Les formes exoc�rstiques de l'illa de Mallorca : the exokarstic landforms of Mallorca island
ENDINS, n." 20 1 Mon. Soc. Hist. Nat. Balears, 3. 1995. Palma de Mallorca.
LES FORMES EXOCARSTIQUES
DE L'ILLA DE MALLORCA
THE EXOKARSTIC LANDFORMS
OF MALLORCA ISLAND
Angel GINÉS 1 2 & Joaquín GINÉS 1 3
Resum
Les morfologies exocarstiques estan rnolt ben representades en I'illa de Mallorca a
causa de la dominancia d'aflorarnents de roques calcaries. Són rernarcables perla seva ex-
tensió i diversitat morfologica diferents tipologies de lapiaz, les quals es desenvolupen so-
bre arnplies extensions de terreny on arriben a formar, en ocasions, carnps de lapiaz gai-
rebé intransitables. Les dolines no són rnassa abundants, pero algunes grans depressions
carstiques destaquen en el modelat de deterrninades arees. Cal destacar la presencia de
notables canyons carstics que solquen el sector septentrional de la Serra de Tramuntana,
així corn la plataforma costanera de la regió del Migjorn. Sense cap dubte, les rnorfologies
exocarstiques constitueixen per la seva espectacularitat i varietat un dels principals corn-
ponents del paisatge rnallorquí.
Abstract
Exokarstic features are well-represented al1 through the island of Mallorca due to the
dorninance of limestone outcropc. Different types óf karren are remarkable for their
extension and morphological diversity, and they are present over wide terrains where karren

spikes form almost impassable karrenfields. Dolines are not very abundant, but come huge
karstic depressions stand out in the modelling of some areas. Spectacular karstic gorges
furrow both the northern sector of Serra de Tramuntana and the coastalplatform of Migjorn
region. Exokarstic features are undoubtedly one of the main components of the Majorcan
landscape.

Introducció
ln troduction
L'illa de Mallorca, així com les seves petites illes
The island of Mallorca together with its small
veines de sa Dragonera i el subarxipelag de Cabrera,
surrounding isles of Sa Dragonera and the
es caracteritza per una geomorfologia carstica diver-
subarchipelago of Cabrera, are characterized by a
sificada i abundant. Les formes carstiques, tant sub-
diversified and abundant karstic geomorphology. The
terranies com superficials, constitueixen sens dubte
karstic features, both the subterranean and the
un dels aspectes més caracteristics de tot el conjunt
superficial ones, certainly constitute one of the most
geografic mallorquí.
characteristic aspects of the Majorcan geographical
En particular, el paisatge d'extensos sectors de
context.
Mallorca, especialment a la Serra de Tramuntana,
In particular, the landscape of extensive areas of
Mallorca, especially in Serra de Tramuntana,
1 Grup Espeleologic EST. Palma de Mallorca.
constitutes an exceptional range of exokarstic
2 Museu Balear de Ciencies Naturals. Ctra Palma - Port de Sóller
morphologies (Figure 1). In consequence, since the
km 30. E-07100 Sóller (Mallorca).
last century there have been plenty of bibliographical
3 Departament de Ciencies de la Terra. Universitat de les Illes Ba-
l e a r ~ .
Ctra de Valldemossa km 7 3 . E-07071 Palma de Mallorca.
references that stress the relevance of karstic

constitueix un excepcional repertori de morfologies
landforms presence in the central zone of the Serra
exocarstiques (Figura 1). Per aixo han estat nombro-
(LOZANO, 1884; FALLOT, 1922; WINKLER, 1926;
ses les referencies bibliografiques que des del segle
DARDER, 1930). But even in those areas where the
passat destaquen la importancia del modelat carstic
superficial shaping is not so spectacular, there can be
al sector central de la Serra (LOZANO, 1884;
found interesting exokarstic phenomena.
FALLOT, 1922; WINKLER, 1926; DARDER, 1930).
Pero fins i tot a les arees on el modelat superficial no
és tan espectacular, s'hi poden trobar interessants
fenomens exocarstics.
Serra de Tramuntana
Mallorca
SECTOR
SEPTENTRIONAL
. .
. .
. .
. .
... doIIms
I
l
depresslb drstlai tancada
1
I
--.--,---
0
closed kerstlc depresslon
I
0
3
6kmj
I
- - - -
depressi6 chrstica obetta
/
1
I
-,
r
I
, \\ open karstlc depresslon
I
,
I
1
L -
,
,,'
1
,
1
,

!
,
'. ..---'/
1
',
H ",:$n
I
,' ;
1
Figura 1: Cartografia esquematica del modelat exocarstic en el
Figure 1: Simplified map of exokarstic landforms from northern
sector septentrional de la Serra de Tramuntana.
afea of Serra de Tramuntana mountain range.
1: Barranc de Biniaraix. 2: Coma de Son Torrella. 3: Vall
1: Barranc de Biniaraix. 2: Coma de Son Torrella. 3: Vall
d'orient. 4: slEsquetjar de Moncaire. 5 : es Clots Carbons.
d'orient. 4: s'Esquevar de Moncaire. 5: es Clots Carbons.
6 : Puig Major. 7 : es Castellots. 8: Torrent de Pareis. 9:
6: Puig Major. 7: es Castellots. 8: Torrent de Pareis. 9:
Clot d'Albarca. 10: Puig de Massanella. 11: Terra de ses
Clot d'Albarca. 10: Puig de Massanella. 11: Terra de ses
Olles 1 es Pixarells. 12: Torrent Fondo de Mortitx . 13:
Olles / es Pixarells. 12: Torrent Fondo de Mortitx . 13:
Coma de Mortitx. 14: Vall d'en Marc. 15: Pla de les Bas-
Coma de Mortitx. 14: Vall d'en Marc. 15: Pla de les
ses.
Basses.
Condicionants litologics
Lithological conditionants
i evolució de I'exocarst
and evolution of exokarst
Les alineacions muntanyoses mallorquines, que
The Majorcan mountain ranges, comprising
constitueixen les Serres de Llevant i la Serra de Tra-
Serres de Llevant and Serra de Tramuntana, are
muntana, estan formades per materials plegats, fona-
mainly formed by calcareous and marly folded
mentalment calcaris i margosos, que abracen des del fi-
materials, which span from the latter Paleozoic to the
nal del Paleozoic fins al Mioce inferior (Burdigalia). Els
Lower Miocene (Burdigalian). Massive limestones
materials més ben carstificats són les calcaries massi-
and Lower Liasic breccias, as well as conglomerates
ves i bretxes del Lias inferior, així com els conglomerats
and calcareous breccias from the Burdigalian,

