La ind�stria en s�lex del jaciment a l'aire lliure de la zona del rafal des Porcs - cova des Drac: Santany�, Mallorca
ENDINS, n.' 8.1981. Ciutat de M
LA INDÚSTRIA EN S~LEX
DEL JACIMENT
A L'AIRE LLIURE DE LA ZONA DEL
RAFALDESPORCS-COVADESDRAC
(Santanyí, Mallorca)
per Eudald CARBONELL, Rafel MORA, Joan PONS-MOYA i Jaurne COLL
Resumen
Se describe la industria en sílex encontrada en el yacimiento al aire libre de los
alrededores de la -Cava des Drac>>
(Santanyi, Mallorca). El estudio de la misma per-
mite atribuirla a la fase cultural más antigua de Mallorca, al parecer precerámica.
Abstract
A description of the flint industry
Cova des Drac (Santanyi, Mallorca) is presented. lnvestigation permits the attrib'
of this site to the earliest cultural period of Mallorcq,, apparently pre-ceramic.
1. Introducció i situació
geograf ica
La zona del Rafal des Porcs, situada entre
Cala Marmols i Cala S'Almonia (Santanyí) té una
de les cavitats més interessants del Sud de Ma-
rresponents a una fase cultural de la Prehistoria
Ilorca. En ella hi ha un llac freatic d'aigua potable,
Mallorca ben definida, que s'ha anornenat Pre-
fet de vital importancia per als assentarnents
aiotic. Fins ara hi havia una excepció: la Cova
prehistorics d'aquesta zona que no és rnassa fer-
Muleta (Sóller), on trobarn un dels nivells d'o-
til. A I'interior de la cova hi abunden les restes ce-
ramiques; les més freqüents son talaiotiques i pre-
talaiotiques (Eneolítiques), així rnateix, es troben
(Waldren, 1975) que no perrneten una
fragrnents rornans i medievals.
A poca distancia de la cova i en la Punta des
Bous, hi ha vestigis d'un poblat talaiotic que, in-
La indústria Iítica en qüestió es troba princi-
dubtablement, utilitza el recurs del llac freatic per
palrnent en la terra de conreu, en alguns clars de
abastir-se d'aigua potable, segons sembla per les
la garriga i tarnbé en petits torrents que I'atraves-
abundants restes cerarniques localitzades a I'inte-
sen. Per la lirnitació que representen aquestes ca-
rior de la Cova del Drac.
racterístiques del terreny, la superfície prospec-
A totes aquestes dades, hern d'afegir que les
cionada no correspon als lírnits reals d'aquest ja-
darreres prospeccions en aquesta zona ens han
ciment, doncs hern de suposar que I'area de dis-
portat a la troballa d'una indústria una mica inusi-
trlbució del material Iític podria ser rnés extensa.
tada per Mallorca.
La rnajor concentració es troba als voltants de
Les indústries que se coneixien a Mallorca
I'estany que, actualrnent, rnitjancant una canalit-
eran ganivets, elernents de falc, alguna peca atí-
zació, es nodreix del llac freatic de I'interior de la
pica, associats a cerarnica incisa, corn per exern-
cova; així rnateix, és en les proxirnitats d'aquesta
ple les trobades a jacirnents com la Cova de Son
cavitat on abunden rnés les peces de sílex. Prop

de la Punta des Bous i abans d'arribar a ella, es
calcul d'aproximació a la rentabilitat tecnologica,
localitzen d'una manera rnés esporadica.
obtindrern
Amb les esmentades indústries Iítiques, hern
recollit abundant fauna representada per les espe-
cies següents:
Pafella aspera L.
Pafella cf. lusitanica G.
del que deduim que la rentabilitat és rnolt baixa
Monodonta articulata (L.)
en la utilització del sílex sel.leccionat per I'el4abo-
Thericium vulgafum (B.)
ració d'instrurnents d'utilització domestica més
Columbella rusfica (L.)
especjalitzada, ja que I'optim seria de 1-1, encara
Thais haemastoma (L.)
que aixd s'ha de posar en correspond~encia
amb
Spondylus gaederopus L.
la proxirnitat o llunyania de la font de rnateries
prirnes. En aquest 'cas concret, la proxirnitat en
Crida I'atenció el fet de que rnalgrat haver
que aquestes es troben, fa que I'aprofitament si-
prospeccionat la zona en nornbroses ocasions, no
gui tan baix; s'ha de tenir tarnbé en cornpte que
s'hagi pogut localitzar cap fragrnent de cerarnica
és de molt mala qualitat i esta rnolt fragmentat en
coetani de la indústria Iítica en qüestió. Unica-
la veta d'origen, situada a uns 10 m. de carní del
rnent s'han trobat alguns fragrnents rnolt rodats
lloc d'ocupació.
