Les coves de la zona de ses Partions : Portocolom : Felanitx, Mallorca
ENDINS, nVl.1997. Palma de Mallorca.
LES COVES DE LA ZONA DE SES PARTIONS - PORTOCOLOM
(Felanitx, Mallorca)
per: Francesc
Peter WATKINSON1, Tofol MONSERRAT1,
Owen CLARKE2,3
i Robert LANDRETH2,4.
Resum
Presentamos los resultados de una campaña de tres años de duración, realizada en el lito-
ral de Portocolom (Felanitx, Mallorca), en un área que pertenece geológicamente al Mioceno
Superior. El objetivo del trabajo ha sido el estudio topográfico, descriptivo y morfogenético de
28 cavidades terrestres, marinas y submarinas. En ellas podemos distinguir dos génesis dis-
tintas: cuevas excavadas en régimen freático y cuevas de abrasión marina, indicadoras de los
niveles alcanzados por el mar durante el Cuaternario. La más notable es la cova des Coll, con
4880 m de recorrido, la mayor parte de ellos subacuáticos. Es la cueva subacuática de mayor
extensión del Estado español y la de mayor longitud de las Baleares. Destaca también la cova
dets Ases, de 632 m de recorrido'.
Abstract
We present here the results of three years of intensive work along a coastal area, belon-
ging geologically to the upper miocen, around Portocolom (Felanitx, Majorca). The results con-
sist of a topographical, descriptive and morphological study of 28 terrestrial, marine and sub-
marine caves of two distinct genesis: caves of phreatic formation and others of marine abrasion~,
both types being indicators of sea levels reached during the quaternary period. The most note-
worthy of these is cova des Coll, with almost 5 km of development, the majority of which is sub-
aquatic. It is also the largest sub-aquatic cave in Spain and the longest in the Balearics. Another
notable cave is cova dets Ases, with a development of 632 m.
Introducció
La pretensió d'aquest treball ha estat donar a conei-
darrers descobriments quedava desfasada. La idea que
xer les cavitats felanitxeres d'una zona concreta del lito-
en un principi teníem que seria un treball sense gaires
ral, que pertany geologicament al Mioce Superior, estu-
complicacions va canviar totalment en descobrir la
diant de forma conjunta les cavitats terrestres, marines i
importancia de la cova des Coll, que va haver de menes-
submarines. El litoral del terme de Manacor va esser
ter 59 dies complets de feina, amb un total de 500 hores
objecte de diversos treballs espeleologics (GINÉS &
d'exploracions subaquatiques. D'un total de 4880 m de
GINÉS, 1976; TRIAS & MIR, 1977; GINÉS & GINÉS,
recorregut, 3389 m són subaquatics, 765 m de galeries
1992; TRIAS, 1992, entre d'altres), pero el de Felanitx
inundades amb aire i 726 m de poligonals terrestres.
era considerat fins aleshores com a pobre en coves
Segons les diverses fonts consultades (FARR, 1991 ;
(GINÉS, 1993), encara que algunes d'elles eren cone-
PUCH, 1987; PACK & CORTÉS, 1989; CORTÉS, 1993
gudes popularment. L'única cavitat que figurava oficial-
i MARTí-NEZ, 1994) aquesta cavitat és actualment la de
ment a I'antic inventari espeleologic (TRIAS et al., 1979)
més extensions subaquatiques de I'Estat espanyol i la
era la cova dets Ases, pero la seva topografia amb els
cova de més recorregut de les llles Balears.
Algunes cavitats amb llacs del Llevant i Migjorn de
Mallorca, han estat visitades i explorades les seves con-
1. Secció d'Espeleologia del GEM. Ciutat de Mallorca
tinuacions subaquatiques per part dkspeleocabussa-
2. Secció d'Espeleologia del CCDS. Sóller.
dors gal.lesos, capitanejats per Owen Clarke. Aquestes
3. Cambrian Caving Council.
4. FEDAS

Foto 1:
Vista aeria de la zona i localització de les cavitats. 1: Es
de sa Sinia. 15: Cova des Coll. 16 : Cova des Carrer de sa
Betlem de Felanitx. 2: Coveta de sa Tenassa. 3: Cova dets
Punta. 17: Cova des Molls Reials. 18: Cova de ses Pa'isses
Escorballs. 4: Cova des Bufador. 5: Coves des Comellar des
A- Cova des Bufador. 19: Cova de ses Pa'isses B. 20: Cova
Gatells. 6: Sa Coveta Roja. 7: Cova de ses Tres Boques. 8:
de s'Amagat. 21: Cova des Ganguil. 22: Sa Porta del Cel. 23:
Cova de ses Figueres. 9: Cova dets Ases. 10: Coves des
Cova d'en Comtes. 24: Cova des Cranc Pelut. 25: Cova del
Pop. 11: Sa Cambreta d'Aire. 12: Cova des Garriguer. 13:
Dimoni. 26: Cova Gran. 27: Coves de la Seu. 28: Cova des
Cova des Penyal Roig - Bufador des Penyal Roig. 14: Cova
Pardals de Moro.
han estat la cova del Drac, la cova des Serral, la cova de
brosos processos paleocarstics que han actuat d'enga
sa Gleda i la connexió cova des Pont-cova des Pirata
del Mioce Superior.
(CLARKE, 1990-91, 1991). Així com per cabussadors
Les cavitats del treball les podem diferenciar en
mallorquins, a la cova des Pas de Vallgornera (MERINO,
dues tipologies: les litorals formades per la mescla d'ai-
1993). La nostra aprenenca de les tecniques d'immersió
gües costaneres (GINÉS, 1995) i les d'abrasió marina
dins coves són fruit de la seva col.laboració i influencia,
(CUERDA, 1975).
tal com ha passat a altres llocs de I'Estat espanyol visi-
El primer grup el formen cavitats litorals generades
tats freqüentment per espeleocabussadors estrangers
pels processos de dissolució freatica a la zona de barre-
(LUSARRETA et al., 1997).
ja d'aigües dolga i salabrosa (cova de sa Sínia, cova de
La zona de Portocolom forma part de la regió cars-
ses Figueres, cova des Garriguer, cova des Carrer de sa
tica del Llevant de Mallorca, i correspon a una platafor-
Punta, cova des Coll i cova dets Ases).
ma tabular postorogenica, formada per una seqüencia
Les coves del segon grup es caracteritzen general-
de calcarenites i calcaries esculloses del Tortonia-
ment per presentar un perfil ascendent. Són cavitats d'e-
Messinia que inclou un complex escullós i diposits lito-
roció marina on els processos erosius litorals actuen
rals. Els materials que la formen pertanyen a un antic
aprofitant els mateixos punts debils que apareixen a les
mar calid semblant al que es troba actualment al Carib.
coves propiament carstiques (cova dets Escorballs, sa
Les plataformes tabulars envolten les arees estructura-
Porta del Cel, cova d'en Comtes, coves des Pop, etc.).
des de les serres de Llevant i formen els penya-segats
Les coves d'abrasió marina i les plataformes d'abrasió
costaners que s'anomenen popularment marines.
són de gran interes per determinar antics nivells de la
Aquestes calcaries estan afectades endemés, per nom-
Mediterrania (CUERDA, 1975) i la seva relació amb els

nivells de base responsables de la carstificació.
presenta abundants espeleotemes, cridant I'atenció els
Nosaltres hem trobat dos nivells negatius corresponents
plats estalagmitics típics de gorg. Hi ha també diverses
a períodes glacials a -5 i -15 m, alguns descoberts a
manifestacions d'abrasió marina com cocons i arcs d'e-
altres llocs del món (PROCTOR, 1988).
roció.
En ocasions diversos processos geologics es barre-
gen fent difícil establir si una cavitat té un origen pura-
ment carstic, d'erosió litoral, o bé si és una captura cars-
tico-marina. Tal és el cas dels esbucaments clastics, els
És una cavitat produida per I'erosió marina, que
reompliments litogenics i la presencia de dunes fossils a
actua sobre un junt d'estratificació, punt més feble per
I'interior de moltes de les cavitats (GINÉS et a1.,1975).
on la mar va comengar a excavar la cavitat. Una dava-
La relació de les cavitats i la geomorfologia litoral és
llada del nivel1 marí durant una fase climatica freda al
del tot evident i clara. Els esfondraments del sbtil de les
Quaternari, deixa la cova en sec, moment en que es va
coves situades vora la mar desenvoluparan petites
produir la formació dels espeleotemes. La darrera trans-
cales, contribuint de forma molt activa a I'evolució litoral.
gressió marina li ha donat I'aspecte actual.
COVETA DE SA TENASSA
Descripció de les cavitats
Descripció i morfologia
ES BETLEM DE FELANITX
Esta situada a poca distancia de la cova anterior. La
Descripció i morfologia
seva entrada, d'uns 4 m d'ampla, s'obre entre els -2 i -
3,2 m. La longitud de la cavitat és de 6 m, amb direcció
Es localitza a només uns metres de les Partions,
260" i una alcaria mitjana de 75 cm. A I'exterior de la
comencament del terme de Manacor. Es troba sota una
cavitat, a devers -5 m de fondaria, es troba una platafor-
tenassa entre -1,5 i - 3,5 m de profunditat. L'amplada ini-
ma d'abrasió marina amb típiques formes d'erosió sobre
cial de la cova és de 6 m i després s'estreny fins als
la seva superficie.
2,2 m. El recorregut maxim és de 9 m amb direcció 225"
i una alcaria mitjana de devers 90 cm. Dos petits bufa-
dors comuniquen la cavitat amb la tenassa. Al seu fons
COVETA DE SA TENASSA
Feianitx
Topografia:
F. GRACIA
G.E.M.
ES BETLEM DE FELANITX
Felanitx
Topográia:
F. GRACIA'
G.E.M.


DES GATELLS
D e t a l l
L'antiga cova es troba totalment modificada després
de la sedimentació, fossilització i posterior erosió de la
duna rissiana que cobreix tot el pis. Aixo explica I'aspec-
SA COVETA ROJA
te tan laberíntic, el gran nombre de boques i els dobles
(FELANITX)
TOPOGR4FIA
pisos, formats sobre la duna més facilment atacada per
P. WATKINSON
F. GRACIA
I'abrasió marina.
SA COVETA ROJA
Petitíssima cavitat sense interes, ubicada a molt
poca distancia de la mar.
COVA DE SES TRES BOQUES
Descripció i morfologia
La boca ens porta a una cambra que als 7 m de
recorregut connecta amb una petita galeria de direcció N
i pendent ascendent. La galeria principal arriba als 19 m
de longitud maxima. El sotil té valors compresos entre 3
a
-
i 1,6 m d'alqaria. El terra de gran part de la cova és eolia-
nita sobre la que es troben diverses marmites de gegant.
0
1

3
L'actual cavitat només és una part residual d'una
.
-
-
.
m

antiga cova que, segurament, arribaria a ocupar més del

COVA DE SES FlGUERES
Topogmfia:
F. GRACIA
P. WATKINSON
G.E.M.