i bretxes calcaries del Burdigalia. La majoria dels camps
happen to be the best karstified materials. Most of the
de lapiaz i grups de dolines es desenvolupen en aques-
karrenfields and doline assemblages are developed
tes litologies de calcaries micrítiques, resistents i molt
within these hard and pure micritic limestone rocks.
pures. Les grans depressions carstiques ocupen par-
The large karstic depressions partially occupy other
cialment altres materials carbonatats, detrítics i fins i tot
carbonated, detritic or even Triassic volcanic
volcanics del Trias, que actuen de vegades com a subs-
materials that sometimes act as an impermeable
trat impermeable a les voreres o al fons de la depressió.
substratum at the edges or bottom of the depressions.
Els afloraments de dolomies del Retia (Infralias) pre-
The dolomitic outcrops from the Rhaetian (Infralias)
senten alguns interessants exemples d'engolidors, que
present severa1 interesting examples of swallow
connecten amb cavitats importants.
holes that are connected to important cavities.
Al voltant de les arees muntanyoses mallorqui-
During the Upper Miocene (Tortonian and
nes es diposita durant el Mioce superior (Tortonia i
Messinian) a sequence of reefal limestones,
Messinia) una seqüencia de calcaries esculloses, cal-
calcarenites and associated sediments, including
carenites i sediments fins associats, que inclouen es-
stromatolitic structures, were settled down around the
tructures estromatolítiques. Aquests materials calca-
mountain areas of Mallorca. These calcareous
ris, inicialment molt porosos, han experimentat una
materials, initially very porous, underwent an intense
intensa i complicada diagenesi al mateix temps que
and complex diagenesis while they were being
es carstificaven. Les principals morfologies exocars-
karstified. The main exokarstic features character-
tiques que caracteritzen la plataforma miocenica pos-
izing the post-orogenic Miocene platform are mostly
torogenica consisteixen fonamentalment en cripto-
subsoil karren, generated under the edaphic cover,
lapiaz, generat davall sol, i formes de lapiaz costaner
and coastal karren forms related to bioerosion
relacionades amb processos de bioerosió.
processes.
Meteorització i microlapiaz
Weathering and microkarren
Les morfologies carstiques més petites compre-
The smallest karstic features comprise a greatly
nen una considerable diversitat de microtopografies,
diversified assemblage of microtopographies
originades mitjancant processos corrosius que tenen
originated by corrosive processes undergone in
lloc en contactar la roca amb finíssimes pel.lícules
contact with very thin water films and, generally,
d'aigua i, generalment, sota la intervenció directa o
under direct or indirect microorganisms action. To this
indirecta de microorganismes. A aquesta escala, que
scale, which always involves sizes inferior to
implica sempre mides inferiors al centímetre, la dis-
1 centimeter, the karstic dissolution of limestone is
solució carstica de la roca calcaria és molt activa i es
highly active and it shows itself as a conjunct of
manifesta com un conjunt de formes de microlapiaz,
microkarren forms that provide, in general, a coarse
que proporcionen una textura aspra a la superfície ro-
texture to the rock surface. The resulting corrosion
cosa. Les textures i modalitats de corrosió resultants
textures and types are really hard to systematize.
són realment difícils de sistematitzar. En part, aixo és
This difficult task is due to both the need of
degut a la necessitat d'utilitzar instruments d'obser-
microscopic observation instruments and the added
vació microscopica i, també, a causa del problema ta-
taxonomic identification problems inherent to many
xonomic que suposa la identificació de molts dels mi-
microorganisms that colonize the rock surface.
croorganismes que colonitzen la superfície de la
The microkarren development is a direct
roca.
consequence of specific weathering processes that
El desenvolupament de microlapiaz és una con-
affect the limestone. Under the climatic conditions of
seqüencia directa dels processos de meteorització
Mallorca, it seems that the most outstanding
específics que afecten la roca calcaria. En les condi-
microkarren surfaces are produced in arid
cions climatiques de Mallorca sembla que les super-
environments close to the sea shore, as well as where
fícies de microlapiaz més accentuades es produeixen
the dew formation periodically takes place. Recently,
a ambients arids propers a la Iínia de costa, així com
some microkarren features of this type have been
a aquells llocs on es repeteix peribdicament la for-
described from Mallorca and Cabrera, where it
mació de rosada. Recentment s'han descrit a Mallor-
comprises meandering lineal microrunnels not wider
ca i Cabrera microformes de lapiaz d'aquesta classe,
than 0.8 mm (GINÉS, 1990a, 1993).
consistents en canalicles de trajecte sinuós o rectili-
The environments favouring the colonization by
ni i d'una amplaria que no sobrepassa els 0,8 mm
mosses, lichens, algae, fungi and cyanobacteria
(GINÉS, 1990a, 1993).
show also characteristical structures of microkarren.
També els ambients que afavoreixen la colonit-
Some researches in hand are analysing the role of
zació de molses, Iíquens, algues, fongs i cianobacte-
microfungi in reference to the formation of tiny
ris presenten estructures de microlapiaz característi-
corrosional pits on xeric calcareous surfaces from
ques. lnvestigacions en curs estan analitzant el paper
severa1 localities in Serra de Tramuntana. Likewise,

desenvolupat per microfongs en la formació d'alveols
FlOL et al. (1992) have demonstrated, by studying the
de corrosió sobre les superfícies calcaries xeriques
rillenkarren of the Serra, that alga1 cells of
de varies localitats de la Serra de Tramuntana. Així
Chroococcus minutus accelerate the growth of
mateix, FlOL et al. (1992), estudiant les morfologies
karren flutes by developing fragile biokarstic
de rillenkarren de la Serra, han demostrat que cel.1~-
microtopographies.
les algals de Chroococcus minutus col.laboren, mit-
jancant el desenvolupament de microtopografies
biocarstiques fragils, en el creixement de les estries
Karren features
de lapiaz.
Undoubtedly, karren features (Photo 1) are the
best represented exokarstic landforms on Mallorca,
Les morfologies de lapiaz
both in abundance and typological variety. It
comprises a great wide range of dissolution forms

