La covota de sa Penya Rotja: Alc�dia, Mallorca
ENDINS, n . O 12.1986. Ciutat de Mallorca.
LA COVOTA DE SA PENYA ROTJA
(Alcúdia, Mallorca)
per Miquel TRlAS
de la Secció dlEspeleologia del G. E. M.
Abstract
This paper concerns a tectonic cave from the rnajorcan north rnountain. As usual
i n this type of caves it has a labyrinthic plan, 703 m long; the depth is 104 m, but the
inner depth from the highest point is 138,60 m. Another .interesting feature is a solu-
tion pitch 80 m deep, formed by independent karstic action. The cave is also an irnpor-
tant paleonthological and biological site.
Résumé
Nous décrivons ici une cavité tectonique, phénornene tres abondant dans les mon-
tagnes des Baleares. Comme d'habitude dans ce type de phénomenes, elle est laby-
rinthique, avec un développement horizontal de 703 m. La profondeur est de 104 m,
rnais la dénivellation intérieure des son point le plus haut est de 138,60 m. On y trouve
u n intéressant puits de dissolution, de genese indépendante du reste de la grotte, avec
une profondeur de 80 m. On y a fait d'importantes trouvailles biologiques et paléonto-
logiques, aspects cités seulement au passage.
Introducció
La nostra coneixenca d'aquesta caverna ens va
tada per belles caletes, una zona de típica form
arribar a través de Román Suarez, conegut espe-
slira «turística» encara no balearitzada per m
leoleg barceloní amb qui comencarem la topogra-
d'estar en mans militars. Dominant aquest parat
fia que acompanya aquest escrit, I'octubre de 1980.
s'alca la Penya Rotja, esquerp puig de 355 m d'
De fet la particular situació de la cova fa que no
taria, inconfundible des d'enfora pel seu caracteri
sigui vistable des dels llocs trescats de la Penya
tic períil serrat i pel color que li ha do
Rotja, ans ho sigui des del Cap des Pinar, actual-
Aquesta muntanya, antic punt fort de defensa
ment zona militar, on precisament llavors el dit
tra els pirates barbarescos, és la més septentrional
company estava fent el servei militar.
del conjunt orografic que culmina a la Talaia de la
Hagueren de pascar més de quatre anys per-
Victoria, de 444 m, i que s'estén fins al Mal Pas, no
que tornassim a la covota i en completassim I'ex-
masca lluny de la petita ciutat d'Alcúdia.
ploració i la topografia fins fer-la prou acabada per
A la cara Nord de la Penya Rotja s'obri
poder-se publicar, malgrat que no pensam que per
boca de la cova homonima, al peu d'una
ara la nostra tasca hagi desvetllat tots els secrets
ben davant Formentor i el Cap des Pinar.
d'una cavitat tan complexa com aquesta.
Segons COLOM (1975) aquestes
muntanyes constituides per materials del
Malm i Neocomia, s'originaren per un plegame
Aspectes geograf ics
intraburdigalia anterior al gran moviment tectbn
que forma la Serra de Tramuntana. A diferenc
El Cap des Pinar és el punt més avancat de la
d'aquest, el plegament que accidenta la penínsul
península que separa les badies de Pollenca i d'Al-
dfAlcúdia fou la conseqüencia d'una empenta dir
cúdia. Es tracta d'un territori pla de costa acciden-
gida cap al NE; així s'han format unes ondulacion

fortes, pero sense arribar a constituir plecs-falla,
cambra amb abundants enderrocs. Pel seu costat
d'eix NO-SE.
occidental i pujant un fort rost accedim a I'entrada
La roca on esta excavada la nostra cova és una
d'un laminador de 10 m de llarg que comunica
calcaria del Dogger-Malm amb cabussament cap al
amb la Sala dets Ossos. Aquesta és un ample buit
SO. Les seves coordenades referides al mapa mili-
de planta rodonenca amb més de 80 m de diame-
tar a escala 1 :25.000 són aquestes: X- 6" 52' 06";
tre; dissortadament és molt baix de sostre i aixo fa
Y-
39" 52' 50"; Z-
250 m.