doble de longitud i que ha sofert un desmantellament
Genesi
progressiu degut a I'erosió marina. Aquest procés erosiu
seria possiblement anterior a la sedimentació del siste-
Es va formar en condicions freatiques, organitzant-
ma dunar.
se les seqüencies clastiques afavorides per la repetida
inundació i dessecació de la cova. Aquest procés origi-
naria el creixement en volum de la cavitat, arribant a pro-
COVA DE SES FIGUERES
duir la seva obertura a I'exterior. Diferents reompliments
Descripció i morfologia
litoquímics actuarien a les fases vadoses. Actualment la
cavitat es troba a una fase d'evolució més endarrerida
La cova de ses Figueres és, a I'igual que la cova des
que la cova des Garriguer.
Garriguer, una cova d'abisament, pero arnb unes dimen-
sions i desnivel1 superior. Situada molt prop de la cova
COVA DETS ASES
dets Ases, les seves mides són de 36 x 28 m, arnb un
desnivell m h i m de -14 m. L'abisament propiament dit
Historia de les exploracions
ens ofereix una boca de 18 x 13 m, on una petita obra
ES una de les coves rnés famoses del municipi de
d'acondicionament, molt freqüent a les cavitats d'aques-
Felanitx, molt visitada per la gent del poble que la reco-
ta comarca (TRIAS & MIR, 1977) ens situa al caramull
rre fins a la sala Gran. L'any 1972 es va realitzar una
d'enderrocs. Aquests procedeixen de I'esbucament de
topografia parcial fins a la sala des Primer Llac per part
I'antic sostre i dels sediments depositats al seu interior
del grup EST que va esser publicada a les planes d'a-
de llavors enc;a. Alguns dels fragments provinents del
questa revista (GINÉS & GINÉS, 1987). Posteriorment
sotil són de mides considerables i s'aprecien especial-
I'any 1989, Owen Clark i lan Williams, membres del club
ment al sector S i E de la cova. El con d'enderrocs es
gal.les CCC aconsegueixen superar el primer sifó de la
troba bastant anivellat a tot el sector S. Tota I'entrada
sala Gran i accedir a la sala Final per posteriorment
esta coberta per una comunitat vegetal arnb predomini
superar el segon sifó i sortir a la mar a I'altura del
de les figueres. Les branques dels arbres sobresurten
Penyal Roig (CLARKE, 1990-91). Realitzen un croquis
perfora de la boca (cota O), cosa que unida a la situació
incorrecte de la cavitat, ja que afegeixen els nous des-
topografica privilegiada fa que siguin ben visibles a
cobriments directament a I'antiga topografia, és a dir a la
distancia.
sala des Primer Llac. En dates posteriors efectuen una
La zona més al N és on el pendent s'accentua i es
immersió al llac gran (tercer sifó) de la sala Gran con-
conserva més proporció del sostre. Darrere I'escala de
nectant també arnb la sala Final, pero sense realitzar la
pedres que salva la vertical pel punt rnés baix, efectua-
topografia.
rem una desobstrucció entre uns massissos estalagmí-
tics, llevant el reblit de terra i pedres de gairebé 2 m de
Descripció i morfologia
potencia. En arribar a la colada pavimentaria i després
de picar una estretor poguérem situar-nos a una petita
La boca, situada a uns 18 m respecte del nivell de la
sala molt concrecionada on els processos litogenics són
mar, es troba al costat d'un revolt del camí que duu de
ben actius. Aquesta saleta continua per un desnivell for-
I'Algar cap a cala Murada i esta oculta darrera unes
mat pel mateix con d'enderrocs concrecionats i el sotil.
mates. La poligonal principal assoleix una longitud de
Una segona desobstrucció ens va permetre avancar una
344 m, arnb un recorregut total de 632 m. La diferencia
mica rnés fins que I'estretor es va fer impracticable als -
de la cota rnés alta a la rnés baixa, sota les galeries ane-
14 m.
gades, es de 28 m. La cavitat segueix una direcció gene-
La cavitat té abundants restes dels processos lito-
ral de 308", és a dir practicament NO-SE i per conve-
químics. És interessant la presencia d'una columna cen-
niencia descriptiva la dividim en una serie de parts que
tral que es troba a cel obert. Aquesta es manté a la
passam a descriure a continuació.
mateixa posició que abans de I'esbucament del sostre,
L'entrada, d'uns 9 m d'ample, ens porta a la sala
quan aquest tenia menys de 2 m de gruixa. Pero I'única
d'Entrada, de pis descendent per després remuntar a
zona activa actualment és la continuació trobada des-
traves d'un evident procés clastic que ha subdividit la
prés de la desobstrucció.
galeria, i deixat un pas reduit entre el sotil i el trespol, per
Diferents vestigis trobats a la cavitat evidencien que
on se surt a la part superior de la sala dets Ossos,
la cova va estar habitada d'enca del final del període
situada a 17 m respecte del nivell freatic. Un forat al sos-
talaiotic (SALVA, 1997). lndagant per un junt d'estratifi-
tre, de poc rnés d'un metre de diametre, comunica arnb
cació I'existencia de possibles continuacions trobarem
I'exterior i és la segona entrada de la cavitat. Aquesta
una granada de morter de la guerra civil, caiguda possi-
part de la cova s'emprava fins fa relativament poc temps
blement en redolar accidentalment. Degut a I'estretor del
per a tirar-hi el bestiar mort o malalt. Les mides de la
Iloc, es degué fer difícil la seva recuperació.
sala són 32 x 35 m i la seva alcaria maxima de 7,5 m.
Dues grans barreres estalagmítiques subdivideixen la
sala juntament arnb altres formacions. Aquests reompli-
ments litoquímics es disposen damunt del col.lapse clas-
11

tic que forma el pis de la sala, el que ens dóna una idea
cien més clarament els esbucaments clasti,cs. El con
de I'edat mínima d'aquell procés. Al costat N una dava-
d'enderrocs segueix la direcció de la sala, sobresurt fins
llada arnb corda entre blocs inestables ens permet trans-
a 9 m per damunt dels Ilacs. En alguns indrets també hi
passar para del col.lapse i arribar al nivel1 freatic.
són presents els revestiments litoquímics. Al final de la
De la sala dets Ossos el pendent davalla fins a la
sala es troba el segon sifó, de 20 m de longitud i que
sala des primer Llac, de 27 x 13 m, de planta i alcaria
supera en qualque punt els 25 m d'ample. La maxima
molt variable, arnb evidencies de la presencia de rates-
fondaria és de -4 m. Aquest sifó comunica la cavitat arnb
pinyades que també són presents a la següent sala. El
la mar a un lloc on el fons esta recobert de blocs de
llac és de reduides dimensions i presenta la superfície
grans mides i que representa la tercera entrada de la
coberta per abundants lamines de calcita surant.
cova.
D'aquesta sala es pot anar en direcció S a través d'un
pas estret que ens porta a una regió laberíntica de blocs
o bé pujar per entre els estrats i blocs caiguts del sotil
que formen diverses gateres, alguna de mig metre de
diametre. Una delicada pujada vertical per roca molt
descomposta ens situa a la sala Gran.
La sala comenca molt aferrada al sotil (+19 m), per
anar davallant per un pendent molt Ilenegadís, a mesu-
ra que el sotil baixa escalonadament, fins arribar a les
cotes més baixes, ocupades pels Ilacs. Les mides maxi-
mes són 50 x 28 m de planta i 8 m d'alcaria. És una sala
bastant concrecionada, arnb columnes i estalagmites
grosses, algunes caigudes i on s'aprecien molt clara-
ment els processos de reajustament que han provocat
trencaments i despla~aments
de les formacions. Aquest
és el darrer lloc de la cova freqüentat per les visites turís-
tiques, no sempre respectuoses arnb el medi, tal com es
pot observar per les pintades a les parets i el trencament
d'espeleotemes a molts d'indrets.
Sector nou:
El primer sifó, de 11 m de llarg i - 3 3 m de fondaria,
va permetre accedir a la sala Final, de 117 m de longi-
tud i una amplaria que supera a diversos llocs els 30 m,
essent I'alcaria de 14 m. El tercer sifó de 70 m de reco-
rregut i uns -8 m de fondaria, esta subdividit en dues
branques, una d'elles connecta també la sala Gran arnb
la sala Final, mentre I'altra pren un sentit totalment opo-
sat. Aquest sifó és el mes decorat arnb formacions
Foto 3:
Gran columna submergida al segon sifó. Cova dets Ases.
espectaculars, algunes de gran bellesa. La sala Final és
Foto Tomeu Bordoy.
la més extensa i interessant de la cova i és on s'eviden-
12

+
O
10
. 50
1 0 0
150
2 0 0
3 0 0
3 5 0
5
m
e
f
D
F
B
7-
1
-

"e
p
COVA DETS ASES
FUANITX
o
TOPOGRAFIA:
5
10
2 0
3 o
- m
P.WATKINSON F.GRACIA T.MONSERRAT
G.E.M.
1994-95-96
.

Morfogenesi
seu perfil és horitzontal amb tendencia ascendent.
L'alcaria de la cavitat comenca en 2 m a la boca i paula-
La cavitat formaria pari inicialment d'un sistema de
va disminuint fins que es fa impracticable.
conductes excavats en regim freatic, situats per davall
de les sales actuals, on els processos clastics han con-
tribuit al creixement antigravitacional i al desenvolupa-
ment volumetric de la cova. Es troba actualment en un
Esta excavada per I'erosió marina que ha aprofitat
estadi d'evolució posterior a la cova des Coll, o en tot
els junts d'estratificació. Segons I'estat de la mar s'apre-
cas similar al sector de ~'Esfondrament
de la referida
cien forts corrents entre les boques, comportant-se com
cavitat.
una galeria de conducció forcada. La seva situació a una
L'estructura de la caverna esta configurada global-
punta submergida del penya-segat, i la presencia de les
ment en quatre grans baixades i pujades successives,
boques a cada costat té molt a veure amb la seva gene-
en funció de la intensitat dels esbucaments que I'han
-.
SI.
afectada durant milers d'anys. Les cotes més baixes es
troben sota el nivel1 freatic, formant els llacs i sifons. Les
dues entrades terrestres s'obriren a conseqüencia d'a-
SA CAMBRETA D'AIRE
quests processos clastics, en esfondrar-se el sbtil de les
sales i contactar amb la superfície del terreny. Molts dels
ES una petita cavitat de genesi marina, s'hi accedeix
esbucaments gravitacionals es troben cimentats per
des~rés
d'un curt Pas sifonat.
reompliments litoquímics, en moltes ocasions afectats
per reajustaments de I'equilibri volumetric, tal com suc-
COVA DES GARRIGUER
ceeix a la majoria de les formes hipoqees
. -
d'aquest carst
[GINES & GINÉS, 1992).
Descripció i morfologia
Aquesta formació carstica ha quedat practicament
COVESDESPOP
reduida a una dolina d'esfondrament. La forma és allar-
Descripció i morfologia
gada en sentit NE-SO, amb unes dimensions de 27 m
d'eix major i 15 m d'eix menor. Al costat NE es conser-
Dues boques situades entre els -2,5 i -4,5 m de
va una part del sotil de la cova, lloc on s'assoleix els -
fondaria, donen accés a la cova de 32 m de longitud. El
6,5 m de fondaria maxima. També hi ha uns petits vesti-
COVES DES POP
Felanitx
Topagrafia:
F. GRACIA
G.E.M.
1995