El lapiaz o karren (Foto 1) és indubtablement la
with sizes going from 1 cm to few tens of meters. The
morfologia exocarstica més ben representada a Ma-
most abundant and recognizable forms are flutes
llorca, tant en abundancia com en varietat tipologica.
(Photo 2) and runnels (Photo 3) that furrow the rock
edges in favour of slope. But there are also irregular

and hollow forms, rainpits, pans, pits, tubes and
rounded surfaces. Some of these delineate
heelprints, rythmic undulations or more or less
irregular concavities.
Foto 1:
Aspecte d'un camp de lapiaz desenvolupat sobre les
calcaries del Lias inferior, en els terrenys des Castellots
(Escorca). A la Serra de Tramuntana de Mallorca, les ex-
tensions de roques solcades per canals i escletxes de la-
piaz són conegudes amb els noms de "rellar" i "esquet-
jar" respectivament.
Photo 1:
dppearance of a karrenfield on Lower Lias limestones in
Es Castellots afea (Escorca). I n Serra de Tramuntana,
those rocky terrains furrowed b y karren channels and
cracks are known as "rellar" and "esquetjar" respectively.
Compren una amplíssima gamma de formes de dis-
solució, la mida de les quals va des d'l cm fins a al-
gunes desenes de metres. Les formes més abun-
dants i facils de reconeixer tenen aspecte d'estries
(Foto 2) i canals (Foto 3), que solquen els flancs de
les roques a favor del pendent. Pero també hi ha for-
mes amb cavitats irregulars, pouets, cubetes, forats,
tubs i superfícies arrodonides. Algunes formes deli-
miten escalons, ondulacions rítmiques o concavitats
més o menys irregulars.
Els mecanismes implicats en la formació del la-
piaz per dissolució són complicats i s'interfereixen en-
tre si en condicions naturals. Els principals són: I'im-
Foto 2:
Estries de lapiaz (rillenkarren) esculpides sobre conglo-
merats del Mioce, en la zona de Turixant (Escorca). Ob-
pacte directe de I'aigua de pluja, el flux d'aigua
servi's la incipient colonització de les estries per Iíquens
col.lectada en solcs sobre la roca, el flux laminar o
epilítics i el relleu positiu que formen els codols silicis.
turbulent de primes lamines d'aigua, I'aigua estanca-
Photo 2:
Rillenkarren modelled on Miocene conglomerates i n
da sobre la roca, I'aigua adherida en fina pel-lícula so-
Turixant afea (Escorca). Note the developing
bre la superfície rocosa i I'aigua edafica que contac-
colonization of epilithic lichens over the rills as well as the
ta lentament amb el substrat durant la infiltració.
protruding features of siliceous cobbles.

Les primeres referencies geologiques sobre la
The mechanisms involved in the karren formation
importancia del lapiaz a la Serra de Tramuntana co-
through dissolution are quite complex and, under
rresponen a LOZANO (1 884), qui atribueix els camps
natural conditions, they interfere with each other. The
de lapiaz dels voltants de Lluc als processos de dis-
main ones are: direct impact of rainfall, flow of water
solució de la roca causats per les aigües de pluja.
collected in sharp grooves on the rock, laminar or
Tant MARTEL (1903) com, més tard, WINKLER
turbulent flow of water films, stagnation of waters over
(1 926) ja empren respectivament a les seves publi-
the rock, water sticking as a very thin layer to the rock
cacions sobre el carst mallorquí els termes lapiaz i
surface, and coi1 water that slowly contacts the rock
karren, que amb el temps serien adoptats en la bi-
interface during infiltration.
bliografia internacional per designar específicament
The first geological references about the
aquestes morfologies. Encara que el predomini de les
importance of karren landforms from Serra de
morfologies de lapiaz és molt apreciable als sectors
Tramuntana are those by LOZANO (1884) who
septentrionals de la Serra, quasi tots els afloraments
ascribed the karrenfields surrounding the Sanctuary
calcaris de I'illa mostren conjunts específics de for-
of Lluc to dissolution processes caused by rainfall.
mes de lapiaz, com ocorre al Migjorn de Mallorca (Fo-
Not only MARTEL (1903) but also WINKLER (1926)
to 4) i a les zones costaneres.
already used in their publications on Majorcan karst
Durant els darrers anys s'han publicat varies no-
the terms lapiaz and karren respectively, which have
tes en les quals apareixen resumides les principals
been afterwards adopted by the international
característiques del lapiaz mallorquí (GINÉS et al.,
bibliography to specifically designate these features.
Despite the predominance of karren features being
really obvious in the northern areas of the Serra,

almost every limestone outcrop from Mallorca
presents its specific karren forms, as it occurs in the
Migjorn (Photo 4) and coastal areas of the island.
During recent years come notes have been
published in which the main characteristics of the
Majorcan karren are resumed (GINÉS et al., 1979;
GINÉS & GINÉS, 1989). Morphometrical studies on
the most simple typologies have also been initiated
(BORDOY
& GINÉS, 1990; GINÉS, 1990a; GINÉS &
GINÉS, 1991) (Figure 2). On the other hand, great
progress has been achieved in clarifying the
profunditat (rnrn) 1 depth (mm)
terminology and description of the most common
karren types from Mallorca and Cabrera (BAR et al.,
1986; GINÉS, 1990a, 1993).
The karrenfields ot
Serra de Tramuntana
Under definite topographical conditions the
karren features reach to cover large extensions of
Iimestones lacking a soil covering, which are

designated as karrenfields (in German, karrenfeld).
Therefore, these assemblages happen to be
important absorptional exokarstic macroforms that
longitud (rnrn) / length (mm)
can occupy up to severa1 square kilometers. If the
karrenfield evolution takes place for long, the

Figura 2 : a: representació grafica on es pot apreciar la relació en-
tre altitud i profunditat d'estries de lapiaz (rillenkarren) a
dissolution progress gives rice to almost impassable
11 localitats.de la Serra de Trarnuntana.
terrains, interrupted by sharp crests and spectacular
b: representació grafica on es pot apreciar la relació en-
rock pinnacles recalling some tropical karren
tre altitud i longituds maxirnes d'estries de lapiaz (rillen-
morphologies (MENSCHING, 1955; BOGLI, 1976).
karren) a 33 localitats de la Serra de Trarnuntana.
Such strong and complex topography, which also
Figure 2: a: plot showing the relationship between altitude and
includes dolines in its interior, has been mapped by
rillenkarren depth in 1 1 localities from Serra de
GINÉS (1990b) in Sa Mitjania area (Escorca).
Tramuntana.
The most impressive karrenfields are located in
b: plot showing the relationship between altitude and
maximum rillen karren length in

Serra de Tramuntana mountains, on the NW slope of
33 localities from Serra
de Tramuntana.
the northern sector and always at moderate heights.