atribuibles a I'epoca romana, adhuc alguns frag-
Caldria tarnbé tenir en cornpte la quantitat
rnents clarament actuals.
d'instruments que s'han éI4aborat arnb altres rna-
Geologicament, aquesta zona esta constituida
terials i que, degut a la conservació diferencial, no
per calcarenites rnioceniques, anomenades popu-
han arribat fins als nostres dies.
larment corn <cpedra de Santanyí>,. Aquí es troba
el sílex formant prirnes capes sobre els rnaterials
miocenics.
a) L'analisi deis nuclis dóna:
Pirarnidals Poliedrics
lrregulars
Total
7
4
5
16
0.4375
0.25
0.31 25
1.
2. ~ n a l i s i
de I'estructura Iítica
del lloc d'ocupació
S'ha descomptat tota la serie de fragments
que presenten una sola extracció i que fa difícil la
Tota la indústria recollida és de sílex, encara
seva identificació corn a materies primes tipus
que de forma esporadica i casual apareix algun
nucli.
material que no és de la mateixa qualitat que la
Generalment no són de bona factura i no for-
del conjunt.
men la base estructural de la indústria que esta
El material lític presenta una forta patina de
retocada, ja que rnolts dels instrurnents eblabo-
color blanquinós, excepte en alguns cassos que
rats, ho són .sobre fragments i no sobre esclat.
és bruna; de tota manera, és uniforme i es pot as-
La seva llargada mitja és de 23.81; I'amplada
segurar que pertany a un mateix mornent d'ocu-
de 29.18 i la gruixa de 21.36.
pació.
En lloc de fer el recompte de materials un a
un, hem pesat tot el que s'ha recollit, diferenciant
bi) Analisi dels ordres tipologics.
en una primera pesada tot el retocat (1) del que
S'efectua segons el criteri de la raó (La-
no ho esta. Hern obtingut que, d'un total de 3
. place, 1974).
Kgs., 2,100 són restes de talla, esclats, fragrnents
informes, etc., i que els 900 grs. restants són
S/4
SE/lr8
B
A
E
P
T0t.l .
'
transforrnats en rnorfotipus retocats i nuclis ben
53
25
12
8
'5
1
104
delirnitats.
.509
.240
.115 .O76 .O48 ,004
1.
Si descomptam 500 grs. deis rnaterials el.la-
borats, que es corresponen als nuclis, tenim que
L'extructura dórninantLesta formada per, Sirn-
400 grs. del sílex son peces retocades; si fern un
ple (S), Sobreixecats (SE) i representen el ,749 del
total dels diferents ordres. Dins la zona dorninant
es pot senyalar la forta hegemonia que té el grup
(1) Entenem que el retoc ha donat una forma a una o va-
dels (S), que amb un .509 és la base de retoc de
ries arestes de la materia prima; si no, no el con-
*
tota la indústria (Fig. 1,l).
siderem.
76

bz) Analisi de grups tipologics.
qual cal considerar els útils de tipus carenat; totS
aquests rnorfo-tipus tenen, per tant, tendencia a
DPv5 Ra/I B/le3
G
A
E
P
Total
ésser gruixuts.
Les Rascadores, amb un .175, és el grup tipo-
47
17
12
7
6
5
3
97
Iogic que segueix en importancia als denticulats.
.50
.175
.123
.O72 .O61 .O51 ,030
1.
La seva zona retocada es reparteix:
L'estructura dorninant, forifiada pei Denticu-
lats (D), Rascadores (R), i Burins (B) (Fig. 1, 2), re-
presenta el .798 del total deis rnorfo-tipus exis-
tents en el lloc d'ocupació, essent la resta poc irn-
portants i, gairebé, alguns casuals. Cal esrnentar
tarnbé la preponderancia del rnorfo-tipus Denticu-
lats sobre la resta. Les classes rnés representades
L'índex de gruixa lg= 1.96 és lleugerarnent in-
son D2 545,
seguida de D3 .386 i és practicarnent
ferior en els dels'Denticulats i I'index de Ilqrgada
inexistent la D I .068.
de 1.16 és tarnbé lleugerarnent inferior al del grup
Els índex de llargada (lag 1.19) pertanyen
tipologic dorninant.
doncs al grup d'instrurnents* retocats curts i
El grup dorninant, forrnat per Denticulats,
estrets.