COVA DES GARRIGUER
Topografia:
P.WATKINSON F.GRACIA I.LLAD0
G.E.M.
O e e ,
gis de I'antic sostre al costat SO. Tota la part coberta,
d'uns 4 m d'alqaria es troba ben il.luminada. Han apare-
gut al terra abundants fragments de ceramica de diver-
ses epoques, cosa que demostra que era utilitzada ja
des d'antic (SALVA, 1997). Es poden apreciar treballs
d'acondicionament de la cavitat, alguns relativament
moderns, per romandre el bestiar.
Es tracta d'un dels darrers estadis de I'evolució clas-
tica d'una antiga cavitat, actualment molt esbucada i col-
matada, i a punt de convertir-se en una dolina d'esfon-
drament.
COVA DE SA S~NIA
COVA DES PENYAL ROlG - BUFADOR DES PENYAL
Historia de les exploracions
ROlG
La part subaquatica d'aquesta cavitat va esser
Descripció i morfologia
explorada per Gareth Hardman, del C.C.C. gables.
Cova de gran bellesa situada al N de slAlgar, a
Aquest espeleocabussador, de constitució física molt
només uns 50 m de la sortida a la mar de la cova dets
prima, es va submergí arnb botelles laterals de 3 litres,
Ases.
superant un estretíssim pas i va aconseguir progressar
ES una cavitat molt freqüentada pels banyistes i a
la que es pot accedir en bot els dies de molta calma. La
durant uns 30 m de galeria sifonada, encara que va sofrir
seva direcció general és de 31 5" (NO-SE), identica a la
bastants problemes per a poder-hi tornar. Una segona
cova dets Ases, i la seva longitud és de 70 m. Consta de
immersió per un lloc estretíssim i molt compromes per
tres parts: el Bufador, la Sala i el Sifó. Al bufador supe-
I'oest, el va portar a una cambra tancada a devers -7 m
rior s'accedeix a través de la superfície del penyal i es
de fondaria respecte a la superfície de I'aigua.
perllonga per un nivel1 superior al de la sala, connectant
arnb ella per uns resalts. La Sala, de dimensions maxi-
Descripció i morfologia
mes 45 x 20 m, continua per una galeria sifonada que
s'inicia entre els -0,5 i -2,5 m de fondaria, arnb un fons
Cavitat a la qual s'accedeix a través d'una sínia,
de ripple-marks.
encara ben conservada i de gran bellesa. La boca de la
sínia fa 3,5 x 1,3 m, trobant-se I'aigua a devers 4 m de
profunditat. A la superfície de I'aigua es formen lamines
de calcita surant. La cova es pot considerar constituida
El seu perfil ascendent segueix la típica forma de les
per quatre ramificacions, totes elles anegades, de direc-
coves marines, pero és ben possible que es tracti d'una
ció general NE-SO, arnb 40 m de poligonals aeris i 30 m
captura carstica efectuada per la mar. Es veuen diversos
més de subaquatics. Les galeries aeries presenten el
processos clastics tant a I'exterior, on es veu que la cova
sostre molt baix, arnb un poc més d'un metre d'alqaria, i
s'allargava cap a la mar, com a I'interior. Dins el propi
arnb qualque tram quasi sifonat. La fondaria de I'aigua
sifó, la caiguda de diversos blocs ha format una petita
va de pocs centímetres fins a 1 m a la branca de I'E, i és
cambreta que el subdivideix i a la qual també es pot
un poc més profund cap al S. Les prolongacions suba-
accedir des de la sala a través d'un pas estret.
quatiques constitueixen la part predominant i arriben a

COVA DES PENYAL ROlG
-BUFADOR DES PENYAL ROlG
FELANITX
TOPOGRAFIA:
F.GRACIA P.WATKINSON
1996
C
Nm
0 2
8
i
m

CD
COVA DE SA S~N-IA
Felanitx
Topografia:
F.GRACIA T.MONSERRAT G.BARCEL0
G.E.M.
1995 - 96
Y)
3

Foto 4:
Entrada terrestre de la cova des Coll, per on s'ac-
cedeix a la sala des Porcs (sector de s'Esfon-
drarnent).
Foto Torneu Bordoy.
assolir els 7 m de fondaria maxima. Pescadors del Port
. 30 i 31 - VI1 - 94
ens comentarem que a I'interior antigament s'hi pesca-
ven anguiles.
Es desobstrueix un pas, i es descobreix la sala des
Pou Negre. S'explora i topografia també la galeria
Punyetera, on es fan diversos acondicionaments per a
Genesi
poder-hi avancar.
Es tracta de la mateixa evolució que ha seguit la
cova des Coll: formació de conductes en regim freatic
6 - Vlll - 94
seguit del procés clastic habitual. Diverses diaclasis en
direcció NE-SO són les responsables de les branques
F.G., revisa amb mascara i aletes, el llac gran de la
en que esta configurada.
sala des Porcs i s'adona d'una possible continuació
subaquatica. Travessa el sifó de sa Terra Roja a pulmó
COVA DES COLL
Iliure, i surt a la sala des Descobriment. No segueix
endavant a causa d'una paret de pedres i fang que li blo-
Historia de les-exploracions
queja la sortida fora de I'aigua.
La cova des Coll ja era coneguda inclús abans d'e-
xistir el nucli de sa Capella. El fet de trobar-hi ceramica
romana a dos llocs diferents, així ens ho demostra.
P.W. dins el llac de la galeria de slAmagat, fa dues
L'entrada just al limit del nucli urba, la presencia de la
desobstruccions, i forca es pas Inesperat, accedeix a la
cova des Carrer de sa Punta i la connexió de pous i pous
sala de s'Angles i realitza la topografia juntament amb
negres amb cavitats inexplorades ja demostraven I'e-
F.G. i Tofol Monserrat. Posteriorment, al mateix Iloc,
xistencia d'abundants fenomens hipogeus a la zona.
F.G. i P.W. aconsegueixen passar en apnea el curt sifó
Segons I'actual propietari del terreny on s'obri I'entrada
de ses Tres Ais i troben la sala Esperada, lloc on es fa
terrestre, la cova va servir al comencament de la guerra
la troballa de material arqueologic sota I'aigua, que
civil d'amagatall d'un home per motius politics (galeria
prové d'una antiga entrada colmatada de pedres.
de s'Amagat). També ens va informar de I'altra banda
coneguda de la cova, la sala des Porcs.
Donades les característiques i el recorregut de la
cavitat, ha estat objecte de nombroses exploracions per
part nostra i al mateix temps ens ha servit de model per
I'evolució de les nostres tecniques d'escafandrisme dins
coves que han avancat progressivament amb el propi
descobriment de la gruta.
Relació d'activitats realitzades
2 , 3 i 1 6 - V I I - 9 4
Foto 5:
Sifó des Misteri a través del qual s'arriba al sector des
Francesc Gracia i Peter Watkinson topografien t0ta
Descobrirnent. Al sotil es pot 0 b s e ~ a r
la fractura genera-
la zona coneguda de la cova.
dora de la galena. Foto Tomeu Bordoy.

Foto 6:
Posició relativa de les cavitats: a) Cova des Coll, b) Cova des
Carrer de sa Punta i c) Cova de sa Sínia, en relació a I'area
on s'ubiquen.

COVA DES COLL
FELANITX
TOPOGRAFIA:
F. GRACIA
P. WATKINSON
O. CLARKE
B. CLAMOR
R. LANDRETH
T. MONSERRAT
G.E.M - C.C.D.S.
1994-95-96
b
SECTOR DES POBLE
SECTOR DES PATATÚS
S e c c i o n s
1 BARRAQUES DE S'ESDOLC
27 GALERlES DES PRIMER POU
2 GALERIA DE SA CORRENnA
28 SALA DE SA PANXA
3 GALERlA DES 'RIPPLE-MARKS'
29 GALERIA DE SA FRUSTAU6
4 SALA DES SAUW SANTANA
30 GALERlA DE SES FORMACIONS
0 2 5
10
2 0
50
o
m
S GALERIA DE S'ANGUILA
31 CAMBRA TANCADA
8 PAS DES PART
32 GALENA DETS ENCOMANATS A
DÉU
7 SALA DES POU NEGRE
33 GALERlA DES SEGON POU
8 GALERlA DE SA BRUTOR
34 CAMBRA BENWNGUDA
9 SIF6 DE SA CONNEX16
35 GALERIA DE SES ESPONGES
10 SALA DES PORCS
36 GALERlA DE SES ESTALAGMIES
11 GALERIA PUNYERA
NEGRES
12 DOLlNA D'ESFONDRAMENT
37 GALERlA DETS ESPECTRES
13 GALERIA DE S'MMGAT
38 GALERlES DE LA MARE DE &U
14 PAS INESPERAT
15 SALA DE S'ANGGS
18 SALA ESPERADA
SECTOR DES DESCOBRlMENT
F C T O R FINAL
17 SIF6 DE SA E R R A ROJA
39 SALA DE SA CONFUS16
18 SIF6 DES MlSTERl
40 GALERlES DETS ESPELEOTEMES
19 SALA DES DESCOBRlMENT
41 SALA PREGAU PER NOSALTRES
20 SlF6 DES PASSAR PENA
21 CAMBRETA DE SES ARRELS
22 SIF6 DES CA
23
SALA GIRADA
24 O C d DE FANG
25 SALA DE SA TRENCAMSSA
28 GALERlES DES SOLlTARlS
P l a n t a
PORTOCOLOM
+20
1-
*O
-L
-12
5
41
40
39
38
34
O 10 25
5
O
ldo
150
-
200
3 5
30
P e r f i l P
-

i m
,

Foto 7:
Part final de la sala des Descobriment. La cova s'exten
sota I'aigua durant rnolts I
3e metres en di\\ ferses direccions.
Foto Torneu Bordoy.
20 i 23 - Vlll - 94
F.G., P.W., i l. LL. intenten superar a pulmó lliure el
Owen Clarke del grup gal.les CCC i també del
sifó de sa Terra Roja. Com que ja han remogut el sedi-
CCDS, juntament arnb P.W. i F.G. prossegueixen les
ment del fons ho han de deixar després de sofrir un inci-
exploracions en aquest sector, i instal.len molts de
dent que per molt poc no finalitza tragicament.
metres de guia, fent també tasques topografiques.
F.G. i P.W. descartant totalment I'apnea després de
R.L. i F.G.
ja porten material complet d'immersió
la darrera experiencia, i comptant arnb només un equip
dins coves, i empren tribotelles a I'esquena de gran
d'immersió que han de compartir, aferrats, respirant un
capacitat per poder perllongar al maxim el temps de per-
pel regulador i I'altre pel regulador del jacket travessen
manencia sota I'aigua. També van equipats de cinc Ilan-
el sifó, superen la barrera de blocs i fang i exploren i
ternes halogenes per cada espeleocabussador, rodets
topografien la sala des Descobriment.
auxiliars de fil-guia, etc. Continuen per la galeria de ses
Formacions, surten a la cambra Tancada i connecten
també el primer pou arnb la sala Girada, i aconseguei-
xen evitar la segona barrera de blocs a la sala des
Continuant arnb una gran pobresa de mitjans, i
Descobriment a través d'un pas baix submergit.
emprant encara només un equip d'immersió per a tot
dos, arriben a la sala Girada després de superar el sifó
26, 27 - VI1 i 2, 3 - Vlll - 95
des Pascar Pena, la cambreta de ses Arrels i el sifó
des Ca. La troballa d'un esquelet de ca al fons d'aques-
O.C. i F.G. exploren i topografien la galeria de9
ta galeria inundada els dóna indicis de trobar-se a les
Segon Pou, passen per davall d'aquest, entren al
proximitats del primer pou.
comencament de la galeria de la Mare de Déu, i ins-
tal.len en total més de 200 m de guia. Avancen també
100 m per la galeria de ses Esponges.
F.G. i P.W., que aquesta vegada compten arnb dos
equips complets d'immersió d'aigües obertes, s'endin-
sen en el sector des Patatús i recorren una de les gale-
R.L., F.G. i P.W. en successives immersions troben
ries des Primer Pou i assoleixen la sala de sa Panxa.
la cambra Benvinguda al sector dets Autentics, la
A la tornada, la perdua d'una llanterna a la sala des
connecten arnb la galeria des Segon Pou i exploren la
Descobriment i la seva troballa posterior transportada
galeria de s'Embolic. Al sector des Patatús s'explora
pel corrent fins al petitíssim llac de la sala des Porcs,
la galeria dets Encomanats a Déu i altres continua-
els fa trobar la comunicació més rapida sense haver de
cions menors, i s'hi realitzen també tasques topografi-
superar la primera barrera de blocs i fang, que suposa-
ques.
va un elevat desgast físic i de temps.
F.G., P.W. i R.L. exploren per separat a molts dels
S'afegeix al grup d'exploració Robert Landreth del
sectors, dels quals destaquen la sala de sa Trencadis-
CCDS. Avancen pel sector des Patatús a través de la
sa, la galeria de sa Frustació, la galeria de ses
galeria de ses Formacions, i instal.len aproximada-
Estalagmites Negres i la galeria des Solitaris.
ment 200 m de fil-guia.