1979; GINÉS & GINÉS, 1989). També s'han iniciat
estudis morfometrics de les tipologies més senzilles
(BORDOY & GINÉS, 1990; GINÉS 1990a; GINÉS &
GINÉS, 1991) (Figura 2). Per altra banda, s'ha pro-
gressat molt en la clarificació de la terminologia i en
la descripció de les classes de lapiaz més freqüents
a Mallorca i Cabrera (BAR et al., 1986; GINÉS,
1990a, 1993).
Els camps de lapiaz de
la Serra de Tramuntana
En determinades condicions topografiques les
morfologies de lapiaz poden ocupar grans extensions
de roca calcaria desprovista de sol, que es coneixen
com camps de lapiaz (karrenfeld). Aquests conjunts
es converteixen aixi en importants macroformes
exocarstiques d'absorció, que arriben a abracar varis
quilometres quadrats de superfície. Si I'evolució dels
camps de lapiaz es produeix al llarg de molt de
temps, el progrés de la dissolució genera terrenys
practicament intransitables, interromputs per crestes
afilades i per espectaculars piramides de roca que re-
corden certes morfologies del carst tropical (MENS-
CHING, 1955; BOGLI, 1976). Aquesta energica i
complicada topografia, que també inclou dolines al
seu interior, ha estat cartografiada per GINÉS
(1 990b) al sector de sa ~ i t j a n i a
(Escorca).
Foto 3:
Disposició típica "en espina de peix" de les estries de la-
Els camps de lapiaz més impressionants es loca-
piaz (rillenkarren), desenvolupades entre canals (rin-
litzen a la Serra de Tramuntana, al vessant NW del
nenkarren) a I'interior dels quals s'han format alguns es-
calons (trittkarren). Aquests conjunts de formes són molt
sector septentrional i sempre a altituds moderades.
freqüents en el sector central de la Serra de Trarnuntana.
Entre 200 i 600 metres s.n.m., destaquen els de Ba-
litx, s'Esquetjar de Moncaire, sa Mitjania, sa Calobra -
Photo 3:
Characteristic "herringbonenpattern of rillenkarren,
es Castellots, Turixant, Cocó de sa Murtera -Torre de
developed between rinnenkarren that show severa1
Lluc, es Pixarells, Menut, Coma de les Truges, Mortitx
trittkarren features. These assernblages are very
frequent in the central afea of Serra de Trarnuntana.
i el Rellar de Son Marc (localitats situades als termes
Between 200 and 600 meters a.s.1. the most notable
are the karrenfields of Balitx, S'Esquetjar de
Moncaire, Sa Mitjania, Sa Calobra
- Es Castellots,
Turixant, Cocó de sa Murtera - Torre de Lluc, Es
Pixarells, Menut, Coma de les Truges, Mortitx and El
Rellar de Son Marc (al1 located in the districts of
Fornalutx, Escorca and Pollenqa). Above 900 meters

a.s.1. the main karrenfiels are situated in Massís del
Massanella and Puig Major summits (Escorca). In fhe
periphery of the seria, within a more xeric bioclimatic
context, the best karrenfields are those in the coastal
mountains of Pollenqa.

The distribution of the karren features al1 through
the topographical gradients of Serra de Tramuntana,
Foto 4:
Perforacions i concavitats irregulars, generades parcial-
between O and 1,400 meters as./., reveals a certain
ment sota coberta edafica, en les calcarenites del Mioce
altitudinal zonation which has been documented in:
superior de la costa de Cala Varques (Manacor).
GINÉS et al. (1979), GINÉS & GINÉS (1989), GINÉS
(1990a), and GINÉS
& GINÉS (1991).
Photo 4:
Irregular borings andpits, partially forrned under the soil,
on Upper Miocene calcarenites frorn the coast of Cala
At the mountain range ends, between O and 200
Varques (Manacor).
meters a.s.l., etched surfaces and rainpits are

municipals de Fornalutx, Escorca i Pollenca). Per da-
predominant, whereas the rillenkarren features are
munt de 900 metres d'altitud els principals camps de
scarce. Between 200 and 700 meters a.s.1. great
lapiaz es troben al massís del Massanella i al Puig Ma-
spitzkarren, whose slopes are modelled by
jor (Escorca). A la periferia de la Serra, en un context
rinnenkarren and trittkarren as well as by plenty of
bioclimatic més xeric, els millors camps de lapiaz co-
thin vertical rillenkarren, are abundant. From 800
rresponen a les muntanyes costaneres de Pollenca.
meters a.s.1. up the rillenkarren are replaced by wider
La distribució de les morfologies de lapiaz al llarg
and meandering decantation flutes; at the carne time
dels gradients topografics de la Serra de Tramunta-
that kluftkarren and some characteristical smooth
na, entre O i 1400 metres s.n.m., posa de manifest
surfaces with undulations resembling ri p ples become
una clara zonació altitudinal que ha estat documen-
predominant. According to GINÉS (1990), the karren
tada a G I N É S
et al. (1979), G I N É S
& G I N É S
(1989),
zonation is caused by the geography of the mountain
G I N É S
(1990a) i G I N É S
& G I N É S (1991).
range: relatively symmetrical in S W-NE direction and
Als extrems de la serralada, entre O i 200 metres
with thermic and pluviometrical gradients that are
d'altitud predominen els pouets (rainpits) i les super-
nearly overimposed to the contour lines.
fícies aspres, mentre que les estries de lapiaz (rillen-
karren) són rares. Entre 200 i 700 metres abunden les
piramides de lapiaz (spitzkarren), els vessants de les

quals estan esculpits per canals amb escalons (rin-
The dolines
nenkarren i trittkarren) i per nombroses estries verti-
cals fines (rillenkarren). A partir dels 800 m s.n.m. les

Dolines are common karstic phenomena in a few
estries de lapiaz es van extingint per esser substituT-
northern zones of Serra de Tramuntana, although
des per canaletes (decantation flutes) més amples i
they are less prominent in the landscape settings than
sinuoses, al mateix temps que predominen el lapiaz
karrenfields are. In the rest of Mallorca theirpresence
de diaclasis (kluftkarren) i les superfícies llises amb
is occasional or even rare (GINÉS & GINÉS, 1989).
ondulacions que semblen ripples. Segons G I N É S
Basically, they are surface depressions or hollows of
(1 990), la zonació del lapiaz és conseqüencia de la
at least severa1 meters in diameter.
geografia de la serralada: relativament simetrica en
Main dolines assemblages are located in those
direcció SW-NE i amb gradients termics i pluviome-
intensively karstified areas from Escorca district
trics que quasi se superposen a les corbes de nivell.
(GINÉS et al., 1989). Among the most representative
dolines the following are remarkable: those from