Rascadores i Burins, té unes rnesures que, a pri-
L'índex de gruixa (lg= 2'09) es troba rnolt
. mera vista, són molt sernblants. Anern a cornpro-
proper al teoric 2.236 de la serie J¿f a partir de la
var si realrnent es tria de forma hornogenia la rna-

teria prima per tal de fer una posterior el.laboració
RASCADORES
,.
(Fig.1,3):
i ;
4 1
PD 032 R11
(Smd esq x)
PD 021 R21
(Spd cx)
PD 035 R321 (Spd der cx)
PD 629 R22
(Spd esq rect - ,Spd der cx)
PD 630 R21
(Spb der cx)
PD 627 R23
(Spd esq iect - Spd der rect)
812
(Bpn)
PD 632 R21
(Spd der med prox rect)
Obtenim un x2 de 0.1683; si tenim en compte
PD 025 1311
(Smb esq prox cx)
que x24 0,05=9.488, ens adonam que per fabricar
PD 588 R11
(Smd esq prox)
un o altre tipus morfologic, indistintament, s'utilit-
PD 046 R11
(Spd esq Spi der cx)
zen materials de les mateixes mides.
PD 294 R22
(Spd esq cx)
PD 058 R321 (Spi der cix)
La situació del retoc en el grup (D) i (R) és en
PD 528 R32
(Spa esq cx)
un ..482 lateral esquerra, en un .413 laterál dret i
PD 626 R21
(Spb der rect)
en un .103 no és transversal distal. .
PD 628 R321 (Spd der prox med rect)
Aquestes són les característiques més visibles
que presenta la indústria analitzada.
RASPADORS
3. lnventari
PD 625 G11
SE^^‘ trans)
PD 547 G12
(S sepd dist esq trans)
PD 545 G313 (SEpd trans)
PD 067 G12
(SEpd trans)
PD 033 D321 (SEpi med esq) + R22 (SEpd trans cx) 35-30-15
PD 546 G11
(SEpd traris)
PD 068 D322 (SEpd esq) . D321 (Spd med der)
34-25-13
PD 601 G321 (SEpd trans)
PD 330 D322 (Spi med esq + SEpd trans cx)
33-30-16
PD 054 G321 (SEpd trans der)
PD 020 D I 3
(Smd prox med esq)
29-32-07
PD 065 D21
(Spd med esq) .D21 (Spi med dist der) 35-20-06
PD 060 D24
(Spd med dist esq cx Spd der)
36-21 -08
PD 019. D22
(Spd med esq)
20-1 5-05
PD 049 D22
(Spi prox esq Apd prox der)
10-15-10
BURlNS
PD 053 D321 (SEpd dist der Spd med)
35-25-16
PD 346 D321 (Spd prox esq Apd der)
35-26-10
PD 570 B11 (Bpn)
PD 061 D21
(Spd prox esq)
26-24-06
PD 575 B11 (Bpn)
22-15-10
PD 068 D323 (SEpd med esq)
33-24-1 4
PD 569 B l l (Bpn)
PD 536 D24
(Spd esq cx Spd der cx)
35-25-10
PD 571 832 (Bpn)
26-31-10
PD 539 D23
(Spi der rect)
22-16-07
.
PD 572 812 (Bpn)
21 -20-07
PD 533 D22
(Spi med esq)
47-37-1 5
PD 573 832 (Bpn)
PD 529 D25
(Spi prox med esq) D22 (Spd med der) 26-26-16
PD 574 831 (Bm)
45-29-25
PD 524 D321 (SE pd med esq Api trns Spd prox der) 34-19-14
PD 568 832 (Bpn)
21-34-13
PD 520 D321 (SEpd med der)
44-27-22
PD 585 831 (Bp pris) '
PD 512 D I 3
(Smd med prox esq Spi)
33-25-10
PD 580 B32 (Bp pris)
47-36-1 O
PD 503 D22
(Spd dist der)
56-25-1 5
PD 029 832 (Bpn esq) - 8322 (Bpn)
PD 506 D321 (Spd prox der)
43-29-14
PD 501 D323 (Spd esq cx)
31-47-22
PD 519 D21
(Spi trans Smd prox trans)
28-26-1 O
PD 588 D22
(SEpd prox esq)
16-27-07
PD 530 D21
(SEpd med der)
18-1 6-07
ABRUPTES
PD 511 D21
(Spd prox der)
23-26-09
PD 502 D I
(Smd esq)
PD 550 A l (Amd der trans)
PD 505 D21
(Spi med der)
PD 024 A2 (Apd prox med esq) R21 [Spd
PD 509 D21
(Spd trans der)
21-27-12
PD 071 A l (Apd prox med esq cx) DI3 (Spd
PD 531 D25
(Spd der)
30-20-1 O
PD 571 A l (Amd trans rect) 022 (Spi der)
PD 527 D321 (SEpd trans)
30-20-1 O
PD 014 A2 (Apd der cc)
PD 532 D322 (SEpd der)
21-21-18
,
PO 075 D321 (SEpd esq)
22-1 3-1 1
P ü 537 D21
(SEpd med prox esq)
27-1 7-06
P0 523 025
(SEpd trans)
15-26-06
-PD
586 D22
(SEpd med esq)
21-26-10
ECAILLES
W 062 D22 (Spd med dist esq)
19-12-06
P0 608 D321 (SEpd dist der)
34-23-1 2
PD 516 D321 (SEpd med esq)
P& 521 D321 (SEpd dist der)
35-16-10
P P
514 D25
(SEpd prox trans der)
22-21-13
'W
526 D22
(Spi prox esq)
18-20-05
PD 0587 E l
78


4. Reflexió
Bibliografia
CANTARELLAS, C. (1972): ~Excavaciones en Ca Na Cotxera
El lloc d'ocupació prehistbrica que estudiam
(Muro, mall orca).^ en N. A. H. reh h. I. Madrid, plg. 209-213.