que a la practica, a més de no poder-se apreciar la
seva magnitud, romangui subdividit pels indrets
per on hi fa més mal passar. De fet, per aquesta
Descripció
causa bona part del seu contorn resta sense deter-
minar clarament. Per fer-ho encara més complicat
La caverna que ara descrivim és una cavitat
a migjorn la sala es subdivideix en dos pisos; la
tectonica amb interessants aspectes que la fan
baixada a I'inferior es troba entre uns grans blocs
destacar dins el conjunt d'aquestes formes hipo-
prop de la paret SO.
gees tan abundants a Mallorca, com són les nota-
De la Sala Central podem davallar a la Galeria
bles dimensions, una espectacular decoració i tenir
d'en Roma seguint la Via Antiga, passatge que es
u n important pou de clara genesi de dissolució.
va fent progressivament estret i rost fins acabar en
En planta la cova se'ns presenta com un con-
u n pas horitzontal sobre uns gorgs, d'accés com-
junt desordenat de galeries i sales de contorn diva-
plicat. Aquest s'eixampla després arribant a un
gant, fenomen causat per estar estructurada ma-
pou, que en realitat és la part alta de la Galeria
jorment damunt junts d'estratificació, complicat
d'en Roma. Hi arribam davallant 21,50 m per una
encara més pel fet que el contorn dibuixat és el
bella paret de colada. Aquesta galeria presenta
Iímit de la zona accessible pels topografiadors, po-
magnífiques formes litoquímiques encara no des-
dent existir espais oberts comunicant les distintes
truides pels visitants; la seva direcció és a~proxima-
parts topografiades que nosaltres hem hagut de
dament N-S i la llargada ultrapassa els 70 m, la
posar separades.
cota inferior prop de la paret d'accés és de -65 m.
Esquematicament el conjunt deis buits que for-
A la zona central hi trobam uns grans blocs enclet-
men la cova s'estructura sobre una volta d'eix NO-
xats coberts de colada, a partir d'aquí esdevé ben
SE, ascendent i descendent amb el punt culminant
complicada, dividint-se en pisos: seguint la paret
a la Sala dets Ossos, 34,60 m per damunt el nivel1
oriental trobam una galeria ampla que acaba prest;
de I'entrada, mentre que la part rnés baixa del que
per la paret occidental, passant entre unes colum-
podríem dir zona tectonica té una cota de -65, a la
nes vistoses arribam a un passatge molt decorat
Galeria d'en Roma; no és aquí, empero el fons de
per tota classe de formes de reconstrucció, que
la caverna, aquest es troba a -104 en els pous que
acaba al peu des Pas des Berenar; des d'aquest
tallen la Via des Malfeiners. Així doncs, sumant la
punt un pouet folrat de colada comunica amb un
cota rnés alta amb aqueixa cota inferior, obtenim
enfilall de pasos i saletes que torna sortir a la G a k
un 'desnivel1 interior de 138,60 m. El desenvolupa-
ria d'en Roma, entre els blocs cimentats que hem
ment horitzontal suma un total de 703 m.
esmentat rnés amunt.
