Les coves tur�stiques de Mallorca : the touristic show caves of Mallorca
ENDINS, n." 20 1 Mon. Soc. Hist. Nat. Balears, 3.1995. Palma de Mallorca.
LES COVES TUR~STIQUES DE MALLORCA
THE TOURISTIC SHOW CAVES OF MALLORCA
Joaquín GINÉS~
2
Resum
Actualment hi ha a Mallorca un total de cinc coves habilitades per a la visita turística.
Les dues més destacables, tant per la seva bellesa i espectacularitat com per les dimen-
sions que assoleixen, són les Coves d'Arta (Capdepera) i les Coves del Drac (Manacor).
Ambdues cavitats compten amb una llarga historia de treballs d'habilitació i incursions més
o menys organitzades, a partir de mitjan segle X I X .

La visita a coves carstiques és, des del comencament de I'afluencia turística a la nos-
tra illa, una part rellevant dels atractius que s'ofereixen al viatger. Avui en dia aquesta ves-
sant del nostre patrimoni natural esta del tot integrada en els circuits del turisme de rnas-
ses, registrant-se xifres de visitants superiors a les
800.000 persones anuals en el cas de
les Coves del Drac. Cal tenir present que aquesta caverna gaudeix d'un cert renorn inter-
nacional, com a resultat dels descobriments que hi va fer el pioner espeleoleg frances
Edouard A. Martel I'any
1896.
Abstract
At present, there are in Mallorca five caves suited for touristic visits, two of which out-
stand for their beauty and spectacular appearance as well as for their dimensions: Coves
&Arta (Capdepera) and Coves del Drac (Manacor). Since the middle of the 19th century both
caves have undergone a long series of conditioning works and more or less organized
incursions.

From the beginning of the tourism boom in our island, visiting karstic caves constitutes
part of the main attractians offered to travellers. Today, this element of ournatural heritage
is well-integrated in the circuits of mass tourisrn, with more than 800,000 annual vicitors in
what concerns Coves del Drac; it must be pointed out that this cavern has attained a certain
international renown as a result of the discoveries made by the French pioneer speleologist
Edouard A. Martel in 1896.

Introducció
ln troduction
És innegable avui en dia la trascendencia que el
The significance of the touristic phenomenon
fenomen turístic ha assolit en la configuració de la
within the socio-economical context of the Balearic
realitat socio-economica del conjunt de I'arxipelag ba-
islands, with special regard to Mallorca, is
lear, i de I'illa de Mallorca en particular (BEN~TEZ
et
undoubtedly obvious (BEN~TEZ
et al., 1994). The
al., 1994). Per denotar la gran rellevancia que el tu-
following figures are illustrative enough of the
risme de masses t é en el nostre entorn geografic,
relevance reached by mass tourism in our
bastara esmentar algunes dades prou il.lustratives:
geographical environment: in 1993 more than
durant I'any 1993 passaren per Mallorca una xifra de
5,000,000 people visited Mallorca; this enormous
turistes que superava els 5.000.000 de persones;
amount of visitors represents actually the motor of
aquesta ingent quantitat de visitants suposa de fet el
Majorcan economy, since the touristic sector
accounts for 65% of the GNP of our island.

The subterranean cavities do not remain strange
1 Grup Espeleologic EST. Palma de Mallorca.
2 Departament de Ciencies de IaTerra. Universitat de les Illes Ba-
to these phenomena, but are in close relation with
l e a r ~ .
Ctra de Valldemossa km 7 3 . E-07071 Palma de Mallorca.
them. The share of the Majorcan endokarst to the

motor de I'economia mallorquina, ja que la participa-
touristic offer includes two main aspects. An active
ció del sector turístic és superior al 65 % del Produc-
role by which it enlarges the choice of attractions
te Interior Brut de I'illa.
supplied to the visitor, anda much more passive one
Les cavitats subterranies no han estat alienes a
related to the fact that current mass tours include a
aquests fenomens, ans al contrari, les relacions que
visit to some of our caves.
se'n deriven són del tot destacables. L'aportació de
With regard to the first aspect, it must be taken
I'endocarst de Mallorca a I'oferta turística inclou dos
into account that both Coves dJArta and Coves del
aspectes principals. Per una banda hi contribueix
Drac were already known in the past. The reports of
d'una forma activa, ampliant la gamma d'atractius
their beauty made by travellers in the second half of
que I'illa posa a disposició del visitant; paral.lelament
the 19th century had a decisive influence on the well-
existeix un,a participació molt més passiva, represen-
deserved fame that the natural environment of our
tada per la inclusió de la visita a alguna de les nostres
island has achieved in the course of time.
coves en els recorreguts típics que efectuen les grans
With the arrival of mass tourism, the exploitation
masses de turistes.
of our caves became an important part of the
En relació amb el primer aspecte esmentat, s'ha
complementary offer to be enjoyed by the vicitor. The
de tenir en compte que tant les Coves d'Arta corn les
large amount of potential tourkt-speleologists coming
Coves del Drac ja es coneixien bastant temps enrera.
annually to Mallorca, as well as the international
Les seves belleses ja havien estat difoses per viat-
prestige attained by Coves del Drac Bince the
gers de la segona meitat del segle XIX, incidint de
explorations undertaken by Edouard A. Martel, make
manera decisiva en la fama que amb posterioritat
up for their quantitative relevance. The fact that more
anira assolint el rnedi natural de la nostra illa.
than 1,000,000 of tourists, who choose Mallorca as
Amb ['arribada del turisme de masses, I'explota-
their vacational destination, every year vkit some of
ció turística de les cavernes es va convertir en una
the five caves fitted up for that purpose shows the
modalitat més de I'oferta complementaria de que po-
great extent of this phenomenon.
dia gaudir el visitant. La seva importancia quantitati-
va és ara per ara molt remarcable ja que, a la gran
quantitat d'espeleo-turistes potencials que ens arri-
Tourism in Mallorca
ben anualment, hi hem d'afegir el prestigi internacio-
nal aconseguit per les Coves del Drac arran de les ex-
In the course of 19th century, the Balearic islands
ploracions d'Edouard A. Martel. Com a exponent de
started to become the destination point of numerous
la magnitud del fenomen es pot afirmar que cada any
travellers, artists and geographers. Apart from the
més d'l.OOO.OOO dels turistes que han escollit la nos-
topical stay in Mallorca of the Polish musician
tra illa per passar les vacances, visiten alguna de les
Fryderyk F. Chopin and the French writer Aurore
cinc coves habilitades existents a Mallorca.
Dupin de Dudevant (better known under the
pseudonymous of George Sand), a large number of
European travellers became interested in our
El turisme a Mallorca
archipelago (FIOL, 1992; SEGUí, 1992), which
access was made easier by the establishment of a
Al llarg del segle XIX les llles Balears comenca-
regular steamliner from Barcelona to Mallorca in the
ren a atreure nombrosos viatgers, artistes i geografs.
second half of the last century.
A més de laja topica estada a Mallorca, entre 1838 i
The figure of Archduke of Austria Ludwig
1839, del músic polones Fryderyk F. Chopin i de I'es-
Salvator Habsburg-Lorena is the best example of an
criptora francesa Aurore Dupin de Dudevant (més co-
erudite traveller belonging to the end of the 19th
neguda arnb el pseudonirn de George Sand), un bon
century. The publication of his work "Die Balearen in
nombre de viatgers europeus s'interessaren pel nos-
Wort und Bild Geschildert", a great geographical
tre arxipelag (FIOL, 1992; SEGU~,
1992). Aquestes
compendium awarded with the gold medal at the
visites es veren afavorides -durant la segona mei-
Universal Exhibition held in Paris in 1878, was the
tat del segle passat-
per I'establiment de serveis
fruitful result of the long periods he spent in our island
regulars dle vaixells de vapor entre Barcelona i Ma-
since the year 1867. The Archduke sponsored as well
llorca, els quals feien més facil I'accés a les nostres
the arrival in Mallorca of the French pioneer
terres.
speleologist E.A. Martel, with the purpose of exploring
Com a exemple paradigmatic del viatger erudit
thoroughly Coves del Drac in the Manacor district.
de finals del segle XIX, cal referir-se a la figura de
These explorations contributed to build up the offer of
I'Arxiduc dfAustria Ludwig Salvator Habsburg-
touristic incentives of the island, making of this cave
Lorena. Les llargues estades a casa nostra efectua-
an unavoidable point of reference for the tourism
des per aquest personatge des de I'any 1867, fructi-
visiting Mallorca.
ficaren en la publicació del gran compendi geografic
Besides the above mentioned background, the
sobre les Balears titulat "Die Balearen in Wort und
real start of a minoritary tourism, as economical
Bild Geschildert", obra que fou premiada amb la me-
activity, dates back to the beginning of the present