Muntanya de Moncaire, Bini Petit ones, Es Clots
Carbons, the dolines of Sa Mitjania, those of Es
Les dolines
Castellots (Ses Parades and Es Clots Balladors), the
Terra de ses Olles assemblage (nearby Lluc) and the
Les dolines són fenomens carstics freqüents a
ones of Femenia and Mortitx. The altitudes at which
alguns sectors septentrionals de la Serra de Tra-
they occur, together with the karrenfields surrounding
muntana, encara que participen molt menys que els
them, cover from 300 to 600 meters a.s.1.
camps de lapiaz en la configuració del paisatge. A la
Perhaps due to the homogeneity of their clirnatic
resta de Mallorca la seva presencia és tan sols oca-
and topographical environment, such karstic
sional, o fins i tot rara ( G I N É S & G I N É S ,
1989). Basi-
depressions show rather similar geomorphological
carnent es tracta de depressions o clotades de varis
characteristics (GINÉS & GINÉS, 1989; GINÉS,
metres de diametre corn a mínim.
1990b). These dolines presenta rather flat floor
Les principals agrupacions de dolines es localit-
although many swallets can be found in the deepest
zen a les arees intensament carstificades del terme
places. They show a typical bowl-like shape whose
municipal d'Escorca ( G I N É S
et al., 1989). Desta-
rocky edges slope between 5" and 30"; their bottom
quen, entre les dolines més representatives, les de la
is occupied by a silty soil where an ~nteresting
plant
Muntanya de Moncaire, les de Bini Petit, es Clots Car-
community, dominated by heather (Erica arborea),
bons, sa Mitjania, les dolines des Castellots (ses Pa-
may become stablished (GINÉS et al., 1989). They
rades i es Clots Balladors), el conjunt de la Terra de
are medium sized depressions characterized by oval
ses Olles ( a les immediacions de Lluc) i les dolines de
or subcircular perimeter that can cover areas from
Femenia i Mortitx. Les altituds en que es troben ubi-
2,000 to 15,000 square meters, thus corresponding to
cades, juntament amb els impressionants camps de
major axis lengths between 2 0 and 150 meters
lapiaz que les rodegen, estan compreses preferent-,
(Photo 5).
ment entre 300 i 600 metres s.n.m.
4
In the Pollenca mountains dolines are very
Tal vegada com a conseqüencia de I'homoge-
irregular in size, morphology and altitudinal
neitat del seu entorn climatic i topografic, aquestes
distribution. Vegetation also indicates a more arid
depressions carstiques mostren unes característi-
climatic context, as can be seen in the doline
ques geomorfologiques bastant semblants ( G I N É S
&
assemblages of La Malé and Coves Blanques.
G I N É S ,
1989; G I N É S ,
1990b). Són dolines de fons
Apparently, they are young formations, barely

pla, poc profundes, pero amb nombrosos engolidors
a les zones més deprimides. Tenen típica forma de ri-
bell, amb voreres rocoses inclinades entre 5" i 30°, el
fons de les quals esta ocupat per un sol Ilimós on
s'estableix una interessant comunitat vegetal domi-
nada pel bruc (GINÉS et al., 1989). Són depressions
de mida mitjana, caracteritzades pels seus contorns
ovalats o subcirculars, que poden abraqar superfícies
compreses entre 2.000 i 15.000 m2, que corresponen
a longituds d'eix major que van des de 20 fins a 150 m
(Foto 5).
A les muntanyes de Pollenqa les dolines són més
irregulars quant a mida, morfologia i distribució al-
timetrica. La vegetació també denota un context bio-
climatic més arid, com s'aprecia als grups de dolines
de la Male i de Coves Blanques. Aparentment es trac-
ta de formes joves, poc evolucionades, que estan ex-
perimentant en I'actualitat intensos processos de per-
dua de sol.
Per damunt dels 600 metres d'altitud les dolines
escassegen i només tornen a reapareixer a les cotes
altes dels principals cims de I'illa. Ses Clotades del
Puig Major i les microdolines de la Serra de sa Rate-
ta i del massís del Massanella constitueixen els mi-
llors exemples d'aquestes depressions carstiques de
muntanya. Són dolines poc profundes, que només
excepcionalment superen els 20 metres de diametre
i el fons de les quals sol esser pla i pedregós. Una in-
teressant excepció es pot observar prop del cim del
Puig des Teix, on es localitza una dolina de grans di-
Foto 5:
Dolina coneguda com el Clot de I'lnfern, en el costat des
mensions.
Castellots que limita amb el Torrent de Pareis. La seva
A diferencia del que succeeix al sector septen-
morfologia, dimensions i vegetació són representatives
trional de la Serra de Tramuntana, les dolines són
de les dolines d'altitud intermitja de la Serra de Tramun-
tana (entre 250 i 700 metres s.n.rn.).
morfologies carstiques bastant rares i infreqüents a
la resta de I'illa. A les muntanyes del nord d'Arta, s'hi
Photo 5:
Doline known a s Clot de I'lnfern, located i n the E s
troben algunes dolines de mida mitjana, així com a
Castellots slope bordering Torrent de Pareis canyon. Its
I'extensa plataforma de calcarenites del Mioce, en la
morphology, size and vegetation are representative of
qual cal esmentar I'interessant dolina on s'obre la
those middle altitude dolines of Serra de Tramuntana
(between 250 and 700 meters a.s.1.).
Cova des Xots (a Can Frasquet, Manacor).
evolved, which are at present undergoing intense coi1
loss processes.
Les grans depressions
Above an altitude of 600 meters dolines are
carstiques
scarce and only reappear at extreme heights in the
main Majorcan peaks. Ses Clotades del Puig Major

L'escassa bibliografia disponible sobre la geo-
and the microdolines of Serra de sa Rateta and
morfologia de la Serra de Tramuntana inclou infor-
Massís del Massanella constitute the best examples
macions molt confuses en relació a la presencia de
of such mountain karstic depressions. They are
poljes a la principal serralada mallorquina. Segons
shallow dolines that only exceptionally exceed 20
MENSCHING (1 955) les amplies formes concaves,
meters in diameter and whose bottom tends to be flat
sobretot poljes, són els fenomens carstics predomi-
and cobbly. An interesting exception to them can be
nants a la Serra. Altres cites ocasionals mencionen
observed besides the Puig des Teix where a high
diverses localitats concretes, qualificant-les de pol-
dimension doline is situated.
jes, pero sense aportar majors precisions sobre la se-
In contrast to the frequent occurrence on the
va mida i morfologia. Pel contrari, BAR et al. (1 986),
northern sector of Serra de Tramuntana, dolines are
i GINÉS & GINÉS (1989, 1991) eviten d'utilitzar
rather rare over the remainder of the island. In the
aquest terme i s'hi refereixen com karstbecken (con-
mountains from the northern area of Arta district there
ques carstiques) i grans depressions carstiques res-
are a number of medium-sized dolines, as in the
pectivament.
extensive platform of calcarenites from the Upper

