L'avenc de Fra Rafel: Escorca, Mallorca
ENDINS, n.O 16. 1990. Palma de Mallorca
L'AVENC DE FRA RAFEL (Escorca, Mallorca)
per Miquel TRIAS*, Maurici ESPINAR** i Joan Ramon BOSCH**
Resum
Presentam la descripció i topografia d'una cavitat classica dels voltants de Lluc, que arnb
les noves exploracions ha passat a tenir 145 m de fondaria i un dasenvolupament projectat
de 1.300 m. Més destacable és la seva complicació morfologica i topografica, quasi inedita
entre les formes endocarstiques de la Serra de Trarnuntana. La presencia de formes propies
de les zones vadosa i freatica indiquen una espectacular evolució seguint la davallada del ni-
vell de base, solidaria de I'aprofundirnent del terreny. La seva posició penjada respecte a I'ac-
tual nivel1 de base, ens suggereix una probable genesi pre-pliocenica per a les galeries supe-
rior~,
la part més antiga de I'avenc.
Abstract
The description of a pothole situated in the surroundings of the rnonastery of Lluc is pre-
sented. This pot is outstanding, not only for its 145 m depth and 1300 m length, but for its
complexity, almost unseen in the holes of the majorcan Serra de Tramuntana. Also enfasized
is its very high position with regard to the present base level, suggesting a very old age for
the main upper galleries, perhaps pre-pliocenic.
Introducció
Fins el seu traspas, el 12 d'abril de 1989, el Pare
referencies bibliografiques d'aquest avenc, que amb la
Rafel Juan, frare de Lluc, va esser un gran excursio-
popularització a partir del 1978, de les tecniques de
nista i un devot del coneixement de les muntanyes
progressió vertical per corda, es va convertir en una
que enrevolten el seu monestir, especialment en I'as-
de les cavitats verticals més visitades de la nostra illa.
pecte toponímic. Persona molt oberta, amable i comu-
Els motius d'aquesta preferencia foren, per una part,
nicativa, va informar als espeleolegs sobre la existen-
I'espectacularitat dels seus pous classics que oferien
cia de moltes de cavitats, entre elles la Cova de sa
bones davallades aeries, amb un desnivel1 mig, que
Campana i I'avenc que presentam en aquestes pla-
no les feia gaire cansades, ni tan SOIS
per a cccoversm
nes, que li va esser dedicat pels seus primers explora-
amb poca tecnica, i per I'altre la seva situació a una
dors, membres del desaparegut Speleo Club Mallorca,
zona de facil accés, prop de les arees d'acampada del
a qui el1 havia donat la informació I'any 1973.
SECONA a Manut, no gens visitada pels excursionis-
Després de la primera exploració, en aquelles da-
tes <<diumengers,>
que infesten aqueixes arees.
tes, es va fer una topografia de la part coneguda: els
Per aquestes caracteristiques, la Federació Ba-
Pous Classics i la Sala d'Abaix, que mai no va esser
lear dlEspeleologia la va elegir per fer-hi els cursets
publicada, si bé que una referencia a I'avenc, i una
de perfeccionament, instal4ant-hi vies dobles als dife-
secció esquematica en veren la llum a un treball de
rents pous. El fet d'estar tan ben equipada va acostu-
caire botanic (ROSSELLÓ i GINÉS, 1980). Aquesta i
mar els visitants a davallar sistematicament pels ma-
la menció a I'lnventari espeleologic de les Balears
teixos Ilocs, especialment la via directa muntada en el
(TRIAS et alia, 1979), on per cert la cota esta equivo-
pou més oriental, per on tenien un aeri de més de 50 m.
cada, varen esser durant molt de temps les úniques
Durant més de deu anys, per tant ningú no va re-
.
parar les grans finestres de negres entranyes badades
al Pou Ample, per on no s'hi solia davallar. Precisa-
Secció d'Espeleologia del G.E.M. Ciutat de Mallorca.