dalla d'or de I'ExposiciÓ Universal que tingué lloc
century. The year 1903 saw the opening of the first
a París el 1878. Així mateix, I'Arxiduc auspicia la
luxury hotels, and also around that time (1905) the
vinguda a Mallorca del pioner espeleoleg frances
society Fomento del Turismo de Mallorca was
E.A. Martel, per tal d'explorar detalladament les Co-
founded with the purposes of promoting the island in
ves del Drac, del municipi de Manacor. Aquestes ex-
the foreign markets and encouraging the
ploracions contribui'ren de manera, notable a confor-
development of hotels and touristic services, as well
mar el bagatge d'atractius turístics oferts per I'illa,
as improving the access to panoramic sites. Thus, in
arribant-se a convertir I'esmentada cova en un punt
1933 there was an offer of 3,300 hotel beds that
de referencia obligat per al turisme que visita Mallorca.
hosted around 30,000 tourists.
Pero a part dels antecedents exposats, I'inici
The Spanish Civil War and the following outbreak
real d'un turisme -encara de minories-
s'ha de
of the Second World War were a parenthesis in the
situar a principis del segle present. A partir de 1903
evolution of the Majorcan tourism. The fifties decade
comencen a obrir les portes els primers hotels de lu-
registers an upward trend in the tourism flow towards
xe, i es crea també en aquells moments (1 905) la so-
our island; nevertheless over the 50% corresponded
cietat denominada Fomento del Turismo de Mallorca;
to Spanish visitors.
aquesta entitat fou fundada amb la finalitat de pro-
During the sixties decade a real outburst of
mocionar I'illa en els mercats estrangers i promoure
tourism takes place, favoured by the normalization of
empreses hoteleres i de serveis turístics, així com fa-
the western Europe economy and by the increasing
cilitar I'acces als paratges pintorescs. D'aqueixa ma-
relevance of charter flights. This dashing tendency of
nera s'arriba I'any 1933 a una oferta d'allotjament de
increase in the number of tourists -arriving to
3.300 places, que acolliren una quantitat de turistes
Mallorca in search of the island's sunshine and
propera a les 30.000 persones.
beaches-
was maintained in a sustained way up to
La Guerra Civil Espanyola i, tot seguit, I'esclat de
1973, date that recorded an amount of approximately
la Segona Guerra Mundial suposaren un parentesi en
200,000 beds and 2,800,000 visitors.
el desenvolupament turístic de Mallorca. Alguns anys
The world economic crisis that started in 1973
més tard, ja durant la decada dels 50, és quan co-
had an adverse effect in the growth of tourism in the
menGa la trajectoria ascendent de I'afluencia de tu-
Balearic islands up to 1982, when the previous
risme a les nostres terres, encara que es tracta de vi-
expansive trend is launched again even if with certain
sitants espanyols en un percentatge superior al 50 %.
qualitative changes, as may be the increase of
En la decada dels anys 60 te lloc la vertadera ex-
accomodations by way of apartments. In the nineties,
plosió del fenomen turístic, afavorida per la normalit-
the touristic sector of Mallorca accounts for the 20 %
zació economica de I'Europa Occidental i per la im-
of hotel availability in Spain, fact that has made of our
portancia, cada cop major, del transport aeri no
island one of the country's main holiday resorts. At
regular. Aquesta tendencia meteorica d'increment en
present the 250,000 existing hotel beds accomodate
el nombre de turistes, els quals venen a Mallorca
annually more than 5,000,000 tourists, of which over
atrets sobretot pel sol i les platges, es manté de ma-
60% are British and German people.
nera sostinguda fins el 1973, data en la qual s'enre-
gistren magnituds de I'ordre de 200.000 places turís-
tiques i aproximadament 2.800.000 visitants.
The touristic show caves
La crisi economica internacional que te I'inici el
1973 afecta negativament el creixement de I'afluen-
The caverns of Mallorca boast a long tradition of
cia turística a les Balears, fins que I'any 1982 es
conditioning works in order to make their visit
repren I'anterior tendencia expansiva, encara que
accessible to interested people and tourists. Apart
amb alguns canvis qualitatius com ara I'increment de
from the adaptations carried out along the 19th
places en forma d'apartaments. En els anys 90 ens
century in the famous Coves d'Arta and Coves del
trobam amb un sector turístic mallorquí on es con-
Drac -with which we shall dea1 later-
at the end
centra el 20 % de I'oferta hotelera espanyola, i que ha
of that century moderate attempts were made to use
fet de la nostra illa una de les principals destinacions
also other caves for recreational purposes. In this
de vacances a I'estat espanyol. Actualment es tota-
sense, we have to mention the conditioning works of
litza un nombre de places que ultrapassa la xifra de
Coves del Pirata (Manacor), inaugurafed in 1897, that
250.000, les quals allotgen una quantia anual de tu-
were undertaken on occasion of the sExposicion
ristes superior als 5.000.000 de persones, integrada
Agrícola y Ferias y Fiestas de Manacor,, celebrated
basicament per visitants britanics i alemanys en un
that year (ESTELRICH, 1905); consequently, this
percentatge proxim al 60 %.
cave received a small number of visitors during the
first decades of this century, being closed at present.