El porxo d'accés, ocupat en gran part per un
El Pas des Berenar és una paret de colada
enorme bloc, comunica per I'esquerra amb una sa-
d'una altaria de 6 m, per on accedim a la Sala de
leta de pis ascendent -Cambra de sa Pols- i per
ses Arrels, galeria que porta la mateixa direcció
la dreta amb una galeria de dos pisos que puja
N-S i que de fet és una perllongació de la Galeria
molt rosta fins a la Galeria des Pelleringo. L'en-
d'en Roma. Ben igual que aquesta presenta un bon
trada i la Cambra de sa Pols no són un mal refugi,
desenvolupament de formes litoquímiques, espe-
enc que d'accés no gaire comode; de fet ha estat
cialment a la zona central amb una bona acumula-
emprat des de temps antics com ho proven els
ció de gorgs, estalagmites, columnes i colades. Per
tests de ceramica indígena que s'hi troben. L'es-
I'extrem Nord acaba colmatada per pedres i terra
mentada galeria de pis molt inclinat transversal-
vengudes de I'exterior; la proximitat amb la super-
ment (inclinació que fa que el perfil dibuixat pugi i
fície es fa més palesa per la presencia d'unes Ilar-
baixi malgrat que estructuralment hauria d'esser
gues arrels que pengen del sostre.
sempre ascendent) arriba fins el Vestíbul, sala on
Del sector NO del Vestíbul podem agafar el
es separen les dues vies que rnés aval1 convergei-
passatge inclinat, baix i polsós que inicia la Via
xen a la Galeria d'en Roma.
Malfeiners; aquesta reprodueix I'estructura d
De I'enfront SO del Vestíbul podem passar per
Via Antiga almenys a la part inicial, perque despr
una gatera al Corredor de ses Banderes, ornat d'a-
d'una diaclasi de 10 m d'altaria, continua per
questes concrecions, si bé que prou decalcificades;
junt subhoritzontal. Per aauest, aue rnés env
d'alla, pocs metres ens separen de la Sala Central,
torna més rost, arribarem voreja
14


Membres, a dalt de la Galeria d'en Roma on hi da-
Ossos on hi ha el punt més alt de la cova, i duria
vallarern superant els 15 m escassos del Pou
una direcció aproximada NNE-SSO.
Negre.
Completament apart d'aquest mecanisme ge-
Davallant per la Via des Malfeiners ens sor-
netic hi hem de posar els pous que comencen amb
pren trobar un pou subcilíndric que talla el pas-
el Pou des Membres, que no tenen res a veure
satge, completament insolit dins el context tectonic
amb els processos tectonics. Es tracta de pous de
de la Covota. Es tracta del Pou des Membres de
dissolució excavats sobre diaclasis NE-SO i NO-SE,
planta ovalada, amb uns eixos de 8 i 5 metres i una
amb tota independencia de la resta de la cavitat i
fondaria de 27 m. En tota la seva altaria esta folrat
s'hi han comunicat quan ella ja tenia el volum ac-
de colada, especialment potent a la paret oriental.
tual, almenys a la zona que els enrevolta.
En el fons, un espai entre blocs ens porta a un forat
estret o n s'inicia el Pou des Vell de 25 m de fonda-
ría. La base d'aquest és un quadrilater de 4 x 5 me-
Aspectes extracarstics
tres aproximadament. D'aquí un pas estret es bi-
furca als pocs metres en dues vies; una porta a
De la mateixa manera que totes les cavitats
una cambra de pis i sotil inclinats, I'altre és un
mallorquines (i no tan sols mallorquines, ben se-
pouet de 1,5 m de diametre on s'assoleix la ma-
gur) d'un volum important, la que ara estudiam
xima fondaria de la cavitat, 104 m.
presenta una serie de punts d'interés científic fora
del camp estrictament geologic.
Com hem vist al principi del capítol de descrip-
Morfologia i genesi
ció, la cova ha estat emprada per I'home prehisto-
ric mallorquí amb una finalitat que desconeixem.
Acceptant la classificació de VICTORIA (1973),
Molt més important que I'arqueolagic és I'inte-
ens trobam davant d'una cavitat tectonica estructu-
rés biologic que presenta, enc que tampoc no hagi
ral, formada en deformar-se la roca encaixant sota
estat gaire estudiat de rnornent: I'exploració i la to-
tensions orogeniques. Ara bé, una cavitat tecto-
pografia eren més urgents. Hem pogut comptar
nica, sobretot si és molt antiga, pot haver sofert
més de cent especímens morts dlHenrotius jordai,
molts de retocs per I'acció de I'aigua que I'ha apro-
la majoria concentrats a un racó de la Sala dets
fitada per circular seguint la llei del mínim esforc.