Atenent a les investigacions més recents, cap de
Miocene; a notable example being the interesting
les grans depressions carstiques de la muntanya ma-
doline where the Cova des Xots entrance is located
llorquina es pot considerar rigorosament un polje.
(in Can Frasquet, Manacor).
GINÉS & GINÉS (1989) afirmen que les grans de-
pressions carstiques estan ben representades al sec-
tor septentrional de la Serra, entre la val1 de Sóller i la
The great karstic depressions
península de Formentor. Les seves dimensions rara-
ment superen el quilometre i mig de longitud maxima,
The scarce available bibliography on the
mentre que la seva morfologia es mostra condiciona-
geomorphology of Serra de Tramuntana includes
da, en la majoria dels casos, per les directrius es-
conflicting references in relation to the presence of
tructural~
dominants a la serralada.
poljes along the main Majorcan range. According to
Foto 6:
Vista general de la Coma de Son Torrella (Escorca), a les
rodalies del Puig Major. Es tracta d'una gran depressió
carstica completament tancada, en les voreres de la qual
s'han explorat diversos avencs i coves.
Photo 6:
Panoramic view of Coma de Son Torrella (Escorca)
nearby the Puig Major, It is a karstic depression, entirely

closed, in which edges severa1 caves and shafts have
been explored.
Entre les depressions carstiques més destaca-
MENSCHING (1955) the wide concave forms, mainly
bles cal citar la Coma de Son Torrella (Escorca), que
poljes, are the predominant karstic phenomena in the
esta connectada hidrologicament amb la Font des
Serra. Other sporadic reports mention poljes in
Verger, i en la qual el seu fons pla, que amida 1.500 m
diverse specific localities but without any precise
de llarg per 250 m d'ample (Foto 6), apareix encaixat
information concerning size or morphology. However,
entre voreres escarpades que contenen profundes
BAR et al. (1986) and GINÉS & GINÉS (1989, 1991)
cavitats (GINÉS & GINÉS, 1991). Altres depressions
avoid using such term and denominate them as
carstiques formen amplies zones planes, no excessi-
karstbecken and large karstic depressions
vament deprimides, en el fons de les quals s'ubiquen
respectively.
grans avencs i engolidors impenetrables. Aquest és
According to the most recent researches, none of
el cas del Pla de les Basses (Pollenca) i la Coma de
the large karstic depressions of the Majorcan
Mortitx (Escorca), descrites respectivament per DAR-
mountains can be rigorously considered as a polje.
DER (1930) i GINÉS & GINÉS (1972). Fora de la
GINÉS & GINÉS (1989) state that large karstic
Serra de Tramuntana cal mencionar la depressió
depressions are well-represented on the northern
carstica de ses Comes de Son Granada (Llucmajor),
sector of the Serra, between the Sóller valley and the
descrita per ROSSELLÓ-VERGER (1964) en el seu
Formentorpeninsula. Their dimensions rarely exceed
treball monografic sobre les comarques meridionals
one kilometer and a half in maximum lenght while
de Mallorca.
their morphology is, in most cases, conditioned by the
També algunes valls espaioses, actualment cap-
structural directions which are dominant in the
turades per la profundització del jac d'importants to-
mountain range.
rrents, podrien estar relacionades geneticament amb
Among the most remarkable karstic depressions
antigues depressions carstiques similars als poljes.
it should be mentioned the Coma de Son Torrella
Endemés de les valls altes de Cúber i Almallutx (Es-
valley (Escorca), hydrologically connected to the Font
corca), els principals exemples d'aquestes depres-
des Verger spring, and whose plain bottom, 1,500 m
sions carstiques obertes són la Vall d'en Marc (Po-
long by 250 m wide (Photo 6), appears fitted between
Ilenca), el Clot d'Almadra (Alaró), la Vall dlOrient
steep slopes containing deep cavities (GINÉS &
(Bunyola) i el Clot d'Albarca (Escorca). Una interpre-
GINÉS, 1991). Other karstic depressions cover
tació morfogenetica del Clot dlAlbarca (Foto 7) i de
extensive flat floored areas, usually not excessively
les morfologies carstiques del seu entorn es pot con-
deep, a t the bottom of which huge shafts and
sultar a les recents publicacions de BAR et al. (1 986)
impassable swallow holes have been hollowed out.
i GINÉS & GINÉS (1991).
This occurs in Pla de les Basses ( P o l l e n ~ a )
and

Vista general del Clot d'Albarca (Escorca). Aquesta gran
depressió carstica esta travessada actualment pel

~ o i r e n t
de Lluc, pero conserva encara trets rnorfolbgics
semblants als dels poljes.
Photo 7:
Panoramic view of Clot #Albarca (Escorca). This great

karstic depression, crossed nowadays by Torrent de Lluc
stream, retains still morphological characters similar to