The opening of the artificial access to the bottom of
Avenc de Son Pou (Santa Maria del CamO dates back
also to the end of the /ast century, when more or less
organized incursions were initiated and continue

Les coves turístiques
Les cavernes de Mallorca compten arnb una llar-
ga tradició d'habilitacions per facilitar la visita a cu-
riosos i turistes. Endemés de les adaptacions efec-
tuades al llarg del segle XIX a les famoses Coves
d'Arta i Coves del Drac -de les quals ens ocuparem
després-
altres cavitats patiren també a finals del
segle passat alguns tímids intents d'utilització arnb fi-
nalitats recreatives. En aquest sentit hem de consig-
nar I'acondicionament, inaugurat el 1897, de les Co-
ves del Pirata (Manacor) efectuat arnb motiu de la
"Exposición Agrícola y Ferias y Fiestas de Manacor"
d'aquell any (ESTELRICH, 1905); aquesta cova va
atreure quantitats minoritaries de visitants durant les
primeres decades del present segle, restant tancada
Figura 1 : Mapa deles principals unitats geografiques de Mallorca,
ara per ara. També data de les darreries del segle
arnb la situació de les coves turístiques existents.
XIX I'obertura de I'accés artificial al fons de I'Avenc
de Son Pou (Santa Maria del Camí), iniciant-se ales-
Figure 1: Map of the main geographical units of Mallorca, with
hores les incursions més o menys organitzades que
indication of the existing show caves.
encara continuen. Ja més recentment, cal esmentar
I'adaptació per a visites turístiques de la Cova des
today. More recently, the adaptation to visiting tours
Estudiants (Sóller) on, abans de la Guerra Civil Es-
of Cova des Estudiants (Sóller) must be mentioned;
panyola, es bastiren escales, caminois i instal.lació
before the Spanish Civil War this cave was equipped
electrica; aquesta cavitat no arriba a incorporar-se a
with stairs, paths and electricity, and it was never
la dinamica de I'expansió del turisme a Mallorca, i es
incorporated to the dynamics of the touristic boom of
troba tancada al públic.
Mallorca, remaining nowadays closed to the public.
Avui en dia hi ha cinc coves explotades turística-
At present there are in Mallorca five caves that
ment a Mallorca (Figura 1). D'aquestes cinc, dues ca-
withstand tourkm exploitation (Figure 1). Two of them
vitats -les Coves de Campanet i les Coves de Ge-
-Coves de Campanet and Coves de Genova-
are
nova-
es localitzen a la part meridional de la unitat
located in the southern slopes of the Serra de
geografica constituida per la Serra de Tramuntana.
Tramuntana. Among the remaining three caves,
Les altres tres estan situades a la costa oriental de
located in the eastern coast of the island, there can be
I'illa, i entre elles hi ha les localitats més atractives
found the most attractive cites both for their extension
tant per la seva magnitud com per la rica ornamenta-
and rich natural decoration that comprises a wide
ció natural, que inclou una gran varietat d'espeleotemes.
range of speleothems.
Sense cap dubte, les Coves d'Arta i les Coves
Undoubtedly, Coves d'Arta and Coves del Drac
del Drac rivalitzen per la posició capdavantera dins
contend for the leadership of the Majorcan show
I'ambit de les coves turístiques mallorquines. La pri-
caves. The first one benefits from the prestige and
mera compta arnb el prestigi i la bellesa que des-
beauty recurrently described by scholars and visitors
criuen les nombroses cites d'erudits i viatgers del
of the 19th century, as well as by the numerous
XIX, així com arnb gran quantitat de turistes que la re-
tourists that walk through them currently. The second
corren actualment. La segona, encara que fou consi-
one, although considered less important by the
derada de menor importancia per aquells que la visi-
former century explorers, was favoured by the
taren en la segona meitat del segle passat, es va
discoveries due to MARTEL (1896) and by the great
veure beneficiada pels descobriments fets per MAR-
attraction of its remarkable subterranean lakes. Thus,
TEL (1 896), posseint endemés el gran atractiu que
Coves del Drac has become the major show cave of
representen els seus notables llacs subterranis. Així,
Mallorca, being by far the most visited of them all.
les Coves del Drac són ara la principal cova turística
Table 1 groups together the main geographical
de Mallorca, essent arnb molta diferencia la més visi-
and historical data about each of the caverns
tada.
accessible to tourists. This table is intended to
La Taula I agrupa les principals dades geografi-
provide a systematization and easy consultation tool
ques i historiques de les diferents cavernes de I'illa
of the data gathered in the present chapter, which will
que són accessibles al turista. Aquesta taula pretén
contain a brief section devoted to each one of the five
sistematitzar i facilitar la consulta de les dades que
cavities currently exploited for tourism.
aportarem en aquest capítol, on es dedicara un breu
More information on specific aspects of the
apartat a cadascuna de les cinc cavitats que supor-
caves can be found in the corresponding entry about
ten actualment explotació turística.
every locality, included in the GRAN ENCICLOPEDIA
Pera més detalls sobre determinats aspectes de
DE MALLORCA (1989-94). There are also come

-
Primeres exploracions
Data de les prlmeres Comencament de les
Desenvolupament
Nom de la cavitat
Conte* geologic
horitzontal
documentades
obres d'habilitació
visites turícliques
Fnst documented
Date of fiirst tourictic
Beginning of
Cavename
Munic/f~a/iv
Geologicalsening
explorations
conditionlng works
tourfstic ViSfiS
Calcaries mesozoiques
Segunda mitad del
piegades
siglo XIX
Coues d'flrta
Capdepera
500 m.
1 8 0 6
1912 ?
Folded mesozoic
Second helf of
limestones
XlXth century
Final del
Calcarenites miocenes
post-orogeniques
siglo XIX
Coues del Drac
ManacOr
2400 m.
1 8 7 8
1922 ? '
End of
Post-orogenical
miocene calcarenites
XIXth century
Calcarenites miocenes
post-orogeniques
Coues des Hams
Manacor
500 m.
1 9 0 5
1 9 1 O
1 9 1 2
mst-orogenical
miocene calcarenites
Calcaries mesozoiques
plegades
Couesde Genoua
Palma
200 m.
1 9 0 6
1 9 3 2
1 9 4 5
Folded mesozoic
limestones
Calcaries mesozoiques
plegades
Coues de Campanet
Campanet
300 m.
1 9 4 5
1 9 4 6
1 9 4 8
Fo/ded mesozoic
llmestones
T a u l a 1:
A l g u n e s d a d e s g e o g r a f i q u e s i historiques d e l e s c o v e s
Table l: Different geographical a n d historical data o f the Majorcan
turistiques d e Mallorca.
touristic s h o w caves.
les coves que ens interessen, es poden consultar les
monographies, rather out-of-date, dealing with the
entrades corresponents a les localitats en qüestió in-
three classical show caves of Mallorca: Coves dJArta,
closes en la GRAN ENCICLOPEDIA DE MALLORCA
Coves del Drac and Coves des Hams (FAURA Y
(1989-94). Així mateix hi ha algunes monografies,
SANS, 1926; FERRER & COSTA, 1945; SAN-
f o r ~ a
antiquades, que s'ocupen de les tres coves tu-
TAMARTA, 1977).
rístiques classiques de Mallorca: Coves d'Arta, c o -
ves del Drac i Coves des Hams (FAURA Y SANS,
1926; FERRER & COSTA, 1945; SANTAMARTA,
In ancient times it was also known by the
1 977).
toponym of Cova de sJErmita. It opens in the southern
cliffs of the coastal promontory of Cap Vermell,
belonging to the Capdepera district.