O.C. i F.G. progressen a través del sifó de sa
Tomeu Bordoy de la FEDAS i F.G. es dediquen a fer
Connexió, i comuniquen així tots els sectors coneguts
un reportatge fotografic i continuen arnb les laborioses
fins al moment arnb el sector de slEsfondrament.
tasques .de topografia.
També s'entra per primera vegada per la barraca
de s'Esdolq i s'explora la galeria de sa Correntia.
10-VIII; 8,9 i 2 9 - IX; 1 2 - X i 9 - X I - 9 6
F.G. i Bernat Clamor del GNM, realitzen I'exploració
de petites perllongacions i feines topografiques, així com
F.G. explora en solitari arnb equips de gran capaci-
la recollida de mostres paleontologiques trobades a la
tat, connecta la sala des Pou Negre fins a la mar i topo-
galeria dets Espectres.
grafia tot el sector des Poble.
En total I'exploració de la cova des Coll i la seva
topografia han suposat fins al moment 53 dies d'immer-
sions i 6 dies d'exploració terrestre. Les immersions, si
Martyn Farr del CCC gal.les i F.G. penetren fins a la
es contabilitza el temps de sortida a les cambres d'aire,
cambra Benvinguda on el cabussador de punta M.F.
estan entorn a un promig de 5 hores. Com la mitjana per
instal.la 155 m, explora la galeria central de les galeries
jornada, és de dos cabussadors, surten aproximada-
de la Mare de Déu, i s'atura a la sala de sa Confusió.
ment 500 hores d'immersió. La preparació del material,
Mentrestant F.G. continua arnb la realització de la topo-
transport i equipament tant a I'entrada com a la sortida
grafia de la cavitat esperant el retorn del company.
de la cova, conjuntament arnb el temps d'immersió
M.F. i dos membres més del CCC fotografien diver-
representen cada vegada emprar un dia senser de feina.
sos indrets de la cova.
Descripció de la cavitat
El recorregut de la cavitat és de 4880 m, repartits
F.G. en solitari descobreix la galeria dets
entre 3389 m subaquatics, 765 m aquatics arnb aire i
Espectres. Explora també el sector Final a partir del
726 m terrestres. La cova la consideram subdividida en
lloc on es va aturar M.F., i arriba a la sala Pregau per
sis sectors:
Nosaltres.
S'endinsa a multitud de ramificacions secundaries i
1.-Sector des Poble; aquest sector compren la
topografia molts metres de galeries.
zona que va de la mar fins a la sala des Pou Negre,
pero per motius descriptius no incloem aquesta darrera
sala dins el sector, encara que en formaria part pel fet de
trobar-se també sota el nucli urba. El total de la longitud
F.G. i O.C. exploren per separat i descobreixen
recorreguda si es segueix la ruta principal és de 300 m,
diverses ramificacions de les galeries de la Mare de
encara que la poligonal total és de 339 m, dels quals 268
Déu, i en connecten entre si algunes.
són subaquatics, 59 m galeries inundades arnb aire i
només 12 m d'eixutes. La maxima fondaria arriba única-
ment als -3 m. El sotil es troba entre els O i -0,5 m,
exceptuant-ne les sales.
F.G. continua les prospeccions i exploracions en
S'hi entra per sota del pis de la barraca de
solitari, així com les tasques topografiques.
s'Esdolq, plataforma artificial de només 0,7 m d'alt que
es perllonga uns 5 m de llarg fins a connectar arnb la
cova. Continua un poc més endavant i arriba a una cam-
breta artificial, feta sota la primera casa, que antigament
s'emprava per pescar a dintre. La galeria de sa Corren-
tia després d'uns metres pren una direcció de 285". La
seva amplada varia entre 1 i 2,6 m. Continuant per la
galeria s'arriba a una cambreta d'aire. Una mica més
endavant la fractura es fa massa estreta per poder con-
tinuar. S'ha de prendre per un estret pas lateral, que duu
a la galeria des Ripple-marks, d'uns 84 m de Ilargaria
per 2 m d'amplaria, que finalitza en una cambreta d'aire.
Aquí sembla que s'atura, pero un passatge estret i com-
plicat de passar ens porta a la sala des Saorí Santana,
Foto 8:
Tasques topografiques. Foto Torneu Bordoy.
sala aeria de 31 m de Ilargaria, de 6,5 a 13,5 m d'ample

i una alqaria entre els 3 i 6 m. Aquí la fondaria de I'aigua
Girada. La direcció predominant que segueixen és de
es molt escassa, i ocupa el costat SO una platja de fang
315". El total de poligonal suma 1306 m, dels quals
creada per les correnties. La sala es perllonga amb la
726 m són sota I'aigua, 336 m aquatics amb aire i 244 m
galeria de sYAnguila, de direcció 313", es fa estreta a
terrestres.
mesura que avanqa, i acaba amb el pas des Part, una
Aquests dos sifons de 30 i 13 m ens porten a la sala
autentica gatera per fer amb material d'immersió.
des Descobriment, d'evident desenvolupament clastic.
La longitud del seu eix major es de 84 m. La sala amb
2.-Sector de esfondrament; compren des de la
aire te una alqaria maxima fora de I'aigua de 5 m i dava-
sala des Pou Negre fins a la sala des Porcs. S'estruc-
lla posteriorment, amb la seva part final majorment suba-
tura segons diverses fractures paral4eles de 315" de
quatica. Al costat SO, sota I'aigua, es pot arribar a una
direcció que originen les galeries i sales que hi trobam.
altra franja clastica aeria, que complica la topografia.
El total de les poligonals es de 795 m, dels que nomes
Al final de la sala ens trobam una serie de galeries
92 m són subaquatics, 233 m de galeries i sales amb
paral.leles. Agafant la principal, entram al sifo des
llacs o cambres i 470 m de trams eixuts. La maxima
Passar Pena, de 13 m que ens porta a la cambreta de
fondaria d'aigua arriba únicament als -4 m. El sotil de les
ses Arrels; pren aquest nom de les arrels de figuera que
galeries inundades se sol trobar entre
surten del sostre i s'afiquen dins I'aigua. Trobam des-
O i -1 m.
prés el sifo des Ca, de 11 m que contacta amb la sala
La sala des Pou Negre encara es troba sota el
poble, i hi desemboquen les aigües residuals d'un pou
Girada. Aquesta, de sentit contrari al seguit fins ara, te
74 x 20 m d'eixos maxims, amb un gran con clastic a
negre que talla el sotil de la sala. La correntia escampa
I'extrem mes septentrional.
les deixalles per les galeries mes properes, contamina
les aigües i fa molt desagradable la immersió. Parteixen
Si just abans de sortir a la Sala giram 90" ens diri-
gim a I'ocea de Fang. Compren una gran superfície,
de la sala diverses continuacions, com la galeria de sa
molt complicada per les abundants formes de corrosió
Brutor, que connecta pel seu extrem SO a través d'un
que la subdivideixen i on les poligonals sumen mes de
laminador impracticable, amb la galeria de s'Amagat.
382 m sota I'aigua, amb una fondaria maxima de 4,5 m.
Cap al N de la sala es pot remuntar per entre els blocs i
L'alqaria del sotil esta compres entre O i 3 m de fondaria.
pedres del col.lapse clastic i avanqar a traves de diver-
Al costat E connecta amb la sala de sú Trencadissa,
sos junts d'estratificació. Si continuarn progressant pels
sala eixuta de 48 x 14 m, un llac situat al seu costat S se
36 m de la galeria de sa Connexió arribam a sortir al
subdivideix en dues galeries anegades de 70 i 42 m.
reduidissim llac de la sala des Porcs. Aquest indret con-
sisteix en un altre rost d'origen clastic que quasibe ha
reblit per complet la connexió amb tots els altres sectors.
4.-Sector des Patatús; inclou la zona que s'esten
El despreniment d'estrats, blocs i pedres ha fet que es
per tot el costat E des de les galeries des Primer Pou
compliqui molt la seva topografia, que en temps preterits
a la cambra Tancada. Tot aquest sector representa un
no era mes que un extrem de la sala que degué originar
total de 849 m de poligonals, dels quals nomes 54 m són
la dolina d'Esfondrament. Un pas estret i baix permet
aeris. Si avanqam de les galeries des primer pou fins
accedir des de I'exterior i davallar per entre els inesta-
al final de sa cambra Tancada suposa 266 m de longi-
bles blocs fins a I'aigua. Tota aquesta banda es incomo-
tud. La direcció de la primera part del sector es bastant
da de transitar perque es de sostre baix i hi ha blocs que
similar a I'anterior, pero varia progressivament fins als
dificulten la progressió. Per un racó al SO, la galeria
80".
Punyetera, molt angosta, aprofita I'espai entre les lloses
Comenqa amb sis galeries paral.leles (galeries des
d'estrats i blocs i es desenvolupa per davall de la dolina
Primer Pou) que aprofiten clarament fractures verticals.
d'Esfondrament. Aquesta, de 40 m de llargaria i 30
En alguns llocs, el progressiu desmantellament per
d'amplaria maxima, connecta pel seu costat SE amb la
galeria de &Amagat. Al comenqament de I'aigua, cap a
I'E, a traves d'una baixa galeria anegada (el pas
Inesperat), es pot accedir a la sala de slAngles, de
33x1 0 m i una alqaria maxima de 3,5 m. Si se supera un
curt sifó de 5 m podem passar a la sala Esperada, de
27 m de llarg. A I'extrem d'aquesta sala aquatica, es va
trobar, prop d'un petit rost de pedres i semienterrada
dins el fang, el coll d'una amfora romana (SALVA, 1997).
Si s'observa la situació topografica d'aquest punt, en
relació a la posició de la dolina, es lbgic deduir que es
tracta d'un antic accés a la sala, actualment tancat.
Foto 9:
Estalagmites molt menjades per la corrosió a la galeria de
3.-Sector des Descobriment; esta compres entre
ses Estalagmites Negres (sector dets Autentics). Foto
els sifons des Misteri i de sa Terra Rotja i la sala
Tomeu Bordoy.