ENSEÑAT, B. (1971): -Historia Primitiva de mall orca^^ en H.a de
ha donat poques restes que ens permetin una
Mallorca de J. Mascaró. Tomo I. Palma.
atribució funcional dins el contexte de les cultures
FERNANDEZ MIRANDA. M. (1978): <<Secuencia cultural de la
del Neolític preceramic de Mallorca.
Prehistoria de mall orca^^ en Bib. Preh. Hisp. vol. XV.
Aquestes notes nomes ens permeten posar en
LAPLACE. G. (1974): .<De la dynamique de I'analyse structurale
coneixement un dels molts jaciments a I'aire lliure
ou la typologie analytique,.. Rivista d i SC. Prehist.. vol. XXIX,
fasc. 1.
mal anomenats <<Tallers de sílex,,, que si be no
ROSSELLO-BORDOY, G. (1972): .La Prehistoria de Mallorca.
podem atribui'r a una cultura paleolítica, sí és pos-
rectificaciones y nuevos enfoques al problema.> Mayurqa
sible induir-10s en els grups culturals tecnolbgics
que tenen aquesta cronologia, encara que no si-
guin sincrbnics amb aquests.
Els campaments amb restes lítiques que pre-
senten aquestes característiques es troben molt
repartits per tota I'area catalana. Ara be, la manca
d'una sistematica científica per a I'estudi d'aques-
tas ocupacions, fa impossible poder establir com-
parances entre elles.
Ja Rosselló-Bordoy (1972) es planteja el fet de
que ens trobam amb la hipotetica presencia d'un
home anterior a les <<ceramiques
incises,, i que
caldria situar-lo en un nivell preceramic o acera-
mic (2).
Per nosaltres, el lloc estudiat ens confirma la
hipotesi enunciada sobre els pobladors precera-
mics. Les proves materials analitzades sota la
perspectiva d'una sistematica analítica, han donat
uns resultats molt diferenciats respecte a les in-
dústries en sílex que generalment es troben asso-
ciades als nivells eneolítics de Mallorca. Atribuim
aquest lloc d'ocupació al període mes antic de les
cultures prehistoriques balears trobades fins ara.
A I'hora d'entregar aquesta nota a redacció
volem comunicar la primícia de la troballa efec-
tuada a dos llocs de les muntanyes de Lluc, per
Miquel Trias i el que suscriu (Joan Pons Moya),
d'uns jaciments amb industria lítica composta en
un 98% per peces d'obsidiana. El grup dominant
(D. R. B.) d'aquesta es semblant al del jaciment de
Santanyí que aquí hem descrit.
*,
,
(2) Sobre les cultures mes antigues de Mallorca. es gracies
als jaciments de Muleta i Son Matge que per primera
vegada es troben proves de la presencia humana ante-
rior al Eneolític (Waldren i Rosselló-Bordoy, 1975;
Rosselló-Bordoy i Waldren, 1973). Dades aprofitades
posteriorment per Fernandez Miranda (1978) que parla
d'un període arcaic constituTt pels jaciments de Muleta i
Son Matge, que situa al 4000 abans de Crist i ho en-
l l a ~ a
amb un període que esta compres entre els 2000 i
1800 abans de Crist i que I'anomena '.horitzó de la ce-
ramica incisa..