the poljes ones.
Els engolidors i els avencs
Coma de Mortitx (Escorca), described by DARDER
(1930) and GINÉS & GINÉS (1972) respectively.
i dolines d'esfondrament
Apart from Serra de Tramuntana, the karstic
depression of Ses Comes de Son Granada
Són freqüents, en el fons de les dolines de mun-
(Llucmajor) should be mentioned, first described by
tanya, engolidors que focalitzen I'absorció de I'aigua
ROSSELLÓ-VERGER (1964) in his monographic
col-lectada per aquestes depressions. No obstant, a
work about the southern regions of Mallorca.
les dolines mallorquines són rars els engolidors que
Moreover, some wide valleys, now captured by
connecten amb cavitats penetrables d'una certa en-
the downcutting of important stream beds, could be
vergadura. El cas més espectacular el constitueix I'A-
genetically related to karstic depressions similar to
venc de sa Mitjania, que actua com a engolidor d'una
the poljes. In addition to the high valleys of Cúber and
important dolina (GINÉS, 1990b). També la gran do-
Almallutx (Escorca), the main examples of such
lina del Pla de les Basses, a Formentor, presenta va-
opened karstic depressions are Vall d'en Marc
ris avencs de dimensions remarcables.
( P o l l e n ~ a ) ,
Clot dJAlmadra (Alaró), Vall d'Orient
Les cavitats de la Coma de Son Torrella proba-
(Bunyola) and Clot d'Albarca (Escorca). A morpho-
blement funcionaren en altre temps com a engolidors
genetical interpretation o f Clot dJAlbarca (Photo 7)
actius, abans que es produís la sobreexcavació
and its surrounding karstic features can be found in
d'aquesta gran depressió carstica. Més evident és
the recent publications by BAR et al. (1986) and
I'emplacament actual de I'Avenc de s'Aigo, situat a la
GINÉS & GINÉS (1991).
zona més deprimida de I'amplia Coma de Mortitx, fet
que li permet de recollir I'aigua canalitzada pel petit
torrentó que drena aquesta conca carstica.
Endemés de I'Avenc d'en Corbera (Esporles),
Swallow holes and collapse
ubicat al fons d'una torrentera, 1'Avenc des Gel (Es-
corca) és un excel.lent exemple d'engolidor que
shafts and dolines
s'obre al llit d'un torrent de muntanya, als plujosos es-
treps nord-occidentals del Puig de Massanella.
At the bottom of the mountain dolines there are
Mentre que els engolidors estan més ben repre-
frequent swallow holes that funnel the water collected
sentats a la complexa topografia dels carsts de mun-
by the depressions. Hovewer, in the Majorcan
tanya, els avencs i dolines d'esfondrament són feno-
dolines, the swallets that connect with quite huge
mens carstics de distribució geografica més general
passable cavities are scarce. The most spectacular
a tota I'illa. L'Avenc de Son Pou (Santa Maria del Ca-
one is Avenc de sa Mitjania that acts as swallow hole
mí) és tal vegada I'exemple més destacat d'avenc
of an important doline (GINÉS, 1990b). The great
d'esfondrament, mentre que I'entrada de I'Avenc des
doline of Pla de les Basses, in Formentor, presents
Llorer (Escorca) pot esser qualificada de dolina d'es-
also some shafts of remarkable dimensions.
fondrament.
The cavities of Coma de Son Torrella probably
Així mateix, morfologies d'enfonsament molt no-
functioned in the past as active swallets, before the
tables es localitzen al carst costaner del Migjorn. En-
over-deepening of this great karstic depression took
tre elles, la Cova des Serral i la Cova de sa Gleda
place. The present setting of Avenc de sJAigo is even
(ambdues a Manacor) recorden les característiques
more obvious, being placed in the lowest zone of the
típiques dels cenotes del Carib. De fet, ambdues ca-
extensive Coma de Mortitx, what allows the collecting

vitats eren autentics cenotes durant les etapes inter-
of water channelized by the small stream bed which
glacials en que el nivel1 freatic inundava la major part
drains that karstic basin.
de la caverna.
Both Avenc d'en Corbera (Esporles), situated at
the bottom of a creek, and Avenc des Gel (Escorca),
located on the northwestern side of Puig de
Els canyons carstics
Massanella, are excellent examples of swallow holes
that open themselves in the bed of mountain streams.

Encara que els estrets i profunds canyons que
While the swallow holes are better represented
solquen els sectors central i septentrional de la Serra
in the complex topography of the mountain karsts,
de Tramuntana són morfologies fonamentalment flu-
collapse shafts and dolines are karstic phenomena
viotorrenciaus, constitueixen sens dubte un dels trets
more widespread throughout the island. Maybe,
més tipics de I'agrest paisatge calcari de la serralada
Avenc de Son Pou (Santa Maria del Cami) is the most
(GINES et al., 1979). L'acció abrasiva de I'aigua so-
remarkable example of a collapse shaft in Mallorca,
bre la roca calcaria i els processos de dissolució cars-
whereas the entrance of Avenc des Llorer (Escorca)
tica hi han actuat a favor de grans fractures d'origen
could be mentioned as a collapse doline.
tectonic forrnant angosts canyons, de llit abrupte i di-
Likewise, very notable collapse cave entrances
fícil accés.
are located on the coastal karst of Migjorn. Among
El Torrent des Gorg Blau, amb el tram conegut
them, Cova des Serral and Cova de sa le da (both in
com sa Fosca, i el Torrent de Pareis (ambdós a Es-
Manacor) resemble the typical characteristics of the
corca) són els exemples més espectaculars d'aques-
Caribbean cenotes. In fact, both cavities were
tes estructures fluviocarstiques, el trajecte rectilini de
authentic cenotes during the interglacial periods,
les quals denota un fort control estructural. Les parets
when the phreatic leve1 drowned most of the cavern.
verticals del Torrent de Pareis superen els 200 me-
tres d'altaria i el seu recorregut, que finalitza a la de-
The karstic canyons
sembocadura de sa Calobra, totalitza més de 3 quilo-
metres d e longitud. Altres canyons carstics
destacables són el Torrent Fondo de Mortitx (Escor-
Although the narrow and deep canyons furrowing
ca), el Torrent de na Mora (Fornalutx), el Torrent de
the central and northern sector of Serra de
Coanegra (Santa Maria del Camí) i el Torrent des
Tramuntana are mainly fluvial-torrential features, they
Guix (Selva). També són freqüents els trams, per-
constitute undoubtedly one of the most typical
tanyents a aparells torrencials més extensos, que for-
aspects of the wild limestone landscape of this
men congosts en travessar afloraments calcaris, com
mountain range (GINÉS et al., 1979). The abrasive
succeeix amb I'Estret de Ternelles (Pollenca) i I'Es-
action of water on limestone, together with the karstic
tret de Valldemossa.
dissolution processes, have acted upon large
La presencia de canyons carstics poc profunds,
fractures of tectonic origin giving shape to gorges
que solquen la costa tabular miocenica de la comar-
characterized by steep stream beds and difficult
ca de Migjorn, i la seva relació amb la formació de ca-
access.
les i el desenvolupament de coves encara no ha es-
Torrent des Gorg Blau, comprising the stretch
tat estudiada amb el suficient deteniment. No obstant,
known as Sa Fosca, and Torrent de Pareis (both in
I'obra de ROSSELLÓ-VERGER
( 1 964) dedicada al
Escorca) happen to be the most spectacular
sud i sud-est de Mallorca conté abundants dades
examples of these fluvio-karstic structures, whose
descriptives.
lineal way indicates a strong structural control. The
vertical walls of Torrent de Pareis surpass 200 m in
height and its path, ending in Sa Calobra outlet, is
Conclusions: caracterització
longer than 3 kilometers. Other outstanding karstic
canyons are Torrent Fondo de Mortitx (Escorca),