Antigament era coneguda també amb el toponim
Although the first references of this cave dafe
de Cova de s'Ermita. S'obre en els penya-segats me-
back to the 17th and 18th centuries, the earliest
ridional~
del promontori costaner del Cap Vermell, en
documented explorations are presumably dated in
el municipi de Capdepera.
1806, and the first detailed description of this
Encara que existeixen referencies sobre aques-
important locality belongs to CABRER (1840). In 1862
ta cova que es remunten als segles XVll i XVIII, les
the Majorcan writer and scholar Pere dJAlcantara
exploracions més remotes documentades sembla
Peña, laid out the first topographic survey of the
que daten del 1806, essent per altra banda I'obra de
cavern. Among the numerous European travellers
CABRER (1840) la primera descripció detallada
who visited this cave during the second half of the
d'aquesta important localitat. L'any 1862 té lloc el primer
19th century, we shall mention the visit in 1865 of the
aixecament topografic de la cavitat, realitzat per I'es-
German naturalist H.A. Pagenstecher who arrived to
criptor i erudit mallorquí Pere d'Alcantara Peña. Du-
Mallorca accompanied by his fellow countryman and
rant la segona meitat del segle XIX aquesta caverna
prestigious chemist R. W. Bunsen (PAGENSTECHER,
és recorreguda per nombrosos viatgers europeus,
1867). Anyone interested in further information on
d'entre els quals esmentarem la visita el 1865 del na-
historical aspects of Coves dJArta is referred to the
turalista alemany H.A. Pagenstecher que vingué a
detailed revision concerning these topics recently
Mallorca acompanyat pel prestigiós químic, compa-
published (GINÉS, 1993).
triota seu, R.W. Bunsen (PAGENSTECHER, 1867).
Conditioning works inside the cave were Sta
Per a més detalls sobre aquestes qüestions, els in-
already in the 19th century, being remarkable
teressats poden consultar I'exhaustiva revisió dels
construction of the access stairway built on t
aspectes historics de les Coves d'Arta que s'ha pu-
occasion of the visit that Queen Isabel 11 paid in 1
blicat recentment (GINÉS, 1993).
The fact that a Signature Album exists in this
Les obres d'acondicionament de la cova comen-
since 1869 suggests the prestige it h
ten ja durant el segle XIX destacant, per I'especta-
the recurrence of the incursions car
cularitat, la construcció de I'escalonada d'accés rea-
cave.

litzada amb motiu de la visita que la Reina Isabel II va
The starting of massive visits is linked to the
fer I'any 1860. A partir del 1869 es disposa a la ca-
outburst of tourkm in our island as a phenomenon of
verna d'un ~ l b u m
de Signatures, circumstancia que
economic relevance, which occurs at the beginning of
deixa entreveure el prestigi assolit així com el carac-
the present century. In this context, the first guide-
ter ben continuat de les incursions que s'hi realitza-
map of the cave is published in 1912; this booklet
ven.
gives evidence that the price of the visit amounted in
those days to 1.5 pesetas per person. The touristic
exploitation goes on up to present times (Figure 2),

having this Majorcan cave the largest tradition in what
concerns its recreational uses.
From the speleological point of view, the cave
reaches about 500 meters of development. Its large
chambers display rich decorations of every type of
speleothems; some stalagmites and columns bear

great spectacularity being even nearly 2 0 meters
high. Genesis of the cave is related to the evolution,
under vadose conditions, of an old phreatic conduits
network settled on important fractures. 'lt must be
stressed the presence of amazing phreatic

speleothems related to high levels reached by the
Mediterranean sea during the middle Pleistocene.

The descriptive bibliography abouf the cave is
plentiful (see GINÉS, 1993). Some remarkable
publications, bearing notable historical interest, are

represented by the works of GAY & CHAMPSAUR
(1885) and FAURA Y SANS (1926), including both

books descriptions and topographies not only of this
cave but also of Coves del Drac, with which we chal1
deal below. Figure 3 reproduces the survey of Coves
dJArta that appears in the above mentioned book of

M. Faura y Sans on the Majorcan caves.
COVES DEL DRAC
This important cavern is located in the
surroundings of the coastal village of Portocristo,
between the temporary watercourse of Torrent de ses
Talaioles and the small inlet of Cala Murta.
The first documented incursion dates back to the
year 1878, and only two years later F. Will laid out a
Figura 2: Petita guia turística de les Coves d'Arta editada recent-
topographic map that was published in the already
ment. La portada reprodueix una aquarel.la del pintor
mentioned work of GAY & CHAMPSAUR (1885). At
austriac Erwin Hubert, realitzada devers I'any 1930.
the end of the 19th century the cave was visited
Figure
frequently by travellers from different European
2:
A recently published brief touristic guide of Coves #Arta.
The cover reproduces a watercolour picture b y the
countries, outstanding among them the Archduke of
Austrian artist Erwin Hubert, painted around 1930.
Austria Ludwig Salvator Habsburg-Lorena previously
cited. This remarkable personage, stirred by the
L'inici de les visites massives va lligat al naixe-
mistery that surrounded some of the pools existing
menta Mallorca del turisme com a fenomen d'im-
incide the cave, sponsored the visit to Mallorca of the
portancia economica, fet que té lloc a principis del
famous French explorer Edouard A. Martel. The
present segle. Així, el 1912 s'edita ja un planol-guia
explorations of this pioneer in the field of speleology
sobre aquesta cova, en el qual es pot constatar que
materialized in the discoveries of notable
el preu de la visita era aleshores d'1,5 pessetes per
chambers,located far a way from a large subterranean
persona. L'explotació turística es perllonga fins els
lake that measures 125 meters long covering an area
nostres dies (Figura 2), essent aquesta la cova que
of more than 2,000 sq. meters (MARTEL, 1896;
gaudeix de la més dilatada tradició pel que fa a I'a-
1903).
profitament amb finalitats recreatives.
It is necessary to mention the visit to Coves del
Des d'un punt de vista espeleologic, la cavitat
Drac of the Rumanian naturalist Emil G. Racovitza,
presenta un recorregut proper als 500 metres. Comp-
who collected samples of a blind aquatic crustacean