Ossos. A més hem observat un Duvalius viu, que
Així trobam zones com la Galeria d'en Roma i la
no va esser capturat per escrúpols ecologistes.
Sala de ses Arrels, que si bé segueixen I'estructura
Molt important és també I'aspecte paleontolo-
general de la caverna, semblen haver estat eixam-
gic, am b troballes de Myotragus balearicus, alme-
plades per dissolució, i adhuc haver sofert pos-
nys restes de dos individus, un d'ells molt complet
teriorment un procés clastic sobre els buits resul-
i en connexió anatomica. A més hem trobat abun-
tants d'aquella acció. Aquest procés clastic, per al-
dantíssimes restes drHypnomys morpheus. Més
tra part, s'ha donat arreu de la cova, com és ara a
escasses són les troballes de Nesiotítes hidalgo i
la Sala dets Ossos i a la Sala Central. El que sí es
d'un ocell indeterminat.
omnipresent, és la litogenesi en forma de colades
Totes aquestes troballes només es citen de
pavimentaries i de formes axials, com les colum-
passada perque encara molts dels materials estan
nes que assoleixen els 10 m d'alcada. Destaquem
pendents de preparació i estudi.
de les primeres les colades d'intens color negre
que voregen la Sala dets Ossos i que donen la im-
pressió d'esser espais buits per on continua la sala.
Equipament
Com que la roca s'ha desferrat pels Ilocs més
febles, trobam que els passatges segueixen tant
Malgrat la notable fondaria que assoleix la ca-
junts d'estratificació com diaclasis, aixo es pot
verna que hem descrit, no és necessari gaire m
veure ben clar en el centre de la Via des Malfeiners
rial per poder-la visitar tota.
(punt g de la topografia) on el passatge subvertical
La Via Antiga és alla on hom n'ha de mest
resta colmatat per enderrocs i la continuació es
rnés, no tan SOIS
per esser més vertical, ans
troba entre dos estrats que tallen el passatge so-
tanir alguns pasos delicats i per la importancia
bredit.
la 'possible caiguda. És recomanable instal-lar-l
La disposició ascendent i descendent de la
des de la sortida de la Sala Central, prop del pu
cova es podria justificar per trobar-se situada en un
rnarcat arnb la cota +6,70 a la topografia. P
anticlí, precisament la zona de maxima deformació
equipar-la completament son necessaries dues t
dels estrats i on és més facil per tant que s'hi for-
rades de corda, una de 60 metres, per a la primer
rnin cavitats (VICTORIA, 1973). L'eix d'aquest anti-
part, i una altra de 30 per a la vertical de la Galeri
clí passaria pel sector occidental de la Sala dets
d'en Roma.

Per la Via des Malfeiners podem passar amb
Bibliografia
molt menys: una baga de 10 m per la part final del
COLOM, G. (1975): Geologia de Mallorca. lnstitut d'Estudis Ba-
primer tram vertical i una escala de 20 m, més
leirics. Ciutat de Mallorca.
aconsellable aquí que la corda, sobretot per a un
VICT6RIA, J. M. (1973): «Hacia una tipologia de las cavidades
equip redult d'exploradors, ja que el tram aeri no
tectónicasn. Comunicacions III Simposium de Metodologia
Espeleologia; pp. 204-21 1. Mataró.
passa de 10 m.
Pels pous basta una corda de 60 m. ja que més
avall del Pou des Vell es pot baixar tot des-
grimpant.
Tots els ancoratges que hem emprat en la nos-
tra exploració han estat naturals, vist que tanma-
teix era impossible evitar tots els fregaments; cctec-
nican molt emprada a les cavitats tectoniques, so-
bretot en aquestes de tanta abundancia de colades
o n els spits no ofereixen masca garanties.