corrosió, ha permes comunicar les galeries velnes, arnb
indrets acumulacions d'argiles adosades a les parets. Al
finestres o junts d'estratificació ampliats. Es veuen cla-
final contacta arnb una zona de col.lapse clastic que
rament abundants copinyes fossils a les parets. És de
porta a la cambra Benvinguda. Es pot continuar 20 m
destacar el primer pou d'uns 15 m de fondaria, que con-
per la fractura i s'arriba al segon Pou, de 20 m de verti-
necta verticalment arnb una d'aquestes galeries, que té
cal, que s'empra, per subministrar aigua a la piscina d'un
el sotil recobert d'arrels. Les galeries conflueixen a la
xalet.
sala de sa Panxa, de devers 50 x 32 m, que es perllon-
Si tornam a seguir per la galeria de ses
ga a la part final en una cambra d'aire. El sotil de la sala
Formacions (sector des Patatús), la següent galeria
es pla arnb una lleugera inclinació. Al seu extrem NO
que ens trobam és una estreta fractura tancada de 35 m
continua per la galeria de sa Frustració, de 60 m de
de longitud. Passada aquesta, la desviació proxima a I'o-
longitud. A l'extrem NE comenca la galeria de ses
est hi ha la galeria de ses Esponges, aquesta contac-
Formacions; aquesta pren uns valors de fondaria com-
ta a uns 30 m del seu inici arnb la galeria de ses
presos entre els -4 i -12,5 m. Les galeries procedeixen
Estalagmites Negres, que es dirigeix cap a la cambra
de fractures verticals molt clares, algunes d'elles arnb
Tancada (sector des Patatús). La galeria de ses
blocs encaixats entre les parets. És el lloc on abunden
Esponges, és una espaiosa galeria de 130 m de longi-
més i són més espectaculars les formacions de corrosió
tud. La profunditat normalment esta compresa entre els
anomenades per nosaltres "pentinades de roca" que
-9 i -12 m i el sotil entre els O i -5 m i esta solcat gene-
descriurem posteriorment. Aquestes galeries connecten
ralment per dues fractures verticals. Restes de forma-
arnb la cambra Tancada, de 47 x 17 m, on una cambra
cions estalagmítiques es poden apreciar en un avancat
d'aire de 17 x 14 permet sortir a respirar. Al seu extrem
estat de corrosió. La galeria contacta a través de dife-
final hem observat fluxos d'aigua a través d'una fractura
rents finestres i galeries secundaries arnb la galeria
que es fa impracticable per la seva estretor. Al costat S
dets Espectres. Aquesta, de 170 m de longitud, s'ha
parteix una bifurcació que porta igualment a la cambra i
format a partir de la fusió de diverses galeries
a una altra galeria molt angosta de 55 m, la galeria dets
paral.leles, que han entrat en coalescencia. És un dels
Encomanats a Déu.
llocs de la cova on s'aprecien més bé les curioses for-
mes de la roca menjades pel poder agressiu de les
5.-Sector dets Autentics; és el més extens.
aigües subsaturades de bicarbonat calcic. A mesura que
Engloba totes .les continuacions situades al costat oest
es progressa en direcció E la galeria es fa més vertical i
de la galeria de ses Formacions (sector des Patatús).
agafa més fondaria.
La característica comuna de tot aquest sector és la
La galeria de ses Esponges i la galeria dets
direcció predominant entorn als 260°, és a dir, gairebé E-
Espectres convergeixen a la cambra Benvinguda, d'o-
O. Globalment tres grans sistemes de fractures princi-
rigen clastic, on els processos gravitacionals han creat
pals configuren els tres grans tubs predominants, també
aquesta sala de 45 m de llarg i 30 m d'ample, arnb el pis
hi ha tota una serie de galeries secundaries i d'altres
format de grans blocs caiguts. És un bon lloc per des-
d'impenetrables. El total de poligonals és de 1348 m,
cansar uns instants abans de continuar cap a llocs més
dels que 1265 m són subaquatics, i 83 m de cambres
Ilunyans.
aquatiques arnb aire. L'amplaria mitjana va de menys
Prosseguint cap al segon Pou, comencen les gale-
d'un metre fins als 30 m a la cambra Benvinguda.
ries de la Mare Déu, la principal, de 175 m de longitud,
La galeria des Segon Pou, originada per una frac-
no és més que la continuació de la galeria des Segon
tura vertical que va dels O als -9 m de fondaria i una
Pou (1 25 m). ES una zona bastant laberíntica, arnb gale-
amplaria de 2 a 10 m, presenta molt marcades les mor-
ries secundaries, algunes de 120 m i 80 m de longitud,
fologies de corrosió "pentinades de roca" i a diferents
pero complicades de transitar atesa la seva reduida
Foto 10:
Formes d e corrosió a la galeria dets Espectres (sector
dets Autentics). Foto Tomeu Bordoy.

alqaria. El conjunt de les galeries de la Mare de Deu-
galeria des Segon Pou representen la mateixa fractura,
de 300 m de longitud.
6.-Sector Final; darrer sector que compren la zona
entre la sala de sa Confusió i la sala Pregau per
Nosaltres. La cavitat canvia aquí totalment de morfolo-
gia i no segueix cap tipus de direcció predominant. Es
tracta d'una serie de petites sales interconnectades de
manera anarquica. Les formacions litoquimiques,
contrariament a la resta de la cova, són nombroses i es
troben en bon estat, no afectades per la corrosió de les
aigües. És interessant el fet que seguint la tendencia de
I'anterior sector hi ha una major fondaria, ja que normal-
ment el pis se situa entre els -7 i -12 m, amb el sbtil sem-
pre a mes de -5 m. Per tot el sector són abundants les
haloclines. El total de les poligonals subaquatiques es
de 243 m; si es segueix el camí principal es recorren
160 m.
La sala de sa Confusió, de 27 m d'amplaria i molt
concrecionada, te curioses formes de roques que sem-
blen esser diversos paquets d'estrats caiguts i tombats.
Diverses saletes fan confós el camí a seguir.
Sortint de la sala es passa per una galeria que ha
seguit preferentment els junts d'estratificació. El terra
esta recobert de fang que es disposa en pendent. S'hi
aprecien algunes formes de solifluxió. Es continua cap a
les galeries dets Espeleotemes on es passa per
damunt d'una barrera de columnes formades a partir
Foto 11:
Morfologies de corrosió "Pentinades de roca" a la galeria de
d'una fractura. Passada aquesta, es veu al sbtil una
ses Formacions (sector des Patatús). Foto Tomeu
autentica
aglomeració
de
bogamarins
fbssils
Bordoy.
(Clypeasterj en bon estat de conservació. Després d'u-
sivitat química de I'aigua i explica la formació de les cavi-
nes decenes de metres es produeix una lleugera ascen-
tats, íntimament lligada a les variacions sofertes pel
sió del pis; es la sala Pregau per Nosaltres, de pro-
nivell marí durant el Quaternari (BACK et al., 1984).
gressió molt delicada, ja que I'algaria mitjana es d'1'5 m
Creim igual que GINES & GINES (1992), que
i es va fent més baixa cap al final del tram explorat.
aquest tipus de cavitat s'ha format aprofitant factors
hidrolbgics i litologies, que han estat els responsables de
Morfogenesi
que s'engendrassin les protocavitats a les immediacions
A les cavitats de les regions caribenyes es on
de certs fluxos d'aigua subterrania dirigida a la costa.
podem anar a cercar models i morfologies similars a la
El creixement de la cova ha seguit principalment els
cova des Coll i a totes les coves del Migjorn mallorquí.
junts d'estratificació (especialment visibles a I'ocea de
Hi ha abundant bibliografia que parla d'aquelles
Fang i a la sala de sa Panxa), i les fractures verticals
regions: LLORET & UBACH, (1 993) a Yucatan, NUNEZ-
preexistents, formant les galeries freatiques (phreatic
JIMENEZ (1967) a Cuba, PALMER et al. (1977) a les
tubes), i en algunes zones saletes de forma irregular
Bermudes, PALMER et al. (1985) a les Bahames, MYL-
(flank margin phreatic chambers), principalment al sec-
ROlE (1988) a les illes de Sant Salvador i TRIAS et al.
tor Final. La desaparició dels reblits litoquímics fa que
(1 997) a la República Dominicana.
les morfologies originaries es vegin molt clarament,
Els paral.lelismes són els següents (GINES, 1991):
exceptuant les zones afectades per intensos processos
Es tracta de plataformes calcaries de relleu molt mode-
clastics. Aixb es poc freqüent en comparació al que suc-
rat, essent les roques carstificables joves i poroses. Són
ceeix a la major part de les coves de la comarca de
carsts costaners que s'ajusten a la mar com a nivell de
Migjorn (GINES & GINES, 1992) on es difícil seguir les
base. Les estructures d'enfonsament carstic i la forma-
xarxes de fracturació que les crearen.
ció de cavitats semblants als "cenotes" són fenbmens
Criden I'atenció les dues direccions principals que
freqüents.
segueixen les galeries de la cavitat, 315" al sector de
La subsaturació en bicarbonat calcic de I'aigua a les
~'Esfondrament
i 260" al sector dets Autentics. La
zones on es produeix la mescla d'aigües dolces i salo-
gran proximitat que te la cova des Coll al sector des
bres (groundwater mixing zone) es la causa de I'agres-
Poble, amb la cova des carrer de sa Punta permet atri-

buir ambdues cavitats al mateix sistema de fractures i
d'enca de la darrera glaciació Würm. És a dir, tenen
ens fa preveure la possible existencia d'altres coves no
menys de 10000 anys d'antiquitat i per tant els darrers
penetrables sota el poble.
retocs químics de la cavitat són geologicament molt
Galeries proximes entre si han entrat en coalescen-
recents. Una troballa paleontologica ens va servir per
cia a mesura que la corrosió ha actuat sobre les parets
confirmar els processos de corrosió produits per I'aigua.
que les separava. Aquests estadis s'aprecien clarament
Al comencament de la galeria dets Espectres, diversos
si es comparen les seccions de les galeries des Primer
ossos sobresortien de la roca mare al sotil de la galeria.
Pou i la galeria dets Espectres, trobant-s'hi tots els
Pertanyien a diverses tortugues, encara en estudi, que
estadis intermitjos. Aquestes fusions han produit les
visqueren en aquel1 calid mar tortonia, entre els 10,4 i
galeries de majors dimensions, tal com la galeria de ses
6,7 milions d'anys enrera, quan ni la cova ni la roca que
Esponges i la galeria dets Espectres i a les zones
I'envolta existien encara. La roca on es troben és de
mecanicament més debils, juntament amb altres factors,
gran duresa, pero just sota d'ells, enterrats entre el fang
han ocasionat un procés clastic intens formant les cam-
de descalcificació, treguérem altres ossos fossils.
bres (cambra Benvinguda, cambra Tancada, sala
Havien anat caient a mesura que I'aigua corrosiva els
Girada, galeria des Descobriment, sala des Saorí
anava alliberant de la roca, i per tant també ens explica
Santana, sala des Pou Negre, la major part de tot el
I'augment de volum de la galeria. Aixo ens demostra a la
sector de ~'Esfondrament, etc). La propia entrada
vegada la relativa quietud de les aigües, que no s'han
terrestre s'ha originat d'aquesta forma al lloc a on la grui-
emportat els ossos fora del lloc on havien caigut.
xa del sotil és molt petita.
Altres morfologies denoten condicions de dissolució
La clara predominancia dels processos corrosius,
intensa en regim freatic, com són les cúpules de corrosió
degut a I'agressivitat química de I'aigua, és del tot evi-
(bell-holes) al sotil i parets de moltes galeries, els forats
dent i és la característica més definitoria de les formes
esponjosos (spongework) i les anomenades per nosal-
resultants, que desafien la gravetat. Algunes d'aquestes
tres "pentinades de roca", que són unes formes que mai
formes sembla que es trencarien sense el suport meca-
havíem observat a cavitats vadoses ni subaquatiques, de
nic de I'aigua, cosa que evidencia que alguns dels pro-
les que no hem trobat constancia a cap font bibliografica.
cessos de corrosió que les han originat varen comencar
A la cova se'n troben a diferents profunditats, pero gene-
ralment entre els -3 i -6 m. Segueixen longitudinalment
les fractures verticals i es disposen a ambdós costats de
la fractura. La seva alcaria és d'l a 2 m, fent canals suc-
cessius, sense tenir les arestes esmolades. La profundi-
tat que hi ha entre les crestes de les ondulacions de la
roca no superen els 20 cm. Les formes que més s'hi sem-
blen són les solution facet, que sorgeixen en llocs de
fluxe subterrani lent i desprovist de turbulencies. Es for-
men per processos físico-químics de difusió a petita
escala que generen cel.lules de convecció, conseqüen-
cia de diferencies locals de densitat que es donen en el
medi Iíquid (KEMPE & HARTMANN, 1977).Tal vegada
les "pentinades de roca" s'han format per un fluxe lent
d'aigua salada que davallaria per les parets.
S'evidencia a I'immensa majoria d'indrets de la cavi-
tat que els antics recobriments litoquímics han estat des-
trui'ts químicament pels intensos processos de corrosió.
Als sectors més propers a la mar no s'han pogut obser-
var restes de cap tipus d'espeleotemes, cosa que fa
pensar que la seva destrucció ha seguit una transició de
la mar cap a I'interior.
En el sector des Patatús i en el sector dets
Autentics es troben penjades per les parets i als antics
nivells del terra, moltes restes de %olades pavimentaries
i parietals molt desfetes per I'atac químic. A la galeria de
la Mare de Déu
i la galeria de les Estalagmites Negres
trobam bon exemplars d'espeleotemes, pero un debil
contacte amb ells és suficient per rompre'ls. Les forma-
cions, especialment columnes i estalagmites en més
bon estat i en major nombre, han estat trobades al sec-
Foto 12:
Galeria molt afectada perla corrosió química de I'aigua. És
visible una colada penjada a la paret de I'esquerra. Sector
tor Final, moltes d'elles tapades parcialment pel sedi-
des Patatús. Foto Tomeu Bordoy.
ment. A diversos sectors de la cova s'han observat acu-