ta amb amplies sales ben adornades per tot tipus
that in the year 1905 was described as
d'espeleotemes; algunes estalagmites i columnes
Typhlocirolana moraguesi. This event marks out
són molt espectaculars, ja que arriben gairebé als 20
the beginning of this author's interest on the cave
metres d'altaria. La seva genesi es troba relacionada
fauna, which is considered the milestone that records
amb I'evolució, en condicions vadoses, d'una antiga
the initiation of biospeleology as a scientific discipline.
xarxa de conductes freatics assentats sobre impor-
Although the conditioning works carried out in
tants fractures. Hem de destacar la presencia de vis-
this cavity date back to the end of the 19th century,
tosos espeleotemes freatics, relacionats amb nivells
the fitting up of the new halls just discovered was
alts assolits per la mar Mediterrania durant el Pleis-
undertaken during the two first decades of this
toce mitja.
century. Therefore, the more or less massive visits to
PLANO DE LAS CUEVAS DE ARTA (Mallorca)
E S C U S Pom horuonlolu y nnIcc11 1:moo
L A C U E Y l l l i " I B I ~ Y ~ A U W O - C - I > - I - - - " - z
Conln,,,,iMld,
",m
W " ~ , O , P O r n ~ d "
Figura 3: Topografia de les Coves d'Arta, inclosa en I'obra de FAU-
Figure 3:
Topographical survey of Coves d'Art2, included i n the
RA Y SANS (1926) sobre les coves de Mallorca.
work of FAURA Y SANS (1926)
on Majorcan caves.
La bibliografia descriptiva que fa referencia a la
the cave start seemingly around the year 1922. This
cova és molt abundant (veure GINÉS, 1993). Algunes
date coincides with the first of a series of editions in
publicacions destacables, de marcat interes historic,
different languages of the monography published by
estan representades per les obres de GAY &
E.A. Martel in 1896 (Figure 4); numerous reprintings
CHAMPSAUR (1 885) i FAURA Y SANS (1926); amb-
of this work were issued up to the sixties and made
dós llibres inclouen descripcions i topografies tant de
available to visitors as souvenir and popularizing
la caverna que ens ocupa com de les Coves del Drac,
material.
de la qual parlarem tot seguit. La Figura 3 reprodueix
The electric lighting now in sen/ice was installed
la topografia de les Coves d'Arta, publicada en I'es-
in 1934 by the Catalonian engineer Carles Bui'gas.
mentada obra de M. Faura y Sans sobre les coves de
Since that date the cave has reached the highest
Mallorca.
ranking within the show caves of the island, and today
it is visited by more than 800,000 people annually.
The undeniable beauty of its chambers is
COVES DEL DRAC
complemented by the attraction of the splendid
Aquesta remarcable cavitat es troba als voltants
subterranean lake named Llac Miramar (known also
de la població costanera de Portocristo, entre el To-
as Llac Martel in honour of its dkcoverer); since the
rrent de ses Talaioles i la petita endinsada de Cala
beginning of the tourktic exploitation of the cave, the
Murta.
visitors were offered the additional inducement of a
La primera incursió documentada data de 1878,
short concert played from a boat crossing along Llac
realitzant-se tan sols dos anys després un aixeca-
Miramar. Until the construction of a bridge, a few
ment topografic portat a terme per F. WiI!, que apa-
decades ago, the visitors were forced to cross its
reix publicat a I'obra abans esmentada de GAY &
waters by means of severa1 small boats (Photo 1).
CHAMPSAUR (1885). La cova és visitada freqüent-
This cave is one of the largest in Mallorca,
ment, a les acaballes del segles XIX, per viatgers de
covering a development of nearly 2,400 meters. It has

variada procedencia entre els que destaca I'Arxiduc
two openings (Figure 5): the first one being artificial,
d'Austria Ludwig Salvator Habsburg-Lorena, al qual
leads directly to the southern point of the halls that
hem fet referencia amb anterioritat. Aquest remarca-
carne to light during the explorations of Martel; the
ble personatge, intrigat per la incognita que suposa-
other one is its natural entrance used now as exit for
ven alguns dels Ilacs existents en la cavitat, va pa-
the visiting tour. The cavern consists of a vast group
trocinar la vinguda a Mallorca I'any 1896 del
of large chambers in which the rock blocks produced
prestigiós explorador frances Edouard A. Martel. Les
by mechanical readjustments of its vaults are covered
exploracions d'aquest pioner de I'espeleologia es ma-
by stalagmitic deposits of an exuberant appearance
terialitzaren en el descobriment de sales notables, si-
(Photo 2). Attention must be drawn to the abundant
tuades més enlla d'un gran llac subterrani de 125 me-
and beautiful brackish pools, some of them of
tres de Ilargaria i més de 2.000 m2 de superfície
remarkable dimensions, that occupy the lower points
(MARTEL, 1896; 1903).
of the halls corresponding to the current sea level.
Cal deixar constancia del pas per les Coves del
Although MARTEL (1896) considered erroneously
Drac del naturalista romanes Emil G. Racovitza, qui
Coves del Drac as a cave formed by sea erosion,
recollí exemplars d'un crustaci aquatic cec, que des-
even if of exceptional magnitude, the first stages of its
criuria I'any 1 905 com Typhlocirolana moraguesi.
formation seem to correspond to karstic dissolution
Aquell fet marca I'inici de I'interes d'aquest autor en-
produced in a. sea-controlled coastal phreatic
vers la fauna cavernícola, i és considerat la fita que
environment (GINÉS & GINÉS, 1992, 1994). In that
assenyala la naixenqa de la bioespeleologia com a
respect, the more recent vicissitudes undergone by
disciplina científica.
the Mediterranean through the upper Pleistocene,
Encara que les obres d'acondicionament de la
have been recorded inside the cave by means of good
cova es remunten als finals del XIX, és durant les
examples of phreatic speleothems. The first of the
dues primeres decades d'aquest segle quan es pro-
cedeix a I'habilitació de les noves sales descobertes
poc temps enrera. Així, sembla que és devers I'any
1922 el moment en que s'inicien les visites més o
M. E. A. MARTEL
menys massives a la caverna. Aqueixa data coinci-
deix amb la primera d'una serie d'edicions en diver-
sos idiomes del treball monografic publicat per E.A.
/
Martel en 1896 (Figura
I Cuevas
del Drac 1
4); aquests materials divulga-
tius, posats a disposició dels turistes, foren reeditats
L
( D R A G O N I
1
múltiples vegades fins els anys 60.
E N PORTO-CRISTO, ISLA O E MALLORCA
La il.luminació electrica actual de la cavitat fou
realitzada I'any 1934, per I'enginyer catala Carles
Folleto Y Plano en colores a base de fa Memoria inserta en el Anuario
del Club Alpino Francts (Tomo XXIII-Ano 1896) con extractos de otros

