L'avenc d'en Patrona: Pollen�a, Mallorca
ENDINS, n.O 19. 1993. Palma de Mallorca.
L'AVENC D'EN PATRONA
(Pollenqa, Mallorca)
per Miquel TRIAS
Secció d'Espeleologia del G. E. M. Ciutat de Mallorca
Abstract
S u ~ e y
and description of a pot-hole frorn the Formentor peninsula is presented. Being
129 m deep it d e s e ~ e s
to be in the 14th place of the lnventory of Deepest Majorcan Caverns,
with 22 other caverns, all of thern with rninirnum depth of 100 rn.
Resume
Nous presentons la topographie et la description d'un nouveau gouffre dans la peninsule
de Formentor.
Sa profondeur de 129 m le rend digne de prendre place dans I'inventaire des cavites les
plus profondes de Mallorca oh il est classe quatorzierne sur 22 cavites de plus de 100 rn de
profondeur.
Introducció
Situació
La cavitat objecte d'aquesta breu Rota descriptiva
L'avenc es localitza a un paratge de gran bellesa, al
fou trobada el gener de 1993 durant una excursió fa-
coster sud de la Talaia dlAlbercutx, terreny rost que
miliar per Joan Ramon Bosch fill, i batiada amb el mal-
davalla d'aquest cim, punt orografic culminant de la
nom de la seva família. La zona on s'obri la seva
península de Formentor, fins al Caló, alla on comenGa
boca, amb hermoses panoramiques de la península
la Punta de I'Avanqada.
de Formentor i de la badia de Pollen~a,
no feia pensar
La seva localització es facil i comoda, hi arribarem
que amagas un avenc d'aquestes característiques:
per la carretera de Formentor, que deixarem a I'apar-
boca grossa i vistable, i a prop d'una carretera per on
cament del mirador del Colomer, agafant la carretera
han passat sovint espeleolegs de reconegut prestigi, si
que puja a la Talaia, carretera que actualment es
mes no per anar a vivaquejar a les antigues instalda-
oberta a tothom; hem de seguir per aquesta carretera
cions militars de la Talaia d'Albercutx.
fins el punt en que travessa la carena, alla podrem
La seva fondaria de 129 m fa que sigui digne de
deixar el vehicle i davallant pel coster uns 100 m cap
figurar al registre de les cavitats mes fondes de Mallor-
al sud, trobarem I'avenc a una cresta poc marcada
ca, on s'hi inclouen les que tenen un mínim de 100 m.
que per llevant domina El Caló. La seva cota és de
En aquesta relació (ANONIM, 1990) fins ara de 22 ca-
200 m, i per situar-nos-hi ens pot ajudar una torre
vernes, I'Avenc den Patrona figura amb el numero 14,
d'electricitat on es bifurca la línia cap a Formentor i
per darrera I'Avenc del Pla de les Basses i per davant
cap a les instal.lacions de la Talaia.
I'Avenc de sa Pedra. La nostra nota actualitza el cata-
leg de les cavitats mes fondes de la Balear major, ca-
Descripció
taleg per altra banda encara pendent de publicació: no-
mes s'han publicat llistes o relacions de les cavitats, si
Els 129 metres de fondaria de I'Avenc d'en Patro-
be que individualment quasi totes han estat publicades.
na estan subdividits en diferents pous excavats se-

Figura 1:
Planol de situació de I'Avenc d'en Patrona a la península
de Formentor. L'avenc és la gran estrella negra, I'estrella
blanca és el far de la Punta de I'Avancada.
guint diaclasis de direccions perpendiculars alternati-
La davallada des del spit té prop dels 22 m i ens
vament, cosa que li dóna una certa complicació dins
porta a un repla inclinat i ple de blocs on assolim els
la verticalitat basica.
.