mulacions argiloses adosades a les parets, cosa que
ens fa pensar tal vegada amb possibles etapes de col-
matació.
Corrents
ES sabut que a la tirada de ses Barraques des
Riuetó hi ha un conjunt conegut amb el nom de ses
Barraques d'Aigo Dolqa o s'Esdolc, toponim que indica
el lloc on flueix I'aigua dolqa. L'aigua surt principalment
dins la barraca de ca I'amo Antoni Vica i secundariament
també dins algunes altres (AGUILÓ, 1991). Aquest feno-
men I'ha conegut des de sempre la gent de sa Capella
pel seu efecte espectacular, sobretot els dies de corren-
tia forta, ocasionada per I'aigua quan surt o entra de la
barraca. El corrent d'aigua en ocasions adquireix una
gran velocitat i duu un important cabal. També es pot
apreciar la notable diferencia de temperatura respecte a
I'aigua de la mar, principalment a I'estiu.
Quan
encara
exploravem
el
sector
de
~'Esfondrament
i el sector des Descobriment, i des-
cobert el corrent d'aigua dins la cavitat, ja teníem la sos-
pita que I'aigua sortia i entrava a través de s'Esdolq. El
que no creiem era que fos possible una comunicació
accessible de la mar fins aquests sectors, sobretot tenint
en compte la reduida obertura que presenta la barraca.
A la cova des Coll les correnties assoleixen valors
elevats segons el regim de marees, provocades a la
vegada pels canvis de pressió atmosferica. D'aquesta
Foto 13:
Colada estalagmitica penjada degut a la dissolució de la
manera, quan puja la mar, donada la comunicació direc-
sustentació. Galeria de ses Esponges al sector dets
Authn-tics. Foto Torneu Bordoy.

ta que té amb la cova es produeix una entrada de I'aigua
per compensar la diferencia de nivell respecte a la cavi-
caiguts als pous i transportats pels corrents. És espe-
tat. El fenomen contrari passa en davallar el nivell de la
cialment rellevant la presencia per tots els sectors de la
mar, quan I'aigua surt de la cavitat cercant I'equilibri.
cova d'animals filtradors, con; esponges i cnidaris, que
També es perd una important quantitat d'aigua dolqa,
per viure a un ambient com aquest han de menester la
que prové dels aports hídrics per infiltracions zenitals de
presencia d'aquestes correnties. Una vegada passat el
la cova. Són per tant les fluctuacions de les marees
sector des Poble el corrent té molta menys forqa, segu-
degudes als canvis de pressió atmosferica les que deter-
rament perque I'aigua es reparteix per les diferents bran-
minen el sentit i la intensitat de les correnties.
ques de la cova i és al sector des Poble on es concen-
El corrent és especialment fort a tot el sector des
tra el flux.
Poble, tant és així que a alguna de les immersions efec-
tuades ens va sorprende un canvi brusc del nivell de la
Aspectes biologics
mar i la forta correntia generada ens va obligar a aferrar-
nos fort a les parets de la galeria per evitar que I'aigua
De moment I'estudi biologic no ha estat efectuat, ja
ens endugués.
que I'exploració i topografia eren les tasques que ens
Moltes altres evidencies demostren la intensitat d'a-
havíem proposat, i també les més urgents. No obstant,
quests corrents: la troballa d'alguns pneumatics de cotxe
trobam que és interessant citar, encara que només sigui
al final de la galeria de sa Correntia, molts de frag-
de passada, els organismes observats a la cavitat durant
ments de I'alga torta Caulerpa prolifera repartits per
les exploracions.
quasi tot el sector des Poble, la formació de ripple-
Els principals factors abiotics que caracteritzen la
marks o ondulacions del fang degudes a corrents, dunes
cova, i que determinen en bona mesura la fauna pre-
de fang sota I'aigua i fins i l o t I'acumulació de fang a les
sent, són: la foscor, les altes taxes de renovació de I'ai-
voreres d'algunes sales transportat pel corrent, com és
gua, la presencia de substrat rocós en parets i sotil en
el cas de la platja de fang a la sala des Saorí Santana.
contrast amb el fons tou degut a la deposició del fang
L'escampada de deixalles provinents del pou negre cap
procedent de la descalcificació de la roca, i per últim I'es-
a d'altres galeries de la cova i la troballa d'esquelets
tratificació de I'aigua en funció del gradient de salinitat.
d'aus i cans a diferents indrets com és el sifó des Ca i
De la fauna que hem trobat gairebé pertot arreu de
les galeries des primer Pou, ens fan pensar en animals
la cova cal diferenciar les especies que es troben més

sovint o be que solen colonitzar Únicament els sectors
mes propers a la mar. Dins del primer grup destaca el
musclo de roca (Mytilus galloprovincialis), de mides con-
siderables, present a les pyets i el sol dels primers
metres de la galeria de sa Correntia. Molt mes endins
arriben els poliquets filtradors i els crancs jueus
(Pachygrapsus marmoratus) observats fins a la Galeria
de s'Amagat. Superant aquell sector, les llisses veres
(Chelon labrosus) s'han observat fins a la Sala des
Descobriment.
L'altre grup d'organismes, present quasi per tot
arreu, són els crustacis del grup dels misidacis, espe-
cialment sobre els sediments del fons. Un altre crustaci,
pero de la classe Decapoda es la gambeta (Palaemon
Foto 14:
Comen~ament
de la sala de sa Trencadissa. És visible I'in-
tens proces clastic que ha format la sala. Sector des
serrarus), tambe molt abundant al sector des Poble i al
Descobriment. Foto Tomeu Bordoy.
sector de ~'Esfondrament,
i fins i tot a la galeria de la
Mare de Deu. L'anguila (Anguila anguila) que es el peix
de visibilitat, de vegades durant centenars @e metres.
que, com ja es sabut (ENCINAS, 1994 i PONS et al.,
Aixb es tradueix en una baixa velocitat de tornada afe-
1995) es capag de penetrar mes a I'interior de les cavi-
rrat al fil-guia i pot donar lloc a un possible calcul erroni
tats mallorquines. Ens I'hem topada per tots els sectors.
del consum d'aire.
Els dos organismes mes característics de la cavitat,
- Segons la seva direcció i intensitat, els corrents
que hem trobat per gairebé tots els indrets de la cova,
poden provocar que la brutor que es remou a una gale-
són unes esponges blanques d'entre 1 i 8 cm de diame-
ria es desplaci cap a zones encara no visitades, amb la
tre, i uns ascidis tambe blancs d'una mida compresa
conseqüent dificultat.
entre 1 i 2 cm de longitud, que encara no s'han determi-
- No es pot confiar en I'ajut del company: la nul.la
nat específicament. A la vista d'aquestes observacions,
visibilitat impedeix que s'assabenti de la situació i aixo
cal destacar la clara predominancia dels organismes fil-
pot provocar la perdua de la comunicació.
tradors, que aprofiten els corrents d'aigua que afecten la
- La perdua del company es un dels principals pro-
cavitat i que aporten aliment provinent de la mar. Estam
blemes que sorgeixen en cavitats d'aquest tipus.
convenguts que un estudi en profunditat de la fauna
- L'estretor de moltes de les galeries i passatges pot
aquatica proporcionaria noves dades d'interes.
provocar situacions d'encaixament de I'escafandrista
entre les parets.
Equipament
- El fil-guia instal.lat a la cavitat es va col.locar a
mesura que s'anava explorant i pot confondre en moltes
Encara que les reduides dimensions de les dues
ocasions el visitant pel fet de no haver-hi un camí princi-
entrades, la terrestre i la marina, són per elles mateixes
pal traqat.
un bon impediment pels no espeleocabussadors, mai
La suma dels factors anteriors, juntament amb I'es-
estara de més insistir en el nostre total rebuig a intentar
tres psíquic que comporten, converteixen la cova que
una immersió dins la cavitat sense esser un veritable
estudiam practicable nomes per a espeleocabussadors
especialista en aquesta disciplina. La immersió en coves
molt experimentats i ben documentats sobre la cavitat.
subaquatiques, i mes de les característiques d'aquesta,
Per altra banda, la proximitat al poble, la facilitat relativa
suposaria un risc elevadíssim de mort si I'efectuassin
d'acces, la poca profunditat de cabussament i els llargs
escafandristes marins, per molta titulació i experiencia
recorreguts, fan d'aquesta cova un lloc Únic a I'Estat
que tenguin.
espanyol, per a la practica de I'espeleocabussament
La cova des Coll reuneix molts dels requisits per
d'alt nivell.
poder provocar una tragedia per a gent no especialitza-
da:
Equipament del principals itineraris
- En primer lloc, la seva disposició laberíntica.
Encara que la cavitat esta instablada amb fil-guia, la per-
Aquests s'han pensat sense considerar les ramifica-
dua de contacte amb aquest o la desorientació per la
cions secundaries que poden fer variar totalment el
gran quantitat de ramificacions que presenta és molt
material i la tecnica emprada.
facil que passi.
- La visibilitat, arriba a esser nubla en aixecar-se el
Sector des Poble (Barraca) - Sector de ~'Esfon-
fang del fons o fins i tot del sotil de les galeries, situació
drament (sala des Porcs)
habitual en aquesta cavitat, fent molt complicat resoldre
els problemes mes elementals de I'escafandrista.
És del tot necessari fer-ho amb botelles laterals,
- L'al~ament
del sediment del fons es especialment
arnes d'espeleocabussament i sense jacket, donat I'es-
perillós a I'hora de tornar, perque provoca una falta total
tretor de moltes de les galeries i pasos. És suficient