Buigas. Des d'aleshores aquesta caverna s'ha anat
trabajos y leyendas escrita en el AIbum de Honor de las Cuevas
col.locant al capdavant de les coves turístiques de
I'illa, rebent avui en dia una quantitat de visitants
lngo Mardel- Gdndola del Lapo
anuals (1 990) que supera les 800.000 persones. A la
bellesa innegable de les seves sales subterranies,
s'hi afegeix I'al.licient que suposa I'esplendid Llac Mi-
ramar (denominat també Llac Martel en honor al seu
descobridor); en aquest llac s'ha ofert als visitants,
des dels inicis de I'explotació turística de la cova,
I'atractiu addicional d'un petit concert executat des
d'una embarcació que navega pel Llac Miramar. Les
seves aigües s'havien de travessar obligatoriament
amb petites embarcacions (Foto 1) fins a la construc-
ció, fa unes poques decades, d'un pont que permet
fer-ho a peu.
Lacovaqueensocupaésunadelesmésgrans
de Mallorca, amb un desenvolupament aproximat de
2.400 metres. Té dues obertures (Figura 5): una és
Figura 4: Portada d'una de les edicions, realitzades en diversos
artificial i porta de manera directa a I'extrem meridio-
idiornes, de la rnonografia d'Edouard A. Martel sobre les
Coves del Drac. Aquests rnaterials es posaren a disposi-
nal de les sales descobertes durant les exploracions
ció dels turistes, en nornbroses reedicions fetes durant la
de Martel; I'altra és ['entrada natural, la qual s'utilitza
primera rneitat del present segle.
ara per ara com a sortida peral recorregut turístic. La
caverna consisteix en un vast conjunt d'amplies sa-
Figure 4: One of the editions, published in different languages, of
the monography by E.A. Martel on Coves del Drac. This
les, on els blocs rocosos produits pels reajustaments
material was made available to tourists through
mecanics de les voltes de la cavitat es troben coberts
consecutive reprints N, the first half of the current century.

per uns processos d'estalagmitització exuberants
(Foto 2). Cal consignar la presencia d'abundants i
bells Ilacs d'aigües salobroses -alguns de notable
extensió-
que ocupen les cotes inferiors de les sa-
les, en correspondencia amb I'actual nivel1 de la mar.
Malgrat que MARTEL (1 896) considerava erro-
niament les Coves del Drac com una cova d'abrasió
marina, pero d'excepcional magnitud, les primeres
etapes de la seva formació sembla que corresponen
a la dissolució carstica produida en un regim freatic
litoral, controiat en tot moment pei nivel1 marí (GINÉS
& GINÉS, 1992; 1994); en aquest sentit, les vicissi-
Foto 1 :
Travesia arnb barca del Llac Miramar, dit també Llac Mar-
te1 en honor al seu descobridor (foto cortesia de Cuevas
del Drach S.A.).
Photo 1:
Boat navigation across Llac Miramar, named also Llac
Martel in honour of its discoverer (by courtesy of Cuevas
del Drach S.A.)
above mentioned papers contains a thorough
discussion on the speleogenetical theories proposed
for the cavern, with a detailed overview of the
historical aspects related to this important locality.
COVES DES HAMS
Foto 2:
Les coves turístiques de Mallorca es caracteritzen per
I'espectacularitat i diversitat d'espeleotemes que les de-
It is located in the outskirts of Portocristo,
coren (foto cortesia de Cuevas del Drach S.A.).
between two deep incisions represented by the
stream beds of Torrent de ses Talaioles and Torrent
Photo2:
The Majorcan show caves are characterized b y a very
de na Llebrona. The cavity's toponym alludes to the
spectacular a n d varied speleothems decoration (by
courtesy of Cuevas del Drach S.A.)
abundant excentric stalactites (helictites) found in its
N.
COVES DEL DRAC
Cova
Manacor
Figura 5:
Planol recent esquematitzat de les Coves del Drac, en el
qual s'han re~presentat
el recorregut turistic i la toponimia
de les sales principals.
Figure 5:
Recent schematized map of Coves del Drac, displaying
the visiting tour a n d the toponymy of i t s principal
chambers.

tuds més recents experimentades per la Mediterrania
interior, which chape resembles that of fishing hooks
al llarg del Pleistoce superior, han quedat enregistra-
("hams" in the local language).
des a I'interior de la cova amb bons exemples d'es-
Its systematic exploration took place in 1905. A
peleotemes freatics. En el primer dels treballs abans
few years later began different conditioning works
citats es fa una detinguda discussió de les teories es-
that included the opening, in 1910, of the present
peleogenetiques proposades per a la caverna, re-
entrance to the cave situated in the northern slope of
passant també de forma detallada els aspectes histo-
Torrent de ses Talaioles. The electric lighting was
rics lligats a aquesta important localitat.
installed in 1912, when the organized visits were
started. This is the first Majorcan cave that was

equipped with this type of illumination, supplied by
COVES DES HAMS
means of a small waterfall-driven generator; the
Estan situades a prop de Portocristo, entre les dues
definitive electric lighting was furnished in 1955.
profundes incisions per on discorren respectivament el
The French naturalist Jacques Maheu, who
Torrent de ses Talaioles i el Torrent de na Llebrona. El
visited this cite in 191 1, published a description and
toponim de la cavitat al.ludeix a I'abundancia al seu in-
the first topography of the cave (MAHEU, 1912). A
terior d'estalactites excentriques, la forma de les quals
later and much more detailed map can be examined
s'assembla a la dels hams emprats per pescar.
in Figure 6, which reproduces the survey included in
L'exploració sistematica de la cova es va dur a
the already mentioned book by FAURA Y SANS
terme el 1905, efectuant-se alguns anys després di-
(1926).
verses obres d'habilitació com I'obertura' -1'any
The cave comprises a series of not too large
191 0-
de I'entrada actual, que es localitza al ves-
chambers that together cover a course of
sant septentrional del Torrent de ses Talaioles. El
approximately 500 meters. It has two accesses: one
1912 s'hi instabla I'enllumenat electric, data en que
of them is formed by a huge collapse that constitutes
es pot situar el comencament de les visites organit-
the natural entrance to the cavern, while the other
zades. Aquesta és la primera cova de Mallorca on es
access has been artificially enlarged and is used as
va muntar aquest tipus d'il.luminació, la qual prove-
entrance for the visiting tour. Itpresents an abundant
nia d'un petit generador mogut per un salt d'aigua;
speleothems decoration including a striking group of
I'enllumenat electric definitiu es realitza I'any 1955.
helictites. General morphology of the site is similar to
Figura 6 : Topografia de les Coves des Harns, inclosa en I'obra de
Figure 6: Topographical survey of Coves des Hams, included in the
FAURA Y SANS (1 926).
work of FAURA Y SANS (1926).

