constar el seu agraiment:
- A la Societat de Cacadors de Palma i especial-
mental seu president Sr. Joan Pujol per les informacions
i facilitats donades p e r a la realització d'aquest estudi.
- A Angel Ginés per les idees aportades sobre I'es-
peleogenesi de les cavitats de la serra de na Burguesa.
- Al Sr. Garcia, policia local del Municipi de Calvia
per les seves informacions i actituds conservacionistes
respecte al medi subterrani.
- Als companys Pedro Riera del Grup EST i Toni
Merino de I'ANEM per les exploracions efectuades a I'a-
venc de I'lnfern.
- A Antelm Ginard, Toni Gelabert i Gori Puigserver
que ens han acompanyat a algunes de les sortides a les
cavitats.
Bibliografia
ALVARO, M. (1987): La tectónica de cabalgamientos de la Sierra Nortp
de Mallorca (Islas Baleares). Bol. Geol. Miner. 98/5: 34-41.
BARCELÓ, M.A. (1992): Cavidades de la Serra de na Burguesa. Zona 1:
S'Hostalet (Calvia, Mallorca). Endins. 17-18: 25-36.
ENCINAS, J.A. (1995): Es Crull de ses Termes. Subterránea. 4: 27-29.
ENCINAS, J.A. (1997): lnventari espeleologic de les Illes Balears - any
1997. Endins, 21.
FALLOT, P. (1922): Étude géologique de la Sierra de Majorque. Lib.
Polyt. Ch. Beranger ed. 420 pags. Paris.
FORNÓS, J. J. i GELABERT, B. (1 995): Litologia i tectonica del carst de
Mallorca. Endins 20. Mon. Soc. Hist Nat. Balears, 3: 27-43.
GINÉS, A. (1993): El conocimiento Espeleo-Topográfico de las cavida-
F. GRACIA, V PLA
des de Baleares (1862-1 992). Endins,l9: 55-70.
GINÉS, A. (1995): Els Espeleotemes de les coves de Mallorca. Endins
20. Mon. Soc. Hist. Nat. Balears, 3: 87-98.
GINÉS, A. i GINÉS. J. (1987): Caracteristicas espeleológicas del karst
columna, una d'elles molt afectada per un procés de soli-
de Mallorca. Endins, 13: 2-19.
fluxió.
GINES, J. (1995): L'endocarst de Mallorca: els rnecanisrnes espeleo-
genetics. Endins, 20: 71-86.
ITGE (1991) Mapa Geológico de Espatia, E. 1:50.000. Full ng
12.- AVENC DES MUNICIPAL
698/723(1V). Palmalllla del Toro i Cap de Cala Figuera (Mallorca).
Madrid.
TRIAS, M. (1979): L'avenc de ses Papallones. Endins, 5-6: 29-31.
La seva entrada es localitza just a la vora del camí
TRIAS, M; PAYERAS, C. i GINÉS, J. (1979): lnventari Espeleologic de
que dóna la volta al puig d'en Bou pel sud, a un lloc a on
les Balears. Endins, 5-6: 89-108.
conflueixen dues torrenteres.
La trobada de la cavitat es va produir per I'efecte
demolidor d'una maquina excavadora, fent les obres
d'ampliació del camí. La preservació de I'avenc, evitant
que es reomplís d'escombreries s'ha d'agrair a la inter-
venció d'un policia local del municipi, el Sr. Garcia.
La boca de mides 2'2 m x 0'7 m, dóna pas a un res-
salt de 6 m per on continua el descens amb 48" d'incli-
nació, arribant als -17 m, cota més baixa de la cavitat,
colmatada per blocs.
L'avenc aprofita una fractura de tendencia aproxi-
mada E-O. La seva extremitat E presenta una possible
continuació impracticable per la seva estretesa.
Les concrecions són especialment abundants a la
zona E, en forma de colades parietals i formacions arbo-
rescents, i on s'aprecien processos de solifluxió, amb un
desplacamenmt considerable.