emprar dues botelles de 7 litres, si es fa entrant. per la
més les galeries de la Mare de Déu s'embruten molt i a
mar i sortint per la sala des Porcs. Cal tenir en compte
la tornada no es veu res durant gairebé 200 m. Cal
que s'ha d'entrar per la barraca quan la correntia surt de
emprar botelles laterals de 2 x 10 1. Els possibles itine-
la cavitat per així poder tenir bona visibilitat, perque en
raris ja estan especificats fins a la cambra Benvinguda.
cas contrari la brutor que es produeix també acompanya
D'aquí agafam les galeries de la Mare de Déu, contac-
durant el trajecte. El recorregut és de 300 m, la major
tant al final arnb la sala de sa Confusió, on es veuen
part d'ells sota el nucli urba de Sa Capella.
estrats tombats.
S.E. (sala dels Porcs) - Sector des descobriment
S.E. (sala des Porcs) - S.D. - S.P. - S.A. - Sector
- Sector des Patatús (cambra tancada)
Final (sala Pregau per Nosaltres)
Es pot realitzar també arnb jacket i botelles duites
És la continuació del trajecte anterior, per després
dorsalment, dues de 10 litres, o bé una de 15 1 rnés una
prosseguir per les galeries dets Espeleotemes fins
botella auxiliar. Cal entrar pel reduidíssim "llac" que
arribar a la sala Pregau per Nosaltres. Les botelles han
porta al sifó des Misteri i continuar després pel sector
d'esser de més capacitat, col.locades lateralment, i es
des Descobriment fins a la sala Girada. D'aquí seguir
recomana emprar jacket per compensar la perdua de
per les galeries des Primer Pou i continuar per la sala
pes a mesura que se buida I'aire de les botelles. La
de sa Panxa i la galeria de ses Formacions fins a la
distancia realitzada és molt gran i també els metres que
cambra Tancada on es pot sortir a respirar.
es recorren a la tornada sense gens de visibilitat.
Aquests fets units al perill de desorientació per les gale-
S.E.(sala des Porcs) - S.D. - S.P. - Sector dets
ries secundaries i a la major estretor del sector Final fa
Autentics (cambra Benvinguda)
que aquest itinerari només sigui possible als que cone-
guin molt bé la cavitat.
S'empren indistintament botelles duites lateralment
o dorsalment (2x10 1). Es segueix el mateix camí de la
COVADESCARRERDESAPUNTA
ruta anterior, pero després de la sala de sa Panxa, pas-
sats uns 45 m i una vegada superat un bloc pla encaixat
Descripció i morfologia
entre les parets, cal girar en direcció oest. Progressarem
És el prototipus de cova urbana. Es troba sota el
fent la galeria des Segon Pou fins a sortir a la cambra
poble i per accedir-hi cal entrar per una portassa i des-
Benvinguda. Aquí es pot descansar sobre unes pedres
prés despenjar-se arnb cordes devers 7 m per una fines-
que sobresurten una mica de I'aigua. Després es reco-
tra que porta a un mompeller, lloc a on s'obre la boca de
manable tornar per la galeria de ses Esponges, molt
la cavitat de 4 x 3,5 m. A la seva entrada hi creix una
més ampla i per tant arnb més visibilitat. Per aixo cal
figuera que sobresurt del caramull de fems de tota casta
atravessar la cambra per després agafar el fil-guia situat
que oculten el con natural d'enderrocs. Diverses tube-
més a I'est. Es pot tornar posteriorment a enllacar arnb
ries d'aigües brutes tiren directament la brutor a I'interior
la galeria de ses Formacions.
de la cova. La cavitat consisteix en una única galeria, de
direcció 295" i de 43 m de Ilargaria, on la boca s'obre
Variants
quasi bé al mig. Una altra entrada prop de I'actual es
troba avui en dia edificada al damunt. L'amplaria de la
Es poden combinar per anar o tornar la galeria dets
cova oscil.la des dels 9 m a I'oest fins als 1,5 m a la
Espectres, la galeria de ses Esponges i la galeria des
Segon Pou, entrant per una d'elles i tornant per una
banda est, mentre I'alqaria varia entre un maxim de 7 m
i un mínim de 3 m. Únicament la zona més a I'oest pre-
altra.
senta dos llacs de molt poca fondaria on s'arriba al
maxim desnivel1 de la cova (-1 1,6 m). La litogenesi es
S.E. (sala des Porcs) - Sector des Descobriment
veu reduida a unes poques colades parietals.
(galeria dels Solitaris)
S'arriba fins a la sala Girada i d'aquí s'agafa la guia
que es dirigueix cap a I'Ocea de Fang, sortint a la sala
Donada la seva proximitat a la cova des Coll, for-
de sa Trencadissa, on cal caminar arnb I'equip posat,
maria part del mateix sistema de conductes, excavats en
per damunt dels estrats caiguts fins arribar a I'aigua a la
regim freatic. La posterior evolució en regim vadós va
galeria dels Solitaris. Es poden portar dues botelles de
produir esfondraments clastics, donant-li I'aspecte actual
7 1. Si es pretén arribar fins al final, s'han de portar les
i deixant-la incomunicada arnb la resta del sistema.
botelles lateralment, ja que al final hi ha passos estrets.
COVA DES MOLLS REIALS
S.E. (sala des Porcs) - S.D. - S.P. - S.A. (sala de
sa Confusió)
Descripció i morfologia
Aquest trajecte només el recomanam als que cone-
Cova submarina que es troba entre els -8 i -1 1 m de
guin bé la cavitat, perque el recorregut és molt Ilarg, a
fondaria, un poc per damunt d'una antiga plataforma d'a-
27

COVA DES
CARRER DE SA PUNTA

Felanitx
Topografia:
F. GRACIA
P. WATKINSON
G.E.M.
brasió marina situada a -15 m. Consta d'una cambra
ascendent de direcció 145" i 14,5 m de longitud, essent
la seva amplaria de 6,5 m i devers 2 m I'algaria mitjana.
Presenta abundants formes d'erosió marina i ripple-
marks.
COVA DE SES PAiSSES A - COVA DES BUFADOR
Descripció i morfologia
La boca marina, de 20,5 m d'amplaria per 8,5 m
d'algaria i 11 m de fondaria, permet que entri la mar al
seu interior, seguint la direcció 282". Després de pujar
pel rost de pedra ens situam a només 8,5 m de la boca
superior, coneguda popularment amb el nom d'es
Bufador. A un racó per damunt I'aigua ens trobam una
curteta galeria, de sotil molt baix, oberta entre els junts
d'estratificació, amb una marmita de gegant a dintre.
Aquí es troben diversos fossils del Pleistoce Superior,
cosa que ens data I'edat mínima d'aquest fenomen ero-
siu.
El topbnim de ['entrada marina que s'empra indistin-
tament, tant per aquesta cova com per a la seva veina
té, segons estudis toponímics (AGUILÓ, 1991), relació
amb un possible porxo per tancar-hi cavalls que devia
existir antigament vora una caseta de guardia, no molt
lluny de les penyes on s'obrin les boques.

ES BUFADOR -
T.MONSERRAT P.WATKINSON F.GRACIA
Genesi
Aquesta forma d'erosió marina aprofita els junts
La cova esta estructurada sobre una diaclasi de
d'estratificació, així com la unió de diaclasis, lloc on s'ha
direcció 285", ben visible a I'entrada, així com altres frac-
obert I'entrada superior. Aquests pous verticals que
tures secundaries, que afavoriren I'erosió marina i que,
comuniquen el sotil de la cova arnb la superfície es for-
juntament arnb processos d'equilibri clastic, en determi-
men per I'acció pneumatica dels temporals, que ocasio-
naren I'aspecte actual. Degut a la poca gruixa de roca,
nen un augment de la pressió de I'aire atrapat a I'interior
és qüestió de temps, I'esfondrament del sotil a la part
de la cavitat.
final, cosa que ens portaria a una morfologia identica a
la de la cova veina, arnb una entrada marina i una altra
a la part superior del penya-segat.
COVA DE SES PAiSSES B
Descripció i morfologia
COVA DE S'AMAGAT
Situada just al costat de I'anterior, presenta una
Descripció i morfologia
boca d'apreciables dimensions, 19 m d'amplaria per 12
m d'alcaria, assolint una fondaria d'aigua de 9 m. La
S'hi entra nedant, per un pas baix, quasi bé sifonat,
cova consta d'una única cambra de 50 m de longitud,
que ens duu a una cambra de 8 m d'alcaria maxima i -
que manté I'amplaria, arnb molt poca disminució de la
2,5 m de fondaria d'aigua on s'aprecien al fons les mar-
fondaria, pero arnb un increment sobtat de I'alcaria fins
ques del corrent. Continuant la diaclasi en direcció 270°,
als quasi 17 m. A I'interior, a la banda N, sobre una
una prolongació sota I'aigua allarga uns metres més la
reduida zona terrestre presenta belles concrecions. El
cova, assolint els 40 m de longitud.maxima. En direcció
fons subaquatic té curioses formacions hidrodinamiques
SO es troba un resalt de 2 m per fora de I'aigua que
produides per I'abrasió marina. Adosada al final de la
segueix en pendent ascendent devers 16 m. Aquesta
cova queden les restes d'una antiga duna pleistocenica
part aeria té redols arnb blocs clastics i abundants espe-
que ocuparia completament la cavitat en temps preterits,
leotemes. Alguns estan molt descalcificats, pero n'hi ha
abans de ser desmantellada per I'erosió.
d'altres en un procés molt actiu de litogenesi. N'hi ha
restes de colada desmantellada per I'erosió a I'entrada.

COVA DE S'AMAGAT
Felanitx
Topografia:
P.WATKINSON
T. MONSERRAT
F.GRACIA
G.E.M.
1994

A pocs metres de la boca de la cova en direcció N, una
Genesi
amplia plataforma d'abrasió marina al peu del penya-
segat va proporcionar un dels jaciments més rics del
Les variacions glacio-eustatiques de la mar i I'erosió
Pleistoce Superior de Mallorca (CUERDA et al., 1989-
diferencial a favor dels junts d'estratificació han contri-
1 990).
buit a la formació i a la morfologia actual. Dins la cova es
va situar la duna, corresponent a la penúltima glaciació
quaternaria Riss amb la que acaba el Pleistoce Mitja.
Posteriorment, un altre canvi climatic a I'Eutirrenia Final,
No esta gaire clar si es tracta d'una formació carsti-
provocaria la terraqa d'abrasió marina, als 3 m sobre el
co-marina creada per la captura d'un buit inicial i molt
nivel1 actual de la mar, moment en que es formarien les
influenciada per processos d'abrasió marina.
marmites de gegant.
SA PORTA DEL CEL
Descripció i morfologia
Descripció i morfologia
Cova situada a 13 m respecte a la part superior del
L'entrada s'obri sota I'aigua, al peu del penya-segat,
penya-segat. La mar hi entra parcialment, i després, un
entre els -1 i -12,5 m de fondaria. Les seves dimensions
resalt de 3 m ens porta a una antiga plataforma d'abra-
són 27 m de longitud, una alcaria entre els 9,5 i 12,5 m,
sió marina, feta sobre duna rissiana. La cova consisteix
i una amplaria maxima de 8,5 m, amb una mitja de 6,5
en una cambra de dimensions maximes 22 x 21 m en
m. Seguint la direcció 255", la forma es va fent estreta a
planta, per una alcaria de 6 m a I'interior. Sobre I'eolia-
mida que aprofondim cap a I'interior on la diaclasi es va
nita de I'interior s'aprecien marmites de gegant que
fent impracticable excepte per a la gran quantitat d'es-
encara conserven algunes de les pedres arrodonides
corballs que I'habiten. Té un eixamplament al S entre
que les formaren. Diverses concrecions estalagmítiques
junts d'estratificació erosionats per la mar. La fractura
la recobreixen parcialment. Sembla que el toponim de la
principal, a la part superior, sobresurt perfora de I'aigua,
cova prové del nom amb el que es coneixia un tipus
i crea un reduidíssim canal d'aire. Aquesta part aeria
d'embarcació de vela Ilatina, freqüent per aquest litoral
esta recoberta de colades parietals i altres formacions.
al segle XVlll (AGUILÓ, 1991 ).
El fons a I'entrada de cova, comenca recobert d'arena,
COVA DES GANGUIL
Felanitx
Topografia:
F.GRACIA T.MONSERRAT P.WATKINSON
G.E.M.
1994

SA PORTA DEL CEL
Felanitx
Topografia:
F. GRACIA
G.E.M.
1996
cosa que unida a les dimensions i a I'efecte de la Ilum,
COVA DEN C O M T ~ S
dóna a la cavitat una gran bellesa i misticisme.
Eelanitrr
Topografia:
F. GRACIA
G.E.M
1996
ES una cavitat similar a la cova Llarga (ENCINAS,
1994), pero inundada. L'aspecte i genesi és molt sem-
blant a moltes furnes gallegues (DIZ, 1988 i 1989) i
coves catalanes (BADIELLA et al., 1992) on I'erosió
marina ha produit igualment I'eixamplament de les frac-
tures de la roca i la formació de les coves.
COVA D'EN COMTES
Petita cavitat submarina, de mides 8,5 x 5 m de
planta i 5,5 m d'alcaria maxima. És d'escas interes en sí
mateixa, a causa de I'origen i a les reduides mides, pero
ens serveix d'evidencia de dos antics períodes climatics
freds, corresponents a anteriors nivells de la Mediterra-
nia. Els indicis són que es troba entre dues rases d'a-
brasió del Quaternari, sobre la roca del Mioce Superior.
La rasa superior, d'uns 22 m de longitud es situa als -5
m de profunditat. Si d'aquesta ens deixam caure per
I'espadat arribam a la cavitat. La cova és de la mateixa
cronologia i formació que la segona rasa d'abrasió, als -
14,5 m de fondaria i pertany a una regressió marina més
intensa.