Fou visitada el 191 1 pel naturalista frances Jac-
that of the neighbouring Coves del Drac and, in the
ques Maheu, qui va publicar amb posterioritat la des-
same manner, the lowest points of its halls are also
cripció i la primera topografia de la cova (MAHEU,
occupied by srnall pools of brackish waters.
1912). La Figura 6 reprodueix una topografia poste-
rior, molt més detallada i precisa, que apareix inclosa
COVES DE GENOVA
a I'obra ja esmentada de FAURA Y SANS (1 926).
Es tracta d'una successió de sales no gaire am-
This cave is named after the residential village at
p l i e ~ ,
les quals totalitzen un recorregut proper als 500
the outskirts of Palma in which it is located. It was
metres. Té dos accessos: un és el gran esfondrament
discovered by chance in the year 1906 during the
que constitueix I'entrada natural de la caverna, men-
digging of a well destinated to water-supply purposes
tre que I'altre accés va ser eixamplat artificialment i
for a private house. Between the years 1932 and
és emprat com a entrada pera la visita turística. Con-
1939 it was fitted up for visits, being opened to the
té una abundant decoració d'espeleotemes, entre els
public in 1945.
que destaquen una notable agrupació d'estalactites
It is of reduced dimensions given the scarce 200
excentriques. La morfologia general de la cova és
meters of its development. It comprices a group of
analoga a la de les veines Coves del Drac, presentant
small chambers in which prevail the morphologies
també Ilacs d'aigües salobroses que ocupen les co-
derived from the collapse of its vaults, conceqled to a
tes inferiors de les seves sales.
large extent by diversified stalagmitic deposits.
Among these, the coralloidal speleotherns abundantly
COVES DE GENOVA
developed over flowstones and stalagmites are worth
to be mentioned.

Cavitat situada en una barriada residencial dels
It offers a certain biospeleological interest
afores de Palma, de la qual pren el seu nom. Fou des-
because of the different species of cave-dwelling
coberta casualment I'any 1906 en fer una excavació
organisms that have been collected in this cavern; in
per construir la cisterna d'una vivenda. Entre 1932 i
particular outstands the troglobitic miriapod
1939 es realiitzaren les obres d'habilitació per a la vi-
Lophoproctus pagesi, a species endemic of
sita turística. i s'obrí al públic el 1945.
Mallorca known up to date only from this locality.
És una cova de dimensions reduides, que tot
This site is the less important show cave of the
just arriba a uns 200 metres de recorregut. Consta
island and receives just around 10,000 visitors
d'un conjunt de petites sales, on predominen les mor-
annually (199 1).
fologies d'ensorrament de les voltes, bastant em-
mascarades per variats diposits estalagmítics. Entre
aquests cal esmentar les concrecions d'aspecte co-
COVES DE CAMPANET
ral.loide que es desenvolupen amb relativa abundan-
It is located nearby the oratory of Sant Miquel, in
cia sobre colades i estalagmites.
the Campanet district. This cavity is also known as
Té un cert interes bioespeleologic, ja que s'hi
Cova de So na Pacs.
han recol-lectat diverses especies d'organismes
Its discovery took place in the year 1945 while
adaptats a la vida cavernícola com és el miriapode
enlarging a small hole that blows away a strong
troglobi Lophoproctus pagesi, especie endemica de
draught. During the digging works came to Iight an
Mallorca i que fins ara es coneix SOIS
d'aquesta loca-
important paleontologicaI deposit probably dating
litat.
from the upper Pleistocene. This deposit has supplied
Aquesta és la cova turística mes modesta de
abundant osseous material belonging to the endemic
I'illa, amb una quantitat de visitants proxima a les
rupicaprine Myotragus balearicus, an species today
10.000 persones anuals (1 991).
extinguished. The cave was opened to visits in 1948.
In 1946 it was explored and examined by the
COVES DE CAMPANET
Catalonian speleologists N. Llopis-Lladó and J. M.
Thomas-Casajuana who some years later published
Es localitza en les proximitats de I'oratori de Sant
a monographic paper that includes the survey of the
Miquel, en el terme municipal de Campanet. Es co-
cavern (LLOPIS-LLADÓ & THOMAS-CASAJUANA,
neix també amb el nom de Cova de So na Pacs.
1948).
El descobriment de la cavitat tingué lloc el 1945,
Its speleometrical range is moderate, reaching
en eixamplar un petit forat per on sortia un bon co-
around 300 meters. It is formed by a series of
rrent d'aire. Durant aquells treballs de desobstrucció
chambers with plentiful stalagmitic decoration
es va trobar un important jaciment paleontologic
covering the rocky blocks, resulting from the collapse
-d'edat atribuible al Pleistoce superior-
que ha
processes that have affected the walls and the ceiling
aportat abundants materials ossis del rupicaprí ende-
of the cave. Some assemblages of good examples of
mic Myotragsrs balearicus, especie extingida actual-
straw stalactites should be pointed out.
ment. L'obertura de la cova a la visita turística va ser
I'any 1948.