95 m de fondaria; per superar-lo fraccionarem a un
La boca és una petita depressió de 5 x 2 m sub-
d'aquests i baixarem 11,50 m més fins a un repla ben
dividida per roques encletxades, oberta directament a
definit format per penyes encallades, des d'on podrem
un espaiós pou de 41 m de fondaria i 8 m d'amplada
arribar al fons del pou a -123,50 m amb una davalla-
maxima; per davallar en aeri i evitar fregaments ino-
da de 17 metres facilitada per un spit situat davall una
portuns, ens hi podem aficar per la part més occiden-
penya del costat sud. No és empero aquest el punt
tal, estreta i incomoda, on trobarem un spit davall
més fondo de I'avenc; per arribar-hi hem de davallar
d'una de les roques. Al cantó SE aquest pou en con-
pel costat NO fins a 5 m del fons, on hi ha una finestra
tacta un altre de 22 m; la seva capcalera es pot des-
que comunica amb una galeria de direcció NO-SE, a
grimpar, més avall en el seu punt més estret trobarem
I'inici de la qual per un pouet estret, inclinat i fangós,
un spit on podrem fraccionar per davallar els 17 m fi-
assolirem la cota més baixa de la cavitat: 129 metres.
nals, si bé que és recomenable col.locar un separador
un poc més avall de la meitat per evitar unes puntes
de la roca encaixant bastant esmolades. El fons d'a-
Morfologia i genesi
quest pou forma una estreta galeria de direcció E-O,
on s'obrin tres pous més, dos de poca fondaria (5 i 3 m)
Ens trobam davant d'un bon exemple de cavitat
a ponent, i un tercer a Ilevant, que és la continuació
vertical fusiforme (GINÉS & GINÉS, 1987) fenomen hi-
cap al fons; en aquest lloc són visibles els estrats incli-
pogeu majoritari a la Serra de Tramuntana. El seu
nats 25 graus cap a S70E i es dóna un canvi de dia-
conjunt morfologic és el classic d'aquest tipus de cavi-
clasi coincidint amb el canvi de pou; el pou s'interromp
tat: formes de dissolució i clastiques, amb alguns acú-
als 10 m, enc que geneticament la seva continuació
muls d'enderrocs dignes de menció, especialment a la
per davall de la gran penya que el subdivideix sigui el
part inferior. Els deposits litoquímics com és normal
mateix fus; estrictament aquest pou s'acaba als 17 m
són intrascendents i es redueixen a alguns revesti-
quan entra en contacte amb el que té per davall, exca-
ments parietals i poques estalactites.
vat damunt una diaclasi de direcció perpendicular a la
Els distints pous que el formen s'han excavat se-
seva; per equipar-lo podem fermar la corda a unes pe-
guint dos sistemes de diaclasis de direcció NO-SE i
tites estalagmites a 1,50 per damunt la seva vora i al
NE-SO, que es manifesten alternativament a cada
costat sud; per davallar la part més enlla del repla cal
canvi de pou seguint I'evolució vertical de I'avenc.
fraccionar al costat oest on hi ha un spit davall d'una
Malgrat que aquest tipus de cavitat és típic de la
punxa vertical de roca o maca.
zona d'infiltració d'un massís, el terreny on s'obri no


presenta cap forma d'absorció que es pugui relacionar
Bibliografia
amb la seva cienesi, a més aue el seu fort rost fa Den-
-
sar en un drenatge per escorrentia superficial molt su-
ANONIM (1990): ~~Actualització
del registre de cavitats rnés fondes de
I'illa de Mallorca,,. Endins, 16: 74. Ciutat de Mallorca.
perior al d'infiltració en profunditat' Aquesta aparent
GINÉS, A. & GINÉS, J. (1987): .<Características espeleológicas del
contradicció es p0t resoldre atribuint a I'avenc una
Karst de Mallorca,,. Endins, 13: 3-19. Ciutat de Mallorca.
gran antiguitat, excavant-se quan el relleu seria molt
TRIAS, M.; ESPINAR, M. & BOSCH, J. R. (1990): ~L'Avenc de Fra
diferent de I'actual i les condicions climatiques més fa-
Rafel (Escorca, Mallorca).. Endins, 16: 11 -1 5. Ciutat de Mallorca.
vorables a I'espeleogenesi, cas molt freqüent entre les
formes hipogees dels carsts mallorquins (TRIAS et
alia., 1990).