" Grup Nord de Mallorca. Pollenca.
ment el desconeixement de la situació dels ancorat-

ges, va fer que el 4 de marc de 1989 els dos darrers
D'alla hem d'agafar un tirany a I'esquerra que passa
signants d'aquesta nota, durant la seva primera visita
una paret esbucada devora uns colls de caca, i des-
a I'avenc, davallassin pel costat occidental del dit pou
prés de sortir del bosc durant un troc molt curt, davalla
i trobassin les finestres, penetrant-hi amb un curt pen-
dins una gran dolina boscosa, que havia servit de vi-
dol, i descobrint així la grandiosa Via d'en Maurici que
ver de xiprers (encara en resten alguns). Hem de tra-
enxiqueix la part coneguda fins aleshores de I'avenc.
vessar la dolina seguint la seva dimensió major, per
Per a una bona relació de la trobada vegeu ESPINAR
sortir-ne pel costat NO; d'aquest, la boca de I'avenc
i BOSCH (1 989).
es troba a uns 20 m, davall d'una gran alzina, i a uns
Amb aquesta trobada, I'avenc apart de superar en
150 m del torrent que ens havia servit de referencia
mes del doble la seva antiga fondaria, col.locant-se
inicial. Notem que a I'lnventari la cota figura incorrec-
amb els seus -145 entre les deu primeres cavitats de
tament com a 475 m, quan la real esta pels voltants
Mallorca pel desnivell, passa dels 1.700 m de desen-
dels 500.
volupament real, i dels 1.300 de poligonal projectada,
estant entre les cinc mes llargues. A mes el Gran Pou
pot esser considerat una vertical absoluta de 117 m,
Descripció
entre les quatre primeres de I'llla.
Podem considerar aquesta cavitat formada' per
dos sistemes de formes hipogees clarament diferents:
Aspectes geografics
les galeries, horitzontals o inclinades, aquestes no tan
abundants com les primeres, i els pous verticals que
Al Nord del Monestir de Lluc hi ha una gran su-
les tallen; el resultat es una cavitat complexa, tal vega-
perfície de planació, coneguda com a Nivell Pixarell
da la mes complexa de tota la Serra de Tramuntana.
pels investigadors (BAR, 1989), situada entre el Clot
L'entrada es una gran boca de 22 x 14 m, per
dlAlbarca, el Puig Tomir i el Puig Roig. Zona molt
davall la qual hi ha un sistema de replans, esfondrats
carstificada, presenta un espectacular modelat superfi-
per dos pous: els Pous Classics (Pou Directe i Pou
cial de clots i esquetjars (dolines i lapiaz), destacant
Ample), que davallen paral.lels, separats per un enva
les enormes relles (spitzkarren), conegudes localment
ple de finestres fins devers -37, des d'on en formen
amb el nom de monges. L'altaria mitja de la superficie
un de sol de 20 x 7 m, fins al seu fons a -61. A mes
es de 525 m, i representa el nivell a partir d'on es va
de les finestres que comuniquen amb la Sala de I'Or-
anar aprofundint la zona per I'excavació de torrents i
gasme, altres elements compliquen la topografia
depressions carstiques. Aquestes darreres sembla
d'aquests pous i que descrivim com a il~lustració
de la
que després han actuat com a nivell de base local per
complexitat de la qual parlavem mes amunt. Davallant
a les aigües infiltrades a I'antiga superfície de plana-
per la part meridional dels replans, podem entrar dins
cio. En concret el Clot d'Albarca a 330 m d'altaria,
una petita galeria que per una finestreta torna sortir al
marca presumiblement el límit inferior del potencial es-
pou. Per davall de les finestres de la Sala de I'Orgas-
peleogenetic del massís.
me, un altre pou paraldel acaba tornant per baix al
Geologicament la major part d'aquesta superficie
Pou Ample i a la petita galeria penjada que comunica
esta formada per calcaries compactes grises del Lias
amb el paladar de la Sala d'Abaix. Aproximadament
Inferior, superposades a margues, carnioles i dolomies
a -20 el Pou Directe es subdivideix; des de la branca
del Trias; tots aquests materials bussant cap al SE.
oriental podem passar a uns pouetxos, un dels quals
L'Avenc de Fra Rafel esta situat a la part central
comunica amb un racó del fons del mateix Pou Di-
de la superficie de planació, anomenada Terra de ses
recte.
Olles, que limita al Nord amb el Torrent d'Alqueda. Per
Des del cim del con d'enderrocs del Pou Ample
localitzar-10, convé agafar el camí de carro que partint
podem accedir a la Sala dJAbaix per dos punts dife-
d'un poc al Sud d'on el dit torrent talla la carretera
rents: la galeria penjada que hem esmentat mes amunt,
Lluc-Pollen~a,
segueix el seu llit fins que s'hi separa i
i un pouet molt estret entre els enderrocs. Aquella es
arriba a una barraca moderna dins una zona de sitges.
una galeria que te una planta de 60 x 14 m, orientada
NE
rerra de ses Olles
Figura 1 : Perfil del Clot d'Albarca i de la Terra de ses Olles, amb la
posici6 de I'avenc, a partir de dades de BAR (1989).