Fou explorada i estudiada el 1946 pels espeleo-
Conclusions
legs catalans N. Llopis-Lladó i J.M. Thomas-Casa-
juana, els quals publicaren alguns anys després un
The relationships between the mass tourism
treball monografic que inclou la topografia de la ca-
phenomenon, that characterized the second half of
verna (LLOPIS-LLADÓ & THOMAS-CASAJUANA,
this century, and the caves fitted up for tourism in
1 948).
Mallorca are materialized in the following key
El seu abast espeleometric és modest, assolint
aspects:
tan sols una magnitud propera als 300 metres. Esta
- A remarkable contribution of some classic
formada per una successió de sales amb abundant
caves of the island -in particular Coves
ornamentació estalagmítica, la qual recobreix els
&Arta and Coves del Drac-
to the touristic
blocs rocosos resultants dels mecanismes d'esfon-
attraction offered by Mallorca since the
drament que han afectat les parets i el sotil de la co-
beginning of this century, as continuation of
va. Són destacables alguns conjunts de bons exem-
the travelling tradition iniciated by scholars,
plars d'estalactites fistuloses.
artists and geographers at the second half of
the 19th century.
- The incorporation of the exploitation of
Conclusions
Majorcan karstic caves to a mass t o ~ r i s m
of a
highly relevant extent. It must be recalled that
Les relacions existents entre el fenomen turístic
in 1990 Coves del Drac were visited by more
de masses, característic de la segona meitat del pre-
than 800,000 people.
sent segle, i les coves acondicionades peral turisme
- The great number ofpotential visitors, that the
a Mallorca es materialitzen en els següents aspectes
tourist boom registered in Mallorca has made
clau:
available to the owners of show caves, has
- Una notable contribució d'algunes coves clas-
favoured a type of development with an
siques de I'illa -concretament les Coves
excessive interest to allow for the largest
d'Arta i les Coves del Drac-
a I'atractiu tu-
possible number of visitors to the cave per unit
rístic ofert per Mallorca des dels inicis del pre-
of time. Consequently, the cultural aspects
sent segle, com a continuació de la tradició
related to the exploitation of this sector of our
viatgera iniciada per erudits, artistes i geografs
natural heritage has been almost totally
de la segona meitat del segle XIX.
neglected: in al1 caves there is a lack of
- La incorporació de I'explotació turística de les
popularizing material fairly acceptable, while
coves carstiques de I'illa a un turisme de mas-
the explanations given orally to the tourists by
ses d'una quantia del tot destacable. Recor-
a great number of guides are still too simple,
dem que les Coves del Drac tingueren, I'any
obsolete or even crazy.
1990, una xifra de visitants superior a les
It is not likely that new caves will be incorporated
800.000 persones.
to the tourktic activity of the island. The caverns that
- L'enorme quantitat de visitants potencials, que
combine the greatest beauty and the easiest access
I'esclat turístic sofert per Mallorca va posar a
are in fact already conditioned; moreover it is not
disposició dels propietaris de cavitats habilita-
considered neither convenient nor necessary to
des peral turisme, ha propiciat un tipus d'ex-
increase the offer of a natural resource already too
plotacions presidides per un interes fora mida
exploited in the whole of our geographical area.
d'optimitzar el nombre de visitants que pot
On the contrary, it seems quite necessary to
acollir la cova per unitat de temps. En conse-
make the exploitation of the Majorcan show caves
qüencia, s'ha deixat totalment de banda I'ofer-
more rational and friendly towards the natural
ta cultural lligada a I'explotació d'aquest sec-
environment, less massified and more sensible with
tor del nostre patrimoni natural: manquen
the cultural inducements holded on by our caves. It
materials divulgatius de qualitat acceptable en
must be taken into account that these scientific and
totes les cavitats, alhora que les explicacions
cultural aspects are widely demanded by a tourkm of
de bona part deis guies segueixen essent sim-
higher quality, theoretically targeted by the local
plistes, arcaiques o fins i tot forassenyades.
economic and political powers.
No és previsible la incorporació de noves coves
a I'engranatge turístic de I'illa. De fet ja estan habili-
tades les que combinen una gran bellesa amb un fa-
cil accés; endemés no sembla oportú ni necessari in-
crementar I'oferta d'un recurs natural queja es troba
prou explotat en el conjunt del nostre entorn geografic.
Per contra, consideram molt convenient que I'ex-
plotació de les coves turístiques de Mallorca sigui
més racional i respectuosa amb el medi natural,

menys massificada, i molt més sensible amb el ves-
sant cultural que ofereixen les nostres cavitats. Cal
tenir present que aquests aspectes científico-cultu-
rals són ampliament demandats pel turisme de quali-
tat creixent, que els poders economics i polítics locals
en teoria persegueixen com objectiu.
Bibliografia 1 References
BEN~TEZ,
J.; RIPOLL, A. & SERRA, S. (Eds.) (1994): Turisme, So-
GINÉS, J. & GINÉS, A. (1994): Coves del Drac, Manacor (Mallorca).
cietat i
Economia a les Balears. Fundació Emili Darder. 160
Tecno Ambiente. 39 : 73-80. Madrid.
pags. Palma de Mallorca.
GRAN ENCICLOPEDIA DE MALLORCA (1 989-94). Promomallorca
CABRER, A. (1 840): Viaje a la famosa gruta llamada Cueva de la Er-
Ediciones: Vol. 1-6. Palma de Mallorca.
mita en e l distrito de la villa de Artá en la Isla de Mallorca. Im-
LLOPIS-LLADO, N. & THOMAS-CASAJUANA, J.M. (1948): La hi-
prenta P.J. Gelabert. 87 pags. Palma de Mallorca.
drología cárstica de los alrededores de Campanet (Inca, Ma-
ESTELRICH, P. (1905): Las Cuevas del Pirata de Manacor (Mallor-
llorca). Miscelánea Almera. 7 (2): 39-60. Barcelona.
ca). Guía y descripción de sus principales maravillas. Est. Tip.
MAHEU, J. (1912): Exploration et flore souterraine des cavernes de
Francisco Soler Prats. 32 pags. Palma de Mallorca.
Catalogne et des Iles Baléares. Spelunca. 8 (67-68) : 1-108.
FAURA Y SANS, M. (1926): Las cuevas de Mallorca. Publ. Inst.
Paris.
Geol. Min. España. XIV Congreso Geológico Internacional. 78
MARTEL, E. A. (1896): Sous Terre. Cueva del Drach, a Majorque.
pags. Madrid.
Ann. Club Alpin Franc. 23 : 1-32. París.
FERRER, P. & COSTA, J. (1945): Las cuevas de Mallorca. Edicio-
MARTEL, E. A. (1903): Les cavernes de Majorque. Spelunca. 5 (32)
nes Costa. 83 pags. Palma de Mallorca.
: 1-32. Paris.
FIOL, J.M. (1 992): Descobrint la Mediterrania. Viatgers anglesos per
PAGENSTECHER, H. A. (1867): La Isla de Mallorca. Reseña de un
les llles Balears i
Pitiüses elsegle XIX. Miquel Font Editor. 225
viaje. Establecimiento Tipográfico de Felipe Guasp. 191 pags.
pags. Palma de Mallorca.
Palma de Mallorca.
GAY, S. & CHAMPSAUR, B. (1885): Album de las cuevas de Artá y
SANTAMARTA, P. (1977): Las cuevas de Mallorca (Hams, Drach y
Manacor. Luis Fábregas - Librería Española. 50 pags + 2 pla-
A,rtá). Editorial Everest. 64 pags. Lleó.
nols+ 25 gravats. Palma de Mallorca, Barcelona.
SEGUI, M. (1 992): E l descubrimiento de las islas olvidadas. Las Ba-
GINÉS, A. (1 993): Apuntes históricos sobre las Coves d'Arta (Cap-
leares y Córcega vistas por los viajeros del siglo XIX. Alpha-3
depera, Mallorca). Bol. Museo Andaluz Espeleol. 7: 21 -27. Gra-
Serveis Editorials. 261 pags. Palma de Mallorca.
nada.
GINÉS, A. & GINÉS, J. (1992): Las Coves del Drac (Manacor, Ma-
llorca). Apuntes históricos y espeleogenéticos. Endins. 17-1 8 :
5-20. Palma de Mallorca.