de I'exocarst a Mallorca
Torrent de na Mora (Fornalutx), Torrent de Coanegra
(Santa Maria del Cam;) and Torrent des Guix (Selva).
Les morfologies exocarstiques de Mallorca s'ins-
There are also frequent stretches, belonging to more
criuen en un context bioclimatic i geomorfologic típi-
extensive rushing streams, that form gorges when
cament mediterrani. Com que el rang d'altituds de
crossing over limestone outcrops, as it occurs with
I'illa compren des de O fins a 1.400 metres s.n.m., es-
Estret d e Ternelles (Pollenca) and Estret de
sent la major part de la seva superficie calcaria, no-
Valldemossa.
més els alts cims (per damunt dels 800 m) s'han vist
The presence of relatively shallow karstic
afectats per climes freds durant les glaciacions i pre-
canyons that furrow the tabular Miocene coast of
senten formes típiques de carst de muntanya. Impor-
Migjorn region, and their relation to the coves
tants processos de deforestació i de perdua de sol es
formation as well as to the main cave-development
perceben clarament als camps de lapiaz de la Serra
horizons, has not been yet studied thoroughly
de Tramuntana, ja que les microformes de lapiaz
enough. Nevertheless, the book by ROSSELLÓ-

d'escorrentia es desenvolupen, com a norma gene-
VERGER (1964) about the South and Southeast of
ral, sobre criptolapiaz previament format sota cober-
Mallorca contains plenty of descriptive data on the
ta edafica.
subject.
Conclusions: characterization
of exokarst in Mallorca
The Majorcan exokarstic landforms are included
in a typically Mediterranean bioclimatic and
geomorphological context. In Mallorca, as the altitude
range only covers from O to 1,400 m a.c./., and being
limestone most of its terrains, just the higher summits

(those above 800 m) which were affected by cold
climate during the glaciations period present today
typical mountain karst features. lmportant de-
forestation pro'cesses and soil loss are ~ e r t a i n l y

present in the karrenfields of Serra de Tramuntana,
as the runoff-karren microforms are developed, in
most cases, on subcutaneous karren features

previously formed under soil covering.
Bibliografia 1 References
BAR, W.F.; FUCHS, F. & NAGEL, G. (1986): L l u c l Sierra Norte (Ma-
GINÉS, A. & GINÉS, J. (1991): Morfologías kársticas. In: GRIMALT,
llorca). Karst einer Mediterranen Insel mit Alpidischer Struktur.
M. & RODR~GUEZ-PEREA,
A. (Eds.): Libro-guía de las excur-
Zeitschrift für Geomorphologie. N.F., suppl. 59 : 27-48. Berlin.
siones de las VI1 Jornadas de campo de Geografía Física.
BOGLI, A. (1 976): Die wichtigsten Karrenformen der Kalkalpen. In:
U.I.B. 109-114, 119-132, 139-142. Palma de Mallorca.
GAMS, l. (Ed.): Karst processes and relevant landforms. Inter-
GINÉS, A.; GINES, J.; POMAR, L. &SALVA, P.A. (1979): La Serra
national Speleological Union, Symposium on karst denudation.
de Tramuntana. VI Coloquio de Geografía. Excursión 1. 38
141-149. Ljubljana.
pags. Palma de Mallorca.
BORDOY, M. & GINES, A. (1990): Observaciones rnorfométricas so-
GINÉS, A,; FIOL, L.A.; POL, A. & ROSSELLÓ, J.A. (1989): Morfolo-
bre la profundidad de estrías de lapiaz (Rillenkarren) en Ma-
gia i vegetació d'un grup de dolines de la Serra de Tramuntana
llorca. Endins. 16 : 21-25. Palma de Mallorca.
(Mallorca). Endins. 14-15 : 43-52. Palma de Mallorca.
DARDER, B. (1 930): Algunos fenómenos cársticos en la isla de Ma-
GINES, J. (1990): El modelat carstic de sa Mitjania (Escorca, Ma-
llorca. Ibérica. 32,(818) : 154-1 56. Barcelona.
llorca). Endins. 16 : 17-20. Palma de Mallorca.
FALLOT, P. (1 922): Etude géologique de l a Sierra de Majorque.
GINÉS, J. & GINES, A. (1989): El karst en las Islas Baleares. In:
Impr. Béranger. 480 pags. París.
DURAN, J.J. & LÓPEZ-MARTINEZ, J. (Eds.): E l karst en Es-
FIOL, L.A.; FORNÓS, J.J. & GINÉS, A. (1992): El Rillenkarren: un ti-
paña. S.E.G. Monografía4. 163-174. Madrid.
pus particular de Biocarst? Primeres dades. Endins. 17-1 8 : 43-
LOZANO, R. (1884): Anotaciones físicas y geológicas de la Isla de
49. Palma de Mallorca.
Mallorca. Diputación Prov. Baleares. Casa de Misericordia. 68
GINÉS, A. (1990): Utilización de las morfologías de lapiaz como
pags. Palma de Mallorca.
geoindicadores ecológicos en la Serra de Tramuntana (Mallor-
MARTEL, E.A. (1 903): Les cavernes de Majorque. Spelunca. Bull. et
ca).Endins. 16 : 27-39. Palma de Mallorca.
Mém. de la Société de Spéléologie. 5 (32) : 1-32. París.
GINÉS, A. (1993): Morfologies exocarstiques. In: ALCOVER, J.A.;
MENSCHING, H. (1 955): Karst und Terra Rosca auf Mallorca. Erd-
BALLESTEROS, E. & FORNOS, J.J. (Eds.): Historia Naturalde
kunde 9: 188-196. Bonn.
I'arxipelag de Cabrera. C.S.I.C. - Editorial Moll. 153-160. Pal-
ROSSELLO-VERGER, V.M. (1 964): Mallorca. E l Sur y Sureste. Cá-
ma de Mallorca.
mara Oficial de Comercio, Industria y Navegación. Gráficas Mi-
GINÉS, A. & GINÉS, J. (1972): Algunas observaciones sobre los fe-
ramar. 553 pags. Palma de Mallorca.
nómenos kársticos de sa Coma de Mortitx (Mallorca). Geo y Bio
WINKLER, A. (1926): Morphologisch-Geologische Beobachtungen
Karst.. 32 : 22-24. Barcelona.
auf Mallorca. Zeitschriftfür Geomorphologie. 2 : 171-183. Leipzig.