31 5 que configura tot el pis superior de la cavitat, divi-
dida en dues parts; la primera formada per la propia
Sala de I'Orgasme i el Racó Fosc, de direcció gene-
ral NE-SO, i la segona constituida per la Sala de les
tres Os, la seva perllongació cap al Pouet de I'Aigo,
la Sala dels Enderrocs i I'Embut, ja a i'intersecció
arnb el Gran Pou. El gran volum de la Sala de I'Or-
gasme
i el desnivel1 relatiu de les dues finestres que
la comuniquen arnb el Pou Ample, es deu en gran
part a la presencia d'un junt d'estratificació, clarament
visible a la secció A de la topografia.
A més del Pou lnvertit diferents pous tallen
aquesta primera part de la galeria superior: el Pou
Brut de 13 m, obert dins un acúmul clastic, el Pou
Guapo de 51 m, ben concrecionat, el Pou del Foradí,
que continua mes eniia del sostre per una xemeneia.
Un salt de 12 m sobre colada marca el Iímit natu-
ral de la Sala de I'Orgasme; la galeria que a un nivel1
inferior la continua, és el Racó Fosc, a -32 m. Des-
prés d'aquest la galeria, com hem dit, canvia de direc-
ció, la nova és N17E i continua cap a part i banda de
la intersecció entre ambdós sistemes. Cap al NE és
ascendent i acaba a la Sala de les tres Os, molt con-
crecionada arnb delicats gorgs; cap al SO, la Sala
dels Enderrocs, de clara morfologia clastica, es va
estrenyent per tornar-se eixamplar en arribar al Gran
Pou, després de obrir-se en dues branques durant un
tros curt. Més enlla del Gran Pou i 26 m per davall
d'ella, pero en la mateixa direcció, la galeria que hem
Foto 1: El Pou Arnple vist des de la finestra superior que el cornuni-
descrit té un parangó a la Galeria del Cranc Pelut, de
ca arnb la Sala de I'Orgasrne.
36 m de Ilargada, on s'arriba des de I'Embut amb un
pendol.
N65E, la mateixa orientació del fons del pou per on
El Gran Pou és la part més complicada de la ca-
hem vingut; el pis comenca essent descendent degut
vitat, complicació dificil de representar a la topografia
a que els enderrocs del pou I'envaeixen; un pic supe-
sense fer-la massa carregada, nosaltres I'hem simplifi-
rats aquests, en el punt en que s'assoleix la cota més
cada posant-hi només tres plantes: a la general hi
baixa d'aquesta zona de la cavitat: -70, antiga fonda-
hem posat les parts superior i inferior seguides, les al-
ria coneguda de I'avenc abans de les exploracions del
tres dues són intermedies. La complicació comenca ja
1989, la galeria es fa ascendent fins arribar als -46 a
a la part superior, on li trobam dos accesos: un pou
I'extrem SO, on trobam el Pou Invertit, xemeneia alta
subvertical per davall d'unes penyes encletxades (Pas
de 14 m que comunica arnb la Sala de I'Orgasme, si-
del Pont), o bé passant per damunt les penyes (amb
tuada damunt i arnb la mateixa orientació que la que
descrivim aquí. Blocs clastics de mida molt variada i
argiles cobreixen el pis de la sala, a més de caramulls
de guano; testirnoni de la presencia passada de mol-
tes rata-pinyades, que ja no hi eren quan s'explora
I'avenc per primera vegada. Tampoc no manquen
aquí les restes de fauna plioquaternaria: Myotragus i
Hypnomys, com és habitual a moltes de les cavernes
de Mallorca.
L'accés a la Sala de I'Orgasme es pot fer per
tres finestres, una pel Pou Directe i dues pel Pou
Ample; empero la més practica és la més alta
d'aquestes dues, a la qual s'arriba després d'una bai-
xada de 18 m i d'un facil péndol, tot aixo des del costat
occidental de la boca. Aquella gran sala és realment
Foto 2: Sala de I'Orgasrne vista de dins cap a fora. Se n'aprecia la
la primera part d'un sistema de galeries clastiques
secció parabolica i, a la dreta de la fotografia, el junt d'estra-
d'una amplada mitja de 25 metres per una Ilargada de
tificació.