H
COVA DES
/
CRANC PELUT
Felanitx
Topografia:
T.MONSERRAT F.GRACIA
COVADES CRANCPELUT
són 60 m de longitud, per 22 m d'ample i uns 10 m
d'alcaria. El terra esta recobert de molts de blocs provi-
Descripció i morfologia
nents de I'esfodrament progressiu del sotil. La seva
La boca comenta a una tenassa, just arran de la
genesi seria identica a la de la cova des-cranc Pelut.
mar. La direcció de la cova és de 320" amb un recorre-
gut total de 84 m. La cavitat consta basicament d'una
SA COVA GRAN
galeria principal de 45 m de longitud i d'una altra de
secundaria al NO de devers 16 m, ambdues de tenden-
Descripció i rnorfologia
cia ascendent. L'alcaria de la cavitat comenca amb 9 m
i va minvant fins als 3 m a la part final, amb una ampla-
Cova marina molt popular per a la gent de
ria mitjana de 5 m, exceptuant el comencament on arria
Portocolom, i d'obligada aturada pels que fan un tranquil
ba als 21 m. Prop de I'entrada es troben cocons amb
recorregut en barca. La longitud, des del centre de la
aigua de la mar.
projecció del sotil fins al final, és de 52 m i I'amplada
Actualment, la seva genesi marina esta molt dissi-
mulada per I'important procés clastic que n'ha fet canviar
la morfologia, incrementant el volum i omplint el terra de
blocs, alguns de gran mida.
COVA DEL DlMONl o de sa Pedrera
Aquesta cavitat té I'entrada vora una antiga pedrera
de mares. Les dunes fossils antigament devien envair
gran part de la cova, ja que les seves restes pugen fins
a la part superior del penya-segat.
.
-
És el típic creixement
en alcaria de les dunes quan es traben davant d'un obs-
Foto 15:
Duna fossil a I'entrada de la cova del Dirnoni. Foto Tomeu
Bordoy
tacle. La direcció és de 320" i les seves mides maximes
33

B
-
-
*
+
S
-
g

O
5
10
20
6 0
o
m

D
E
A
COVA DEL DlMONl
O DE SA PEDRERA
FELANITX
TOPOGRAFIA:
P.WATKINSON F.GRACIA T MONSERRAT
G.E.M.
1994
maxima de 32 m, amb una alcaria a I'entrada de 25 m.
El perfil submarí és típicament ascendent, i comenGa
amb uns 6 m de profunditat a la boca disminuint paulati-
nament fins al fons de la cavitat.
r
COVA GRAN
FELANITX
TOPOGRAFIA:
P.WATKINSON F.GRACIA
G.E.M.
- -
Foto 16:
Cova Gran. Cavitat de 25 m d'alcaria. La seva genesi esta
relacionada amb el paleocarst. Foto Tomeu Bordoy.
En secció es veuen perfectament les capes sedi-
mentaries que es troben inclinades cap al centre de la
Nm
o
10
30
- m
cova. Aquesta disposició dels estrats és molt interessant
perque obeeix a fenomens de paleocarst, molt freqüents
al litoral de llevant (GINÉS, 1995). Aixo explica el fet de
que es disposin tombades, encara que provenguin de
dipbsits postorogenics. La base de la cova pertany a I'u-
nitat escullosa, lloc on es va formar una antiga cavitat. El
comportament plastic dels materials provocaria I'inclina-
ció de les capes i un flux subsident cap a la cavitat.
L'erosió marina va buidar la xemeneia, omplerta antiga-
ment dels fragments del col.lapse, i es va formar I'actual

cavitat. La part superior (sotil de la cova) correspon a les
lescencia de les cavitats, aprofitant la mateixa diaclasi,
calcaries oolítiques formades en ambients litorals amb
ha fet la resta.
mangles.
COVA DES PARDALS DE MORO
COVES DE LA SEU
Descripció i morfologia
Descripció i morfologia
Sota el penya-segat, entre els -1 1 i -13 m, trobam
Cavitat en forma de "ese", consta d'una entrada de
aquesta coveta de 300" de direcció i només 9 m de lon-
6 m d'ample oberta al costat d'una plataforma d'abrasió,
gitud. L'amplaria és de 4,3 m i I'alcaria mitja de devers
entre els -12 i -16,5 m de fondaria i que dóna pas a una
1,5 m. El seu fons esta recobert d'arena.
galeria horitzontal de 270" de direcció, 30 m de longitud
i 6 m d'amplaria i alcaria. Quasi bé al final de la galeria
Genesi
la cavitat ascendeix verticalment fins que assoleix una
cambra d'aire, d'aquí una altra boca; situada entre els -
Situada també al fons d'una rasa d'erosió, a -15 m
1 i -3 m i més ampla que I'anterior, ens porta a una sego-
de fondaria, esta coberta d'abundants blocs de mides
na plataforma d'abrasió marina més elevada. La poligo-
considerables. Es ,traba a la vertical d'una balma de
nal total de la cavitat és de 75 m.
genesi també marina corresponent a un clima més calid
Aquest tipus de cavitats submarines són freqüents
que I'actual. Per contra, la cova submarina es degué for-
al litoral de Mallorca. La cova Ese de Pollenqa, de situa-
mar per I'acció de les ones que actuarien a devers -15
ció topografica analoga (ENCINAS, 1994), és un altre
m, quan la Mediterranea patí una regressió fruit d'una
exemple i segueix el mateix patró i origen.
glaciació quaternaria.
COVA DES PARDAL DE MORO'
Topografia:
Felanitx
1
Topografia:
F. GRACIA
1
G.E.M.
1
1.96
Agraiments
Formada per I'erosió marina a partir de diverses
fractures, en ocasions ben visibles. ES, al igual que les
Volem deixar constancia de la nostra gratitud a
coves des Pop, la cavitat típica amb dues boques situa-
I1Ajuntament de Felanitx i en particular al batle Miquel
des a una punta geografica. El que les diferencia és que
Riera i al regidor de cultura Antoni Massot, per I'ajut
en la genesi han intervingut diversos períodes de regres-
economic prestat pera la publicació d'aquest treball i per
sió marina, un per a cada entrada de la cavitat. La coa-
tot el seu suport.

A Ted Fecke, del Diving Center Hostal Bahía Azul
LLORET, J. & UBACH, M. (1993): Els cenotes del Yucatán (Mexico).
de Portocolom, per tota I'ajuda inestimable que ens ha
Endins, 19: 29-36.
LUSARRETA, J; MANTECA, J. F.; BAIDES, l.; DEL RIO, J. L. & ALON-
proporcionat durant aquests anys.
SO, J. J. (1996): Espeleobuceo en Astúries y Cantabria.
A D. Guillem Muntaner, propietari del terreny on s'o-
Subterránea, 6: 50-56.
bri la entrada de la cova des Coll, per les facilitats que
MARTíNEZ, A. (1994): La immersió a 1'E.R.E. Espeleoleg, 40: 34-40.
MERINO, A. (1993): La Cova des Pas de Vallgornera (Llucmajor,
ens ha donat per accedir-hi.
Mallorca). Endins, 19: 17-23.
Al saorí Toni Santana que, gracies al seu do, ens va
PACK, B & CORTÉS, J. M. (1989): Cova del Moraig. Lapiaz, 18: 3-5.
informar dle ['existencia de diverses prolongacions i
PROCTOR, C. J. (1988): Sea-level Related Caves on Berry Head, South
Devon. Cave Science, 15 . n V : 39-49.
sales abans de nosaltres entrar-hi.
PUCH, C. (1 987): Atlas de las grandes cavidades españolas.
A M del Pilar Roig, per la paciencia, comprensió i
Exploracions n" l.
496 pp.
recolzament en tants de dies de feina.
SALVA, B. (1 997): Les coves naturals de Portocolom i la seva ocupació
A Miquel Trias, que ens va encoratjar a realitzar
humana al llarg del temps. Endins, 21.
aquest treball, pels seus suggeriments i orientacions.
TRIAS, M. & MIR, F. (1977): Les coves de la zona de Can Frasquet-Cala
A Angel Ginés i Joaquín Ginés, per les seves infor-
Varques. Endins, 4 : 21-42.
TRIAS, M.; OTTENWALDEN, J. A.; JAUME, D. & ALCOVER, J. A.
macions i comentaris.
(1997): Una campaña en la República Dominicana. Resultados
A la Federació Balear dlEspeleologia, pel seu
preliminares. Endlns, 21.
suport.
TRIAS, M.; PAYERAS, C. & GINÉS, J. (1979): lnventari espeleologic de
les Balears. Endins, 5-6: 89-108.
A tot el poble de Felanitx que tant d'interes ha
demostrat per la nostra tasca.
A tots ells, el nostre agraiment més sincer.
Bibliografia
AGUILO, C. (1 991): La toponimia de la costa de Felanitx. Centre cultural
de Felanitx 105 pp. Felanitx.
BACK, W.; HANSHAW, 6.6. & V A N DRIEL, J.N. (1984): Role of ground-
water in shaping the eastern coastline of the Yucatan peninsula,
Mexico. In: Groundwater as a Geomorphic Agent. La Fleur Allen &
Unwin 281-293. Boston.
CLARKE, 0. (1 990-91): Welsh cave diving expeditions to Porto Christo
area, Mallorca. The R e d Dragon-YDdraig Goch,l7: 99-102.
CLARKE, 0. (1991): Diving in Drach. Descenst, 101: 32-33.
CORTÉS. J. M. (1993): Moraig, el río perdido. Lapiaz, 22: 27-35.
CUERDA, J. (1975): Los tiempos cuaternarios en Baleares. Instituto de
Estudios Baleáricos 304 pp. Palma de Mallorca.
CUERDA, J.; GRACIA, F. & VICENS, D. (1989-90): Dos nuevos yaci-
mientos del Pleistoceno Superior marino en Portocolom (Mallorca).
Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 33: 49-66.
CUERDA, J. & SACARES, J. (1992): El Ouaternari a l Migjorn de
Mallorca. Conselleria de Cultura, Educació i Esports Govern Balear
130 pp. Palma de Mallorca.
DlZ, J. (1988): Furnas del litoral pontevedrés. Furada, 2: 4-6.
DIZ, J. (1989): Furnas del municipio de Cangas de Morrazo. Furada, 3:
4-10.
ENCINAS, J.A. (1994): 501 grutas del término de Pollenpa (Mallorca).
609 pp. Pollenca.
ENCINAS, J. A. (1997): lnventari espeleologic de les llles Balears - any
1997. Endins, 21.
FARR, M. (1991): The Darkness Beckons. 280 pp. London.
GINÉS, A. (1991): El carst del migjorn de Mallorca y su paralelismo con
el carst yucateco. I Congreso Nacional de Espeleologia. Programa
y resúmenes. Mérida, Yucatan.
GINÉS, A. (1993): El conocimiento espeleotopográfico de las cavidades
de Baleares (1862- 1992). Endins, 19: 55-70.
GINÉS, A. & GINES, J. (1 987): Características espeleológicas del karst
de Mallorca. Endins, 13: 3-1 9.
GINÉS. A. & GINÉS, J. (1992): Las Coves del Drac (Manacor, Mallorca).
Apuntes históricos y espeleogenéticos. Endins, 17-18: 5-20.
GINÉS. A,; GINÉS, J. & PONS, J. (1975): Nuevas aportaciones al cono-
cimiento morfológico y cronológico de las cavernas costeras
mallorquinas. Speleon, 49-56.
GINÉS, J.(1995): L'endocarst de Mallorca: Els rnecanismes espeleo-
genetics. Endins ,201 Mon. Soc. Hist. Nat. Balears, 3: 71-86.
KEMPE, S. & HARTMANN, R. (1977): Solution velocities on facets:
Vessel experiments. Proceedings of the 7 th international
Speleological Congress: 256-258.