Morfologia i genesi
Com creim que ha quedat clar a la breu descrip-
ció de més amunt, aquest avenc esta constitult princi-
palment per dos sistemes de formes hipogees ben di-
ferenciats: els pous verticals i les galeries situades a
distints nivells. Aquestes presenten I'associació morfo-
Iogica clastico-litogenica tan característica de les cavi-
tats de bon desenvolupament volumetric dels carsts
mallorquins, amb les voltes de secció parabolica, els
pisos d'enderrocs i I'abundancia de formes litoquími-
ques de tot tipus; també els pous, arnb la destrucció
dels fusos originaris i la potencia de les colades parie-
Foto 3: Potent litogenesi devora la boca del Pou Guapo.
tals, mostren el mateix conjunt morfologic.
Aquest combinat espeleo-morfologic, és típic
precaució, perque n'hi ha qualcuna d'inestable), una
d'una fase avaneada de I'evolució carstica, propi de
davallada per colada fins arribar a un gran repla, I'Em-
cavitats que han deixat de tenir un paper actiu a la cir-
but. Aquí comenca la part més vertical i d'accés aeri
culació hídrica del massís. Fins quin punt el nostre
del pou, formada per la conjugació de tres fusos prin-
avenc ha romas penjat per damunt d'aquesta es de-
cipal~,
disposats en forma de T i que s'intersecten for-
mostra per la seva extremada sequedat: només a qua-
mant bells arcs <cgotics,, que sostenen la roca encai-
tre Ilocs hi trobam degotissos o embassaments d'ai-
xant que ha romas entre els fusos. Aquests remanents
gua dignes de menció.
de roca determinen diversos ponts que subdivideixen
Malgrat I'evolució clastica de les galeries, la seva
la davallada en tirades curtes, enlloc no arriben a su-
disposició horitzontal en un terreny intensament ple-
perar els 35 m; destaquem d'entre ells el Famós Pont,
gat, i la seva relació amb la superficie de planació,
a la sortida de la galeria de davall del Pas del Pont, a
ens permeten esbossar una teoria espeleogenetica
-68, i el Pont de Ferro, a -94, entre la davallada di-
prou plausible, relacionada amb I'evolució del relleu
recte des de I'Embut i la baixada des del Cranc Pelut.
exterior, teoria a la qual s'ajusta bé la presencia dels
A més.de la subdivisió vertical en fusos i I'horit-
pous. Dins un massís fortament plegat una galeria no
zontal pels nombrosos ponts i replans, compliquen la
podra esser horitzontal més que si ha estat formada
topografia d'aquest pou algunes galeries: la Galeria
per una circulació hídrica horitzontal; com que aquesta
de les Gírgoles, dividida en dues zones, superior i in-
només es pot establir prop del nivell de base o per da-
ferior, de difícil comunicació, i la Galeria de les Fines-
val1 d'ell, i no havent-hi evidencia de cap estrat imper-
tres que comencant a -103, se separa del pou dava-
meable, una circulació així ha d'esser per forca freati-
llant amb fort rost, per voltar 180° i tornar-lo trobar a
ca. Per tant hem de pensar que les galeries, la part
-133, en una disposició geometrica que creim única
que creim més antiga de I'avenc, s'han format dins
a les cavitats de la Serra de Tramuntana. A la part fi-
una capa freatica relacionada amb la superfície de
nal el pou s'estreny acabant entre sediments argilosos
planació i amb un nivell de base molt més alt que I'ac-
reexcavats, on s'assoleix el punt més baix de la cavi-
tual. La davallada d'aquell, seguint I'aprofulndiment del
tat, a -145 m.
Clot d'Albarca, que en el capítol d'aspectes geografics
hem vist que podria esser el nivell de base local, per
I'acció erosiva, determinaria per un costat I'excavació
de noves galeries a més fondaria, i per I'altre la forma-
ció o I'enclotament dels pous, típiques formes de la
zona vadosa del Carst, on domina la circulació verti-
cal, pous que intersectarien probablement a I'atzar les
galeries preexistents, ja abandonades per I'aigua. La
fracturació dels estrats calcaris per I'empenta orogeni-
ca venguda del SE, ha creat dos sistemes de diaclasis
principals, separats cada un una vintena de graus de
I'eix del plegament, sobre els quals s'han organitzat
les dites galeries.
No podem deixar de destacar que, replantejada la
topografia sobre el terreny exterior, no hem trobat tra-
ea de cap forma d'absorció destacada per damunt
Foto 4: Mandíbules de Myotragus en els sedirnents de les parets
dels pous, suposant que deuen haver desaparegut per
del Pouet de I'Aigo.
I'acció erosiva, ja que és Iogic admetre'n I'existencia,

AVENC
DE FRA RAFEL
SECCIONS LONGITUDINALS
Escorca
Topografia
M.TRIAS
J. R. BOSCH
M.ESPINAR
A. FLORES
G. N.M.- G.
E.M.
25-3-89 - 9.6.90
1 PoffiCl~sics
10
11 Sala
SaladeIsEnderrocs
de les Tres Os
2 Sala d'Abaix
3 Sala de I'Orgasme
12 Pas del Pont
4 Pou Brut
13 L'Embut
5 Pou lnvertit
14 Gran Pou
6 Pou Guapo
15 Gaieriadel Cranc Pelut
7 Pou del Foradí
16 El Fambs Pont
8 El Racd Fasc
17 Galeria de les Gírgoles
9 Pouet de l 'Aigo
18 Galeria de les Finestres
PLANTES 1 SECCIONS TRANSVERSALC

com a mínim d'una que hagi pogut alimentar el Gran
vitats formades en el Mioce Superior (GINÉS i FIOL,
Pou. La gran dolina al SE de la boca sembla que no
1981 ; TRIAS, 1985). Tanmateix, aquesta cronologia
té cap relació directa amb el nostre avenc.
es refereix al moment inicial de la formació de les ga-
Tal com hem dit, la cota mitja de les galeries, 20 m,
leries, la seva evolució i I'excavació d'altres parts de
ens obliga a suposar I'existencia d'un nivell de base
la cavitat és més moderna; sense oblidar que algunes
molt més alt en el moment en que es formaren els
zones han pogut sofrir modernament alguns canvis,
conductes freatics inicials. L'actual nivell de base és el
com el Pouet de I'Aigo, que presenta sediments reex-
Clot d'Albarca a 330 m d'altitud, 170 m per davall de
cavats amb ossos de Myofragus balearicus, forma
la boca. Segons aixo hauriem d'atribuir a aquel1 mo-
geologicament molt moderna del nostre endemic.
ment una cronologia molt alta, contemporania del mo-
ment en que es comencaria a excavar el dit clot. Els
Bibliografia
pous serien més moderns, especialment el Gran Pou,
que ha anat seguint I'enclotament de la citada conca
BAR, W.F. (1989): <<Atlas
internacional del Karst Hoja 5: LlucISierra
carstica, fins prop de I'establiment del seu fons actual,
Norte (Mallorca),,. Endinc, 14-15: 31-34. Ciutat de Mallorca.
ja que si les nostres medicions no fallen, el punt més
ESPINAR, M. i BOSCH, J.R. (1989): .Una nova via a I'Avenc de Frr
baix del pou esta només a 25 m per damunt d'aquell,
Rafel*. Penyal, 11 : 31-34. Ciutat de Mallorca.
GINÉS, A. i FIOL, L.A: (1981): tEstratigrafía del yacimiento de la Cova
i que els clars signes d'embassament de I'aigua que
des Fum (Sant Llorenc, Mallorca)>>.
Endinc, 8: 25-42. Ciutat de
hi arriba, ens indiquen la proximitat del nivell de base.
Mallorca.
Una gruixa tan important de material erosionat re-
ROSSELLÓ, J.A. i GINÉS, A. (1980): ~~lntroduccib
a la Brioflora dels
presenta una acció perllongada durant un temps molt
avencs mallorquins,~. Endins, 7: 27-35. Ciutat de Mallorca.
TRIAS, M.; PAYERAS, C. i GINÉS, J. (1979): -1nventari espeleologic
Ilarg, geologicament significatiu, probablement comen-
de les Balears,.. Endins, 5-6: 89-108. Ciutat de Mallorca.
cada abans del Plioce, cosa que no seria excepcional
TRIAS, M. (1985): ,,Les campanyes del 84 a Menorca*. Endinc, 10-
en els carsts de les Balears, on hi ha exemples de ca-
11 : 3-1 2. Ciutat de Mallorca.